VII. Via Lactia

Nota: 

Este resumen se ha confeccionado, básicamente, con el conjunto de citas mitológicas seleccionadas, que se exponen a continuación del resumen.

 

GENERALITATS

Els hebreus expliquen la formació de la Via Lactia, a partir d’un feix de llum que penetra en el buid o el «no res».

Els babilonics creien que la Via Lactia tenia forma semiesferica, molt aplanada i que, en el cim o nord d’aquesta, estava l’estrella Polar i en el seu sud o base, el Sistema Solar.

Nota: 

L’estrella Polar va canviant amb el pas dels anys, ara és l’Ossa Menor.

 

ORIGEN DE LA VÍA LACTIA

El Dunneahoudah és el nom que donaven els hindus a la Via Lactia, el nostre petit univers, la nostra galáxia.

Nota:

Molts textos antics confonen l’univers global amb la galaxia o amb el sistema estel.lar.

 

No totes les galaxies s’han originat de forma espontania dins de l’espai.

Algunes galaxies van ser creades pel deu Teion.

Va ser des de la Galaxia Central ( Mahahsurg), on Teion va crear set galàxies.

Via Lactia va ser la setena, la nostra, la més perfecta.

 

L’EIX I CENTRE DE LA VIA LACTIA

L’estrella Polar és l’eix del Cel.

Tots els cosos celestes de la Via Lactia giren al voltant de l’estrella Polar

Els babilonics van anomenar l’estrella Polar com Ilu-Sar/ Anshar, «l’estrella de les altures o «estrella de lo més elevat».

Per altra banda el Sistema Sirius és el centre just de la Via Lactia. A traves de l’estrella Polar i  del sistema estel.lar Sirius, passa l’eix de la Via Lactia.

 

FORMA DE LA VIA LACTIA

La nostra galáxia te la forma d’una campana molt aplatada.

En el punt superior de la campana hi ha l’Ossa Menor. Just en el sud hi ha el nostre Sistema Solar.

La Terra mira cap el nord. Cap els costats, es pot trobar la máxima concentració d’estrelles.

Mirant cap el sud, rera del nostre Sol, hi ha molt poques estrelles.

En el seu batall virtual, en forma de pirámide, hi ha els 14 mons habitats.

La distancia entre el planeta Terra (en la base de la piràmide virtual) i el cim de la pirámide (Ossa  Menor), és de pràcticament 100 anys llum.

Les estrelles dels bordes de la campana estan molt llluny de nosaltres i es imposible arrivar-hi.

 

PLANETES HABITATS

Una inscripció xinesa de la Dinastia Chou diu: «Arreu on brillen els sols hi ha vida»

Tot i axí, segons els textos mitológics, en tota la nostra galàxia només s’han pogut colonitzar 14 mons, que corresponen a 7 planetes i set satélits de planetes.

El nostre planeta Terra va ser el quart planeta que va ser colonitzat.

Els 14 mons formen una piràmide virtiual on en el cim superior està l’Ossa Menor, i en la base de la piramide, en el seu punt més al sud, està el Sol.

En el centre just, de la base de la piràmide virtual, està situat el sistema Sirius.

Sirius B va ser la primera estrella de la Via Lactia, per aixó s’anomena «l’estrella de la Fundació».

Ara és una nana blanca. Tota la resta d’estrelles i dels planetes van sorgir de Sirius B.

 

PIRAMIDE VIRTUAL

 

RESUM

La piramide virtual, amb totes les estrelles de la Via Lactia amb planetes o satel.lits habitats, pot representar-se en l’ordre següent:

A.- Hemisferi septentrional/ nord

1.- Apin/ Ossa Menor	(100 anys llum)
2.- Ossa major	(88 a.llum)
3.- Thuban (Alfa draconis)	(85 a. llum)
4.- Regulo	(84 a.llum)
5.- Alderaban	(68 a.llum)
6.- Vega	(27 a.llum)

 

B.- Zona intermedia (separa l’hemisferi nord de l’hemisferi sud de la pirámide virtual)

C.- Hemisferi austral/ Sud

7.- Altair	(16 a.llum)
8.- Sirius C (Zebul)	(8,5 a.llum)
9.- Sirius C (Arc)	(8,5 a.llum)
10.- Epsilon Orionis	(12 a.llum)
11.- Zeta Orionis	(12 a.llum)
12.- Sol (Japet)	(Sistema Solar)
13.- Planeta Terra	(Sistema Solar)
14.- Procyo	(11,5 a.llum)

 

Nota:

Altair, Epsilon i Zeta Orionis, El Sol i Procyó formen la base quadrada de la .pirámide virtual amb Sirius al centre just. El Sol i la Terra estan al sud de la base quadrada.

Nota: 

La Via Lactia era anomenada Mayu (el riu) o Xac-Camac pels inques

 

SISTEMA SOLAR

Els mesopotàmics expliquen la formació del Sistema Solar i del planeta Terra en el famós text «Enuma Elish» (Epopeia de la Creació) 

Segons els babilonics

Els babilonics creien que la Via Lactia era una semiesfera col.locada sobre la Terra.

Nota: 

Efectivament la Via Lactia te forma de semiesfera, molt aplanada.(com la tapadora d’una paella)

Al nord, el cim d’aquesta semiesfera está l’estrella Polar.

Al sud, és a dir a la base de la semiesfera, esta el Sistema Sol, amb el planeta Terra.

 

Segons els Caldeus:

En un immens espai, molt superior al món corpori, existia l’esser suprem (Sirius B), com un globus mil vegades més lluminos que el sol.

Els ratjos que despedia al seu voltant, conservant encara tota la seva força i activitat van produir certs esperits celestials (astres)

Els mateixos ratjos, allunyant-se sempre del seu centre van formar l’eter

A una certa distancia d’aquest globus de foc i al seu voltant, es va anar formant el més noble i més alt mon corpori. A una distancia de l’esser suprem més gran, no sent ja emanacions tant pures i actives, es va formar el cel empireo, el més alt i més noble espai del món corpori (planeta Arc)

De les parts més denses d’aquell globus de foc van sortir la resta dels estels que ocupen l’immens espai sota l’eter

La part o mon inferior esta format pel Sol, la lluna i els planetes del sistema solar, essers infinitament més materials que els anteriors

Entre l’esser suprem i els essers que viuen sobre la Terra, hi ha una cadena de mons amb essers intermitjos, el grau d’evolució i la perfecció dels quals, desmereix en proporció inversa a la distancia que hi ha entre la causa, el globus lluminos (Sirius B) i aquests mons, els seus efectes.

Tot l’Univers, el mateix món del deu suprem, els planetes i els estels, i l’eter que l’envolta, estan moguts per forces que governen la natura.

Tots els espais lluminosos, l’empireo, l’eter, el cel, les estrelles i els planetes, estan poblats d’esperits que governen tota la naturalesa. 

Nota: 

Pels caldeus l’Esser Suprem era una llum resplandent i fecunda la qual comunicava l’ànima i la vida a tot l’univers. 

Tots els cossos i essers de l’Univers són emanacions d’aquesta llum, la qual va perdent força a mesura que s’allunya del centre. En els punts més allunyats del centre s’arriva a un elevat punt .de materialisme. Aquest canvi de densitat determina cosos materials, es a dir, els planetes.

 

Segons els hebreus (Kabalah): 

Segons la Kabbalah tota la creació s’inicia per l’absencia de deu que està simbolitzada per la paraula AIN («res diví»)

Deu va crear el buid, però va deixar un rastre de llum en ell.  

Després va fer penetrar un raig de la seva llum que va crear l’espai tridimensional i la resta de l’univers conegut

Nota: 

En general quan els textos antics parlen de l’univerfs conegut, parlen de la Via Lactia.

Segons els hopis

1.- L’Esser humá esta arraigat en aquest mon pero pot ser traslladat a un altre mon o planeta en algun moment del futur

2.- Mes enllá dels set universos (un univers hopi es un sistema estel.lar amb el seu sol, planetes i satel.lits, a l’igual que el Sistema Solar) hi ha l’octau que és el regne de Sotukn-Ang (Theos) i el nové es el del creador diví de tot (Teion).
L’octau i el nove estan fora de les posibilitats dels humans

3.- L’esser humá que obeieix les lleis es torna Kachina (deu) al morir i passa immediatament al següent univers sense haver de travessar els mons intermitjos o distintes etapes de l’existencia, viatjant a traves de l’immens espai interestelar.

4.- Els regnes llunyans d’on han vingut els kachinas es diuen Hemis

5.- Hi ha set mons succesius d’aquest univers i nou regnes creats i governats pel creador Taiowa (Kaos)

6.- El planeta Terra és el quart món fisic sobre el que els kachines (deus) han viscut. Hi van haver tres mons anteriors i hi haura mes de tres

Segons els siamesos

El nostre univers (galaxia) es una superficie plana que es divideix en quatre regions

Hi ha una vasta muntanya de forma piramidal (virtual) igual pels seus quatre costats.

La Terra està sostinguda pels asteroides, com una campana sosté el seu batall

Des del nivell de la Terra fins el cim de la muntanya hi ha 8000 jods de 8000 toeses cadascun.

BREU RESUM MITOLÓGIC

Segons els textos mitológics, Sirius C está en el centre just de la nostra galáxia, la Via Láctia 

El sistema Sirius s’ha descrit mitológicament com un sistema triple (tres estrelles) 

• Sirius A : Estrella visible i la més lluminosa del firmament.  
• Sirius B : Avui dia és una estrella enana blanca.

Va donar origen a la Via Láctia i a la vida a la nostra galáxia.  

Un dels seus 9 planetes va ser el primer de la Via Lactia en ser habitat 

Aquest planeta va ser colonitzat des de l’anomenada Galaxia Central 

• Sirius C:  Estrella mes petita que Sirius A i que està oculta darrera d’aquesta. 

De fet Sirius C va captar els planetes que originariament giraven al voltant de Sirius B 

Aquesta estrella es quatre vegades mes lleugera que Sirius B. Tarda 50 anys en completar l’orbita al voltant de Sirius B 

En un planeta en orbita de Sirius C va sorgir la vida i es va expandir per la Via Lactica 

Des d’aquest planeta els anomenats deus van colonitzar 14 planetes, un d’ells, el quart, el nostre planeta Terra 

Els textes situen el planeta Arc, el planeta origen de la vida a la Via Lactia com un planeta en orbita de Sirius C, una estrella que, avui per avui, només existeix en els textos mitológics, però, que la ciencia comença a valorar la seva existencia. 

Arc , era inicialment l’octau dels nou planetes que giren al voltant de Sirius B, però, quan Sirius B és va colapsar i convertir en una nana blanca, va ser captat per Sirius C 

Segons els maies el centre de la Via Lactia era el «Lloc de la creació» i «l’uter o lloc de naixement del Cel». Aquest lloc es dens i brillant (Sirius B), un Centre Cósmic.

 

SEGONS LA CIENCIA

Ja des de fa uns anys, llençant a l’espai un cap nuclear, es podria formar un Sol petit, d’uns 5 kms de diámetre. La creació d’una galáxia, a partir d’aquest Sol, seria per tant posible i no és cosa només de ciencia ficció.

La Via Lactia es va iniciar fa 14.000 milions d’anys.

Te forma d’espiral amb un diámetre d’uns 100.000 anys llum i conté uns 2 bilions d’estrelles i esta bombada lleugerament en el seu centre (forma similar a la tapadora d’una cassola). El nostre Sol esta en la part sud (inferior) i l’estrella Polaris Borealis just al nord.

 

1.-Sistema estel.lar Sirius

Sirius és una estrella doble, Sirius A i Sirius B. Estan separats 2900 milions de kms (19,4 vegades la distancia de la Terra al Sol) i giren en torn a un centre comú de gravetat. La revolució sencera és de 50 anys

El Sistema Sirius esta situat en el centre de la Via Lactia

 

Sirius A

Sirius A te un cicle astronomic de 1460 anys. 365 dies de l’any coincideixen en 1460 anys.

Es troba nomes a 8,7 anys llum de nosaltres i es va allunyant,

Fa 316.600 anys estava molt a prop de la Terra

Sirius A s’allunya del nostre Sol a raó de 8 kms per segon.

Sirius A canvia d’aspecte, ritmicament, cada 25 anys (ja que Sirius C está al darrera).

Sirius A te 2,3 vegades la masa dels Sol i Sirius B 0,9 vegades la masa del Sol.

Sirius A es una estrella blanca de 1,8 vegades el diametre del Sol. És l’estrella més brillant del firmament.

Éls antics deien que era vermella però avui és blanca

L’astronomia ens indica, que si existis un planeta al voltant de Sirius A, on fos posible la vida, hauria d’estar 1000 milions de kilometres d’aquesta estrella.

 

Sirius B

Sirius B va ser descoberta a finals segle XIX va poder ser fotografiada per primera vegada en 1970 per Irving Lindenblad 

Sirius B te un diametre només de 5 vegades el de la Terra. Primera nana blanca en ser descoberta.

Te una densitat 170.000 vegades superior a la de l’aigua i es d’una blancura inusual.

Quan la B s’acosta a A, aquesta fa pampallugues

Suposen que es l’estrella més antiga de la Via Láctia.

L’astronomia ens indica, que si existis un planeta al voltant de Sirius B, on fos posible la vida, hauria d’estar 30 milions de kilometres d’aquesta estrella.

