X. Planeta Arc (I)

BREU RESUM MITOLOGIC

Segons aquests textos, inicialment nou planetes giraven al al voltant de Sirius B. Però quan Sirius B es va convertir en una nana blanca, van ser captats per Sirius C

Per a més informació veure Llibre IV: La Via Lactia

Els textes mitológics situen el planeta Arc, com un planeta en orbita de Sirius C

Segons aquests textes, Sirius C está en el centre just de la Via Lactia

El sistema Sirius está descrit mitológicament com un sistema triple (tres estrelles)

Sirius A:
Estrella visible i la més lluminosa del firmament

Nota:

L’astronomia avui afrima, que si existis un planeta al voltant de Sirius a, on fos posible l’existencia d’aigua liquida i la vida, podria d’estar a uns 1000 milions de kilometres d’aquesta estrella.

Sirius B:
Avui dia és una estrella enana blanca.

L’anomenen «l’estrella de la fundació», ja que va donar origen a la Via Láctia i a la vida a la nostra galáxia.

Un dels seus 9 planetes va ser el primer de la Via Lactia en ser habitat

Aquest planeta va ser colonitzat des de l’anomenada Galaxia Central

Nota:

L’astronomia avui afirma, que podria existir un planeta al voltant de Sirius B, on fos posible l’existencia d’aigua liquida i la vida a uns 30 milions de kilometres d’aquesta estrella.

Hem de recordar que la distancia del nostre plabneta del Sol es de 150 milions der kilometres.

Siriu C:
Estrella mes petita que Sirius A i que està oculta darrera d’aquesta.

De fet Sirius C va captar els planetes que originariament giraven al voltant de Sirius B

Generalitats

Segons la mitologia el planeta Arc es el primer planeta de la Via Lactia en ser colonitzat per Kaos, esser de la raça dels deus, procedent de Mahasurg (la Galáxia Central)

Com primer planeta habitat per els descendents del deu Kaos) va ser l’ origen de la vida a la nostra galaxia

Posteriorment i grácies a la colonització dels habitantys d’Arc, la vida es va expandir a d’altres planetes, entre ells la Terra.

A la llum dels textos és evident que els deus menors van neixer, també, en altres planetes (i tambe al planeta Terra)

Tot i les diferencies idiomátiques entre les diferentes fonts, el planeta Arc va ser anomenat el planeta de la «Fundació», es a ir, el primer món en ser habitat de tota la Via Lactia.També és anomenat el planeta de «la immortalitat, del tron i de la sobirania suprema», entre d’altres

PLANETA ARC, ANOMENAT:

Acadis	Ir-U Mar-Ka-Shame
Africa ( Yorubas de Nigeria)	Orun
Ainu	Mos-Ir/ Kamui-Mos-Ir
América Central (Tarahumaras)	Re-Pa
América Central (Tarascos)	Parhaquahpeni (mon de dalt semblant a un bol)
América Central (Tzotziles)	Vinajel-Balamil
América Central (Yaruros)	Oté Dabui
America Con Sud (mapuches)	Mapu
America Con Sud (araucos)	Mapu
America Con Sud (selknam)	Terra informe
America Nord (Gras Ventre)	Bashnobe/ L’altre món/ La Gran sorra
America Nord (sioux-mandan)	Planeta Toona-Otekha
América Sud (Cocama)	Yvy
América Sud-Costa Chile/ Perú	Schew-Erta
América Sud-Huacas (Perú)	Ama/ Mama
América Sud-illa Pascua (Chile)	Uré
América Sud-Inques (Perú)	Ama/ Mama
América Sud-Nomatsigenga	Omaga Roquitesonaril
América Sud-Yanesha (Perú)	Sanerr
Arabs	Arch
Asteques	Ome-Yo-Can
Budisates (India)	Tushita
Celtes cambro-bretons	Nef
Celtes (Pais gales)	Nef (Cel o on habiten els deus)
Celtes (Bretons armoricans)	Ne-Nu (Cel o on habiten els deus)
Celtes (Irlandesos)	Niam (Cel o on habiten els deus )
Celtes (gals)	Nem (Cel o on habiten els deus)
Dogon	Als-Ana (planeta de Sorgo Famella o Sirius C) La placenta de Nomo/ La terra dels peixos/ La Terra pura
Egipcis	Arq-Hett/ L’altre Mon (significa ciutat dels morts). Planeta de milions d’anys
Egipcios Coptes	Neifini/ Kai
Filipines (Batak)	Lukap
Grecs	Arq/ Arg/ Arché («Principi de Tot»)/ Argos Celeste/ Arcadia Celeste
Grecs	Gaia/ La Terra
Hebreus	Arc/ Arq-Ea/ Arq-Ua/ Arqa/ .Nef (de Nef-ilim, deus del cel)
Hindus	Savitri (Rig Veda) Ta (Terra)
Hindús (gentoux)	Planeta Murto
Hopis	Toona-Otekha (planeta d’on procedien els deus) Ama
Indonesia (Sabuyao-Borneo)	Sabayan
Japonesos Ainu	Mos-Ir/ Kamui Mos-Ir
Japonesos	Ama/ Ame. Cel/ Mansió dels deus celestes. Nota: Estava al cel i era similar geograficament al Japó
Maies	Omeyocan
Mormons	Planeta Kolob de l’estrella Kolob
Oceania (Taití)	Planeta de Tettow-Niat-Atayo (Sirius)
Oceania (Maories)	Hawai-Ki
Sumeris	An-Ur (En el centre del cel) Shar (el planeta sobirá suprem)
Ugrofinesos	Taives (El Cel)
Xinesos	Ti-En (Cel)

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons els acadis

Anomenaven planeta Iru al planeta Arc

Segons Africa (yorubas de Nigeria/ Benin)

Els habitants del Cel o Orishas procedien de (el planeta) Orun.

Segons els Ainu (aborigen de l’illa d’Hokkaido, Japó)

La «Terra» de les divinitats era anomenada Mosir o Kamui Mosir

Segons America Con Sud (Selk’nam)

Temaku-El (Teion) és qui envia al primer home Kenos (Kaos) a la Terra informe o món (planeta Arc).

Kenós, considerat el primer home i organitzador del món (Via Lactia)

Segons America del Nord (Sioux)

Els deus en generic són els Katehina. Eren savis ilustres i respectats

Procedien del planeta Toona-Otekha distant del sistema solar però que els seus habitants visitaven constantment la Terra

Segons América Sud-Cocama (Perú)

Anomenen al planeta de l’origen Yvy (Planeta Arc) , i descriuen en detall les terres d’Yvy

Segons América Sud-Nomatsigenga (Amazonia peruana)

Annomenen Omaga Roquitesonaril al planeta Arc

Segons América Sud-Yanesha o Amuesha (Amazonia Perú)

To’To (Hermes), ocell diví que va portar a una dona que li havien assasinat al marit al lloc on estava aquell.

El va transportar a una terra anomenada SANERR (Planeta Arc, a l’Arali)

Però aviat la dona es va donar compte que el seu marit ja no era com abans i va demanar a TO’TO que la tornes a casa

Llavors ella va tornar amb els Yanesha (planeta Terra) i els va ensenyar a viure en armonia

Segons els arabs (Islam)

El món d’Arch, Arsch o Arisch (Planeta Arc) és el tron de Deu

Segons els asteques

l món dels deus és Ome-Yo-Can (Planeta Arc)

Segons els Dogon

Sirius C anomenada pels Dogon: Sorgo Famella (o «Sol de dones»)

És petita i te un planeta

Al planeta de Sorgo famella hi ha la cima del mon (seté Cel) i el fons del mon (Tartar).

Una oració dels Dogon i Bambara diu «Que Amma (Kaos) t’admateixi en Als-Ana»

Segons els egipcis

Ra (Hiperió) havia vingut a la Terra des del «Planeta de milions d’anys» en una barca celeste, la part superior del qual era el Ben-Ben (conservada durant segles a la ciutat Anu/ On, després anomenada Heliopolis)

Segons els egipcis

Arq-Hett, «l’altre món. El situen a Sirius i significa Necrópolis (ciutat dels morts)

És l’inici.

Esta prop de Sirius B. El Ca Major és el Ca Celestial

L’estrella Sirius (Sothis/Sept/Sepdt) significa: Primer dia, Principi de Tot

Segons els egipcis (Llibre dels Morts)

En el llibre dels morts es diu que els esperits del Cel eren 4.601.200 (veure Teologia Suprema Malabar)

Nota:

Neifini és Cel en egipci copte. Nef és cel en cambro-breton. Nef-ilim és deus del cel en hebreu

Segons els grecs

En els cels de Sothis (Sirius dels grecs) hi ha un paradís acuós on creixen els joncs.

Arché/ Argos/ Arghe-Eas: Pels filosofs grecs, el nom i simbol de la Causa Eficient.

Els Argeeas eren els llocs sagrats dels grecs

Segons Aristotil: El centre del món (Sirius) era l’atalaya de Jupiter (Theos)

Segons els hebreus cabalistes

Arqa/ Arq-Ea/ Arq-Ua/

En el Sohar (Kabala) el rabí Simon Bar Jochai, manté una conversa amb un esser arribat recentment del planeta Arq-Ea:

«Allí les estacions de l’any son diferents de les nostres i sembra i collita es repeteixen després de diversos anys. Els seus habitants visitaven tots els planetes i parlaven totes les llengues. Els rostres dels seus habitants són diferents dels nostres

Hi ha 7 planetes diferents, però només Arq-Ea envia delegats a la Terra»

Segons els hebreus

Nota:

Els texts informen que Hermes va desapareixer durant 300 anys i que va estar en el planeta Arc durant 194 anys.

En aquell temps (cap el 3500 aC) el viatge d’anada (o tornada) del planeta Terra al planeta Arc era d’uns 50 anys.

El planeta Arc s’allunya constantment de nosaltres a causa de l’expansió de la Via Lactia.

Després que Enoch (Hermes) engendrés Matusalem (Cerbero), Déu el va agafar i el va transportar al cel on hi va estar 300 anys.

Enoch va pujar al cel on es va convertir en el principal conseller de Deu

Segons els hebreus (Llibre d’Enoch Eslau)

Segons el Llibre d’Enoch Eslau Enoch va passar 194 anys, és a dir 6 jubileus (32,3 anys són cada jubileu) amb els angels instruint-se i després va ser tornat al seu lloc entre els fills dels homes.

Enoch va ser arrebatat al cel per Ha-Elohim (Hah posiblement Prometeus)

El Senyor havia explicat a Enoch (Hermes) la creació de l’Univers des de la «No existencia» i li va dir entre d’altres coses, que el planeta Jupiter havia orbitat abans entre la Terra i Mercuri i que el planeta Venus ho havia fet entre Mart i Saturn.

Un enorme cataclisme cósmic va fer que Jupiter i Venus intercanviesin les seves oórbites.

Segons els hindús

Murto era l’octau planeta. «Morada». On va començar tot

Segons els hopis

Els Katchina (divinitats), que eren criatures corpories del planeta Toona-Otekha,

Segons Oceania (Maoris de Nova Zelanda)

Pour-Ang-Ahua (Urá dels grecs), és el primer home pels japonesos shintoistes.

Va volar des de la seva legendaria seu Hawa-iki (situada a la Via Lactia) cap a Nova Zelanda, volant en el seu ocell magic.

Segons Oceania (Taiti/ Polinesia)

Eothe (Hades) i tots ells van poblar el món de Tettow-Niat-Atayo (Sirius)

Segons els sumeris

El planeta Shar és el «sobirá suprem»). Shar també significa un cicle complert de 3.600 anys

Segons els ugrofinesos (finesos, carelis i komis)

Anomenen Taives (El Cel) al Planeta Arc

Segons els yorubas (Nigeria/ Benin)

Els habitants del Cel o Orishas procedien de (el planeta) Orun.

3.-DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PLANETA ARC 

BREU RESUM MITOLÓGIC 

Observacions 

Resulta dificil descriure un planeta que, des dels seus inicis, a la seva consolidació definitiva, passa per molts estadis o fases diferents, que podriem resumir en tres:.

A) Moments inicials: Tot el territori era aigua, amb només dues petites excepcions ( illots d’Harabah, al sud i illots de Nifl, al nord)

B) Poc a poc van apareixent illes, mentre les aigues van retrocedint i situant-se als seus llocs definitius.

C) Finalment es consoliden quatre continents, diverses illes i quatre grans mars.
Sovint, no es tindrá més remei que fer una sintesis de les tres fases , tot i la posible confusió que aixó pot representar

Descripció general

Només una part d’una de de les cares del planeta Arc era habitable.

Arc és un planeta de superficie majoritariament rocallosa, inhóspita, plena de craters i grans i molt altes muntanyes totalment árides. Només hi ha una petita part on hi ha aigua i per tant vida.

Vist des de l’espai aquest planeta presentaria una gran anomalia, ja que es pot observar com un gran forat en una de les seves cares, que dona l’aspecte d’una pilota de futbol aplastada.

Aquest forat es un inmens i profund crater practicament circular situat en el centre-nord i lleugerament desplaçat cap a l’oest. El forat medeix 18.500 kms de diametre i està rodejat d’inaccesibles i altisims penyasegats.

Nota:

Per simple extrapolació, el planeta podria tenir uns 40.000 kms de diametre

En origen, el fons del forat estava plé d’aigua i era anomenat «Ocea primordial», que els egipcis van anomenar com «El Gran Cercle»

Al principi dels temps aquesta aigua estava glaçada (els hindus el van anomenar mar de llet)

Nota:

Aquest tipus de craters amb aigua glaçada no són extranys a l’Univers
Segons la nau Mars Expres, de l’Agencia Europea de l’Espai, en observacions des del 2012 al 2015, Mart te, al seu pol sud, un gran llac d’aigua molt salada d’almenys 1 metre de profunditat sota una espesa capa de gel de 1,5 kilometres
La temperatura es de 20 graus sota zero i el llac ocupa uns 150 kilometres (més que la superficie de la ciutat de barcelona)

En tota aquella inmensitat d’aigua, només dos illots molt separats entre si sobresortien de l’aigua

Un d’aquests illots era part del futur continent Kur-Ud-Vipa, situada molt al l nord i l’altre illot era un grup de volcans molt actius, situats prop de l’ecuador, a l’hemisferi sud.

Practicament en el centre de l’aigua glaçada es podia apreciar un abisme, en forma de copa, encara molt més profund anomenat el Nun, del que sortia (al est) un gran sortidor d’aigua dolça (Font Ur-dar)

Poc a poc, gracies a l’activitat volcánica i gracies també a l’activitat de les primeres criatures intel.ligents (els anomenats deus o divinitats), van anar sorgint, del fons del crater i per sobre de l’aigua, quatre continents o grans illes, que van servir de sólida base als habitants del planeta.

Formació del gran crater (segons els tibetans)

Nota:

Els mites tibetans són els unics que ens indiquen que el crater es va formar per l’impacte d’un cometa (no meteorit) i que el fons del crater es va omplir amb la seva propia aigua.

El vent kármic, es va fer fa dens i compacte (planeta Arc) i va servir de recolçament a l’aigua que es va precipitar des de dalt (un cometa) i llavors va formar un gran oceá i en el centre d’aquest oceá va sorgir la muntanya del mon. El Sumeru (Meru dels hindus)

Una vegada omplert d’aigua, en aquesta mena de contenidor (interior del crater), després de milions d’anys d’evolució, van començar a manifestar-se essers sensibles (intel.ligents), el destí dels quals va ser viure en aquell mon (crater del planeta Arc)

Al principi, aquests cosos eren fonamentalment ment i habitaven el Cel (deus), fins que, finalment, va adoptar una forma més sólida i carnal (humanoides amb ossos) i van habitar la terra (illa de Ki)

Després de molt de temps i a causa de les seves males obres, alguns van passar a habitar les profunditats de l’infern, i allí s’estaran fins que l’univers començi a desfer-se al final dels temps

Configuració definitiva

Finalment, en la seva configuració definitiva, es podia veure, entre les aigues dels quatre grans mars, un continent molt gran en el centre-oest, la forma de la qual ens podria recordar (vist des de l’espai), una tortuga, caimá o fulla de figuera (orientada cap el nord-oest del gran crater.

Tres continents mes petits rodejan el continent central i un grup de 10 illes més petites ( 6 al nord i a l’oest i 4 al est).

Cadascun dels continents te quatre volcans, més petits que el masis colosal del Meru i que defineixen la seva orografia. En total setze volcans.

Continent Aparagodan:	Olimp (est del Recinte Central) Hiba (nord) Ida (oest) Trikuta (sud)
Continent Videha	Panghe (nord-est) Sió (centre-est) Hermon (sud-est) El quart podria correspondre a Paran (inclos en la regió de Teman, on també esta de vegades inclos Panghe)
Continent Kur-Udvipa:	Casio (extrem oest) Geb-El-Bar-Kal (oest) Arghe (centre-nord) Othires (extrem est)
Continent Jamb-Up-vipa:	Desconeguts

 

La major part de la població del planeta Arc habitava les regions de l’hemisferi nord del crater de l’anomenat Recinbte Central

GEOGRAFIA

1.- La configuració superficial definitiva del conjunt de continent i d’illes era la següent:

1.1 Hemisferi Nord (del gran crater)

Centre-oest:
Continent Apara-God-An
Al principi dels temps tot era aigua, i només sobresortien els cims, de dos volcans, un molt al nord, poc actiu, i i un altre al sud, aquest sí, amb una gran activitat.
Llavors va sorgir, a l’oest, una gran roca que va servir de base pels primers colonitzadors del planeta (Kaos, i després Gea)
Aquesta roca es va anar rodejant de sorra i va formar l’anomenada illa de la creació.o illa de foc
Poc a poc, del entre del fons del crater, va anar sorgint una impresionant masa volcanica (el Meru) que va anar pujant poc a poc ( a raó d’uns tres metres al dia)
Finalment, es va consolidar el continent més gran del planeta, de 10.500 kms de punta a punta i d’una mida similar a l’Africa del planeta Terra.
Situat majoritariament a l’oest de l’hemisferi nord, estava totalment rodejad d’aigua.
Vist des de l’espai, el continent Apara-God-An recorda la figura d’una tortuga ja que, just en el centre del crater, hi ha el gegantí masis del Meru, un gran con volcánic d’uns 6000 kms d’amplada.
El Meru estava constituit per set cordilleres circulars amb les seves respectives terraces o valls concentriques entre cordilleres.
Les cordilleres s’aixequen uns 5.800 kms per sobre el nivell del mar. A dalt de tot del crater del meru (d’uns 2000 kms de diàmetre), en forma de copa, hi ha un gran llac d’aigua dolça.
A causa de l’activitat volcánica, va sorgir del fons una mena de muntanya piramidal d’uns 1500 kms en forma d’obelis o antena molt alta i totalment inaccesible per terra.

Nota:

Tot el conjunt del massis del Meru recorda el Mont Olimp del planeta Mart (també d’origen volcanic i d’una alçada de 22 kms)

Diferents textes ens indiquen que, en aquells moments:
– Un terç del continent era desertic i deshabitat.
– Un terç habitat (en la seva gran majoria a l’hemisferi nord)
– Un terç era aigua

Nord-oest:
Continent de Kur-Ud-Vipa
Amb una forma de mongeta similar a Australia
Situat a l’oest i al nord (hemisferi septentrional)
Allí hi havia la regió del Tartar (paraula que significa a occident de l’occident)

1.2.- Hemisferi Sud (del gran crater)

Est:
Continent de Videha
D’uns 2000 kms de longuitud
Situat al sud-est del planeta i entre l’ecuador i l’hemisferi sud.
Molt muntanyosa i amb una estensa planura força elevada sobre el nivell del mar
Els mesopotamics van anomenar a aquest altipla el nom d’Edin o Edina (que significa estepa) i els hebreus l’Eden Celestial.
En aquesta planura es va construir un enorme recinte tancat que tenia set regions concentriques,regions que s’anaven endinsant cap el sud i cap l’est.
En la cinquena regió hi havia el famós Jardí de l’Eden o Paradís biblic, que, al estar prop de l’ecuador i a una certa alçada, gaudia d’un clima molt agradable de tipus subtropical.

Sud:
Continent de Jamb-Upvipa
D’una mida desconeguda (els textos no en fan referencia)
Situada a l’hemisferi sud
Prácticament deshabitada excepte amb una petita colonia al sud.

2.- Inframon o mon subterrani

2.1.-La Gheena

A l’escorça del planeta hi havia com un gran embud invertit, d’origen volcanic, buit i foradat de dimensions gegantines (segons els hebreus) i que conectava per sota terra el massis del Meru amb el continent del Tartar, Les aigues interiors i dolces del planeta circulaven per les coves inferiors de dins de l’embut de la Gehena i anaven des de les muntanyes nevades del nord del continent Kur-Ud-Vipa fins al continent Apara-God-An. Llavors apareixien en forma d’espectacular sortidor en la anomenada Font Ur-Dar o en forma de gran diposit diposit d’aigua a l’anomenat Apsu.

Aquesta mena d’embut, anomenat Gehena pels hebreus, estava constituida per set capes, cada vegada més profundes i conectades per tres entrades a mines:

A) Per el Tartar

Entrada principal al nord del massis del Casio.

Les animes dels morts rellevants, eren jutjades en la planura Alethia pel tribunal d’Osiris.

Les animes considerades bones passaven directament als Camps Elisis (sisé Cel) i les considerades dolentes anaven al Tartar, castigats, per un temps determinat.

Una de les parts destacades del Tartar era el lloc on anaven les dones mortes del part. Per exemple Rea (Eva) va morir de part, però va ser ressuscitada.

Segons els japonesos la van portar al Yomi Tsu Kuni o «Terra de la nit» o «Terra d’obscuritat»), per ressucitar-la

Nota:

mites japonesos d’Izanami (Urá) i Izanagui (Rea/ Eva)

B) Per l’Arali

També hi havia conexió (la va trovar Gea) amb la Gehena a traves de les coves on es baixava a les mines de la ciutat del’Arali

2.2.-Mons inferiors o Inferns

En el Recinte Central hi havia 9 regions considerades inferns o mons inferiors, tot i que no eren lloc de castic, sino d’espera per els morts que ja havien estat ressucitats però que encara no tenien permis per residir amb els vius.(una llarga cuarentena)

Infern superior: Ciutat de Tir o Dunnu (a nivell de l’aigua del riu Oceá)

Infern mig Apsu (sota el nivell de l’aigua del riu Oceá

Infern inferior: Aralli (en l’escorça terrestre, sota el nivell de les aigues)

Observacions:

1) Pels sumeris els noms d’Utnu, Apsu i Eresh denominen una regió molt amplia i es confonen, ja que abarquen diverses illes i indrets.(fins a nou)

2) També pels nórdics, el Hel era una denominació amplia i confosa.

Representava el mon dels morts que tenen posibllitats de retornar a la vida (els escollits que en un plaç máxim de tres dies podien ser ressuscitats, però que havien de passar un temps llarg en observació o cuarentena abans de tornar a la vida normal.

El Hel no era pas un lloc de castic sinó de refugi pels morts de causes naturals (els que morien de vells, d’enfermetat o els nens)

3) Pels hebreus i d’altres, a la regio de Hel-Id, al sud-est, van les animes dels morts que van ser bons durant la seva vida (o els que havien mort a la guerra defensant la causa dels deus ases (Els deus morts en combat anaven a Ashgard, a la sala Valh Allá o Val Hol, del Segon Cel)

4) Pels Yanesha del Perú, a l’Arali es on anaven a parar les animes dels que van ser assesinats o que van morir violentament o a la guerra i encara poden ser recomposats i ressuscitats

3.- La llum a les parts habitables

Un dia sencer (dia i nit) al planeta Arc equival aproximadament a un any al planeta Terra.

La sortida de l’estrella vermella Sirius (Sirius C) es podia veure des de Siyya (3ª regió del recinte de l’Eden del continent Videha i es posava sobre el massis Casio del continent Kur-Ud-Vipa.

Durant la meitat d’un any d’Arc , a les terres baixes del Recinte Central del continent d’Aparagodan, hi havia força foscor, a causa no només de les altes muntanyes que rodejaven la vora del crater, sinó també per la colosal muntanya del Meru, que ocultava la llum de Sirius C

La compoció rocosa del massis del Meru,reflectia, en part, la llum de Sirius C, i mantenia l’illa de Ki només en una mena de semiobscuritat.

L’estrella apareixia per un forat entre les muntanyes Ekur i Paran, al sud-est (forat anomenat porta oriental), al migdia, passava per sobre la plana de l’Ekur i desapareixia per un altre forat al nord-oest, al nord de la muntanya Ida (anomenat porta occciental).

Al passar per sobre la planura de l’Ekur, il.luminava l’anomenat «firmament», una cupula métalica del Segon Cel. Aquesta cupula brillava tant que es podia veure des de tot el territori de la terra (illa de Ki)., situada a sota

GEOGRAFIA POLITICO/ SOCIAL

Hi ha 7 regions (on viuen els habitants) subordinades a 7 cels (restringit als deus).

Estan situades des de baix (a nivell del mar) fins a dalt de tot del cim més alt del planeta Arc, i son:

1.- Regió d’Eresh. La regió més baixa, a nivell del mar. Amb la ciutat de Tir
2.- Regió d’Adamah. Quasi a nivell del mar. Amb la ciutat de Tebas (depenia d’Eresh)
3.- Primer Cel (Wilon)
4.- Segon Cel (Raquia)l. Amb la ciutat celeste de Nippur i la cupula del «firmament».
5.- Regió d’Haraba (d epenia del Tercer Cel/Ghe)
6.- Tercer Cel. (Ghe). Amb la ciutat d’Hebron celestial
7.- Regió de Siya. Amb la ciutat Svart-alf-Heim (dDepenia del Quart Cel/ Zebul
8.- Quart Cel (Zebul) Amb la ciutat de Jerusalem celestial
9.- Regió de Tartar, amb l’entrada a la Gehena (depenia del Sisé Cel/ Maon)
10.- Cinqué Cel (Maon)., amb la ciutat d’Ahkté
11.- Regió de l’Hades. Amb les ciutats d’Argos, Megara i Corint entre d’altres (depenia del Sisé Cel (Makon)
13.- Regió de Khem, amb la ciutat de Tebb-Ath/ Teb-Rath. (depenia del 7º Cel/ Arabhot)
14.- Hel-Ed. La regió més alta sobre el nivell del mar (depenia del Segon Cel/ Raquia)
15.- Seté Cel (Arabba-Hot). En el cim del Meru, el punt ,més alt del planeta, on residia el Deu Suprem del moment (van ser: Kaos, Kadmo, Hiperió, Urá (Adam), Cronos, i Zeus).

DIMENSIONS

Segons els hebreus el diametre de la Terra de l’origen (el planeta Arc) és d’unes 18.000 milles ( 6000 parasangas) en totes direccions. És a dir uns 29.000 kms.

En comparació, la nostra Terra te un diametre de 12.742 kms, per tant és més de la meitat que Arc (el planeta Mart és una cinquena part, uns 6.800 kms).

El gran crater on estan localitzats els quatre continents medeix aproximadament uns 18.500 kms i per tant és més gran que el diametre total de la Terra.

Son precisament els impresionants penyasegats de les parets interiors del crater, els limits d’aquell món habitat. Més enllá d’aquelles parets, i en tota la resta de la superficie del planeta, no hi ha vida, ni posibilitats de vida

Agafant totes les dades que es troven en els textos mitológics i en els monuments histórics que imiten la configuració celeste, (stupes budistes, zigurats, piramides etc.) podriem estimar les dades aproximades següents:

Continent d’Apara-God-An (d’est a oest): 10.500 kms
Llac Oceana: 1.000 kms de llarg
illa de Ki (diametre): 100 kms
Amplada (diametre) del Massis del Meru: 6.000 kms
Altura fins el crater (del cim del Meru): 4.800 Kms (3000 milles)
Altura del obelisc Huk-Airya (amb el cim Tirch Albordi): 1.500 kms (des de la base)

Per tant, el massis del Meru, tot i estar enfonsat respecte a la superficie del planeta Arc, sobresurt com un autentic i enorme gra en forma d’stupa, campana o closca de torttuga.

Les dimensions dels altres continents de l’interior del crater serien:

Continent Kur-Ud-Vipa (d’est a oest): 8.000 kms
Continent Videha (est-sud-est): 2.000 kms
Continent Jamb-Udvipa (Sud):mDimensions desconegudes

Per poder comparar dimensions, els hebreus cabalistes deien que:

A) Hel-Id la terra situada prop de l’illa circular primigenia de Ki era prop d’unes seixanta vegades més petita que el Paradis d’Eden

B) Per altra banda, el tamany del Paradis e l’Eden era unes seixanta vegades més petit que el tamany interior de la Gehena (olla immensa) de la regió del Tartar.

PUNTS CARDINALS

Marquen l’horitzó del planeta Arc 16 volcans i els quatre punts cardinals estan marcats per:

1) Punt cardinal Nord:
Masis volcánic d’Arghé (muntanya piramidal del nord)
Situat al centre-est del continent de Kurd-Vipa La munytanya Hiba, situada al continent Aparagodan, marca el punt nord a l’illa de Ki (situada dins el llac Oceá)

2) Punt cardinal Oest:
Masis volcánic d’Ida (muntanya piramidal de l’Oest
Situat al continent de Aparagodan

3) Punt cardinal Est:
Masis volcánic de l’Olimp celeste
Situat al continent de Aparagodan

4) Punt cardinal Sud:
Masis volcanic de Trikuta (la muntanya negra)
Situat al sud del continent d’Aparagodan

Tots els punts cardinals als voltants de l’illa de Ki, estan entre el 0 i el 15 %, o de l’hemisferi nord, o de l’hemisferi sud.

Altres muntanyes importants eren:

Muntanyes del Thrym-Heim (En el Hot-Un al nord-est)
Masis Casio (Muntanya de del nord-oest)
Mont Leucate (al sud)
Mont Athos (Illa Hesperidis, a l’oest)
Muntanya Paran (sud)
Muntanya Panghé (sud-est)
Muntanya Sió (sud-est)
Muntanya Hermon (sud-est)
Volcans d’Haraba

CLIMES

Tot i les diferencies evidents, podriem comparar els climes de les diferents regions del planeta Arc amb climes de les diferents regions del planeta Terra

Nota:

Sense tenir en compte l’alçada respecte al mar, ni les corrents marines, ambdos factors que influeixen notablement sobre el clima.

1) Situació a l’Hemisferi nord. (graus latitut)

Regió del Tartar: 60º (Com nord Rusia)
Regió dels Camps Elisis: 45-50º (Com nord de França)
Regió illa Hesperdis: 30-35º (Com Valencia)
Regió del RecinteCentral 0 a 10º (Com sud de Tailandia)

2) Situació a l’Hemisferi sud. (graus latitut)

Regió illa de Ki 0 a 10º (Com sud de Tailandia)
Regió d’Harabah 0º a 10º (Com sud de Tailandia)
Regió de Lanka de 10 a 20º (Com Mexic)
Regió de Panghe (Continent Videha): 10-20º (Com Mexic)
Regió 5ª d’Eden (Jardí del Paradis): 20º (Com Mexic)

MUNTANYES

Els cims més elevats de les muntanyes del continent Kur-Ud-Vipa (al nord), així com els de la terra volcánica d’Harabah, ja sobresortien, des dels moments inicials, de les aigues pantanoses del Nun i s’entreveia sorra vermellosa sota la superficie de l’aigua (com el rovell d’un ou a l’aigua, on la clara seria la part glaçada dels extrems) .

Lentament van anar sorgint un total de vuit grans illots, amb les seves corresponents muntanyes volcaniques, que, per ordre d’aparició van ser:

ELS SET ILLOTS INICIALS

1.- Les muntanyes del futur continent Kur-Ud-Vipa , amb la gran muntanya d’Arghé, la «muntanya septentrional» i les muntanyes del nasis del Casio.

2.- La part més meridional i volcánica d’Harabah (sud)

3.- L’illa de la Creació (o illa defoc), formada al voltant del turó primigeni (Ida)

4.- L’aixecament progresiu del col.losal masis del Meru (el rovell de l’ou) i l’obelis o muntanya Huk-Airya del mig del Nun

5.- Els incipients suports de l’illa de Ki (els cims de les muntanyes d’Ida a l’oest, Olimp, a l’est, Hiba al nord i Trikuta al sud).

6.- Els cims de les tres muntanyes del continent Videha ( Panghé, Sió i Hebron) amb la planura de l’Eden (al sud-est)

7.- Illa dels benahurats, amb el massis muntanyos occidental Casio (nord-oest)
Posteriorment es van anar consolidant illes molt més extenses, amb una notable similitud de forma i posició amb les illes del Japó al nostre planeta i finalment els quatre continents:

8.- Illa de les Hesperidis

CONSOLIDACIÓ DELS CONTINENTS

1.- Continent Apara-God-An
Al centre, el continent més gran (incorpora el Meru i les seves estribacions del nord, l’illa de les hespéridis a l’oest i el recinte Central al sud.
En aquest continent resaltava el gran massis del Meru al mig, ja totalment emergit de les aigües.i del cim del qual surt a gran alçada la muntanya obelisc de forma piramidal del Huk-Airya
Com a continent més gran, tenia set regions habitades i una forma característica que recorda un caimá, una tortuga o una fulla de figuera amb una gran semiesfera al mig.

Nota:

La distribució de territorial d’aquest continent s’ha basat principalment en les restes arqueológiques d’Angkor (Cambodja), així com els textes mitológics nórdics, sumeris i hebreus, i contrastant-los amb la resta de mitologies)

2.- Continent Videha
A l’est, amb la gran planura d’Eden i la 5ª regió (Paradís)

3.- Continent Kur-Ud-Vipa
Al nord-oest (incorporant l’illa dels benahurats com a peninsula), amb la seva forma característica de ronyó o mongeta.

4.- Continent de Jamb-udvipa
Al sud, desertic i deshabitat.
Apart dels quatre continents, van sorgir sis illes també al mar del nord i quatre illes més al mar oriental.

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons els acadis

Parts del planeta Iru (planeta Arc)

1º L’oceá cósmic: Nun
2º El Cel més superior, residencia d’Anu. (Urá): Seté Cel
3º Cel intermig. Residencia dels Igigi (Raça de Plata): Camps Elisis/ Babilon celeste
4º Cel inferior. Residencia dels deus astres (Deus ases): Segon Cel/ Nippur celeste
5º Ki: Terra dels homes. Rodejada pel mar: illa de Ki
6º El mar que rodeja la terra dels homes: Llac oceana
7º Les muntanyes limit del món): Vores del immens crater
8º Infern superior: Illa de Ki-Ur (Tir amb ciutat Dunnu)
9º Infern intermig. Residencia d’Enki (Promeyheo): Apsu.Gran capa d’aigua dolça
9º ( Infern inferior) Arali

Nota:

Superior o inferior, asenyala la altura respecte al nivell del mar.
Els tres inferns estaven situats dins el Recinte Central.
El nom d’infern no tenia la intenció perioriativa que se li dona ara. No era u lloc de castic
L’unic lloc de castic del Planeta Arc, era la regió del Tartar
Els Annunaki són els deus «aquells del cel que estan en la Terra»

Segons els AINU (primers habitants del Japó)

Kamui (Urá) va crear aquest mon com un vast oceá circular el qual s’apoiava sobre les espatlles d’una gran Truita de riu

Aquest peix absorvia l’ocea i tornava a escupir-lo originant les marees i quan es movia originava terratremols

Un dia Kamui va contemplar el mon d’aigua i va decidir fer alguna cosa amb ell. Va enviar un ocell, concretament una Bugadera, perque s’encarregués de la misió.

Quan l’ocell va arrivar i va veure lo liat que estava tot, no savia per on començar.

Movent les ales sobre les aigües i trepitjant el fang al mateix temps que el colpejava amb la seva cua, la bugadera va aconseguir finalment algunes zones de terra seca.

Va ser així com les illes van sorgir per sobre de l’oceá en aquest mon flotant

Segons América Central- Mazahuas (Mexic)

Hi havia una masa esferica estable, infertil, flotant sola en el buid. Després dues serps (deus) van rodeja-lar per la meitat.

Van començar a donar voltes comprimint-la cada vegada mes. Així van aconseguir dividir-la.i van formar la terra i el cel i l’inici de la vida.

Nota:

Aquesta descripció es igual al dels mites hindus. Les dos serps van ser Posidó (Varuna) i Hades (Vasuki), que van partir el mont Mandava en el centre del mon (on hi ha el Segon Cel) durant el procés anomenat del Kurma.
Amb aquesta operació van aconseguir desprendre grans roques del cim del Mandava i fer-los caure al fons del Nun. Aixó va facilitar l’apuntalament de la «Terra» (Ki) que els deus volien formar pels humans.

Cel: A Jens’e, el mon superior o mon de dalt: Allí resideixen 8 ents rectors.(deus)

Terra: A Jomú (mon terrestre), el mon dels humans

El mon terrestre esta dividit en:
A Xoñi-jomú (sobre la terra)
A ni’i (sota, inframon, mon dels morts, dividit en 8 nivells)

Segons America Central-Ch’oles (Mexic)

En el Wajalix o Temps antics/ primer temps, tot era foscor i s’iluminaven amb la llum de Ñoj-Ek (Ñoj significa gran i Ek estrella, també pels mayas)

Nota:

Ñoj Ej es Sirius B quan s’estava apagant, colapsant i convertint en nana blanca

Segons America Central-Chontales (Mexic)

Veuen el mon de dalt com integrat per tres nivells en una dimensió vertical

A dalt: El Cel
Compost per 13 nivells (Cels i regions).
Hi ha un paradis pels guerrers morts en combat (Segon Cel)

Al Mig: La terra
Territori dels chontales (humans), amb quatre punts cardinals

A baix: L’inframon:
O inferns, anomenat Xilbalbá o Metnal compost de 9 nivells de mon subtrerrani
Per arrivar, l’anima ha de travessar un riu ajudat per un gos anomenat Xolotl-Cuintle

Segons América Central-Huitoto (Colombia)

El mon que correspon a tots aquests essers (deus) consta de cinc parts superposades:

Nota:

Basicament es la geografia de l’anomenat «Recinte Central»

ANADIKO: Illa de Ki
El mon dels humans. Es troba en el centre mon

NIKA-IRANI: mon situat sota el Cel (segon Cel)
També rep el nom de NIKAIRANI, lo somiat
Sobre d’ell existeixen dos cels i sota d’ell dos inframons

PRIMER CEL
Cel que te tres parts. 2ª Cel
La més important, la del mon de Juziñamui (Kadmo), el deu del Cel

En el primer cel es distingeix un blau (Llac) i un blanc (Planura celestial nevada)

Sobre d’aquest Cel es troba el Cel Lluminos, clarament separat de la residencia de Juziñamui

CEL LLUMINOS: 7º Cel
Está habitat per un esser dotat de poders, Zinamo (Kaos), esser similar a una aranya

JIARE-REIKO: 1º Cel
El Cel vermell. Es troba sota del Cel de Juziñamui

Aquest es el cel que veuen els humans.

Gracies a ell, el Sol no escalfa tant fort.

OKINUERNA/: Tir
El primer inframon. Es el dels avantpassats

JUYARAI/: Ut-Nu.
Sota d’ell es troba la residencia del Pare Creador………

IGORI, el món inferior que esta ple de foc (illa de foc)

Segons América Central- Nahuas (Mexic)

1.- Espai en sentit horitzontal

L’espai horitzontal parteix del centre i te quatre punts cardinals fins tocar amb les aigues celestes o iL-HUICA-ATL (NUN), aigues que s’ajunten amb la bóveda Celeste en la mateixa linea de l’horitzó i que es un anell d’aigua que rodeja la terra, el CEM-ANAHUAC

Els Cem-Anahuac significa «els que viuen enterament junts entre les grans aigues»

Mes enllá de cada extrem del punt Cardinal hi ha una residencia sagrada.

A l’est: Tlalocan. Paradís de Tlaloc (Segon Cel)

Al nord: Mictlan. Regne de Mictlantecuhtli i poders infernals (Tartar)

A l’oest: Tamo-Anchan. La terra dels nostres origens de tota saviesa. El pais de Tlillan Tlapallan, la terra de la tinta negra i vermella

Al sud: Uitz-Lampa.Rumb de les espines i del Sol triumfant de Huitzilopochtli

El centre: Nahui-illin

2.- Espai en sentit vertical cap a dalt/ cap abaix

Dotat de 13 cels cap a dalt i 9 inferns cap avall.

Segons América Central- Nahuas (Mexic)

Regions del Planeta ARC

El món horitzontal estava format per:

La «terra»
Consta de 4 direccions o punts cardinals o direccions del hemiesféri

El mon vertical estava format per:

L’inframon……………………Consta de 9 regions

El Mon superior
Consta de tretze regions (regions i cels, anomenats els IHUICATL IOHTLATOQUILITZ, un recorregut pels tretze Camins del cel.

Les regions o cels del Non Superior són (entre parentesi l’equivalent hebreu).

1º Cel (Equival al Segon Cel o Raquia)
il-Huicatl-Tlalocan-Metztitlan. Residencia de Tlaloc (Theos), Tlazolteotl (Rea) i Mtzli (Isis)

2º Cel (equival a Wilon)
il-Huicatl-Citla-Cuauhco. Lloc on es traslladen les estrelles cap a les quatre punts cardinals.

Nota:

Des d’alli s’observen les constel.lacions

3º Cel (equival a Makon)
il-Huicatl-Tonatiuhtlan. Residencia occidental del deu groc sol (Cronos)

4º Cel (equival a Hel-Ed)
iL-Huicatl-Huitztlan. Camí del sol. Regio de les muntanyes cobertes de pedernal

5º Cel (equival a Siyya)
il-Huicatl-Mamal-Cuhuco. Residencia de Citlalmina, deessa de les estrelles errants

6 Cel (equival a l’Hades)
Il-Huicatl-Yayah-Cuauhco.Residencia de Tezcatlipoca (Hades)

Nota:

En la regió de l’Hades esta Itz-Tepetl, el tercer infern a carrec de Itzlacoluhqui (Hades)

7º Cel (equival Paradis d’Eden)
il-Huicatl-Xoxo-Cuahuco. Residencia de Huitzilopochtli (Heli). Regidor del sud

8º Cel ( Equival a Maon)
il-HuicatlL-Nanatzcaloyan. Residencia celeste de Mitlantecuhtli (Hades) i de Mictlancihuatl (Cora)

9º Cel ( Equival a Khem)
il-Huicatl-Tlilteoizta-Cuauhco. Residencia de Quetzalcoatl (Osiris)i Tzitzimime (Cora)

10º Cel (Equival a Ghe)
Il-Huicatl-Teocozauh-Cuauhco. Residencia oriental del Deu Sol (el corresponent)

11º Cel (Equival a Haraba)
il-HuicatlL-Teotla-Cuauhco. On es mou el calor (es el Muspell dels nórdics)

12º Cel (Equival a Adamah)
il-HuicatlL-Teteocan. Residencia dels quatre deus creadors (els quatre Tezcatlipocas, que corresponen a Hades, Cronos, Heli i Osiris i als quatre punts cardinals)

13º Cel (Equival al 7º Cel, Araba-Hot)
Il-HuicatlL-Omeyocan. Residencia de Ome-Tecuhtli (Urá) i Omecihuatl (Tia)

La Terra (equival a Eresh)
Tlaltipac, «La Terra», formada a partir del cos de CIPACTLI (Geai, La Mare Naturalesa, ja que ella va crear la seva superficie

El món horitzontal estava compost de 4 direccions o punbts cardinals o direccions del hemisferi (Regió Central)

Mict-Lampa: Nord, regit per Tezcatlipoca (Hades)
Cihuat-Lampa: Oest, regit per Quetzalcoatl (Osiris)
Tlahuizt -Lampa: Est, regit per Xipe Totec (Cronos)
Huitz-Lampa: Sud, regit per Hixztliopochtli (Heli)
Calpulli: Eix Central, resguardat per Xiuhtecuhtli (Cronos), deu del foc i del temps
Primer inframon (Equival a l’Apsu dels sumeris): Anomenat Itz-Cuintlan.
Primer infern a carrec de Xolotl (Prometeo)

Segons America Central. Pijao (Colombia)

Els deus estan dins de les set capes del mon

Part superior: Residencia de Ta (Urá) i Taiba i els deus que naveguen pels nuvols, els Tolaima (Seté Cel).

Chiri: Tercera capa o esglaó. el fred. On estan els deus (Segon Cel)

Zona intermedia: On hi ha els humans, animals, plantes (illa de Ki)

Chaguan. On hi han Mohan (Hades) i Mohana (Cora) (Mon inferior)

Segons America Central (Tarahumaras de Chihuahua/ Mexic)

Segons la seva cosmogonia

Re-Pa vol dir «A dalt»: Es el Cel o Lloc de benestar (planeta Arc)
El més enllá es com un mirall del món humá.

Es divideix en:

Re-Huega: És el Cel sostingut per Tona: Dewus i Columnes (El Segon Cel)
Re-Re: Vol dir «A baix» (planeta Terra)
Gona: És el Lloc de Tortures sota Terra (Tartar)

Segons América Central-Tarascos/ Purepechas (Mexic)

El Parhaquahpeni era el món de dalt, un mon o terra semblant a un bol (Parha significa concav) es on estan els deus

El mon de dalt es divideix en:

Auandarhu: Mon dels deus engendradors. Stuat en el Cel

Echerendu: Mon dels vius. Situat n la superficie de la Terra

Cumanchecuaro: Mon dels morts o mon sota terra.
Allí vivia el Senyor de la mort.Dividit en 4 grans parts.
Una de les parts destacades era UARICHAO (lloc de les dones, on anaven les dones mortes del part)

Les direccions eren:

Orient: Color vermell. Lloc on reneix el Sol. Custodi és Tirépeme Quarencha

Occident: Color blanc. On mor el Sol. Custodi és Tirépeme Turupten

Nord: Color groc: Hivern. Custodi és Tirépeme Xungápeti

Sud: Color negre Entrada al paradis (Tlallocan dels mexiques). Custodiat per Tirépeme Caheri.

Centre: Color blau. On reneix el Sol. Custodiat per Chupi-Tirépeme

Cada Tirépeme es una manifestació (germá) diferent de Curicaveri (Urá) i representava una casa del deu del foc

Nota:

Pels asteques (mexiques) i tolteques

El Centre es el sol.

Tlaloc(Theos): Est/ Color vermell

Xipe-Totec (Cronos) – Tezcatlipoca vermell: Est (Equival a Tirepeme Quarencha)

Quetzalcoatl (Osiris) – Tezcatlipoca Blanc: Oest (Equival a Tirepeme Turupten)

Tezcatlipoca (Hades) – Tezcatlipoca negre: Nord (Tirépeme Xungápeti)

Huiitzilopochtli (Heli) – Tezcatlipoca blau: Sud (Equival a Tirépeme Caher)

Chalchuitlicue (Rea) – Aigua,Color blau: Sud (Equival a Chupi-Tirépeme/ Rea)

El Nun

El Parhaquahpeni era el món de dalt, un mon o terra semblant a un bol (Parha significa concav) es on estan els deus

Allí l’oest o ponent es diu Mu, riba on hi ha un forat per on entra el Sol

L’est o llevant es diu Hchu, riba on hi ha un forat per on surt el Sol,

Nota:

El fonema Hchu indica Or
Tirepeme es el primer nom de Curicaveri (Urá). Thire significa menjar i
Tirepeme significa: Esser d’or

La terra o Ki

L’anomenat Echerendu era el «Mon dels vius», situat a la superficie de la terra

La «terra» del mon de dalt (Aparagodana) tenia la forma d’un enorme caimá o llargandaix amb el cap mirant a occident i els peus mirant a orient, un braç al nord i l’altre al sud o meridion

La dona del deu de l’nfern va crear les serres muntanyoses pelades i la terra sense fruit per ordre dels deus

Llavors Cueravaperi (Tia) va enviar al mistger del deu de l’infern per que ho soluciones. Llavors la dona del deu de l’infern va parir els arbres, plantes i animals

Segons América Central-Teenek/ Huastecos (Mexic)

En el mon de dalt hi ha tres nivells:

1.-Celeste o superior (Cels): Residencia dels deus de naturalesa calenta

2.-Terrestre o intermedi (Terres): Residencia dels humans

3.-Inframon o inferior: Residencia dels deus de la mort, de condició freda dels morts

Aquests tres nivells no estan aillats. Hi ha cinc arbres col.locats, un a cada cantonada (4) i un en el centre. En cada cantonada hi ha un home encarregat (son els homes trencats, que van morir ofegats i es retiren cada any al paradis de l’est, on son substituits per altres quatre) direccions (est,oest,nord i sud):

1.- EL-EL-QUI.(Olimp Celeste)
Correspon a l’est, on reneix el sol després del seu viatge per l’inframon
Est costat masculi
L’oceá esta a l’est
A l’est hi ha un paradis
Els curanders, musics i danzaires estan a l’est
L’esencia de la pluja esta a l’est

2.-OZ-EL-QUI/ OZ-AL-QUI (Muntanya Ida)
Correspon a l’oest, on es pon el sol. Oest es el costat femeni, La serra está a l’oest.
A la serra de l’oest hi han les coves, que son les portes d’entrada al mon dels deus. Allí habita el tró, que dona la pluja i la deessa de la fertilitat
Ell lloc de la vida es la selva situada a la serra
Les animes dels morts van a l’oest.
Tot el que s’emporta l’aigua de l’oest apareix a l’est

3.-TZAYL-EL-QUI.(tartar)
Correspon al nord, relacionat amb la mort, el fred i la pesca. El nord es arid i fred

4.-QUAHT-EL-QUI/ QUAHT-AL-QUI (Recinte Central)
Correspon al sud, Es la vida i el fluid calid..Abundancia.

Segons América Central- Tojolabales (Mexic)

Els nivells del Món de Dalt son:

Primer nivell:
El Cel o Satk’inal, la maca residencia de Deu K’awaltik (Kaos),,
K’ak’u, el deu Sol (Urá) i Nantik Ixab, la deessa Lluna, la Nostra Mare (Rea)

Segon nivell:
La Terra: Lu’um-ki-Nal (Ki) formada pel Mar, la terra calenta i la terra freda on viuen els humans i els sants, representants de Deu i fundadors dels pobles que existeixen
En els rius i llacs esta Xinalniha (Proimeteo)

Tercer nivell:
Inframon o Kik’Nal, Negre, Mon d’obscuritat on viu el maligne Pukuj (Hades).. Alli viuen els morts, pero que encara tenen existencia

Segons América Central-Tolteques (Mexic)

Tlalli
Era la «Terra» del mon de dalt. Estat solid d’agregació de materia.
La seva Deessa regent era Coatlicué (Rea)
El tlalli estava representat com un cuadrat de color groc

Anahuac
Era la «Terra rodejada d’aigua».

Els Cem-Anahuac significa «els que viuen enternament junts entre les grans aigues»
Actualment defineix el continent americá

Segons América Central- Tzotziles (Mexic)

EL MON DE DALT (Planeta Arc)

Concebeixen el mon de dalt com un tot i l’anomenen VINAJEL-BALAMIL (Cel-Terra. Vinajel és el Cel del món de dalt i Balam-il la Terra del món de dalt)

Vinajel-Balamil:Descrit com una pirámide de tretze nivells/ esglaons, sostingut per un gran arbre o tres cupules concentriques sobre la terra

La primera cupula: La mes baixa, es visible nomes pels homes. (Tebas)

La segona cupula: Es per on transita la nostre mare, la Lluna

METIK/ HME’TIK (identificada amb la verge) i les estrelles (Equival al Firmament o cúpula del Segon Cel)

La tercera cupula: Es la de TOTIK, el Sol o Crist i les constel.lacions majors (Equival al Seté Cel)

El Vinajel-Balamilk esta constituit per tres zones o llocs
1.- El Cel del món de dalt, anomenat Vinajel
2.- La superficie de la terra o Sba Balam-il/ Sba Balum-il
3.- L’inframon anomenat Olontik

DESCRIPCIÓ

1.- El Cel del món de dalt: Vinajel (en generic)
Viinajel/ Winajel: Les dones mortes de part i els infants molt petits van al Winajel, ubicat al Sol (Seté Cel)

Katibak:m Quan mor, aquesta anima abandona el cos i es dirigeix al Katibak, mon dels morts en el centre de la terra.(2º Cel)
Els ofegats, assesinats i morts per un raig no van al Katibak

Muntanya Major Els animals son guardats per els deus ancestrals en la Muntanya Major» siutat a l’Est del món

Nota:

Correspon a la muntanya: Hermón (la més alta, situada al centre de l’illa o continent anomenat Videha, on segons els japonesos creix «l’Arbre de la Vida»
Pels sumeris era el «Cim de l’est» i pels xinesos la «muntanya de l’alba»

2.- La Terra del món de dalt, anomenada BALAM-IL
La seva superficie anomenada Sba Balam-il/ Sba Balum-il, descrita com cuadrada. Sostinguda per quatre pilars o deus UAXAKMEN (sostenidors o vigilants la terra, un per cada cantonada

3.- L’inframon del món de dalt, anopmenat Olontik
Piramide invertida composta per 9 nivells o esglaons.
Alli resideix Yahval Balam-iL, Senyor de la terra.
En la seva part inferior viuen els morts, alguns esperits danyins i Puhuj /Pujuj o el dimoni

Segons América Central-Yekuana/ Plaroa/ Nairiño (Venezuela)

1.-El deu creador Wannadi (Urá), va crear un món en el que la «terra» (illa de Ki), era rodona i plana

2.-Inframon estava dividit en tres sectors.
L’inframon es un espai de les aigues on viuen els MAWADI, gent de les aigues o gent serp, el huai (cap) del qual es diu Hulio (Gea), que és la mare dels rius, mestresa de l’aigua , que es una serp Arc de Sant Martí, porta plujes i es germana de Nuna (Theos)

Nota:

Els huhai son els regents o governants de la regió

3.- En les cavernes viuen els deus neutrals i Holohiña (Hiperió), on viuen els Odoshankomos, que son esperits del mal que serveixen a Odosha (Hades)

4.- Per sobre la «terra», amb forma cilindrica es troba tot l’espai celestial en forma cónica
Els Cels estan dividits en 8 cels.
La forma d’aquell món es correspon amb la forma de la vivenda de la tribu, una estructura circular amb sostre cónic, sustentada en el mig per un pilar que esta representat per una alta muntanya (Meru)
En els mites yekuana parlen del cel Kahuña, on troben humanoides a carrec de Huilo (Gea) i crean dos nous essers Sihi-Kiemona (mascle) i Lureki (famella) primers representants de la raça d’or

Nota:

L’origen de la raça d’or es l’illa de la Creació (Kahuña)

Els cels, per nivells, són:

Primer nivell de Cel: JAHUA-KUNA-HANA (Equival a Eresh)
Allí viuen els Attitiudi-Hana, els amos de l’alé, de la paraula i del ritme. Mai dormen ni menjen

Segon nivell de Cel: IADE-KUNA (Equival al Primer Cel)
Llar de Setawa Kallana, mestre dels Huhai. Ho veuen tot
No menjen ni dormen.