 

Sirius C

Sirius C era només cosa dels textes mitológics. Però, va ser descoberta cap a finals de la decada de 1990 per dos astronoms francesos.

Avui se sap que aquesta estrella és una nana vermella. 

Nota: 

La precesion no afecta al fet que les constel.lacions de Geminis i Taure sempre asenyalen l’anomenada «Porta Nord» de la Via Lactia.

Per altra banda Sagitari (El centaure arquer o el voltor) i Escorpi sempre asenyalen la «Porta Sud» de la Via Lactia. 

Quan mirem el cel nocturn, la zona de la Via Lactia que es veu a traves de la Porta Sud, és «el centre» i cor mateix de la nostra galáxia. 

Els astronems creuen que en el centre de la Via Lactia hi ha un inmens forat negre.

Es un inmens objecte hiperdens (La mitologia assenyala la nana blanca Sirius B) del que la llum no pot escapar. 

Allí també hi ha l’anomenada «Gran esquerda» (creada per nuvols de pols molecular no lluminosos). 

En els nostres dies el sol arriva el 21 de desembre a la «Porta Sud», on apunta el centre de la Via Lactia.

 

ALGUNES EQUIVALENCIES DE SIRIUS

 

Ainu (Japó)	Sara (Sirius)
América Central-Ch’oles (Mexic)	Ñoj-Ek (Siris B)
América Nord (Dakota-Sioux)	Wi (Sirius B)
Babilonics	Estrella Arc
Bambara	Emmeya (Sirius C) Mouso (Sirius B)
Bozo (Mali)	Sima Kayne / L’estrella ull (Sirius A) Tono Nalema (Sirius B)
Dogon	Ya-Sigui/Sigui (Sirius A) Po-Tolo/ Digitaria (Sirius B) Emme Ya/ Sorgo Hembra (Sirius C)
Egipcis	Sept/ Sepdt/ Serpdit (Constel.lació Sirius) L’estrella d’Isis Seket-Hopetet/ Sekhet-Jaru (Sirius A) Tchen-Teru/ Theng-Teru (Sirius B)
Grecs	Sothis Segons Jablonski: Sothis significa «El primer Dia»/ Principi de tot
Hebreus	Si-Hor
Hindus (sanscrit)	Tristri (tres estrelles del sistema Sirius)
Hopis	Pono Shona
Mesopotamics	Estrella Arc
Mormons	Estrella Kolob
Oceania (Taití)	Tettow-Niat-Atayo
Perses	Mesch-Gagh (Sirius A, Gran Estrella que guarda el centre del cel) Tistrya (tres estrelles. Les tres del Sistema Sirius)
Romans	Caniculus
Serer (Senegal)	Yoonir (Sirius. Representa l’univers)
Sumeris	Estrella Arc
Xinesos	Ti-En Ku

 

---

 

EL SISTEMA SIRIUS

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons els ainu (aborigens de l’illa d’Hokkaido, Japó) 

Oki-Kur-Umi (Cronos) era un deu que portava arrecades.  

Ensenyava religió i el dret. Va baixar de Sara (Sirius), de la planura Pira-Toru (Pira=acantilat/ Toru=romandre) 

Quan va arrivar per primera vegada a la Terra l’escorça terrestre encara era fragil i per sota estava ardent 

Segons América Nord-Dakota (Sioux)

Wi (Sirius B), creat per Skan (Teion), és el Foc solar. Porta llum, escalfor i vida.

Nota:

Wi és també un dels noms del deu Kaos

Segons América Nord-Shawnee

El Deu Manitou o Moneto,es el Creador de totes les coses. Governa el Yalakuquakumigigi (La Via Lactia)

Segons els Bambaras (Mali i Sudan) 

•  Sirius A és Fini Dolo/ Mouso, la bessona de Bemba/Pemba 
• Sirius B és Sigi Dolo. Estrella de la fundació 

És un Sol petit que va acompanyat d’un satel.lit o cabrero com a guia de  Sirius C 

Sirius B i Sirius A son FA DOLO FLA  (les dues estrelles del coneixement)

• Sirius C és Emmeya. És 4 vegades més lleugera que Sirius B 

Es més gran que Sirius B i te un periode orbital de 32 anys, esta vigilada per Sirius B, és la seva intermediaria i transmet les seves ordres.  

Segons els Bozo (Mali) 

Sirius A és Sima Kayne (l’estrella ull)

Sirius B  és Tono Nalema

Segons els Dogon (Mali. Regió de Bandigara) 

L’espiral i l’helix són el moviment vertiginós inicial del món

La Via Lactia és Yalu Ulo 

L’eix de la via Lactia és la forca d’Amma (Kaos dels grecs).  

Ama és el creador de l’Univers, de tots els mons i de les criatures vivents que ara existeixen en aquests mons. 

Sistema Sirius és Aduno-Tal, l’ou del món (Sirius A, B i C)  

Al Sistema Sirius l’anomenen «la placenta de Nomo,  La terra dels peixos o terra pura. 

Esta constituit per tres estrelles A, B i C 

• Sirius A: És Yasigui/ Sigui 

Sirius A te menys importancia que B i C 

• Sirius B: És Digitaria Exilis/ Po-Tolo (Po és un cereal anomenat Fono i Tolo és estrella) 

Esta composta de sagala, un material que no existei al planeta Terra 

L’orbita de digitaria es troba situada en el centre de l’univers i és l’eix del món.

És l’eix de la Via Lactia (determina el curs de les altres estrelles)

L’orbita que Sirius B descriu voltant Sirius A és perpendicular al nostre horitzó 

És el centre del món i Deu (Teion) la va crear abans que la resta d’estrelles 

Després de la creació dels grans de cereal, AMMA va donar vida a partir de Sirius B al silur o peix d.’aigües cálides NOMMO ANA-GONO/ OGGO 1º/ OGO 1º (Prometheo) 

• Sirius C: És Emme Ya o Sorgo Hembra, l’estrella de la circumcisió. 

Aquesta estrella es quatre vegades mes lleugera que Sirius B. Tarda 50 anys en completar l’orbita al voltant de Sirius B 

És petita i te un planeta

A Sorgo famella hi ha la cima del mon i el fons del mon (Meru/ Tartar del planeta Arc)

Sembla que C és el punt de gravetat de B i A 

Pels dogon és el «Sol de les dones»                     

 

Segons els egipcis

En la sala Hipostila del ramesseum hi ha la representació de l’explosió d’una supernova (Sirius B), com un globus montat sobre una barca celeste del qual parteixen onades d’estrelles (formació de la Via Lctia)

Segons els egipcis

Sirius B l’anomenen Tchen-Teru i el situen a Sirio. El descriuen com pesat, com el  «tron» i com Theng, que significa nan (estrella nana)

Segons els egipcis

Aquesta ilimitada expansió de la materia cósmica que Empht havia engendrat amb la seva bufada, va posar en activitat les potencies latents (la propia natura) i va formar sols, planetes i satel.lits en armonia i immutable ordenació i els va poblar de totes i cadascuna de formes i qualitats de vida

Segons els egipcis 

Sirius és Sept/Sepdt: Significa Primer dia, Principi de Tot 

Una estrella de cinc puntes representa Sirius 

També el Ben-ben era el simbol de Sirius 

Segons els grecs 

Sirius és Sothis. En els cels de Sothis hi ha un paradís acuós on creixen els joncs (planeta Arc) 

Segons els gnostics 

Gurdjieff va sugerir que darrera Sirius s’amagava el misteri que sempre han buscat tots els iniciats.

Utilitzant el llenguatge hermetic, «el gos que s’ha de trobar».

Segons Crowley l’arcá XVII del tarot, l’estrella és Sirius, «l’estrella del coneixement»

Nota: 

Per l’ocultisme una estrella de cinc puntes o Pentagon representa l’home i els cinc membres de l’home. 

No de l’home fisic sinó de l’home prototip conscient i pensant. 

 

Segons els hebreus cabalistes 

La primera emanació d’En-Soph (Teion) és el primer Sephirot, la corona (Keter/ Kaos), de la que emanará Binah (Gea), la intel.ligencia, principi pasiu femeni i Hack-Ama (Theos), la saviesa, el principi actiu masculí.. 

Segons els hindús ( Mahavadharmacastras Cap.I) 

Sirius original (B) era un ou d’or revestit del resplandor del Sol dels mil ratjos  

Segons els hindús

Procedent del Mahasurg, la Galaxia Central i enviada per Bram (Teion), Adisseschen,la nau cósmica de Wisnu (Kaos), recorre l’univers amb tres pases gegantines. Amb  aquestes tres pases franqueja les altures del cel.

Deu (Teion) fa dipositar la nau Adishensen, amb Wisnu (Kaos) dins, en el mar de llet (el Nun del planeta Arc).

Abans de tots els segles, quan l’univers estava reduit a la substancia de Wishnu, aquest deu es trobava en un estat d’adormiment, dins un son contemplatiu.estirat sobre la seva nau, la serp Adis-sechen, serp que va vagar pel mar de llet, durant  1000 anys en estat de sopor contemplatiu, i no tenint cap més recolçament que el seu poder i la seva saviesa.

Wisnu havia nascut amb 1000 anys (divins, 360.000 anys terrestres) d’edat

Nota: 

Anys transcorreguts per la nau Adishensen des de la seva sortida de la Galaxia Centgral, fins al planeta Arc, del Sistema Sirius de la Via Lactia.

 

Segons els Hopis (America derl nord) 

Sirius és Pono Shona. 

La seva aparició completa el patró armoniós del Creador, qui va dir que tots els animals de tots els mons visquin en armonia amb els animals d’aquell món (Arc) 

Segons els ugrofineosos (finesos, carelis i komis)

El món havia estat format a partir de l’explosió d’un ou d’Aythia un Ocell acuatic (Teion) (o Cigne pels carelis). El cel (Sirius B i planeta Arc) era la part superior de la coberta de l’ou

El moviment de les estrelles era causat per la rotació de la volta celeste sobre l’estrella del nord i sobre si mateixa. Un gran remoli havia estat causat en el pol nord a causa de la rotació de la columna del cel

El Cel tenia forma de cupula/ carpa/ volta i estava suportada per una columna al pol nord, per sota de l’estrella polar.

Segons els iranis 

El Can (gos) és Sirius, l’estrella Alfa del Ca major, considerada com l’esperit de la saviesa per Zoroastre.

Segons els mesopotámics (Sumeris, acadis, Asiris, Babilonics/ Caldeus) 

Sirius és Estrella «Arc» a l’Enuma Elish sumerio-babilonic, l’arma de Marduk (Cronos). 

Era una de les principals estrelles dels sumeris i on dirigien les seves pregaries. 

Segons els mormons 

L’estrella Kolob és la que está més próxima al tron de Deu. El planeta també és diu Kolob. 

Segons els Perses 

Sirius A és Mesch-Gagh, la Gran Estrella que guarda el centre del cel  

Segons els romans (Plini. Segle I .dC) 

El primer viatge des del planeta Arc (Sistyema Sirius)  per colonitzar el planeta Terra (Sistema Solar), va duratr 12 anys. 

Segons els romans (Plutarc) 

Referint-se als iranis, deia que Ormuz (Theos dels grecs) es va donar un creixement triple i va anar a col.locar-se a una distancia del Sol igual a la que separa aquest astre de la Terra

Allí es va ocupar d’adornar el cel amb estrelles i especialemnt a  una d’aquestes, Sirius, li va donar una preminencia sobre les demés i la va establir  com la seva guardiana i vigilant.

Nota: 

L’estrella Sirius els romans la coneixien com l’estrella Caniculus

Segons els serer (Senegal/ Gambia/ Mauritania)

Una estrella de cinc puntes representa Sirius (com egipcis), anomenat Yoonir. Representa l’univers i la trascendencia

RESUM 

Hi ha 7 planetes habitats, molt pòblats i 7 cosos celestes (planetes o satel.lits  de planetes anomenats residencies, amb colonies permanents de població reduida. Aquests últims són estacions o «llocs de descans per el viatger» de l’espai, que es trasllada d’un planeta a l’altre.  

 

2.1. Planetes (segons els sumeris) 

Planetes colonitzats amb un nombre elevat d’habitants 

1º Enti-Mash-Sig  (De l’Estrella Alcor) 

2º Sibzi-Anna  (De l’Estrella Regulo) 

3º Si-Muttu  (De l’Estrella Alderaban) 

4º She-Libbu  (De l’Estrella Altair) 

5º Ir/ Ki  (De l’Estrella Sirius C). Correspon al planeta Arc/ Planeta de l’origen) 

6º Shupa  (De l’Estrella Zeta Orionis) 

7º Shu-Gi  (Del nostre Sol). Correspon al nostre planeta Terra 

 

2.2. Estacions o residencies (segons els sumeris) 

1ª Estació: Apin (Estrella Kocchab): Próxim a Alcor 

2º Estació: (Estrella Thuban): Próxim a Alcor i Regulo 

3ª Estació (Estrella Vega): Próxim a Alderaban i Altair 

4º Estació (Estrella Sirius C): Próxim a Altair i Sirius C 

5º Estació (Epsilon Orionis): Próxim a Sirius C i Zeta Orionis 

6ª Estació (Sistema Solar): Próxim al planeta Terra. Correspon al satel.lit Japet, de Saturn 

7ª Estació (Procyó): Próxim a Sirius C 

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons els acadis  

Samu: Cels en acadi 

Gi-Paru: Son les set «residencies nocturnes», «estacions» o Cels 

Hi ha 14 cosos celestes (7 planetes i 7 estacions), i són (de més lluny a més a prop): 

• 1) Primera Estació: DILGAN  (Equival a Har-Ab dels sumeris) 
• 2) Primer Planeta  :SHAN-AMMA  (Equival a  Enti-Mash-Sig dels sumeris) 
• 3) Segona Estació : «On se separa el terreny» 
• 4) Segon Planeta: BAR-BARU/ SAG MEGAR  (Equival a Sibzzi-Anna dels sumeris) 
• 5) Tercer Planeta: TAR-GALLU/ KAKSI-DI  ( Equival a Si-Mutu dels sumeris) 
• 6) Tercera Estació:  «Lloc de cara al planeta» 
• 7) Quart Planeta: UT-KAGABA/ UTU-KAGABA (Equival a She-Libbu dels sumeris) 
• 8) Quarta Estació  : (?) 
• 9) Cinqué Planeta   Ir-U (planeta Arc)  ( Equival a Ir o Ki dels sumeris) 

MAR-KAS-SHAME: «en el centre del cel» ( Equival a An-Ur dels sumeris) 

«Iru vol dir «Tornada». IRU está proxima a SHUPA 

ERSETUM: Terra en acadi (consta de diversos nivells superposats (KI pels sumeris). 

• 10)  Cinquena Estació : (?) 
• 11)  Sisé Planeta: SHUBA/ SHUPA. .Está próxima a Iru (Planeta Arc) 

Está próxima a Iru 

• 12) Sisena Estació: KAKABU (Equival al Nibiru dels sumeris) 

És «L’embarcació del viatger»/  L’estrella de Marduk 

• 13) Setena Estació: BITU AKITU (Equival al BIT AKITI (sumeri) 
• 14) Seté Planeta: SHI-BU.(Equival a Shugi de sumeris. 

És el nostre planeta Terra (situat a l’extrem sud de la galáxia. 

 

Segons els acadis

Els Ki-Sh-Sh-Atu significa: «La Totalitat dels cosos celestes habitats»

Els Hub/ Ub (sumeri)/ Gi-Paru (acadi): Son els set Cels o «residencies nocturnes» o  «estacions» (on estan, Sin, Shamash, Ishtar, Adad etc.)

Shu:

Alló Suprem, la part més important o suprema de la galaxia. El món habitat

Shu/ Ma: Shu és «Seu» en asiri/ Ma en sumeri

Segons América Central-Asteques (Mexic)

• Osa Major: Tezcatlipoca (Nord-Oest)
• Osa Menor: Nové cel identificat amb la constel.lació Papalot o Itzpapalotl(Papallona)
• Drac (Nord): Citlatlachtli (Nord)
• Regulo (Leo): Nahui Ollin (Est)
• Sirius (Can Major):  Xoneculli. Relacionada amb el deu Xolotl (Sud)
• Orió: Jaguar. La constel.lació del jaguar correspon a la nostra Constel.lació d’Orió

L’Espasa d’Orió és Mamal-Huatztli (el que governa l’obscuritat)

Rigel i Betelgeuse de la Constel.lació d’Orió «els dos pastors»

• Alderaban: Yoal-Tecutli. Com senyor de la nit/ Governador de la nit 

Pluja de foc: Yaca-Huiztli

 

Segons America del Nord (Cheroki)

Hi ha set cels i set terres (en el planeta Arc) 

Hi ha set cuspides maximes 

Segons America del Nord (Fox)

La via Lactia és Wapisipow, riu d’estrelles més enllá del cel.

En les ribes d’aquest riu habiten els manitus (deus), gent que abans va viure al planeta Terra.

Segons els babilonics

Els babilonics van anomenar a l’estrella Polar com Ilu-Sar/ Anshar o l’estrella de les altures o l’estrella de lo més elevat 

Est: Primavera, fusta, Planeta Jupiter i Drac blau 

Oest: Tardor, metall, Planeta Venus, Tigre blanc 

Sud : Estiu, Foc, El Sol, Planeta Mart, Ocell roig 

Nord: Hivern, Fred, Aigua, Planeta Mercuri, Tortuga Negra 

Segons els caldeus (Lido) 

Els caldeus donaven a Deu el nom d’Iao i algunes vegades li donaven el nom de Sabaoth. 

Sabaoth, s’havia apoderat per la força del seté Cel (al Planeta Arc). 

Els Elohim habiten en el Seté Cel. Al que esta sobre les «set orbites» (Theos) li diuen «Demiurg» 

Segons els Dogon (Republica de Mali) 

La Via Lactia pels dogon és Yalu Ulo

Sirius B és el centre del món. Deu la va crear abans que a la resta d’estrelles. És l’anomenat ou del món (Aduno-Tal)

L’eix de la via Lactia és la forca d’Amma (el creador de l’Univers,de tots els móns i de les criatures vivents que existeixen en aquests móns)

El  moviment de Sirius B (Digitaria) girant cada 50 anys al voltant de Sirius A, en torn al seu propi eix, sustenta tota creació en l’espai 

L’orbita de Sirius B (Digitaria) és l’eix de la Via Lactia (determina el curs de les altres estrelles

L’espiral i l’helix són el moviment vertiginós inicial del món

L’orbita de Sirius B (Digitaria) es troba situada en el centre de l’univers i és l’eix del mon (Via Láctia)

Segons els Dogon (Republica de Mali) 

Amma (Kaos) va crear criatures en altres planetes a més del planeta Terra, el quart planeta.

Segons els hebreus

• 7º Cel: Món de Tziah 

Equival a la 7ª Estació dels sumeris i acadis 

Allí, en aquell món, de llum inefable, hi ha arcàngels, querubins i serafins, així com les rodes divines. 

Els habitants d’aquest món no tenen que menjar el que menjen els demes.Busquen sempre vetes d’aigua i són molt macos. Tenen més fe que tots els demés essers i en el seu món existeixen grans riqueses.  

El terre es sec i es veuen dos sols.  

Allí el mateix Deu ocupa el seu tron diví i tots canten les seves alabances (el tron diví és la sobirania) 

Cada dia Deu monta un querubin (nau) i visita tots els móns 

•  7ª Terra: Hel-Ed 

La nostra propia Terra 

Va ser el quart món de la galaxia en ser habitat

Els seus habitants són astuts i artificials. És el pitjor de tots els móns habitats.

El paradis terrenal d’Adam (Urá) va ser situat en la Muntanya de Deu, Safon (a Siria).

Altres situen Bet Eden o Bit Adini a Armenia

 

Segons Isaies el Caucas meridional és anomenat la «barrera d’Heden»

Es troba un Olimpi terrestre entre els Arimes (Armenia). Frigis i  turcs l’anomenaven Alá-Bagh, per sobre l’Augora.

Un altre Olimp estava en Misisa i Botina i dominava la Propóntide. En aquest residia el Jupiter Troiá, segons l’Iliada

Segons la ciencia (planeta Terra) 

L’orbita de la Terra respecte al Sol ha d’estar situada exactaent en el mateix planol que la base de la campana (virtual) de la nostra Galaxia. 

Quan es de dia i mirem cap el Sol, rera el sol hi ha només les estrelles de la base de la Via Láctia, o sigui, molt poques, ja que la Terra esta en el limit sud.  

Segons els hindús (Ceilan) 

Els Ge-Rai són els planetes habitats pèls deus 

Segons els hindús 

Hi ha 14 móns, dels quals 7 Lokas (Planetes). El quart és la nostra Terra) i 7 Talas o residencies (satelits) 

• Els mons o terres són set 

Residencia de la Veritat

Mansió de la Benahurança

Jana-Loka o lloc de naixement (on neixen els animals)

Regió media

Cel

El firmament: Raquia (2º Cel) 

La Terra: Planeta Terra 

Nota:

Loka vol dir planeta 

• Els Cels són: 

Primer Cel:  Swerga/Svarga/Suarga, és el primer Cel dels Hindús. 

Segon Cel:  Wishnu (Kaos dels grecs) habitava en el «Segon Cel» 

Tercer Cel:  Brahma (Kadmo dels grecs) habitava en el «Tercer Cel»o Cel de  Brama i el 8º món (Murto) 

Seté Cel:  Brahma Loka o Brahma Lougun 

Te 8000 milles de llarg, 4.000 d’ample i 40 d’alt 

La guerra entre els sura (deus) i asura (dimonis) havia tingut lloc en el Brahma Loka 

Octau Cel:  El més próxim a on resideix l’esser suprem. També la residencia de Brahma. 

 

Segons els hindús 

MURTO:

L’octau planeta. «Morada». On va començar tot (Planeta Asrc) 

Totes les coses van ser creades i formades en els 8 planetes de prova i cástic 

Wishnu era l’encarregat de vetllar pel que Birmah (Brahma) havia creat i format a Murto, l’octau planeta,  

Segons els hindús (Rig Veda. I, 35. Versos 1,2,9, 3 i 11)  

És fa referencia al planeta que reb el nom de SAVITRI (el deu Savitri és hiperió) 

L’arrel SHU/ SU del sanscrit, identica a la egipcia vol dir «Impulsar o estimular» 

Nota: 

Un antic comentarista tradueix per «L’impulsador o estimulador de totes les coses» 

 

Segons els hindús 

ANDON és el món visible compost per les estrelles, el Sol, els planetes i la Terra. 

Aquest món esta tancat dins una gruixuda closca 

Segons els hindús 

Al principi només existien dos cosos celestes, «els primordials que flueixen». 

La cort de Wishnu (Kaos) és el Maga-Loka/ Maga-Logo (Loka significa planeta o pais)

Vaiche-Naves és una nau celeste. És el paradis on regna Wishnu (Kaos) i des d’on conserva l’univers.

El cel de Wishnu és Vaikuntha, paradis on s’ajunten les animes d’aquells que en vida li van ser fidels i on es veuran transformats en la mateixa substancia que Wishnu. Allí  Wishnu és el sobirá.

El Cel de Vaikuntha te 80.000 milles de diámetre

Segons els hindús (Gentoux) 

L’Etern (Teion) va dir: «Tu Birmah (Kadmo), (nom de Brahma, potestat de crear), criaras i formarás totes les coses que han d’existir en la nova creació dels quince planetes (bobouns) de castig i purificació. 

I tu, Bistnou (Kaos) (conservador), velarás sobre elles, les estimaras i les conservarás.  

I tu, Sieb (Cronos) (destructor), les transformarás i destruirás segons els poders que jo et donaré. 

L’Etern novament va parlar amb Birmah i li va dir: Comença a crear i formar 8 bobouns (planetes) i el de Murto, la materia, la «Terra» (planeta Arc). 

Murto és l’octau planeta (Boboun).  

Birmah (kadmo) representa la Creació i l’inici de la creació comença amb Birmah 

La serp de Wishnu és Adissechen, on hi va passar allí 1000 anys divins (360.000 terrestres).  

Brouma va ser criat dins la flor que havia sorgit de la tija del tamarindo sorgit del melic de Wishnu. 

Brouma (Kadmo), desitjant profunditzar en els secrets del seu origen va viatjar durant molt de temps pel forat de la tija (eix de la via Lactia) sense poder arrivar al principi 

Cansat de les seves inutils investigacions va seure sobre la flor i va abandonar l’intent 

Segons els hindús (Pegu) 

Han existit durant tota l’eternitat un prodigios nombre de mons, governats cadascun per deus perticulars enviats per l’esser suprem 

Segons els hindus (Teologia Suprema dels malabars) 

Hi ha 14 móns.  

Sota de Vishnu (Kaos), Brama (Kadmo) i Usuren (Cronos) hi ha 330 milions habitants i sota d’ells 40.001 deus subalterns 

Segons els hindús

Totes les coses van ser creades i formades en els 8 planetes de prova i castig.

Wishnu (Kaos) és l’encarregat de vetllar pel que Birmah (Kadmo) havia creat i format en l’octau planeta, Murto.

Cadascun d’aquests móns té una afinitat amb cadasquna de les parts del cos de Brahma (Kadmo)

Wishnu habitava en el 2º Cel i Brahma habitava en el 3º Cel

Característiques dels habitants de cada món:

1º Mon: Juiciosos, justos i savis

2º Mon: Penetrants

3º Mon: Elocuents

4º.Mon: Astuts i artificiosos (planeta Terra). És el pitjor de tots

5º Mon: Golafres. Hi ha Sol i Lluna

6º Mon: Generosos i magnifics. Són angels tutelars

7º Mon: Pesats

8º Mon: Donats als plaers i sobre tot a l’amor. Es diu Brahma-Logun i és la llar de Brahma.

És el més próxim al món on resideix el Déu Suprem.

9º Mon: Laboriosos

10º Mon: Rústics

11º Mon: Grollers i entregats a baixes ocupacions

12º Mon: Es diu Ietneu/ Etneu (infern). Infames

13º Mon: És diu Padalogo. Injustos i cruels. És la residencia del déu de la mort (Padalon)

14º Mon: Ingeniosos i destres.

Nota: 

El tercer món dels hindús és el Patala.