Tercer nivell de Cel: MAHE-KUNA-HANA (Equival al Cinqué Cel)
La casa de la gent «rap penat».els Dedewashihiamo

Quart nivell de Cel: IADIÑA-KUNA (Equival al Segon Cel)
El més maco de tots
Amb el gran llac blau Akuena, amb l’aigua curativa anomenada Akene
Amb la seva herba anomenada Kaahi
Allí viu la papallona Morphoazul ), Maheva (Tia) i el Muna el peix (Theos) i Dinushi l’anguila eléctrica (Kadmo)
Aquests tres deus van ajudar Wannadi a la Creació

Cinqué nivell de Cel: ENEMADI (Equival al tercer Cel
Allí viuen els Weweveena, guardians del Wirikuri, els cristalls de cuarç

Sisé nivell de Cel: MARAWA-HUÑA (Equival al quart Cel)
La llar dels ocells sagrats

Seté nivell de Cel: SHIRICHE KUMENADI (Equival al sisé Cel)
Llar de les estrelles

Octau nivell de Cel: MOTA-DEWA (Equival al Seté Cel)
Cel suprem, on viu Wannadi (Urá) i tota la seva familia i el seu pare Shi (Kadmo)
Destí final dels benahurats
Allí hi ha muntanyes, aigues i arbres
Es el veritable Cel
Allá no existeix ni la fam ni la mort, ni enfermetat, ni dolor.
Odosha (Hades) i els seus deuis no hi poden accedir

Segons America del Nord (idem a Xina i sud-est asiátic)

Una tortuga gegantina representa el primer mon (Arc). La conxa superior representa el cel, la conxa inferior l’inframon o inferns i el seu cos el terreny del mig que representa la «Terra»(Ki)

Segons America del Nord (Cherokee)

Hi ha set cels i set terres o regions (en el planeta Arc)

Hi ha set cuspides maximes

Usvhyi (residencia occidental de les ánimes) i Galvlati, on van les animes dels morts

Segons América del nord-Chumash

Hi ha tres capes o mons:

El mon o capa superior es Ala-pay, on viu la «gent del Cel»

La capa mitjana o terra (illa de Ki) és Ant-ap, on viuen els hiumans

El món inferior es diu C’oyinash-ap, amb fonts i zones pantanoses. Conectada amb el mon superior a traves de les muntanyes. Allí viuen serps, granotes, salamandres i també hi ha criatures aquátiques

A l’inframon viu gent lletja i malvada

La llar de les primeres persones va ser Itiash-ap (Regió d’Adamah)

Segons América Con Sud (Mapuches)

Mapu és la «Terra» on van neixer, viure i morir els avantpassats mitológics dels mapuches.

Wene Mapu: Terra de dalt on habiten les divinitats
Mag Mapu: La «Terra» on habiten els humans
Minche Mapu: Mon inferior on habiten les divinitats malignes

L’idioma dels mapuches, segons ells, és identic al que parlaven els deus.

Les quatre direccions són:

Nau Mapu/ Lafquen: Oest , lloc dels esperits del mal (Tartar)
El pillan d’Occident és un paradís lluminós pels esperits bons i foc ardent de volcans actius pels esperits dolents (Camps Elisis)

Puel Mapu: Est (lloc dels deus i avantpassats). Associat a Weixé (Theos)
Correspon al Recinte Central.

Pikun/Picu Mapu:….Nord- (lloc de la mala sort). Associat a Fuixá

Willi/ Huelli Mapu:….Sud – (Lloc de la bona sord). Associat a Cuixá

Marquen l’horitzó de les quatre direccions de Mapu16 volcans (4 volcans per cadascuna de les quatre direccions o quatre Pillan

Pillan són els esperits dels avantpassats

Nota:

Pillan és Theos pels araucans

Segons América Sud-Apuriná (Amazonia Brasil)

Sota l’aigua:	On viuen els encantats	Quatre Cavernes
Kyb-Ir-Uri	El Camp de la Natura: On viuen els Kusanaty, els xamans amb poders per transformar-se en animals o en gent. Es un lloc sagrat, on hi ha llacs i palmeres Es la «morada dels esperiuts» i allí no pot entrar ningú. Va ser obra de Tsurá (Urá)	Segon Cel
El Cel	On viu Tsura, el xaman fort	Seté Cel
Kat-Sama-Ut-Ero	On viu la vella (Gea)	illa de Tir (Apsu)
Muxalaué	La terra sagrada en el primer món	Hel-Id

 

Segons América Sud-Ashaninkas o Campas (Amazonia peruana)

Dibuixen una estructura vertical de l’univers (Arc) amb diversos nivells.

Hi ha tres mons:

Mon de dalt: Jenokiite
Mon de dalt (seté Cel) on habita Tasorentsi (Kaos), el deu tot-poderós acompanyat del deu Sol i el deu Lluna i els deus estrelles entre d’altres

Mon de baix: Sharinga-Veni, es un lloc de castic infinit i patiment (Tartar)

Mon del mig: La anomenada «terra» correspon al mon del migAmb dos nivells

1) Nivell subsol: Isaewiki, on viuen criatuires estranyes (humanoides)
És troba en el subsol, sota de la terra (Quatre cavernes).
Está Associat a la mort i a Kamari (Hades), l’esperit del mal
Allí viuen persones extranyes però amb un estil de vida similar a la de l’home blanc (cases, carros…) i poden respirar en l’aigua (criatures humanoides)

2).Nivell superficial: Kama-Veni. La terra plana. Está en el centre. La «terra» de la humanitat o també terra de la mort, perque allí tots moren algun moment (Recinte Central)
El deu Sol viu (Urá) estava sempre a dalt abans de que existis el mon.
Ell és el que dona l’alé. Ell va formar el món. Llavors van creixer totes les plantes i totes les coses qiue veiem. També van fer els ashankinka.
A sobre i a sota del Kamaveni existeixen diverses capes on habiten els deus, essers de naturalesa immortal.
En la periferia de la terra estan els deus bons, els Kam-Etsa també estan la terra del tró (Segon Cel), on hi ha els deus que provoquen aquest fenomen, així com la muntanya on habiten dimonis malignes

El mon del mig (Terra) esta sostingut per dos eixos

A) Eix nord-sud

Un va ser posat pel deu Sol viu (Urá), perque no es voli la terra i la gent estigui ben tranquila.

Ell va posar els turons Intatoni (Muntanya Hiba) i Antamaraka (muntanya Trikuta) roques sólides que es per on surt l’aigua per regar tota la faç de la terra

Sostenint aquest eix, estan estan dos essers poderosos, Inkari, sota el turó

Intantoni i Inkam está sota el turó Antamaraka

En els cims alts d’ Antamaraka esta el Condor reial, mirant cap avall

B) Eix Oest-Est

L’altre eix, per on s’enfonsa el Sol, estan els turons Omoro (Muntanya Ida) i Otsiriko (Muntanya Olimp/ Ekur). Sostenintaquest eix estan dos essers poderosos: Els deus que sostenen els eixos per sota perque la terra no voli son essers invisibles anomenats Nabieri (Osiris), sota el turó Omoro i Pachakama (Theos) sota el turó Otsiriko

Segons América Sud-Ashaninkas o Campas (Amazonia peruana)

Per els ashaninka del Departament Ucayali:

El mon esta dividit en tres dimensions:

Jenoki: Mon de dalt. On habiten el deu Tsorentsi, el deu Sol i la deessa Lluna

Nota:

Equival al mon dels deus

Ki-Patsi-Ki: La terra, on habita la Mare de la terra (Rea)
Es el mon de la superficie, el mon dels humans, rl mon dels vius amb el que conviuen els humans, animals, plantes , el deu Sol i la deessa Lluna (Urá i Rea)

Per a ells el mon esta flotant en l’espai sota la forma d’una taula plana que abarca fins els limits de l’univers, sostingut als costats per enormes cables que penjen de les mans de Tsorentsi, el deu principal (Kaos)

Nota:

Equival a l’illa de Ki

Isabiki: Mon subterrani on habita la Mare naturalesa (Gea)

Nota:

Equival a les quatre cavernes de l’illa de la Creació

Ji-Ñaberi: Mon de sota: Es un mar infinit On habita el Pare de l’aigua (Ñaberi)

Nota:

Equival al Nun

Segons América Sud-Cocama (Perú)

Les terres d’Yvy (Planeta Arc) són:

YVY MARA EY: Seté Cel
La terra divina infinita i perfecta i sense mal

El mon dels deus, el mon de dalt , de perpetua joventud i de felicitat

YVY MBA EMEGUA: Utnu
El mon dels humans, el mon de baix.

YVY MBA: Tartar
La terra dolenta, el mon del mal.

La creu indigena de braços iguals es el simbol dels quatre punts cardinals i del Centre del Mon

TUYUKA IKWASI: Quatre cavernes
La terra dels ancestres

El Primer Mon: Sota Terra

Regit pel primer Sol: WEPE KUARACHIY (Hades)

Allí hi ha essers que viuen sota terra i sota l’aigua, els Awn Tukuya Wiri (hominids)

Allí hi ha una espesura de poca aigua amb terra

TUYUKA PERATA YARA: Segon Cel
Segon Cel. El mon de Jara/ Yara (Theos)

La terra del dueño de la llum del mon Jara

Terra de llum que emiteix llum. la terra del Sol

Amb la seva cúpula

En mig del Centre del mon creix un arbre, l’atrbre Sagrat, es l’arbre Igwira Samuna

La Lupuna es l’arbre mitic mes alt de la selva

KUAARACHI es el Cel, la casa del bé (IRAN)
Sota del Cel de Kemari (Cronos/ Camps Elisis) hi ha un

Segon Cel on hi ha el Sol KUAARACHI, la Lluna YATSI (Erebo), Les estrelles (deus estrelles) TSEISU i el tró TUPA (Heli)

KUAARACHI es força i energia, esencia de lo diví. Qiue es JARA/ YARA (THEOS)
JARA va fer el mon amb una fletxa (Uwa), simbol del llampec i el tró, la llum que il.lumina els primers temps de la Creació.

TUYUKA IRAN: Ekur
La Terra PARADIS CELESTE lloc de descans de les animes post -mortemen un estat d’immortalitat i de felicitat amb cos i ánima. Es diu TUYUKA IRAN. «La terra bona i sense mal»

Lloc on la terra es bona pel cultiu,prop d’un riu i un llac per poder pescar.

ILLA DE LA FELICITAT: Illa de la Creació
Els guaraní aspiraven viure en un paradis pur, nou i benhaurat,

Un mon restaurat en la seva primitiva belllesa i gloria, una terra sense mal.

Busqieda de la terra on no es mor, l’illa de la Felicitat

Un lloc ric en recursos naturals on l’home viu en armonia amb la natura i no se sent la por a la mort (Oñema kandire), es a dir, fer que els osos continuin «frescos»

UYUKA IPITSATSU: illa de Ki
La terra nova

Terra que el avi vagabund, Kemari (Cronios) va donar per cultivar, a un nou home.

Terra sense envejes ni bruxeries, ni maldats, en armonia amb la natura després de la destrucció.

Aquesta terra va ser donada quan encara no hi havia la llum del Sol

Es el Tercer mon: Espai de la terra, dirigit pel tercer Sol, Musa-Pirika

Habitat per la gent del poble Cocama , animals i plantes.

També per gent de la muntanya, esperits de la muntanya, dimonis i poders

Allí hi ha una palmera i al seu peu la mare dels animals de la muntanya.

TUYUKA AISI, la Terra lloc del mal (Aisi): Tartar

El mal l’imperfecció i el castic del deu Jara. (Tartar)

Quart Mon : Espai de l’aire dominat pel quart Sol: IRUAKA (Zeus)

Alli habiten les animes (Mai) i el vent (Waraci)

Alli habiten els deus: AWASAWA, les aus i les estrelles

Hi ha un cami per on arriven els morts de la terra a la Casa (Planura Alethia) on jutgen a bons i dolents.

(Al costat de la casa de les ánimes hi ha foc ardent (Gehena)

Les animes dolentes son cremades en aquest foc.

Les animes bones viuen entre flors, aus, estrelles i esta custodiat pels ocells MAI MAI (Els camps Elisis)

La porta de la casa es una creu gran

Es el Cinqué Mon. Espai del Cel: Sisé Cel

Iluminat pel Cinqué Sol; PICHKA (Heli)

Allí hi ha el deu vell cocama Kemari (Cronos),un Condor Mama (Isis) i un angel colom

Sota del Cel de Kemari hi ha el Segon Cel on hi ha el Sol Jara (Theos)

Segons América Sud-Huambisa/ Tsumu-Shuar/ Yalkini Ashuar (Jibars-Amazonia)

Existeixen tres llocs o espais:

NAYAIM: L’espai del Cel

NUNKA: L’espai de la terra.

ENTSA: L’espai d’aigua. On viuen els Tsunki Shuar, amos d’aquest lloc tenen coses materials i animals de tot tipus

De vegades volen casar-se amb gent de la terra, s’enamoren d’elles i se les emporten (es dificil retornar a la terra)

Nota:

Equivalen a Segon Cel, illa de Ki i Apsu respectivament

Segons America Sud-Inques (Perú)

En el principi no hi havia més que fum i remolins de fum.

Aquest vapor omplia l’univers, era el mon del Cel o Hanan Pacha

El remoli de fum es va condensar i així es va formar la «terra» o Hurin Pacha.

A l’interior d’aquesta Terra habiuten els huaris, els deus o esperits de la natura que van crear tot esser vivent a imatge del Cel.

AMA/ MAMA (Planeta Arc)

Ama/ Mama, va ser el lloc on Pariacaca (Heli) i Shupinyamca (Tia) van crear els homes.

PARTS DEL MON

1) HAN-HAN PACHA/ (equival al Segon Cel)
HANAC PACHA/
HANAU PACHA

Mon de dalt, celestial o superior on viuen els deus que són materials i físics. És el Segon Cel

Es el baix mon celestial i només les persones justes podien entrar en ell, creuant un pont fet de cabells

És el Cel de Han-han-Pacha (Kadmo)

On viu Viracocha, Inti, Mama Quilla, Pachacamac, Mama Cocha i les estrelles, els planetes. i les animes dels homes virtuosos

És un paradis celeste descans de les ánimes

La terra dels deus era tota la secció de l’esfera celeste situada al nord del tropic septentrional,on es troba l’estrella Vega, anomenada Llaca o Ur-Cuchillay.

HANAN es la part superior, vinculada a l’imperi de la guerra
El món d’Hanan Pacha comunica la Terra amb l’INTI CHURIN

INTI CHURIN. El món de dalt (equival al Seté Cel)
El món d’Hanan Pacha comunica amb la Terra amb l’Inti Churin

El vehicle d’ascenció de la Terra a l’Inti Churin és l’Illapa

2.- KAY PACHA (equival a l’Illa de Ki)
El món d’aquí, El Pachamama o Mare Terra.

KAY PACHA és la Terra. On viuen els homes

Te un gran riu, el Yacu Mama (riu Oceá) que es font de vida i poblat de semideus o herois, que en temps remots van aportar la civilització i van procrear homes

3.- UKU PACHA/ (Equival a les quatre cavernes, mon inferior sota l’Arali)
UCHU PACHA

Mon inferior, interior i subterrani en l’interior de «la Terra»
Mon dels morts, dels nens no nascuts i de tot el que esta sota la terra o el mar

Les coves o fonts, obertures de la superficie terrestre, eren considerades com linees de comunicació entre el UKU PACHA i el KAY PACHA o mon terrenal

Les pacarinas (les quatre cavernes o llocs d’origen) formen part de l’UCU PACHA

Nota:

Les primeres criatures humanoides van sortir d’allí

Allí els condemnats pateixen fred i fam, sense res per menjar, excepte pedres

El mon d’UCHU Pacha esta representat per INTI.

Ucu Pacha es també la deessa Terra

És la morada de Pachamama

Allí está Tulu-Manya, Rumi Inti i el deu AMARU (Hades), deu amb el simbol de la serp i que representa el vehicle d’ascensió entre el món d’aquí (Kay-Pacha) i el món superior)

La Terra dels morts era tota la secció de lesfera celeste situada al sud del tropic meridional

URIN PACHA: (equival a Hel-Id).
HUR-IN-PACH/:
HURIN:

Nota:

Alguns textes el fan igual a UCU PACHA

Forma part d’UCU-PACHA

El mon de baix El nostre Món. La Terra (en el Planeta Arc)

Es la part inferior, vinculada a l’agricultura i la religió

El mon de la humanitat, de la generació i de la corrupció

La terra dels morts era tota la secció de l’esfera celeste situada al sud del trópic meridional

URA TICSI
El llac Titicaca s’asociaba amb els avantpassats, l’inframon i amb el URA-TICSI (literalment: «els fonaments més baixos del món»)

Les estrelles de l’entrada a l’inframon són: La Creu Calvari, creuant el nuvol negre de la Guineu,i son anomenades Els tres xamans». Epsilon Escorpí, 1 i 2, Mu Escorpí 1 i 2 i Z Escorpí, que es troben sota l’horitzó, el tropic del sud, a l’entrada de l’inframon, on comença la terra dels morts

Es diu que just abans de l’aparició dels espanyols, Kuniraya Wiracocha (Urá) es va dirigir a Cuzco i allí va conversar amb l’inca Huayna/ Huyan Capac: «Vina fill, anem al Titicaca, allí et revelaré qui soc i una vegada allí va dir. Mobilitza al teu poble perque pogueu enviar mags i tota clase de xamans a URA TICSI, les bases o fonaments més baixes del món Huayna Capac va morir cap 1525-1527 dC. Ni ell ni Kuniraya van retornar mai d’URA TICSI

4.- ÑAUPA PACHA: (equival a l’illa de la Creació).
Mon antic dels avantpassats

5.- SANKA PACHA (equival al Tartar).
Mon antic dels condemnats

Segons América Sud-Mbya (Amazonia Paraguay)

YVAGA: Seté Cel
La morada eterna (Paradis) de Ñamandu (Kaos), on es troven els originals dels essers vius.

GUAIRA: Recinte Central

TATACHINA: Nun
Al principi existia el caos,format per una boira primitiva el TATACHINA i els vents originaris

PARA GUACHÚ RAPITÁ: Riu i llac Oceá
El mar que separa la Terra del Paradis,
El Mar Gran originari
EL Para Guachu Rapyta és l’origen del Gran Mar (riu Oceá)

YVY MBYTE/YVA PYTEW/ LA «TERRA»: illa de Ki
Esta en el centre.
Ñamandú (Kaos) va creuar dues barres llargues indestructibles

A sobre d’elles va assentar la terra (illa de KI)

És el centre

Per asegurar que els vents originaris no la movesin, Ñamandú la va sostenir amb cinc palmeres sagrades (Pindo) una en el centre i les altres en cada punt cardinal.

Una cap a Ponent, cap a la morada de Karai (Urá)

Una cap al Nord, a l’origen dels vents nous

Una cap a Orient cap a la morada de Tupa (Theos)

Una cap al Sud, origen de l’espai-temps primitiu, origen dels vents originaris freds

Van començar a poblar-la els primers animals, el primer Mboi, la serp i van començar a creixer les plantes

Després van apareixer els homes, que convivivien amb els deus.

YVY MARAEY/ TERRA SENSE MAL: Hel-id
Cap a l’est, cap a la costa, prop del mar, en la vall d’una muntanya amb bosc i zona de bancs de sorra, hi ha Yvy Maraey, la terra sense makl, fiont d’aigua potable, font d’aliments, peixos, i terra on hi ha caça i es pot cultivar (yuca, blat de moro etc…), una terra de plenitud

Per arrivar a Yvy Marey, la Terra sense mal, s’ha de creuar el mar que separa la Terra del Paradis, el Para Guachú Rapitá, el Gran Mar originari (Oceá),

Per anar allí, s’ha de pujar.

Era una mena de Paradis, on els essers eren immortals, la vida transcorria placidament, no hi havia patiment i la subsistencia estava assegurada.

YVA ROKA: Ekur
Els voltants del paradis.
S’ha d’e travesar el mar per anar-hi.
El Paradis es troba a l’est. Més enllá de l’Oceá.

KARAY RETA API/ FIRMAMENT: Segon Cel
La regió de l’est/ Oriental
Limit o fi de la regió o Espai de Karai (Urá)
On hi ha la residencia de Karai (Urá)
On hi ha la residencia de Tupa (Theos)
La regió divina es trova cap a l’est, més enllá de Para Guachú, «El mar gran»

AMBA VA’I JEPOVERA: Nippiur
Els deus estan situats al Firmament
Els amba son la residencia dels deus en el centre del Firmament (Segon Cel)
Els seus habitants viuen en Amba Va’i Jepovera, la morada il.luminada o resplandent
D’un cantó hi ha el Karai Ru Eté Amba, a l’est la morada de Karai (Urá), per on surt el sol
El sol va de l’est a l’oest
La terra esta fixa i es el sol que es mou

AREGUA/ ARAGUA: Illa de la Creació
Regió d’Aregua, on hi ha la muntanya on, des d’allí, es va crear tot sobre la terra,

Nota:

La muntanya és Arali

TUPA RETA API/ ESPAI TUPA: Utnu
La regió de l’oest/ Occidental/ Ponent
Limit o fi de la regió o Espai de Tupa (Theos)
Hi ha una palmera cap a Ponent, cap a la morada de Karai (Urá. Ës la regió d’Adamah amb les Quatre cavernes)
Jakaira (Cronos) esta generalment ubicat a l’oest. A l’espai Tupá.

TUPA RU ETE AMBA: Quatre Cavernes
El Cel es una esfera amb una linia divisoria al mig.
D’un cantó hi ha hi ha el Tupa Ruj Eté Amba la morada de Tupa (Theos) a l’oest , on s’oculta el Sol.
El sol va de l’est a l’oest
La terra esta fixa i es el sol que es mou

YVY TU PORÀ: Hiba
La regió del nord
La regió del vent benéfic, dels vents nous

YVY TU RO’Y: Primer Cel
La regió del sud
La regió de la ventisca freda. Dels vents originaris freds
Origen de l’espai-temps primitiu

Y’PA’URE/ Y’PASURE: Illa de Tir
La residencia de Ñandu Ru Miri (Hermes) esta en mig de les aigües
És Y’Psaure, en el mar gran, cap a l’est.
Forma part del Yva Roka (voltants del paradis/ Ekur)

Nota:

La residencia de Hermes (Ñande Ru Miri) era Hermópolis

AÑA RETÁ: Tartar
Pais dels dimonis en una llunyania indefinida.
És el regne d’Añá

Segons América Sud-matsiguenga (Amazonia peruana)

Veuen el cosmos en cinc planols disposats verticalment i travessats per un riu, el riu Urubamba Celestial (Equival al riu Oceá)

1.- Inkite: Segon Cel

Cel superior. Lluny dels humans i per tant invisible per a ells, excepte de nit (quan es veu la llum que fan les residencies dels seus habitants).

Allí viu Tasorintsi (Kaos), el que bufa, Principal deu creador. També hi es el monstre Katxivorerini, el cometa. Un esser perillós

Allí viuen els deus estrelles-xamans

El Cel esta poblat de boscos saturats de caça abundant i corpulenta

Els seus habitants porten una vida feliç cultivant les terres, cantant i bevent masato (fermentat de yuca)

Allí el sol esta fixe en el cel, Es brillant i cálid. Els habitants no coneixen l’obscuritat de la nit

El riu Urubamba celeste, neix a Inkite travesa el territoriu de nord a sud

La part celeste del riu, anomenat Meshiareni, es veu pels humans des de Ki-Patsi (illa de Ki), com la Via Lactia

En aquest riu els animals celestes es banyen per poder regenerar-se i viure eternament

Una liana (corda), anomenada Imogito Inkite, «El cordó umbilical del cel», (pont Bifrost) conecta Ki-Patsi (illa de Ki) amb Meshi-Areni (Plana Vigrid).

Per aquesta liana trepen els humans fins el cel per veure els deus Saangarite, (Olimpics) que van ser creats al mateix temps que els humans

Allí es va traslladar Tasorintsi (Kaos) amb totes les perfeccons que havia creat, després de discutir amb els humans.

Pero els deus Saangarite van tallar aquesta liana quan els humans es van fer massa problematics. Per aixó, des de llavors, els homes bons van quedar en la part celeste (Hel-Id) i els dolents sobre la terra (illa de Ki)

Nota:

En els dibuixos dels machiguengas el riu fa un meandre en forma de C

2.- Men-Kori-Patsa: Hel-Id

Significa la «terra de Men-Kori» (patsa o patsi es terra), esta sota del Cel Inkite.

Representa el Cel dels humans

El riu URUBAMBA celeste atravesta el territoriu de nord a sud

Nota:

En els seus dibuixos, el riu fa dos meandres, el segon amb el primer en forma una S

3.-Ki-Patsi: Illa de Ki

Significa la «Terra de Ki» (Ptasi es terra)

Es el mon dels humans, dels machiguengas. Esta situat al mig del cosmos (Arc)

En el nord esta Oyaxhiakia: Muntanya Hiba
En el nord-oest el sol: Pureat-Siri: Sirius C
En el centre Eni
En el sud: More-Kari (Foc): Harabba

Una liana (corda), anomenada Imogito Inkite, «El cordó umbilical del cel», (pont Bifrost) conecta Ki-Patsi (illa de Ki) amb Meshi-Areni (Plana Vigrid).

El riu URUBAMBA celeste (riu Oceá)atravesta el territoriu de nord a sud (el riu terrestre Urubamba, passa per la regióm de Cuzco)

Nota:

El riu fa dos meandres, el primer amb el segon en forma de S invertidaq

4.-Gamaironi: Apsu

Entre el Ki-Patsi (illa de Ki) i Gamaironi hi ha Otsiaku: Tir

Situat inmediatament sota el KI-PATSI

Habitat per dimonis i monstres

Allí viu Kantivakori (Prometeo), el segon dels deus creadors principals

Es erm i no hi ha vegetals, ja que el seu sol, que esta fixe en el cel, es tant calent que crema el terra. Es un lloc desconegut pels humans

En el centre esta Kama-Venia: Dunnu

A l’est hi ha Kama-Viria: Engur

El riu Urubamba celeste atravesta el territoriu de nord a sud

Nota:

El riu fa dos meandres, el primer amb el segon en forma de S

5. Kama-Viria/ Savipatsake/ Apavat-Satsetara: Engur (del Kur)

Es l’ultim estrate, el mes profund

Lloc fosc i trist habitat per els essers humnans morts

Allí no prospera la yuca i el paisatge es rocos i accidentat. Els rius estan contaminats i no tenen peixos

Tambe hi ha dimonis i monstres que veuen el Ki-Patsi (illa de KI) com el seu sostre o cel.

A l’est hi ha Gamaironi: Apsu

A l’oest hi ha Kama-Venia: Dunnu

Al nord hi ha Kentiarnpa: Adama

El riu Urubamba celeste atravesta el territoriu de nord a sud

Nota:

El riu fa dos meandres, el primer amb el segon aen forma de S invertida

Segons América Sud-Nomatsigenga (Amazonia peruana)

El Omaga Roquitesonaril (Planeta Arc) está format per tres mons (els Omago Quibatsi), cadascun d’ells formats per discs, plànols o esferes diferenciades

Hi ha al voltant de 10 nivells i 5 estan entre els mes alts, on hi han les divinitats

Es poden clasificafr en tres grups:

A.- Jono-Agaguité/ Honoagaguité: Cels o mon de dalt, amb set discs o planols
B.- Ki-Batsi: La terra, on hi han els humans, animals i plantes
C.- Sharin-Cabeni. El món sobterrani o inferns

Ordenats des de dalt de tot cap a baix de tot:	Equivalencies
1.-Aininga: El mon de la obscuritat	Seté Cel (Cel de Kaos)
2.-Nuoron-Tsi; Estrella que asenyala temps	Sisé Cel (de Cronos) per plantar el blat de moro
3.-Tosor-In-Tsi: El mon d’aquell que fa miracles	Segon Cel (de Theos) Quan un indigena nomatisenga mor la seva anima va a un lloc on hi ha turons i un llac inmens i va a viure amb Tosor-Ints (Theos) i els seus fills Els seus fills son aus sagrades (l’ocellet de set colors, el picaflor i l’uraneta) que l’alimentaran Lloc feliç on les persones es troven amb els seus avantpassats i aliments infinits. Si l’anima es expulsada d’aquest cel, torna a la terra en forma de foc i cau en el mon subterrani on hi viuen els Kibinti Si l’anima no s’acostuma a viure entre ells va a parar finalment al Sharinkabeni o infern, on está el foc etern
4.-Paba: El mon de Paba, el Sol	Quart Cel (d’Heli)
5.-Man-Chacorí: El mon de Machacorí	Tercer Cel (d’Urá)
6.-Tsiron-Tsiro (Mon de Gea)	Illa de la Creació En aquest mon, situat al subsol, hi han ……….Quatre Cavernes els Kib-Inti (criatures pre-humanes) Mon dels avantpassats on hi ha la candela Nota: Una candela es una una flama o foc o espelma. La candela o bugia nova es una unitat de mesura de l’intensitat lluminosa
7.- Oguitoj-Anari: Mon dels avantpassats	Primer Cel (Kadmo) Oguitoj-Anari viu en el cel que porta el seu nom Mon dels avantpassats que no es van tranbsformar en estrelles Viuen a dalt dels turons i la seva tasca es fer felices les animes dels morts (a Hel-Id) Quan moren els indigenes Nomatsigenga van a Oguito-Janari, que esta situat per sobre de la la terra (Ki-Batsi) ,
8. Ki-Batsi/ Quibatsi. La «terra» o mon físic on viuen	illa de Ki humans, animals i plantes.
9.- Mon de les aigues. Allí viuen el Kiatsi i el Kimosito	Apsu Ki-Atsi o Quiatsi: Deu que vu en les profunditats de rius i llacs Cabells i barba llargs. Provoca remolins per fer naufragar les barques. Persegueix les noies Ki-Mosito: Deu que viu a les aigues. Fa enfermar o morir als que es banyen a les seves aigues Llavors les animes es van a viure al Kimosito
10.-Sharin-Cabeni: Mon de sota o subterrani.	Tartar Lloc d’obscuritat, foc, fam i patiment (inferns) Es el lloc més baix, on hi ha esperits malignes, els Camagari.

 

Segons América Sud-Yanesha o Amuesha (Amazonia Perú)

El mon esta dividit en tres espais:

A.- El mon de dalt o «Cels»
B.- El mon de la humanitat o «terra»
C.- El mon de baix o «inferns»

Els avantpassats viuen en la terra o en el cel

Es van transformar en el turó on estan amagats (Sisé Cel) o en el Cel (Segon Cel) on il.luminen i beneiexen als Yanesha

A) EL MON DE DALT O CELS

Nota:

A la dreta i entre parentesi l’equivalencia mitológica més universal.

Mon on viuen les divinitats. Compost per:

Enet (Seté Cel)

Primer Nivell, el Cel, on hi ha els deus avis. Represnta la Creació (Ayechcataret) i la destrucció. D’aquesta lluita creació-destrucció sorgeix la creació original de la terra i del poble yanesha

Allí resideix Yato-Yos (Urá). Deu, deu Suprem, nostre avi-deu.

El seu esperit esta a tot arreu i es l’alé i força vitalde tot el que existeix

Sanrron-Esho: (Arali)

Segon nivell. La llar de la divinitat maligne: Yompor Rret (Hiperió)

Allí es on van a parar les ombre de les animes dels que han estat assesinats o que van morir violentament o a la guerra

Yompor-Esho (Segon Cel)

Tercer nivell. La terra dels deus i l’mmortalitat,on també arriven les animes dels yanesha

Esta habitat per esssrs (deus) poderosos.

Allí habita el primer Sol (Hiperió), els deus pares i mares que van ser creats per Yato Yos abans de retirar-se dels assumtes terrenals

Choyeshemats-Esho (Sisé Cel)
El turó dels esperits.
Al morir, si la persona ha estat bona, la seva ombra es dirigeix capl allí

B) LA TERRA (PATSER) O NOSTRE MON

Consta de dos nivells o mons paral.lels, un visible i l’altre invisible

Añe Patser/ Añe Pastro (Quatre cavernes)

Primer nivell

Ubicat en les profunditats de les muntanyes i interior de les aigues

On hi ha els deus germans, de menor poder que els anteriors però amb inmortaitat (mellañoten) que els hi va donar el deu Sol

Sol Yompor Ror (Zeus) en el moment de la transformació

Ells son l’esencia primordial de les plantes i animals que en un principi van ser humans

Il.luminada pel tercer Sol, Yompor Puepuoncho (Heli)

Habitada per els deus anomenats «nostres pares»

Allí no es¡xisteix ni nit ni pluja. Es una terra abrasada, on res creix en ella.

Nota:

Yompor Puepuoncho va ser el tercer Sol que il.lumina el terçer i quart nivell (Yompor Esho i Añe PatSre)

Rromue Patser (terra)/ Rromue Pastro/ Rromue Patsr (illa de Ki)

Segon nivell

La terra habitada per la humanitat, animals i plantes i també algunes divinitats menors

Es la terra en la que es mor (en altres terres la gent es immortal)

Aquesta terra esta il.luminada pel Sol Yompor Ror (Zeus)

C) EL MON DE BAIX

Concheñtso/ Concheñisco/ Concheñets

El Submon. Es la terra de mes avall , la terra del patiment

Una mena d’infer, on arriven les animes dels yanesha que no han sigut bones o no han portat una vida correcta,

Allí hi ha els deus malignes creats per Yosop-Er (Prometeo), els Oneñet/ Oneñeñt: Dimonis pares. Humans creats per Yosoper i maleits per Yato Yos (Urá)

Segons els arabs (Islam)

Arch, Arsch o Arisch és el tron de Deu (Seté Cel)

Janna és el Cel.o paradis. Jannah o Hannah significa literalment jardí i és la llar definitiva dels justos.

El Janna esta format per set cels, l’ultim dels quals, el mes perfecte o Firdaws (paradis) situat en la capa més alta del cel (En el seté cel)

Per l’islam hi ha set cels i set inferns

Nota:

El nom recorda el Hanan-Pacha dels inques, el Cel o mon superior on viuen els deus i les animes dels homes virtuosos, paradis celeste de descans de

Segons el budisme tántric (Tibet/ India fins Segle XIII)

El Mandala (diagrama cósmic), es el centre de meditació i representa els palaus dels deus

En un Mandala podem veure un cercle on en el centre hi ha una pirámide de base rectangular.

En el cim de la pirámide (Meru), el palau del Seté Cel (Arabahot), espai d’iluminació més profunda (color blau)

Al nord el palau del Cinqué Cel (Maon)., amb la ciutat d’Ahkté al continent del Tartar (Color verd)

A l’est el palau del Segon Cel (Raquia)l. Amb la ciutat celeste de Nippur i la cupula del «firmament». (Color blanc)

A l’oest el palau del Sisé Cel. (Makon), amb la ciutat de la Babilonia Celeste i els Camps Elisis (Color vermell)

Al sud el palau de Dunnu, Amb la ciutat de Tir (Color groc)

Els hebreus asimilaven ela arcángels amb el nord (Uriel/ Prometheo), est (Rafael/ Kadmo), oest (Gabriel/ Nix) i sud (Miquel/ Erebo)

Nota:

Un exemple arquitectónic de Mandala és l’imporesionant Ang-Kor de Cambodja

Segons Cambodja (Khmer)

Nota:

En el primer mileni dC, van intentar fer Ang-Kor una representació del centre del món o planeta Arc, amb la seva «terra» (Ki) i els set «cels»

Ang-Kor en Khmer significa capital o ciutat reial, situat al nord-oest del gran llac Tonlé Sap, en plena jungla tropical.

L’arrivada del rei Yashovarman el 889 dC, asenta la primera pedra de la ciutat reial dels Khmer, Angkor.

Aquest rei decideix construir Anhgkor en el turó Phnom Bakheng, una mica al nord del gran llac, a 2 kms del riu Siemreap (ara ciutat) en una amplia area molt plana i fertil (camps d’arrós), amb una pendent nord-oest a sud-oest.

El Gran Llac esta unit al riu Mekong pel riu Tonle-Sap (que surt al sud-est del

Gran Llac del mateix nom). Aixó permet el transit fluvialde barcos procedents del Delta del Mekong.

En el centra del Gran Llac hi ha un illot artificial, amb un temple on hi ha una estatua gegantina de Wishnu en bronze.

Quatre turons (Phnom) determinen el relleu que enmarca la planura.

1) Phnom Bakheng: On a dalt es construeix la piramide que simula el Meru

Al voltant del turó es funda la ciutat de Yashodharapura (en forma quadrada)

La piramide dedicada al deu-rei (Deva-Raja) o monarca universal i també al Linga de Shiva (Cronos)

El centre el Phnom Bakheng, es un temple muntanya d’uns 60 mts, format per sis terraces (set amb la base) en forma piramidal, de base quadrada de 76 metres.

A dalt de tot hi ha 108 santuaris i cinc santuaris que representen els cinc cims del mont Meru Còsmic (planeta Arc), disposant quatre (un a cada punt cardinal i un central

El Phnom Bakheng simbolitza el Meru (planeta Arc) i els set cels hindus.

El Meru es la residencia on viuen els deus reis (Wishnu, Kadmo, Hiperió, Urá, Cronos i Zeus. Entre ells destaca un dels últims, Indra (Zeus), el rei dels deus.

El mont Bakheng es patrimoni de la humanitat

Un nou i enorme panta (baray) es construeix a l’est de la ciutat, destinat a rebre les aigues del riu Siem Reap ( de 3800

La ciutat de Yashodhara-Pura o Angkor Thom ocupa un quadrat d’uns quatre kilometres..

Dins la ciutat, també s’aixeca el Baphoun, una piramide de 120 metres per 100 de base i de 50 metres que esta situada en la plaça major on hi ha baixrelleus amb escenes d’homes i animals.

Al sud de la ciutat, hi ha Ang-Kor Wat, que representa la «terra» (Ki) i esta situat en un terreny qiuadrat i al seu voltant les «rases o canals de desaiguar» que representen l’Oceá primordial que rodeja la «Terra» celestial.

El «temple-muntanya» d’Ang-Kor Wat representa Wishnu

2) Phnom Bok: Sud-est, Turó de 221 mts

3) Phnom Krom: Sud-oest, Situat molt a prop del gran llac Tonlé Sap

4) Phnon Kulen, massis situat al nord-est, des d’onlí es domina tota la planura d’Ang-Kor. D’allí baixen tres rius que banyen tota la planura i desembocan al Llac.Tonlé Sap

Nota:

El massis dels Kulen, amb un santuari dedicat al deu Indra (Zeus) representa l’Ekur dels sumeris o Mont Olimp dels grecs, on hi ha el Segon Cel

Tota la zona sud-est es fertilitza i es domestica el riu fent-lo desaiguar a l’orient de la capital en un gran pantá (varay)

A l’oest de la ciutat hi ha un altre pantá (varay) més gran, de 8 kms de llarg per 2,2 d’ample, també destinat a fertilitzar els camps.

Segons els celtes

El Cel: Ne-Nu (Bretons Armoricans)- Cel o on habiten els deus

Niam (Irlanda)- Cel o on habiten els deus

Nef (Pais gales)- Cel o on habiten els deus (nom igual al cel dels hebreus)

Nem (Gals)- Cel o on habiten els deus

Segon els dacis (Rumania)

Hi havia tres mons:

1) Cerul: El Cel. Mon superior, Font de llum, saviesa divina i vida
Domini dels deus suprems, els deus, el deu Sol, La deessa Lluna

2) Pamantul: La Terra. Mon mitja. Llar d’humans, animals i deus d la natura

3) Lumea de Dincolo/ Sub-Pamantul: L’Inframon. Lloc de renaixement.
Regne dels morts, foscor i deus que governen la mort i el pas de les animes dels morts.

Segons els eslaus (general)

El món mitológic dels eslaus esta dividit en:

1.- El paradís terrenal, s’anomena Rai

2.-Mon superior, on viuen els ded o bogu (deus)

3.- La «Terra». És una illa (Ki) que flota en l’aigua (Oceá) i sota d’ella existeix un altre món submarí (Apsu)

4.-«L’Altre Món» (Inferns).Per entrar s’ha de baixar a un avenc ( Tartar) o pujar a una alta muntanya (Arali)
L’avenc es troba més enllá de boscos impenetrables (Boscos de Cora) i rodejat per muntanyes limit.

Per arrivar a l’altre món s’ha de creuar un pont de fusta de pollancre (Kali-Nov pels ucrainesos), que creua un riu turbulent Oceá). Com guardiá d’aquest pont hi ha un drac raptor de dones (Caront)

Nota:

Atlas era el guadiá de l’estret que donava pas al continent del Tartar. Hiperió guardava el pont, Cerbero el guardía de les portes del Tartar i Caront, deu del tartar, que portava els morts a traves del riu dels inferns.

Hi ha també un mon submari (Apsu)

El món subterrani i el món submarí estan custodiats per monstres i Baba-Yaga (Rea), l’espantosa bruixa

Segons els filipins (diverses etnies)

Nota:

Quan parlen del mon es refereixen al Planeta Arc (Inici de la nostra historia)

Kapam-Pangan: Formació molt violenta del mon durant un extremadament llarg perióde de temps

Bicolano: Inicialment l’unic que existia era aigua i Cel

Bisaya: En un principi existian el Cel i El Mar
El mon va començar nomes amb l’aigua i el Cel

Manuvu: Al principi només hi havia un buid sense forma

Sulundnon: Inicialment el mon no tenia forma
El mar, el cel i la Terra estaven barrejats
Després nomes existia el cel i una amplia extensió d’aigua anomenada Linaw (Nun)

Teduray. Al principi només hi havia Cel i Mar

Tinguians. A l’inici no hi havia més que el mar i el cel

Segons els filipins (Bisaya)

Hi ha set nivells o capes

1ª Capa: Desabitat i buid. Mar i Jambudvipa
2ª Capa: Tibugnon. Fet d’aigua i ple de sirenes i fades del mar que gobernenn en aquell lloc. Apsu
3ª Capa: Idalmunon: Conté les entranyes de la terra i esta habitat per deus subterranis. Tartar
4ª Capa: Lupon: On viu la humanitat i alguns deus. Illa de Ki
5ª Capa: Kahanginan. És l’atmósfera. On habiten essers voladors de les races Bentohangin i Huboy. Segon Cel
6ª Capa: Iba-bawnon: Habitada per babaylans que intercedeixen pels humans davant els deus. Eden
7ª Capa: Langit-Non Ultima i més alta capa. Residencia de Maka-Ako (Kaos), creador de l’univers. Seté Cel

Aquestes Set es poden clasificar en tres categories:

Kasakitan:
Els regnes del mon inferior (inframón), gobernats per Magyan i Sumpoy (Cora i Hades)
Kasakitan te un subregne únic , anomenat Kanitu Nituhan (Tartar), que esta governat per el deu Sisiburanen (Cerbero)

Kamaritaan:
El mon dels humans, en el mon del mig (illa de Ki), gobernats per Sidapa i Captan Prometheo i Theos)

Kahilkwayan:
Els regnes del mon celeste (Set Cels) governats per Captan (Theos)

Segons els filipins (Bukidnon)

El mon superior (Cel) te set nivells i el mon Inferior (inframon) també te set nivells (però només tres son habitables)

El Mon del mig (illa de Ki) te forma de platet, al igual que el Cel (Segon cel)

Segons els filipins (Ifugao)

Hi ha tres nivells: Mon Superior, Mon del mig i Mon exterior

MON SUPERIOR

En els moments Inicials hi havia dos mons mitics: DAYA i LAGUD

Daya, esta riu avall cap el est. És el mon o regíó superior

Lagud esta riu amunt cap el oest

El regne de LAGUD va passar a ser una subregió del llunyá orient

Les cuatre capes de Daya són: Hu-Og, Luk-Tag, Hub-Ulan i Kabunian

Kabunian és la capa més baixa del mon superior i la llar del deu Liddum (Prometheo), la deitat que es comunicava amb la humanitat i amb els deus de les capes superiors

Nota:

(Kabunian és també el nom de Theos)

La superficie superior de cada regne es de terra i esta plena de camps i jardins, mentre que la superficie inferior esta feta de pedra blava llisa

MON DEL MIG

El Mon Mig es el dels mortals ( la humanitat) i esta inmediatament per sota de KABUNIAN

Te la circumferencia més ample de l’univers, ja que tant el mon superior com el inferior es van fent més petits a mesura que s’apropen al final del globus celeste

MON INFERIOR

L’inframon es diu Dalom i esta format per un nombre indeterminat de capes.

Les animes dels asesinats van al nivell mes baix

Els seus equivalents universals són:

Daya: Mon superior
Hud-Oliver:Seté Cel
Lagud: Illa de la Creació
Luk-Tag: Eden. Continent Videha (3º i 4ª Cel)
Hub-Ulan: Illa de Tir/ Dunnu
Kabunian: Hel-Id/ Segon cel
Mon del mig: illa de Ki/ Midgard
Dalom: Hel/ Mon inferior

Nota:

Segons els filipins tinguians Hud-Og és la residencia de Bonga-Bong, el deu suprem. És el cel mes alt
Segons els Kalinges, els Iyu són criatures acuatiques. Neden als llacs de Lagud

Segons els filipins (Maranao)

El mon te set capes

La Terra i el Cel es divideixen en set capes cadascun

Les capes terrestres albergan humans Karibangs i una capa marina on viuen les ninfes

Cada capa del cel te una porta custodiada per una Garoda

La setena capa del cel és el Cel, on creix l’arbre de la vida i en les fulles del qual s’inscriuen els noms de tots els essers humans vius

Quan una fulla se seca i cau, la persona mor

En una secció del cel, existeixen unes gerres on hi han les animes de cada persona viva

Nota:

Les persones que han mort però han ser ser ressuscitades, es mantenien dins unes gerres
En les illes Batubela (n.e de CERAM), tenen com unes anfores anomenades BIGAN, on creuen que resideixen els difunts (com les amfores romanes d’Ampuries.

Aquesta zona de gerres esta custodiada per la temible criatura Walo (Hades)

Sorga és la regio paradís del mon celeste on van els nens morts prematurament i que s’han convertit en ocells

Segons els filipins (Pala’wan)

Hi ha set terres, són setcapes apilades, amb un poste central que les conecta

La humanitat viu en mig (illa de Ki) del quart plat

Segons els filipins (Suludon)

Inicialment el mon no tenia forma. El mar, el cel i la Terra estaven barrejats

Al principi nomes existia el cel i una amplia extensió d’aigua anomenada LINAW (Nun)

Hi havia tres regnes

El Mon Superior: IBA-BAWNON, dividit en dos regnes, un per els deus masculins i un altre per les deesses femenines

El Mon Mig: PAGLUNG-AN, on es troba la Terra

El mon inferior: IDADALMUNON, on hi ha les animes dels morts

Segons els filipins (Tagalos)

Mon Superior o KALU-WALHA-TIAN: Segon Cel
lloc on habites les deitats que formen la cort del deu suprem Bathala (Kaos) qui te el poder de governar i convovar en asamblea als de maca i també als de Kasamaan

Mon Mig o Batala: Illa de Ki
Es per la humanitat, altres deitats i races mitológiques
Batala es un regne muntanyos ubicat en el mon mig i esta ple de criatures sagrades de presagi: TiIgmamanukan

Mon inferior o Inframon

Consta de dos llocs

MACA: Apsu
Lloc on van els esperits dels ancestres bons. Está sota terra
Allá van els bons, els exterts artesans i els guerrers valents morts
Lloc controlat per Bathala i Silan. Lloc de fruir i gaudir

KASAMAAN/ KASANAAN:
Lloc on van els esperits dels ancestres dolents, mortals i pecadors. Está sota terra. Poble de dolor i aflicció
Lloc només governat per Silan/ Sitan (Prometheo), mestre de quatre deus malvats anomenats:

Mang-Gaga-Way (Hades). Causa enfermetats
Manisilat (Cora). Destructor de families
Mang-Kukulam ( Hiperió). Causa incendis
Huk-Luban (Cerbero)

Segons els filipins (Tabanwa)

Dibubat/ Diwubat: Segon Cel
És el lloc celeste on viuen els deus voladors. És una regio alta per on van les ánimes que van morir d’enverinament i/o violencia

Mon material o Media ambient: Hel-Id
On van les animes mortes per causes ambientalss o esperits malignes

Kiyabusan/ Salakap: Hades
És el lloc on van les animes aue van morir d’enfermetat o epidemies
Els Salakap són deus de la mort les epidemies i malaties. Son molt temuts

Basaud: Tartar
Pels Tagbanua l’infern es el BASAUD.
El Basad és l’inframón, on van les animes que van morir de mort natural.
Llavors, al ressuscitar, es converteix en un Tiladmanin

Basat: Sisé Cel
BasatT(occident). El sol es posa en el Basat.
En el basat hi ha: Kalabagang o riu sagrat on els morts es troben amb el deu Taliyakad
En el basat els morts viuen una vida com la dels vius. Però tot esta al revés i el temps de sembrar en la terra, és el temps de collita en el basad

Pont Balugu: Pont Cinvat
Balugu: el pont de la vida

Segons els filipins (T’Boli)

El mon del Cel te set capes

L’ultima capa: Seté Cel
L’ultima capa es la llar de la parella suprema: Kadaw (Urá) i Bulon (Tia)
Els morts habiten en varis llocs més enllá, segons les circumstancies de la seva mort

Kayong: Segon Cel
Els que moren per l’espasa en la batalla o asesinat van al Kayong, on l’anima es rebuda amb música

Mogul: Sisé Cel
Els de mort natural van al MOGUL, on hi ha tot el que l’ánima desitja

Segons els georgians Kartulis (Diauehi, Cólquida i Iberia caucásica)

Hi ha tres nivells o mons

Zesk-Neli:.. Mon mes elevat i llar dels deus. Color blanc

La Terra:
Mon mitjá, la llar dels mortals. Color vermell. El seu centre dividit en dues regions:
Tsinanask-Neli/ Tsina Samkaro: anterior
Ukana Ska-Neli: Posterior
Més enllá les terres de la terra estan dividides per set o nou muntanyes (o mars)

Kvesk-Neli: Inframono mon inferior: Habitat per serps, dimonis i gegants. Color negre

Segons els grecs (l’Odisea)

En aquesta terra el Sol mai es posa durant la meitat de l’any.

Terra que no coneixia l’hivern i els tristes restes d’aquesta terra no tenen ara més que un dia i una nit durant l’any

Segons els hebreus cabalistes

La amplada (diametre) de la Terra de l’origen (planeta Arc) és de 18.000 milles (6.000 parasangas) en totes direccions.

La altura del Cel és de 3000 milles (1000 parasangas)

Egipte Celestial (1200 x 1200 milles) és la 60 part d’Etiopia (la Celestial)

Etiopia (la Celestial) és la 60 part del tamany de la «Terra» (Ki)

La «Terra» (Ki) és la 60 part del tamany d’Eden (5ª regió de Videha)

Eden és la 60 part del tamany (interior) de la Gehena (regió del Tartar)

Com a consequencia la «Terra» ( Ki) és amb respecte a la Gehena com una tapadora respecte a una olla imensa

Segons els hebreus cabalistes

Calculen que l’amplada de la «Terra» (Arc) és de 18.000 milles (uns 29.000 kms) en totes les direccions.