 

Segons els hopis 

Amb el foc va començar la vida 

Mes enllá dels set universos (cada univers hopi es un sistema solar amb el seu sol, els seus planetes i satel.lits) hi ha l’octau que és el regne de Sotukn-Ang (Theos) i el nové es el és el creador diví de tot (Kaos) 

L’octau i el nove estan fora de les posibilitats dels humans, inaccesible. 

Hi ha set mons succesius d’aquest univers i nou regnes creats i governats pel creador Taiowa (Kaos) 

Cada mon consta de la seva propia estrella, lluna i satelits i formen com un Sistema Solar. 

Els regnes llunyans d’on han vingut els kachinas es diuen Hemis. 

El planeta Terra és el quart món fisic sobre el que els kachines (deus) han viscut.  

Hi van haver tres mons anteriors i hi haura mes de tres. 

Segons Shrilanka (Ceilan) 

Gerai: Són els planetes habitats pèls deus  

Segons els siamesos (Siam és actualment Tailandia)

Els cels i la terra són eterns

Al principi només existien dos cosos celestes, «els primordials que flueixen».

La Terra està sostinguda pels asteroides com una campana sosté el seu batall.

L’univers (galaxia) es una superficie plana. Es divideix en quatre regions i hi ha una vasta muntanya de forma piramidal igual pels seus quatre costats. 

La terra és cuadrada i el firmament que la rodeja la sosté a plom com per exemple una campana sosté el seu badall.

És una superficie plana, que es divideix en quatre mons separats per mars inmensos (eter)

En mig d’aquestes quatre regions, hi ha una vasta muntanya de forma piramidal e igual pels costats

Des del nivell de la terra fins el cim de la muntanya hi ha 80.000 jods, de 8.000 toeses cadascun.

La seva dimensió en profunditat és igual. 

Hi ha 14 móns (7 superiors i 7 inferiors), són infinits en extensió i cadascun d’ells amb els seus habitants particulars. 

El nostre mon (planeta Terra) está en el sud de la muntanya, i al seu  voltant giren el Sol, la Lluna i tots els astres.

A sobre hi ha un primer cel anomenat Inti-Atiracha (Arc) i sobre aquest cel esta la mansió dels benahurats.

Les aigues que van separar les quatre parts del mon son d’una subtilitat tal (eter) que no permeteixen entre elles qualsevol especie de comunicació. 

L’espai que ocupen està rodejat d’una muralla, la força del qual es igual a la seva prodigiosa altura.

En aquest mur estan grabats amb grans caracters, tots els secrets de la natura i allí és a on els maravellosos ermitans van a buscar les llums per la facilitat que ells tenen de traslladar-se d’una part

Els humans de les altres tres parts del mon, tenen el rostre diferent al nostre.

En el primer tenen una cara com quadrada. En el segon rodona i  els del tercer triangular.

Reina en tots ells l’abundancia sense barreja de qualsevol mal i els aliments tenen un gust molt bó.

Així que allí no hi ha l’ocasió d’exercir la caritat ni les demés virtuts. Els seus habitatns no poden fer-se dignes ni de resompensa ni de castig.

La terra (illa de Ki del planeta Arc), te sota una extensió inmensa d’aigua que la sosté, com el mar soste un barco. Un vent impetuós te aquestes aigues suspeses, i aquest vent, que es etern com el mon, rebutja les aigues continuament, impedint la seva caiguda.

Divideixen la Terra (en set parts (com els sumeris)

Segons els Serbis

En un principi només existia Deu i Deu (Kaos) dormia i sommiava. 

Durant molts segles va estar somiant fins que al final va despertar.

En sortir del somni va mirar al seu voltant i tot alló que mirava es convertia en una estrella.

Va quedar-se sorprés.

Va començar a viatgar per veure l’univers que havia creat. Va viatjar i viatgar, però no hi havia, ni limits, ni fi

Quan finalment va arrivar a la Terra (planeta Arc) estava cansat i la suor li rajava del seu front

Una gota de suor va caure a terra i allí va cobrar vida. Així es va formar el primer humá fet a imatge de Deu (Urá/ Adam). 

Segons els sumeris 

Shu/ Ma: El món habitat. Shu és «Seu» en asiri/ Ma en sumeri 

Shu és lo Suprem. La part més important o suprema de la Via Lactia 

Els KiSh-Shatu són «La Totalitat dels cosos celestes habitats» 

Shu-Un:  Els set cosos celestes de la part suprema (nord de la piramide virtual). 

Anshar (Kadmo) va enviar Gaga (Hades) en misions a d’altres planetes. 

Gaga/ Kaka/ Usmi: Emisari d’ANSHAR i cap dels demés planetes. 

En lo mes alt de l’univers hi ha dos Cels. En el superior habita Anum (Urá). 

Sota d’aquests cels hi ha una zona sideral per la que circulen els astres. 

Hi ha estacions i també hi ha planetes o mons 

La Terra, el nostre planeta és el seté planeta o terra. Enlil (Theos) era el deu del seté planeta, era anomenat SHU-GI (Sumeri) o SHI-BU (Acadi)

«La casa d’AKITI» era la llar on vivia el deu regnant

El deu regnant abandonava AKITI i en una barca divina era conduit a un lloc llunyá.

AKITI vol dir «Construir vida sobre la Terra». Representa un viatge perillós però exitós dels 

Annunaki des de la seva llar fins el planeta Terra passant a traves de diverses estacions.

En el festival babilonic procedent dels festivals sumeris, es feia la cerimonia de «la casa d’Akitu».

Segons els sumeris 

Hi ha catorze cosos celestes habitats 

Segons els sumeris

Anshar (Kadmo) va enviar Gaga (Hades. També planeta Plutó) en misions a altres planetes.

Estacions:

Estació és l’equivalent a un satel.lit natural d’un planeta 

Els Hub/ Ub: Son els set Cels o «residencies nocturnes» o «estacions» 

Allí estan Sin, Shamash, Ishtar, Adad etc. 

Part superior de la pirámide virtual: 

• 1)  PRIMERA ESTACIÓ: APIN 

Har-Ab, l’estrella de les estrelles te un cos celestial anomenat Apin. 

Apin és la «primera estació» del viatge de Marduk (Cronos) fins a la Terra. 

Har-Ab (sumeris) és també un dels noms de Kaos 

APIN: significa en sumeri «On es va establir el curs correcte». 

APIN (acad/Bab): Casa de Santedat. Es també l’estrella on esta An (Urá) quan governa en els cels  

Nota:

Estació és l’equivalent a un satel.lit natural d’un planeta 

L’estrella Har-Ab dels sumeris és anomenada Dilgan pels acadis  

Har-Ab és també un nom sumeri del deu Kaos. 

• 2)   PLANETA ENTI-MASH-SIG  

Planeta que és doble (del planeta Arc per aixó l’Osa Major són les Arques). 

Planeta brillant de vida verda 

Nota: 

Enti-Mash-Sig dels sumeris és anomenat Shan-Amma pels acadis. 

• 3)   SEGONA ESTACIÓ:, «On se separa el terreny» 
• 4)   PLANETA SIBZI-ANNA 

Planeta que representa Jupiter (Theos) 

En-Sibzianna és un dels noms d’Enlil (En= senyor , de Sibziana) 

«El brillant», «el gran» «Guia veritable en els cels. 

Aquí es col.loquen els ME (lleis) 

Nota: 

Sibzianna dels sumeris és anomenat  Bar-Baru/ Sag,Megar pels acadis  

• 5)    PLANETA SI-MUTU  

Planeta «que castiga a l’injust» 

Nota: 

Shi-Mutu dels sumeris és anomenat  Tar-Gallu/ Kaksi-Di pels acadis  

• 6)    TERCERA ESTACIÓ, «Lloc de cara al planeta» 

«Senyor del foc vessat/ escampat»

Zona intermedia 

La Gir-Hea/ Mu-He/ Ul-He: «Zona celeste de confusió o franja de confusió de les naus celestes dels deus» 

Part inferior de la pirámide virtual 

• 7)    PLANETA SHE-LIBBU  

Planeta. Representa Mart.  

«Llum col.locada sobre el portal de les aigues». 

«El que esta prop del centre» 

Nota: 

anomenat Ut-Kagaba/ Utu-Kagaba en acadi 

• 8)   QUARTA ESTACIÓ 

«Lloc sagrat dels destins»  

«Senyor de la tempesta de les aigües d’AN (Urá) i KI (Tia)» 

• 9)   PLANETA IR/ KI/ HUMBA/ SIBU-ISSAH-IR-AMELU: Equival al planeta Arc 

AN-UR (sumeris): En el centre del cel (Ur significa també arrel) 

«Iru vol dir «Tornada»/ KI  significa «Terra» en sumeri 

Iru está proxim a Shupa

«El planeta de la immortalitat» 

«Vegetació de zona pantanosa» 

«Casa de les aigües transparents», residencia de Marduk (Cronos) en els Cels 

El planeta de Marduk, del tron del cel, va des d’AN-UR fins E-NUN, «Casa senyorial» 

Diferents parts del planeta són: 

KI : Illa de Ki, la «Terra» dels humanss. Rodejada pel mar. Totalment rodejat de l’Apsu 

L’Apsu : esta totalment rodejat del KUR 

El Kur  : esta totalment rodejat de l’escorça terrestre 

Nota: 

Mar-Kas-Shame pels acadis («en el centre del cel). 

• 10)  CINQUENA ESTACIÓ 

«La vorera» 

«On apareix la paraula del pastor» 

• 11) PLANETA SHUPA/ SHUBA 

Idem al planeta Plutó 

Shupa esta proxim a Iru 

«Aquell planeta en el que Enlil va fixar el destí de la Terra» 

Shupa: El Gran regne del cel que habita les muntanyes de l’alt pais, del  pais de Shuba.  

Shuba. La Muntanya/ Muntanya de pedres. La Santa Muntanya d’Innana. La muntanya Sagrada d’Innana 

Nota:

‘Innana equival a Isis. 

• 12) SISENA ESTACIÓ 

«L’embarcació del viatger» 

«L’estrella de Marduk». (Cronos) 

SHULPAE: Orto del planeta Jupiter 

SAGMAGAR: Zenit del planeta Jupiter 

NEBIR/ NIBIRU/ NIBRU (sumeri); Ocás del planeta Jupiter/ NIPPUR (acadi) 

A Nippur es trobava el DIRGA, «lloc sagrat entre els sagrats», on es guardaven les tauletes dels destins. 

Existeixen dos NIPPUR 

1. 1. La Nippur celeste.(al planeta Arc. Correspon al Segon Cel) 
   2. La Nippur terrestre (Nibruki o la Nibiru de la Terra) 

Nota: 

Jupiter impulsa les naus cap a l’espai exterior del Sistema Solar 

A causa de l’increible força gravitacional de Jupiter, agafa les naus i les llença a l’espai exterior. 

Per exemple la Pioner 10 llençada per USA en 1970) i les llença a l’espai exterior 

• 13) PLANETA SHU-GI (És el nostre planeta Terra) 

Nota:

 Anomenat Shi-Bu en acadi 

SHU és «Alló suprem». La part més important de la Via Lactia

Els sumeris anomenaven al nostre planeta Terra: KI-EN-GIR 

SHU-MER en textos cuneiformes s’escriu KI-EN-GI (llegit Kengir) que vol dir la «Terra d’Enki (Prometheo) 

El «Seté planeta», el nostre planeta,  «El planeta d’ENLIL (Theos)» 

«Lloc correcte de descans de SHU. La Terra en el final de SHU» 

• 14) SETENA ESTACIÓ: BIT AKITI  

Nota:

 Anomenat Bitu Akitu en acadi. 

«Lloc celestial de la casa de descans» 

 

Segons els sumeris 

Les principals estrelles a les que dirigien les pregaries eren 

• Ossa Major 
• Sirius 
• Orió 
• les Pleiades.  

 

Segons els ugrofinesos

Otava: La Constel.lació de l’Osa Major (origen dels «radiants»)

Segons els xinesos jainistes 

Loka-Kasa és el nostre univers o Via Lactia 

Planeta

BREU RESUM MITOLÓGIC

Les estrelles circumpolars, són  les que giren al voltant del pol Nord i són:  

1.- Kochab (Beta Minor),  

2.- Alcor (Mizar) i 

3.- Thuban (Alfa Draconis)  

Aquestes tres estrelles eren pels xinesos l’equivalent celeste de la Ciutat Prohibida de Peking (residencia dels emperadors). 

Estan situades en el cim o vertice superior de la piramide virtual dels planetes habitats, i molt aprop de e l’Osa Major (els antics la  consideraven la mateixa Constel.lació) 

 2.- Alcor esta prop de l’Osa menor (els antics la  consideraven la mateixa Constel.lació) 

Situada lleugerament a l’oest i molt a prop del cim o vertice superior de la piramide .virtual dels catorze planetes habitats 

Planeta que és doble (del planeta Arc), per aixó l’Ossa Major són les arques 

Definit com planeta brillant de vida verda 

 

ESTRELLA ALCOR , ANOMENADA

 

Arabs	Al-Su-Ha/ L’oblidada
Musulmans	Algor: L’estrella de Gul (Tia)
Babilonics	Anu (Urá) residia en la Constel.lació de l’Osa Major
Hebreus	Osch (La constel.lació Osa Major)
Nordics	Llumener de l’albada
Maies	Ek-El-Ek (Osa Major)
Grecs	Arcas
Ugrofinesos	Otava era la Constel.lació de l’Osa Major
Xinesos	Panku/ Xo’o/ Ch’oo/ Yao Kwang
Xinesos taoistes	Kwei Sing (la part que es venera de la Constel.lació de l’Ossa Major)

 

PLANETA ENTI-MASH-SIG, ANOMENAT

 

Acadis	Shan-Amma
Sumeris	An (Cel)/ Enti-Mas-Sig

 

SEGONS LA CIENCIA 

Estrella Alcor (Mizar B) de la Constel.lació de l’Ossa Major 

Esta a 94 anys llum de la Terra i prop de l’Osa menor  

Estrella doble, companya de Mizar A (Ursa Maioris). En atracció mutua giren entre si en una órbita de mil anys. Estan separades 29 milions/kms, 

Ambdues blanques. Te una companya que és una nana blanca 

Magnitud 2,06 i 3 vegades el diametre del Sol. 35 vegades més brillant que el Sol 

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Acadis

Shan-Amma 

Equival a  Enti-Mash-Sig dels sumeris 

En lo més alt de l’univers hi ha dos cels. En el superior habita Anum (Urá) i, sota d’aquests dos cels, hi ha una zona sideral per la que circulen els astres. 

Entre a aquesta zona sideral i la terra circula l’aire/ espai 

Arabs

Alcor és Al-Su-Ha anomenada «l’oblidada» 

Musulmans

Algor és l’estrella del diable, l’estrella de Gul (Tia) 

Asteques

El simbol de Mixcoatl (Cronos) és l’Osa Major 

El simbol de Tezcatlipoca, promotor de discordies (Hades) i senyor de la muntanya, és l’Osa Major 

Egipcis

El temple d’Edfu s’orienta cap a l’Osa Major i cap Orió 

Els egipcis identificaven Seth (Tifó) amb l’Ossa Major i el planeta Mercuri 

Hebreus

Osch és la constel.lació Osa Major  

Hi ha 7 planetes diferents, però només Arq-Ea (planeta Arc) envia delegats a la Terra.

Hindús

A les set estrelles de l’Osa Major se les anomena «els set rishis/ Pitris 

Singsumaran: Cercle mágic situat més enllá del cel dels set Saptarishi (estrelles de l’Ossa Major) 

Te forma de cuca de llum 

Representa el peu de Wishnu (Kaos). A la seva cua está localitzada l’estrella Polar. 

Els rishi prajapati/ Saptarishi/ Devamati ( 7 patriarques majors, que personifiquen l’Ossa Major i les seves estrelles)  

Per exemple: Atri és l’estrella Megrez, la quarta estrella o Delta Ossa Major 

Inques

Manco Capac (Heli) simbolitza la constel.lació de l’Osa major i Orió 

Maies

Ek-El-Ek (Osa Major) 

Huracan (Heli) simbolitza la constel.lació de l’Osa major 

Nordics

Estrella Alcor de l’Osa Major, és el «Llumener de l’alba» dels escandinaus. Simbolitza el carro de Thor (Zeus)

Sumeris

Enti-Mash-Sig 

Equival al Shan-Amma dels acadis 

Planeta que és el doble (per aixó l’Osa Major són les arques) 

Planeta brillant de vida verda 

Sumeris

Antu (Gea) simbolitza l’Osa Major 

Ugrofinesos:Otava era la Constel.lació de l’Osa Major. Origen dels «radiants» (deus máxims) 

Xinesos

Panku (Kaos) simbolitza l’Osa Major  

Les estrelles circumpolars,  que giren al voltant del pol Nord: Koshab (Beta Minor), Alcor (Mizar B) i Thuban (alfa Draconis) eren l’equivalent celeste de .la Ciutat Prohibida de Pekin (morada dels emperadors). 

Segons les tradicions xineses a l’estrella del Pol Nord hi havia un palau suprem on també residia l’Emperador Celestial, que vigilava els seus dominis des de l’Ossa Major. 

Xinesos taoistes 

El Yin i el Yang estan controlats per l’Ossa Major (coneguda a Xina com «el calder» i les set estrelles de l’Ossa Major (perles que giren per formar el cos dels set governants). 

Aquesta constel.lació és el carro de l’emperador del cel) 

Satel.lit de planeta

RESUM 

Les estrelles circumpolars, són  les que giren al voltant del pol Nord i són:  

1.- Kochab (Beta Minor),  

2.- Alcor (Mizar) i 

3.- Thuban (Alfa Draconis)  

Aquestes tres estrelles eren pels xinesos l’equivalent celeste de la Ciutat Prohibida de Peking (residencia dels emperadors). 

Estan situades en el cim o vertice superior de la piramide virtual dels planetes habitats, i molt aprop de l’Osa Major (els antics la  consideraven la mateixa Constel.lació) 

Thuban está prop de l’Osa menor (els antics la  consideraven la mateixa constel.lació). Coneguda per els grecs, egipcis, arabs, asteques i xinesos 

Pels antics era la més brillant de la constel.lació i ara ocupa el 6º lloc (deien  era tant brillant com l’Osa Major i Sirius (citada com de 2ª magnitud). És a dir, brillava més que avui dia). 

La Segona estació estava situada quasi a l’eix i molt a prop del cim o vertice superior de la pirámide virtual dels planetes habitats de la Via Lactia. 

Segons els hindús es el cos celeste llunyá a on va fugir Urá (Mar-Rishi) quan va violar Ushas (Rea/ Eva). 

 

ESTRELLA THUBAN, ANOMENADA

 

Asteques	Constel.lació Papalot o Itzpapalotl (Papallona):
Sumeris	Thuban era l’estrella d’Urá (Urá)

 

SEGONA ESTACIÓ, ANOMENADA

 

Acadis	2ª Estació
Asteques	9º Cel
Sumeris	2ª Estació

 

SEGONS LA CIENCIA

Estrella Thuban o Alfa Draconis, de la Constel.lació del Drac 

Esta a 85 anys llum de la Terra 

És binaria de magnitud 3,6 

Fa 3000 anys era l’Estrella Polar (Correspon al lloc que ara ocupa l’Estrella Polar ara fa uns 4.700 anys).  

És circumpolar (dona voltes al voltant del Pol Nord) 

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Acadis

2ª Estació 

«On se separa el terreny» 

Asteques

Constel.lació Papalot o Itzpapalotl(Papallona):  

Ossa Menor, Drac (Nord) 

Nové cel identificat amb la constel.lació Papalot o Itzpapalotl(Papallona):  

Egipcis

El canal nord de la camara del rei de la Piramide de Keops apunta a l’Estrella Polar i  a Thuban 

Sumeris

2ª Estació 

«On se separa el terreny» 

«Senyor del foc vessat o escampat» 

Thuban era l’estrella d’An (Urá) 

Xinesos

Les estrelles circumpolars, que giren al voltant  del pol Nord: Koshab (Beta minor), Alcor (Mizar B) i Thuban (alfa Draconis) eren  l’equivalent celeste de la Ciutat Prohibida de Peking (residencia dels emperadors) 

Planeta

RESUM

Estrella Regulo situada a l’oest i relativament a prop encara del cim o vertice superior de la pirámide virtual dels planetes habitats de la Via Lactia 

Sibzi-Anna és el 2º Planeta   

Anomenat «Guia veritable en els cels»,»el brillant», «el gran» 

Allí es guardaven els ME (Llibres de les lleis dels deus) 

Representa Jupiter (Theos). En-Sibzianna era un dels noms de Theos (Enlil, dels sumeris, era el «Senyor» o «En» de Sibziana) 

 

ESTRELLA REGULO, ANOMENADA

 

Asteques	Nahui Ollin
Babilonics	El rei
Grecs	L’estrella real (segons Plini)
Danesos	Basiliscos o Estrella real (segons Tycio Brahe)

 

PLANETA SIBZI-ANNA, ANOMENAT

 

Acadis	Bar-Baru Sag Megar
Asteques	Teo-Iztac
Sumeris	Sibzianna

 

SEGONS LA CIENCIA

Estrella Regulo (Alfa Leo) de la Constel.lació Leo.

Es troba a 78 (o 84 segons fonts) anys llum de la Terra.

Estrella doble blanca blavosa, Una de magnitud 0,7 i l’altre 1,4.

Va servir per calcular la precesió dels equinocis. És la més lluminosa de Leo.

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Acadis

Bar-Baru/Sag Megar Equival a Sibzzi-Anna dels sumeris 

Equival a Sibzzi-Anna dels sumeris 

Asteques 

Estrella Nahui Ollin  

La situen a l’Est 

Teo-Iztac. És el 9º dels 13 móns dels asteques 

Allí va viure Quetzalcoatl 

Babilonics  

«El rei» . Situaven els lleons dels temples en la seva direcció. 

Amb la seva posició els caldeos van determinar el temps (anys) 

Egipcis

Identifiquen l’Esfinx amb la Constel.lació Leo (L’estrella de l’esfinx) 

Grecs (Plini)

L’estrella real  

Danesos

Basiliscos o Estrella real (segons Tycio Brahe) 

Sumeris 

Planeta Sibzi-Anna. 

Anomenat «El brillant», «el gran» «Guia veritable en els cels. 

Aquí es col.locaven els ME (llibres de les lleis). 

Representa Jupiter (Theos). En-Sibzianna era un dels noms de Theos (Enlil, dels sumeris, era el «Senyor» o «En» de Sibziana) 

Planeta

RESUM 

L’estrella Alderaban situada a l’est i relativament a prop encara del cim o vertice superior de la pirámide virtual que formen els planetes habitats de la Via Lactia 

Shi-Mutu és el 3º Planeta

El «que castiga a l’injust» 

 

ESTRELLA ALDERABAN, ANOMENADA

 

Arabs	Al-Dabar-An/ Alderaban
Asteques	Tian-Quitzli (plaça del mercat)
Hopis	CHoocho Kam
Maies	Tzab-Ek (cascabell de la serp)

 

PLANETA SHI-MUTU, ANOMENAT

 

Acadis	Tar-Gallu/ Kaksi-Di
Sumeris	Shi-Mutu

 

SEGONS LA CIENCIA ACTUAL

Estrella Aldaraban (Alfa Taure) de la Constel.lació Taure (Cranc)  

És una gegant vermella-taronga de magnitud 2,28  

«La que segueix».  

Está a 68 anys llum de la Terra 

Es el 13º astre més lluminos del firmament. 45 vegades més gran que el Sol 

Va neixer fa uns 400 milions d’anys 

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Acadis 

Tar-Gallu 

Kaksi-Di 

Equival a Si-Mutu dels sumeri 

Arabs   

Al-Dabar-An/ Alderaban  

Asteques    

L’estrella Alderaban com senyor de la nit:  

Yoal-tecutli (Erebo), i com governador de la nit/ Pluja de foc: Yaca-Huiztli (Erebo) 

Tian-Quitzli (plaça del mercat) 

És l’estrella més important pels indis d’america 

Hopis

Choocho Kam 

Maies

Tzab-El (cascabell de la serp) 

Sumeris

Si-Mutu/ Shi-Mutu 

Planeta «que castiga a l’injust» 

Satel.lit de planeta

RESUM 

L’estrella Vega está situada a l’est i a mig camí entre el cim o vertice superior de la pirámide virtual i el quadrat sud o base de la pirámide virtual dels planetes habitats de la Via Lactia. 

Els acadis descrivien aquesta estació com «Lloc de cara al planeta», per tant és de suposar que el van considerar com un satel.lit d’algun planeta de l’estrella Vega. 

Mitologicament Vega és la filandera, la filla del Sol (Isis) que es va casar amb un pastor aguila (Osiris) 

L’anomenaven «closca de tortuga», «Lira d’Hermes» o generalment » la filandera». 

Una de les mes importants i admirades de l’antiguitat. 

 

ESTRELLA VEGA, ANOMENADA

 

Arabs	Al-Nasr-Al-Waki/ Al Waki
Inques	Ur-Cuchillay/ Llaca
Xinesos	És l’estrella de Tien-Hou (Isis)

 

TERCERA ESTACIÓ, ANOMENADA

 

Acadis	Tercera Estació
Sumeris	Tercera Estació

 

SEGONS LA CIENCIA 

Estrella Vega (Alfa Lira) de la Constel.lació Lira. 

Esta a 27 anys llum i de magnitud 0,5. 3 vegades més gran que el Sol. 

Estrella doble de color blanc. 5ª estrella més brillant del firmament. 

Es troba relativament a prop d’Altair. Situada entre Aguila, Thuban i Hercules 

Va ser estrella polar ara fa 14.300 anys i va neixer fa 240 milions d’anys. 

El Sol viatga cap a Vega a 30 kms per segon (passaran una al costat de l’altre d’aquí 300.000 anys. 

El Satel.lit Iras va descubrir la presencia d’un halo al voltant de Vega que sembla indicar un sistema planetari propi 

Nota: 

En 2023 s’ha descobert l’exoplaneta Wol 1069P de masa similar a la Terra, probabñement amb atmosfera i superficie rocosa, situat a 31 milions d’any llum i orbita a l voltant de l’estrella nana Wolf 1069. en uns 15 dies.i a una distancia de l’estrella similar a la de la Terra i el Sol. 