Nota:

La nostra Terra te un diametre de 12.737 km)

Segons els hebreus

Eres-Tha-Tiyah en hebreu és mon, terra inferior o infern (Eres és Terra)

L’infern és un «gran pou» casa d’obscuritat i tenebra

Equivalencies dels noms hebreus a varis

0ª Terra/ Eresh:
Tir

1ª Terra/ Adama:
Rosew-Taw/ Tebas (Egipcis), Cham (Perses), Vana-Heim (nórdics).
Aquesta terra depen dEresh

2ª Terra/ Harabah:
Muspell (nórdics),
Aquesta Terra depen del 3º Cel (Ghe)

3ª Terra/ Siyya:
Nida (nórdics)
Aquesta Terra depen del 4º Cel (Zebul)

4ª Terra/Yabb-Asha:
Nifl (nórdics), Tartar (grecs)
Aquesta Terra depen del 5º Cel (Maon)

5ª Terra/Arghe:
L’Hades (grecs)
Aquesta Terra depen del 6º Cel (Makon)

6ª Terra/Teb-hel:
Khem/ Cimeris i Hespéridis
Aquesta Terra depen de 7º Cel (Arabba-Hot)

7ª Terra/ Hell-Ed
Hel (nórdics) o Saok Avesta (Perses)
Aquesta Terra depen de 2º Cel (Raquia/ Firmament)
Pels nórdics és Nord (Niord)/ Iord/ Jord/ La terra dels origens

Segons els hebreus

Relació dels set cels

Primer Cel (Wilon)
Segon Cel (Raquia)l. Amb la ciutat celeste de Nippur i la cupula del «firmament».
Tercer Cel. (Ghe). Amb la ciutat d’Hebron celestial
Quart Cel. Amb la ciutat de Jerusalem celestial
Cinqué Cel (Maon), prop de la regió del Tartar
Sisé Cel. (Makon), amb la ciutat de la Babilonioa Celeste i els Camps Elisis
Seté Cel (Arabba-Hot). En el cim del Meru, el punt ,més alt del planeta

Segons els hebreus

La tercera Terra (Siyya) esta próxima i subjecta al quart Cel (Zeb-Hul)

Siah/ Siyya/ Nes-Ziah/ Nes-Siha és la Tercera Terra

Significa «Sequetat»

Sobre el seu món es veu un sol vermell (Sirius C)

Siyya està a l’est del continent d’Asia (situat al sud-est del planeta Arc) molt distant del Sistema Solar

Segons els hindús:

A la «Terra» (de l’origen o celestial) hi ha quatre grans continents que es troven en el gran oceá, per fora de la setena cordillera circular

La muntanya del Meru estava rodejada de quatre continents

El mar és l’Oceá primordial i és Narayana

Segons els hindus (puranas)

Hi ha 14 terres, set terres superiors i set terres inferiors (en el planeta Arc)

Les terres superiors son Bhuh . Es la terra on habiten els humans (Illa de Ki), Bhavah, Swah, Mahah. Janah, Tapah i Satyam

Les terres inferiors són: A-Tala, Vi-Tala, Su-Tala, Rasa-Tala,Tala-Tala, Maha-Tala i Pa-Tala

Segons els hindús (Rig Veda I, 35, versos 1,2,9, 3 i 11)

Fan referencia al planeta que reb el nom de Savitri (el deu Savitri és Hiperió)

Segons els hindús

El massís del Meru és l’origen i está situat en el centre de la Terra.

Entre el Malyavant (Ida dels grecs) i el Gandham-Adana (Cericia dels grecs o Hiba dels japonesos) hi ha el Meru, una muntanya d’or circular, que brilla com el sol del matí (est) o com una foguera sense foc, la muntanya d’or en l’hemisferi septentrional.

Tot ella és d’Or

El massis está compost per 1008 muntanyetes

Estava rodejada de quatre continents: Jamb-udvipa (India) al sud. Videha a l’est, Aparagodana a l’oest i Kur-udvipa en el nord.

Muntanya cósmica considerada l’Olimp de l’hinduisme, jainisme i budisme.

Del meru desemboca el Ganges Celeste (Ardvi de perses), immens riu de llet que desemboca estrepitosament en el maco llac sagrat (glaciar)

El llac és semblant a un mar, anomenat Ana-Vatapta (creat per Prajapati)

Situat a la riba del mar de llet, on hi ha una muntanya d’or on estava aseguda una culebra de dimensions prodigioses que tenia cent caps i sobre els quals estaven recolçats els quatorze móns que composen l’univers.

Segons els hindús

Samudra és el Mar o Oceá primordial

El Mar, és un terme sanscrit equivalent a Oceá d’on van neixer els deus primordials en el procés del Kurma Avatara.

També significa firmament o les aigües celestes i terrestres

Nota:

L’Oceá era un molt llarg i molt gran riu d’aigua salada que desembocava en el mar. Circulava per tota la part oriental del continent Aparagodana i per la seva forma sinuosa, vist des de l’aire tenia l’aparença d’una gran serp.

Segons els hindús

Narayana El mar és l’Oceá primordial i és Narayana.

Ta és «La Terra» (celestial)

A la «Terra» (de l’origen o celestial) hi ha quatre grans continents que es troven en el gran oceá (el mar), per fora de la setena cordillera circular

La muntanya del Meru estava rodejada de quatre continents

Al nord:
El continent de Kur-udvipa

Al nord:
De l’ocea es troba un continent, el Kur-Udvipa/ Utta-Ra-Kuru (Tartar) on només es coneix el plaer pur i no existeix el pesar, la «Terra dels benaurats», l’equivalent al Paradís del Amitabha (budistes), situat a l’oest.

Al centre:
Ta-Ir: La Terra d’Ir. És el mar de llet o cuallada

A l’est:
De l’oceá es troba Videha

A l’oest:
De l’oceá es troba Aparagodana

Al sud:
De l’oceá es troba la terra Jamb-Udvipa
Jamb-udvipa és un continent a l’Hemisferi sud. Molt plá, desertic. Esta deshabitat
A sota la Terra es troven els inferns (8 calents i 8 freds)

Segons els hindús

Al principi només existien dos cosos celestes, «els primordials que flueixen».

Hi ha 14 móns (7 superiors i 7 inferiors o subterranis), són infinits en etensió i cadascun d’ells amb els seus habitants particulars.

Cadascun d’aquests món té una afinitat amb cadasquna de les parts del cos de Brahma, que habitava en el 3º Cel

El primer món: Situat sota els Cels, va ser produit pel seu cervell i així va produir fins a 14 móns (paisos)

1º : Assenyats, justos i savis (Mon situat sota els Cels)
2º: Penetrants
3º: Elocuents

Nota:

El tercer món dels hindús és el Patala

4º: Astuts i artificiosos. És el pitjor de tots. És la «Terra»
5º: Golafres. Hi ha Sol i Lluna
6º: Generosos i magnifics. Són angels tutelars
7º: Pesats
8º: Donats als plaers i sobre tot a l’amor. Es diu Brahma-Logun és el 3º Cel i es la llar de Brahma. És el més próxim al món on resideix el Déu Suprem
9º: Laboriosos
10º: Rústics
11º: Grollers i entregats a baixes ocupacions
12º: Es diu Ietneu/ Etneu (infern). Infames
13º: És diu Padalogo. Injustos i cruels. És la residencia del déu de la mort (Padalon)
14º: Ingeniosos i destres.

Segons els Jainistes (India)

Mon superior. Comença sobre el cim del mont Mandara.. Te per lo general forma afusat (fusiforme, forma cilindrica i allargada) amb 8 nivells sobre els quals existeixen dues regions habitades per diverses clases de deus.

Més cap a dalt, en el cim del sistema, la corona del cap de l’home cósmic, on hi ha la resiudencia dels individus alliberats

Mon intermig. En el seu nucli el continent, centrat en el mont Mandara (o Meru) i rodejat per l’Oceá salat.

Fora d’ell hi ha uns altres 7 continents i set oceans, que s’alternen en cercles concentrics.

Mon inferior o inferns: Amb set regions o nivells

Segons els japonesos

En els seus mites els japonesos, tenen 13 cels

Ama era la mansió dels deus celestes (terme d’origen rus)

Estava en el cel i tenia una semblança geografica a les illes del Japó

Segons els japonesos

Izanagui (Urá) i Izanami (Rea) van crear les 8 grans illes (similars a les del Japó)

Després ells van crear sis illes més i moltes més divinitats.

L’ultima divinitat, Kagu-Tsuchi, encarnació del foc o Ho-Masubi, cauant del foc (Brotheas), el «veloç», esperit masculí del foc abrasador» va cremar les entranyes d’Izanami, en neixer, les augustes parts femenines de la «Dona que invita» la qual va enferma i finalement morir.

Van enterrar la dona que invita, Izanami (Rea) en el mont HIBA, a la frontera de les velles provincies d’Izumo i Hoki, prop de Yasugi, la prefectura de Shimame.

Trist per la mort d’Ianami, Izanagui va fer un viatge a Yomi, la «tenebrosa terra dels morts», una terra sofocant, per trovar Izanami, però, quan la va trobar, ells estava desfigurada.

Izanagui va fugir d’ella i va arrivar a l’entrada del Yomi (una pedra rodolant tancava la boca de la caverna

Segons els japonesos

Izanagui (Urá) i Izanami (Rea) van consolidar les 8 illes grans i les 6 petites. En total catorze.

Els mites japonesos afirmen que l’esquema territorial del planeta originari era semblant al de les illles terrestres del Japó.

Les illes (o continents) mitologics del (planeta del) Cel eren:

Nord:
Ki-Tsu-Ki/ Ki-Tzu-Ki: Illa. Nord del pais d’Izumo celestial(on hi ha l’assemblea) situada com l’illa japonesa d’Hokkaido

Oest
Tsu-Kuchi. Illa on hi ha el roure mitic.
Situada com l’illa japonesa de Hon-Shu

Est
Onoroko. Treta del fons del mar pels deus
Onogoro. Situada com l’illa japonesa de Ky-Ushu
Autocoaguladas

Nota:

Correspon a l’illa de Yeso pels Ainu

Segons els japonesos

Izanagi (Urá) i Izanami (Rea) van baixar del Cel i Izanagi va agitar la seva llança en el mar. La llança es deia Ameno-Nuhoko, llança dels cels.

Quan la va treure del caos algunes gotes es van congelar a la punta, les gotes van caure al mar on van formar una illa. Era l’illa d’Onogoro.

Després que Izanagui (Urá) i Izanami (Rea) s’haguesin situat a l’illa d’Onogoro van construir el pilar Ameno-Mih-As-Hira. Al voltant del pilar van edificar el palau de Yahi-Rodono.

Després van tenir dos fills: Hiruko, «infant de l’aigua» ( Heli) i Awas-Hima, «illa de bombolles o d’escuma» (Isis) però estaven mal fets i no van ser considerats deus.

Hiruko (Heli) es va convertir en Ebisu, deu dels pescadors. I Awas-Hima (Isis) en l’illa d’escuma

Van dir que els dos fills que havien engendrat no eren bons i van pujar i van preguntar a les Majestats Celestials que els van fer tornar.

Llavors van engendrar el Oho-Yashima o les 8 gran illes de la cadena

Nota:

Hokkaido/ Chis-Hima i Okinawa no eren part del Japó en temps antics

Nord	Ki-Tsu-Ki	Illa situada com l’illa japonesa d’Hokaido.
	Sado	illa molt petita al centre-nord-Oest de Yamato
	Ogi	illa al sud de Sado
Centre-oest	Yamato	Situada com l’illa japonesa de Honshu. Al centre-sud-oest de l’illa hi ha la provincia d’Izumo
	Tsu-Shima	illa petita-mitjana. sud-oest de Yamato i al oest de Tsu-Kusi
	Iki	illa petita al sud-oest de Yamato i al nord oest de Tsu-Kusi
Centre-sud-est	Tsu-Kushi-Shina	Situada com Shi-Koku. a l’est, la mes petita de les quatre grans
	Iyo	Al centre-sud-est
	Awa-Zi
Sud	Ky-Ushu/	La més meridional de les grans
	Kyu-Koku

 

Ells van crear sis illes i moltes més divinitats

Per comparació, les illes actuals del Japó del Planeta Terra són:

Sajalia (al nord): Algunes informacions situen l’illa de Sajalia o Karafuto encara molt més al nord

Hokkaido (nord)

Honshu (centre): Allargada, on hi ha el mont Fujijama. Situada al sud de l’illa d’Hokkaido. Allí hi ha la capital, Tokio
El Fujiyama está al oest de Tokio. El seu cim és el Fuji-No-Taka-No
Yama significa muntanya
El seu est i sud dona al mar interior de Seto

Shi-Koku (centre-sud-est). La més petita de les quatre grans
Historicament anomenada també Kyu-Koku/ Tsu-Kushi-Shina
Situada en l’anomenat Mar interior de Seto

Ky-Ushu (al sud): La més meridional de les quatre grans.
Considerada la cuna del Japó.
El poble originari eren els Izumo que van iniciar la dinastia el 660 aC
Els Izumo procedien de l’illa de Ky-Ushu i el deu titular era Susanowoo

A l’oest de Kyushu hi ha dues illes més petites. Tsu-Shima (la més al nord) i Nagasaki (la mes al sud)
Al sud-est de Kyushu hi ha varies illes més petites. Les més importants: Tane-Ga-Shima, Yaku-Shima i les illes Ry-Ukyu
Molt més al sud (uns 1000 kms del Japó) l’illa d’Okinawa

RESUM EQUIVALENCIES DELS MITES DEL JAPÓ

Les illes grans mitológiques
AL NORD. Ki-Tsu-Ki/ Ki-Tzuki. Continent del Tartar

A L’OEST. Yamato. Continent d’Aparagod-ana o d’Ir

A L’EST. Tsu-Kushi. Olimp Celeste/ (roure mitic)

A L’EST. Ky-Ukoku/ Ky-Ushu. Continent d’Asia/ Videha (el més sud)

AL CENTRE. Onoroko/ Autocoagulada. Illa Hel-Ed/ Man. Treta del fons del mar pels deus. Illa de Yeso pels Ainu.

Les illes petites mitológiques:

A L’OEST

Centre-est de Yamato: Sado, illa molt petita (al nord)
Al sud de Sado: Ogi, illa petita
Al sud-oest de Yamato: Tsu-Shima, illa petita-mitja (a l’oest de Tsu-Kushi)
Al sud-oest de Yamato: Iki, illa petita (al nord- oest de Tsu-Kushi)

Al SUD EST

Al centre-est de Yamato: Tsu-Kushi-Shina, illa situada com Shi-Koku. A l’est . La més petita de les grans dins del mar interior (Mar de Seto al Japó)
Al centre-sud-est: Iyo, illa petita
Al centre-sud-est: Awa-Zi, illa petita

Segons Oceania (Maoris de Nova Zelanda)

Pour-Ang-Ahua (Urá dels grecs), és el primer home pels japonesos shintoistes.

Va volar des de la seva legendaria seu Hawa-iki (situada a la Via Lactia) cap a Nova Zelanda, volant en el seu ocell magic.

Segons Oceania (Taiti/ Polinesia)

Eothe (Hades) i tots ells van poblar el món de Tettow-Niat-Atayo (Sirius)

Segons Oceania (illa de Samoa)

En un principi hi havia Tan-Gal-Oa-Lagi (Prometheo)

Habitava en els cels i va enviar des d’allí un ocell anomenat Tuli per que investigués els mars. Al seu retorn Tuli va explicar que només hi habia aigua i cap terra.

Tangaloa va decidir llençar algunes pedres que es van convertir en 4 illes

Van ser les illes de Savai’i, Manono, Upolu, Manui’a i Olosega, formant així l’arxipielag de Samoa.

L’arxipielag en el planeta Terra esta format per:

Nord:
Illa de Gaga

Nord-Oest:
Illa de Savaií…..La més occidental i més gran. Te una muntanya de 1858 mt, el Mauga Sili-Sili.
Illa de Apolia. Illa petita del’estret (Entre Savaii i Upolu)
Illa de Manono. Illa petita del’estret (Entre Savaii i Upolu)

Oest:
Illa de Upolu. Al sud-est de l’illa de Savaii. És molt allargada. La més poblada. Al mig hi ha la muntanya Fito de 1113 mts

Est:
Illa del Dimoni. Al sud-est de l’illa de Savaii. És molt allargada

Més a l’est estan les illes de la Samoa Americana
Illa de Tutu-ila…Mes a l’est i al sud d’Upolu. La més gran i allargada. Amb l’illot de Au-Nu’u. A l’extrem est hi ha Tula.
Illa d’Olosega
Illes Manui’A/Manu’A . Més a l’est i al sud de Tutu-ila
Illa de Ta’u/ Manua
Illa de Ofu

RESUM EQUIVALENCIES DEL MITES DE SAMOA (planeta Arc)

Nord
Illa de Gaga (Tartar)

Nord-Oest
Illa de Savaií (Aparagodan). La més occidental i més gran, amb una muntanya molt alta
Illa de Apolia. Illa petita del’estret (Entre Savaii i Upolu)
Illa de Manono. Illa petita del’estret (Entre Savaii i Upolu)

Oest
Illa de Upolu (La «Terra»/ Ki). Al sud-est de l’illa de Savaii, és molt allargada. Al mig la muntanya Fito de 1113 mts

Sud-Est
Illa de Tutu-ila (Videha). Mes a l’est i al sud d’Upolu. La mes gran. Amb l’illot de Au-Nu’u

Illes del mar oriental:
Illa del dimoni (Failaka). Al sud-est de l’illa de Savaii
Illa d’Olosega. Al sud-est de Tutu-ila
Illes de Manui’A/. Més a l’est i al sud de Tutu-ila.
Illa de Ta’u/ Manua

Segons els nórdics

Existia allí un abisme anomenat Nifheim. Era un immens i insondable abisme, on no hi havia vegetació. En el seu centre es trobava un llac, blanc com un carmgol, profund com un pou, gran com un mar.

La ribera nord d’aquest abisme es va cubrir amb una immensa quantitat de gel i l’huracá i la tempesta hi regnaven. Per contra, la riba sud es va desgelar amb l’escalfor del Sol (Sirius), que arrivant fins els gels, els va fondre i va formar aigua.

Segons els nórdics

La «Terra o món» (dels deus) esta formada per:

AL NORD

1.- Al nord-est:
El pais o la terra dels Iotun (titans primordials i gegants).
Situat entre les altes muntanyes. Considerat situat en el Recinte Exterior

2.- Al nord:
Nifl (Part més profunda i obscura del Hel)

AL CENTRE

3.- Al centre:
L’Oceá próxim al continent

A L’OEST

4.- Al centre-oest:
Illa gran feta pels deus anomenada Midgard. Considerada el «Recinte Centra»l. Composta per:
4.1 .- Nord-oest : Van (Terra dels vans)
4.2.- Nord-oest : Iord/Jord («la Terra primigenia)
4.3.- Nord-oest : Hel

AL SUD-EST
4.4.- Sud-est: Man (terra dels homes). Situat sota el Muspell
4.5.- Sud-est: Plana Vigrid
4.6.- Sud-est: Assia/ (Terra dels ases).

Amb la Plana d’Ida-Bell-Oir
4.6.1.- Nord-oest: El Cel de God-Heim
4.6.2.- Sud-est: Nida-Bell-Ir

4.7.-.Sis illes més petites, a l’est de Midgard

AL SUD

5.-Al Sud:
Muspell

RESUM EQUIVALENCIES DELS MITES NORDICS

1.-	Iotun	Est de l’illa del Tartar
2.-	Nifl	Continent del Tartar
3.-	L’oceá, al centre proxim al continent	Font Urd
4.-	Midgard	Continent d’Ir i l’illa d’Asia
	Vanaheim	Adama/Tebas
	Iord/Jord	TIr
	Hell	Hel-Id
	Muspell	Harabba
	Manaheim	Illa de Ki/ «terra» dels humans»
	Plana-Vigrid	Sud de Hel-Ed i en front d’Asia
	Asia-Heim	Mont Olimp (Segon Cel) Amb la plana Ida-Bell-Ir i el God-Heim
	Nida-Bell-Ir	Al sud est

 

Segons els siberians

Hi havia set mons com apilats uns sobre els attres

El mon dels humans estava al mig

El mons superiors son els regnes dels eperits benevols

Els mons inferiior (inframoón) els dels esperits malignes

Un arbre enfonsa les arrels en el mon més inferior i les branques en el mons més elevats

Segons els sumeris

Nota:

Ur en sumeri vol dir també arrel

Resum de diferents parts del planeta Ar

CENTRE- EST

1) DU-KU (sumeri)

DOUL-KONG/ MASHU (acadi)

EN-HUR-SAG-KUR-KUR-RA

El turó sant. «La sala de la creació», «Muntanya del Cel i de la Terra», «Muntanya cósmica» .»Gran muntanya de la Terra mágica»

Enhursagkurkurra: És també l’espai buid que separa l’escorça terrestre del mar primigeni.

Equival a la Muntanya de l’Olimp Celeste

2) HAB-UR: És el riu del món inferior, riu amb catarates i de peixos i aus. Baixa de la muntanya Doul Kong. Equival al riu d’aigua salada Oceá.

3) E-KUR: «El pare ENLIL ha establert la seva residencia sobre la plataforma/estrada de l’E-Kur, el sublim santuari, la casa d’Enlil, muntanya de felicitat, «alta llar», «casa de lapislazuli»

4) NIPPUR: Sobre la muntanya cósmica hi ha una estepa on hi ha la Nippur celeste, la ciutat. Allí hi ha un riu (posiblement Habur)

Equival al Segon Cel

CENTRE- EST : L’ILLA DE TIR

5) KI (Celestial)/ ER-ES/ ERESH/ ERETZ/ ERE/ ARATTA (Celestial)-(en Sumeri)

IR-ISH (Celestial)/ IRI/ ARATHA (en acadi)

En altres idiomes:
ERTZ/ ERD en kurd
ERTHE en angles medieval
ERDE en alemany
ERDA en alemany antic del nord
JORD en danés
JORDH en islandés
AIRTHA en gotic

Eresh vol dir «casa perfumada»

KI, la terra colonitzada que rodeja la muntanya del Doul Kong

La residencia de Nunbarsegunu era EZAGIN en ERESH/ KI, «la ciutat antiga».

la residencia inicial de Ninlil era la de la seva mare Nunbarsegunu, l’Ezagin

La residencia de Ninlil era el KI-UR, en ERESH/ KI

SAMU-ERSETUM: Cels (Samu) i Terra (Ersetum) en acadi.

Ki (sumeri)/ Ersetum (acadi) és el nivell inferior, ocupat per un infern obscur i tétric.

Consta de diversos nivells superposats

L’Apsu és un geganti diposit d’aigua dolça

Sobre l’Apsu s’exten Ki, com una tapadora

6… KI-UR: Infern. On tenia el temple-palau Ninlil/ Nini-Ura (Nix) abans de residir a Nippur amb Enlil (Theos) i abans que Enlil violés Ninlil.

KI esta totalment rodejat de l’Apsu

El Kur esta totalment rodejat de l’escorça terrestre

7) APSU (sumeri)

ABZU (acadi)

L’Apsu esta totalment rodejat del KUR

L’Apsu estava situat en el NU.

Sota el riu Hab-Ur ( riu oceá), en l’Apsu, es va construir la seva residencia Enki (Prometeo)

Nota:

Ur en sumeri vol dir també arrel

L’Apsu era una terra rica, estimada per Enki, repleta de riqueses, perfecta en la seva plenitud, el riu poderós del qual (Hab-Ur) atravesa la Terra (KI)

Apsu significa: «Font profunda primigenia». Era d’aigua dolça

L’arrel AB en hebreu i altres llengues semites és = OR

KU en sumeri era= Or

Era el lloc de naixement de rius.

L’Apsu estava situat en el món inferior. No era un lloc ombrivol.

El deu DUMUZI pasava allí temporades d’hivern per fugir del fred

8) KUR

Kur vol dir muntanya en sumeri i també significa estepa

Kur també significa pais. Va acabar significant pais estranger

És l’equivalent a l’Hades grec i al Sheol hebreu (Sheol: «Lloc d’allá sota») l’occident de Sumer

9) ENGUR: Era la residencia d’ENKI. L’ENGUR era la seu d’Enki, era un palau en ple Apsu, en el subsol, a la riba del mar

10) DUNU: «cava profund». És la ciutat primigenia de la Teogonia de DUNU, ciutat amb dos torres o bastions bessons.

Era la ciutat d’Enki sota el riu de l’Apsu, Habur.

11) IR-KALLU/ IR-KALLA/ ER-KALLU/ IRI-GAL/ ERI-GAL

KI-GALLA/KI-GAL/ KI-GALLU/ KI

KI-GALLU (acadi/ Babilonic)

KI-GAL era «el gran lloc»

L’IR-KALLA (residencia d’Ereshkigal) dins del DUNU, la ciutat de les «torre3s bessones»

CENTRE-OEST

12) UT-NU.

Literalment «A l’Oest de NU.» (NU és el mar primigeni dels egipcis)

El món inferior. En el mon inferior hi feia molta calor

GANZER era el palau central de l’infern

13) ARALI (sumeri)

ARALLU (acadi)(babiloni)

KI-GALLU (babiloni)

L’Arali és un pais llunyá del KI-UR (a l’Apsu)

Sota l’Arali esta el KUR-NU-GE/ KUR-NUGIA i era el palau on residia

Ereshkigal en el món inferior

Significa «lloc de les vetes brillants» (una mina), «pais sense retorn»»el gran allá baix». Inmens espai subterrani situat a occident,

Lloc tetric i humit. Mon subterrani on els morts s’alimenten de terra i fang

Situat en l’APSU (en sentit ampli)

Arali era la ciutat on vivia Ereshkigal

L’Arali estava situat a 100 beru maritimes i el viatge es feia en barco. Estava situat a l’occident del Sumer Celeste.

Contenia una gran ciutat rodejada de set muralles. En el centre de la ciutat s’aixecava un palau de lapislazuli on regnava Ereshkigal, el seu marit Nergal i la seva germana Innana i rodejats de nombrosos deus guardians

Per arrivar-hi s’havia de recorrer primer un desert i després travesar un riu

GAB-KUR-RA: Residencia de nergal i Ereshkigal en el món inferior

Significa literalment «en el pit de les muntanyes»

OEST EXTREM (Continent del Tartar)

12) E-SSAR-RA (sumeri)

BIT-KI-SUTI (acadi i babilonic)

Es la seu de Marduk (Cronos)

En un text babilonic diu Marduk:

En l’abisme superior en el que he estat vivint, he construit l’Essarra, la Casa Reial Superior, «La casa de l’omnipotencia».

És la casa-palau pels grans deus (An, Enlil, etc.) que Marduk va construir allá en el cel i que tenia una relica exacta en la Terra (Babilonia)

Nota:

Cronos (Marduk), tenia una casa-palau en la costa més nord-occidental del Cel (planeta Arc)

Segons els ugrofinesos (finesos, carelis i komis)

Taives. El Cel	Planeta Arc
Kauko. Leminkainen (Osiris) Nascut i criat per la seva mare en aquest promontori	Regió d’Adamah
Kalev-Ala/ Sariola: Patria dels herois en opocició de Tuonela	Segon Cel
Raatikko/ Kyopelinnvuori: Lloc on anaven les verges en morir	Nippur (Segon Cel)
La Terra: La terra era plana. A les seves vores hi havia Lin-Tukoto (Hel-Id)	Illa de Ki
Lin-Tukoto (lloc feliç): La llar dels ocells, una regió cálida on els ocells habitaven durant l’hivern Lin-Nun-Rata: La Via Lactia. la ruta dels ocells (aquests viatjaven a través d’ella fins Lin-Tukoto i de tornada Nota: Durant la nit,en el Planeta arc, es podia veure la via Lactia, creuant el cel, d’oest a est (des de la muntanya d’Arali (Oest) fins a Nippur (est)	Hel-Id
Vainola: Residencia de Vainamoinen (Cronos)	Makon (Sisé Cel)
Pohola: Regió gelada on estava ubicada el Tuonela o Manala	Tartar
Tuonela/ Manala: Ciutat subterrania. Lloc fosc i exanime. Llar de Tuoni (Hades) Per arrivar-hi s’havia de travesar un riu fosc d’aigües negre, que podia fer-se en barco si la causa estava justificada. Havies de caminar una setmana per boscos clars, una altra setmana per boscos molt espesos i una altra per boscos foscos i profunds, habitada pels morts. Era l’Inframon. Molt escasament il.luminat pel Sol. No era un lloc de castic, però, el que entrava no podia sortir.	Hades

 

Segons els xinesos

Sobre la seva geografia, els antics xinesos van dibuixar i anomenar determinades muntanyes com sagrades, ja que representaven el model de les muntanyes sagrades del planeta Arc, residencia dels deus.

Si situem els cims de quatre d’ells dins un cercle (crater del Nun), tenim:

Muntanya sagrada del nord:	Heng-Shan (simbols de Mercuri, hivern i aigua)	Hiba
Muntanya sagrada de l’est:	Tai-Shan (simbols de Jupiter, primavera, fusta)	Olimp celeste
Muntanya sagrada de l’oest:	Huas-Shan. (simbols de Venus, tardor. metall)	Ida
Muntanya sagrada de centre:	Song-Shan (simnbols de Saturn. terra (clima del centre) Muntanya situada més cap a l’oest que cap a l’est del cercle (Nun)	Hurao
Muntanya sagrada del sud:	Heng-Shan (bastant separada del cercle i més cap al Sud i una mica cap a l’est (curiposament anomemada igual a la del nord. (simbols de Mart, estiu. foc)	Hermon
Muntanya sagrada d’occident:	Kun-Lun (molt separada del cercle, cap a l’oes i nord Residencia dels deus i colonia celestial. Estava fora del territori de l’Imperi Antic.	Casio

 

GENERALITATS

 

Introducció 

 Apara-God-An (nom del hindús) es el continent més gran del planeta Arc 

Nota:

Aquest nom es podria traduir per Apara dels deus (God) del Cel (An) 

Está rodejat per quatre mars que formen «el gran mar» o «el gran cercle». 

El continent és d’origen volcánic i moltes de les seves parts, sovint sacsejades per terratremols. 

 

Descripció 

Les dimensions del continent (de punta a punta) son d’uns 10.500 kms, és a dir, semblant al continent d’Africa del planeta Terra (curiosament alguns dels textes l’anomenaven l’Africa Celestial) 

La forma del continent, situat al centre del planeta Arc, recorda una fulla de figuera amb una gran semisesfera en el centre, com si fos una tortuga, un caima o llargandaix sense cua, amb el cap mirant en direcció nord-oest, el peu dret prop del continent 

Kur-Udvipa (Tartar), l’esquerra lleugerament per sota de l’ecuador, el braç dret al nord. i el braç esquerra mirant al sud-oest, 

La semiesfera del centre (originariament anomenada «rovell de l’ou» quan encara estava submergida en les aigues del Nun i es deixava entreveure sota les aigues),va anar pujant del fons del Nun a raó de tres metres cada dia, a causa de les forces volcániques. Finalment va esdevenir el colosal massis del Meru. 

Abarcava entre -20º de l’hemisferi sud, i els 50º de l’hemisferi septentrional. 

A l’extrem nord-oest hi havia la punta del Cap Hesperon que penetrava dins les aigües del «mar de l’estret» o mar septentrional. A l’altre extrem de l’estret hi havia la  peninsula dels Camps Elisis, la part més occidental del continent Kur-Ud-Vipa.  

Entre la punta del Cap Hesperon i aquesta peninsula  hi havia un pont que que creuava les aigues caudeloses i salades del riu Oceá. S’anomenava pont Cinvat. 

 

Població 

Diferents textes ens indiquen que aproximadament: 

Un terç del continent estava habitat, en la seva gran majoria dins l’hemisferi nord,  

Un terç del continent era desértic i estava deshabitat. 

Un terç del continent era aigua o aiguamolls (especialment en el seu centre, a l’oest i a l’est) 

Aquest continent estava constituit per les següents parts: 

 

5.1.-  MASSIS DEL MERU 

El Meru, l’anomenada «Muntanya Cósmica» i «Centre del Mon». És un immens massis volcánic situat al centre-oest del continent Apara-God-An. 

De forma similar a una estupa budista (una gran cupula i una pirámide/ obelisc a dalt, sobresortin com si fos una antena), esta format per set pisos. (set cordilleres circulars). Está rodejada per aigua. 

Vist des de l’espai el gran masis del Meru formaria com una immensa closca de tortuga o semiesfera. 

La plataforma central del Meru, que serveix de base pel gran obelisc, esta situada entre els 0º i 30 º de l’hemisferi nord 

A la plataforma del cim hi han planures inmenses on está situat el Seté Cel 

Del centre de la plataforma s’aixeca la colosal muntanya piramidal del Huk-Airya, en forma d’obelisc. 

5.2.-  DESERT ORIENTAL

La part oriental del masis del Meru, situada entre els +10 i -10º. (hemisferi sud). Era una extensa zona desertica. 

5.3.-  RECINTE CENTRAL 

Lloc de naixement dels primers deus i de les primeres criatures pre-humanes. Allí es va iniciar la Creació. 

Enquadrat entre quatre muntanyes que marquen els quatre punts cardinals. 

Aquestes muntanyes són (noms més coneguts): 

Muntanya Ida (oest). Segons els grecs:. Lloc de l’origen, on va aterrar la gran nau de Kaos i on van neixer  Gea i Theos 

Muntanya Olimp Celeste (est) segons els grecs.. 

Muntanya Hiba (Nord). (Cerisa segons els grecs) 

Muntanya Trikuta (Sud) segons els hindús. 

En la part centre-sud-est, hi havia una illa, anomenada Ki o terra dels humans, que estava rodejada com un llaç per les aigues salades del riu Oceá. Aquesta illa va ser creada artificialmeht pels deus i feia com de tapadora a un gran diposit d’aigua que hi havia sota (l’antic sortidor del Nun).  

5.4.- HARABAH.  

Al sud i a l’est, cap els -10º en el hemisferi sud,  hi ha una amplia zona árida de gran activitat  volcánica,  Zona que, per estar en front del continent de Videha, está sotmés al control administratiu de Ghe, el «3º Cel 

5.5-  KHEM  

En la vessant nord-oest del massís del Meru i rodejats per  amplies valls, rius i muntanyes hi havia el «pais o Terra de Khem», situat entre els 30 i 40º. Estan sota el control del Seté Cel. 

L’estrem més nord-occidental estava unit al continent Kur-Ud-Vipa pel Pont  Cinvat 

5.6.- ILLA D’HESPERIDIS.  

Dins el Cap Hesperon (el cap de la tortuga virtual), i a l’extrem nord-oest, hi ha el riu Triton que, baixant del massis del Meru, alimenta el llac Triton. En mig del llac hi havia una illa molt allargada i estreta, l’illa de les Hespéridis, situada cap els 30º de l’hemisferi nord. 

5.7.- DESERT OCCIDENTAL 

La part occidental del masis del Meru, situada entre els +10  i -10º. (hemisferi sud) era una extensa zona desert.ica. 

 

CONTINENT APARA-GOD-AN, ANOMENAT 

 

Acadis	Ir/ Er/ Ar-Athai
Asteques	Cipactli
América nord (Wintu)	Blau Central
America Con sud (Selk’nam)	illa Gran
Caldeus	Num
Cananeus	Mot Ars (significa Terra)
Celtes (britans)	Middangeard/ Recinte Central
Celtes (gals)	ille Grande en Pleumeur-Bodou
Dogon	Nomos
Egipcis	Gran illa Ta (terra) Ta-Ur (Ta és Terra i Ur és antiga/ aigua (en moltes altres cultures com vascos i ibers)
Grecs	Nomo d’Ammon/ Nomos Africa (Celeste) Nomo del Cel
Hebreus	Eres-Ta-Tiyá Ta-Ir
Hindus	Apara-God-An
Hindus Jaoinistes	Continent del Pomer Rosa/ Africa (Celeste)
Japonesos	illa de Yamato (Equival a la terrestre Honshu o illa central
Nórdics	Midgard/ Recinte Central/ La «Terra» Midhgardh
Oceania (Taití)	Papa (la Terra)
Oceania (Samoa)	Upolu celestial
Parsos	Anhuma
Perses	Keschvar-Kunn-Erets
Siberians	Num
Sumeris	Ir / Humba
Xinesos	Namum
Xinesos jainistes	Mad-Ya-Loka/ Regió central (Loka significa lloc) Nota:  En el Mad-Ya-Loka, esta el món superior o Urd-Hva-Loka

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons América del Nord 

Existeix un mite entre diverses tribus americanes i, també, en molts indrets d’Asia de que el mon ceñleste és una gegantina tortuga que flota sobre les aigues.

Segons América Central-Asteques 

Després van sorgir quatre deus que van crear un gran llargandaix (Aparagodan) i els dotze cels restants

Aquest gran llargandaix o caiman, estava rodejat d’aigua i s’anomenava Cipactli

Les protuberancies del caiman eren les muntanyes, els pels  la vegetació, i els forats de la pell les coves.

Cadascun d’aquests deus estava asociat a un punt cardinal terrestre i un color caracteristic

Tezcatlipoca  (Hades): Nord i negre

Huitzilopochtli:(Heli) : Sud i blau

Quetzalcoatl (Osiris) : Est i blanc

Xipe Totec (Cronos) : Occident i vermell

Segons América Central-U’wa (Colombia)

Al principi el mon (planeta Arc) estava format per dues esferes. 

• Un mon de dalt, blanc, de llum cálida i seca. Es un mon tou. On habita l’aigua pura.
• Un món de baix, vermell, d’obscuritat humida i buida

Després es va formar:

• Mon intermedi: Mon dels homes.  Va venir el moviment i els mons de baix i dalt es van barrejar. Com a resultat va sorgir el mon intermedi, de colors blau i groc. 

El mon terrenal es presenta amb les muntanyes cobertes de neu.

Rukwa (Urá),  el Sol, va estar pensant. Havia d’enviar la calor del Sol i l’aigua dels llacs del mon de dalt al mon imtermedi perque allí les llavors creixesin. Però Rukwa es va donar compte que, malgrat tot el que ja s’havia creat, encara no s’havia posat en moviment. 

Llavors, va barrejar la calor del Sol amb l’aigua dels llacs i va posar en moviment el procés de la vida i de la mort en el mon intermedi. 

Els mons de dalt i de baix son indestructibkles. Però el mon intermedi només pot existir si es mantenen el mon de dalt i de baix originals. 

Els homes viuen en el món intermedi. Allí la vida va ser creada a partir de materials amagatzemats pels deus del mon de dalt i els deus del món de baix en llacs de colors.

A l’interior del mon groc (Ki), es troven les propietats de les enfermetats

El vermell (4ª Caverna de lilla de la Creació) es el mon de la fertilitat i de la sang menstrual

El fang es el material del que han estat creats tots aquests elements que estan guardats pels deus en diferentes esferes.

Els deus xamans viatgers, van robar el fang que es trovaba en aquestes esferes  i el van portar al mon intermedi, el mon dels homes

Per tant, tots els essers i les coses del mon intermedi, terreneal poseeixen tot l’esencial per la vida i tots els essers estan composats de la mateixa materia. 

Així no existeix diferencia entre els essers vius del mon intermedi

Segons els cananeus (El Sanchoniaton) 

Mot és el llim o fang segons uns, la putrefacció de la massa acuosa segons altres.  

Eus aqui l’origen de tots els germens d’on van sortir animals privats d’organs i sentits que, amb el temps, van arribar a ser essers intel.ligents contempladors del cel, encara que estaven sota la forma d’ous 

Després de la producció de Mot va sorgir el Sol i els altres astres 

De l’aire purificat del mar i escalfat per la Terra van resultar els vents, els nuvols i després la pluja. 

Les aigües van ser separades per l’escalfor del Sol i precipitades als seus nous respectius llocs. Hi va haver trons i llamps 

Amb tot aquell soroll els animals es van despertar, van sortir del llim/ fang i es van escampar per la Terra, l’aire i el mar.  

«El Sanchoniaton» diu que Mot era fangós i tremolós. Va apareixer en mig de les les aigues en forma de set illes. 

Una d’elles pantanosa i saccejada pels terratremols  

Segons els egipcis (el Llibre dels morts) 

«Salut o estrelles de la Osa Major que brilleu en el cel boreal en mig del gran llac. 

Salud a la meseta que esta en el cel septentrional en la Gran Illa» (Seté Cel). 

El difunt será un benaurat perfecte a Occident 

Segon els  egipcis 

Ta-Ur : Ta és Terra i Ur és antiga (en altres cultures com vascos/ ibers és aigua) 

Ptha havia arribat a Egipte des de Taur (terra llunyana i antiga) 

Segons els grecs (Diodor): 

El nomo d’Ammon tenia a Urá com pontifex, rei del cel i rei dels atlants

Nomos (grecs)

Num (caldeus)

Num  (siberians)

Namum (xinesos)

Anhuma (parsos)

Segons els grecs 

Els quatre eters: Gea, Theos, Kadmo i Harmonia representen el Nomo del cel 

Segons Plini: El poble celeste de Aetheria gens, va ser el primer en agafar el nom d’Atlant i després d’Etíop 

Segons els grecs 

Heli/ Helios tenia estables a Orient i a Occident. Al sud amb els negres etíops i a l’oest amb la nit i les regions subterranies, el Tartar, els dominis d’Atlas i el jardí deles Hespéridis. 

La copa d’or el transporta adormit, al vespre, sobre les ones de l’oceá des del pais  de les Hesperidis fins al pais dels etiops on l’Aurora veu com pren de nou posesió del seu carro i cavalls. 

Navega de retorn en un barco d’or a lo llarg de les costes septentrionals de l’oceá. 

Segons els hebreus (el Llibre d’Enoch) 

Els angels son anomenats Ir-In/ Ir-En, que significa en arameu els senyors (En), d’Ir. 

Segons els hebreus cabalistes 

En el que respecte a «La Terra» 

Un terç esta desert 

Un terç habitat 

Un terç és mar.  

OEST: Cap a l’oest de la «Terra» l’Oceá i les seves illes i rera seu el desert 

SUD: Cap el sud de la «Terra» les cameres de Teman, els magatzems de foc i la cova de fum d’on surt un remolí calent. 

EST: Cap a l’est del mon habitable («Terra») esta el jardí de l’Eden 

La Terra és una sexagésima part (60 part) de la grandaria de l’Eden 

L’Eden és una sexagésima part (60 part) de la grandaria de la Gehena 

NORD: Cap el nord, está la Babilonia (Celeste) i rera seu els magatzems de foc de l’infern i els de la neu.  

Cap allí viuen els dimonis, els exercits de Samael. I allí esta la Gehena.  

Segons els hebreus cabalistes (arbre Sephirot) 

Adam Kadmon, pare dels Kadmonis, d’on emana l’organització dels primers quatre mons: 

1º. Mon:

Ats-il-Ut/ Ats-IL-Ooth/ Ak-ilah (equival a l’illa de la Creació). L’origen . Mon de Kaos, Gea, Theos
Ats-il-Ut: Equival a l’illa de la Creació, (Quatre Cavernes) Mon de Kaos, Gea, Theos

2º Mon:

Ber-Iah/ Mon Briatic/ Briah/ El Tron: La mansió dels esperits purs 

3º Mon:

ASIATIC/ Assiah/ : Món de l’acció o Kliphok. És el tercer món habitable.
Equival al Segon Cel (Ciutat de Nippur). Món d’Hiperió, Osiris, Heli

4º Mon:
Nota:

Ghe-Tziratic/  Mon de la Formació i morada dels àngels. 
Ge-Tzirá : Està regit per Metraton i significa misatger 
Jeh-Tzirá; Equival a la regió d’Adamah (Ciutat de Tebas). Mon de Kadmo, Harmonia i Adam

Segons els hindús:  

A la «Terra» (de l’origen, o celestial) hi ha quatre grans continents que es troven en el «Gran Oceá» per fora de la setena cordillera circular 

La muntanya del Meru estava rodejada de quatre continents 

El mar és l’Oceá primordial i és Narayana 

Segons els hindús:  
A l’oest : De l’oceá primordial o Narayana es troba Aparagodana  

Segons els hindús 

Llavors Birmah (Kadmo) va formar una fulla de betel, es va posar sobre d’ella i va flotar sobre la superficie del Jho-ale (el caos o abisme del Nun) 

Quan l’agitació del Jhoale va cesar, Bistnou (Kaos), transformat en porc senglar, va baixar als abismes del Jhoale i va treure d’ells Murto, que, a l’instant, va produir una  gran tortuga (el massis del Meru semblava la closca d’una tortuga) i una gran serp  (el riu Oceá)  

Segons els hindús 

Wishnu va neixer als peus del Arealu, la figuera sagrada dels malabars)

Nota:

Els mesopotamics fan referencia a l’Aralu. L’entrada a les mines de la deessa Ereshkigal (Cora), era anomenat Gran Lloc, i tenia la ciutat d’Aralu o Arali

Veure: capitols 4.2.2.1.2/  4.2.2.1.4 

Segons els hindús jainistes 

Els Jainistes situaven com un dels regnes dels Aryans (Aris), al voltant del massis  del Meru, en el continent del «Pomer Rosa» (Africa Celeste). 

Segons els iranis (Bundehesch):  

Hi havia un pais primitiu Kesch-Var-Kunn-Erets amb set regions o comarques 

Allí es on Ormuz (Theos) es va comploure en col.locar al principi tot el que és pur. 

Ariman (Prometheo) va procurar assotar aquest pais i així va ser lligat al pont celeste. 

En aquest pais hi havia 10 especies d’homes i 15 especies de pobles. 

En total 25, descendents de Phre-Vack (Heli) el rei Sol, el qual procedia de Siamak i tots ells derivats de la raça de Kaiomors (Urá) 

Les set comarques, estan al nord i són: 

1. L’illa dels Peris o Ginnistan  –  illa de les Hesperides 
2. El Varghem-Gherd: la ciutat de Khem o Kimmeris  –  Regió de Khem 
3. El desert de Perchiansé  –  Desert occidental 
4. La Terra de Kam-Guedez  –  Harahba 
5. En el centre hi ha un Zaré (llac o massa d’aigua)  –  Llac Oceana 
6. En el centre de les set comarques estava el Kasc-Min  –  Seté Cel  
7. Terra de Saok Avesta (on es pronuncia la paraula)  –  illa de Ki 
8. Ariana Vaegho/ Iran Vedjo/ Eriené Vedjo (mena de paradis)  –  Illa de la Creació
   patria original dels parsos. Una mena de Camps Elisis (on, segons Homer no hi ha neu, ni hiverns llargs. L’oceá envia un suau vent Cefir per refrescar als  homes 
9. El desert dels Tazis (recordar Zohak el Tazi/Tifó)  –  Desert oriental. 

Segons certes fonts en «La Terra» hi ha 7 oceans.

Nota:

Peris són essers famelles extraodinariament maques i benefactores 

Els Peris habitaven en el Ginnistan (l’illa de les dones?) 

Segons els japonesos ainu (illa d’Hokaido)

Segons les tradicions els Ainu procedien de Sara (Significa planura)

Al principi el mon era un pantá fangós. L’aigua i la terra estaven barrejades i només hi havia un gran pantá. Res podia viure allí.

Després el món flotava sobre l’aigua i estava rodejat per aquesta

El mon era com un vast oceá circular el qual s’apoiava sobre les espatlles d’una gran truita de riu

Aquest peix absorvia l’ocea i tornava a escupir-lo originant les marees i quan es movia originava terratremols

Però en els sis cels de dalt i els sis mons de baix habitaven els deus, els dimonis i els animals.

1) En lo mes alt dels cels vivia KAMUI (Urá), el deu creador i els seus servents

2) Hi havia dos cels, un sobre els nuvols i l’altre a l’inframón. 

En els cels estrellats i poblats de nuvols vivien els deus secundaris

3) En les altures boirinoses i denses dels cels mes baixos vivien els dimonis

Hi havia un infern de volcans que vomitaven foc i aquest es reservaba pels malvats (Tartar)

Segons els japonesos 

Izanagi (Urá) i Izanami (Rea) van baixar del Cel i ell va agitar la seva llança en el mar. Quan la va treure del caos algunes gotes es van congelar a la punta, les gotes van caure al mar  formant l’illa d’Onogoro (La llança es deia Ameno-Nu-Hoko o llança dels cels) 

Nota:

l’illa d’Onogoro equival a l’illa de Ki 

Després que Izanagui (Urá) i Izanami (Rea) s’haguesin situat a Onogoro van  construir el pilar Ameno-Mihas-Hira i al voltant van edificar el palau Yahi-Rodono. 

Després van tenir dos fills: Hiruko, «infant de l’aigua» ( Heli) i Awas-Hima, «illa de escuma o de bombolles (Isis)  però estaven mal fets i no van ser considerats deus  (nomes herois divinitzats.) Hiruko es va convertir en Ebisu, deu dels pescadors i  Awas-Hima en l’illa de l’escuma 

Van dir que els dos fills que havien engendrat no eren bons i van pujar i van preguntar a les les Majestats Celestials que els van fer tornar.  

Llavors van engendrar el OHO-YASHIMA o les 8 gran illes de la cadena Japó. 

Nota:

Hokkaido/ Chis-Hima i Okinawa no eren part del Japó en temps antics 

Nord – Ki-Tsu-Ki/ Ki-Tzu-Ki: Illa al nord del pais d’Izumo celestial(on hi ha l’assemblea) situada com l’illa japonesa d’Hokkaido

Sado:illa molt petita al centre-nord-Oest de Yamato 

Ogi: illa al sud de Sado 

Centre-oest;

Yamato: Situada com l’illa japonesa de Honshu. 

Al centre-sud-oest de l’illa hi ha la provincia d’Izumo 

Tsu-Shima: illa petita-mitjana. sud-oest de Yamato i al oest  de Tsu-Kusi 

Est
Onoroko: Treta del fons del mar pels deus
Onogoro: Situada com l’illa japonesa de Ky-Ushu
Autocoagulada

Nota:

Correspon a l’illa de Yeso pels Ainu

Iki: illa petita al sud-oest de Yamato i al nord oest de Tsu-Kusi 

Centre-sud-est:

Tsu-Kushi-Shina: Situada com Shi-Koku. a l’est, la mes petita de les quatre grans 

Iyo: Al centre-sud-est 

Awa-Zi 

Sud:

Ky-Ushu/Kyu-Koku :La més meridional de les grans

Ells van crear sis illes i moltes més divinitats 

Segons els maies (popol Vuh) 

Hun-Hun-Apu equival al Urá dels grecs. 

Va emergir d’una closca de TORTUGA rodona i verda que representa la Terra.  

Segons nordics 

La terra és anomenada Erthe pels escandinaus 

Erthe en angles medieval

Erde en alemany 

Erda en alemany antic del nord 

Jord en danés 

Jordh en islandés 

Air-Tha en gotic

Segons els nórdics

L’Utgard  és: «recinte exterior»  i que és diferencia del Midgard o «recinte central»

El territori limitrof entre Ashgard i Iotun es deia Gri-Iotun-Agard o Gr-Hotun-Agard 

Per germanics i escandinaus és el territori fronterer entre l’Ashgardhr (paradis dels ases) l el Jotumheim (dominis dels Van) 

Sota el Iotun-Heim (al seu sud) es trova el Nifl-Heim 

El pas del Iotun-Heim al Midgard estava vedat pel mar                                                      

Nota:

Ashgard correspon a la ciutat del Segon Cel 

 

Segons els nórdics

Els homes residien prop del centre, a Midgard.

El Midgard/ Midhgardh/ Middangeard (Britanics) és l’anomenat «recinte central»

Era una masa continental rodejada de mar on viuen Déus i homes. 

El Midgard era la regio habitada pels humans.

Midgard, la regió mitga aixecada de les aigües pels deus.

Midgard esta rodejada pel mar i te una muralla (dics?) que el protegeix, construida amb les celles d’Ymir (Kaos)

El Man-Heim era la «Terra dels homes». 

El Mann-Heim estava situat sota el Muspell.

En el Mannheim esta Midhgard.

Midgard es de forma rodona però plana i totalment rodejada per l’Oceá, que al seu torn està limitat per la serp Yormundgard/ Jormundgandr (coneguda com la serp de Midgardr).

A Midgardh vivia Iormundgarn, la serp de Midgard o Midgardsom.

El pas entre el Midgard i el Iotunheim/Utgard esta  vedat pel mar.

El Midgard (la Terra) amb el:

Helheim (al sud, l’infern). 

Muspellheim (seu dels muspel, els gegants del foc enemics dels deus ases)

Vanaheim (sota terra). Situat a l’Oest

Asia-Heim (amb el God-heim (Ashgard). Situat a l’Est

El Midgard está localitzat entre el Asgard (God-Heim o mansió dels deus) i el Jotunnheim 

Sota l’Ashgard hi ha Hel, el món dels morts

Asgard (Cel) i Mannheim (Terra) estaven unides pel pont Bifrost, el pont de l’Arc de Sant Martí. Vigilat per Heim-Dall (Kadmo)

Regió formada pel cos del gegant Ymir mort (Va ser creat per Odin a partir del cos d’Ymir)

En el Midgard hi havia una planura: Wigr-Id-Ir, una plana immensa de 120 jornades de llarg i ample (25 kms x 120 kms?= 3000 kms/quadrats?), unida a Ashgard pel pont Bifrost.

Iormundgarn/ Midgarsorm, és la serp del recinte central que rodeja el món i està rodejat per mar.

Fensal-Ir: Era el palau del mar de Frigg (Rea). No está en Ashgard. 

Segons Oceania (illa de Samoa) 

En un principi hi havia Tangaloa-Lagi (Prometheo). 

Habitava en els cels i va enviar des d’allí un ocell anomenat Tuli per que investigués els mars. 

Al seu retorn Tuli va explicar que només hi habia aigua i cap terra. Tangaloa va decidir llençar algunes pedres que es van convertir en 4 illes  

Van ser les illes de Savai’i, Manono, Upolu, Manui’a i  i Olosega, formant així l’arxipielag de Samoa 

L’arxipielag terrestre, imatge del del Cel, esta format per: 

 

Nord	illa de Gaga		Tartar
Nord-Oest	illa de Savaií	La més occidental i més gran Amb una muntanya molt alta	Aparagodan
	illa de Apolia	Illa petita del’estret (Entre Savaii i Upolu)
	illa de Manono	Illa petita del’estret (Entre Savaii i Upolu)
Oest	illa de Upolu	Al sud-est de l’illa de Savaii És molt allargada Al mig la muntanya Fito de 1113 mts	La «Terra»/ Ki
Sud-Est	lla de Tutu-ila	Mes a l’est i al sud d’Upolu La mes gran. Amb l’illot de Au-Nu’u	Videha
	illa Nuu-Safee:	A sud-est d’Upolu. Illa petita i centre cultural Anomenada l’illa del dimoni
Illes del mar oriental:	illa del dimoni	Al sud-est de l’illa de Savaii	Failaka
	illa d’Olosega	Al sud-est de Tutu-ila
	illes de Manui’A/	Més a l’est i al sud de Tutu-ila
	illa de Ta’u/ Manua

 

Segons Oceania (illa de Taiti) 

Al principi només hi havia espai buid, ni obscuritat ni claretat, ni terra ni mar, ni Sol ni Cel. 

Tot era un enorme silenciós buid. Van passar temps desconeguts.

Llavors el buid va començar a moure’s i es va transformar en Po.

Tot estava encara obscur, i llavors PO va començar a girar

Noves i extranyes forces es van posar a treballar, la nit es va transformar.

I la nova materia va ser com sorra, aquesta es va convertir en terra solida que va creixer cap amunt, fins que finalment es va fer visible Papa, la mare Terra i es va extendre i es va convertir en un gran territori.

A l’aigua hi havia plantes, animals i peixos que es van multiplicar. L’unic que faltava era l’home.

Tangaloa (Prometheos) va crear al Tiki (Cronos), que es va convertir en el nostre avantpassat.

Segons els romans (Plutarc. De Iside XIII) 

La fulla de la figuera (arbre sagrat d’Osiris) representa el pais original (celestial) 

Segons els sumeris 

KI, la 5ª Terra, és la terra Celestial, la terra colonitzada que rodeja la muntanya del 

Doul Kong anomenada 

Sumeris:

Ki 

Er-Esh (Celestial.Ere en Sumeri: Vol dir «casa perfumada»)/ Eres/ Eretz Aratta 

Acadis:

Ir.-Ish    (Celestial) (Iri en acadi) 

Ar-Athai

Eresh, a nivell de mar, era l’anomenada terra o pais zero, la terra més baixa, la terra de l’origen.

A Eresh/ KI hi havia: 

1. Ezagin: «la ciutat antiga», residencia de Nunbarsegunu (Dione/ Febe des grecs)
   La residencia inicial de Ninlil (Nix) era la de la seva mare Nunbarsegunu (Dione).
2. Ki-Ur, la residencia de Ninlil/ Nini-Ura (Nix dels grecs) a Eresh abans de residir a Nippur amb Enlil (Theos), abans que Enlil violés Ninli i fos desterrat.
   Ki-Ur (Está a Eresh) és l’Infern superior. On tenia el temple-palau
   El riu Hab-Ur que baixa de la muntanya Doul Kong travesa KI
   KI esta totalment rodejat de l’Apsu
   Ki s’exten sobre l’Apsu (un geganti diposit d’aigua dolça) com una tapadora
   Samu és Cels en acadi i Ir-Situm és Terra en acadi (Samu-Irsitum)
   Ki (sumeri)/ Irsitum (acadi) és el nivell inferior, ocupat per un infern obscur i tetric
   Consta de diversos nivells superposats
   L’Apsu esta totalment rodejat del Kur
   El Kur esta totalment rodejat de l’escorça terrestre

Segons els sumeris

Sumeris: Ki / La «Terra» (celestial)    

Acadis: Ir/ Setum/ Er-Setum/ La «Terra» (celestial)    

KI o «La Terra» celestial. En origen era l’illa central, rodona, sota la qual estava l’Apsu i rodejada per aigua salada del mar

Més enllá del mar que rodejava el Ki, hi ha a Orient i a Occident muntanyes molt altes.

A Orient i occident hi ha dos forats per asegurar el lliure pas a l’espai de sota (inferns), o a l’espai de sobre

El sol (Sirius C) sortia per l’orifici d’Orient pel matí i retornava a Occident per la Tarda.

A la part oest hi havia el desert occidental

A la part est del Ki o illa hi havia el desert oriental

L’orifici occidental estava precedit pel riu infernal (Id/Naru)

Després del mar, a l’occident i abans de les altes muntanyes hi havia el riu infernal anomenat Id/ Naru

Segons els xinesos jainistes 

En la regió central, el Mad-Ya-Loka, esta el món superior o Urd-Hva-Loka, (loka vol dir lloc o planeta. Format per dues parts,  

1) la primera part amb 16 cels  

2) la segona part amb 14 regions celestes 

4.1-MUNTANYA CÓSMICA DEL MERU 

BREU RESUM MITOLÓGIC 

Nota: 

S’ha escollit el nom de Meru, nom d’origen hindu 

 

Introducció 

El gran masis de Meru es un colosal volcá constituit per set cordilleres circulars concéntriques, amb terraces o valls entre cordilleres.  

El Meru está situat al centre-oest de l’hemisferi septentrional del planeta Arc. 

S’aixeca prop i al nord-oest del centre geográfic de l’inmens crater 

Es l’origen, el centre de la Via Lactia i eix de tot el món 

Tota la forma recorda la del Mont Olimp del planeta Mart (mont de 22 kms d’alçada, és a dir, tres vegades la muntanya més alta del planeta Terra, el Mont Everest) 

Tot  el massis brilla com si fos or, il.luminat per els raigos de Sirius C. 

A dalt de tot, sobre la setena cordillera circular, és trova el máxim paradis, el «Seté Cel»,  el Cel més alt sobre el nivel del mar. Inaccesible per terra. 

Sorgint de la plataforma del cim del Meru s’aixeca majestuosa la muntanya Huk-Airya una mena de pirámide-obelisc de 1.500 kms d’alçada. 

Forma i dimensions del Meru 

Tot el massis ocupa una superficie de 6.000 kms i esta compost per 1008 muntanyes subalternes. Les seves ramificacions la formen altres 241 muntanyes 

La forma del massis del Meru és molt semblant a una campana. De fet, les famoses stupes budistes intentaven reproduir les dimensions del Mont Meru. També ho feien les pirámides de tot el món.  

Els sumeris van donar als seus «zigurats», mides propordionals a la Muntanya Cósmica del Meru. 

El «gar» sumeri correspon més o menys a 6 metres (20 peus) i tots els més antics zigurats estan edificats seguint les mateixes mides. Aquestes mides encaixen també amb la de les de les estupes budistes més antigues de l’India (Segle III aC), del Nepal i del Tibet, que representen la muntanya cósmica i l’ou cósmic de les aigues del Narayana (Nun) i també amb altres piramides del planeta (com les de. 

Pnom Bacheng a Cambodja o la pirámide circular de Cuilcuico de Mexic entre moltes altres) 

Així les dimensions serien aproximadament: 

Primer pis: 6000 kms de base x 2.200 d’alçada 

Aquest primer pis (plataforma, terrasa o cordillera) esta lleugerament inclinat de nord-oest a sud-oest (més aixecat pel nord-oest) 

Segon pis: 5200 kms de base x 1.000 d’alçada 

Tercer pis:4000 kms de base x 400 d’alçada (inici de l’ou cósmic/ semiesfera)  

Quart pis: 3400 kms de base x 400 d’alçada (forma part de l’ou/ semiesfera) 

Cinqué pis: 2800 kms de base x 400 d’alçada (forma part de l’ou/ semiesfera) 

Sisé pis: 2200 kms de base x 400 d’alçada (forma part de l’ou/ semiesfera) 

Seté pis: 1600 kms de base x 1000 d’alçada (plataforma) 

Per tant  

La base del volcá Meru (diametre) :6.000 kms 

L’alçada fins la vora de la plataforma  5.800 kms 

L’alçada de l’ou o semiesfera: 1.920 kms (sobre la terrasa del segon pis) 

Diametre de la plataforma: 2.000 kms 

La muntanya piramidal Huk-Airya sobresurtiria de la plataforma 1.500 kms  

Parts del Meru 

1. El massis propiament dit
   Situat a l’oest de del continent Apara-God-An, abarca del 0º fins quasi els 30º de l’Hemisferi nord.
2. Sobre una de  les muntanyes més altes de la setena cordillera del Meru hi havia una plataforma inmensa amb planures. Allí es va construir el Seté Cel (Arab-Hott), el Cel suprem, el més important 
3. Sobre la plataforma s’aixeca la muntanya piramidal Huk-Airya 

Iluminació del Meru 

Nota:

Un any celeste del planeta Arc equival a uns 360 anys terrestres. 

En el Meru el Sol i la Lluna giren d’esquerra a dreta i el resplandor que emiteix la propia muntanya elimina l’obscuritat de la llarga nit de les regions del Reacinte Central (per reflexe).  

Per altre banda, el obelisc del Huk-Ayria, il.lumina com si fos un far les regions inferiors que es troven durant mig any en semiobscuritat. 

Hi ha també dos enormes forats entre les muntanyes que rodegen el Recinte Central 

A  l’occident: Mu 

A l’orient: Chu/ Shu 

 Nota:

Noms donats pels tarascos de Mexic. 

A traves d’aquests dos forats, els deus poden accedir als altres continents del  planeta Arc,. 

L’estrella Sirius apareix al matí pel forat oriental durant una estona, desapareix i apareix al vespre durant uns instants pel forat occidental 

 

MASSIS  DEL MERU,  ANOMENAT

 

Acadis	Hursag/ E-Hur-Sag-Kur-Kur-Ra
Arabs	Genat Adu
Asteques	Tonaca Tepel (com muntanya)
Cambodja (d’Angkor Vat)	Meru
Egipcis	Mer/ Meru Mderu Ve. Significa pirámide (com muntanya)
Grecs	Helicon/ Heli-Kon/ muntanya gran i divina/
Grecs (Eurasto)	Mont Meros
Grecs (Helanico)	Mont Rifeus (Caucas celeste)
Grecs (Hermetics)	Mont Libico/ Libi
Hebreus	Moirá (melic mateix de la Terra)
Hindús	Meru/ Maha Meru Merupata
Hindús budistes	Su-Meru/ Muntanya del món
Hindús (Ramayana)	Su-Meru
Hindus (Surya Siddhanta)	So-Meirah
Hindús Jainistes	Meru
Indonesia (illa de Bali)	Meru
Iranis	Khunn-Erets Bami.
Maies (Popol Vuh)	La Gran Muntanya
Perses	Hara Bere-Zai-Ti Hara-Bere-Zait/ el melic de les aigües Al cim li deien Tirch-Albordi
Japonesos	Fuji-Yama celeste
Nórdics	Him-In-Bjorg/ La muntanya del cel
Oceania (Samoa)	Fito
Perses-Iranis	Bordj (és un volcá)/ Muntanya del món Al-Bor-Di Al-Borj
Romans (Eurasto)	Mont Meros
Siberians	Su-Mer/ La muntanya del món
Sumeris	E-Hur-Sag-Kur-Kur-Ra La Gran Muntanya de la Terra Máxima Doul Kong/ La muntanya Cósmica La muntanya de Centre del cel
Tainos (Antilles majors)	Cauta
Tibetans	Meru/ Muntanya sagrada
Xinesos	Son Chan

 

RIUS ASSOCIATS AL MERU 

 

Egipcis	Me-Urt/ Me-Urd/ Meht-Urt Uer-Ness
Hindús	Ganges celeste. Shiva (Cronos) el va dividir en Set rius.
Perses	Ardvi
Xinesos	Riu Ho/ Riu Jo/ Riu Groc
Xinesos	Huang-Kuan/ Manantial groc

 

2.- Riu Geirvimul (aigua dolça, aprovisiona el llac de la creació) 

 

Nórdics

Geirvimul / font de llances (riu d’aigua dolça)

 

3.- Riu Triton (aigia dplça, aprovisiona el llac Triton), anomenat: 

De la vesant occidental sortia el riu Triton, que desembocava en el llac Triton, que envoltava l’illa de les Hesperidis. 

 

Acadis	Id/ Naru
Grecs	Triton
Japonesos shintoistes	Hino-Kami
Nórdics	Slid/ riu perillos (d’aigua dolça)
Sumeris	Id/ Naru

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons América Central-Tarascos/ Purepechas (Mexic)

El Parhaquahpeni era el món de dalt, un mon o terra semblant a un bol (Parha significa concav) es on estan els deus

Allí l’oest o ponent es diu Mu, riba on hi ha un forat per on es pon el Sol

L’est o llevant es diu Hchu, riba on hi ha un forat per on surt el Sol, 

Nota:

El fonema Hchu indica Or

Segons els arabs (musulmans) 

Caf era una muntanya que segons ells rodeja tot el globus de la terra i de l’aigua.  

Els seus fonaments estan constituits per una pedra anomenada Sakhrat (una mena de granit), que dona a la muntanya una aparença blavosa. 

Les estribacions d’aquesta muntanya, d’origen volcanic, tremolen per les forces telúriques de tant en tant. 

La «Terra», esta situada al mig d’aquesta muntanya com el dit que porta un anell 

Per arrivar a ella és necesari passar per un gran espai tenebrós on mai han penetrat els raigos del sol.  

Cap mortal pot arrivar a ella si no està guiat per una intell.ligencia o esser celestial. 

Segons els caldeus  

Pels Caldeus el Meru esta consagrat a Jupiter Merod-Ach (Cronos dels caldeus).  

Només els deus hi poden arrivar. 

Segons els cambodjans (Khmer) 

La Muntanya Cósmica

El temple, segons el historiador xinés Le Thann Koi, és una inmensa stupa de pedra, formada per terraces concéntriques i que cobreix una colina natural. No és un temple, és simbol de la Muntanya Cósmica que s’aixeca en el centre del món. 

Aquesta muntanya està resentada en els milers de baixrelleus del Mahayana.

De fet és el monument típic del monarca universal Chakravartin. En el seu cim està l’estatua del gran deu Mahadeva/ Shiva i del Sailendra, rei de la muntanya, principi de la monarquia (tots els reis de Funan eren reis de la muntanya)

En la cosmologia india, el centre del món és la muntanya Meru, on viuen els deus, entre ells Indra.

En el Meru resideixen 33 deus

L’origen del Temple-Muntanya caracteristic de la civilització Khmer, simbolitza artificialment la muntanya Meru

En les altures del Ohnon Kulen, que simbolitza el mont Meru, Jayavarman II es fa consagrar monarca universal (Cakravartin) i rei de la Muntanya. Aquest rei mor en el 850 dC. Des de llavors el regne s’anomena regne d’Angkor. (Angkor, del sanscrit 

Nagara, significa Capital, Ciutrat reial). Al voltant de la capital es construeix un inmens pantá o llac artificial (3800 mts llarg, per 800 d’ample), que recull les aigues del Roluos, un dels rius de la regió

L’arrivada del rei Yashovarman el 889 dC, posa la primera pedra de la ciutat reial dels khmer a Angkor 

Aquest rei decideix construir Anhgkor en el mont Phnom Bakheng, una mica al nord llac i proxim al riu Siemreap que desemboca en el llac situat en una amplia planura molt fertil (camps d’arrós). Aquesta gran planura és molt plana amb una pendent nord-oest a sud-oest.

Des del masis dels Kulen, baixen tres rius que banyen la planura i desemboquen en el Gran Llac

A part d’aquest turó al costat hi ha els turons del Phnom Bok i el Phnom Krom i próxim al Ohnon Kulen

El «Gran Llac» esta unit al Mekong pel riu Tonle-Sap i permet el transit fluvial dels barcos procedents del delta.

Yashodhara-Pura o Angkor ocupa un quadrat de quatre kilometres i en el seu centre el mont Bakheng d’uns 60 mts format per 6 terraces (o set si contem la base) en forma piramidal (de base quadrada de 76 mtrs) i a dalt de tot cinc santuaris que representen els cinc cims del Meru cósmic (disposat com en una fitxa de dómino (4 i un central)

Un nou i enorme panta (baray) es construeix a l’est de la ciutat, destinat a rebre les aigues del riu Siemreap.

Al voltant de la ciutat, els «canals de desaigue» representen l’Oceá Primordial que «rodeja la Terra»

Tota la zona sud-est es fertilitza i es domestica el riu fent-lo desaiguar a l’orient de la capital.

En el 1113 Surya-Varman puja al tron i es converteix en el rei més poderós d’Asia, després del de Xina i dota a la capital del grandios monument d’Ang-Kor Vat, que cobreix una superficie de 200 hectárees.

En els temples d’Angkor, l’estatua de la divinitat suprema mira sempre cap a l’est

Segons els egipcis

El nom egipci per designar pirámide era Meru o Mer. 

Nota:

En Indoari Meru/ Mer és muntanya i Meru-Ve expresa Piramide

Segons els grecs 

Heli-Kon era la «muntanya Gran i Divina» 

Segons l’Odisea l’Olimp original estava en l’aire superior pur 

Segons els grecs (Eurasto) 

Baco va ser criat en el Mont Meros i quan  va cumplir nou mesos va ser lliurat a Ino (Cora) perque el cuidés. 

Segons els hebreus (Talmud) 

Deu va ordenar a l’arcàngel Miquel (Heli)  que li portés pols del Santuari de Deu, el cim de la muntanya Moirá (Meru), el melic mateix de la «Terra», per formar Adam 

(Urá). El lloc més sagrat era el cim máxim de la muntanya, on es troba el santuari 

Segons els hebreus (Llibre d’Enoch d’eslovenia basat en l’original grec) 

El nom d’Adam (Urá) ve de les inicials dels quatre vents principals: 

Anatole: (Hebron) 

Dysis (Muntanya Ida)) 

Arctos (Argos) 

Mesem-Bria/ Mon de Briah o Beriah( Cim del Meru) 

Ja que el cos d’Adam va ser creat amb pols recollida en els quatre punts cardinals per els quatre arcángels: Gabriel (Hiperió), Miquel (Erdebo), Israfil (Kadmo), Azrael (Prometheo) 

L’argila vermella (Adom és vermell), havia estat trobada a Hebron, en el camp Damasce, prop de la Cova de Macpelá.  

Nota:

Dam en hebreu és sang (argila vermella) 

Segons els grecs prometeus va usar argila vermella de Panopeo 

 

Segons els hindús:  

A la «Terra» (de l’origen o celestial) hi ha quatre grans continents que es troven en el  «gran oceá», per fora de la setena cordillera circular 

La muntanya del Meru estava rodejada de quatre continents 

Formen la gran muntanya del Meru 1008 monts. 

El mar és l’Oceá primordial i és Narayana 

Segons els hindús 

El Meru és l’origen i está situat en el centre de la Terra. 

El Meru és el centre del món, eix de la terra habitada i lloc on es troba el Paradís Celeste. 

Nota:

El Meru estava consagrat a Jupiter Merod-Ach (Cronos dels caldeus). 

Només els deus hi poden arrivar. 

Entre el Malyavant i el Gandham-Adana hi ha una muntanya d’or circular, el Meru,  que brilla com el sol del matí o com una foguera sense foc. 

El més maco dels astres (Sirius C) es mou sempre al voltant del mont Meru, així com les constel.lacions (per ser el centre de la Via Lactia) i també Vayu (Theos). 

En el Meru el Sol i la Lluna giren d’esquerra a dreta i el resplandor que emiteix la  propia muntanya elimina l’obscuritat de la nit (per reflexe).  

Un dia i una nit conformen un any pels habitants d’aquell lloc 

Els deus contemplen el Sol durant mig any després que aquest hagi sortit. 

Muntanya d’or en el Pol septentrional. Tot ell és d’Or 

Composta per 1008 muntanyetes 

Estava rodejada de quatre continents:  

Jamb-udvipa al sud.  

Videha a l’est. 

Apara-Godana a l’oest 

Kur-udvipa en el nord. 

Aquesta muntanya te flors celestes i magnifics palaus d’or la cobreixen.  

Sobre ella els remats divins i els Ghandharva, Asura i Raksa amb els remats dels  Apsaras (essers semi-divins).  

Es allí on Brahma (Kadmo), Rudra (Cronos)  i Indra (Zeus) es reuneixen. Allí estaven els palaus de Shiva (Cronos), Parvati (Rea) i Indra (Zeus) 

En el seu cim és on resideixen els deus suprems i Prajapati, el que ha perfeccionat la creació del mon. 

És la «Muntanya cósmica» considerada l’Olimp de l’hinduisme, jainisme i budisme. 

Del Meru desemboca el Ganges Celeste, immens riu de llet (glaciar) que va a desembocar de forma estrepitosa en el maco llac sagrat 

Aquest llac és semblant a un mar, anomenat Ana-Vatapta (creat per Prajapati) 

Situat a la riba del mar de llet, on hi ha una muntanya d’or, és on estava aseguda una culebra de dimensions prodigioses que tenia cent caps i sobre els quals estaven recolçats els quatorze móns que composen l’univers. 

Segons els hindus (Surya Siddhanta)

So-Meirah és la muntanya situada en el centre de la «Terra».

Darrera d’ella s’amagava el sol quan es ponia

Segons els hindús 

En el Ramayana, el carro del Sol esta conduit per Aron-Min i es recolçava en un extrem de la muntanya Meru o Sumeru. 

Segons els hindús 

Shiva (Cronos): Personificat en el Meru 

El mont Man-Dara (mont Olimp, al sud-est)  un dels quatre puntals del Meru, centre del  món, havia de servir de matequera, després de batre el mar de llet, per fabricar el amarita (licor de l’inmortalitat) per els deva i els asura angustiats per la idea de la mort   

Després del batut del mar de llet, va neixer Laksmi o Sri (futura esposa de Visnu (Kaos) l’arbre celeste Pariajata, Rambha (la mes bella dels Apsara), el cavall Uccaihsravas, i Varuna, Sura (Cora), la deessa del vi, a la Lluna… 

El deu Vasuki (Hades) es va enroscar al voltant de la muntanya, obrint així el «gran Oceá». 

Segons els hindús 

El Meru és l’origen i está situat en el centre de la Terra. 

El Meru és el centre del món, eix de la terra habitada i lloc on es troba el Paradís Celeste consagrat a Jupiter Merod-Ach (Cronos dels caldeus). Només els deus hi poden arrivar 

Entre el Malyavant i el Gandham-Adana hi ha una muntanya d’or circular, el Meru,  que brilla com el sol del matí o com una foguera sense foc. 

Segons els hindús:  

A la «Terra» (de l’origen o celestial) hi ha quatre grans continents que es troven en el «gran oceá», per fora de la setena cordillera circular. 

La muntanya del Meru estava rodejada per aquests quatre continents 

El mar és l’Oceá primordial i és Narayana 

Al nord de l’ocea es troba un continent, el Utta-Ra-Kuru on només es coneix el plaer pur i no existeix el pesar, la «Terra dels benaurats»,  

És l’equivalent al paradís situat a l’oest del buda Amitabha 

Equival al continent de Kur-udvipa en el nord.                                       

Segons els hindús (Ramayana) 

En el Meru, el Sol i la Lluna giren d’esquerra a dreta cada dia, a l’igual que totes les estrelles. 

El resplandor que emiteix la muntanya suprimeix l’obscuritat de la nit. Un dia i la nit conformen un any pels residents en aquell lloc.  

Segons els hindús (Surya Siddhanta) 

Els deus contemplen el Sol després que aquest hagi sortit durant mig any. 

Segons els hindús (Mahabarata) 

El Meru és la Terra dels Déus  

Segons els hindús jainistes 

Els Jainistes situaven com un dels regnes dels Aryans (Aris), al voltant del Mont Meru, en el continent del «Pomer Rosa» (Africa celeste) 

Segons els hindús 

En un moment donat, la «Terra» (Ki) va estar a punt de ser submergida una altra vegada dins l’abisme per culpa del gran pes de tota la muntanya Merupata. Per evitar-ho, Wishnu (Kaos), transformat en tortuga,  va aixacar la muntanya i així salvar «la Terra»

Segons els indonesis

«La Muntanya Cósmica»

A l’illa de Java hi ha Borobudur, una piramide quadrada de 7 nivells, amb el cim en formas de cúpula i amb estupa budista, que representa el Meru. 

Segons els iranis (Bundehesch):  

Hi havia un pais primitiu Keschvar-Kunn-Erets amb set regions. 

Hi ha set Keschvars (regions) o pais en el centre del qual esta situat el Khunn-erets  Bami 

Aquestes set comarques estan al nord i en el centre hi ha un Zaré, llac o masa d’aigua. Allí es on Ormuz es va comploure en col.locar al principi tot el que és pur. 

Ariman va procurar asotar aquest pais i així va ser lligat al pont celeste. 

En les set Keschvars tots els homes han nascut dels descendents de Phre-Vak. El rei-sol en copte es Phre-Hak (Heli), el qual procedia de Siamak, «senyor de Cham» 

En aquest pais hi havia 10 especies d’homes i 15 especies de pobles. 

En total 25, descendents de Phre-Vack (Heli), el rei Sol, el qual procedia de Siamak (Osiris) i tots derivats de la raça de Kaiomors (Urá) 

Les set comarques, estan al nord i són: 

1. L’illa dels Peris o Ginnistan  –  illa de les Hesperides 
2. El Varghem-Gherd: la ciutat de Khem o Kimmeris  –  Regió de Khem 
3. El desert de Perchiansé  –  Desert occidental 
4. La Terra de Kam-Guedez  –  Harahba 
5. En el centre hi ha un Zaré (llac o massa d’aigua)  –  Llac Oceana 
6. En el centre de les set comarques estava el Kasc-Min  –  Seté Cel  
7. Terra de Saok Avesta (on es pronuncia la paraula)  –  illa de Ki 
8. Ariana Vaegho/ Iran Vedjo/ Eriené Vedjo (mena de paradis)  –  illa de la Creació
   patria original dels parsos. Una mena de Camps Elisis (on, segons Homer no hi ha neu, ni hiverns llargs. L’oceá envia un suau vent Cefir per refrescar als homes
9. El desert dels Tazis (recordar Zohak el Tazi/Tifó)  –  Desert orient. 

Segons certes fonts en «La Terra» ( Ta del planeta Arc) hi ha 7 oceans.  

Nota:

Peris són essers famelles extraodinariament maques i benefactores 

Les Peris habitaven en el Ginnistan (l’illa de les dones?) 

Segons els perses 

Els Perses al Meru el van anomenar Hara-Berezaiti (el melic de les aigües) 

Al-Bor-Ghe/ Al-Bor-Di/ Bordi/ Al-Borde/  

Significa alta muntanya. Les seves ramificacions son altres 241 muntanyes. 

Entre totes, la muntanya principal del cosmos és la gran Huk-Airya/ Huguer amb el cim Tirch-Albordi 

Un mitic riu anomenat Ardvi (nom identic a la «gran deessa de les aigües», baixava de la muntanya principal del cosmos, Huk-Airya/ Hegher i es transformava en un llac immens.

Segons els siberians 

Otsh-Ir-Vani (Heli) era el Deu de la llum i enemic del mal.

El deu suprem el va enviar a lluitar contra Losy (Hades), serp gegant que mataba tant mortals com animals.

Es va convertir en un ocell fabulos anomenat Garide, va subjectar Losy i el va fer girar en torn a Sumer, la muntanya del mon fins que els seu cervell va topar contra les roques.

Segons els tibetans 

El Meru és un Mont Sagrat «espina dorsal del mon 

Segons Tihuanaco (Llac Titicaca Bolivia-Perú) 

La colosal pirámide d’Akapana te set capes superposades o pisos, com les més antigues d’Egipte i de la majoria de la resta del món (p.exemple les més antigues d’Angkor Vat/ Cambodja) que simbolitzaven la muntanya cósmica, el Meru (amb les seves set cordilleres concentriques) 

4.1.1-SETE CEL

 

BREU RESUM MITOLÓGIC 

Introducció 

Nota: 

S’ha escollit el nom de Seté Cel, nom present en diverses mitologies, en especial l’hebrea 

Está considerat com el punt central de la Via Lactia, ja que el Sistema Sirius, on hi ha el planeta Arc és el centre i eix de la nostra galáxia. 

Aquest Cel va ser creat el «segon dia» de la Creació, i, des d’aquest cel, es van formar tots els altres durant el llarg procés anomenat  «la Creació». 

És el cel més alt, en importancia i en altura sobre el nivell del mar . Per aquesta raó els traoistes  l’havien anomenat «pais de les estrelles». 

Descripció 

Está situat al nord i a l’oest del Continent Aparagodana 

El seu nom en hebreu (Arabhott) significa «planures» i esta situat en el cim del Meru que s’eleva uns 15000 kms sobre la superficie del mar. 

El Cim del Meru (Seté Cel) esta separat de Ki (la terra dels humans) per una regió infranquejable i no s’hi pot arrivar, ni per terra ni per mar, només per l’aire. 

És l’indret des d’on regne el Deu Suprem del moment.  

Esta rodejat d’una enorme muralla metálica. L’unica entrada es una gran reixa de ferro.  

 

LA CIUTAT DEL SETÉ CEL,  ANOMENADA 

 

Acadis	Cel més alt/ Cel Superior (on habita Anu/ Urá)
Africa (Mandinkas-Mali, Nigeria)	Kaba Wolo Fia/ Seté Cel
Africa (Nandi-Kenia)	Yim (On habita Kaos)
Asteques	Tretzé Cel
América Central-Huitoto (Colombia)	Cel lluminos
América Central (Mixteques)	Andevui o Cel
América Central (Nahuas)	Nahui-illin (paradis del centre)
América Central (Tojolabales)	Satk’inal/ Cel
América Central (Tzotziles)	Vinajel/ Winajel
América Central (Yekuana)	Mota-Dewa
America Con Sud (Mapuches)	Wene Mapu
America del Nord (Cherokee)	Seté Cel
America del Nord (Wintu)	Olelpanti Hlut (el cel més elevat) Blau Central
América Sud (Apurina)	El Cel, on viu Tsura (Urá)
América Sud (Ashaninkas)	Jenokiite
América Sud (Cocama)	Yvy Mara Ey
América Sud (Huacas)	Inti-Chur-In
América Sud (Inques)	Inti-Chur-In
América Sud (Mbya)	Yvaga
América Sud (Yanesha)	Choyeshemats-Esho
Arabs	Alí-Con Seté Cel
Australians (Viragjuri)	Bullimah
Caldeus	Num
Celtes(Bretons Armoricans)	Ne-Nu (Cel o lloc on habiten els deus)
Celtes(Cambro-Bretons)	Nef (Cel)
Celtes(Irlanda)	Niam (Cel o lloc on habiten els deus)
Celtes (Pais gales)	Nef (Cel o lloc on habiten els deus)
Celtes (gals)	Nem (Cel o lloc on habiten els deus)
Egipcis coptes	Neifini (Cel en copte).
Egipcis	Ash-Aka Seté Cel Nomo d’Amon
Filipins-Luzon (Bisayas)	Langit Non
Filipins-Luzon (Bugkalot)	Gacay
Filipins-(Pala’wan)	Andun-Awan
Filipins-Luzon (Tinguians)	Hud-Og
Grecs	Cnef Cnef-E Cim d’Helicon Nomos
Hebreus	Arab-Hott Seté Cel Disis (Cim de Moirá) Nota: Nefilim són deus del Cel (Nef és Cel i ilim deus)
Hebreus (Qumram)	Par-Vain
Hindús	Brahma Loka (Loka significa lloc) Brahma Lougun Seté cel Rewalsar
Hindús budistes	Tushi-Ta
Iranis	Kasc-Min Khunn-Erets Bami.
Japonesos Ainu	Seté Cel
Japonesos budistes	Miro-Kubosatsu
Kalash (Afganistan/ Paquistan)	Seté Cel
Mongols	Seté Cel
Nórdics	Ymlé/ Gymlé/ Gimli Seté Cel (Lloc protegit del foc) Himin-biorg/ Himin-Borj/ la ciutat celestial.
Oceania (Polinesia)	Teput-Ahi-Hut Rehua Desé Cel
Oceania (Taití)	Roi-I-Te-Fatu Ta’Aroa Cel superior
Parsos	Anhuma
Perses	Tirsch Albordi (cim del Al-Bordi)
Siberians	Num
Siberia (Buriats)	Seté Cel
Siberia (Ostiaks de l’Irtish )	Seté Cel
Siberia-Llac Baikal (Yakutos)	Seté Cel
Sumeris	An (com Cel, no com deu) Tercer cel, el més elevat (on vivia An) Tercer cel (Després el 2º Cel, Babilonia i després el Primer Cel (Nippur Celeste)
Tartars	Seté Cel
Turcs (Asia Central)	Seté Cel
Xinesos	Xan-Dong/ Shan-Dong Namum La Terra pura de l’Occident.
Xinesios budistes	Paradis de Sukhavat Mi-Lo

 

MASSIS  DEL MERU,  ASSOCIAT AL SETÉ CEL, ANOMENAT

 

Acadis	Hursag/ E-Hur-Sag-Kur-Kur-Ra
Arabs	Genat Adu
Asteques	Tonaca Tepel (com muntanya)
Cambodja (d’Angkor Vat)	Meru
Egipcis	Mer/ Meru Mderu Ve. Significa pirámide (com muntanya)
Grecs	Helicon/ Heli-Kon/ muntanya gran i divina/
Grecs (Eurasto)	Mont Meros
Grecs (Helanico)	Mont Rifeus (Caucas celeste)
Grecs (Hermetics)	Mont Libico/ Libi
Hebreus	Moirá (melic mateix de la Terra)
Hindús	Meru Maha Meru Merupata
Hindús (Ramayana)	Su-Meru
Hindus (Surya Siddhanta)	So-Meirah
Hindús Jainistes	Meru
Iranis	Khunn-Erets Bami.
Maies (Popol Vuh)	La Gran Muntanya
Perses	Hara Bere-Zai-Ti Hara-Bere-Zait/ el melic de les aigües Al cim li deien Tirch-Albordi
Japonesos	Fuji-Yama celeste
Nórdics	Him-In-Bjorg/ La muntanya del cel
Oceania (Samoa)	Fito
Perses-Iranis	Bordj (és un volcá)/ Muntanya del món Al-Bor-Di Al-Borj
Romans (Eurasto)	Mont Meros
Siberians	Su-Mer/.La muntanya del món
Sumeris	E-Hur-Sag-Kur-Kur-Ra La Gran Muntanya de la Terra Máxima Doul Kong/ La muntanya Cósmica La muntanya de Centre del cel
Tibetans	Meru/ Muntanya sagrada
Xinesos	Son Chan

 

ARBRE ASSOCIAT AL SETÉ CEL 

 

Arabs musulmans)	Sidrat Al Muntaha
Asteques	Il-Huitclli Omeyocan. Residencia de Ometecutli (Urá) i Omecihuatl (Rea)
Hindús	Rewalsar
Maies yucatecos	Ya’Axche (Ceiba) del centre
Nórdics	Sokk-Wa-Breker. Residencia de Sagga (Cora)

 

És l’arbre de Lot que marca el final del Seté Cel 

 

PARADIS ASSOCIAT AL SETÉ CEL 

 

Arabs musulmans	Firdaws (paradis situat en la capa més alta del Cel)
Hindús	Paradis Celeste
Inques	Paradis Celeste del Han-Au-Pacha o món superior
Xinesios budistes	Paradis de Sukhavat
XinesiosTaoistes	Paradis de les estrelles (paradis més elevat)

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons América Sud-Nomatsigenga (Perú-Amazonia)

El Omaga Roquitesonaril  (Planeta Arc) está format per tres mons (els Omago Quibatsi), cadascun d’ells formats per discs, plànols o esferes diferenciades

Hi ha al voltant de 10 nivells i 5 estan entre els mes alts, on hi han les divinitats 

Es poden clasificafr en tres grups:

A.- Jono-Agaguité/ Honoagaguité: Cels o mon de dalt, amb set discs o planols

B.- Ki-Batsi: La terra, on hi han els humans, animals i plantes

C.- Sharin-Cabeni. El món sobterrani o inferns

 

Ordenats des de dalt de tot cap a baix de tot:                                          

 

	Equivalencies
1.-Aininga: El mon de la obscuritat	Seté Cel (Cel de Kaos)
2.-Nuoron-Tsi; Estrella que asenyala temps per plantar el blat de moro	Sisé Cel (de Cronos)
3.-Tosor-In-Tsi: El mon d’aquell que fa miracles Quan un indigena nomatisenga mor la seva anima va a un lloc on hi ha turons i un llac inmens i va a viure amb Tosor-Ints (Theos) i els seus fills Els seus fills son aus sagrades (l’ocellet de set colors, el picaflor i l’uraneta) que l’alimentaran Lloc feliç on les persones es troven amb els seus avantpassats i aliments infinits. Si l’anima es expulsada d’aquest cel, torna a la terra en forma de foc i cau en el mon subterrani on hi viuen els Kibinti Si l’anima no s’acostuma a viure entre ells va a parar finalment al Sharinkabeni o infern, on está el foc etern	Segon Cel (de Theos)
4.-Paba: El mon de Paba, el Sol	Quart Cel (d’Heli)
5.-Man-Chacorí: El mon de Machacorí	Tercer Cel (d’Urá)
Després destaquen altres mons
6.-Tsiron-Tsiro (Mon de Gea) En aquest mon, situat al subsol, hi han els Kib-Inti (criatures pre-humanes) Mon dels avantpassats on hi ha la candela Nota: Una candela es una una flama o foc o espelma. La candela o bugia nova es una unitat de mesura de l’intensitat lluminosa	Illa de la Creació Quatre Cavernes
7.- Oguitoj-Anari: Mon dels avantpassats Oguitoj-Anari viu en el cel que porta el seu nom Mon dels avantpassats que no es van transformar en estrelles Viuen a dalt dels turons i la seva tasca es fer felices les animes dels morts (a Hel-Id) Quan moren els indigenes Nomatsigenga van a Oguito-Janari, que esta situat per sobre de la la terra (Ki-Batsi)	Primer Cel (Kadmo)
8.-Ki-Batsi/ Quibatsi. La «terra» o mon físic on viuen humans, animals i plantes.	illa de Ki

 

Segons els acadis: 

En el cel més alt o superior habita Anum (Urá) 

Nota:

Quan va ser anomenat Esser Suprem o Sobirá Universal 

 

Segons els Ainu/ Ainos (els primers habitants del Japó) 

Segons les tradicions els Ainu procedien de Sara (Significa planura)

Al principi el mon era un pantá fangós. L’aigua i la terra estaven barrejades i només hi havia un gran pantá. Res podia viure allí.

Després el món flotava sobre l’aigua i estava rodejat per aquesta aigua.

El mon era com un vast oceá circular el qual s’apoiava sobre les espatlles d’una gran truita de riu

Aquest peix absorvia l’ocea i tornava a escupir-lo originant les marees i quan es movia originava terratremols

Però en els sis cels de dalt i els sis mons de baix habitaven els deus, els dimonis i els animals.

1) En lo mes alt dels cels vivia KAMUI (Urá), el deu creador i els seus servents

El seu regne estava rodejat d’una enorme muralla metálica on l’unica entrada era una gran reixa de ferro.  

2) Hi havia dos cels, un sobre els nuvols i l’altre a l’inframón. 

En els cels estrellats i poblats de nuvols vivien els deus secundaris

3) En les altures boirinoses i denses dels cels mes baixos vivien els dimonis

Hi havia un infern de volcans que vomitaven foc i aquest es reservaba pels malvats (Tartar). 

Segons América Central-Huitoto (Colombia)

El mon que correspon a tots aquests essers (deus) consta de cinc parts

superposades:

Nota:

Basicament descriu la geografia de l’anomenat «Recinte Central»

 

ANADIKO/NIKA-IRANI  –  Illa de Ki

El mon dels humans. Es troba en el centre mon situat sota el Cel (segon Cel)

També rep el nom de NIKAIRANI, lo somiat

Sobre d’ell existeixen dos cels i sota d’ell dos inframons

PRIMER CEL  –  2ª Cel

Cel que te tres parts 

La més important, la del mon de  Juziñamui  (Kadmo), el deu del Cel

En el primer cel es distingeix un blau (Llac)  i un blanc 

Planura celestial nevada)

Sobre d’aquest Cel es troba el Cel Lluminos, clarament separat de la residencia de Juziñamui

CEL LLUMINOS  –  7º Cel

Está habitat per un esser dotat de poders, Zinamo (Kaos), esser similar a una aranya

JIARE-REIKO  –  1º  Cel

El Cel vermell. Es troba sota del Cel de Juziñamui 

Aquest es el cel que veuen els humans. 

Gracies a ell, el Sol no escalfa tant fort. 

OKINUERNA/ JUYARAI / IGORI –  Tir/ illa de la Creació/ Ut-Nu.

El primer inframon. Es el dels avantpassats 

Sota d’ell es troba la residencia del Pare Creador

el món inferior que esta ple  de foc

 

Segons América Central- Nahuas (Mexic)

1º Cel (Equival al Segon Cel o Raquia)            

il-Huicatl-Tlalocan-Metztitlan.Residencia de Tlaloc (Theos), Tlazolteotl (Rea) i Mtzli (Isis)

2º Cel (equival a Wilon)

il-Huicatl-Citla-Cuauhco: Lloc on es traslladen les estrelles cap a les quatre punts  cardinals.            

Nota: Des d’alli s’observen les constel.lacions                

3º Cel (equival a Makon)

il-Huicatl-Tonatiuhtlan : Residencia occidental del deu groc sol  (Cronos)            

4º Cel (equival a Hel-Ed)

iL-Huicatl-Huitztlan: Camí del sol. Regio de les muntanyes cobertes de pedernal

5º Cel (equival a Siyya)

il-Huicatl-Mamal-Cuhuco: Residencia de Citlalmina, deessa de les estrelles errants

6 Cel  (equival a l’Hades)

Il-Huicatl-Yayah-Cuauhco :Residencia de Tezcatlipoca (Hades)

Nota: En la regió de l’Hades esta Itz-Tepetl, el tercer infern a carrec de Itzlacoluhqui (Hades)

7º Cel (equival Paradis d’Eden) 

il-Huicatl-Xoxo-Cuahuco : Residencia de Huitzilopochtli (Heli). Regidor del sud

8º Cel ( Equival a Maon)

il-HuicatlL-Nanatzcaloyan :Residencia celeste de Mitlantecuhtli (Hades) i de Mictlancihuatl (Cora)

9º Cel ( Equival a Khem)

il–Huicatl-Tlilteoizta-Cuauhco:  Residencia de Quetzalcoatl (Osiris)i Tzitzimime (Cora)       

10º Cel (Equival a Ghe)

Il-Huicatl-Teocozauh-Cuauhco : Residencia oriental del Deu Sol (el corresponent)  

11º Cel (Equival a Haraba)

il-HuicatlL-Teotla-Cuauhco : On es mou el calor (es el Muspell dels nórdics)      

12º Cel (Equival a Adamah)

il-HuicatlL-Teteocan : Residencia dels quatre deus creadors (els quatre Tezcatlipocas, que corresponen a Hades, Cronos, Heli i Osiris i als quatre punts cardinals)

13º Cel (Equival al 7º Cel, Araba-Hot)

Il-HuicatlL-Omeyocan : Residencia de Ome-Tecuhtli (Urá) i Omecihuatl (Tia)

La Terra (equival a Eresh)

Tlaltipac, «La Terra», formada a partir del cos de CIPACTLI (Geai, La Mare Naturalesa, ja que ella va crear la seva superficie

Segons América Central- Tojolabales (Mexic) 

Els nivells  del Món de Dalt son:

Primer nivell:

El Cel o Satk’inal, la maca residencia de Deu K’awaltik (Kaos), K’ak’u, el deu Sol (Urá) i Nantik Ixab, la deessa Lluna, la Nostra Mare (Rea)

Segon nivell:

La Terra: Lu’um-ki-Nal (Ki) formada pel Mar, la terra calenta i la terra freda on viuen els  humans i els sants, representants de Deu i fundadors dels pobles que existeixen

En els rius i llacs esta Xinalniha (Proimeteo)

Tercer nivell:

Inframon o Kik’Nal, Negre, Mon d’obscuritat on viu el maligne Pukuj(Hades).. Alli viuen els morts, pero que encara tenen existencia

Segons América Central- Tzotziles (Mexic) 

EL MON DE DALT (Planeta Arc)

Concebeixen el mon de dalt com un tot i l’anomenen VINAJEL-BALAMIL (Cel-Terra. Vinajel és el Cel del món de dalt i Balam-il la Terra del món de dalt)

Vinajel-Balamil:

Descrit com una pirámide de tretze nivells/ esglaons, sostingut per un gran arbre o tres cupules concentriques sobre la terra

La primera cupula: La mes baixa, es visible nomes pels homes. (Tebas)

La segona cupula: Es per on transita la nostre mare, la Lluna METIK/ HME’TIK (identificada amb la verge) i les estrelles (Equival al Firmament o cúpula del Segon Cel)

La tercera cupula: Es la de TOTIK, el Sol o Crist i les constel.lacions majors (Equival al Seté Cel)

Viinajel/ Winajel: Les dones mortes de part i els infants molt petits van al Winajel/Vinajel, ubicat al Sol  (Seté Cel)

Segons América Central-Yekuana/ Plaroa/ Nairiño (Venezuela)

1.-El deu creador Wannadi (Urá), va crear un món en el que la «terra»(illa de Ki), era rodona i plana 

2.-Per sobre la «terra», amb forma cilindrica es troba tot l’espai celestial en forma cónica

Els Cels estan dividits en 8 cels.

La forma d’aquell món es correspon amb la forma de la vivenda de la tribu, una estructura circular amb sostre cónic, sustentada en el mig per un pilar que esta representat per una alta muntanya (Meru)

3.-Els cels, per nivells, són:

Primer nivell de Cel: JAHUA-KUNA-HANA (Equival a l’illa de Tir)

Segon  nivell de Cel: IADE-KUNA  (Equival al Primer Cel)

Tercer nivell de Cel : MAHE-KUNA-HANA (Equival al Cinqué Cel)

Quart  nivell de Cel: IADIÑA-KUNA (Equival al Segon Cel)

Cinqué  nivell de Cel: ENEMADI (Equival al tercer Cel

Sisé  nivell de Cel: MARAWA-HUÑA (Equival al quart Cel)

Seté  nivell de Cel:   SHIRICHE KUMENADI (Equival al sisé Cel)

Octau  nivell de Cel: MOTA-DEWA (Equival al Seté Cel)

Cel suprem, on viu Wannadi  (Urá) i tota la seva familia i el seu pare Shi (Kadmo)

Destí final dels benahurats

Allí hi ha muntanyes, aigues i arbres

Es el veritable Cel

Allá no existeix ni la fam ni la mort, ni l’enfermetat, ni el dolor.

Odosha (Hades) i els seus deuis no hi poden accedir

Segons América Sud-Ashaninkas o Campas (Amazonia peruana)

Dibuixen una estructura vertical de l’univers (Arc) amb diversos nivells.

Hi ha tres mons:

Mon de dalt: Jenokiite (seté Cel) on habita Tasorents (Kaos), el deu tot-poderós acompanyat del deu Sol i el deu Lluna i els deus estrelles entre d’altres

Mon del mig: Kama-Veni, la terra de la humanitat

Mon de baix: Sharinga-Veni, es un  lloc de castic infinit i patiment

Segons América Sud-Inques (Perú)

HAN-HAN PACHA/ HANAC PACHA/HANAU PACHA  –  (equival al Seté Cel)

Mon de dalt o superior on viuen els deus que són materials i físics. És el Cel (Seté Cel)

És el Cel de Han-han-Pacha (Kadmo)

On viu Viracocha (Urá), les estrelles, els planetes i les animes dels homes virtuosos. És un paradis celeste descans de les ánimes.

La terra dels deus era tota la secció de l’esfera celeste situada al  nord del tropic septentrional,on es troba l’estrella Vega, anomenada Llaca o Ur-Cuchillay.

HANAN es la part superior, vinculada a l’imperi de la guerra

INTI CHURIN: El món de dalt (Segon Cel)

El món d’Hanan Pacha comunica amb la Terra amb l’Inti Churin

El vehicle d’ascenció de la Terra a l’Inti Churin és l’Illapa

Segons América Sud-Yanesha o Amuesha (Amazonia Perú)

El mon esta dividit en tres espais:

A.- El mon de dalt o «Cels»

B.- El mon de la humanitat o «terra»

C.- El mon de baix o «inferns»

1. A) EL MON DE DALT O CELS

Nota:

A la dreta i entre parentesi l’equivalencia mitológica més universal.

Mon on viuen les divinitats. Compost per:

• Enet  –  (Seté Cel)
  Primer Nivell, el Cel, on hi ha els deus avis. Represnta la Creació (Ayechcataret) i la destrucció. D’aquesta lluita creació-destrucció sorgeix la creació original de la terra i del poble yanesha
  Allí resideix Yato-Yos (Urá). Deu, deu Suprem, nostre avi-deu.
  El seu esperit esta a tot arreu i es l’alé i força vitalde tot el que existeix

Segons els arabs

La muntanya del CAF/ QAF és el Centre del Mon. 

QAF: El Centre del Mon. Muntanya separada de la terra per una regió infranquejable pels mortals i no s’arriva a ella ni per terra ni per mar. 

En el seu cim es posa l’au Fenix o Simorgh 

Setanta Solimanes havia regnart abans d’Adam en la muntanya mítica de CAF, pais de les maravelles.  

Aquests solimanes manaven als angels anomenats Peris, Dives i Djins, els quals eren molt insubmisos. L’altisim els va castigar mil vegades per desobediencia. 

Al final, no poden suportar les rebelions, es va decidir crear l’home i nomenar-lo vicari seu a la Terra. 

Va ordenar als angels que li rendisin homenatge. Surkhrag ( Hermes 2º) va obeir i  reconeixer com nou sobirá. 

Però Eblis, anomenat Lucifer o Satan, es va negar a inclinar-se. Part dels angels van fer com ell i van escollir Eblis (Hiperió) rei.  

Aquest va fer la guerra a Adam i els seus descendents. 

Segons els arabs (Islam) 

Firdaws és un paradis situat en la capa més alta del Cel 

Per l’Islam hi ha set cels i set inferns    

Segons els arabs (mahometans) 

Arsch és el tron de Deu, l’empiri, el tron per  excelencia 

Sostingut per 8000 columnes d’un material desconegut 

Es puja a ell per 500.000 esglaons de 500.000 anys cada esglaó (250.000 Milions d’anys) 

Ali-Con és el Seté Cel i morada dels benahurats 

Rafrail (Kadmo), segons els musulmans, va governar el seté cel 

Segons els asteques 

El cel te 13 capes diferentsde la superficie (del Planeta Arc) i en cada cel habitaven deus diferents

En un dels els cels mes alts residia el Deu de la pluja Tlaloc o Theos) i en el cel mes alt  de tots (el nº 13) habitava el deu dual Creador del mon (Urá). 

El deu Tona-Ca-Tecuhtli (Urá) i la deessa Tona-Ca-Cihuatl (Tia) vivien en el cel mes alt de la superficie

El mon subterrani o inframon tenia nou nivells

Les coves eren pasatges a traves dels quals es contactava amb l’inframon

Segons els australians (Viragjuri) 

Després d’una gran inundació, l’esser suprem Daralum va pujar al cel Bullimah, residencia del seu pare, des d’on continua observant les accions terrenals dels homes. 

Segons els caldeus

Al que esta sobre les «set orbites» (Theos dels grecs) li diuen Demiurg. 

Els Elohim habiten en el seté Cel.

Sabaoth, s’havia apoderat per la força del 7º Cel segons els caldeus 

Segons els celtes 

El Cel:

Ne-Nu (Bretons Armoricans) – Cel o on habiten els deus 

Niam  (Irlanda)  – Cel o on habiten els deus          

Nef   (Pais gales)  –  Cel o on habiten els deus 

Nem  (Gals)  –  Cel o on habiten els deus 

Segons els coptes 

Neifini es Cel en copte.  

Segons els egipcis 

Ash-Aka correspon al seté cel dels egipcis

Observacions:

El nom egipci per designar pirámide era Mer o Meru.(en Indoari Mer/ Meru és muntanya)

Meru-Ve expresa Piramide

Segons els Filipins-Luzon (Bugkalot)

El Deu Sol, Elag (Urá) te una magnifica casa al regne del Cel, anomenada Gacay, on es retira a les nits.

Segons els Filipins-(Pala’wan)

Ampu/ Nagsalad (Kaos) viu a la seva residencia de Andun-Awan

Nota:

Nagsalad significa «el que va teixir el món».

Segons els Filipins-Luzon (Tinguians)

Bongo o Bonga Bong, els deu Suprem, resideix en el cel mes alt anomenmat Hud-Oliver

Segons els grecs 

Heli-Kon era la muntanya Gran i divina

Segons els grecs (hermétics) 

La meseta de Gizeh representa el mont Libico/ Libi mencionat en els textos hermétics.

Segons els gnostics 

Bhytos (Kaos) i Ennoea (Gea) estaven sols i habitaven en el seté Cel 

Segons els gnostics (maniqueus) 

En l’origen dels temps, el regne de la llum i el de les tenebres estaven en equilibri 

En el nord, hi havia la regió de la llum, presidida per «l’Etern, el Gran» 

En el sud la regió de les tenebres. Aquests ultims van invadir el regne de la llum  dirigits per Satanas, el seu sobirá 

Segons els hebreus cabalistes 

Mon Briatic/ Ber-Iah/ Briah: El Tron: La mansió dels esperits purs 

Segons els hebreus (Llibre d’Enoch d’eslovenia basat en l’original grec) 

El nom d’ADAM (Urá) ve de les inicials dels quatre vents principals: 

Anatole (Hebron) 

Dysis  (Segon Cel o Firmament) 

Arctos  (Arghe/ Argos) 

Mesem-Bria/ Mon de Briah/ Beriah) (Cim del Caf/ Seté Cel). 