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Acadis    

3ª Estació 

«Lloc de cara al planeta» 

Sumeris

3ª Estació 

«Lloc de cara al planeta» 

Planeta

RESUM

És un planeta de l’estrella Altair de la Constel.lació Aguila.

She Libbu és el 4º Planeta 

«Llum col.locada sobre el portal de les aigües» 

«El que esta prop del centre» 

 

ESTRELLA ALTAIR, ANOMENADA

 

Arabs	Al-Nasr-Al-Altair
Australia	Bunjil-Mami-Ngata

 

PLANETA SHE-LIBBU, ANOMENAT

 

Acadis	Ut-Kagaba Utu-Kagaba
Sumeris	She-Libbu

 

SEGONS LA CIENCIA

Estrella Altair de la Constel.lació Aguila 

60º direcció Nord-est a 16 anys llum de la Terra, situada entre Vega (Al nord) i Sagitari (al sud) 

Estrella blanca molt brillant de Magnitud 2,2  

Estrella doble del quadrant sud.  

Des de l’Alfa Aguila es veu una estrella vermella 

Desplaçant-se 40º al sud d’Altair s’arriva a l’anomenada Tetera i prop de l’equador, una zona on es troba el centre Galactic (o zona del braç de la Via Lactia  més proper a laTerra, i que oculta el veritable nucli de la nostra galaxia) 

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Acadis  

Ut-Kagaba/ Utu-Kagaba 

Equival a She-Libbu dels sumeris 

Arabs    

Al-Nasr-Al-Altair 

Australians (Wrunjeri Kulin/ Victoria)  

Bunjil-Mami-Ngata és l’estrella altair. 

Segons ells, Punjil (Cronos), encara habita avui dia en el cel de l’estrella Altair, Aguila-Falcó 

Simbol: Aguila-Falcó 

Australians (Wrunjeri Kulin/ Victoria)

Bunjil-Mami-Ngata és l’estrella altair.

Segons ells, Punjil (Cronos), encara habita avui dia en el cel de l’estrella Altair, Aguila-Falcó

Simbol: Aguila-Falcó

Filipins (Tagalos)

Anomenen Balátic a la Constel´lació l’Aguila. «La ballesta»

Una constel,lació de tres estrelles prop de l’ecuador celeste,anomenada «tres marias» o marineres.

Grecs  

Capricorni: Zona anomenada «mar celestial» on habita Cronos (de Vega a Altair però més próxim a Altair) 

Nota: 

Un dels simbols de Cronos, és precisament el signe Capricorni 

 

Sumeris    

She-Libbu 

És un planeta que representa Mart. 

«Llum col.locada sobre el portal de les aigües» 

«El que esta prop del centre» 

El quart planeta esta consagrat a Nabu (Hermes) 

Xinesos

Shao-Hao (Osiris) te com simbol la Constel.lació de l’AguIla 

Satel.lit de planeta

RESUM

Tot sembla indicar que l’anomenada «quarta estació», és un satel.lít del planeta Arc o d’algun dels planetes de Sirius C. No s’ha trobat prou informació 

 

ESTRELLA SIRIUS C

 

Ainu (Japonesos)	Sara (Sirius)
Babilonics	Estrella «Arc» (a l’Enuma Elish)
Bambara	Emmeya (Sirius C). Mouso és Sirius B.
Bozo (Mali)	Sima Kayne/ L’estrella ull (Sirius A). Tono Nalema és Sirius B.
Dogon	Ya-Sigui/Sigui (Sirius A). Po-Tolo/ Digitaria és Sirius B. Sorgo Famella/ Estrella de les dones és Sirius C.
Egipcis	Sept/ Sepdt/ Serpdit/ L’estrella d’Isis
Grecs	Sothis (Segons Jablonski: Sothis significa «El primer Dia»/ Principi de tot)
Hebreus	Si-Hor
Hopis	Pono Chona
Perses	Mesch-Gagh
Polinesia (Taití)	Tettow-Niat-Atayo
Romans	Caniculus
Sumeris	Estrella «Arc» (a l’Enuma Elish)
Xinesos	Panku (també és el nom de Kaos)/ Ti-En Ku

 

SEGONS LA CIENCIA

El sistema estel.lar Sirius forma part de la Constelació del Can Major. 

Situat a 8,6 anys llum de la Terra, just en el centre de la Via Lactia. 

 

SIRIUS A

Sirius A es l’estrella més brillant de l’albada. 

Sirius A canvia d’aspecte cada 25 anys en forma ritmica (s’ha apuntat la posibilitat de que una altra estrella que estigui al darrera (Seria Sirius C segons la mitologia). 

Sirius C estaria entre Sirius A i Sirius B, aprox a 1500 Milions de kms de Sirius A. 

Sirius A s’allunya del Sol a raó de 8 kms per segon. 

Fa 316.600 anys estava molt a prop de la Terra (aproximadament quan els deus van arrivar  a la Terra). 

Sirius A te 2,3 vegades la masa dels Sol  

Sirius A, estrella blanca de 1,8 vegades el diametre del Sol. És l’estrella més brillant del firmament. 

Éls antics deien que era vermella però avui és blanca. 

 

SIRIUS B

Sirius B va ser descobert a finals segle XIX i va poder ser fotografiada en 1970 per Irving Lindenblad 

Sirius B te 0,9 vegades la masa del Sol 

Sirius B és molt petita, amb un diametre només de 5 vegades el de la Terra.  

Primera nana blanca descoberta. 

Te una densitat 170.000 vegades superior a la de l’aigua i es d’una blancura inusual 

Quan la B s’acosta a A, aquesta fa pampallugues 

 

SIRIUS C

Alguns astronems (com D. Lauterborn, P.G.Murdin o Aitken), creien en l’existencia de Sirius C.

En 1920, la van veure Van des Bos, Finsen i d’altres en L’Union Observatory

Sirius C va ser descoberta cap a finals de la decada dels 90 per dos astronoms francesos.

És una nana vermella. 

El cicle Sothis: és el cicle astronomic de 1460 anys. 365 dies de l’any coincideixen en 1460 anys.

 

QUARTA ESTACIÓ, ANOMENADA

 

Acadis	4ª Estació
Sumeris	4ª Estació

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons els sumeris i acadis 

«Lloc sagrat dels destins»  

«Senyor de la tempesta de les aigües d’AN (Urá) i KI (Tia)» 

Planeta

RESUM 

Nota: 

En aquesta web hi ha tot unLlibre sencer (Llibre X) dedicat al planeta Arc. 

El planeta Arc era anomenat «el planeta de l’origen» , el «planeta de la fundació» o el «planeta de la immortalitat». 

Va ser el primer planeta habitat de tota la Via Lactia. 

El planeta Arc era inicialment l’octau dels nou planetes que giren al voltant de Sirius B  

Després, quan Sirius B es va convertir en nana blanca, va ser captat per Sirius C. 

El diámetre del planeta Arc és de 29.000 kms (18.000 milles) en totes les direccions.  

En comparació, el nostre planeta Terra és molt més petit, ja que te un diametre de 12.737 km és a dir, poc més de la meitat. 

Només una de les cares del planeta Arc es habitable. 

Vista des de l’espai, la cara habitable seria un inmens i profund abisme, esquerda, forat o crater quasi circular, que va des del pol nord fins uns 50 º de hemisferi sud. 

Aquest profund forat rodejat d’altisimes muntanyes, que quasi no deixen veure la llum de Sirius C (la llum de la qual il.lumina de forma inclinada), esta plé d’aigua en el seu fons. 

En els inicis de formació del planeta, només es veia aigua  glaçada i dos illots molt separats entre si que sobresortien (una part de l’illa de Tartar, situada quasi al pol nord i un grup de volcans molt actius del del Musp-il situats prop de l’ecuador) 

Poc a poc, gracies a l’activitat volcánica i gracies també a l’activitat dels primers essers intel.ligents de la galáxia (els anomenats deus o humans celestials), van anar sobresortint, una a una, fins a set illes, que van servir de base als primers habitants del planeta. 

Finalment, en la seva configuració definitiva es podia veure, un continent o illa molt gran en el centre (la forma de la qual recorda una tortuga o una fulla de figuera orientada cap el nord-oest del abisme), tres continents o illes grans rodejant el continent central i un grup de 10 illes més petites ( 6 al nord i a l’oest i 4 al est).  

La configuració del conjunt d’illes i continents

Hemisferi nord 

1 – NORD: Entre Cercle polar i 50º : com entre nord de suecia i Belgica

2 – OEST: Entre 40º i 20 º : com entre Grecia i Sahara

CENTRE: Entre 10º i 0º :com trópics. Guinea

Hemisferi sud 

SUD-EST Entre  0 i 10º : com tropics. Java

3 – SUD-EST Entre  30 i 40º : com entre Chile i Sudafrica

4 – SUD: Cap els 60º : com sud de Chile

 

ESTRELLA SIRIUS C

 

Ainu (Japonesos)	Sara (Sirius)
Babilonics	Estrella «Arc» (a l’Enuma Elish)
Bambara	Emmeya (Sirius C). Mouso és Sirius B.
Bozo (Mali)	Sima Kayne/ L’estrella ull (Sirius A). Tono Nalema és Sirius B.
Dogon	Ya-Sigui/Sigui (Sirius A). Po-Tolo/ Digitaria és Sirius B. Sorgo Famella/ Estrella de les dones és Sirius C.
Egipcis	Sept/ Sepdt/ Serpdit/ L’estrella d’Isis
Grecs	Sothis (Segons Jablonski: Sothis significa «El primer Dia»/ Principi de tot)
Hebreus	Si-Hor
Hopis	Pono Chona
Perses	Mesch-Gagh
Polinesia (Taití)	Tettow-Niat-Atayo
Romans	Caniculus
Sumeris	Estrella «Arc» (a l’Enuma Elish)
Xinesos	Panku (també és el nom de Kaos)/ Ti-En Ku

 

PLANETA ARC, ANOMENAT 

 

Acadis	Ir-U Mar-Ka-Shame
Africa ( Yorubas de Nigeria)	Orun
Ainu	Mos-Ir/ Kamui-Mos-Ir
América Central (Tarahumaras)	Re-Pa
América Central (Tarascos)	Parhaquahpeni (mon de dalt semblant a un bol)
América Central (Tzotziles)	Vinajel-Balamil
América Central (Yaruros)	Oté Dabui
America Con Sud (mapuches)	Mapu
America Con Sud (araucos)	Mapu
America Con Sud (selknam)	Terra informe
America Nord (sioux)	Planeta Toona-Otekha
América Sud (Cocama)	Yvy
América Sud-Costa Chile/ Perú	Schew-Erta
América Sud-Huacas (Perú)	Ama/ Mama
América Sud-illa Pascua (Chile)	Uré
América Sud-Inques (Perú)	Ama/ Mama
América Sud-Nomatsigenga	Omaga Roquitesonaril
América Sud-Yanesha (Perú)	Sanerr
Arabs	Arch
Asteques	Ome-Yo-Can
Celtes cambro-bretons	Nef
Celtes (Pais gales)	Nef (Cel o on habiten els deus)
Celtes (Bretons armoricans)	Ne-Nu (Cel o on habiten els deus)
Celtes (Irlandesos)	Niam (Cel o on habiten els deus )
Celtes (gals)	Nem (Cel o on habiten els deus)
Dogon	Als-Ana (planeta de Sorgo Famella o Sirius C) La placenta de Nomo/ La terra dels peixos/ La Terra pura
Egipcis	Arq-Hett/ L’altre Mon (significa ciutat dels morts). Planeta de milions d’anys
Egipcios Coptes	Neifini/ Kai
Grecs	Arq/ Arg/ Arché («Principi de Tot»)/ Argos Celeste/ Arcadia Celeste
Grecs	Gaia/ La Terra
Hebreus	Arc/ Arq-Ea/ Arq-Ua/ Arqa/ .Nef (de Nef-ilim, deus del cel)
Hindus	Savitri (Rig Veda) Ta (Terra)
Hindús (gentoux)	Planeta Murto
Hopis	Toona-Otekha (planeta d’on procedien els deus) Ama
Japonesos Ainu	Mos-Ir/ Kamui Mos-Ir
Japonesos	Ama/ Ame. Cel/ Mansió dels deus celestes. Nota: Estava al cel i era similar geograficament al Japó
Maies	Omeyocan
Mormons	Planeta Kolob de l’estrella Kolob
Oceania (Taití)	Planeta de Tettow-Niat-Atayo (Sirius)
Oceania (Maories)	Hawai-Ki
Sumeris	An-Ur (En el centre del cel) Shar (el planeta sobirá suprem)
Xinesos	Ti-En (Cel)

 

Nota: 

Totes les civilitzacions el descriuen com el primer planeta habitat i planeta origen dels primers deus, els titans.

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons Africa (yorubas  de Nigeria/ Benin)
Els habitants del Cel o Orishas procedien de (el planeta) Orun. 