Ja que el cos d’Adam va ser creat amb pols recollida dels quatre punts cardinals o  dels quatre arcángels: Gabriel (Hiperió) Miquel (Erebo), Israfil (Kadmo) i Azrael  (Satanas/Prometheo) 

Deu (Kadmo) va ordenar a l’arcàngel Miquel que li portés pols del Santuari de Deu, el cim de la muntanya MOIRÁ (Meru), el melic mateix de la «Terra».                                                   

L’argila vermella (Adom és vermell), havia estat trobada a Hebron, en el camp Damasceno, prop de la Cova de Macpelá (Continent de Videha).  

Dam-ascé: Dam en hebreu és sang (argila vermella)                                                       

Nota:

segons els grecs prometeus va usar argila vermella de Panopeo                                

 

Segons els hebreus

El Seté Cel era anomenat Arab-Hott.  

Aquest nom significa «Planures» 

És el Cel de llum inefable 

És com un remolí de llum, color i alegria, el regne de Deu que s’aseu sobre un tron rodejat de Querubins que canten les seves alabances. 

El cel que va ser creat al segon dia correspon al cel més alt.  

Des d’aquest cel es van formar tots els altres. 

Alli habiten la Justicia, la llei i la Caritat i les animes dels que encara no han nascut, els tresors de la vida, la pau i la benedicció, les animes dels justos, la rosada amb la que Deu resuscitará als morts, el carro que va veure Ezequiel en la seva visió, els angels oficiants i el tron diví. 

Allí Deu ocupa el seu tron i tots canten la seva alabança. 

El tron diví i el rostre de deu esta iluminat per Hamal (electricitat en hebreu modern). 

Saba-Hott (Kadmo) s’havia apoderat a la força d’aquest seté cel. 

Allí hi ha els arcángels i Querubins i Serafins, així com les rodes divines. 

Segons els hebreus 

Aquell que esta sobre les «set orbites» li diuen Demiurg. Els Elohim (fills de Gea) habiten en el Seté Cel. 

Segons els hebreus (document 1 QAPGEN dels manuscrits de Qumram)

Era Matusalem de 187 anys quan va engendrar Lamec (Finn)

Lamec demana consell a Matusalem (Cerbero), que decideix anar a visitar al seu pare Enoch (Hermes) al Cel més elevat, un lloc anomenat Par-Vain

Lamec, amb Selah (Rea) va tenir Noé (fill de Selah amb un àngel caigut)

El diluvi de Noé va tenir lloc cinc anys després de la mort de Lamec, és a dir, 7630 anys (dels deus, no terrestres) després de la creació d’Adam.

Nota:

Un any del planeta Arc son aprox 300 anys terrestres (segons algunes fonts)

 

Segons els hindús 

El Meru és l’origen, i és la muntanya que está situada en el centre de la Terra.(Aparagodan) 

El Meru és el centre del món, eix de la terra habitada i lloc on es troba el Paradís Celeste. Només els deus hi poden arrivar. 

Nota:

Pels Caldeus esta consagrat a Jupiter Merod-Ach (Cronos dels caldeus).  

Entre el Malyavant i el Gandham-Adana hi ha una muntanya d’or circular, el Meru, que brilla com el sol del matí o com una foguera sense foc. 

Segons els hindus 

Del Meru neix i desemboca el Ganges Celeste, immens riu de llet (glaciar) que va a desembocar de forma estrepitosa en el maco llac sagrat (Nun) 

Segons els hindús (budistes) 

El Ganges celeste esta en un paradis, on també hi ha el gran arbre Bodhi que te 100 yoganas d’altura, que prolonga la vida i també incrementa els «merits»

Els essers purs (deus) tenen rostres grocs i brillants

Segons els hindús 

Rewalsar: Allí vivien Vishnu, Shiva, Brama, Ganesha i Parvati, tots junts

Segons els hindús budistes

Maitreya és el buda que ha d’arrivar. El buda que somriu pels budistes de l’India.

Mentres tant habita en el cel Tushi-Ta, cim de l’univers dels sentits.

Equivalent xinés: Mi Lo

Equivalent Japones: Miro-Kubosatsu

Segons els hindús 

El Cel d’Apara-God-An estava situat en el Cim de la muntanya del Meru 

Segons els hindús 

El Brahma Loka/ Brahma Lougun és el seté cel 

El Vuité Mon dels hindus, els seus habitanst donats als plaers i sobre tot a l’amor.  

Es diu Brahma-Logun i és la llar de Brahma 

És el món més próxim al món on resideix el Déu Suprem 

Segons els hindús 

Rama (Heli) va governar l’India durant prop de 11.000 anys  

Quan el seu pare va morir va recuperar el tron de Ayodhuya i va regnar llarg temps 

El seu regne a la Terra és Ayodha i el seu regnat va durar 10.000 anys 

Rama és el primer rei de la dinastia divina dels primers aris. «Després d’haver regnat durant 10.000 anys i 10 segles, (11.000 anys), Rama tornará al Brahma-loka (seté Cel, el món del deu Brahma) 

Després Rama puja al cel per recuperar la seva aparença de Deu Suprem 

Segons els inques 

Inti-Chur-In / Inti-Pshurin (Segon Cel) és el món de dalt dels inques 

El món d’Hanan Pacha (Seté Cel) comunica la Terra amb l’Inti-Pshurin.  

El vehicle d’ascenció de la Terra a l’Inti Pshurin és l’Illapa (raig) 

Segons els Inques 

Han-An Pacha/ Han-Ac Pacha/ Han-Au Pacha:. Mon superior on viuen els deus, essers que són materials i fisics. 

Han-Han-Pacha és el Cel, el «mon de dalt». 

Han-An es la part superior, vinculada a l’imperi de la guerra. 

On viu Viracocha, les estrelles, els planetes i les animes dels homes virtuosos. 

És un paradis celeste descans de les ánimes 

La terra dels deus era tota la secció de l’esfera celeste situada al nord del trópic septentrional (planeta Arc). 

Segons els inques 

Ata-Shu-Shu (Kadmo), era el Déu suprem.  

Pare de Ku-Amas-Uri (Urá) o Gu-Amas-Uri.  

Viu en el Han-Au-Pacha, Mon superior.Paradis celeste de descans de les ànimes. 

Segons els iranis (Bundehesch):  

Hi havia un pais primitiu Keschvar-Kunn-Erets amb set regions o paisos. 

Hi ha set Keschvars (regions) o pais en el centre del qual esta situat el Khunn-erets Bami 

Aquestes set comarques estan al nord i en el centre hi ha un Zaré, llac o masa d’aigua. Allí es on Ormuz es va comploure en col.locar al principi tot el que és pur. 

Ariman va procurar asotar aquest pais i així va ser lligat al pont celeste. 

En les set Keschvars tots els homes han nascut dels descendents de Phre-Vak. El rei-sol en copte es Phre-Hak (Heli), el qual procedia de Siamak, «senyor de Cham» 

En aquest pais hi havia 10 especies d’homes i 15 especies de pobles. 

En total 25, descendents de Phre-Vack (Heli), el rei Sol, el qual procedia de Siamak (Osiris) i tots derivats de la raça de Kaiomors (Urá) 

Les set comarques, estan al nord i són: 

1. L’illa dels Peris o Ginnistan  –  illa de les Hesperides 
2. El Varghem-Gherd: la ciutat de Khem o Kimmeris  –  Regió de Khem 
3. El desert de Perchiansé  –  Desert occidental 
4. La Terra de Kam-Guedez  –  Harahba 
5. En el centre hi ha un Zaré (llac o massa d’aigua)  –  Llac Oceana 
6. En el centre de les set comarques estava el Kasc-Min  –  Seté Cel  
7. Terra de Saok Avesta (on es pronuncia la paraula)  –  illa de Ki 
8. Ariana Vaegho/ Iran Vedjo/ Eriené Vedjo (mena de paradis)  –  illa de la Creació
   patria original dels parsos. Una mena de Camps Elisis (on, segons Homer no hi ha neu, ni hiverns llargs. L’oceá envia un suau vent Cefir per refrescar als homes 
9. El desert dels Tazis (recordar Zohak el Tazi/Tifó)  –  Desert orient. 

Segons certes fonts en «La Terra» hi ha 7 oceans.  

Nota:

Peris són essers famelles extraodinariament maques i benefactores 

Els Peris habitaven en el Ginnistan (l’illa de les dones) 

 

Segons els japonesos 

El Fujiyama (equivalent al del planeta Terra) era la residencia de Kuni-Tokotachi (Kaos), el Senyor August del Centre del Cel/ Senyor del Centre August del Cel   

El Fujiyama li estava confiada (guardiana) a la deessa Hime/ Kame Hime (Hera)

Segons els japonesos 

El déu Sen-Gen-Sama (Heli dels grecs) regna en el Fujijama (Celeste).  

Segons els japonesos 

Nota:

Mikoto és un terme utilitzat primer pels deus i després pels emperadors

Kuni-To-Tachi-No-Mikoto (Kadmo): El primer home i Deu primigeni Suprem

El seu nom significa: «Regent etern de la terra»                                                                

Habita en la muntanya Fuji (celestial)                                                                             

Va sorgir del fang primordial sota la forma de jonc en companyia de dos deus subordinats Izanagui (Urá) i Izanami (Rea)

Segons els maies niquiran (Nicaragua) 

Tama-Gostad (Kadmo) era el deu suprem creador de la humanitat. La seva esposa era Zipaltonal (Harmonia) , amb la que vivia en el paradís dels escollits 

Segons els Kalash (Afganistan/ Paquistan) 

Imaginen el món com un sistema format per set areas superpostes en forma de discs, cadascuna de les quals te els seus propis habitants. 

En el cel superior, el seté, viu Khoda (Kadmo), el gran creador. 

El seu enemic és Jestan (Prometheo), el diable amb el simbol del gos 

Segons els nórdics

Ymlé/ Gymlé/ Gimli és el cel més alt i últim, El seté Cel. «Lloc protegit del foc».

Ymlé/ Gymlé/ Giml era la residencia del deu primordial Alfadur (Kaos)

Després del Ragnarok (batalla final) allí es va refugiar els Ases renascuts

Segons els nórdics 

Heim-Dall equival a Kadmo dels grecs. 

Habitava en el cim de la muntanya celeste, prop del pont Bifrost (pont oscilant que unia el Cel amb la Terra). Habitava en el Himin-biorg/ Himin-Borj, la ciutat celestial. 

Vigilava aquest pont per impedir el pas dels gegants.

Allí també hi havia el Sokk-Wa-Breker (residencia de Sagga/ Cora).

Segons els nórdics 

Niord (Urá) va succeir Odin (Erebo) 

Nota:

Sabaoth (Erebo) s’havia apoderat per la força del 7º Cel segons els caldeus 

 

Segons Oceania (els polinesis) 

Maui-Mua (Heli) surt a la recerca de Hina-Ura (Rea).  

Com no pot trobar-la demana consell al seu avi Re-Hua (Kadmo) que viu al Cel en un anomenat Rehua (lloc del deu Rehua) o Te-Put-Ahi-Hui 

Maui-Mua es posa una mascara i comença la seva ascensió. Arriva a un lloc on hi ha homes i pregunta: Estan habitats els cels més a dalt d’aquest? Li responen que  

Puc arrivar a arrivar a aquests cels?  

Li responen que no, que no podrá arrivar a aquests cels perque van ser construits per Tane (Urá). Tot i així va pujar fins al segon cel, va trobar gent i els hi  va fer la mateixa pregunta. 

Li responen que si però que no podrá arrivar perque la seva máscara no és la de Tane (Urá) 

No es dona per vençut i arriva fins al desé cel on troba Rehua (Kadmo) i també Hina-Ura (Rea) 

Segons Oceania (Taiti) 

En el principi Ta’Aroa  (Kaos) dormia solitari a l’interior de l’ou cósmic fins que es va trobar en condicions d’iniciar la creació. Llavors en despertar, va trencar l’esclofolla i va sortir. En sortir, el silenci, el buid el van deprimir de forma que va usar un tros d’esclofolla per fer la terra i l’altre per fer el cel

Va fer la seva residencia anomenada Roi.- I -Te- Fatu Ta’Aroa (residencia de repós del Gran Senyor)

Ta’Aroa es va enfadar amb la humanitat i va aixecar el nivell del mar deixant unicament illes disperses. La parella primigenia es va instal.lar llavors en el cim d’una muntanya per poder refugiar-se de les aigües primitives.

A Taiti, Taaroa, que te el poder de crear, va fer dormir l’home durant anys per varies vides.

Durant aquest temps, la divinitat va treure un os (un ivi) de l’home i el va convertir en dona (clonació).

Segons Oceania (Taití)

Kanaloa (Prometheo) i Kane (Urá) vivien en la mateixa illa. Aquesta terra paradisiaca reb el nom de Kane-Huna-Moku (terra amagada de Kane) i esta en els nuvols

Nota:

Correspon a la Quarta Caverna.

Al inici Kane vivia en la obscuritat. Després es va crear la llum i llavors Ku (Kaos), el deu dels avantpassats i Lono (Heli), deu dels cels, van ajudar a Kane a crear la terra i a ocupar-la amb essers vius. Aquesta terra es va dir: Ka-Honua-Nui-A-Kane que (significa «la Gran terra de Kane»).

Després aquets deus van crear la primera parella humana, pero Kane els va condemnar a ser mortals ja que mostraven una gran independencia.

Després Kane´va abandonar la terra i va pujar als cels superiors

Segons Oceania (Maories/ Taiti/ illes Marshall/ illes Wallis/ illes Society) 

Des de temps immemorials va ser el «Gran Ta’aroa» (Kaosd), l’origen (Tahitumu).

Es va desenvolupar a si mateix en solitud. No tenia ni pare ni mare.

Des de l’eternitat i en la obscuritat, Taaroa es va seure en la seva closca.

La seva closca era com un ou girant en l’espai infinit, sense cel, sense terra, sense mar, sense lluna ni sol, sense estrelles

Tot era obscuritat, continua i profunda. 

Va trencar la seva closca i nadant per l’espai buid.

El Cel

La closca Rumia, la que va obrir primer, va ser casa seva, la cupula del Cel dels deus, que va ser un cel aillat, confinat. 

Va retirar-se a una nova closca, la que va agafar per la creació del mon, com a base rocosa i terra del món. 

Va habitar en solitari en l’oceá primitiu i durant un incalculable periode la seva situació el va satisfer. Però poc a poc es va començar a sentir incómode amb la seva societat.

La Creació

Per combatre la solitud es va entretenint fent roques, baixos esculls i bancs de sorra.

Després va jugar a crear plantes i aus i per últim va situar un deu en cada punt cardinal.

Quan es disposava a relajar-se va contemplar que de la seva cama sortien Wulleb, el primer home, i Lejman, la primera dona (Urá i Rea), dos cucs que vivien en una conxa.

Ja es donava per satisfet quan els seus propis fills van matar Wulleb. Llavors va escapar espantat.

Segons els perses 

Els Perses al Meru el van anomenar Hara-Berezaiti (el melic de les aigües) 

Al-Bor-Ghe/ Al-Bor-Di/ Bordi/ Al-Borde/  

Nom persa de la muntanya sagrada primitiva/Primigenia. Fonament i base original de la Terra 

Significa alta muntanya. Les seves ramificacions son altres 241 muntanyes. 

La principal de totes, la muntanya principal del cosmos és la gran Huk-Airya/ Huguer amb el cim Tirch-Albordi 

Un mitic riu anomenat Ardvi (nom identic a la «gran deessa de les aigües», baixava de la muntanya principal del cosmos, Huk-Airya/ Hegher i es transformava en un llac immens

Ardvi és també el nom de la Gran Deessa de les aigües 

Gar-On-Mana era el paradis d’Ormuz (Theos)  i la principal seu dels Amesha Spenta 

L’Om era l’arbre de la vida creat per Ormuzd 

El Paradis esta situat a l’altre costat d’un immens abisme on esta l’infern i per arrivar al Paradis s’ha de creuar el Pont Tchinvat 

A traves d’ell les animes bones van al paradis de Garonmana. En el seu recorregut han de travesar la muntanya Hara-Berezait  i reunir-se en el lloc del judici anomenat Hadokhtk-Ask. 

Segons els romans 

Vulcá (Aether/ Kadmo) va construir-se en el cel un palau tot de coure i sembrat de brillants estrelles

Segons els siberians (Mongols, Turcs, Tartars, Buriats i Yakutos del llac Baikal)

Tingir/ Tengri o Tangara (Urá dels grecs) habita a les estrelles, en l’anomenat 7º Cel

Nota:

Dingir en sumeri significa «deus»

Segons els siberians (Ostiaks de l’Irtish)

Num Turem/ Num Torem/ Sanke (Kaos dels grecs), resideix en el seté cel

Segons els sumeris 

3º Cel o Cel Superior : Residencia d’An (Seté Cel, el Cel més alt) 

2º Cel o Cel intermedi : Residencia dels Igigi (Camps Elisis. El sisé Cel) 

1º Cel o  Cel Inferior : Residencia dels deus astres (Correspon al Segon Cel. El cel més baix dels tres) 

Segons els sumeris

El Cel més superior és la residencia d’Anu.  

Segons els sumeris 

Anu vivia en el tercer cel, el més elevat 

Anu no havia creat l’univers, unicament havia creat «el Cel en el seu conjunt» 

Quan el Cel havia estat separat de la Terra, quan la Terra havia estat separada del Cel, havent-se apoderat An del cel, havent-se apoderat Enlil de la Terra, havent-se lliurat l’infern a Ereshkigal. 

Segons els ugrofinesos 

A Torem (Theos), Deu del Cel, no se’l pot representar. 

Els seus ulls ho veuen tot

Resideix en el seté cel

Segons els Wintu (America Nord) 

El primer mon va ser l’epoca de Wakpohas o Foc del Mon

Olelbis (Cronos) habitava allá dalt, a la casa Olelpanti Hlut, i des d’allí ho veia tot a la Terra. Olelpanti (seté Cel) és el lloc més elevat i ja estava allí en el mon anterior. 

Aquell món anterior va durar molt de temps. Olelpanti Hlut esta allá dalt en el «Blau Central». 

Olelpanti es l’edifici més gran i mes maco de l’univers. Fet per durar per sempre. 

Esta construida de roures vius que donen aglans continuament (aglans, el pa indi de la vida) i els voltants de la casa estan plens de flors. 

Tres habitants del poble de Tor-ihas (Yahbet): Tilikus (Crio), Poh-Aramas (Atlas) i Kat-Katch-il (Erebo),  van fer una casa per Yonot (Dione ) i el seu fill Poh-ila (Hiperió). 

Quan van col.locar uns pals de pi amb resina es va encendre el foc que va agafar bé.

Llavors Tilikus va agafar una gran branca de pi, la va encendre i va anar cap el sud-oest.

Poh-Aramas va fer el mateix i va anar cap el sud-est i després cap el nord.

Van incendiar tot segons corrien deixant una estel.la de flames rera seu. 

El poble de Tor-ihas (Yahbet) va començar a ballar veient foc per tot arreu.

Quan el foc va arrivar fins on estaven ells van començar a escapar. 

Torihas, Poharamas i Tilikus van anar cap el nord.

Olelbis (Cronos) va contemplar com el primer mon cremava 

Aquest foc va començar el matí seguent d’haver acabat la mansió d’Olelepanti (Seté Cel)

Mentre el gran foc estava cremant tota la Terra (arbres, gent…), Mem Loimis (Rea) va ordenar precipitar aigua per un lloc obert que s’habia fet en el Cel.

Lutchi Herit (Zeus), el colibrí, va anar al nord per ordre d’Olelbis, va aixecar el cel, aconseguint apuntalar-lo.

Viatjava molt rapid, el més rapid de tots, però l’aigua es va precipitar pel lloc obert per Ljutchi va inundar la terra des del nord.

Es va precipitar en multitud de rius, va cobrir la terra i va apagar el foc, a mesura que l’aigua avançava cap el sud. 

L’aigua va seguir endavant i va pujar a l’alçada de les muntanyes.

Mem Loimis va arrivar a Olelepanti acompanyat per Kahit(Urá), que venia volant i tocant un pito i semblava un rap penat amb les ales exteses.

Olelbis va mirar  a baix, a la Terra, però no hi havia ni arbres ni terra, ni gent, només roques pelades.

Llavors Olelbis va agafar tota clase de trebols, herbes molt maques, plantes de totes clases així com llavors de flors que creixien a Olelpanti i va repoblar la terra. 

Llavors va voler anar cap a l’oest (Camps Elisis), amb la gent que havia sobreviscut al «Gran foc i a la Gran Inundació . 

Yilahi era un dels que havien sobreviscut al gran foc i l’inundació, que quan va començar tot se’n havia anat a l’oest on el foc no havia arrivat

A l’Oest hi ha una gran cordillera que s’exten de sud a nord i on hi ha gent que es desplaça de sud cap el nord. Son gent d’olfacte molt fi que poden veure a gran distancia. Son roigs, blancs o negres i tenen els caps grans i els colls llargs.  

Era el «poble ennuvolat, gent molt salvatge (Raça de Plata- Segona subraça. Satirs) 

Segons els xinesos: Anals de Primavera i Tardor (Mites de la Creació)

Chang Ti (Theos), el Sobirá del Cel, va crear el món com un ou de gallina

El Cel era la concaviat superior de la closca, per on caminen els astres

El rovell era la terra

La clara era l’Oceá primordial

Allí, com un pollet va ser incubat Pan-Ku (Kaos), el Senyor i aquella incubació va durar 10.000 anys.

El senyor va començar a eixir per l’orient

L’ou de Panku era com un sac de color groc, però al mateix temps vermellós com una bola de foc, brillant i espurnejant, provist de sis potes i quatre ales. Sense rostre.

Quan l’ou va obrir-se, els elements pesats caigueren i els elements lleguers pujaren cap amunt

Dels elements pesats i foscos Panku va fer la terra i dels elements lleugers i dels brillants el Cel. 

El Cel va fer-lo rodó per tal que girés. La terra va fer-la quadrada perque es mantingués immobil.

Panku era molt sabi i cada dia canviava nou vegades de forma i creixia deu peus (3 metres). Juntament amb ell el Cel s’aixecava de manera similar i la terra es tornava més espesa

Al final de la seva vida, que durá 18.000 anys, el cel era molt alt, la terra molt profunda i Panku era d’una gran estatura

Llavors Panku va plorar i de les seves llágrimes es va formar el Riu Groc

En morir Panku el seu cos caigué fent un gran soroll damunt la terra i dels fragments del cos de Panku varen formar-se les cinc muntanyes sagrades.

Del seu cap en sortí, al mig, el Son Chan – Aralu

Del seu braç dret en sorti, al nord, el Je Chan  –  Tirch Albordi

Del seu braç esquerre en sorti, al sud, el Jen Chan  –  Doul Kong

Del seus peus en sortí, a l’oest el Huan Chan (amb el paradis de Kun-Lun)  –  Amenti

Dels seus ulls en sortiren el Sol i la Lluna

De la seva sang en sortiren els rius, els llacs i el mar

Dels seus cabells es feren les plantes i els arbres. 

Segons els xinesos taoistes 

Hi ha diversos paradisos celestes: 

Paradis de l’Oest 

Paradis del pais dels nuvols, el paradis de Shang-Ti (Theos) 

Paradis del pais de les estrelles 

Les illes dels beneits 

4.2.1.  RECINTE CENTRAL A (FASE INICIAL)

 

BREU RESUM MITOLÓGIC

Nota:

S’ha escollit el nom de Frecinte Central, nom d’origen nórdic

En el principi dels principis, abans i tot d’apareixer els continents, i d’anomenar-se  

Recinte Central del Continent Aparagodan,  en aquell mateix territori hi havia varies zones  diferenciables  encara que poc definides 

4.2.1.1.  El Nun (centre)

4.2.1.2.  Font Urd-Ar (centre)

4.2.1.3. Turó Primordial (Oest

4.2.1.4.  Primera llar (nord-oest)

El gran crater estava plé d’una enorme  d’aigua, anomenada el «Mar de llet», perque estava glaçada.  

Just en el seu centre hi havia un gran pou o abisme ple d’aigua dolça, molt profund, insondable, el Nun. 

Aquest gran abisme s’omplia sense descans d’una font, en forma de sortidor, la font Ur-Dar. Les seves aigues subterranies provenien de les molt llunyanes muntanyes del nord, del crater que sobresortien del «Mar de llet» (futur continent Kur-Urd-Vipa) 

Al sud de l’abisme del Nun es podien veure els cims de varies muntanyes volcániques, de lo que seria en el futur la regió meridional i molt cálida d’Harabah 

Gracies a les erupcions volcániques i les altes temperatures del sud, les aigues glaçades del «Mar de Llet» es van anar fonnent 

Va ser en aquells moments que va arrivar una nau procedent de la anomenada Galaxia Central, la nau Adiscenchen, portador del primer Deu de la nostra Galaxia, Kaos 

Aquesta gran nau va planar suaument sobre les tranquiles aigues del Nun. Van passar els anys, molts anys, i la nau, moguda per suaus brises, va quedar encallada en uns bancs de sorra cap a el nord-oest del Nun. 

En aquella nau van neixer Gea primer, la companya primigenia de Kaos, i després Theos, el primer fill de Gea. 

De la superficie del «Mar de Llet» va començar a sorgir la gran mole del massis del Meru.  

Aquesta colosal massa de terra volcánica va empenyer, cap amunt,els primers cims de les futures muntanyes del Recinte Central, situades al sud-est de la seva base.  

En aquell primer banc de sorra, rodejat del llac dels «dos Ganivets», on s’havia detingut la nau de Kaos, va   començar a sorgir un turó, d’origen volcánic i en forma piramidal, l’anomenat Turó Primordial. 

A les vessants del nord del Turó Primordial es van formar diverses coves a causa de l’erosió de l’aigua 

Quan Theos i Gea van decidir abandonar la nau i trepijar terra ferma es van haver de refugiar en una d’aquestes coves ( la més superficial a nivell de l’aigua) a causa de  

l’intensa calor que produien la presencia en el Cel del Planeta Arc de dues estrelles, Sirius B (en la seva fase final) i Sirius C (en la seva fase del principi) 

Aquesta gran cova, en la terra de l’origen, va ser la primera llar de Gea, Theos i els primers titans 

Nota:

Les quatre coves (de més superficial a més profunda) tenen una gran importancia en els textos mitológics, ja que posteriorment van formar part de la regió d’Adamah, on van viure els anomenats deus Van, amb Urá (Adam) com a cap, i també per haver estat l’origen de nosaltres, els humans actuals. 

4.2.1.1 EL NUN 

 

BREU RESUM MITOLÓGIC 

Nota: 

S’ha escollit el nom de Nun, nom d’origen egipci 

En els moments inicials de formació del planeta Arc 

La cara habitable del planeta Arc presentava un crater, d’origen volcánic, o produit per l’impacte d’un cometa, de dimensions colosals (18.500 kms de diametre),. les vores interiors del qual estaven formades per altisims i totalment inaccesibles penyasegats. 

Aquest crater interior era com un pou mol,t molt profund en forma com de copa (de la vora de la copa, fins al fons de la copa,  uns1000 kms). 

En el seu interior, en el fons d’aquell abisme cobert perpetuament per espeses boires, hi havia un inmens mar d’aigua (oceá primordial) 

Just en el centre-oest del crater s’entreveia, sorgint de sota l’aigua, com el rovell d’un ou. Era l’incipient semiesfera del massis del Meru, que transparentava en les aigues. 

Al sud d’aquell rovell de l’ou hi havia una font, en forma de sortidor, d’aigua dolça, que, al principi dels temps, formava com un propi pou o llac inmens dins el gran mar d’aigua. Aquesta mena de pou era el Nun. 

En els inicis l’aigua estava  glaçada a l’hemisferi septentrional, i nomes sobresortien dos illots molt allunyats entre si, una part del futur continent Kur-Ud-Vipa, situada molt al nord i un grup de turons amb altísima i constant activitat volcánica, la futura terra d’Harabah, a la part més meridional. 

Configuració definitiva 

Poc a poc, gracies a l’activitat telúrica i volcánica, van anar emergint del fons de les aigues, una a una, fins a set illes, que van servir de base als primers habitants d’aquell planeta. 

La terra pantanosa va anar pujant del fons de les aigües i va anar formant continents i illes estables i en les parts més elevades, lluny de les espeses boires del fons, va apareixer la llum dels dos sols (la decadent Sirius B i la nova Sirius C). 

Al principi, però, els primers habitants es van haver de refugiar en coves, a causa de l’escalfor que produien les dues estrelles properes. 

Amb el pas del temps, el Nun va quedar situat dins el recinte central, entre les quatre muntanyes (Ida, a l’oest, Olimp a l’est, Hiba al nord i Trikuta al sud) 

Finalment, el Nun va quedar reduiit al nucli de la Font Urdar.  

Amb la Gran Inundacio que van patir els  primers habitans (raça d’or), els deus van haver de bloquejar la sortida de les aigues subterranees de Tehom (procedents de les muntanyes del llunyá Tartar) i les van segellar sota l’illa de Ki. 

Els terrenys on abans estava el Nun, van ser invadits per altres llacs i rius 

 

EL NUN A L’INICI DELS TEMPS ANOMENAT 

 

Acadis	Nu
Africa oriental (Meru-Kenia)	Mbwaa/ Mbwa
Africa sud (Shona-Zimbabwe)	Dziva
América Central-Guambianos (Colombia)	Nu-Pisu
América Central-Nahuas (Mexic)	l-Huica-Atl/ Aigvues celestes)
América Central-Tarascos (Mexic)	Parhaquahpeni
America del Nord (Wintu)	Blau Central
América Sud-Ashaninka (Amazonia)	Ji-Ñanieri/ Ki-Nabieri
América Sud-Mbya (Amazonia)	Tatachina
Arabs	Holmat
Caldeus/ Babilonics	Holmat Hub-Ur / Abisme Oceá Lama/ Oceá de la saviesa Llac interior
Cananeus	Yam
Celtes (Irlandesos)	Llac Tegid
Celtes (Pais Gales)	Llac Tegid
Celtes(Bretons Armoricans	Ne-Nu (Cel o lloc on habiten els deus)
Dacis (romanesos)	Apa Sambetei/ Oceá mundial
Egipcis	Nun Nu
Filipins (Suludon)	Linaw
Grecs	Caos primitiu Oceá primordial
Hebreus	Tehom/ Abisme
Hindus (Gentoux)	Johale/ Abisme/ Mar de llet
Hindus	Mar de llet/ Ta-Ir Narayana (Nara és aigua i Ayana és residencia) Residencia de les aigues Oceá primordial Ana-Vatapta (llac semblant a un mar)
Nordics	Gin-Nun-Gagap/ Abisme
Ocenia (Tonga)	Gran mar sagrat
Ocenia (Maories)	Po/ el buid
Palestins	Yam
Perses /iranis,	Zaré/ Gran llac central
Sumeris	Nu Oceá Lama/ Oceá de la saviesa
Xinesos	Caos semblant a un ou de gallina

 

2.- Espai abans (a l’inici) ocupat pel Nun 

2,1.- Llac de l’illa de la Creació  (oest, sota la muntanuya Ida) 

 

America Nord (Zuñis)	Llac dels morts
America Sud (Chibchas)	Llac Iguake
Egipcis	Llac dels dos ganivets
Hindus	Llac dels ganivets Hidalayesh
Inques	Wiracocha o «llac de la Creació»
Japonesos shintoistes	Pou estany de la veritat (del Cel)
Saami (Cercle Polar Artic)	Inari

 

2.2- Llac Oceá (sud-est, sota la muntanya Olimp), on hi ha l’illa de Ki  

 

Acadis	Abzu
Australians (Murngin)	Llac Mirri-Mina
Caldeus	L’Oceá de dalt/ Oceá superior
Celtes	Llac Mirry-Din
Grecs	Llac Oceá/ Oceana
Hebreus	Ephes/ Efes/ Apse/ Eres/ Aphse Eres Les aigues de dalt.
Hindús	Sagara/ Sagar/ Narmada

 

REGIO DEL RECINTE CENTRAL, ANOMENAT 

 

Celtes (irlandesos)	La «Terra» d’Ir
Celtes (britans)	Middangeard Recinte Central
Hindus	Ta-Ir La Terra d’Ir
Nórdics	Midgard Midhgardh Recinte central

 

PRINCIPALS  LLACS DEL RECINTE CENTRAL

2.- Espai abans (a l’inici) ocupat pel Nun 

2,1.- Llac de l’illa de la Creació  (oest, sota la muntanuya Ida) 

 

America Nord (Zuñis)	Llac dels morts
America Sud (Chibchas)	Llac Iguake
Celtes (irlandesos)	Llac Tegid
Celtes (P.Gales)	Llac Tegid
Egipcis	Llac dels dos ganivets
Hindus	Llac dels ganivets Hridalayesh
Inques	Wiracocha o «llac de la Creació»
Japonesos shintoistes	Pou estany de la veritat (del Cel)

 

2.2- Llac Oceá (sud-est, sota la muntanya Olimp), on hi ha l’illa de Ki  

 

Acadis	Abzu
Australians (Murngin)	Llac Mirri-Mina
Caldeus	L’Oceá de dalt/ Oceá superior
Celtes	Llac Mirry-Din
Grecs	Llac Oceá
Hebreus	Ephes/ Efes/ Apse/ Eres/ Aphse Eres Les aigues de dalt.
Hindús	Sagara/ Sagar/ Narmada
Japonesos shintoistes	Pou estany de la veritat (del Cel)

 

RIUS ASSOCIATS AL NUN

1) Font Ur-Dar 

De la vesant oriental del massís del Meru sorgia la Font Ur-Dar, del qual sortien els Eli-Vagar, dotze rius, dels quals nou seran els rius de l’infern o món inferior 

 

Asteques	Riu de nou boques
América Central-(Xiximeques)	Riu de nou boques Chicunauictlan
América Central (Huicholes)	Ull d’aigua, prop de Wirik-Uta
América Central (Zacatequesl)	Ull d’aigua, prop de Wirik-Uta
Caldeus/ Babilonics	Nu.
Celtes (gals)	Belen-Ton/ Baren-Tono: Font sagrada dels celtes
Egipcis	Nuu
Grecs	Font Caballina/ Hipocrene (manantial del caball)
Hindus	Naras/ Narayana/ Residencia de les aigües (Naras és aigua i yana residencia)
Maies	Wuk Ha’Nal / «lloc set-aigua»
Nórdics	Font Ur-Dar Font Ur-Dr Font Ur-Dhr/ la font del destí Hvergelm-Ir/ Hergelm-Er Vergelm-Ir Font-Mim-Ir
Nórdics (Eda Major)	Dozte rius sorgien de la font com els radis d’una roda
Nórdics (Gylfaginning)	Onze rius/ mars que sorgeixen de la font Ur-Dar són els Eli-Vagar, Eli-Wagar/ Eli-Vagor que formen els dotze rius de l’infern
Oceania (Taiti)	Rua-I-Tupra/ La font del coneixement
Sumeris	Apsu, lloc de naixement de rius
Turcs/ Buriats (Asia centre)	Fang/ ferro negre. A Tobodym, confluencia de nou rius situats a l’oest del cel (2º Cel)
Xinesos	Huang-Kuan/ Manantial groc
Xinesos budistes	Font de la Via Lactia (font del riu Ho/ riu Groc)
Xinesos jainistes	Ur-Dvah/ Ur-Dvah-Loka

 

1.- Riu Oceá (d’aigua salada), anomenat: 

 

Arabs	Nil Celestial
Asteques (Xiximeques)	Riu de nou boques Chicunauictlan
América Central (Boyacá)	Car-Are
América Central (Chibchas/Colombia)	Riu Funzha
América Central (Desana)	Riu Vaupés
América Central (Kurripacos)	Riu Guainía
América Central (Nahuas)	Cem-Anahuac
América Central (Nukak Maku)	Riu de llet
América Central (tolteques)	Cem-Anahuac
America del Nord	Riu Colorado Celestial
America con sud (Aonik’enk)	Senguer
América Sud (Charrúas)	Riu que es com un mar
.America Sud (Mbya)	Para Guachú Rapitá
América Sud (Matsiguenga)	Urubamba
America sud (Shipibo-Amazonia)	Paro
Caldeus	L’Oceá Lama/ L’ocea de saviesa
Cananeus	Hab-Ur
Dogon (Africa)	Yuguru Na
Egipcis	Me-Urt/ Me-Urd/ Meht-Urt Uer-Ness Nil celeste
Filipins Surigaonon	Pikit
Grecs	Oceá
Hindus	Sagar/ Narmada/ Narbada/ Nebudda/ Rewa/ (desemboca a Arabia celeste/ Harabba)
Inques	Yacu-Mana
Japonesos shintoistes	Ama-No-Taka/ Ama-No-Kaea/ El «Riu celestial»
Nórdics (Gylfaginning)	Gioll/ Gjoll (ample riu)
Sumeris	Hab-Ur
Xinesos	Riu Ho/ Riu Jo/ Riu Groc
Xinesos	Huang-Kuan/ Manantial groc

 

Nota: 

El torrent Sus neix en el Mont Olimp segons els grecs 

 

Divisió del riu Oceá en set rius: 

Segons els hindus i diverses fonts, l’Oceá va ser dividit per Cronos en 7 rius més petits per evitar inundacions (unicament els mites nórdics reflecteixen els noms d’aquests set rius)

• Gioll/ Gjoll, l’ample riu 
• Didh, 
• Fiorn 
• Gipu 
• Gomul 
• Sekim 
• Vidh 

2.- Riu Geirvimul (aigua dolça, aprovisiona el llac de la creació) 

 

Nórdics

Geirvimul / font de llances, riu d’aigua dolça (est de la muntanya Ida)

 

3.- Riu Triton (aigia dplça, aprovisiona el llac Triton), anomenat: 

De la vesant occidental sortia el riu Triton, i que, després de passar per sota el penyasegat de l’Arali (oest de la Muntanya Ida), desembocava en el llac Triton, llac on hi havia l’illa de les Hesperidis. 

 

Acadis	Id/ Naru
Grecs	Triton
Japonesos shintoistes	Hino-Kami
Nórdics	Slid/ riu perillos (d’aigua dolça)
Perses	Ardvi
Sumeris	Id/ Naru

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons América Central-Tarascos/ Purepechas (Mexic)

El Parhaquahpeni era el món de dalt, un mon o terra semblant a un bol (Parha significa concav) es on estan els deus

Allí l’oest o ponent es diu Mu, riba on hi ha un forat per on entra el Sol

L’est o llevant es diu Hchu, riba on hi ha un forat per on surt el Sol, 

La terra o Ki

L’anomenat Echerendu era el «Mon dels vius», situat a la superficie de la terra

La «terra» del mon de dalt tenia la forma d’un enorme caimá o llargandaix (Continent d’Aparagodan) Amb el cap mirant a occident i els peus mirant a orient, un braç al nord i l’altre al sud o meridion

Segons America del Nord (Algonquins) 

El mon dels esperits es una illa (illa de la Creació) dins un gran llac a la que només es pot arrivar amb canoa 

Segons els babilonics (l’Enuma Elish en altra versió Babilonica)

Quan en lo alt no hi havia encara «Cel» lo d’abaix no s’anomenava encara «Terra».

L’abisme sense fi va ser l’origen de tot.

Mare Tihamat/ Mummu Tihamat (Gea dels grecs) va engendrar l’orbe (població)

Les aigües s’havien reunit.

Tenebres sense llum, vent sense treva.

Quan els deus encara no existien i no s’havia pronunciat cap paraula, els deus van neixer, Lahmu (Dione o Febe dels grecs) va apareixer.

Nota:

Després de Kaos, Gea, Theos i Yahbeth

 

Segons els caldeus

L’Espai, anomenat pels caldeus: Absoo/ Absu/ Abzu: la morada del coneixement, ja que és en l’espai on habiten poders intel.ligents que d’una forma invisible governen l’univers.

A l’oceá de dalt o superior o «cels», cert regne, un mar interior, va ser consagrat i anomenat «l’abisme de la saviesa». En els dotze centres en forma de dotze illes petites, que representen els signes del zodiac, van ser les mansions dels dotze hierofants i mestres de saviesa.

Nota:

L’Oceá Lama significa «L’Oceá de saviesa»

L’abisme d’aigua era també la mansió de la Gran Mare Caos (Gea) i el pare Ea (Kaos)

Segons els egipcis

Nuu representa les aigües insondables que flueixen sota terra i poden ser abordades en el sud

Segons els Filipins (Suludon)

Al principi nomes existia el cel i una amplia extensió d’aigua anomenada Linaw (Nun)

Els gegants primordials LAKI (Kaos) i BAYI (Gea) van apareixer del no res i van ser els responsables de la creació de moltes coses

Segons els egipcis

El Nun era una profunditat immensa sense fons on en el fang i l’aigua estaven continguts en potencia els germens de la vida 

Quan encara no existia l’univers, nomes existia una infinita superficie acuosa que s’extenia sobre aquell espai insondable, hi havia el Nun, el «no ser» 

Al principi l’univers estava plé d’un res obscur i acuos anomenat Nun. D’aquest oceá inert, descrit com informe i negre, va brotar un turó de terra ferma sobre el que Ra (Theos), el Deu Sol es va materialitzar en una forma autocreada com Atum.  

El mont primordial de Ra Atum (Theos) estava a l’illa de la Creació i va sorgir de les aigues caudeloses del Nun 

Segons els egipcis 

Nun o Nu era el Caos o Abisme. Profunditat immensa sense fons. Concebut com un pantá bombollejant. 

En tal lloc, en el fang i l’aigua estaven continguts en potencia tots els germens de la vida 

En Hermopolis, Nun no és el caos primordial, sinó la «Substancia indefinible» la font eterna i infinita de l’univers.  

En el Nun anidava un esperit encara no personalitzat anomenat Atum o Tum (Theos) 

En el Nun viuen quatre parelles: 

Naun i Naunet («Aigües inicials» o «inercia»): Theos-Gaia 

He i Hehet   («infinitud espaial») :Crio-Dione 

Kek i Keket (Obscuritat) : Erebo-Nix 

Niau i Niaunet/Niaut (el buit») : Kadmo-Harmonia 

A vegades aquesta última parella és substituida per Amon-Amonet 

«Vosaltres els vuit heu fet de la vostra llavor un germen i heu instal.lat aquesta llavor en el lotus vertent el fluid seminal, l’heu dipositat en el Nun, condensat en una sola forma i el vostre hereu neix radiant, sota l’aspecte d’un nen 

Segons els egipcis

El caos es descriu com un oceá primordial, aigua inert carent de vida, però que conté tots els germens i totes les posibilitats de la creació.  

Aquesta aigua és el Nun. El demiurg apareix més tard en la superficie de les aigües i adopta aspectes diferents en cada sistema cosmogonic 

Frecuentment apareix en una illa que emergeix de l’element liquid. D’altres surt de l’ou d’una au acuática i d’altres d’entre els petals d’una flor de lotus 

L’au BENU havia volat per sobre de les aigües del NUN abans de la creació original i será un aspecte d’Atum 

Finalment l’au Benu va descansar sobre una roca (Turó Primordial, a l’oest del Nun) 

Segons els egipcis (sacerdots d’Heliópolis)  

El caos era l’absencia de cadascun dels elements que constituiran el món. 

Aquest oceá primordial es anomenat Nun, «el No Esser» i d’allí va sorgir el primer deu Atum (Theos). Atum va sorgir del Nun, autocreant-se sobre el turó primigeni,anomenat  Ben-Ben pels egipcis. 

Va brotar del fang primitiu una pedra anomenada Ben-Ben

Nota:

El Ben-Ben era la punta del cim de la muntanya de l’Ida 

Vol dir: El que surt a torrentada 

El mont primordial de Ra Atum estava a l’illa de la Creació i va sorgir de les caudeloses aigües del Nun. Les corrents abismals representen la materia primigenia de la qual van sorgir tots els deus. 

Nota:

Tu en egipci és muntanya Agga ve d’Hursagga (muntanya en sumeri) 

 

Segons el Llibre dels Morts dels egipcis 

Sobre el turó Bat descansa el Cel.  

Atum va sorgir del Nun, autocreant-se sobre el turó primigeni que els egipcis anomenaven Ben-Ben (els cims dels obeliscs estan rematats per una pirámide que simbolitza el Ben-Ben. 

El Ben-ben també s’asimila a l’ocell Benu, «aquell que s’alça amb fulgor». 

L’au Benu havia volat per sobre de les aigües del Nun abans de la creació original.  

El plumatge del Benu era daurat i vermell. El benu és el prototip de l’au Fenix grec i será un aspecte d’Atum. Finalment l’au Benu va descansar sobre una roca 

Les aigues s’aparten, el turó s’alça i es batut per les ales del Benu (au Fenix)…les aigues van tremolar. En el turó primordial, els ratjos de llum van formar una aureola al voltant del Fenix i van inundar la seva siluetra fins que es va convertir en un disc flamejant que va pujar als cels. 

Segons els hebreus

Després Elohim (Gea) va separar la terra (Illa de KI)  de les aigües que la cobrien. Les va dividir en dues parts. Una col.locada a dalt, que va ser retinguda per un arc/ boveda anomenat anomenat «Cel» (Segon Cel). Aquestes son les anomenades «aigues de dalt» 

Nota:

Les aigues situades i retingudes sota l’illa de Ki, dins el  «recinte central», es van anomenar «Aigues de baix». A traves de l’Apsu s’accedia a aquestes aigues. 

Les de baix reben el nom de Tehom. 

Les dues estaven retingudes per evitar inundacions. 

 

Segons els hebreus: 

Deu va trovar a les aigües de dalt masculines i les de baix femenines. Estaven unides en una apasionada abraçada. Va ordenar que una d’elles s’aixequés, però les dues es van aixecar a la vegada. Llavors Deu les va separar 

A las de dalt les va aixecar a gran alçada (Ekur) i a les de baix les va derrivar (Tehom) 

Però després les aigües dividides es van llençar unes contra altres  i van inundar els cims, arrivant quasi fins el tron de Deu. Llavors Deu les va fer baixar. 

El tercer dia, quan Deu es va dedicar a reunir les aigües salades en un lloc per  permetre que aparegués la terra seca, l’Oceá (Prometheo), el seu cap, va protestar  

Deu, després, va concedir un lloc separat a cada conjunt d’aigües (les de dalt i les de baix), tot i que a l’horitzó, estan només separades per l’amplada de només tres dits prims (o sigui 300 legues o uns 1500 kms). 

De vegades el mar encara amenaça a la seva barrera de sorra. 

A les aigües del Tehom (aigües dolces subterranies) Deu els hi va prohibir que pujesin. Des de llavors Tehom només envia fonts. 

Tehom lliura a la Terra tres vegades més aigua que la pluja 

Segons els hindus 

Del Meru desemboca el Ganges Celeste, immens riu de llet (glaciar) que va a  desembocar de forma estrepitosa en el maco llac sagrat 

Aquest llac és semblant a un mar, anomenat Ana-Vatapta (creat per Prajapati) 

Situat a la riba del mar de llet, on hi ha una muntanya d’or (Ida), és on estava aseguda una culebra (nau Adiscenchen de Kaos) de dimensions prodigioses que tenia cent caps i sobre els quals estaven recolçats els quatorze móns que composen l’univers. 

Segons els hindús 

Riu i Llac Sagar

Existeix la teoria que l’illa era una illa del riu Sagar/ Narmada/ Narbada/ Nebudda/Rewa, dins el llac Narmada/ Sagar (Narmada significa el que esta dotat de felicitat i 

Rewa significa saltar (salt d’aigua o cascada)

El riu Narmada/Sagar desemboca en el mar d’Arabia (Harabba)

Segons els hindús (Gentoux)

El Jho-Ale equival al Nun dels egipcis

L’Etern va parlar amb Birmah (Kadmo dels grecs) i li va dir:  

«Comença a crear i formar vuit planetes (boubons) i el de Murto, la «Terra» (original)». 

Llavors Birmah va formar una fulla de betel, es va posar sobre d’ella i va flotar sobre la superficie del Jho-ale (caos) i els fills de Modou (Discordia) i de Kitou (Confusió) (Erebo i Nix). van donar-se a la fuga i van desapareixer  

Llavors, quan l’agitació del Jhoale va cesar, Bistnou (Kaos dels grecs), transformat en un porc senglar va baixar als abismes del Jhoale i va treure d’ells a Murto, que, a l’instant va produir una gran tortuga (Continent Aparagodan) i una gran serp (riu d’aigues salades Oceá) 

Segons els hindús 

El Mar, terme sanscrit equivalent a Oceá primordial, d’on van neixer els deus primordials en el procés anomenat del Kurma Avatara.  

També significa firmament o les aigües celestes i terrestres 

Narayana: «Origen». L’oceá primordial sobre el que flota Wishnu. L’aigua primordial era Nara. En el crater d’un volca es va formar un continent 

El crater, rodejat d’altes muntanyes, era un inmens abisme, una gran esquerda i en el seu fons hi havia un enorme llac o mar d’aigua dolça (Nun) 

Dins d’aquest gran llac o mar es van anar formant diverses illes a causa de l’activitat volcánica,  ja que totes aquelles illes estaven situades en el crater. 

L’aigua era fangosa i allí es van iniciar els germens de vida vegetal i animal 

Amb el pas del temps i l’activitat dels deus, va anar emergint la terra. 

És el mateix lloc on va neixer Brahma (Kadmo). Brahma va neixer en el Narayana (el mateix lloc on va neixer Wishnu (Kaos)). Emergeix del «Llac dels ganivets» de l’interior del lotus 

En arrivar Brahma va fer que la terra sortís del mar 

Brahma va començar la seva obra. 100 anys (36.000) passats en la  contemplació li havien donat considerable vigor i saviessa. Es va veure tota l’aigua del mar sota la qual estava el món, i llavors va poder veure com la terra sortia de les aigües. 

Una vegada fet aixó, primerament va establir el Sorgon i el Padalon. Després va crear els cels, els homes i els animals. Finalment les plantes, els arbres i les muntanyes 

El cel de Brahma és el Brahma-Loka, «el seté Cel» 

Nota:

Sorgon és el Paradis de Devandiren (Heli), situat sota la terra i destinat als que no han estat suficientment virtuosos per passar al Kailasa o paradís de Shiva (Cronos) 

Devendiren és rei dels semideus. Dues dones i cinc concubines. Allí, en el Sorgon presideix 350 milions de divinitats . Está situat a l’est de l’univers 

Devendiren va baixar a la Terra 

 

Segons els hindús 

En algunes pintures, es veu al deu salvador Vishnu (Kaos) que surt de la boca d’una tortuga.(Continent Aparagodan) 

La tortuga expresa l’estabilitat i solidesa sobre la qual esta fundamentada la «Terra» i la serp la saviesa que la sosté. Vishnu va recobrar els tresors perduts durant la «Gran Inundació»

Madhu/ Modou (Nix) i Ketaba/ Kitou (Erebo) , fills de Wishnu combateixen a Wisnu en els tres mons coberts per un diluvi universal

Segons els nordics (Voluspa escandinau) 

«En l’alba dels temps, el fantástic germen de l’univers estava en el Gin-Nun-Gagap  o copa d’ilusió (gran crater ) simbol de l’abisme buid i sense limits 

En aquesta desolada i tenebrosa matriu del món cau un raig de cálida llum que omple la copa fins la vora i en ella el raig es congela.  

Llavors l’invisible va aixecar una bufada, un vent abrasador que va derribar les gélides aigües i va disipar les boires 

Les aigües corrents de l’Elivagar (Font Urdar) van caure en vivificants gotes de les que va sorgir la «Terra amb el gegant Ymir», principi masculí (Kaos)) i al mateix temps va neixer la Vaca Audhumla (Gea), principi femeni. 

Llavors Audhumla va engendrar un potent i maco ser superior anomenat Bur (Theos) 

El gegant Ymir es queda adormit i suda copiosament. La transpiració engendra de la seva aixella esquerra un home i una dona a qui del peu del gegant els hi neix un fill. 

Així, mentre Audhumla produeix una raça d’homes superiors i espirituals, Ymir engendra una raça d’homes dolents i depravats, els anomenats HRIMTHURSEN  

(gegants glaçats) 

Bur (Theos) es va casar amb Besla (Dione), de la depravada estirp dels gegants (filla de Yahbeth). Quan els fills de BUR van matar al gegant YMIR es va produir un diluvi, d’on només es va salvar BERGELMIR i la seva dona. Després van produir una raça de gegants.Tots els fills de BUR també es van salvar del diluvi 

Els descendents de Bur, els Aesir (deus ases), son els «FILLS DE DEU» o deus menors a qui se’ls havia encomenat la creació de l’home 

Segons els nórdics (El Voluspa)  

Era al principi del temps quan vivia Ymir. No hi havia sorra, ni mar, ni ones fredes 

No es veia ni herba, ni bóveda celeste. Era un insondable abisme on no hi havia vegetació 

Segons els nórdics

«Al principi dels temps existia el Gin-Nun-Gagap. Al seu sud va apareixer el Muspell-Heim, un món de foc. Era l’espai intermig entre el Nifl-Heim (al Nord) i el Muspel-Heim (Al sud).

«Antiga va ser l’edat en la que Ymir (Kaos dels grecs) vivia: no hi havia ni mar, ni fresques onades, ni sorra, la terra no era ,ni els cels en lo alt, només una clariana oberta sense herbes a cap lloc.

Més tard els fills de Bur  (Theos dels grecs)  van elevar el nivell del terra a Midgard, el poderós, allí van crear.  El Sol, des del sud, va calentar les pedres de la terra (illa de Ki) i verd va ser el terra cobert  de porros creixent».

Segons els nórdics 

Gin-Nun-gagap, «el Gran Abisme» (Nun) 

Literalment: Buit primitiu/ Res/ Buit amb carga mágica (Equival al Nun egipci) 

L’abisme insondable»d’on fluien tots els mars (que separa el Niflheim del Muspell-Heim) 

Amb el temps l’aire tibi procedent del Muspell es va topar amb l’aire fred procedent del Nifl que bufava dels glaciars i va formar el Gin-Nun-Gagap, un mar de neu fosa i pluja. De les aigues tibies del Gin-Nun-gagap va sortir Ymir 

El Gran Abisme en l’edat en la que el mar i la terra no eren, ni els cels en lo alt.  

Segons els nórdics 

Vili (Prometeus), amb l’ajut d’Odin (Erebo) i Ve (Hiperió), va ser qui va matar Ymir 

Van llençar cadaver a les profunditats del Gin-Nun-Gagap. 

Des de la mort d’Ymir el temps es compta per anys

Pujada de les aigües: 

Amb la mort d’Ymir es produeix una inundació de la que se salva Bergelm-Ir. Del torrent de sang que va brollar del seu cos només es va salvar Bergelmir i la seva esposa.

Tots els gegants es van ofegar. El diluvi va inundar el Gin-Nun-Gagap i va deixar l’aigua suficient per formar el mar i els llacs

Segons els nórdics (Edda)

Després de la destrucció d’Ashgard pel diluvi, Odino i els deus s’en van a viure a un altre lloc.

Del cos d’Ymir (Kaos) els fills de Bor (Yahbeth) van crear la regió mitja, el Midgard, que incloia el Manheim, «La Terra dels homes» (illa de Ki)). Midgard quedava protegida de la resta dels gegants per una muralla construida per Wailand (Kadmo) i formada per les celles d’Ymir.

Segons Oceania (illes Tonga) 

El deu-Home Tiki (Urá) havia creat als seus companys en el «Gran Mar sagrat» 

Segons Oceania (Tuamotu/ Taití) 

«Al principi només hi havia espai buit, ni obscuritat ni claretat, ni terra ni mar, ni Sol ni Cel 

Tot era un enorme silenciós buid. Van passar temps desconeguts 

Llavors el buit va començar a moure’s i es va transformar en Po 

Tot estava encara obscur, i llavors PO va començar a girar 

Noves i extranyes forces es van posar a treballar, la nit es va transformar 

…i la nova materia va ser com sorra, aquesta es va convertir en terra solida que va creixer cap amunt.  Finalment es va fer visible Papa, la mare Terra i es va extendre i es va  convertir en un gran territori. 

A l’aigua hi havia plantes, animals i peixos que es van multiplicar 

Segons els perses 

Al-Bor-Ghe/ Al-Bor-Di/ Al-Bor-De/ Bor-Di/

Ardvi és el mitic riu que baixava de la muntanya Huk-Airya i es transformava en un llac inmens.

Ardvi és també el nom de la Gran Deessa de les aigües

Segons els xinesos 

Kuan Yin (Gea) que equival a Kuan-On/ Quanon del Japó.

La de la mar primordial. La de la mar meridional (sud) 

Segons els xinesos 

A l’inici dels temps en el que el Cel i la terra eren un caos semblant a un ou de gallina (com un ou fregint-se en aigua, aspecte que oferia des de l’espai) 

En l’obscuritat de l’enorme ou primordial, Panku va cobrar vida i va creixer durant 18.000 anys. 

Un dia, les energies en guerra que hi havia dins d’aquell ou el van fer estallar. Els elements mes lleugers que hi havia a l’ou van flotar i van formar el cel 

Els elements més pesats i opacs que hi havia a l’ou van formar la terra 

Entre el Cel i la terra va quedar P’AN-KU, el primer esser 

4.2.1.1. FONT UR-DAR

 

BREU RESUM MITOLÓGIC 

Nota: 

S’ha escollit el nom de Font Urdar, nom d’origen nórdic 

En el principi del temps, en el inmens abisme del Planeta Arc només hi havia aigua. De l’aigua només sobresortien dos illots, un al nord (futur continent de Kur-Ur-Dvipa) i un al sud, en la regió cálida i ardent dels volcans d’Harabah. Situat al sud de la incipient gran masa del Meru, dins la zona del Nun, sobresortia del mig d’aquell pou insondable, un sortidor d’aigua dolça, la Font Ur-Dar. 

Les aigues del sortidor procedien del nord, de les llunyanes muntanyes del nord del Continent de Kur-Ur-Dvipa, que travesaven el subsol del gran crater. Quan el Nun es va reduir, les aigues del surtidor van ser bloquejades pels deus per evitar un nou episodi com el de la «Gran Inundació), quan les aigues del Tehom (aigues del subsol) van inundar tot el «Recinte Central», 

Llavors van quedar tancades i situades sota l’illa de Ki i controlades des de l’Apsu. 

 

FONT UR-DAR, ANOMENADA 

De la vesant oriental del massís del Meru sorgia la Font Ur-Dar, del qual sortien els Eli-Vagar, dotze rius, dels quals nou seran els rius de l’infern o món inferior 

 

Asteques	Riu de nou boques
América Central-(Xiximeques)	Riu de nou boques Chicunauictlan
América Central (Huicholes)	Ull d’aigua, prop de Wirik-Uta
América Central (Zacatequesl)	Ull d’aigua, prop de Wirik-Uta
Caldeus/ Babilonics	Nu.
Celtes (gals)	Belen-Ton/ Baren-Tono: Font sagrada de la mitologia celta
Egipcis	Nuu
Grecs	Font Caballina/ Hipocrene (manantial del caball)
Hindus	Naras/ Narayana/ Residencia de les aigües (Naras és aigua i yana residencia)
Maies	Wuk Ha’Nal / «lloc set-aigua»
Nórdics	Font Ur-Dar/ Ur-Dr/ Ur-Dhr/ Fon del destí Hvergelm-Ir/ Hergelm-Er/ Vergelm-Ir Font-Mim-Ir
Nórdics (Eda Major)	Dozte rius sorgien de la font com els radis d’una roda
Nórdics (Gylfaginning)	Onze rius/ mars que sorgeixen de la font Ur-Dar són els Eli-Vagar, Eli-Wagar/ Eli-Vagor que formen els dotze rius de l’infern
Oceania (Taiti)	Rua-I-Tupra/ La font del coneixement
Sumeris	Apsu, lloc de naixement de rius
Turcs/ Buriats (Asia centre)	Fang/ ferro negre. A Tobodym, confluencia de nou rius situats a l’oest del cel (2º Cel)
Xinesos	Huang-Kuan/ Manantial groc
Xinesos budistes	Font de la Via Lactia (font del riu Ho/ riu Groc)
Xinesos jainistes	Ur-Dvah/ Ur-Dvah-Loka

 

REGIO DEL RECINTE CENTRAL, ANOMENADA 

 

América Central (Arhuacos)	Quot/ Andquot
América Sud-(Ashaninka)	Kama-Veni
América Sud-(Mbya)	Guaira/ Yvy
América Sud-(Pai)	Yvy/ El món/ La terra (generic)
Celtes (irlandesos)	La «Terra» d’Ir
Celtes (britans)	Middangeard Recinte central
Hindus	Ta-Ir/ La Terra d’Ir
Nórdics	Midgard/ Midhgardh Recinte central
Sumeris	Eres/ Eresh

 

MUNTANYES ASSOCIADES A UR-DAR 

 

Nord llunyá	Meru Nord-est: Setena cordillera circular del Meru (la més baixa)
Nord proper	Muntanya Hiba
Oest	Muntanya Ida (dels dos cims bessons)
Est	Mont Olimp Celeste. Est
Sud	Muntanya Trikuta (Muntanya negra)

 

ILLA KI/ «LA TERRA» (FINALMENT SITUADA SOBRE LA FONT URDAR)

 

Acadis	Ir-Situ («Terra» en acadi. Equival al Ki sumeri)/ Er-Setum La 5ª Terra
Africa (Yorubas Nigeria/ Benin)	Ife/ La «Terra» Aye/ La «Terra»
América Central-Asteques	Nahui-illin (la «Terra»/ Ki situada al Centre.) Paradis del Centre.
América Central- Chontales	La terra
América Central-Arhuacos	Man-Nekan
América Central- Huitotos	Anadiko/ Nika-Irani
América Central-Muiscas	Qu-Yca
América Central-Nahuas	Tlaltipac/ La «terra»
América Central-Tarascos	Echerendu/ Mon dels vius/ Superficie de la Terra
América Central (Tzeltales)	A Jomu/ Mon terrestre/ Mon dels humans A Xoñi-jomú/ superficie de la la terra)
América Centre (Tenek/ Hastec)	Quath-El-Ki/ Quath-El-Qui/ Quath-Al-Qui
América Central (Tzeltales)	Lum-Ki-Nal
América Central (Tojolabales)	Lu’um-Ki-Nal/ La terra (mon de dalt)/ Segon nivell
América Central (Toltecas)	Tla-Lli/ Anahuac/ Tlatic-Pac-Que
América Central (Tzotziles)	Balam-il (la terra de dalt) Sba Balam-il/ Sba-Balum-il/ Superficie de la terra
América Central (Wiraxati)	Plataforma circular
America Con Sud (Mapuches)	Willi Mapu (Lloc associat a Cuixá/ Gea). Huelli Mapu (Lloc associat a Cuixá/ Gea).
America del Nord (iroquesos)	La «Terra» illa flotant
América Nord (Hopis)	La «Terra
America del Nord hurons	La «Terra»
America del Nord (mandan)	La «Terra»
America del Nord (dakota)	La «Terra»
America del Nord (seneca)	illa flotant
America del Nord (yuma)	La «Terra»
America del Nord (zuñis)	Tek’o-Haian Ulahnane
América Sud (Ashaninka)	Ki-Patsi-Ki/ La «Terra» (forma part del Kama-Veni)
América Sud (Cocama)	Tuyuka Ipisatsu/ La terra nova
América Sud (Huacas)	Kay/ Kay Pacha/ La «Terra»
América Sud (Huambisa)	Nun-Ka
América Sud (Inques)	Kay/ Kay Pacha/ La «Terra»
América Sud (Mbya)	Yvy Mbyte/ Yva Pytew/ La «Terra»
América Sud (Nomatsigenga)	Ki-Batsi/ Quibatsi/ La «Terra»
América Sud (Shipibo)	Nii Meran Huelli Mapu (Lloc associat a Cuixá/ Gea).
América Sud (Yanesha)	Rromue Patser (terra)/ Rromue Pastro/ Rromue Ptasr
Babilonics	Ki
Cambodjans	La «Terra»
Cananeus (Sanchoniaton)	Mot
Cananeus (Epiménides)	Mot
Celtes (Britans)	Middangeard / «recinte central»
Celtes (irlandesos)	illa de Man
Celtes (Segons Marcel Moreau)	La «Terra dels homes»
Celtes (Pais de Gales)	Terra de Gwyddnno-Garan-Ir
Chingulaos (Shri-Lanka)	Illa de Ceilan (Celeste)
Egipcis	Keru («terra». A-Keru, deus de la Terra) Regió de Ker-Neter/ Keru-Neteru, Pais de baix
Grecs	illa Oceana (on va ser enterrat Urá, prop de la ciutat d’Aularia) Karistia (illa on vivien els kuretes/ karistios, els primers essers humans)
Hebreus	Eres (Eres es terra)/ Eretz/ Erez La terra zero/ Terra inferior
Hindus	Man Dhara (Dhara significa Terra)
Hindus budistes	Nara-Ka: Les regions infernals
Japonesos budistes	Nara-Ka: Les regions infernals
Japonesos shintoistes	illa d’Onoroko Tsuchi/ La «Terra» illa autocoagulada illa autocondensada Lloc dels Kuni-Tsu-Kami o deus de la «terra»
Japonesos Ainu	lla de Yeso
Maies (Quiches Guatemala)	La «Terra»
Maies (Popol Vuh)	La «Terra»
Maies (Yucatecas)	La «Terra»/ Kab/ Itzam Cab Ain/b/ Chac Mumul Ain
Nordics	Man-Heim/ Terra dels humans (dins del Midgard) Mon inferior
Oceania (Taití)	Tahit-Ide
Oceania (Hawai)	Ka-Honua-Nui-A-Kane (la Gran terra de Kane)
Romans (Diodor)	illa Occeania illa de Creta (Celeste)
Siamesos	La «Terra»
Sumeris	Ki es «Terra» en sumeri/ Terra celestial Humba Sibbu-Issah-Ir-Amelu  La 5ª Terra
Ugrofinesos	Kav-Éla
Xinesos	La «Terra» Tai-Yu

 

LLACS ASOCIATS A LA FONT UR-DAR 

1.-El Nun (a l’inici dels temps) 

 

Acadis	Nu.
América Central (Nahuas)	il-Huica-Atl/ Aigvues celestes)
América Central (Tarascos)	Parhaquahpeni
America del Nord (Wintu)	Blau Central
Arabs	Holmat
Cananeus	Yam
Caldeus/ Babilonics	Nu. Hub-Ur Oceá Lama/ Oceá de la saviesa Llac interior
Celtes(Bretons Armoricans)	Ne-Nu (Cel o lloc on habiten els deus)
Egipcis	Nun/ Nu
Grecs	Caos primitiu Oceá primordial
Hebreus	Tehom/ Abisme
Hindus (Gentoux)	Johale/ Abisme/ Mar de llet
Hindus	Mar de llet/ Ta-Ir Narayana (Nara és aigua i Ayana és residencia) Residencia de les aigues Oceá Primordial Ana-Vatapta (llac semblant a un mar)
Nordics	Gin-Nun-Gagap/ Abisme
Ocenia (Tonga)	Gran mar sagrat
Ocenia (Maories)	Po/ el buid
Palestins	Yam
Perses /iranis	Zaré/ Gran llac central
Sumeris	Nu Oceá Lama/ Oceá de la saviesa
Xinesos	Caos semblant a un ou de gallina

 

RIUS MES IMPORTANTS ASSOCIATS A LA FONT D’UR-DAR 

Surten del Huk-Airya al llac Nun   

 

Hindus…	Ganges Celeste
Iranis-Perses	Ardvi (riu d’aigua dolça en forma de glaciar)

 

Surten de la font Ur-Dar 

 

Nórdics (Eda Major)	Dozte rius/ Mars sorgien de la font com els radis d’una roda
Nórdics (Gylfaginning)	Onze rius/ mars que sorgeixen de Urd són els Eli-Vagar/ Eli-Wagar/ Eli-Vagor que formen els dotze rius de l’infern

 

Segons els hindus el riu Oceá original (Ganges Celestial)  va ser dividit per Cronos (Shiva) en 7 rius per evitar inundacions. :

Els 7 rius segons els nórdics eren:

• Gioll/ Gjoll, l’ample riu
• Didh, 
• Fiorn 
• Gipu 
• Gomul 
• Sekim 
• Vidh 

Segons els grecs : Torrent Sus 

1.- Riu Oceá (d’aigua salada), anomenat: 

 

Arabs	Nil Celestial
Asteques (Xiximeques)	Riu de nou boques Chicunauictlan
América Central (Boyacá)	Car-Are
América Central (Chibchas/Colombia)	Riu Funzha
América Central (Desana)	Riu Vaupés
América Central (Kurripacos)	Riu Guainía
América Central (Nahuas)	Cem-Anahuac
América Central (Nukak Maku)	Riu de llet
América Central (tolteques)	Cem-Anahuac
America del Nord	Riu Colorado Celestial
America con sud (Aonik’enk)	Senguer
América Sud (Charrúas)	Riu que es com un mar
.America Sud (Mbya)	Para Guachú Rapitá
América Sud (Matsiguenga)	Urubamba
America sud (Shipibo-Amazonia)	Paro
Caldeus	L’Oceá Lama/ L’ocea de saviesa
Cananeus	Hab-Ur
Dogon (Africa)	Yuguru Na
Egipcis	Me-Urt/ Me-Urd/ Meht-Urt Uer-Ness Nil celeste
Filipins (Surigaonon)	Pikit
Grecs	Oceá
Hindus	Sagar/ Narmada/ Narbada/ Nebudda/ Rewa/ (desemboca a Arabia celeste/ Harabba)
Inques	Yacu-Mana
Japonesos shintoistes	Ama-No-Taka/ Ama-No-Kaea/ El «Riu celestial»
Nórdics (Gylfaginning)	Gioll/ Gjoll (ample riu)
Sumeris	Hab-Ur
Xinesos	Riu Ho/ Riu Jo/ Riu Groc
Xinesos	Huang-Kuan/ Manantial groc

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons Africa (els yorubas de Nigeria/Benin) 

Nla (Kadmo), era anomenat el Gran Deu

En el cel vivia l’esser Suprem Olorun (Urá) , atés per altres deus, entre ells els orishas (els deus descendents de Kadmo)

Olorun (Sol) és la tercera divinitat en importancia. 

Al principi el mon era un caos acuós, sense forma, ni mar ni terra, sino un rebuig pantanós

Olorun va cridar Nla a la seva presencia i li va ordenar que creés el mon. 

Era el moment de fer la terra sólida i Nla va rebre una closca de cargol ple de terra mágica, un colom i una gallina de cinc dits per poder fer l’encarrec. 

Nla va baixar al caos pantanós i es va posar a organitzar-lo.

Primer va tirar la terra mágica en un petit terreny. El colom i la gallina van començar a gratar sobre la terra mágica fins que la terra i el mar van quedar completament separats

Quan Nla es va presentar al Suprem per explicar el que havia fet, aquest li va enviar un camaleó per que inspèccionés la feina feta. El Camaleó va fer un informe favorable i Olorun li va dir a Nla que finalitzés la feina. 

Nota:

El camaleó dels Fon de Benin és el simbol del deu Lisa/ Urá pels grecs

La creació de la terra va durar quatre dies.

En el cinqué dia Nla va descansar (els yorubas tenen la setmana de quatre dies i cinqué descansen en memoria de la creació

El primer lloc de la terra va rebre el nom d’ Ife, que significa «ample»

Després se li va afegir ilé, que significa «casa»

La ciutat de Ife-Ilé (Dunnu) es la mes sagrada dels Yorubas

Nla va ser enviat de retorn a la terra per plantar arbres, entre ells la primera palma d’oli i Olorun va fer que plogués per fer germinar les llavors que van creixer formant una gran selva

Segons America Central (Zacatecas i huicholes) 

Tatei-Matinieri (Gea), Dessa Mare que viu en un ull d’aigua prop de Wirik-Uta,  un olimp situat a lest, la part superior de la Terra 

Segons els asteques (Xiximeques) 

Xolotl, portador de l’anima del mort. Conduia ls morts fins les regions inferiors  regades pel riu de nou boques Chicunauictlan 

Segons els celtes (gals) 

Belen-Ton/ Baren-Tono: Font sagrada de tota la mitologia celta 

Segons els egipcis 

Pels egipcis el riu Nil Celeste (Oceá) es alimentat per les aigues que hi ha sobre el  firmament i també per les que flueixen del subsol (font Urd-Ar) 

Segons els grecs 

La font Caballina o Hipocrene era la font que neixia al peu de la muntanya Helicon. 

Estava consagrada a les muses 

Hipocrene significa la font del caball (Pegaso) 

Segons els hebreus 

Deu va trovar a les aigües de dalt masculines i les de baix femenines. Estaven unides en una apasionada abraçada. Va ordenar que una d’elles s’aixequés, però les dues es van aixecar juntes. 

Llavors Deu les va haver de separar 

Les de dalt les va aixecar a gran alçada (Segon Cel) i a les de baix les va derribar (Tehom) 

Nota:

Les aigues de dalt les va situar al Segon Cel (sota la cupula metálica, que rebia el nom de Firmament. 

Les aigues de baix les va situar sota l’illa de Ki, eren les aigues segellades del Tehom, a les que s’accedia a traves de l’Engur (Apsu). 

Però després les aigües dividides es van llençar unes contra altres  i van inundar els cims (les aigües de baix), arrivant quasi fins el tron de Deu. Llavors Deu les va fer baixar. 

El tercer dia, quan Deu es va dedicar a reunir les aigües salades en un lloc per permetre que aparegués la terra seca, l’Oceá (Prometheo), el seu cap, va protestar. 

Deu, després, va concedir un lloc separat a cada conjunt d’aigües (les de dalt i les de baix), tot i que, a l’horitzó, estan només separades per una amplada només tres dits prims (300 legues). 

De vegades el mar encara amenaça a la seva barrera de sorra. 

A les aigües del Tehom (aigües dolces subterranies) Deu els hi va prohibir que pujesin. Des de llavors Tehom només envia fonts. Tehom lliura a la Terra tres vegades més aigua que la pluja, 

Segons els maies 

En el dia de l’enterrament, el deu Tawiskal/ Nal esta situat a l’est, la gran estrella Venus (Nal/ Osiris), el deu del blat és flexat, 

El seu enterrament és a l’est, en la seva terra, en el seu seient, en el seient dels homes. 

Durant tres llunes, tres mesos esta enterrat el «senyor de K’antenal» 

El seu enterrament és a l’est, en Wuk Ha’Nal o «lloc set-aigua» (és un dels llocs on en la mitologia maia es produeix el renaixement de Nal) 

Segons els nórdics  

Odin (Erebo) va instal.lar un seient del judici al pou/ font Urd, on les nornes cuidaven les arrels de l’Yggdrasil 

Segons els nórdics (L’Edda Major) 

Fa molt temps no hi havia cel a dalt ni terra a baix, només una vasta profunditat sense fons envoltada en una atmosfera de boira.  

En algun lloc en mig de l’abisme hi havia una font d’on fluien dote rius com els radis d’una roda. A mesura que els rius s’anaven allunyant de la font, es congelaven 

Al sud del mon de boira hi havia un mon de llum. Una vegada va començar a bufar brisa del sud i va començar a fondre el gel. El contacte entre l’aire templat i el aire fred va formar nuvols que es van congelar i van formar el gegant de l’escarxa  anomenat Ymir (Kaos) 

Segons els nórdics (Gylfaginning 4,6) 

Eli-Wagar/ Eli-Vagor 

Unes aigües primitives,les Eli-Vagor van formar el buit obert, el Gin-Nun-Gap.  

Va sortir per contacte de lo fred i lo calent una vida que va prendre forma humana 

Del Hvergelmir sorgeixen els Eli-Wag-Ar (mars tempestuosos formats per onze mars de corrents gelades i verinoses. Són els dotze rius de la regió dels inferns.  

Però, a mesura que es van apropant al Muspel (Harabah), bulleixen per les xispes que salten d’aquesta ebullició esencial i sorgeixen dos essers primigenis: l’eton Ymir, (Kaos) el bessó, i la vaca Audumla (Gea), la fructifera sense banyes. 

Tyr (Theos) diu a Thor (Zeus): «més enllá de l’Eli-Vagar, viu Ymir (Kaos), mars tempestuosos que sorgeixen de la font Hvergelmir 

Les nornes: Urd (passat), Verandi (present) i Skuld (futur) regaven cada dia l’arbre del coneixement amb les aigües de la font UR-Dar 

Segons els nórdics 

Ur-Dar és «el calder bullent», on antigament hi havia Gin-Nun-Gagap i ara és la font que guarda saviessa i el coneixement. 

Manantial que sorgeix de les profunditats del Nifl-Heim, seu de la deessa Hel (Cora). 

Lloc lleig i tenebrós on desemboquen dotze cursos d’aigua gelada. Entre els rius més coneguts: Didh, Vidh, Sekim, Fiorn, Gipul i Gomul 

Segons els nórdics

Els noms donats a la font Ur-Dar són:

Hvergelm-Ir / Hvergelm-Er

Vergelm-Ir

Font-Mim-Ir

Font d’Urd/ Ur-Dar

Ur-Dhr: La font del destí

Del Hvergelmir sorgeixen els Eli-wagar (mars tempestuosos formats per onze mars de corrents gelades i verinoses, els dotze rius de l’infern. Però, a mesura que es van apropant al Muspil/ Muspell, bulleixen per les xispes que salten d’aquest.

Segons els nórdics 

Nidh-Ogg-Ur (Atlas): Vivia en el Nif-Heim i anava mosegant les arrels de l’arbre del món (Yggdras-il) 

Iwalde (Atlas) era el vigia implacable de la font d’Ur-Dar  

Siegfried va matar al nibelung Mime (Mimir/ Atlas) que l’havia criat, per evitar que el traeixi. Custodiava l’arbre del món, al costat de la font de la saviessa 

Segons els nórdics (el Voluspa escandinau) 

En l’alba dels temps, el fantástic germen de l’univers estava en el Gin-Nun-Gagap (copa d’ilusió) simbol de l’abisme buit i sense limits. 

En aquesta desolada i tenebrosa matriu del món cau un raig de cálida llum que omple la copa fins la vora i en ella el raig es congela.  

Llavors l’invisible va aixecar una bufada, un vent abrasador que va derribar les gélides aigues i va disipar les boires 

Les aigües corrents de l’Elivagar van caure en vivificants gotes de les que va sorgir la Terra amb el gegant Ymir, el principi masculí (Kaos) i al mateix temps va neixer la vaca Audhumla (Gea) 

Segons Oceania (Taiti) 

En el principi Ta’Aroa (Kaos) dormia solitari a l’interior de l’ou cósmic  fins que es va trobar en condicions d’iniciar la creació. Llavors en despertar, va trencar l’esclofolla i va sortir. En sortir, el silenci, el buid el van deprimir de forma que va usar un tros de closca per fer la terra i l’altre per fer el cel.

Va fer la seva residencia anomenada Roi.- I -Te- Fatu Ta’Aroa (residencia de repós del Gran Senyor).

Ta’Aroa esta asociat i anomenat: Rua-I-Tupra: la font del creixement.

Ta’Aroa es va enfadar amb la humanitat i va aixecar el nivell del mar deixant unicament illes disperses. 

La parella primigenia (Urá i Tia) es va instal.lar llavors al cim d’una muntanya per refugiar-se de les aigües primitives.

A Taiti, Taaroa, que te el poder de crear, va fer dormir l’home durant anys per varies vides. Durant aquest temps, la deitat va treure un os (un ivi) de l’home i el va convertir en dona (Rea).

Segons els xinesos  

Wu-Yih, un descendent de T’ang (Zeus) de la dinastia Shang (va regnar 4 anys), va morir mentre estava de cacera entre els rius Ho i Wei tocat per un raig 

Segons els xinesos: Anals de Primavera i Tardor (Mites de la Creació)

Chang Ti (Theos), el Sobirá del Cel, va crear el món com un ou de gallina

El Cel era la concaviat superior de la closca, per on caminen els astres

El rovell era la terra (la terra vermellosa transparentava entre les aigues del Nun)

La clara era l’Oceá primordial

Allí, com un pollet va ser incubat Pan-Ku (Kaos), el Senyor i aquella incubació va durar 10.000 anys.

El senyor va començar a eixir per l’orient

L’ou de Panku era com un sac de color groc, però al mateix temps vermellós com una bola de foc, brillant, espurnejant, provist de sis potes i quatre ales. Sense rostre.

Quan l’ou va obrir-se, els elements pesats caigueren i els elements lleguers pujaren cap amunt.

Dels elements pesats i foscos Panku va fer la terra i dels elements lleugers i brillants el Cel. 

El Cel va fer-lo rodó per tal que girés. La terra va fer-la quadrada perque es mantingués immobil.

Panku (en aquest cas la terra que s’elevaba des del fons) era molt sabi i cada dia canviava nou vegades de forma i creixia deu peus (uns 3 metres)

Juntament amb ell el Cel s’aixecava de manera similar i la terra es tornava més espesa.

Al final de la seva vida, que va durar 18.000 anys, el cel era molt alt, la terra molt profunda i Panku era d’una gran estatura

Llavors Panku va plorar i de les seves llágrimes es va formar el Riu Groc

En morir Panku el seu cos caigué fent un gran soroll damunt la terra i dels fragments del cos de Panku varen formar-se les cinc muntanyes sagrades

Del seu cap en sortí, al mig, el Son Chan  –  Huk-Airya

Del seu braç dret en sorti, al nord, el Je Chan  –  Muntanya Hiba

Del seu braç esquerre en sorti, al sud, el Jen Chan  –  Muntanya Ida

Del seus peus en sortí, a l’oest el Huan Chan (amb el paradis de Kun-Lun).

Dels seus ulls en sortiren el Sol i la Lluna

De la seva sang en sortiren els rius, els llacs i el mar

Dels seus cabells es feren les plantes i els arbres. 

4.2.1.3  TURÓ PRIMORDIAL

 

BREU RESUM MITOLÓGIC 

Nota: 

S’ha escollit el nom de Turó Primordial, nom en diverses cultures, però especialment l’egipcia 

A l’oest de l’abisme del Nun, havia aparegut la punta d’una roca en forma piramidal,que, poc a poc,va anar sorgint de l’aigua fins formar un turó (Turó Primordial). Aquest turó va ser el centre d’una illa posterior, anomenada «illa de la Creació» (o illa de  foc, a causa del seu carácter volcánic) rodejada per l’anomenat llac dels dos ganivets.

Al principi dels temps, tot l’hemisferi nord estava fosc i glaçat a causa del colapse de Sirius B, que s’estava convertint en nana blanca. L’hemisferi sud era més cálid a causa de estar més próxim a la zona d’erupcions volcániques.

Però, el colapse de Sirius B va propiciar que Sirius C captés alguns dels planetes que giraven en la seva orbita. Llavors tot va canviar i la temperatura es va enfilar de forma que a l’exterior feia molta calor

El turó, va ser el primer lloc on s’havia aturat la gran nau Adicenchen de Kaos.Va ser aquella gran pedra,i les aigues que l’envoltaven, on Kaos  va dipositar els primers germens de la creació. 

Allí van neixer Gea, anomenada la «dama de la roca» i Gea va tenir després el seu primer fill Theos, el primer dels titans (els deus majors o, millor dit, els primers humans deificats).

A causa de l’elevada temperatura exterior, els primers titans, criatures pre-humanes, plantes i animals es van haver de refugiar en coves fosques, humides i fresques.

Nota:

El Turó Primordial va sorgir molt a prop del forat occidental, enorme forat entre muntanyes per on s’amagava Sirius C (la posta de Sol), segons l’Odisea 

Amb el temps Theos i Gea es van separar. Gea se’n va anar a l’Apsu (veure index) Theos, i alguns dels titans va anar cap a l’est, a l’altipla de l’Ekur, on en un  s’edificaria la ciutat celeste de Nippur (Segon Cel)

Allí Kaos havia plantat el primer arbre. Un arbre geganti que unia els tres nivells inicials del Turó Primordial: Les arrels arrivaven a les coves subtrerranies del turó (on hi havia els humanoides), el tronc sobresortia a la superficie i les branques i fulles arrivaven fins a les capes superiors de les vessants del Turó i servien d’aixopluc als primers habitants del Turó Priomordial (Els primers titans)

Nota:

El famós arbre rebia el nom d’Yggdrasil en els mites nórdics

PRIMERA ROCA DEL TURÓ PRIMORDIAL, ANOMENAT

 

America del Nord ( Mikow)	Pic blanc
America del nord (navajos)	Roques blanques
Celtes (llegendes rei Artur)	Matriu de la creació
Egipcis	Ben-Ben
Grecs	Roca Blanca
Perses	Abu-Dad
Tibetans (el manuscrit Po-Ti-Bse)	Roca blanca

 

TURÓ PRIMORDIAL ASSOCIAT A LA PRIMERA LLAR, ANOMENAT 

1.- Com Turó 

 

Africa (Yorubas, Nigeria)	Ife
América Central- Arhuacos	Turó de Elunmake Gunllunmake
América Central (Tzeltales)	Bawitz/ Turó de dalt
América Central (Wiraxati)	Reu’Unaxi, el Turó Cremat,
America del Nord (Creek)	Turó de Nun-Ne Chaha
America del Nord (Choktaw)	Turó de Nanih Waiya
America del Nord (Knisteneaux)	Coteau
America del Nord ( Maidú)	Ta’ Doiko
America del Nord (Wintu)	Sas-Kew-il
America del Nord (Zuñis)	Muntanyes de la gestació
América Sud (Pai)	Turó Guasú/ Turó Vusú/ Jasú Ka-Renda
Asirio-babilonics	Turó Mashi/ Turó de la posta de sol (Sirius C)
Asteques	Coa-Tepec (com turó) Turó Tonaca-Tepel
Cananeus	Primera illa de Mot
Celtes	Caer/ Turó primordial (com turó)
Celtes (llegendes rei Artur)	Caer/ (com turó)/ Caer Llyon Turó sagrat/ Turo primigeni/ Turó primordial Eix del món/ Matriu de la creació
Egipcis	Turó primigeni/ Turó/ Turó Bat Mont primordial Terra de la primera epoca
Grecs	Turó de Leukas Petre Pierius
Grecs (hermetics)	Mont Libic/ Mont Libi
Hebreus	Kus-Dagh (Dagh vol dir muntanya) Ats-IL-Ut/ Ats-il-Ootht/ Ak-ilah/ .Primer Mon o terra
Hindus	Rewalsar
Japonesos Ainu	Mosir o Kamui Mosir
Mongols	Turó Onza
Oceania (illes Salomon)	Turó Hoto
Oceania (Tuamotu/ Taití)	Papa
Perses	Hug-Her/ Heg-Her Dorodman
Sumeris	Duku / Sant turó
Tibetans (manuscrit Po-Ti-Bse)	Roca blanca
Xinesos	Hen Xan/ Jen Chan, la muntanya de l’Est Tai-Shan/ Tai-Chan/ La muntanya de l’est

 

MUNTANYA (ANTERIORMEN TURÓ) DELS CIMS BESSONS ANOMENADA: 

Nota:

Segons els babilonics anomenada Id (o Ida pels grecs, en honor a la deessa Gea. 

 

Acadis	Arata
América Central-Nahuas	Muntanyes de pedernal
América Central-Tzeltales (Mexic)	Bawitz/ El turó de dalt
América del Nord-Choctaw	Turó Nanih Waiya
América Sud-Ashaninka (amazon)	Omoro (turó de l’oest)
Armenis	Ararat Celeste/ Centre del món/ Muntanya sagrada
Asirio-babilonics	Turó Mashi (turó de la posta de Sol)
Babilónics	Id (nom de la deessa Gea)
Cretenses	Ida/ Dikte/ Muntanya blanca/ Muntanya sagrada (amb dos cims)
Hindus	Maly-Avant Man-Dhata
Hurrites	Ida/ Dikte (com muntanya)
Grecs	Ida/ Dikte (com muntanya amb dos cims) Muntanya Leuhcate/ Muntanya blanca
Japonesos shintoistes	Muntanya Uka
Romans (Apulei)	Ida/ Dikte/ Muntanya blanca/ Muntanya santa/ Muntanya sagrada (amb dos cims)
Sumeris	Ararat/ Muntanya de dos cims bessons Muntanya dels genolls apartats
Xinesos	Hen Shan/ Jen Chan

 

Al nord (est i oest) Setena cordillera circular del Meru 

 

Hindús	Mahendra (setena cadena muntanyosa al sud)
Japonesos shintoistes	Mimoro

 

REGIO ON VA QUEDAR INTEGRAT EL TURÓ PRIMORDIAL ANOMENADA

 

Acadis	Ir-Kallu/.Er-Kallu Iri Ki/ Ki-Gallu/ Eresh Gallu/ Eri-Gal La Gran terra El Gran Lloc
Acadis (en generic)	Irish (Celestial)
América Central (Asteques)	Tamo-Anshan/ Tamo-Anxan
América Central (Huitotos)	Juyarai/ Igori
América Central (nahuas)	Mict-Lampa Tamo-Anchan (paradis de l’oest) La Terra dels humans
América Central (Tarascos)	Mu
America Con sud (Mapuches)	Mag Mapu La Terra dels humans
America del Nord (Navajo)	Primer món
America Nord (Zuñis)	Tek’o-Haian Ulahnane
América Sud (Cocama)	Yvy Mba Emegua
América Sud (Inques)	Ucu Pacha
América Sud (Huacas-Perú)	Ucu Pacha
América Sud (Mbya)	Tupá Reta Api
América Sud (Yanesha)	Sanrron-Esho
Babilonics	Ki-Gallu/ El Gran lloc
Berebers	Tam-Isc-Ire
Cananeus	Habura
Celtes	Tama-Ir
Celtes (irlandesos)	Tama-Ir/ Terra d’Ir/ Ir
Egipcis	Hermópolis/ Kmu-Nu/ Jmu-Nu Nota: La creació és va originar en Hermópolis Ut/ Hut/ Ud/ Hud/.Ot/ Hot/ Hod La terra de l’origen La Terra dels peixos
Escites (Kalmucs. Caucas)	Tamou’s/ inferns
Grecs (Proclo)	Taman/ At-Amun
Germánics	Halió-Heim
Hebreus (Cabalah)	Ats-IL-Ut/ Ats-il-Ud/ Ats-IL-Oot Ak-ILAH 1ª Capital/ 1º Mon/ 1ª Terra segons Arbre Sephirot
Hebreus Cabalah	Eresh/.Eres (Eres es terra)/ Eretz/ Erez La terra zero/ Terra inferior
Hindús	Mirt-Loka/ La Terra (Loka significa lloc/ planeta).
Iranis	Saok Avesta
Japonesos	Tori Kami de Id-Zumo celestial Id-Zumo Celestial Naraka/ Les regions infernals
Nordics	Hel-Heim/ Terra de Hel
Oceania (Maoris)	Ao
Perses	Zam-Anm/ Duzakh
Sumeris	Ut-Nu (a l’oest de Nu) Iri-Gal (el Gran Ir)/ Ir-Kalla (la Gran Casa) Ki/ Ki-Gal La Gran terra El Gran Lloc
Sumerics (en generic)	Eresh Celestial/ Eres/ Eretz Iri/ Eri Aratta
Xinesos	Tama (també nom antic de la Xina)

 

4.-Al nord-est: Setena cordillera circular 

 

Hindús	Mahendra (setena cadena muntanyosa al sud)
Japonesos shintoistes	Mimoro

 

LLAC ASSOCIAT AL TURÓ PRIMORDIAL, ANOMENAT

 

America Nord (Zuñis)	Llac dels morts
America Sud (Chibchas)	Llac Iguake
Celtes (irlandesos)	Llac Tegid
Egipcis	Llac dels dos ganivets
Hindus	Llac dels ganivets Hridalayesh
Inques	Wiracocha (o Llac de la Creació)
Japonesos shintoistes	Pou estany de la veritat (del Cel)

 

Nota: 

Es diu llac dels dos ganivets, perque inicialment només sobresortien els dos cims bessons de la futura muntanya Ida.

El primer que va sortir,va ser el «Turó Primordial», amb la seva punta en forma piramidal, anomenada Ben-Ben

PRIMER ARBRE DE L’ILLA DE LA CREACIÓ

Africans-San (Bosquimans)	Omumbo-Romboga
Africans-Serer	Somb (Prosopis africana)
América del nord-Maidou	Hu’Kimsta
Hindus	Parijata
Lao (Laos)	Carbasser d’aigua gegant que donava fruits
Nórdics	Ygdrasil

 
 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons Africa (Serer del Senegal-Gambia)

Tot va començar en un pantá, on va creixer un primer arbre. La formació de la terra (illa de Ki) no es va produir sino molt després de la creació dels tres primers llocs seguents:

1.- Les aigües del mon subterrani,
2.- L’aire (inclou el mon superior, el sol l la Lluna i les estrelles
3.- La primera terra (a l’illa de la Creació i després a Hel-Id, habitada per deus i humanoides)

La terra dels humans (illa de Ki) no es va creada sino molt després d’aquests llocs

Nota:

Els primer arbre (i després d’altres) va ser creat per Roog (Kaos)

Segons Africa (Yaundés del Camerun)

En un altre temps hi havia dos sols, però l’intensa calor era molt molesta                         

Segons Africa (Yorubas de Nigeria) 

Ifé-Ilé era la ciutat sagrada on va començar la creació de la terra i des de la qual la gent es va dispersar pel mon. Es creia que estava situada en el centre del mon. 

Aquesta terra va rebre el non de Ife, que vol dir ampla i posteriorment se li va afegir ile,  que vol dir casa. Va ser la primera llar de tots els creats 

Segons Africa (bantus del Zaire) 

Nzambi equival al Theos del grecs i el seu simbol és Sirius. 

Nzambi, després de tenir violents dolors d’estomac, va vomitar el Sol (Hiperió), la Lluna (Harmonia) i les estrelles (deus menors). 

Despres va vomitar els bancs de sorra, els animals, les plantes i finalment els homes

América Central-Arhuacos (Colombia)

Al principi del mon era un estat de tenebres, ja molt abans d’apareixer el nostre Pare Sol:

Kaku Bunkuakui (Kaos) i la nostre mare lluna Aty-Tima (Gea) per a donar llum al món

Nota:

Kaku significa masculí.

La nostre mare Aty-Tima va formar-se on s’havia format la terra, el turó anomenat Elunmake Gunllunmake

Allì va començar la creació dels essers i l’origen de la primera població, amb la seva sang roiga i blanca de qui son quatre mares i quatre pares, anomenats.

• A)  Quatre Mares                                    

Dione  –  Primera Mare: Gunna-Lei-Juban

Nix  –  Segona Mare: Alunci-Juban

Harmonia  –  Tercera Mare : Gona-Lei-Juban

Tia  –  Quarta Mare: Zara-Lei-Juban/ Sara-Lei-Juban

• B)  Quatre Pares                                    

Yahbeth : Alunci-Tana

Erebo : Mamu Lunnei Tana

Kadmo : Gunnu-Lunnei-Tana

Ura : Zasa-Lein-Tana/ Sasa-Lein-Tana

Diuen que aquests essers van existir en «Esperit» abans de formar-se el mon. 

Des de llavors, ells es van fer els amos de la sang que circula per les nostres venes. 

Per tant ells van ser els nostres primers pares i mares primitius

Nota:

Recordar els mites egipcis, iguals als arhuacos pero amb noms diferents, una octoada formada per quatre parelles: quatre granotes mascles i quatre serps famelles creades totes elles per Thut (en aquest cas és Kaos)

Nu/ Nun i Naunet :

Els caotics / Els Tohu del Genesi (Equivalen a Theos i Gea)

Heh/Hehu i Hehet:

Els erratics/ l’infinit/ Els Bohu del Genesi (Equivalen a Yahbeth i Dione

Les aigües extraviades que busquen una meta.

Kek/Keku/Kekin/Kerehet i Keket:

Els tenebrosos/ Els Khoshek del Genesi (Equivalen a Erebo i Nix)

Niau i Niaunet

Els perduts/ Els Rua Elohim del genesi

És l’espai que domina la materia inert (Equivalen a Kadmo i Harmonia)

Segons America Central-Ch’oles Mexic) 

En el Wajalix o Temps antics o primer temps, tot era foscor i s’iluminaven amb la llum de Ñoj-Ek (Ñoj significa gran i Ek estrella, també pels mayas)

Nota:

Ñoj Ej es Sirius B quan s’estava apagant, colapsant i convertint en nana blanca 

Segons América Central-Asteques 

A Tamoanchan, va neixer Itzal-Papalotol (Gea) ( on després va ser la reina) 

Lloc on es van formar els primers deus i els primers homes 

Segons América Central-Kurripaco (Colombia)

Ña-Piri Kuli (Theos) tenia planejat que quan una persona arrivés a certa edat avançada, s’hauria de ficar durant tres dies seguits en una habitació, fent memoria del sexe, de la veu i del pensament, els tres principis de l’existencia humana, i d’allí en sortis com nou.

Aquesta habitació ja l’havia preparat Ña-Piri Kuli (Theos) a casa seva a Waitjipan

Waitjipan un turó a la riba del riu Guainía (riu Oceá)

Nota:

Waitjipan correspon al Turò Primordial, futura muntanya Ida

En Naken Caranoa (Apsu), al riu Guainía hi ha una casa d’aquestes, i una altra a Kuyari (a la ciutat de Nippur, Segon Cel)

Però després va tancar el lloc de la «Casa dels esperits (deus)» amb una porta de forma que mai es pogués obrir. Perque per «allí els morts entren, però mai en surten».

Segons América Central-Kogi (Colombia) 

Primer estava el mar. El mar estava arreu. El mar era la mare. La mare no era gent, ni res, ni cap cosa. Tot estava fosc. No hi havia sol, ni lluna, ni gent, ni animals, ni plantes

Segons América Central-Mixteques (Mexic) 

La gent, en origen, va sorgir d’un mon natural que ja existia

En l’any i el dia de l’obscuritat i tenebres, abans que hi haguesin dies o anys, estant el mon en una gran obscuritat, que tot era un caos i confusió, estant la terra coberta d’aigua, només hi habia llim i llotsobre la faç de la terra

Llavors va apareixer un deu anomenat Un Ccervol-Culebra de lleó (Kaos) i una deessa molt maca i bufona, anomenada Un Cervol-Culebra de Tigre. Aquests dos deus van ser el principi de la resta de deus, els pares i mares de tots els deus. Amb la seva omnipotencia i saviesa van fer i fundar un gran bloc natural de pedra sobre el qual van edificar suntuosos palaus

Van tenir dos fills mascles, molt macos, discrets i savis en totes les art. El primer anomenat Vent de les nou culebres (Theos) i el segon vent de les nou cavernes (Yahbet).

El primer, Yaha es convertia en aguila i volava per damunt.

El segon, Yahui,  transformat en serp de foc amb ales, també volava i es ficava entre els penyals i les parets rocoses. 

Segons América Central- Wixatari/ Wixarika (Mexic) 

Abans de formar-se el mon, només hi havia mar, aigua. 

Al principi del temps, deus, animals i plantes s’entenien i també malgrat la distancia es podien comunicar entre si. 

La regio central es on viuen els humans i els deus de l’orient

El mon (illa de Ki) es una plataforma circular que flota sobr el mar, una massa d’aigua que composa una serp de dos caps. Aquesta enorme serp marina que abarca d’orient a ponent es el simbol de Takutsi Nawa-Ke (Tia), l’avia ancestral

Wirikuta es un dels territoris sagrats del indis wixarika.

Dins de Wirikuta i ha el Reu’Uunaxi, el Turó Cremat, on a l’inici dels temps es va originar la vida i on va apareixer per primera vegada el Sol, Wirikuta es l’alba dels temps

Els ancestres vivien en una granja anomenada Tiameta en ,la regio central del territori sagrat de Wirikuta. El desert de l’Aurora (Adama), va ser el lloc de la Creació. Es el simbol de la porta al món dels deus

L’ull de Deu representa els 4 punts cardinals del cosmos, mes el centre

Segons America del Nord (iroquesos i hurons) 

Ataensic (Gea) va caure per una apertura que es va produir en la boveda del cel i es va precipitar en una immensa extensió d’aigua en la que vivien animals i aus acuátiques que la van salvar i la van dipositar sobre una illa formada amb el fang estret de les profunditats i situat sobre el llom d’una tortuga.  

L’illa després es va dil.latar i es va convertir en la «Terra»  

Llavors Ataensic la va convertir en la seva llar i va engendrar dos bessons 

El primer es va dir Iuskena Teh-Aron (Theos) i es va convertir en creador del món. 

El segon es va dir Tawisk-Aron (Yahbeth), que, després de diverses tentatives per imitar al seu germá va crear als gegants. Va formar la «Terra» amb el fang estret de les profunditats de les aigües i la va poblar d’essers humans.

Segons America del sud (Pai Tavyeras-Amazonia Paraguay)

Turó Guasú, Jasu-Ka-Renda o Jasu-Ka venda. Es el centre del món, el melic del món, allí on va comensar la Creació del món.

La tribu dels Pai Tavyteras, nom que significa habitants del poble del centre de la terra o del món. Lloc on es van crear.

Segons America del sud (Shipibo-Amazonia peruana)

En els primers temps regnava una obscuritat total.

Després va venir la llum amb el nostre Pare Sol, a qui anomenen «Papa Barí» (Kaos)

Feia molta calor, tot cremava. Res podia creixer sobre la terra, 

Al principi el Cel i la terra estaven tant aprop que quasi podien tocar-se

Després va sorgir l’aigua i el bosc. Mes endevant el Cel es va allunyar Papa Barí es va instal.lar en lo alt (Seté Cel) i alla esta fins ara. 

Molt més lluny del Cel de Barí esta el «Ochó» i molt més lluny «Quinquin Oho», el Cel de les estrelles, on fa molt fred.

Al principi no hi havia estrelles, ni lluna, només estava Sol. Lluna Oxe no existia (Osiris). No hi havia ocells, ni plantes, ni animals. Tot va venir després.

Segons els celtes 

Caer era el monticul o turó sagrat, monticul primordial i matriu de la creació. És la mansió del calder, cap d’Hades o del món subterrani. El monticul primordial és l’Axis Mundi o l’eix del món 

Segons els celtes (llegendes del rei Artur) 

Artur (Urá). Una de les seves residencies és Caer-Llyon. Caer-Myrr-din (Dunnu) és la residencia de Merlin (Erebo). Caer és la muntanya, el monticul o turó sagrat, monticul primordial, matriu de la creació 

Segons els cananeus (El Sanchoniaton) 

MOT és el llim o fang segons uns, la putrefacció de la massa acuosa segons altres.  

Eus aqui l’origen de tots els germens d’on van sortir animals privats d’organs i sentits que, amb el temps, van arribar a ser essers intel.ligents contempladors del cel, encara que estaven sota la forma d’ous 

Després de la producció de Mot va sorgir el SOL i els altres astres. 

De l’aire purificat del mar i escalfat per la Terra van resultar els vents, nuvols i després la pluja. 

Les aigües van ser separades per l’escalfor del Sol i precipitades als seus respectius llocs. 

Hi va haver trons i llamps i amb el soroll els animals es van despertar, van sortir del llim/ fang i es van escampar per la Terra, l’aire i el mar.  

«El Sanchoniaton» diu que MOT era fangós i tremolós. Va apareixer en mig de les aigües en forma de set illes. Una d’elles pantanosa i saccejada pels terratremols  

Segons els egipcis

Al principi l’univers estava plé d’un res, obscur i acuos, anomenat Nun. D’aquest oceá inert descrit com informe i negre, va brotar un turó de terra ferma sobre el que Ra (Theos dels grecs), es va materialitzar en una forma autocreada com Atum 

El mont primordial de Ra Atum estava a l’illa de la Creació. Va sorgir de les caudeloses aigües del Nun.

Segons els egipcis 

Neith (Gea) Va sorgir del Nun per crear déus i homes. Identificada amb les aigües del Nun que van precedir la creació. Va pujar el montícle primigeni per descansar 

He-Net (Gea): Va profetitzar un pas segur a traves del món subterrani 

Segons els egipcis 

Nuu representa les aigües insondables que flueixen sota terra i poden ser abordades en el sud. Nun era el caos o Abisme. Profunditat immensa sense fons. En el Nun entre el fang i l’aigua estaven continguts en potencia tots els germens de la vida

En el Nun anidava un esperit encara no personalitzat anomenat Atum o Tum (Theos). Va sorgir de si mateix abans de neixer el Cel i la Terra. Va brotar del fang primitiu en una pedra anomenada Ben-Ben

Atum es va alliberar del caos que l’angustiava i va il.luminar el món. 

L’au Bennu havia volat per sobre les aigües del Nun abans de la creació original i, finalment, va poder descansar sobre una roca. Aspecte d’ATUM i prototip del Fenix grec.El seu plumatge és daurat i vermell

Segons els egipcis 

Concebut el Nun com un pantá bombollejant. Profunditat immensa sense fons on en el fang i l’aigua estaven continguts, en potencia, tots els germens de la vida 

Quan encara no existia l’univers, nomes existia una infinita superficie acuosa que s’escampava sobre l’espai insondable. Era el Nun, el no ser» 

Al principi el món estava plé d’aquest res obscur i acuos anomenat Nun.   

D’aquest oceá inert, descrit com informe i negre, va brotar un turó de terra ferma sobre el que Ra, el deu Sol, és va materialitzar en una forma autocreada com Atum (Ra Atum/ Theos) 

El mont primordial de Ra Atum estava a l’illa de la Creació i va sorgir de les caudeloses aigües del Nun. 

Segons els egipcis 

Atum emergeix de l’oceá primordial i asumeix el nom de Ra, convertint-se en deu unic, creador dels deus, sense l’auxili de cap altre deu/ deessa.

El cel no havia estat creat, la Terra no havia estat creada, els fills de la terra i els reptils no havien estat creats en aquell lloc. Jo, Atum, estava sol. No hi havia ningú que treballés amb mi.

En el Nun estava inert Atum (Theos), el demiurg Tum (Atum), el que havia nascut en el Nun, quan el cel no havia vingut a l’existencia, (no s’havia edificat), quan la terra (Ki) encara no havia vingut a l’existencia, quan els dos pilars, Shu (Urá) i Tefnut (Tia) encara no existien, abans que naixesin els deus, abans que aparegués la mort, abans de la disputa…»

Atum no era una criatura del Nun, malgrat havia estat ajagut inerte en el Nun. Atum es va posar en moviment i va pujar al turó primigeni que emergia de les aigües

Atum va apareixer misteriosament en el Nun quan la Terra encara no existia, quan res existia, res que estigués establert, quan fins i tot encara no existia ni el desordre.

Atum emergeix del llac dels ganivets des de l’interior del lotus creat per Nun.

Atum va emergir del Nun, sobre el monticul primigeni que tenia forma de pirámide 

A tum va sorgir del Nun, autocreant-se sobre el turó primigeni que els egipcis anomenaven Ben-Ben.

Nota:

Els cims dels obeliscs estan rematats per una pirámide que simbolitza el Ben.Ben. A Heliópolis (al costat del Caire)  existia un monolit sagrat anomenat Ben-Ben que es creia representava Ra

 

Segons els egipcis 

Una illa havia sorgit en Hermópolis entre les aigües de l’abisme primordial. I, en aquesta illa anomenada dels «dos ganivets» els deus granotes i les deesses serps havien dipositat un ou que en trencar-se, va donar naixement al Sol,el creador i organitzador del nostre món. 