Segons els Ainu (aborigen de l’illa d’Hokkaido, Japó)
La «Terra» de les divinitats era anomenada Mosir o Kamui Mosir

Segons America Con Sud (Selk’nam)
Temaku-El (Teion) és qui va enviar al primer home Kenos (Kaos) a la Terra informe (planeta Arc)
Envia al món a Kenós, considerat el primer home i organitzador del món (Via Lactia)

Segons America del Nord (Sioux)
Els deus en generic són els Katehina. Eren savis ilustres i respectats
Procedien del planeta Toona-Otekha distant del sistema solar però que els seus habitants visitaven de forma constant la Terra

Segons els asteques
El món (planeta) dels deus és Ome-Yo-Can 

Segons els Dogon
Sirius C  anomenada pels Dogon: Sorgo Famella (o «Sol de dones»)
És petita i te un planeta
Al planeta de Sorgo famella hi ha la cima del mon (seté Cel) i el fons del mon (Tartar)
Hi ha una oració dels Dogon i Bambara que diu «Que Amma (Kaos) t’admateixi en «Als-Ana»

Segons els Egipcis
Ra (Hiperió) havia vingut a la Terra des del «Planeta de milions d’anys» en una barca celeste, la part superior del qual era el Ben-Ben (conservada durant segles a la ciutat egipcia d’Anu/ On que després va ser anomenada Heliopolis) 

Segons els egipcis
Arq-Hett, «l’altre món. El situen a Sirius i significa Necrópolis (ciutat dels morts)
És l’inici.
Esta prop de Sirius B. El Ca Major és el Ca Celestial
L’estrella Sirius (Sothis/Sept/Sepdt) significa: Primer dia, Principi de Tot 

Segons els egipcis (Llibre dels Morts)
En el llibre dels morts es diu que els esperits del Cel eren 4.601.200 (veure Teologia Suprema Malabar)

Nota: 

Neifini és Cel en egipci copte. Nef és cel en cambro-breton. Nef-ilim és deus del Cel en hebreu

 

Segons els Gentoux (India)
Bram, L’Etern (Teión) va parlar i va dir:
Tu Birmah (Brahma/Kadmo), amb potestat de crear, criaras i formarás totes les coses que han d’existir en la nova creació dels quince planetes (bobouns) de castig i purificació.
I tu, Bistnou (Wishnu/Kaos), conservador, velarás sobre elles, les estimaras i les conservarás.
I  tu, Sieb (Shiva/ Cronos), destructor, les transformarás i destruirás segons els poders que jo et donaré.
L’Etern novament va parlar amb Birmah i li va dir: Comença a crear i formar vuit planetes (boubons) i el de Murto, La «Terra» (original), La materia (Arc).
Murto és l’octau planeta (Boboun).  

Nota: 

Murto també és el sobrenom de Venus i procedeix de Murtra.  

 

Segons els grecs
En els cels de Sothis (Sirius dels grecs) hi ha un paradís acuós on creixen els joncs.
Arché/ Argos/ Arghe-Eas era, pels filosofs grecs, el nom i simbol de la Causa Eficient.
Els Argeeas eren els llocs sagrats dels grecs.
Segons Aristotil: El centre del món (Sirius) era l’atalaya de Jupiter (Theos) 

Segons els hebreus cabalistes
Arqa/ Arq-Ea/ Arq-Ua/
En el Sohar (Kabala) el rabí Simon Bar Jochai, manté una conversa amb un esser arribat recentment del planeta Arq-Ea.
«Allí les estacions de l’any son diferents de les nostres i sembra i collita es repeteixen després de diversos anys. Els seus habitants visitaven tots els planetes i parlaven totes les llengues.
Els rostres dels seus habitants són diferents dels nostres.
Hi ha 7 planetes diferents, però només Arq-Ea envia delegats a la Terra». 

Segons els hebreus cabalistes
Uns calculen que l’amplada de la «Terra» és de 18.000 milles (uns 29.000 kms) en totes les direccions (La nostra Terra te un diametre de 12.737 km) 

Segons els hindús
Murto era l’octau planeta. «Morada». On va començar tot. 

Segons els hindús (Rig Veda I, 35, versos 1,2,9, 3 i 11)
Els textos fan referencia al planeta que reb el nom de Savitri (el deu Savitri és Hiperió)
L’arrel SHU/ SU del sanscrit, identica a la egipcia vol dir «Impulsar o Estimular», que un antic comentarista tradueix per «L’impulsador o estimulador de totes les coses» 

Segons els hopis
Els Katchina (divinitats), que eren criatures corpories del planeta Toona-Otekha, molt distant del Sistema Solar
Fa ja varis milenis, els avantpassats dels hopis vivien en un continent a l’area del Pacific que anomenen Kass-Kara.
Va esclatar una guerra entre els continents amb habitants d’un i l’altre continent.
Durant aquesta época Kass-Kara va començara enfonsar-se de forma paulatina dins l’oceá.
Finalment només es veien els punts més alts d’aquest continent que ara son les illes del Pacific
Llavors els Hopi es van veure obligats a anar-se’n.
Els van ajudar els Katchina, que eren del planeta Toona-Otekha. 

Nota: 

Hi ha llegendes, poc fiables, sobre el continent perdut de Mu, a l’oest d’América. 

 

Segons els inques
Runa-Coto (Erebo), espos de Shu-Pi-Nyamca (Tia), van viure junts per sempre en un lloc anomenat
Ama/ Mama.
Ama/ Mama, va ser el lloc on  Pariacaca (Heli) i Shupinyamca (Tia) van crear els homes. 

Segons els japonesos
En els seus mites els japonesos, tenen 13 cels.
Ama era la mansió dels deus celestes (terme d’origen rus).
Estava en el cel i tenia una semblança geografica a les illes del Japó. 

Segons Oceania (Maoris de Nova Zelanda)
Pour-Ang-Ahua (Urá dels grecs, és el primer home pels japonesos shintoistes).
Va volar des de la seva legendaria seu Hawa-iki (situada a la Via Lactia) cap a Nova  Nova Zelanda volant en el seu ocell magic.  

Segons Oceania (Taiti/ Polinesia)
Eothe (Hades) i tots ells van poblar el món de Tettow-Niat-Atayo (Sirius). 

Segons els sumeris
El planeta Shar  és el «sobirá suprem». Shar també significa un cicle complert de 3.600 anys.

(Satel.lit de planeta)

RESUM  

La Cinquena Estació es un satélit d’un planeta de l’estrella Epsilon Orionis 

Estació anomenada per sumeris i acadis: «La calçada, «El camí» i «On apareix la paraula del pastor» 

 

ESTRELLA EPSILON ORIONIS, ANOMENADA 

 

Arabs	Estrella Epsilon Orionis/ Al-Nilam
Filipins (Tagals)	Estrella de la Constel.lació Balalik (Orió)

 

CINQUENA ESTACIÓ, ANOMENADA 

 

Acadis	5ª Estació
Sumeris	5ª Estació

 

SEGONS LA CIENCIA 

Estrella Epsilon Orionis o Al-Nilam (Arabs) de la Constel.lació Orió 

Está a 12 anys llum de la Terra. Magnitud 1,68. A la regió oriental del cel, Zeta, Epsilon i Delta Orionis formen el cinturó d’Orió, són anomenats «els tres reis» o «l’espasa». 

Anuncien per l’est la sortida de Sirius. 

La constel.lació d’Orió és ecuatorial i, a simple ull, disposa de 8 estrelles, formant una mena de davantal. 

En el cinturó d’aquest davantal estan Zeta, espsilon i Delta 

Planeta

RESUM 

Shupa és un planeta de l’estrella Zeta Orionis.  

Es el planeta anomenat «el que resplandeix des de lluny» 

 

ESTRELLA ZETA ORIONIS

 

Arabs	Estrella Zeta Orionis o Al-Nitak de la Constel.lació Orió.
Asteques	La constel.lació del jaguar correspon a la nostra Constel.lació d’Orió. .L’espasa d’Orió és Mamal-Huatztli (el que governa l’obscuritat).
Egipcis	Sha/ Shahu (constel.lació Orió dels Egipcis).
Hindús	Kal-Purush (temps-home) (constel.lació d’Orió).
Hopis	Hotam-Kan (l’estrella més alta del cinturó d’Orió).
Maies	Chac-Ana («escala») són les tres estrelles d’Orió.

 

PLANETA SHUPA

 

Acadis	Shuba
Arabs	Posiblement Algui-Uza
Sumeris	Shupa

 

SEGONS LA CIENCIA

Estrella Zeta Orionis o Alnitak (Arabs) de Constel.lació Orió. 

Anomenada «L’oriental. Una de les mes brillants del cel. 

Esta a 12 anys llum de la Terra. Supergegant de Magnitud 3,8. 

Estrella doble (te una companya de magnitud 2,05). 

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Acadis

Shuba 

Equival a Shupa dels sumeris 

Arabs

Posiblement és el planeta Algui-Uza  

Estrella Zeta Orionis o Alnitak (Arabs) de Constel.lació Orió 

Asteques

La constel.lació del jaguar correspon a la nostra Constel.lació d’Orió. 

L’espasa d’Orió era Mamal-Huatztli (el que governa l’obscuritat). 

Rigel i Betelgeuse de la Constel.lació d’Orió, són «els dos pastors». 

Australians

Els Nurrumbun-Guttias (vigilants o àngels guardians) que van arrivar a la Terra des d’Orió. 

Babilonics   

Marduk (Cronos) esta identificat amb Orió. 

Egipcis    

Zeta Orionis (Al-Nitak) és l’estrella del Cinturó d’Orió (Zeta Orionis) que es veia des de Gizéh.

El Canal Sud de la cambra del rei de la piramide de Keops apunta a Zeta Orionis 

En els textos de les piramides identifiquen al faraó amb Orió i amb Leo 

Sha/Shahu (constel.lació Orió dels Egipcis). 

Consideren que a Orió és on es va iniciar la Creació (veure maies) 

Osiris esta simbolitzat per Orió. «Osiris, rei, la via d’aigua sinuosa está inundada. Desperta i aixecat allá, a la regió oriental del cel , en el lloc on els deus han nascut. 

Hebreus

Aquest món esta molt allunyat del Sol. 

Segons els hebreus (llibre d’Enoch):

Els Nefilim:  «Desviats congenits»(els fills d’ANAC) 

Descendents hibrids de vigilants i humanes Tots els nefilim, excepte uns pocs van morir en el diluvi.  

Nephila, nom arameu de la Constel.lació d’Orió, per tant posiblement significa «aquells que son d’Orió»  

 

Hopis    

Posiblement Hotam-Kan (l’estrella més alta del cinturó d’Orió). 

Delta Orionis és Min-Taka.  

Hindús

La constel.lació d’Orió és Kal-Purush (temps-home). 

Maies  

Chac-Ana («escala») són les tres estrelles d’Orió. 

La constel.lació d’Orió te com a simbol la tortuga pels maies, lloc on els deus van col.locar les tres primeres pedres llaurades en la creació del món  

«Les tres pedres base» s’asocien amb la creació del mon actual (última edat o ultim Sol) 

Actualment tres pedres serveixen de base pels fogons de la cuina. 

Primera pedra: Pertanyia als remeros jaguar (Tifó) i Manta-Raya (Hades). 

Segona pedra: Pertanyia al «deu roig de la casa Negra» (Heli). 

Tercera pedra: Pertanyia a Itz-Amnà (Cronos). 

Les tres pedres del món van ser col.locades quan encara hi havia obscuritat, no havia sortit el Sol i el Cel encara no s’havia separat de la Terra. 

Després de col.locar les tres pedres primigenies, els deus van aixecar un arbre cósmic que va separar el Cel de la Terra de forma que el «Cel repenjat», es va convertir en «Cel aixecat» 

Perses

Mitra (Heli) esta identificat amb Orió. Junt el seu peu es trova Sirius o Ca (gos), celestial. 

Sumeris

Shupa esta proxim a Iru (Planeta Arc) 

Asimilat al planeta Plutó (Hades). 

«Aquell planeta en el que Enlil (Theos) va fixar el destí de la Terra». 

El Gran regne del Cel que habita les muntanyes de l’alt pais, del pais de Shuba 

Shuba. La Muntanya. La Muntanya de pedres. La Santa Muntanya d’Innana (Isis). La muntanya Sagrada d’Innana 

La Constel.lació d’Orió era un simbol de la deessa Innana i de Dumuzi (Osiris) 

Nota: 

A Lascaux, cova de la vall de Dordonya (França), estan representadas; Orió,.Taure i les pleiades

(Satel.lit de planeta) 

RESUM 

Raquia, la sisena estació, és la més próxima al nostre planeta Terra, i està situada ja dins el nostre Sistema Solar. 

Segons els hindús és un cos celeste que està a 3.552.000 kms del planeta Saturn.  just a aquesta mateixa distancia está Japet, un dels satel.lits de Saturn. 

Com la seva orbita és irregular, Japet és equivalent a Mul Amarud, la Sisena Estació. 

Per altra banda, és anomenat pels babilonics l’estrella del deu Marduk (Cronos), que tenia com a simbol el  planeta Saturn. Fins i tot, el nom romá de Cronos era Saturn. 

 

SISENA ESTACIÓ, ANOMENADA

 

Acadis	Rakkis o braçalet forjat/ .Kakkabu ( l’estrrella de Marduk)
Babilonics	Kakabu
Hebreus	Raquia és el nom del firmament. Significa braçalet forjat» o «braçalet enjoiat»
Sumeris	Mul Amarud (l’estrella de Marduk)

 

SEGONS LA CIENCIA 

Japet és un satélit de Saturn, el gran planeta amb anell del nostre Sistema Solar. 