Atum emergeix del llac dels dos ganivets des de l’interior del lotus creat per Nun. 

Atum es va posar en moviment i va pujar al turó que emergia de les aigües. 

Segons els egipcis

En Hermopolis, Nun no és el caos primordial, sinó la «Substancia indefinible» la font eterna i infinita de l’univers. 

«Quan encara no existia el món, nomes existia una infinita superficie acuosa que s’escampava sobre l’espai insondable. Era el Nun, el no ser» 

Al principi l’univers estava plé d’un res obscur i acuos anomenat Nun. D’aquest oceá descrit com inert, informe i negre, va brotar un mont de terra ferma sobre el Ra el deu Sol es va materialitzar en una forma autocreada com Atum (Theos) 

Segons els egipcis 

Una illa havia sorgit en Hermópolis entre les aigües de l’abisme primordial. Aquesta illa era anomenada dels «dos ganivets» 

Atum emergeix del llac dels ganivets des de l’interior del lotus creat per Nun 

Segons els egipcis 

Les aigües inicials o primitives del Nun, és a dir, de l’abisme o caos aquós, estaven representades pel deu Nun, el primer deu que va sortir de l’aigua per posar-se sobre el «turó primordial»

Al deu Nun se’l representa amb l’aigua fins la cintura o sortin de l’aigua i sostenint amb els braços la Barca Solar.  

Al principi l’univers estava plé d’un res obscur i acuos anomenat Nun. D’aquest oceá inert, es va materialitzar una forma autocreada com Atum .

El mont o turó primordial de Ra Atum (Theos) estava a l’illa de la Creació i va sorgir de les caudeloses aigües del Nun

Originariament els egipcis l’anomenaven Innu/ Innu Mehret (el pilar septentrional)

Es diu que Innu formava part de la primera terra que va sorgir de les primitives aigues en el moment de la creació, «la terra de la primera época», on els deus van començar a governar la Terra.

Hi havia un Innu celestial i un Innu terrestre

El  nom biblic de la ciutat al planeta Terra era On, despres Was i posteriorment Tebas. 

Després va ser Heliópolis (en grec). El nom egipci d’Heliopolis era ANUO-ON

Segons els egipcis (textes dels sarcofags 1.161)

«Jo soc Atum (Theos), el Creador dels mes antics deus».

Jo soc aquell gran El-Ella (andrógin).

Jo soc lo que a Ell (Kaos) li va semblar bó.

Vaig fer el meu lloc en el lloc que vaig voler» (en el Turó Primigeni)

Segons els egipcis (sacerdots d’Heliópolis)

El caos era l’absencia de cadascun dels elements que hauran de construir el món.

Després de la creació, el caos és descrit com un oceá primordial, aigua inert carent de vida, però que conté tots els germens i totes les posibilitats de la creació. Aquest oceá primordial es anomenat Nun.                                                                                                       

Nota:

El Turó Primigeni va sorgir d’aquestes aigues del Nun

 

Segons els egipcis

El Ben-ben també s’asimilava a l’ocell BENU (el que s’alça amb fulgor), l’au Fenix que renaixia de les seves propies cendres cada 500 anys (El fenix simbolitzat com un ocell bernat pescaire)

L’au BENU havia volat per sobre de les aigües del Nun abans de la creació original.

El color del Benu era com un plumatge daurat i vermell. 

El benu és el prototip del Fenix grec i será un aspecte d’Atum (Theos)

Finalment l’au Benu va descansar sobre una roca

Nota:

Atum apareixerá més tard sobre la supeficie de les aigües i adoptará diferents a aspectes en cada sistema cosmogónic. Per exemple, frequentment apareix en una illa que emergeix de l’aigua. D’altres surt de l’ou d’una au aquatíca i d’altres dels petals d’una flor de Lotus. 

 

Segons els egipcis

Atum, el senyor de l’univers, va dir després d’haver vingut a l’existencia: Jo soc aquell que ha vingut a l’existencia com Khepri (com sol naixent). Quan vaig venir a l’existencia, l’existencia va existir. I tots els essers existents van existir després que jo vaig existir. 

Nombrosos van ser els essers que van sortir de la meva boca abans que existis el Cel, abans que existis la Terra, abans que fosin creades les serps i els reptils en aquests llocs. Jo vaig crear una part d’elles en el caos, criatures somnolientes quan jo encara no havia trobat un lloc per quedar-me.

Segons els egipcis 

En Hermopolis, Nun no és el caos primordial, sinó la «Substancia indefinible» la font  infinita io eterna del món.  

Concebut el Nun com un pantá bombollejant  

En el Nun anidava un esperit encara no personalitzat anomenat Atum o Tum (Theos) 

En el Nun van viure quatre parelles: 

Naun i Naunet («Aigües inicials» o «inercia»)  –  Theos-Gaia 

He i Hehet («infinitud espacial»)  –  Yahbeth-Dione 

Kek i Keket (Obscuritat)  –  Erebo-Nix 

Niau i Niaunet/Niaut (el buit»)  –  Kadmo-Harmonia 

A vegades aquesta última parella és substituida per Amon-Amonet 

Vosaltres els vuit heu fet de la vostra llavor un germen i heu instal.lat aquesta llavor  en el lotus vertent el fluid seminal, l’heu dipositat en el Nun, condensat en una sola forma i el vostre hereu neix radiant sotab l’aspecte d’un nen. 

Segons els egipcis

Tum/Atum (Theos dels grecs), el que a nascut en el Nun, quan el cel no havia vingut a l’existencia, quan la terra encara no havia vingut a l’existencia, quan els dos pilars, Shu (Urá dels grecs) i Tefnut (Tia dels grecs) encara no existien, abans que naixesin els deus, abans que aparegués la mort, abans de la disputa.

Atum, el demiurg, apareix més tard en la supreficie de les aigües i adopta diferents aspectes en cada sistema cosmogónic. 

Per exemple, frequentment apareix en una illa que emergeix de l’aigua.

D’altres surt de l’ou d’una au aquatíca i d’altres dels petals d’una flor de Lotus.

Atum va apareixer misteriosament en el Nun quan la Terra encara no existia, quan res que estigués establert existia, quan fins i tot encara no existia el desordre.

Atum emergeix del llac dels ganivets des de l’interior del lotus creat per Nun (Theos)

Nota:

Nun és l’Oceá bombollejant i a la vegada un dels noms de Thdeos.

Atum no era una criatura del Nun, malgrat havia estat ajegut inerte en el Nun. Atum es va posar en moviment i va pujar al turó primigeni que emergia de les aigües.

Atum va emergir del Nun, sobre el monticul primigeni que tenia forma de pirámide 

Atum emergeix de l’oceá primordial i asumeix el nom de Ra, convertint-se en deu unic, creador dels deus, sense auxili de cap altre deu/deessa

Segons els egipcis 

El caos es descriu com un oceá primordial, aigua inert carent de vida, però que conté tots els germens i totes les posibilitats de la creació. Aquesta aigua és el Nun.  

El demiurg creador apareix més tard en la superficie de les aigües, adoptant diferents aspectes en cada sistema cosmogonic 

L’au Benu havia volat per sobre de les aigües del Nun abans de la creació original, i será un aspecte d’Atum. Finalment l’au Benu va descansar sobre una roca 

Segons els egipcis 

El Fenix, dels grecs era anomenat Bennu pels egipcis.

L’au Fenix renaixia de les seves propies cendres cada 500 anys

El Bennu era un ocell de foc mágic que havia cremat sobre el «turó Primigeni de la creació» en el principi dels temps. 

Mitjançant el primer crit/ paraula, el Bennu havia col.locat en moviment el temps o una nova era.

El Bennu és el misatger principal de la terra on van neixer els deus

Les aigues s’aparten, el turó s’alça i es batut per les ales del Benu (l’au Fenix)

…les aigues van tremolar. En el mont primordial els ratjos de llum van formar una aureola al voltant del Fenix i van inundar la seva  silueta fins que es va convertir en un disc flamejant que va pujar als cels

Segons els grecs 

Júpiter (Theos), va fer mare de les nou muses a Mnemosine (Harmonia), muses que va parir en la muntanya Pierius i anomenades per aquesta raó Piérides

Segons els grecs (l’Odisea)  

L’Odisea situa unes portes del Sol a l’entrada dels inferns, prop del curs de l’Oceá,  prop de la roca blanca, prop del pais dels somnis i prop del prat dels asfodelfs. 

La Roca Blanca (Leukas Petre) linda amb les portes del Sol i assenyala el lloc on el Sol (Sirius C) s’enfonsa en la nit  

Segons els hebreus cabalistes (arbre Sephirot) 

El primer Mon:  Ats-il-Ud/ Ats-IL-Ooth/ Ats-il-Ut/ Ak-Ilah

Aquest món o terra va ser la primera llar de Kaos (Eh-Yeh), Gea (Elohim), Theos  (Yahveh), Adam Kadmon (Urá), pare dels Kadmonis, d’on emana l’organització dels quatre mons. 

1º. Mon:

Ats-IL-Ut/ Ats-IL-Ooth/ Ak-ILAH  –  Illa de la Creació

Mon de Kaos, Gea, Theos

2º Mon:

Briatic/. Briah/ Ber-Iah  –  illa de Tir (Dunnu) 

El Tron: La mansió dels esperits purs 

Titans: Crio, Satan, Nix, Mercuri

3º  Mon:

Asiatic/ Assiah/ : Món de l’acció o Kliphok. És el tercer món habitable  –  Segon Cel 

Hiperió, Osiris, Heli

4º  Mon:

Jetziratic/  Mon de la Formació i morada dels àngels  –  Adamah (Tebas) 

Ge-Tzirá/ Ghe-Tzirá.  Està regit per Metraton i significa misatger 

Mon de Kadmo, Harmonia, Adam

Segons els hopis

Sotukn-ang (Theos) va anar primer a l’univers que contenia el que hauria de ser Tokp-Ela, el primer mon o terra.

Primera Fase: WUCHUMIN:

L’esser humá va realitzar la seva sortida al món

El primer foc va ser encés i la vida va germinar

Segona fase:  SOYAL:

La morada de l’esser humá va ser erigida sobre la terra solidificada.

El Sol (Taiowa)  va rebre noves directrius i van arrivar els primers kachinas (Titans/ deus) per consagrar el seu creixement

Segons els japonesos (pagoda de Meaco) 

Quan la naturalesa no era res mes que un caos sense forma, l’ou que contenia el mon flotava per la superficie de les aigues. 

Una certa materia terrestre atreta del fons de les aigues per acció de la lluna (Gea) es va transformar en una roca sobre la qual es va quedar fixat l’ou.  

El toro (Theos) va donar una cornada a la closca d’aquest ou i el món va sortir pel forat 

Després el toro, amb el seu alé,  va fer sortir l’home de l’ou. 

Segons els japonesos (Kojiki) 

El caos havia començat a condensar-se però la força i la forma encara no s’havien manifestat i no hi havia res que tingués nom, ni res fet.  

Quan el Cel (Theos) i la Terra (Gea) es van separar, els tres deus van realitzar el principi de la creació.  

Les esencies actives i pasives es van desenvolupar i els dos esperits (deus) es van convertir en els avantpassats de tot 

Nota:

A Oceania Rangi (Theos), el Cel i Papa (Gea,) la Terra, dels qui es va originar tot, van ser separats per Tane Mahuta (Urá)  

 

Segons els japonesos (Kojiki) 

Els primers tres deus van començar la seva existencia en Ta-Kama-No-Hara, l’alta  planura celestial. 

Estaven sols i es van ocultar. 

Els tres primers deus van ser: 

1º) Ameno-Mi-Naka-Nushi (Kaos)

2º) Kami-Mi-Musubi (Gea)

3º) Taka-Mi-Musubi (Theos)         

Posteriorment van neixer:

4º) Ameno-Toko-Taci (Yahbeth)

5º) Toyo-Ku-Munu (Dione)

Que van neixer en una cosa que va brotar com un brot jove de jonc, quan la terra, que era jove, semblava flotar sobre oli i anava a la deriva com una medusa

Segons els maies  

Tlaloc (Theos) és el deu dels turons. 

Xac (Theos) és el deu dels manantials/fonts dins pous(Cenotes)                                    

Segons els maies 

Hi ha quatre divinitats chac, un per cada color i per cada regió celeste 

Els quatre Chacs són: 

Un vermell per Orient: Chac- (Theos)  –  Segon Cel

Un blanc pel Nord: Chac-Bac (Isis)/ Chac Chel (Cora)  –  Tartar

Un negre pel Occident: Chac Al Mega (Hades)  –  Turó Primordial/ Utnu

Un groc pel sud: Chac (Zeus)  –  Paran (Primer Cel)

Segons els nórdics:  

Ymir (Kaos) era una criatura del Muspell (regió d’Harabah) 

Tyr diu a Thor: «Ymir viu més enllá de l’Eli-Vagar, mars tempestuosos que sorgeixen de la font Urd-Ar, la font primigenia.

Segons els nórdics

L’arbre del món, l’arbre cósmic. És un freixe sagrat gegant (anomenat Yggdrasil pels escandinaus o Wyrd pels Anglosaxons), que donava ombra a la regió dels deus.

Esta subjecte per tres potes arrels

1ª Pota: Arribava fins el Iotunheim (on es trobava el pont de Mimir)
2ª pota: Arribava i acabava en el Nifl-Heim
3ª Pota: Encaixada en el God-heim.

Les seves arrels arriven fins el Muspelheim, el Vanaheim, el Ljosalfaheim, el Mannheim i el Helheim

Segons Oceania (illes Salomon) 

Hatu-Ib-Huari (Prometheo), creador del genere humá  

Va baixar del cel i es va posar sobre el turó Hoto  on va crear la primera dona (Rea) 

Mentre la dona dormia sota el Sol, li va tallar una costella i va formar un home (Hades). La parella es va multiplicar. 

Segons Oceania (Maories/ Taiti/ illes Marshall/ illes Wallis/ illes Society) 

Des de temps immemorials va ser el «Gran Ta’aroa» (Kaos), l’origen (Tahitumu).

Es va desenvolupar a si mateix, en solitud. No tenia ni pare ni mare.

Des de l’eternitat i en la obscuritat, Taaroa es va seure en la seva closca.

La seva closca era com un ou, girant en l’espai infinit, sense cel, sense terra, sense mar, sense lluna ni sol, sense estrelles

Tot era obscuritat, continua i profunda. 

Va trencar la seva closca i nadant per l’espai buid.

El Cel

La closca Rumia, la que va obrir primer, va ser casa seva, la cupula del Cel dels deus, que va ser un cel aillat, confinat. 

Va retirar-se a una nova closca, la que va agafar per la creació del mon, com a base rocosa i terra del món. 

Va habitar en solitari a l’oceá primitiu i durant un incalculable periode la seva situació el va satisfer. Però poc a poc es va començar a sentir incómode amb la seva soletat.

La Creació

Per combatre la solitud es va entretenint fent roques, baixos esculls i bancs de sorra.

Després, va jugar a crear plantes i aus i per últim va situar un deu en cada punt cardinal.

Quan es disposava a relaxar-se va contemplar que de la seva cama sortien Wulleb, el primer home i Lejman, la primera dona (Urá i Rea), dos cucs que vivien en una conxa.

Ja es donava per satisfet quan els seus propis fills van matar Wulleb. Llavors va escapar espantat. escapar espantat.

Segons Oceania (Taiti) 

En el principi Ta’Aroa (Kaos) dormia solitari a l’interior de l’ou cósmic fins que es va trobar en condicions d’iniciar la creació. En despertar, va trencar la closca i va sortir.

Quan ell  va sortir, el silenci i el buid el van deprimir de forma que va usar un tros de closca per fer la terra i l’altre per fer el cel.

Va fer la seva residencia anomenada Roi.- I -Te- Fatu Ta’Aroa (residencia de repós del Gran Senyor)

Ta’aroa, que te el poder de crear, va fer dormir l’home durant anys per varies vides.

Durant aquest temps, la deitat va treure un os (un ivi) de l’home i el va convertir en dona

Segons els perses 

Abu-Dad era el nom de la gran pedra primitiva creada per Ormuz (Theos dels grecs) per dipositar en ella germen de tota la creació que debia desenvolupar succesivament.

La seva mansió era Dorodman.               

Segons els sumeris ( Traducció segons S.M.Kramer)

L’unió d’Enlil (Theos) i de la seva mare Terra (Gea), va ser l’origen de tot l’univers organitzat, la creació de les plantes, dels animals i de l’home, així com de l’establiment de la civilització.

Segons els tibetans 

L’esencia dels cinc elements es va convertir en un gran ou. 

De la seva cáscara exterior es va fer la roca dels deus. De la seva clara es va fer el arc brillant 

Segons els tibetans (el manuscrit Po-Ti-Bse) 

Divuit ous han sortit de la gema d’aquest ou, En l’exterior de l’ou, la roca blanca dels  deus s’ha format per sobre de la cáscara de l’ou.  

4.2.1.4. PRIMERA LLAR

 

BREU RESUM MITOLÓGIC

Amb el pas del temps, aquell turó inicial va anar creixent en alçada, per la força volcánica, fins formar la muntanya piramidal de Ida, amb els dos cims bessons i al seu voltant, l’anomenada illa de la Creació.

Va ser al nord-est d’aquesta illa (quatre cavernes), on va començar a viure Gea, Theos i els primers titans (Yahbeth, Dione, Crio, Atlas, Prometeo i Nix)

Posteriorment, va ser la deessa Nix la que va empenyer als titans a viure en ciutats

Nota: 

Per ampliar informació veure Capitol 4.2.2.1.1 del llibre X (planeta Arc) 

Capitol IV. Continent Aparagodan

4.2.2  RECINTE CENTRAL B (FASE CONSOLIDADA) 

 

BREU RESUM MITOLÓGIC 

Nota:

S’ha escollit el nom de Recinte Central, nom d’origen nórdic

L’anomenat «Recinte Central» estava situat al sud-est del formidable massis del Meru i del continent Aparagodan, el continent més gran del Planeta Arc . 

Tota la resta de regions, illas i continents s’anomenaven «Recinte Exteriior» 

El Recinte Central estava rodejat per quatre muntanyes volcániques que constituien els seus pilars i, a la vegada es van establir com  els quatre punts cardinals de referencia 

Oest: Muntanya Ida (el pilar de l’oest, la  «muntanya de la Creació») 

Nord: Muntanya Hiba (el pilar del nord) 

Est: Mont Olimp Celestial (el pilar de l’est) 

Sud: Muntanya Trikuta (el pilar del sud) 

Aquestes quatre muntanyes rodejaven una mena de forat al mig. I en el fons d’aquest forat en els primers temps hi havia l’anomenat Nun, pero, amb el temps, les aigues del Nun van anar retrocedin a causa de l’elevació del terreny, del clima i de l’acció decidida dels deus. 

Nota:

El massis del Meru s’anava aixecant i a la vegada aixecava el Recinte Central en sentit nord-oest cap el sud-est. 

Sobre l’espai abans ocupat per les aigues del Nun, els deus van construir l’anomenada illa de Ki o «terra dels humans», una illa artificial. 

Després del «Gran Incendi» i posterior «Gran Inundació», la Font Urdar, abans la principal aportadora d’aigua al Nun, va quedar definitivament bloquejada i situada sota l’illa de Ki que simulava una «tapadora». Llavors les aigues salades del Riu Oceá van rodejar l’illa de Ki i tot el conjunt va quedar inclós dins del Recinte Central. 

El fons d’aquest Recinte Central, durant la meitat de l’any al planeta Arc, estava en la penombfra. Sirius C sortia pel anomenat «forat oriental» i no tornava a apareixer fins el vespre pel «forat occidental» (molt a prop de les «Quatre Cavernes». 

Tot i aixins, el gran masssis del Meru, iluminat, per Sirius C, apareixia molt per sobre del Recinte Central i semblava, des de baix,  una auténtica muntanya d’or. 

Cronologicament, la progresiva colonització del Recinte Central per part dels deus va ser feta en el sentit contrari a les agulles del rellotge (en forma d’espiral). Ccomençant per les quatre cavernes de l’illa de la Creació a l’oest (la»primera llar, la de l’origen), anant cap a l’est (Dunnu, la `primera ciutat»), després cap el sud-est (Primer Cel), poc després cap el nord-est (Segon Cel amb la ciutat de Nippur) i, finalment cap el nord-oest (ciutat de Tebas), novament molt a prop de les Quatre Cavernes, 

Per altra banda, l’expansió dels primers pre-humans de la Raça d’Or, va ser des de la Quarta Caverna al mon exterior de l’illa de la Creació i despres d’un molt  llarg viatge en barco pel sud (sota el comandament de Prometheo), fins arrivar als primers rapids sota les cascades del riu Oceá.  

Allí van fer un primer asentament a la regió de Hel-Id. (situada sota la ciutat de Nippur, el (Segon Cel) 

Posteriorment van ocupar, de forma definitiva, l’illa artificial de Ki, la «terra dels humans». 

En el Recinte Central, la zona més important del Planeta Arc, es poden distingir les seguents parts:

4.2.2.1. Utnu (Oest)

4.2.2.1.1. Illa de la Creació (Oest

4.2,2.1.2  Muntanya Ida (oest) 

4.2.2.1.3  Vanna-Heim (nord-oest) 

1. A) Primera Caverna 
2. B) Segona Caverna 
3. C)  Tercera Caverna 
4. D)  Quarta Caverna 
5. E)  Mon exterior 

4.2.2.1.4  Adamah (nord-oest)

4.2.2.1.5  Ciutat de Tebas (nord-oest)

4.2.2.1.6  Ciutat d’Arali (oest)

4.2.2.1.7  Desert occidental (oest)

4.2.2.2  Illa de Tir (centre-oest)                  

4.2.2.2.1  Apsu 

4.2.2.2.2  Ciutat de Dunnu 

4.2.2.2.3  Kur

4.2.2.2.4  Engur

4.2.2.3  Muntanya Hiba (nord)

4.2.2.4  Muntanya Olimp (est)                  

4.2.2.4.1  Regió de l’Altiplá de l’Ekur

4.2.2.4.2  Ciutat de Nippur (Segon Cel)

4.2.2.4.3  Regió de Hel-Id

4.2.2.4.4  Plana Vigrid

4.2.2.4.5  Pont Bifrost

4.2.2.5.  illa Ki  (centre) 

4.2.2.6.  Regió de Harabha (sud)

4.2.2.6.1  Muntanya Trikuta amb ciutat de Lanka (Sud) 

4.2.2.6.2  Dessert oriental (sud-est)

4.2.2.6.3  Pais de Teman (sud-est)

4.2.2.6.3.1  Muntanya Paran 

4.2.2.6.3.2- Primer Cel 

 

RECINTE CENTRAL, ANOMENAT 

América Central (Arhuacos)	Quot/ Andquot
América Sud-(Ashaninka)	Kama-Veni
América Sud-(Mbya)	Guaira/ Yvy
América Sud-(Pai)	Yvy/ El món/ La terra (generic)
Celtes (irlandesos)	La «Terra» d’Ir
Celtes (britans)	Middangeard Recinte central
Filipins (Suludon)	Paglung-An/ Mon del mig
Hindus	Ta-Ir/ La Terra d’Ir
Nórdics	Midgard/ Midhgardh Recinte central
Sumeris	Eres/ Eresh

 

MUNTANYES ASSOCIADES AL RECINTE CENTRAL 

1.- Massis del Meru (al nord) 

 

Acadis	Hursag/ E-Hur-Sag-Kur-Kur-Ra
Arabs	Genat Adu
Asteques	Tonaca Tepel (com muntanya)
Cambodja (d’Angkor Vat)	Meru
Egipcis	Mer/ Meru/ Mderu Ve. Significa pirámide (com muntanya)
Grecs	Helicon/ Heli-Kon/ muntanya gran i divina/
Grecs (Eurasto)	Mont Meros
Grecs (Helanico)	Mont Rifeus (Caucas celeste)
Grecs (Hermetics)	Mont Libico/ Libi
Hebreus	Moirá (melic mateix de la Terra)
Hindús	Meru/ Maha Meru/ Merupata
Hindús (Ramayana)	Su-Meru
Hindus (Surya Siddhanta)	So-Meirah
Hindús Jainistes	Meru
Iranis	Khunn-Erets Bami.
Maies (Popol Vuh)	La Gran Muntanya
Perses	Hara Bere-Zai-Ti/ Hara-Bere-Zait/ el melic de les aigües Al cim li deien Tirch-Albordi
Japonesos	Fuji-Yama celeste
Nórdics	Him-In-Bjorg/ La muntanya del cel
Oceania (Samoa)	Fito
Perses-Iranis	Bordj (és un volcá)/ Muntanya del món Al-Bor-Di/ Al-Borj
Romans (Eurasto)	Mont Meros
Siberians	Su-Mer/ La muntanya del món
Sumeris	E-Hur-Sag-Kur-Kur-Ra La Gran Muntanya de la Terra Máxima Doul Kong/ La muntanya Cósmica La muntanya de Centre del cel
Tibetans	Meru/ Muntanya sagrada
Xinesos	Son Chan

 

2.-Nord-est: Setena cordillera circular del Meru (la més baixa) 

 

Hindús	Mahendra (setena cadena muntanyosa al sud)
Japonesos shintoistes	Mimoro

 

3.-Nord: Muntanya Hiba 

 

América Sud (Ashaninka)	Turó Inta-Toni (Turó del nord)
América Sud (Mbya)	Yvy Tu Porá
Arabs	Caf
Egipcis	In-Nu Mehret (significa el pilar septentrional)
Grecs	Muntanya Cericia (on es diu va neixer Hermes)
Hindus	Muntanya Man-Dhata
Japonesos shiontoistes	Muntanya Hiba

 

4.-Oest: Muntanya Ida (dels dos cims bessons) 

Nota: 

Segons els babilonics anomenada Id (o Ida pels grecs, en honor a la deessa Gea 

 

Acadis	Arata
América Central-Nahuas	Muntanyes de pedernal
América Central-Tzeltales	Bawitz/ El turó de dalt
América del Nord-Choctaw	Turó Nanih Waiya
América Sud-Ashaninka	Omoro (turó de l’oest)
Armenis	Ararat Celeste/ Centre del món/ Muntanya sagrada
Asirio-babilonics	Turó Mashi (turó de la posta de Sol)
Babilónics	Id (nom de la deessa Gea)
Cretenses	Ida/ Dikte/ Muntanya blanca/ Muntanya sagrada (amb dos cims)
Hindus	Maly-Avant Man-Dhata
Hurrites	Ida/ Dikte (com muntanya)
Grecs	Ida/ Dikte (com muntanya amb dos cims) Muntanya Leuhcate/ Muntanya blanca
Japonesos shintoistes	Muntanya Uka
Romans (Apulei)	Ida/ Dikte/ Muntanya blanca/ Muntanya santa/ Muntanya sagrada (amb dos cims)
Romans	L’Olimp Triifilián/ L’Olimp d’Urá/ El carro d’Urá
Sumeris	Ararat/ Muntanya de dos cims bessons Muntanya dels genolls apartats
Xinesos	Hen Shan/ Jen Chan

 

5- Mont Olimp Celeste. Est 

 

America del Nord (Navajo)	Muntanyes de color nacre de l’Est
America del Nord (Zuñis)	Muntanyes de la gestació
América Sud (Ashaninka)	Otsiriko (turó de l’est)
Asteques	Tonan
Escites (Abjaces)	Muntanya Harem
Grecs	Mont Olimp
Hebreus	Kus-Dagh (Dagh vol dir muntanya)
Hindus	Anatola Mandara
Inques	Pacari Tampu (Casa de l’Aurora)
Japonesos shintoistes	Mont Kagu
Sumeris	Muntanya del Sol naixent
Xinesos	Hen Xan/ Jen Chan, la muntanya de l’Est Muntanya Pei

 

 6.-Sud: Muntanya Trikuta (Muntanya negra)

 

America del nord (navajos)	Roques negres
America del nord (navajos)	Muntanyes blau-turquesa del sud
América Sud-(Ashaninka)	Turó Antamaraka (turó del sud)
Celtes (Gals)	Mont Arb-Erth (com muntanya)
Celtes (Pais Gales)	Mont Arb-Erth (com muntanya)
Escites osetes	Muntanya negra
Hindus	Muntanya Trikuta
Japonesos	Muntanya Tema Muntanya Horai
Perses	Muntanya Aherman
Turcs/ Buriats (Asia centre)	Fang/ ferro negre(a Tobodym, confluencia de nou rius)

 

PRINCIPALS  LLACS DEL RECINTE CENTRAL

1.-El Nun (a l’inici dels temps) 

 

Acadis	Nu.
América Central-Guambianos (Colombia)	Nu-Pisu
América Central-Nahuas (Mexic)	l-Huica-Atl/ Aigvues celestes)
América Central-Tarascos (Mexic)	Parhaquahpeni
America del Nord (Wintu)	Blau Central
América Sud-Ashaninka (Amazonia)	Ji-Ñanieri/ Ki-Nabieri
América Sud-Mbya (Amazonia)	Tatachina
Arabs	Holmat
Caldeus/ Babilonics	Nu. Hub-Ur / Abisme Oceá Lama/ Oceá de la saviesa Llac interior
Cananeus	Llac interior
Celtes (Irlandesos)	Llac Tegid
Celtes (Pais Gales)	Llac Tegid
Celtes(Bretons Armoricans	Ne-Nu (Cel o lloc on habiten els deus)
Egipcis	Nun Nu
Grecs	Caos primitiu Oceá primordial
Hebreus	Tehom/ Abisme
Hindus (Gentoux)	Johale/ Abisme/ Mar de llet
Hindus	Mar de llet/ Ta-Ir Narayana (Nara és aigua i Ayana és residencia) Residencia de les aigues Oceá primordial Ana-Vatapta (llac semblant a un mar)
Nordics	Gin-Nun-Gagap/ Abisme
Ocenia (Tonga)	Gran mar sagrat
Ocenia (Maories)	Po/ el buid
Palestins	Yam
Perses /iranis,	Zaré/ Gran llac central
Sumeris	Nu Oceá Lama/ Oceá de la saviesa
Xinesos	Caos semblant a un ou de gallina

 

2.- Espai a l’inici ocupat unicament pel Nun 

2,1.- Llac de l’illa de la Creació  (sota la muntanuya Ida) 

 

America Nord (Zuñis)	Llac dels morts
America Sud (Chibchas)	Llac Iguake
Egipcis	Llac dels dos ganivets
Hindus	Llac dels ganivets Hidalayesh
Inques	Wiracocha o «llac de la Creació»
Japonesos shintoistes	Pou estany de la veritat (del Cel)

 

2.2- Llac Oceá (al centre, sota la muntanya Olimp), on hi ha l’illa de Ki  

 

Acadis	Abzu
Australians (Murngin)	Llac Mirri-Mina
Caldeus	L’Oceá de dalt/ Oceá superior
Celtes	Llac Mirry-Din
Grecs	Llac Oceá/ Oceana
Hebreus	Ephes/ Efes/ Apse/ Eres/ Aphse Eres Les aigues de dalt.
Hindús	Sagara/ Sagar/ Narmada

 

RIUS ASSOCIATS AL RECINTE CENTRAL

1) Font Ur-Dar 

De la vesant oriental del massís del Meru sorgia la Font Ur-Dar, del qual sortien els Eli-Vagar, dotze rius, dels quals nou seran els rius de l’infern o món inferior 

Un d’aquests rius és el riu d’Oceá, que es converteix en riu d’aigua salada al passar entre unes roques i que Cronos el va dividir en set rius per disminuir el perill a les inundacions. 

 

Asteques	Riu de nou boques
América Central-(Xiximeques)	Riu de nou boques Chicunauictlan
América Central (Huicholes)	Ull d’aigua, prop de Wirik-Uta
América Central (Zacatequesl)	Ull d’aigua, prop de Wirik-Uta
Caldeus/ Babilonics	Nu.
Celtes (gals)	Belen-Ton/ Baren-Tono: Font sagrada de la mitologia celta
Egipcis	Nuu
Grecs	Font Caballina/ Hipocrene (manantial del caball)
Hindus	Naras/ Narayana/ Residencia de les aigües (Naras és aigua i yana residencia)
Maies	Wuk Ha’Nal / «lloc set-aigua»
Nórdics	Font Ur-Dar/ Font Ur-Dr Font Ur-Dhr/ la font del destí Hvergelm-Ir/ Hergelm-Er/ Vergelm-Ir Font-Mim-Ir
Nórdics (Eda Major)	Dozte rius/ Mars sorgien de la font com els radis d’una roda
Nórdics (Gylfaginning)	Onze rius/ mars que sorgeixen de la font Ur-Dar són els Eli-Vagar, Eli-Wagar/ Eli-Vagor que formen els dotze rius de l’infern
Oceania (Taiti)	Rua-I-Tupra/ La font del coneixement
Sumeris	Apsu, lloc de naixement de rius
Turcs/ Buriats (Asia centre)	Fang/ ferro negre. A Tobodym, confluencia de nou rius situats a l’oest del cel (2º Cel)
Xinesos	Huang-Kuan/ Manantial groc
Xinesos budistes	Font de la Via Lactia (font del riu Ho/ riu Groc)
Xinesos jainistes	Ur-Dvah/ Ur-Dvah-Loka

 

2.- Riu Oceá (d’aigua salada), anomenat: 

 

Arabs	Nil Celestial
Asteques (Xiximeques)	Riu de nou boques Chicunauictlan
América Central (Boyacá)	Car-Are
América Central (Chibchas/Colombia)	Riu Funzha
América Central (Desana)	Riu Vaupés
América Central (Kurripacos)	Riu Guainía
América Central (Nahuas)	Cem-Anahuac
América Central (Nukak Maku)	Riu de llet
América Central (tolteques)	Cem-Anahuac
America del Nord	Riu Colorado Celestial
America con sud (Aonik’enk)	Senguer
América Sud (Charrúas)	Riu que es com un mar
.America Sud (Mbya)	Para Guachú Rapitá
América Sud (Matsiguenga)	Urubamba
America sud (Shipibo-Amazonia)	Paro
Caldeus	L’Oceá Lama/ L’ocea de saviesa
Cananeus	Hab-Ur
Dogon (Africa)	Yuguru Na
Egipcis	Me-Urt/ Me-Urd/ Meht-Urt Uer-Ness Nil celeste
Grecs	Oceá
Hindus	Sagar/ Narmada/ Narbada/ Nebudda/ Rewa/ (desemboca a Arabia celeste/ Harabba)
Inques	Yacu-Mana
Japonesos shintoistes	Ama-No-Taka/ Ama-No-Kaea/ El «Riu celestial»
Nórdics (Gylfaginning)	Gioll/ Gjoll (ample riu)
Sumeris	Hab-Ur
Xinesos	Riu Ho/ Riu Jo/ Riu Groc
Xinesos	Huang-Kuan/ Manantial groc

 

Nota: 

El torrent Sus neix en el Mont Olimp segons els grecs 

3.- Riu Ardvi, que baixa del Meru i alimenta el Nun 

 

Egipcis	Me-Urt/ Me-Urd/ Meht-Urt Uer-Ness
Hindús	Ganges celeste. Shiva (Cronos) el va dividir en set rius.
Perses	Ardvi
Xinesos	Riu Ho/ Riu Jo/ Riu Groc
Xinesos	Huang-Kuan/ Manantial groc

 

Divisió del riu Ardvi (baixa del Meru) en set rius: 

Segons els hindus i diverses fonts,  va ser dividit per Cronos en 7 rius més petits per evitar inundacions (unicament els mites nórdics reflecteixen els noms d’aquests set rius)

• Gioll/ Gjoll, l’ample riu 
• Didh, 
• Fiorn 
• Gipu 
• Gomul 
• Sekim 
• Vidh 

 

2.- Riu Id (aigua dolça, aprovisiona el llac de la creació) 

Riu Id d’aigues dolces que surt de l’infern cap el nord-oest 

 

América Sud-Charrúas (Uruguay)	Riu dels ocells
Acadis	Id/ Naru (riu d’aigua dolça)
Escites abjaces	Riu Ku-ban n(on mor Sas-Ra-Qa/ Heli)
Escites-cherqueses Kabardo	Riu Yanjaj (impetuós, on mor Sas-Ra-Ka/Heli)
Escites-Osetes	Riu Yanjaj (impetuós, on te tragic final Soslan/ Heli)
Grecs	Er-Id-An (on es ofegat Heli)
Japonesos shintoistes	Riu Hi-No Kami Riu Hi
Nórdics	Slid/ riu perillós
Sumeris	Id/ Naru (riu d’aigua dolça)

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES 

Segons América Central-Arhuacos/Iku(Colombia)

El Creador del mon va ser Mamo Nian-Kua (Theos) i un germá menor Seran-Kua (Urá), els veritables constructors.

Ells  van començar l’obra en forma de cargol, es a dir, engrandint-se a mesura que s’anava expandint fora del primer turó (turó Elunmake Gunllunmake) per tot arreu fins arrivar a la formació de les grans cordilleres i altes serres, però encara no hi havia terra de producció,  ni vegetació. 

Quot o Andquot és la  terra de savis, terra d’inocencia i terra d’humilitat, formada per tres circumnferencies:

1) Primera circunferencia interna (illa de la Creació) que coneixen com Sei-Nekan, la mare Terra

2) Segona circunferencia (illa de Tir ) que coneixen com Man-Nekan, la Terra Blanca

3) Tercera circunferencia interna (Adamah) que coneixen com Bun-Nekan, la Terra roiga

Dins d’aquests tres cercles esta el coneixement sobre la terra, sobre la cosmogonia i sobre l’infinit

Segons América Central-Boyacá (indigenes de Colombia)

Mite de la creacióde Tena i Fura

El deu Are (Prometeo) va crear a Fura, una dona (Rea) i Tena, un home (Urá), els pares de la humanitat

Are  es va aturar a la riba del «Riu sagrat Car-Are», i amb un  grapat de terra va crear Tena i Fura que van ser els primers essers del genere humá

Are els va ensenyar els limits dels seus dominis, agricultura, cerámica, i art militar, així com normes per la salut i la vida

Segons América Central-Huitoto (Colombia)

…El mon que correspon a tots aquests essers (deus) consta de cinc parts superposades.

Nota:

Basicament es la geografia de l’anomenat «Recinte Central»

 

• ANADIKO/NIKA-IRANI  –  Illa de Ki

El mon dels humans. Es troba en el centre  mon situat sota el Cel (segon Cel)

També rep el nom de NIKAIRANI, lo somiat

Sobre d’ell existeixen dos cels i sota d’ell dos inframons

• PRIMER CEL  –  2ª Cel 

Cel que te tres part

La més important, la del mon de  Juziñamui  (Kadmo), el deu del Cel

En el primer cel es distingeix un blau (Llac)  i un blanc (Planura celestial nevada)

Sobre d’aquest Cel es troba el Cel Lluminos, clarament separat de la residencia de Juziñamui

• CEL LLUMINOS   –  7º Cel

Está habitat per un esser dotat de poders, Zinamo  (Kaos), esser similar a una aranya

• JIARE-REIKO  –  1º  Cel 

El Cel vermell. Es troba sota del Cel de Juziñamui

Aquest es el cel que veuen els humans. 

Gracies a ell, el Sol no escalfa tant fort. 

• OKINUERNA/JUYARAI/ IGORI  –  Tir/Ut-Nu

El primer inframon. Es el dels avantpassats

Sota d’ell es troba la residencia del Pare Creador. el món inferior que esta ple  de foc (illa de foc)

Segons América Sud-Mbya (Amazonia Paraguay)

GUAIRA		Recinte Central
TATACHINA	Al principi existia el caos,format per una boira primitiva el TATACHINA i els vents originaris	Nun
PARA GUACHÚ RAPITÁ	El mar que separa la Terra del Paradis, El Mar Gran originari  EL Para Guachu Rapyta és l’origen del Gran Mar (riu Oceá)	Riu i llac Oceá
YVY MBYTE YVA PYTEW LA «TERRA»	Esta en el centre. Ñamandú (Kaos) va creuar dues barres llargues indestructibles  A sobre d’elles va assentar la terra (illa de KI) És el centre Per asegurar que esl vents originaris no la movesin, Ñamandú la va sostenir amb cinc palmeres sagrades  Pindo) una en el centre i les altres en cada punt cardinal. Una cap a Ponent, cap a la morada de Karai (Urá) Una cap al Nord, a l’origen dels vents nous Una cap a Orient cap a la morada de Tupa (Theos) Una cap al Sud, origen de l’espai-temps primitiu, origen dels vents originaris freds Van començar a poblar-la els primers animals, el primer Mboi, la serp i van començar a creixer les plantes Després van apareixer els homes, que convivivien amb els els deus.	illa de Ki
YVY MARAEY TERRA SENSE MAL	Cap a l’est, cap a la costa, prop del mar, en la vall d’una muntanya amb bosc i zona de bancs de sorra, hi ha  Yvy Maraey, la terra sense makl, fiont d’aigua potable, font d’aliments, peixos,  i terra on hi ha caça i es pot cultivar (yuca, blat de moro etc…), una terra de plenitud Per arrivar a Yvy Marey, la Terra sense mal, s’ha de creuar el mar que separa la Terra del Paradis, el Para Guachú Rapitá, el Gran Mar originari (Oceá),  Per anar allí, s’ha de pujar. Era una mena de Paradis, on  els essers eren immortals, la vida transcorria placidament, no hi havia patiment i la subsistencia estava assegurada.	Hel-id
YVA ROKA	Els voltants del paradis. S’ha d’e travesar el mar per anar-hi. El Paradis es troba a l’est. Més enllá de l’Oceá.	Ekur
KARAY RETA API FIRMAMENT	La regió de l’est/ Oriental Limit o fi de la regió o Espai de Karai (Urá) On hi ha la residencia de Karai (Urá) On hi ha la residencia de Tupa (Theos) La regió divina es trova cap a l’est, més enllá de Para Guachú, «El mar gran»	Segon Cel
AMBA VA’I JEPOVERA	Els deus estan situats al Firmament Els amba son la residencia dels deus en el centre del  Firmament (Segon Cel) Els seus habitants viuen en Amba Va’i Jepovera, la morada il.luminada o resplandent D’un cantó hi ha el Karai Ru Eté Amba, a l’est la morada de  Karai (Urá), per on surt el sol El sol va de l’est a l’oest La terra esta fixa i es el sol que es mou	Nippiur
AREGUA ARAGUA	Regió d’Aregua, on hi ha la muntanya on, des d’allí, es va crear tot sobre la terra, Nota: La muntanya és Arali	Illa de la Creació
TUPA RETA AP ESPAI TUPA	La regió de l’oest/ Occidental/ Ponent Limit o fi de la regió o Espai de Tupa (Theos) Hi ha una palmera cap a Ponent, cap a la morada de Karai (Urá. Ës la regió d’Adamah amb les Quatre cavernes) Jakaira (Cronos) esta generalment ubicat a l’oest. A l’espai Tupá.	Utnu
TUPA RU ETE AMBA	El Cel es una esfera amb una linia divisoria al mig. D’un cantó hi ha hi ha el Tupa Ruj Eté Amba la morada de Tupa (Theos) a l’oest , on s’oculta el Sol. El sol va de l’est a l’oest La terra esta fixa i es el sol que es mou	Quatre Cavernes
YVY TU PORÀ	La regió del nord La regió del vent benéfic, dels vents nous	Hiba
YVY TU  RO’Y	La regió del sud La regió de la ventisca freda. Dels vents originaris freds  Origen de l’espai-temps primitiu	Primer  Cel
Y’PA’URE  Y’PASURE	La residencia de Ñandu Ru Miri (Hermes) esta en mig de les aigües És Y’Psaure, en el mar gran, cap a l’est. Forma part del Yva Roka (voltants del paradis/ Ekur) Nota: La residencia de Hermes (Ñande Ru Miri) era Hermópolis	Illa de Tir

 

Segons Con Sud América-Mapuches 

• Nau Mapu/ Lafquen: Arali

Oest (lloc dels esperits del mal)

El pillan d’Occident és un paradís lluminós pels esperits bons i foc ardent der volcans actius pels esperits dolents.

• Puel Mapu :Ekur

Est-(lloc de deus i avantpassats). Associat a Weixé (Theos)

• Pikun/Picu Mapu : Quarta Caverna

Nord (lloc de la mala sort). Associat a Fuixá (Kaos)

• Willi/ Huelli Mapu: Illa de Tir

Sud (Lloc de la bona sort). Associat a Cuixá (Gea)

Marquen l’horitzó de les quatre direccions de Mapu16 volcans (quatre  volcans per cadascuna de les quatre direccions o quatre Pillan. Pillan són els esperits dels avantpassats

Nota:

Pillan és Theos pels araucans

Pillan és on hi ha els difunts (en els volcans). Significa Anima/ Sagrat

Segons els hindús 

El crater, rodejat d’altes muntanyes, era un inmens abisme, una gran esquerda i en el seu fons hi havia un enorme llac o mar d’aigua dolça 

Dins d’aquest gran llac o mar es van anar formant diverses illes a causa de l’activitat volcánica,  ja que totes aquelles illes estaven situades en el crater. 

L’aigua era fangosa i allí es van iniciar els germens de vida vegetal i animal 

Amb el pas del temps i l’activitat dels deus, va anar emergint la terra. 

És el mateix lloc on va neixer Brahma (Kadmo).  

Brahma va neixer en el Narayana (el mateix lloc on va neixer Wishnu (Kaos). 

Emergeix del «Llac dels ganivets» de l’interior del lotus 

En arrivar Brahma va fer que la terra sortís del mar 

Brahma va començar la seva obra. 100 anys (36.000) passats en la  contemplació li havien donat considerable vigor i saviessa. Es va veure tota l’aigua del mar sota la qual estava el món, i llavors va poder veure com la terra sortia de les aigües. 

Una vegada fet aixó, primerament va establir el Sorgon i el Padalon. Després va crear els cels, els homes i els animals. Finalment les plantes, els arbres i les muntanyes 

El cel de Brahma és el Brahma-Loka, «el seté Cel» 

Segons els hindús 

El deu Maya (Hades) era l’arquitecte dels Asuras. L’arquitecte dels Asuras, havia creat tres ciutats

• D’or, al Cel (Nippur/ Segon Cel)
• De plata a l’espai del mig (Dunnu)
• De ferro a la Terra (Tebas)

Aquestes ciutats eren anomenades Tripura. Ciutats que pertenyien als fills del dimoni Taraka (Hades) i amenaçaven l’equilibri del món (Veure Skanda)

Nota:

Les tres ciutats es troven al Recinte Central

 

Segons els nórdics

El Midgard/ Midhgardh/ Middangeard (Britanics) és l’anomenat «recinte central»

Era una masa continental rodejada de mar on viuen Déus i homes.  

Midgard es de forma rodona però plana i totalment rodejada per l’Oceá, que al seu torn esta limitat per la serp Yormundgard/Jormundgandr (coneguda com la serp de Midgardr)

Els homes residien prop del centre, a Midgard. Era la regio habitada pels humans.

Midgard, la regió mitga aixecada de les aigües pels deus..Midgard esta rodejada pel mar i te una muralla (dic) que el protegeix, construida amb les celles d’Ymir (Kaos)

El Man-Heim era la «Terra dels homes». El Mann-Heim estava situat sota el Muspell.

En el Mannheim esta Midhgard.A Midgardh vivia Iormundgarn, la serp de Midgard o Midgardsom.

El pas entre el Midgard i el Iotunheim/ Utgard esta  vedat pel mar.

El Midgard (la Terra) amb el:

Helheim (al sud, l’infern). 

Muspellheim (seu dels muspel, els gegants del foc enemics dels deus ases)

Vanaheim (sota terra). Situat a l’Oest

Asia-Heim (amb el God-heim (Ashgard). Situat a l’Est

El Midgard está localitzat entre Asgard (God-Heim/ terra dels deus) i el Jotunnheim 

Sota l’Ashgard hi ha Hel, el món dels morts

Asgard (Cel) i Mannheim (Terra) estaven unides pel pont Bifrost, el pont de l’Arc de Sant Martí vigilat per Heim-Dall (Kadmo)

Regió formada pel cos del gegant Ymir mort (Va ser creat per Odin a partir del cos d’Ymir)

En el Midgard hi havia una planura: Wigr-Id-Ir, una plana immensa de 120 jornades de llarg i ample (25 kms x 120 kms= 3000 kms/quadrats), unida a Ashgard pel pont Bifrost

Iormundgarn/ Midgarsorm, és la serp del recinte central que rodeja el món i està rodejat per mar.

Fensal-Ir: Era el palau del mar de Frigg (Rea). No está en Ashgard. 

Segons els nórdics 

Amb el cos d’Ymir els fills de Bor van crear Midgard (regió mitja), que incluia el Man-heim (la Terra dels homes). Midgard va quedar protegida dels gegants per una muralla

La humanitat va ser creada a partir de dos arbres situats a la riba del mar

Els nans van sorgir dels cucs del cadaver d’Ymir

El Midgard (la Terra) amb el: 

Man-Heim 

Asia-Heim  (amb el God-heim (Ashgard)) 

Helheim  (al sud, l’infern) 

Muspellheim (seu dels enemics dels ases) 

Vanaheim (sota terra) 

Segons els nórdics

L’Utgard  és: «recinte exterior»  i que és diferencia del Midgard o «recinte central»

El territori limitrof entre Ashgard i Iotun es deia Gri-Iotun-Agard o Gr-Hotun-Agard 

Per germanics i escandinaus és el territori fronterer entre l’Ashgardhr, paradis dels ases (Segon Cel) i el Jotumheim (dominis dels Gegants). Sota el Iotun-Heim (al seu sud) es trova el Nifl-Heim. El pas del Iotun-Heim al Midgard estava vedat pel mar

4.2.2.1.  UTNU

 

BREU RESUM MITOLÓGIC

Nota:

S’ha escollit el nom de Utnu, nom d’origen sumeri

L»illa de la Creació i els seus voltants, amb el pas del temps va esdevenir tota una regió, anomenada Utnu

Ut-Nu. significa a l’oest del Nu (Nun dels egipcis) 

Tamar, un dels noms d’aquesta regió en diversos idiomes també significa palmera (datilera)

4.2.2.1. Utnu (Oest)

4.2.2.1.1. Illa de la Creació (Oest

4.2,2.1.2  Muntanya Ida (oest) 

4.2.2.1.3  Vanna-Heim (nord-oest) 

1. A) Primera Caverna 
2. B) Segona Caverna 
3. C)  Tercera Caverna 
4. D)  Quarta Caverna 
5. E)  Mon exterior 

4.2.2.1.4  Adamah (nord-oest)

4.2.2.1.5  Ciutat de Tebas (nord-oest)

4.2.2.1.6  Ciutat d’Arali (oest)

4.2.2.1.7  Desert occidental (oest)

4.2.2.2  Illa de Tir (centre-oest)                  

4.2.2.2.1  Apsu 

4.2.2.2.2  Ciutat de Dunnu 

4.2.2.2.3  Kur

4.2.2.2.4  Engur

Entre la muntanya Ida (oest) i la muntanya Hiba (nord) hi havia el forat occidental, que estava precedit per el riu infernal Id/ Naru, que, neixia a la muntanya Ida, passava per el llac dels ganivets (illa de la Creació), circulava per sota el penyasegat de l’Arali i anava a desembocar al mar occidental (la pota esquerra devantera de la tortuga virtual)

Per aquest forat, fet artificialment per Kaos en l’inici dels temps, es posava al vespre Sirius C.

Nota:

1. Pels sumeris els noms d’Utnu, Apsu, Ir o Eresh denominen una regió molt amplia i confosa, ja que abarquen diverses illes i indrets.
2. De forma similar, també pels nórdics, el Hel era una denominació amplia i confosa.
   Representava el mon dels morts que tenen posibllitats de retornar a la vida (els escollits que al cap de tres dies podien ser ressuscitats, però havien de passar un temps llarg en observació abans de tornar a la vida normal)
   Per exemple Rea (Eva) va morir de part, però va ser ressucitada.
   Els humans morts en combat anaven a Hel-Id
   Els deus morts en combat anaven a Ashgard  (a la sala Valh Allá o Val Hol)
   El Hel no és un lloc de castic sinó de refugi pels morts de causes naturals. (els que morien de vells, d’enfermetat o els nens)
   Al Nifl (Tartar) anaven els morts que havien estat malvats o no havien seguit les lleis dels deus

 

REGIO DE L’UT-NU, ANOMENADA

Acadis	IIr-Kallu Iri Ki/ Ki-Gallu/ Er-Kallu Eresh Gallu Eri-Gal La Gran terra El Gran Lloc
Acadis (en generic)	Irish (Celestial)
América Central (Asteques)	Tamo-Anshan/ Tamo-Anxan
América Central (Huitotos)	Juyarai/ Igori
América Central (nahuas)	Mict-Lampa Tamo-Anchan (paradis de l’oest) La Terra dels humans
América Central (Tarascos)	Mu
America Con sud (Mapuches)	Mag Mapu La Terra dels humans
America del Nord (Navajo)	Primer món
America Nord (Zuñis)	Tek’o-Haian Ulahnane
América Sud (Cocama)	Yvy Mba Emegua
América Sud (Inques)	Ucu Pacha
América Sud (Huacas-Perú)	Ucu Pacha
América Sud (Mbya)	Tupá Reta Api
América Sud (Yanesha)	Sanrron-Esho
Babilonics	Ki-Gallu/ El Gran lloc
Berebers	Tam-Isc-Ire
Cananeus	Habura
Celtes	Tama-Ir
Celtes (irlandesos)	Tama-Ir Terra d’Ir Ir
Egipcis	Hermópolis/ Kmu-Nu/ Jmu-Nu Nota: La creació és va originar en Hermópolis Ut/ Hut/ Ud/ Hud Ot/ Hot/ Hod La terra de l’origen La Terra dels peixos
Escites (Kalmucs. Caucas)	Tamou’s/ inferns
Grecs (Proclo)	Taman/ At-Amun
Germánics	Halió-Heim
Hebreus (Cabalah)	Ats-IL-Ut/ Ats-il-Ud Ats-IL-Oot Ak-ILAH 1ª Capital 1º Mon/ 1ª Terra segons Arbre Sephirot
Hebreus Cabalah	Eresh Eres (Eres es terra) Eretz Erez La terra zero/ Terra inferior
Hindús	Mirt-Loka/ La Terra (Loka significa lloc/ planeta).
Indonesia (Orang-Benuwa)	Tama-Merah/ Terra roiga
Iranis	Saok Avesta
Japonesos	Tori Kami de Id-Zumo celestial Id-Zumo Celestial Naraka/ Les regions infernals
Nordics	Hel-Heim/ Terra de Hel
Oceania (Maoris)	Ao
Perses	Zam-Anm/ Duzakh
Sumeris	Ut-Nu (a l’oest de Nu) Iri-Gal (el Gran Ir) Ir-Kalla (la Gran Casa) Ki Ki-Gal La Gran terra El Gran Lloc
Sumerics (en generic)	Eresh Celestial Eres Eri Eretz Iri Aratta
Xinesos	Tama (també nom antic de la Xina) Nota: Tama per els Luiseño (indis d’América del nord) significa dona humana i és el nom de la deessa «Terra o «Mare Terra», Tama-Yowut (Tia) Tamar també significa palmera (datilera)

 

ILLA DE LA CREACIÓ, ANOMENADA: 

 

América Central (Arhuacos)	Sei-Nekan
América Central (Desana)	Axpikon-Diá/ Inframon o món de «sota»
América Central (Yekuana)	Kahuña
America Con Sud (mapuches)	Puel Mapu (est, lloc dels deus avantpassats i de Weixé (Theos)
America del Nord ( Maidú)	Ta’Doiko
America del Nord (Wintu)	Sas-Kew-il
America Sud (Chibchas)	illa del Llac Iguake
America Sud (Cocama)	illa de la Felicitat
America Sud (Inques)	Ñaupa Pacha
América Sud (Nomatsigenga)	Tsiron-Tsiro
Cananeus	Primera illa de Mot
Celtes (Gals)	Hatt Haat-Iunis illa dels herois virtuosos.
Celtes (irlandesos)	Ir Terra d’Ir
Egipcis	illa de la creació Khnumu/ Hermópolis Tehe-Nu» illa dels dos ganivets illa de foc (on van neixer els deus i Osiris) illa dels herois virtuosos.
Frisis	At-land Al-land El «vell pais» L’illa sagrada
Grecs	illa de foc (On va neixer Dionisios) Karistia (illa on vivien els kuretes/ karistios/ Telchines/ daemons o dactils (els primers fills de Rea)
Hebreus (Cabalah)	Ats-IL-Ut/ Ats-il-Ud Ats-IL-Oot Ak-ILAH 1ª Capital 1º Mon/ 1ª Terra segons Arbre Sephirot
Hindus	illa de Ta-Ir Illa blanca L’illa dels atlants
Japonesos Shinto	illa de Tsu-Kuchi
Japonesos Ainu	Mosir o Kamui Mosir
Maies	At-Land Illa dels benahurats
Oceania (Tuamotu/ Taití)	Papa
Oceania (Hawai)	Kane-Huna-Moku (terra amagada de Kane)
Romans	Pancaia
Teosófics	L’illa Sagrada i eterna La primera Terra Terra dels deus
Tibetans	Illa blanca
Ugrofinesos	At-land El vell pais l’illa sagrada l’illa eterna Ald-land
Xinesos taoistes	illa dels immortals

 

EL TURO, POSTERIORMENT MUNTANYA IDA DELS CIMS BESSONS ANOMENADA: 

Nota: 

Segons els babilonics anomenada Id (o Ida pels grecs), en honor a la deessa Gea 

 

Acadis	Arata
América Central-Nahuas	Muntanyes de pedernal
América Central-Tzeltales	Bawitz/ El turó de dalt
América del Nord-Choctaw	Turó Nanih Waiya
América Sud-Ashaninka	Omoro (turó de l’oest)
Armenis	Ararat Celeste/ Centre del món/ Muntanya sagrada
Asirio-babilonics	Turó Mashi (turó de la posta de Sol)
Babilónics	Id (nom de la deessa Gea)
Cretenses	Ida/ Dikte/ Muntanya blanca/ Muntanya sagrada (amb dos cims)
Hindus	Maly-Avant Man-Dhata
Hurrites	Ida/ Dikte (com muntanya)
Grecs	Ida/ Dikte (com muntanya amb dos cims) Muntanya Leuhcate/ Muntanya blanca
Japonesos shintoistes	Muntanya Uka
Romans (Apulei)	Ida/ Dikte/ Muntanya blanca/ Muntanya santa/ Muntanya sagrada (amb dos cims)
Romans	L’Olimp Triifilián/ L’Olimp d’Urá/ El carro d’Urá
Sumeris	Ararat/ Muntanya de dos cims bessons Muntanya dels genolls apartats
Xinesos	Hen Shan/ Jen Chan

 

Al nordt: Setena cordillera circular 

 

Hindús	Mahendra (setena cadena muntanyosa al sud)
Japonesos shintoistes	Mimoro

 

LLAC ASSOCIAT A L’ILLA DE LA CREACIÓ 

Situat sota la muntanuya Ida 

 

America Nord (Zuñis)	Llac dels morts
America Sud (Chibchas)	Llac Iguake
Celtes (irlandesos)	Llac Tegid
Egipcis	Llac dels dos ganivets
Hindus	Llac dels ganivets Hridalayesh
Inques	Wiracocha (o Llac de la Creació)
Japonesos shintoistes	Pou estany de la veritat (del Cel)

 

Nota: 

Es diu llac dels dos ganivets, perque inicialment només sobresortien els dos cims bessons de la futura muntanya Ida.

El primer que va sortir,va ser el «Turó Primordial», amb la seva punta en forma piramidal, anomenada Ben-Ben

 

RIUS ASSOCIATS A L’UTNU, ANOMENATS

Riu Id d’aigues dolces que surt de l’infern cap el nord-oest 

 

América Sud-Charrúas (Uruguay)	Riu dels ocells
Acadis	Id/ Naru (riu d’aigua dolça)
Escites abjaces	Riu Ku-ban n(on mor Sas-Ra-Qa/ Heli)
Escites-cherqueses Kabardo	Riu Yanjaj (impetuós, on mor Sas-Ra-Ka/Heli)
Escites-Osetes	Riu Yanjaj (impetuós, on te tragic final Soslan/ Heli)
Grecs	Er-Id-An (on es ofegat Heli)
Japonesos shintoistes	Riu Hi-No Kami Riu Hi
Nórdics	Slid/ riu perillós
Sumeris	Id/ Naru (riu d’aigua dolça)

 

Riu Van que rega les terres baixes d’Adama

 

Nórdics	Van
Nórdics (Germánics)	Wam
Ugrofinesos	Wam

 

Riu Gioll que rega la regió de Hel-Id

 

Nórdics

Gioll/ Gjoll

 

RIU GE-IR-VIMUL, ANOMENAT 

 

Nordics

Ge-Ir-Vimul («Font de les llances»)

 

Per arrivar a Hel s’ha d’atravessar el riu Slid («perillos) o el Geirvimul (font de llances), que condueix a l’altre món travessant el pont Gialarbru. 

El Hell (inferns) es un lloc miserable separat dels homes pel riu Gioll/Gjöll, sobre el que hi ha el pont Giallarbru/ Gjoller, tot fet d’or i vigilat per Modgurd 

Riu Oceá d’aigues salades

 

Arabs	Nil Celestial
Asteques (Xiximeques)	Riu de nou boques Chicunauictlan
América Central (Boyacá)	Car-Are
América Central (Chibchas/Colombia)	Riu Funzha
América Central (Desana)	Riu Vaupés
América Central (Kurripacos)	Riu Guainía
América Central (Nahuas)	Cem-Anahuac
América Central (Nukak Maku)	Riu de llet
América Central (tolteques)	Cem-Anahuac
America del Nord	Riu Colorado Celestial
America con sud (Aonik’enk)	Senguer
América Sud (Charrúas)	Riu que es com un mar
.America Sud (Mbya)	Para Guachú Rapitá
América Sud (Matsiguenga)	Urubamba
America sud (Shipibo-Amazonia)	Paro
Caldeus	L’Oceá Lama/ L’ocea de saviesa
Cananeus	Hab-Ur
Celtes (irlandesos)	Riu Boyne
Dogon (Africa)	Yuguru Na
Egipcis	Me-Urt/ Me-Urd/ Meht-Urt Uer-Ness Nil celeste
Grecs	Oceá
Hindus	Sagar/ Narmada/ Narbada/ Nebudda/ Rewa/ (desemboca a Arabia celeste/ Harabba)
Inques	Yacu-Mana
Japonesos shintoistes	Ama-No-Taka/ Ama-No-Kaea/ El «Riu celestial»
Nórdics (Gylfaginning)	Gioll/ Gjoll (ample riu)
Sumeris	Hab-Ur
Xinesos	Riu Ho/ Riu Jo/ Riu Groc
Xinesos	Huang-Kuan/ Manantial groc

 

Nota: 

El torrent Sus neix en el Mont Olimp segons els grecs 

 

PONTS ASSOCIATS A L’UTNU

 

Nórdics

Giallarbru/ Gjoller/ Pont daurat (travesa el Gioll)

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons América Central-Arhuacos/Iku(Colombia)

En aquells temps encara no hi havia esserrs humans, ja que no hi havia terra de cap clase.

Després va apareixer el pare Seran-Kua (Urá) el Creador, per acabar de fer el mon.

Llavors va pensar en com crear la «terra» (illa de Ki).

Quot o Andquot és la  terra de savis, terra d’inocencia i terra d’humilitat, formada per tres circumnferencies:

1)  Primera circunferencia interna que coneixen com Sei-Nekan  –  Quatre Cavernes 

2)  A occidient, en Axpikon-Diá, hi ha la part fosca . Es la part de la nit i es la part dolenta  –  (Arali)

Vist des de sota, des d’Axpikon-Diá, la nostra terra s’assembla a una gran tela d’aranya, es transparent i el «Bé» i el «Sol» els mira

Per sobre la nostra terra el Sol va crear la Via Lactia, que surt com una corrent espumosa de Axpikon-Diái i es dirigeix, d’est a oest. Per la Via Lactia corren els grans vents i tota aquella part es blava. Es la regio intermedia entre el poder groc del Sol i l’estat vermell de la terra. 

Segons América Central-Asteques 

Tamo-Anchan està a l’Oest. Allí hi ha la muntanya occidental o pirámide nocturna

És la regió dels nuvols, un paradís sobre la terra

Allí hi ha «La Casa del Descens» (Arali)

A Tamoanchan, va neixer Alotl o Itzal-Papalotol (Gea), on després va ser la reina.

Alotl era la deessa de l’estepa o planura erma,

Nota:

Una planura erma és un ermás, indret de roca pelada on només creix molsa, bruc i poca cosa més.

Lloc on es van formar els primers deus i els primers homes

Tamo-Anchan es la regió on viuen els morts descarnats (mon inferior o l’inframón), però tenen la posibilitat de retornar a la Terra.

Lloc antic i misteriós on es conserven les claus de la saviesa secreta

Tamoanshan era també el nom de Teotihuacan de la Terra en temps dels olmeques.
 

Segons América Central-Asteques (Méxic) 

Alotl (Gea): Deessa de l’estepa o planura erma,  

Va neixer a Tamo-An-Shan, la regió on viuen els morts (l’inframón del planeta) 

Tamoanchan está a l’oest i és la regió dels nuvols, un paradís sobre la terra 

Tamoanshan era també el nom de Teotihuacan de la Terra en temps dels  olmeques. 

Nota:

Una planura erma és un ermás, indret de roca pelada on només creix molsa, bruc i poca cosa més. 

 

Segons América Central-Asteques (Méxic) 

Mictlantecuti (Hades) va cavar una fosa on Quetzalcoat(Osiris) va caure i va morir. 

Els osssos es van trencar i unes guatlles (Asteria) els van picotejar. 

Quetzalcoat va ressuscitar i Xolotl (Prometheo) el va consolar 

Després es van emportar els ossos a Tamoanchan on la deessa Thiua-Coatal-Ki- 

Latzi (Rea) els va moldre. 

Quetzalcoatl va sacrificar el seu penis o la seva llengua, que, barrejada amb la materia dels ossos, va donar naixement als homes. 

Segons els asteques 

Huix-Ilo-Poxli (Heli) representa el sud i el Cel del Sol, el més maco dels tretze paradisos (aigua primordial). és on resideixen les animes els soldats morts en la guerra. 

Coatl-icue (Rea) va quedar embaraçada (d’Heli). Els seus fills molt enfadats van planejar matar-la. Però, una veu dins el seu ventre li va dir que no es preocupés. 

Coyolx-ahu-ki i els Cenxon-Huix-Nahua es van preparar per la guerra i van dirigir al cim del turó de Coa-tepec on estava Coatalicué.  

Tenochtlitlan (Ciutat de Méxic), representava el turó «Coa-Tepec» on havia nascut Huixiliopoxli 

Els quatre Tezcatlipoca representen les quatre direccions: 

Tezcatlipoca (Hades). El més antic déu és Tezcatlipoca negre :  Nord (Com Uriel)      

Xipe-Totec (Cronos) és Tezcatlipoca vermell  : Est    

Quetzalcoatl (Osiris) és Tezcatlipoca  Blanc  : Oest (Com Gabriel)  

Huitzilopochtli (Heli) és Tezcatlipoca blau : Sud  (com Miquel)   

Els quatre tezcatlipoques (quatre angels del: Nord, sud, est i oest)                                    

Segons America del Sud (Chibchas de Colombia) 

Tuzi-Chogua (Rea dels grecs) vivia en el llac Iguake

Segons América Central- Chichimeques (Mexic)

Itz-Papalotl (Gea) es la Regent del Paradis de Tamoanchan, habitat per deus i lloc on va naixer la humanitat. Es també lloc de destí dels infants que moren,

Segons América Central-Huitoto (Colombia)

…El mon que correspon a tots aquests essers (deus) consta de cinc parts superposades:

Nota:

Basicament es la geografia de l’anomenat «Recinte Central»

 

• ANADIKO/ NIKA-IRANI  –  Illa de Ki

El mon dels humans. Es troba en el centre mon situat sota el Cel (segon Cel)

També rep el nom de NIKAIRANI, lo somiat

Sobre d’ell existeixen dos cels i sota d’ell dos inframons

• PRIMER CEL  –  2ª Cel 

Cel que te tres part

La més important, la del mon de  Juziñamui  (Kadmo), el deu del Cel

En el primer cel es distingeix un blau (Llac)  i un blanc (Planura celestial nevada)

Sobre d’aquest Cel es troba el Cel Lluminos, clarament separat de la residencia de Juziñamui

• CEL LLUMINOS  –  7º Cel

Está habitat per un esser dotat de poders, Zinamo (Kaos), esser similar a una aranya

• JIARE-REIKO  –  1º  Cel 

El Cel vermell. Es troba sota del Cel de Juziñamui

Aquest es el cel que veuen els humans. 

Gracies a ell, el Sol no escalfa tant fort. 

• OKINUERNA/ JUYARAI/ IGORI  –  Tir/ Ut-Nu

El primer inframon. Es el dels avantpassats

Sota d’ell es troba la residencia del Pare Creador.

el món inferior que esta ple  de foc (illa de foc)

Segons América Central-Kurripaco (Colombia)

Ña-Piri Kuli (Theos) tenia planejat que quan una persona arrivés a certa edat avançada, s’hauria de ficar durant tres dies seguits en una habitació, fent memoria del sexe, de la veu i del pensament, els tres principis de l’existencia humana, i d’allí en sortis com nou (ressuscitat).

Aquesta habitació ja l’havia preparat Ña-Piri Kuli (Theos) a casa seva a Waitjipan

Waitjipan un turó a la riba del riu Guainía (riu Oceá)

Nota:

Waitjipan correspon al Turò Primordial, futura muntanya Ida)

En Naken Caranoa (Apsu), al riu Guainía hi ha una casa d’aquestes, i una altra a Kuyari (a la ciutat de Nippur, Segon Cel)

Però després va tancar el lloc de la «Casa dels esperits (deus)» amb una porta de forma que mai es pogués obrir. Perque per «allí els morts entren, però mai  en surten». 

Segons América Central- Nahuas (Mexic)

• El Mon superior

Consta de tretze regions (regions i cels, anomenats els IHUICATL IOHTLATOQUILITZ, un recorregut pels tretze Camins del cel.

Les regions o cels del Non Superior són (entre parentesi l’equivalent hebreu).

1º Cel (Equival al Segon Cel o Raquia)            

il-Huicatl-Tlalocan-Metztitlan. Residencia de Tlaloc (Theos), Tlazolteotl (Rea) i Mtzli (Isis)

2º Cel (equival a Wilon)

il-Huicatl-Citla-Cuauhco : Lloc on es traslladen les estrelles cap a les quatre punts  cardinals.            

Nota:

Des d’alli s’observen les constel.lacions                

3º Cel (equival a Makon)

il-Huicatl-Tonatiuhtlan: Residencia occidental del deu groc sol  (Cronos)            

4º Cel (equival a Hel-Ed)

iL-Huicatl-Huitztlan: Camí del sol. Regio de les muntanyes cobertes de pedernal

5º Cel (equival a Siyya)

il-Huicatl-Mamal-Cuhuco : Residencia de Citlalmina, deessa de les estrelles errants

6 Cel  (equival a l’Hades)

Il-Huicatl-Yayah-Cuauhco :Residencia de Tezcatlipoca (Hades)

Nota:

En la regió de l’Hades esta Itz-Tepetl, el tercer infern a carrec de Itzlacoluhqui (Hades)

7º Cel (equival Paradis d’Eden) 

il-Huicatl-Xoxo-Cuahuco : Residencia de Huitzilopochtli (Heli). Regidor del sud

8º Cel ( Equival a Maon)

il-HuicatlL-Nanatzcaloyan: Residencia celeste de Mitlantecuhtli (Hades) i de Mictlancihuatl (Cora)

9º Cel ( Equival a Khem)

il–Huicatl-Tlilteoizta-Cuauhco : Residencia de Quetzalcoatl (Osiris)i Tzitzimime  (Cora)

10º Cel (Equival a Ghe)

Il-Huicatl-Teocozauh-Cuauhco : Residencia oriental del Deu Sol (el corresponent)                              

11º Cel (Equival a Haraba)

il-HuicatlL-Teotla-Cuauhco : On es mou el calor (es el Muspell dels nórdics)                           

12º Cel (Equival a Adamah)

il-HuicatlL-Teteocan: Residencia dels quatre deus creadors (els quatre Tezcatlipocas, que corresponen a Hades, Cronos, Heli i Osiris i als quatre punts cardinals)

13º Cel (Equival al 7º Cel, Araba-Hot)

Il-HuicatlL-Omeyocan : Residencia de Ome-Tecuhtli (Urá) i Omecihuatl (Tia)

La Terra (equival a Eresh)

Tlaltipac, «La Terra», formada a partir del cos de CIPACTLI (Geai, La Mare Naturalesa, ja que ella va crear la seva superficie

El món horitzontal estava compost de 4 direccions o punbts cardinals o direccions del hemisferi (Regió Cenmtral)

Mict-Lampa : Nord, regit per Tezcatlipoca (Hades)

Cihuat-Lampa : Oest, regit per Quetzalcoatl (Osiris)

Tlahuizt -Lampa : Est, regit per Xipe Totec (Cronos)

Huitz-Lampa : Sud, regit per Hixztliopochtli  (Heli)      

Calpulli : Eix Central, resguardat per Xiuhtecuhtli  (Cronos), deu del foc i del temps

Segons America Central-Tarascos/ Purepechas (Mexic) 

El mon de dalt es divideix en: 

• Auandarhu : Mon dels deus engendradors. Stuat en el Cel
• Echerendu : Mon dels vius. Situat en la superficie de la Terra
• Cumanchecuaro: Mon dels morts o mon sota terra.

Allí vivia el Senyor de la mort.Dividit en 4 grans parts. 

Una de les parts destacades era UARICHAO (lloc de les dones, on anaven les dones mortes del part)

El Nun

El Parhaquahpeni era el món de dalt, un mon o terra semblant a un bol (Parha significa concav) es on estan els deus

Allí l’oest o ponent es diu Mu (Utnu), riba on hi ha un forat per on entra el Sol

L’est o llevant es diu Hchu, riba on hi ha un forat per on surt el Sol, 

Nota:

El fonema en purepecha Hchu indica Or

Tirepeme es el primer nom de Curicaveri (Urá). Thire significa menjar i  Tirepeme significa: Esser d’or

 

Segons América Central- Wixatari/ Wixarika (Mexic) 

Abans de formar-se el mon, només hi havia mar, aigua. 

Al principi del temps, deus, animals i plantes s’entenien i també malgrat la distancia es podien comunicar entre si. 

La regio central es on viuen els humans i els deus de l’orient

El mon (illa de Ki) es una plataforma circular que flota sobrE el mar, una massa d’aigua que composa una serp de dos caps.

Aquesta enorme serp marina que abarca de orient a ponent es el simbol de Takutsi Nawa-Ke (Tia), avia ancestral

Wirikuta es un dels territoris sagrats del indis wixarika.

Dins de Wirikuta i ha el Reu’Unaxi, el Turó Cremat, on a l’inici dels temps es va originar la vida i on va apareixer per primera vegada el Sol, Wirikuta es l’alba dels temps

Els ancestres vivien en una granja anomenada Tiameta en ,la regio central del territori sagrat de Wirikuta

El desert de l’Aurora (Adama), va ser el lloc de la Creació. Es el simbol de la porta al món dels deus

L’ull de Deu representa els 4 punts cardinals del cosmos, mes el centre

Segons América Central-Yekuana/ Plaroa/ Nairiño (Venezuela)

Wannadi (Urá) va veure que hi havia molt poca gent al mon i li va dir a Nuna (Theos) qui decideix anar a buscar un Hue-Hanna (humanoide) al cel Kahuña (illa de la Creació)

Nuna te una germana Fri-Mene o Huilo (Gea), que decideix salvar als humans i amaga un Hue.Hanna (humanoide) en el seu ventre

Nota:

Fri-Mene s’havia convertit en Huilo, duenya de les aigues i Gran Serp acuática

Wannadi, acompanyat de Hohottu i Mudo, se’n va a buscar Huilo que havia robat un Hue-Hanna (humanoide), però aquest va morir i els homes sense neixer es van transformar en peixos

Nota:

Segons els textos les primeres criatures humanoides neixien per ous. 

Dos d’ells, van caure a la riba. Sihi-Kiemona i Lureki (raça d’Or)

Van ser adoptats per una granota i un jaguar (Tia i Hiperió)

Els dos humans va descubrir el misteri del foc i com cuinar els aliments, un secret que la seva mare adoptiva, la granota, no volia que ningú mes ho sabés.

Segons América Central-Yukunas (Colombia)

Tot va començar quan només existia el dia sobre la terra Caamu Sol

Els seus pobladors eren cinc germans hereus de l’eternitat, els  mestres guarden secrets, fills de l’eternitat

Nota:

Posiblement els cinc germans eren: Hades, Cronos, Osiris, Heli i Tifó. Tots ells van neixer a Tebas.

«Només dia, només calor. Hem de procurar-nos coses perque la descendencia tingui ritme»

D’aquella excursió, van sorgir les cases construides amb «palma de techar», perque els germans es puguin resguardar de tanta calor i tanta llum

Nota:

En aquells temps no hi havia nit i feia molta calor, ja que hi havien dos sols (les estrelles Sirius B i Sirius C. Tot i que Sirius B va col.lapsar poc després convertint-se en nana blanca. Quan aixó va passar, els cicles de dia i nit es van començar a produir amb l’estrella Sirius C. Com que el cicle anual era de 360 anys terrestres, segons la migtologia, les nits a l’illa de Ki eran molt llargues, ja que el Meru i les serralades que l’envoltaven, tapaven la llum)

Ja’chin (Theos) els va lliurar les cinc palmes per la construcció del sostre de les cases. Però també els hi va anunciar una prohibició: No destapin el cistell abans, si no es en front a els arcs, amb les vigues ja exteses. 

Nota:

Es refereix a la forma de les primeres cabanes.

Però la curiositat va poder mes i la prohibició va ser transgredida

D’aquesta transgresió sorgeix el teixit de la palma.

Al trobar ombra per a ells, van voler buscar-la cap a fora, perque la descendencia pogués habitar la terra. I així va ser. 

De cop el dia va desapareixer. Tot es va enfosquir, com una torxa inmensa que s’apaga

Se’n va anar l’inici de la nit i el dia pels YUKUMAS, però va ser també l’inici de la creació del món.

Aquest dia va començar la vida dels descendents, aquest dia va començar el temps

Nota:

Segons el Sanchoniaton (text de Biblos), Urá va inventar la cabanya i va passar el seu descubriment als seus fills.

Segons América Sud-Charrúas (Uruguay) 

Tupá (Theos) viatga fins el ponent, on el riu dels ocells (Id), s’ajunta amb el riu que es com mar (Oceá)

Segons América Sud-Mbya (Amazonia del Paraguay) 

Tupa Reta Api equival a Utnu, la regió on estan situades les Quatre Cavernes

La regió de l’oest/ Occidental/ Ponent

Limit o fi de la regió o Espai de Tupa (Theos)

Hi ha una palmera cap a Ponent, cap a la morada de Karai (Urá), que equival a la regió d’Adamah 

Jakaira (Cronos) esta generalment ubicat a l’oest. A l’espai Tupa

Nota:

Urá (Karai) estava localitzat en aquesta regió quan, juntament amb Prometheo va procedir a la creació de la Raça d’Or en lles Quatre Cavernes 

Tupa Ru Eté Amba equival a les.Quatre Cavernes

El Cel es una esfera amb una linia divisoria al mig.

El sol va de l’est a l’oest

La terra esta fixa i es el sol que es mou

D’un cantó hi ha hi ha el Tupa Ru Eté Amba, la morada de Tupa a l’oest on s’oculta el Sol.

Nota:

El turó Primigeni i les quatre cavernes, va ser la primera residencia de kaos, Gea i Theos (Tupá), tot i que aquest últim es va traslladar després a viure al Segon Cel.

 

Segons América Sud-Nomatsigenga (Perú-Amazonia)

El Omaga Roquitesonaril  (Planeta Arc) está format per tres mons (els Omago Quibatsi), cadascun d’ells formats per discs, plànols o esferes diferenciades

Hi ha al voltant de 10 nivells i 5 estan entre els mes alts, on hi han les divinitats 

Es poden clasificafr en tres grups:

A.- Jono-Agaguité/ Honoagaguité: Cels o mon de dalt, amb set discs o planols

B.- Ki-Batsi: La terra, on hi han els humans, animals i plantes

C.- Sharin-Cabeni. El món sobterrani o inferns

 

Ordenats des de dalt de tot cap a baix de tot:

 

	Equivalencies
1.-Aininga: El mon de la obscuritat	Seté Cel (Cel de Kaos)
2.-Nuoron-Tsi; Estrella que asenyala temps per plantar el blat de moro	Sisé Cel (de Cronos)
3.-Tosor-In-Tsi: El mon d’aquell que fa miracles	Segon Cel (de Theos)
4.-Paba: El mon de Paba, el Sol	Quart Cel (d’Heli)
5.-Man-Chacorí: El mon de Machacorí	Tercer Cel (d’Urá)
6.-Tsiron-Tsiro (Mon de Gea) En aquest mon, situat al subsol, hi han els Kib-Inti (criatures pre-humanes) Mon dels avantpassats on hi ha la candela Nota: Una candela es una una flama o foc o espelma. La candela o bugia nova es una unitat de mesura de l’intensitat lluminosa	Illa de la Creació Quatre Cavernes
7.- Oguitoj-Anari: Mon dels avantpassats	Primer Cel (Kadmo)
8 Ki-Batsi/ Quibatsi. La «terra» o mon físic on viuen humans, animals i plantes.	illa de Ki
9.- Mon de les aigues. Allí viuen el Kiatsi i el Kimosito	Apsu
10.-Sharin-Cabeni: Mon de sota o subterrani. Lloc	Tartar

 

Segons els berebers

Els berebers es deien originaris de Tam-Isc-Ire 

Segons els celtes/ celtes irlandesos

Tama-Ir   (Tama significa: Nit, Tenebres, Crepuscle) 

Per tots els celtes i en especial pels irlandesos, Tama-Ir és l’antiga capital sagrada i cort principal dels seus avantpassats.  

Segons els celtes (Irlandesos) 

La «Terra d’Ir» celestial, així com l’Ir-landa del planeta Terra ve d’Eire (Ir), un dels noms de la deessa Brigitte (una de les tres Brigitte), que els romans van equiparar amb la deessa  Minerva (Cora) 

Segons els celtes (Irlandesos)

Boan (Cora), deessa del riu Boyne (Oceá), era esposa de Nechtan, després de copular amb Daghda (Zeus) i neixer Oengus (Apol,lo), va saltar-se la prohibició de visitar el manantial de Nechtan (Theos). Les aigües van pujar molt i se la van empasar. Aixi es va convertir en Boyne, el gran riu sagrat de la mitologia irlandesa,

Segons els cretenses 

Acmon/ Akmon (Kadmo), el «molt elevat», va ser un dels deus dactils de la muntanya Ida

Segons els egipcis 

La creació és va originar en Hermópolis/ Kmunu/ Jmunu

1) Thot (Thot 1º és Kaos) era el Deu suprem d’Hermópolis/ Jmunu

Encara que tard, va ser inclos en el mite de la Creació, ja que el terme Jmunu procedeix de 8 deus primitius amb cap de granota i de serp que nedaven en les aigues primitives del Nun. 

Thot va incubar l’ou cósmic i amb la seva paraula va donar l’esser a quatre parelles de deus i deesses 

D’aquest ou va sortir un ocell de llum o un ocell d’aire

2) Però Thot amb cap d’Ibis o en figura de babuí, era «el Gran Peix (Erebo)

Un 23 de Desembre Thot (Erebo) substitueix Atum (Theos) a l’estany de les dues veritats.

Nota:

Segons els sumeris, després de la creació del món, An (Urá) i Enlil (Theos) van confiar Ur a Nana (Erebo). Nanar residia a la ciutat d’Ur (Ur= «La ciutat»). 

La casa de Nanar és Ekish-Nu-Gal, a la ciutat d’Ur. 

 

Segons els egipcis

Ud/ Ut/ Hut/ Hot/ Hod/

La terra de l’origen

L’illa dels herois virtuosos 

Ud/ Ut/ Hod/ Hot/ Hud/ Hut/ és la «Terra dels peixos» i la Terra de Thot.

Hot significa peix i Hut en parso és peix

Hud/ Nod era el nom de Thot (el peix era pels antics egipcis Not/ Hut / Hud / Teut) 

Segons els grecs 

Van ser set titans i set titánides qui van desgarrar el cos de Zagreus, que tenia cura dels curetes. En la cova Ida, els titans, pintats de guix blanc per no ser reconeguts per l’anima del rei sacrificat, el van segrestar.  

Segons els hebreus cabalistes (arbre Sephirot) 

Adam Kadmon, pare dels Kadmonis, d’on emana l’organització dels primers quatre mons: 

1º. Mon: Ats-il-Ud/ Ats-IL-Ooth/ Ak-ilah (equival a l’illa de la Creació). L’origen

Mon de Kaos, Gea, Theos

2º Mon: Ber-Iah/ Mon Briatic/ Briah/  

El Tron: La mansió dels esperits purs 

3º Mon: ASIATIC/ Assiah/ Món de l’acció o Kliphok. És el tercer món habitable 

Hiperió, Osiris, Heli 

4º Mon:.Ghe-Tziratic/  Mon de la Formació i morada dels àngels. 

Ge-Tzirá : Està regit per Metraton i significa misatger 

Jeh-Tzirá : Mon de Kadmo, Harmonia i Adam 

Equivalencies en aquesta web:

Ats-il-Ut: Equival a l’illa de la Creació, (Quatre Cavernes)

Ber-Iah : Equival a l’illa de Tir (Ciutat de Dunnu)

Asia: Equival al Segon Cel (Ciutat de Nippur)

Ghe-Tzirá: Equival a la regió d’Adamah (Ciutat de Tebas)

Segons els hebreus cabalistes 

Eresh/ Eres/ Eretz/ Erez, era la Terra nº Zero pels hebreus cabalistes, «l’origen», la més baixa de les 7 terres (a nivell del mar) 

Eresh (Dunnu) primera ciutat habitada de la Via Lactia (Tir), estava situat a la regió de Ki-Eresh/ Eres/ Eretz/ Aratta (Utnu) 

Eres significa Terra o Món  Adama és la Terra més próxima a Erez, però está situada a un grau mes a dalt que Erez, que és la Terra més baixa 

Antigament Eres era visitada sovint pels habitants de Teb-hel, però els habitants aviat van perdre la memoria en Adamah i ja no van saber d’on venien.

Quan Adam va ser expulsat del jardi de l’Eden, va ser enviat a Eretz, la més baixa de les set  terres. Està plena d’ombres, ja que allí no penetra la llum. Quan Adam es va arrepentir va ser traslladat a un grau a dalt a la próxima Terra anomenada Adamah.

Els habitants del mon d’Erez són descendents d’Adam. La majoria són tristos. 

Menjen pa, plantes i animals. Sovint lluiten entre ells.En aquest món hi ha dies i es poden veure agrupacions d’estrelles. Adam es va queixar del desconsol d’Erez. 

Segons els iranis/perses (Zendos)

Explica com es va formar al principi el món i les arrels de les tribus d’An-Huma ( Theos) i d’Ari-Man (Prometheo) 

An-Huma va establir la llei del Mehestan 

Aquest poble ha conviscut amb el d’Ariman (Anomenat també Péetiaré) 

Anhuma i Ariman han vingut aquí des del pais de Zaman/ Thaman (Utnu)

També s’explica que Khoda, El senyor (Kadmo), ha nascut en el pais de Zaman amb tota la resta d’homes. Zaman no te ni principi ni limits, ha estat i será sempre. 

Ningú inteligent preguntará d’on procedeix Zaman. És i será sempre. Va ser el creador i ha conservat el seu imperi sobre les criatures que s’han derivat d’ell.  

Segons els japonesos  

A Izumo, esta la boca de l’infern 

Segons els japonesos 

Naraka : Les regions infernals 

Segons els japonesos 

Kadmo, el deu joier antic, pels japonesos era Tama-Noya-No-Mikoto.  

Nota:

Per tant portaTama com una part del nom 

Segons els japonesos 

Després de l’episodi de la visita d’Izanagi (Urá/ Adam) al Yomi per veure Izanami (Rea/ Eva), Izanagi es va a pjurificar i es banya a la desembocadura d’un riu, situat en una plana coberta de trebols al costat d’un camp de tarongers 

Es va treure el seu collar (tama) i li va regalar a Amaterasu (Isis)  la kami o deessa del Sol i li va encomanar el govern de la «planura del cel alt», al deu de la lluna (Osiris) li va encomanar el govern de la nit (Yomi) i a Susanowo (Tifó) la «Planura del mar» 

Nota:

Hi ha una ciutat anomenada Susa (com Susa-No-Wo) a Id-Zumo, ciutat relacionada amb els mites del deu Susa-No-Wo. Idzumo celestial correspon a la regió d’Utnu. 

 

Segons els japonesos shintoistes 

Izanagi (Urá) s’enfada molt amb Susa-No-Wo (Tifó), perque aquest volia anar al pais de la seva mare morta, el «pais inferior llunyá» (Yomi). Llavors Izanagi li diu: 

Si vols això, ja no viuras més a l»l’imperi de l’Oceá». I dit això va desterrar Susa-No-Wo a Afumi (Afumi/ Aha-Humi és «el llac d’aigua dolça») 

Abans d’anar-se’n a Afumi Susa-No-Wo va voler despedir-se de la seva germana  

Amaterasu (Isis) i se’n va anar al Cel (la planura Taka-Maga-Hara).  

Amaterasu pensava que l’arrivada de Susa-No-Wo era per prende-li el poder. Però ell només li va demanar que es prometesin fidelitat i tenir fills. Ella va acceptar i es van jurar fidelitat des de les ribes oposades del «riu tranquil del Cel» 

Llavors Amaterasu li va demanar a ell la seva espasa, la va trencar en diversos troços els va rentar en el «Pou estany de la Veritat» del Cel 

Després del naixement de tres deesses i cinc deus, Susa-No-Wo va declarar haver vençut i va començar a assolar les regions celestes (camps d’arrós, va desbordar els canals de reg, etc,) 

Asustada Amaterasu es va tancar dins la seva cova «Morada de la roca celeste» i va tancar la porta. 

800 divinitats es van reunir a la vora del riu del cel per fer-la sortir i van forjar un mirall de ferro. Li van fer també un collar que van penjar a l’arbre Sakaki (Cleyera japónica) del mont Kagu celeste i posteriorment Ama-No-Uzume (la dama celestial del terror) es va posar a ballar. Amaterasu va sortir i Susanowo va ser expulsat i castigat (li van tallar els dits petits de mans i peus i la barba.  

El mirall i les joies es conserven en el santuari japones d’Ise (al planeta Terra) 

Després que Susanowo va ser desterrat va baixar al Tori-Kami, al costat del riu Hi a la provincia d’Id-Zumo i va construir una casa allí en un lloc anomenat Suga, un lloc amb nuvols. 

Nota:

Idzumo correspon a Utnu. 

 

Segons els japonesos Ainu/ Ainos (els primers habitants del Japó) 

Segons les tradicions els Ainu procedien de Sara (Significa planura)

Al principi el mon era un pantá fangós. L’aigua i la terra estaven barrejades i només hi havia un gran pantá. Res podia viure allí.

Després el món flotava sobre l’aigua i estava rodejat per aquesta aigua.

El mon era com un vast oceá circular el qual s’apoiava sobre les espatlles d’una gran truita de riu

Aquest peix absorvia l’ocea i tornava a escupir-lo originant les marees i quan es movia originava terratremols

Però en els sis cels de dalt i els sis mons de baix habitaven els deus, els dimonis i els animals.

1. En lo mes alt dels cels vivia KAMUI (Urá), el deu creador i els seus servents
   El seu regne estava rodejat d’una enorme muralla metálica on l’unica entrada era una gran reixa de ferro. (Seté Cel)
2. Hi havia dos cels, un sobre els nuvols (Segon Cel) i l’altre a l’inframón (Arali).
   En els cels estrellats i poblats de nuvols vivien els deus secundaris
3. En les altures boirinoses i denses dels cels mes baixos vivien els dimonis
   Hi havia un infern de volcans que vomitaven foc i aquest es reservaba pels malvats (Tartar).

Segons els japonesos shintoistes 

Quan Susanoo No Mikoto va anar al naixement del riu Hi-No-Kami a Idzumo li van dir que allí hi havia una serp molt gran amb vuit caps i vuit cues que anualment es menjava una persona 

LI havia dit una parella d’ancians que li van oferir la filla si matava la serp. 

Quan es va aproximar la serp/drac, Susanoo va treure l’espasa i la va tallar a trocets.  

En la cua va trobar una valuosa espasa que va oferir al deu Omi-Kami (Enos) en el Taka-Maka-Hara (Ekur) 

Susanowoo va anomenar l’espasa Ama No Mourakoumo No Tsurogi 

Finalment Susanoo va casar-se amb la filla i van construir una casa en Suga, a Idzumo 

Nota:

Ama significa Cel, Mourakoumo significa nuvol de nuvols, i Tsurogi espasa. 

Id-Zumo celestial correspon a la regió de l’Utnu. 

 

Segons els maies  

La Segona Edat dels maies anomenada Puc-Ullo, pels maies.(Puc significa Turó)

Nota:

Correspon a la Segona Edat dels incas anomenada «Lluna salvatge»

 

Segons els maies niquiran (Nicaragua) 

Tama-Gostad (Kadmo) era el deu suprem creador de la humanitat. La seva esposa era Zipaltonal (Harmonia) , amb la que vivia en el paradís dels escollits 

Segons els nórdics 

1.-INICI 

«Al principi dels temps existia el Gin-Nun-Gagap. 

Al seu sud va apareixer el Muspellheim, un món de foc

El Gin-Nun-Gagap era l’espai intermig entre el Nifl-Heim (al Nord) i el Muspel-Heim (al sud)

Nota:

Nifl-Heim es el Tartar i Muspell-Heim es Harabah 

«Antiga va ser l’edat en la que Ymir (Kaos dels grecs) vivia: no hi havia ni mar, ni fresques onades, ni sorra, la terra no era ,ni els cels en lo alt, només una clariana (turó primigeni) oberta sense herbes a cap lloc.

Més tard els fills de Bur  (Theos dels grecs)  van elevar el nivell del terra a Midgard, el poderós, allí van crear. 

2.-RECINTE CENTRAL 

El Midgard/ Midhgardh/ Middangeard (Britanics) és l’anomenat «recinte central»

Era una masa continental rodejada de mar on viuen Déus i homes.                                   

El Midgard amb:  

• Mann-Heim:

Al sud del recinte Central 

Equival a l’illa de Ki 

La terra dels humans, situada prop del centre (en el Midgard) 

El pais del Muspell (al seu sud) estava situat sobre el Manheim 

Asgard (Cel) i Mannheim (Terra) estaven unides pel pont Bifrost, el pont de l’Arc de Sant Martí, vigilat per Heim-Dall (Kadmo)

• Asia-Heim:

A l’est del Recinte Central 

Equival al Mont Ekur (part de la muntanya de l’Olimp Celestial) 

Amb el God-heim, la seu dels deus ases i la ciutat d’Ashgard 

Ymir/ Gymir/ Gimer/ Egher (Kaos) va ser el fundador d’Ashgard

Els fills de Borr/ Burr (Theos) van construir Ashgard, la ciutat dels deus, com residencia

Més tard els fills de Bur  (Theos dels grecs)  van elevar el nivell del terra a Midgard, el poderós, allí van crear. 

Sota l’Ashgard (Segon Cel) hi ha Hel, el món dels morts (Hel-Id)

En el Midgard hi havia una planura: Wigr-Id-Ir, una plana immensa de 120 jornadesde llarg i ample, unida a Ashgard pel pont Bifrost

El pont Bifrost és l’unica via d’accés a Ashgard

El pont oscilant estava sobre un profund penyasegat i estava simbolitzat per un arc de Sant Martí.i vigilat per Heimdall (Kadmo) 

El pont unia Ashgard amb la plana Vigrid (mes avall d’Ashgard)

Per tant era una conexió d’Ashgardr amb el Hel més próxim (Hel-Id) 

• Ashgard amb el Midgard (recinte central)
• Ashgardr amb el Mannheim (illa de Ki)
• Ashgard amb Muspell
• Ashgard amb el Vana-Heim
• Ashgard amb la resta del Hell

 

• Hel-Heim:

Al sud-est del recinte Central 

Equival al Utnu 

Hel en germanic és Halió. Ambdos signifiquen «Lloc ocult» (Hel: L’ocult) 

Els inferns o mon dels morts (El-Jund-Ir o mon d’ultratomba/ despres de la tomba. 

Hel (Cora) era reina del Hel-Heim (terra dels morts/Inferns) i del Nifl-Heim (terra de brumes) 

La deessa Hel va ser treta del Hel-Heim per Odin (Erebo) perque aquest va decretar que gobernés als que morien d’enfermetat o vellesa i per tant a les terres gélides del  Nifl. En el seu regne Nifl-Heim. La seva sala era Elvidn-ir 

Nastrond «la costa dels cadavers» és la terra dels morts on regna Hel.  

El Hell, estava dividit en 9 zones el recorrien 50 rius que sorgeixen del manantial Ur-Dar. 

Nota: 

Aquestes 9 zones són: 7 en el recinte Central i 2 el el continent  d’Urd-Vipa 

 

• Recinte Central:(Al sud del Nifl-Heim) 
  • Nord del Recinte Central: Iord/ Niord (lloc de Hel. Terra dels origens
    Iord en llengua norruega vol dir Terra
    Noird ve de Nert (mon inferior)
    Equival a les Quatre Cavernes
    Fensal-Ir: Era el palau del mar de Frigg (Rea). No estava a Ashgard.
  • Centre-est: Hi ha un Hel sota Ashgard (Hel-Id situat sota el Segon Cel
  • Nord-oest: Nifl-Heim (Tartar) 
  • Nord-centre oest : Hades (amb la ciutat d’Argos) 

Nota: Segons la mitologia universal: 

• Nord Oest: Utnu/ Aralli (infern inferior) 
• Est: Apsu (infern mig) 
• Est: Tir (després Dunnu). Infern superior) 
• Est: Engur  
• Est: Kur (Font Ur-Dar) 

A dalt de la muntanya (Arali), estava el món dels morts on regnava  

Hel, la deessa dels inferns. És obscur, fred i humid 

El Hell es un lloc miserable separat dels homes (illa de Ki) pel riu Gioll 

Gjoller, tot fet d’or i vigilat per la jove geganta Modgurd i per Mana-Garm o el gos Fenrir (Cerbero) 

Tot i estar en el Nord, el Hel-Heim esta al sud del Nifl-Heim. És l’infern 

El camí cap el Hel va cap amunt i cap el nord.  

Per arrivar a Hel s’atravessa el riu Slid («perillos) o el Geirvimul (font de llances), que condueix a l’altre món travessant el pont Gialarbru. 

Al Hel anaven els que morien de vells, d’enfermetat o els nens 

El Hel no és un lloc de castic sinó de refugi pels morts de causes naturals 

• Niord/ Iord/ Jord (noms d’Urá pels escandinaus),
  ve de Nert (que significa mon inferior), d’on prové nord, lloc del HelI
  En llengua norruega Iord vol dir «Terra». Iord/ Jord era la «Terra dels Origens»
  Sota Ashgard, la ciutat dels déus, hi ha Hel, el món dels mon dels  prop del Wal-Alá (Hel-Id)
  La regió de Vana-Heim i de Helheim eren frontereres.
• Muspell-Heim: Al sud del recinte Central
  Equival a Harabah
  Seu dels gegants del foc, enemics dels deus ases
• Vanaheim: Al nord-oest
  Equival a Adamah
  La terra dels Vans. Situada sota terra (coves)
  La regió de Vana-Heim i de Helheim eren frontereres.

El pas del Midgard al Iotun-Heim estava vedat pel mar 

Nota: 

Fensal-Ir: Era el palau del mar de Frigg (Rea). No está a Ashgard.  

Segons els romans (Apulei) 

La muntanya Ida te dos pics (banyes) 

Segons els romans (Apulei) 

Dikte : Muntanya blanca, La muntanya Santa, La muntanya Sagrada.  

La cova de Dycte  o Dyctynma era la cova on Rea va parir Zeus. 

Nota:

Diktynma/ Diktynna/ Addi-Kitu/ Adi-Kitu/ Meter Oreia 

1) Diktynma/ Diktynna deessa cretense que correspon a l’Isis grega 

2) Meter Oreia: La de la muntanya santa o Sagrada anomenada Dikte 

Meter Oreia correspon a Rea. 

 

Segons els sumeris

Infern inferior o mon inferior és l’Ut-Nu/ Ud-Nu, residencia dels anunaki 

Ut-Nu significa literalment «A l’Oest de Nu.» (Nu és el mar primigeni dels egipcis) 

És el món inferior  

En el mon inferior hi feia molta calor 

L’Apsu dels sumeris estava situat en el Un (Nun dels egipcis).  

Ut-Nu és l’Infern inferior dels sumeris  

Apsu és l’infern intermedi 

Ki-Ur és l’infern superior 

Segons els sumeris

KI: La Terra (sumeris)

IR-SITU: La Terra (acadis)

KI o «La Terra» celestial. En origen era l’illa o continent central, rodona, sota la qual estava l’Apsu i rodejada per aigua salada del mar

Més enllá del mar que rodejava el Ki a Orient i a Occident hi havia altes muntanyes

A Orient i occident hi ha dos forats per asegurar el lliure pas a l’espai de sota (inferns) o a l’espai de sobre. El sol sortia per l’orifici d’Orient pel matí i retornava a Occident per la tarda

L’orifici occidental estava precedit pel riu infernal anomenat Id/ Naru.

Nota:

Aquests dos forats estaven entre les muntanyes Ida i Hiba (forat occidental per on es posava Sirius C) i entre Paran i l’Ekur (forat oriental, per on sortia Sirius C)

A la part oest de l’illa de Ki hi havia el desert occidental

A la part est de l’illa de Ki  hi havia el desert oriental

Després del mar, a l’occident i abans de les altes muntanyes hi havia el riu infernal (Id/Naru)

Segons els sumeris 

Eresh-Ki-Gal (Cora) era la senyora del Gran Gallu (Ki-Gallu dels acadis) 

Sobirana del món subterrani (fins que Nergal va arrivar allí). Ella va haver d’agafar Nergal (Hades) per espós.  

Ereshkigal/ Geshtinana era natural, com Dumuzi (Osiris), de Ku’ar, el lloc de naixement d’ambdos. 

Ereshkigal vivia en el món inferior, en l’Ut-Nu  (literalment a l’Oest de Nu), Allí on hi havia el riu Hab-Ur 

La residencia de Nergal i Ereshkigal al món inferior és deia Gab-Kur-Ra. 

Aquesta residencia estava en la ciutat d’Arali (sumeri)/ Ar-allu (acadi), el anomenat  «Terra o pais sense retorn» o el «gran allà baix» o «lloc de les vetes brillants». 

Nota:

Ir, Eresh o Eri són el mateix i són la Terra d’Ir, d’Eri, d’Eresh o d’Eres 

 

Segons els teosófics 

1) La «Primera Terra» o «Terra dels deus», és l’illa Sagrada i eterna (illa de la Creació) 

Lloc on va ser evolucionada la primera raça dels progenitors divins    

És el bresol del primer home i la morada de  l’últim mortal diví escollit per la llavor futura de la humanitat 

Diuen que «l’Estrella Polar fixa en ella la seva vigilant mirada, des de l’aurora fins el final del crepuscle d’un dia del gran alé» 

2) La Segona Terra» o «hiperbórea»          

Es coneix com Asia del Nord (Segons Cel, dins l’Altipla de l’Ekur)  

Asia del Nord era el nom donat pels grecs més antics i on feien viatgar cada any l’Apol.lo hiperbori 

Era la terra que extenia els seus promontoris cap el sud i a l’est des del Pol Nord per rebre la segona raça 

Segons l’Odisea: En aquesta terra el Sol mai es posa durant la meitat de l’any 

Terra que no coneixia l’hivern i els tristes restes d’aquesta terra no tenen ara més que un dia i una nit durant l’any  

Segons els ugrofinesos 

Wam era un riu que surt de l’infern  

Te el mateix nom que la deessa Dione (Wamm-Atar) 

Nota:

Pels Sumeris la deessa Nunbarshegunu era la deessa del riu Oceá. 

 

Xinesos: Mites de la Creació: Creació de l’espai

En el principi, a l’inici dels temps, només hi havia obscuritat, tot era un caos i aquest caos tenia forma de ou de gallina. L’ou contenia el Yin i el Yang, les dues forces s contraposades de lo que esta fet l’univers

El Yin és l’obscuritat, lo femeni, el fred, la humitat

El Yang és la llum, lo masculi, la calor, la sequetat

D’aquest ou també va sortir el gegant Panku. En el sí d’aquest ou dormitava el gegant Panku/ Pangu.  

En el temps en el que el Cel i la terra eren un caos semblant a un ou. En l’obscuritat d’un enorme ou primordial, Panku va cobrar vida i va creixer durant 18.000 anys fins que l’ou es va trencar

Panku es va despertar sobresaltat en plena obscuritat i amb una destral va partir l’ou

Panku només poseia dues eines, un martell i un enformador.

En despertar-se es va trobar en mig del caos sense res al seu voltant. Va haver de servir-se de dos princeps, YIN (La Terra, principi femeni/ Gea) i YANG (principi masculí o Cel/ Theos) per, partint del caos, reorganitzar totalment el nostre mon. 

Un dia, les energies en guerra que hi havia dins d’aquell ou el van fer estallar.

Els elements més lleugers que hi havia a l’ou van flotar i van formar el cel

Els elements més pesats i opacs que hi havia a l’ou van formar la terra i el mar

Entre el Cel i la terra va quedar P’AN-KU, el primer esser

Al cap de 18.000 anys, quan el Cel i la Terra es van solidificar i Panku (Kaos) va estirar-se a descansar. 

P’anku va neixer d’aquest ou i va viure allí 18.000 anys. 

1) Va dividir les aigües i va obrir un gegantí forat en el firmament.

2) Va partir el cel en dos hemisferis, l’Oriental i l’Occidental

3) Va formar la terra amb blocs de granit que va fer arrivar des de l’espai exterior.

Panku, junt amb la primera tortuga (Prometeo), el primer fenix (Theos segons els egipcis), el primer drac (Kadmo) i el primer unicorni (Erebo) van forjar l’univers.

Panku va gobernar als humans en els primers temps de la historia, instruint-los cada dia des del seu tron en llo alt, fins que ho van saber tot sobre el Sol, l lluna i les estrelles de dalt i sobre els mars d’abaix. 

Segons els xinesos 

Tama és l’antic nom de Xina. 

Un esperit/ Una ánima/ Una joia sagrada és un tama o ambdues coses a la vegada 

Ja que Mi significa serp, Mi-Tama pot significar anima de serp o joia de serp