Observant distancies del Sol a Jupiter hi ha la mateixa distancia que de Saturn a Plutó. 

Per tant Japet (Mul Amarud mitológic) passaria just pel centre del cel (Markas Shame) 

Les diverses versions de l’epopeia de la creació mesopotámica, expliquen que en la formació del Sistema Solar, el planeta Marduk (orbita molt allunyada del Sol) es va emportar Mul Amarud per lluitar contra Tiamat. 

Japet hauria quedat deformat i amb un forat. En tornar a passar per Saturn hagués quedat atrapat en la seva orbita. 

El satel.lit Japet està situat a 3.561.300 kms de Saturn. Aproximadament.deu vegades la distancia de la Terra  a la Lluna. 

Te un perióde de rotació de 79 dies i 19 hores respecte Saturn. Amb un diámetre de 1.436 Kms. 

Nota: 

El diametre de la Lluna es 3.474 Kms i el nostre planeta Terra 12.737 kms. 

No te atmosfera. La seva superficie esta coberta de gel i s’observen grans craters.  

La seva gravetat és 0,026 (la Terra és 1).  

Densitat alta (confirma la seva massa rocosa). 

Es el satel.lit més estrany de tot el sistema solar. 

La seva forma no és completament esférica sinó irregular amb parts aplanades.  

La diferencia de color entre els dos hemisferis es molt marcada. La cara que dona al Sol i el pol, és una cara «cálida» anomenada Roncevaux, es brillant, com de neu caiguda recentment. 

La cara que dona a Saturn, la «freda», anomenada Cassini, te una col.loració marró fosc i vermellosa, amb un enorme forat resultat d’un gran impacte. Cara formada de gel recobert d’una capa de material  d’origen organic (format per carboni i nitrógen) que prové d’activitat  volcánica 

Allí la tempèratura de 130º Kelvin permet a l’aigua sublimar i depositar-se congelada en altres parts del planeta.  

Satel.lit format només uns 2 milions d’anys després dels asteroides 

Te una gran serrallada equatorial de 1300 kms de llarg, 20 d’ample i muntanyes de 4 kms d’alt 

A causa de la seva inclinació és l’unic Satel.lit de Saturn des d’on es poden veure els anells de Saturn. 

Posiblement  el seu nom de «braçalet enjoiat» sigui a causa de que des d’alli es poden veure els anells.  

Nota: 

Curiosament Japet o Saturn VIII és el sate.lit on en la novel.la d’Artur Clark «2001 l’Odisea de l’espai» 

se situa el monolit extraterrestre en la cara brillant. 

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons Africa (els Dogon de Nigeria/ Benin)

A Saturn l’anomenen «L’estrella que limita el lloc». 

L’asocien a la Via Lactia (l’anell de Saturn simbolitza la Via Lactia) 

Els Dogon dibuixen Jupiter (Dana Tolo) amb les seves 4 llunes 

Segons els acadis

S’anomena Rakkis o braçalet forjat.  

Kakkabu: «L’estrella de Marduk».  

Segons els Babilonics (Enuma Elish) 

«Planeta Nibiru ocupará l’encreuament del Cel a laTerra. No creuraran ni per sobre, ni per sota, han  d’esperar-lo. Planeta Nibiru, que és brillant en els cels, ocupa la posició central. Han de retre-li homenatge. Planeta Nibiru, és ell qui, sense cansar-se, continua creuant el centre de Tiamat. Que el seu nom sigui encreuament, el que ocupa el centre». 

Marduk, el planeta vermell, va doblegar la cua de Tiamat per formar la gran banda, com un braçalet. 

El gran planeta, quan apareix vermell fosc, divideix el cel per la meitat i se situa com Nibiru (Ocás del planeta Jupiter) 

Quan  Marduk (en aquest cas és Cronos) va haver construit les estacions pels planetes, Marduk va agafar per a ell l’estació Nibiru (en sumeri)/ Marduk en babilonic 

Va creuar el cels i va examinar el nou sistema solar : 

«Quan el planeta del tron del Cel sigui més brillant, hi haura inundacions i pluges. 

Quan Nibiru arribi al seu perigeu els deus donaran la pau, vindran pluges i inundacions» 

Nota: 

Japet, el satel.lit de Saturn, és vermell d’una cara. 

 

Segons els Hebreus

Raquia és el nom del firmament i també significa braçalet forjat o braçalet enjoiat 

Segons genesi 1:8: Aquest braçalet repujat el senyor el va anomenar Cel.  

És el Cel més proper a nosaltres 

Allí, diuen, hi ha una obscuritat complerta   

Segons els Hindús    

En la mitologia hindu al satel-lit se’l situa a 800.000 legues de Sani (Saturn).  

Una legua romana és 4,44 km. Per tant 800.000 x 4,44 són 3.552.000 kms. 

Una legua antiga és 6,7176 Kms. Per tant 800.000 x 6,7176 són 5.374.080 kms. 

Com l’orbita de Japet és irregular, pot complir amb els textos hindús. 

Segons els Sumeris 

Sisena estació/ Nibiru/ Neberu/ Nibru/ Nippur.  

Satel.lit d’un planeta (Saturn) 

Anomenat: 

«L’embarcació del viatger» 

Mul Amarud, l’estrella de Marduk en sumeri 

Kakkabu, l’estrrella de Marduk en acadi 

Shulpae- És l’orto del planeta Jupiter 

Sagmagar- És el Zenit del planeta Jupiter 

Nibiru- És l’ocás del planeta Jupiter 

Nibiru es anomenat també: Neberu/ Nebir/ Nibru/ Nippur. El seu simbol és la creu, ja que Nibiru, pels sumeris, era el planeta de l’encreuament. 

Nibiru és l’estrella que brilla en el cel. Lloc creat per Marduk qui va deixar allí als 300 Igigi (deus menors) 

Representa el limit del cel i la Terra.  

Nibiru és també un nom de Marduk (el Cronos babilonic) en sumeri 

Nota: 

Segons l’astronomia el planeta Jupiter impulsa les naus cap a l’espai exterior del Sistema Solar. 

A causa de l’increible força gravitacional de Jupiter, agafa les naus.i les llença cap a l’espai exterior. 

(P.e: Satel.lit Pioner 10 llençat per USA en 1970) 

El nostre planeta Terra

RESUM 

Shu-Gi/ Ki-En-Gir és el nom del nostre planeta Terra, el seté i últim planeta habitat de la pirámide virtual i el quart de la Via Lactia en ser col.lonitzat

Va ser anomenat «El planeta del deu Theos (el Yahveh bíblic)»  

Era el «Lloc correcte de descans de Shu. La Terra en el final de Shu» 

En l’antiguitat mítica Shu-Gi o Ki-En-Gir estava dividit en 4 regions 

Nota: 

Shu era «Lo suprem». La part habitada i més important de la Via Lactia. És la.pirámide virtual que está 

composta pels 14 cosos celestials habitats. 

 

PLANETA SHU-GI, ANOMENAT

 

Acadis	Shi-Bu (La nostra propia Terra)
Babilonics	.An-Ki (La nostra propia Terra)
Hebreus	Hel-Hed (La nostra pro`pia Terra. Nom igual a una regió del Planeta Arc)
Sumeris	Shu-Gi (La nostra propia Terra)/ .Ki-En-Gi (La nostra propia Terra)

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons els acadis

Shibu dels acadis, equival a Shugi dels sumeris 

Correspon al nostre planeta Terra, el 7º planeta i el 14º cos celeste (7 mons i estacions) 

Els cinc planetes del sistema solar dels acadis eren:

 

Gud	Mercuri. Simbol: «El princep hereu»
Ishtar	Venus Simbol: «L’amor i la Guerra»
Shibu	La Terra
Salbat-Anu	Mart. Simbol: «Els poders hostils»
Nebiru	Jupiter. Simbol: «El rei»
Gena	Saturn. Simbol: «L’ordre»

 

L’Hemisferi sud de la Terra era el «Camí d’Ea» (Prometheo) segons l’astronomia caldea entre els 30º sud (Sudafrica) i el pol Sud.

L’Hemisferi Nord de la Terra era el «Camí d’Enlil» (segons l’astronomia caldea entre 30º nord (Ur en 4000 aC) 30º nord (Ur en el 4000 aC) i el pol nord

Segons els Armenis

L’Olimp terrestre es trobava entre els Arimes. 

Nota: 

Existien dos Olimps (Cel on residia el deu Theos), un al planeta Arc i l’altre al planeta Terra.  

Aquest últim, situata ara al sud-est de Turquia, estaria sepultat sota les cendres d’una explosió sepultat sota les cendres d’una explosió volcanica del Segle XIX dC. 

 

Segons els Babilonics

Els Shu-Un eren els set planetes del sistema solar.

Tota la pirámide dels 14 mons habitats descansa sobre el sistema solar, que está  al sud  i forma part de labase de la pirámide.

Segons l’Enuma Elish babilonic

 

Abzu	El Sol (també nom del deu Kaos)
Mummu	Mercuri (també nom del deu Theos)
Lakhamu	.Venus (també nom de la deessa dione)
Tiamat	Planeta original. Va donar lloc al Shibu (el nostre planeta Terra) i als asteroides (També és el nom de la deessa Gea)
An-Ki/ Shibu	.Planeta «La Terra»
Kingu/ Sh-Sh-Ki	La Lluna. Protector de la Terra. Deu/ Cos celestial que protegeix la Terra També és el nom del deu Erebo)
Lakmu	Mart (també nom del deu Crio)
Anshar	Jupiter (també nom del deu Kadmo)
Ki-Shar	Saturn (també nom del deu Cronos)
An	Urá (també nom del deu Urá)
Nudimud	Neptú (també el nom del deu Posidó)
Gaga/ Kakka	Plutó (també el nom del deu Hades)

 

Segons els caldeus

El món inferior esta ocupat pel Sol i els planetes del sistema solar, essers infinitament més materials que els que el precedeixen. Entre l’Esser Suprem i els essers vius que  viuen sobre la Terra hi ha una cadena d’essers intermitjos, les perfeccions dels quals desmereixen en proporció de la distancia que media entre la causa (Deus suprems) i  els efectes (criatures intel.ligents).

Segons els Dogon   (Republica de Mali) 

L’Home esta en la Quarta Terra (en la tercera hi ha homes amb banyes,  la cinquena amb cua, en la sisena amb ales…) 

Segons els Grecs

Un altre Olimp terrestre estava en Misisa i Botina i dominava la Propóntide. 

En aquest residia el Juiter Troiá (Zeus) segons l’Iliada. 

Segons els Hebreus 

Hel-Ed (significa món): La nostra propia Terra, com a planeta Terra i com a regiódel planeta Arc. 

El paradis terrenal d’Adam (Urá) va estar situat en la Muntanya de Deu, Safon (Siria). 

Altres situen Bet Eden o Bit Adini a Armenia. 

Segons els Hindús

El planeta Terra va ser la quarta Terra en ser habitada. 

Segons els Frigis/ turcs

L’Olimp terrestre l’anomenaven Alá-Bagh, per sobre l’Augora. 

Segons els romans (Plini. Segle I .dC) 

El primer viatge des del planeta Arc (Sistyema Sirius)  per colonitzar el planeta Terra (Sistema Solar), va duratr 12 anys. 

Segons els sumeris

Els sumeris anomenaven al planeta Terra: Ki-En-Gi o Shu-Gi. 

El «Seté planeta» era el nostre planeta. 

Enlil (Theos) era el deu del seté planeta, és a dir, la Terra, «El planeta d’Enlil».

«Lloc correcte de descans de Shu. La Terra està en el final de Shu» 

Nota: 

1)  Shu és «Lo suprem». La part més important de la Via Lactia. 

2)  Shumer (el pais dels sumeris) en textos cuneiformes s’escriu Ki-En-Gi.(llegit Kengir):La Terra d’Enki (Prometeo) 

 

Segons els sumeris

Eridu (a Sumer, Mespotamia) va ser la primera ciutat construida pels Anunaki (deus) al planeta Terra, anomenada també Nun-Ki que significa «Els 50 de la terra», els primers 50 colonitzadors que van arrivar. 

El nom de la ciutat, Eri-Du significa»llar construida lluny»

(Satel.lit d’un planeta)

BREU RESUM MITOLÓGIC

Bit Akiti, la Setena Estació esta situada a la regió oriental del cel i forma una de les cantonades de la base quadrada de la pirámide virtual 

És un satel.lit d’algun planeta de l’estrella Procyó. 

 

ESTRELLA PROCYÓ. ANOMENADA

 

Hopis

Talau-Sohu/ L’estrella matutina (l’estrella d’abans de la llum).

 

PLANETA BIT AKITI. ANOMENAT

 

Acadis	Bitu Akitu/ Setena Estació
Sumeris	Bit Akiti/ Setena Estació

 

SEGONS LA CIENCIA

Estrella Procyó o Alfa Can Minor de la Constel.lació Ca Menor. Situada a l’est de Sirius 

Estrella de magnitud 0,37. Dista 11,5 milions d’anys llum de la Terra 

6 vegades més lluminosa que el Sol.  

Esta dins la regió oriental del cel. Forma una de les cantonades del quadrat base de la pirámide virtual. 

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons els Acadis/ Babilonics 

Bitu Akitu  

Equival al Bit Aliti dels sumeris 

És la 7ª Estació 

En el festival babilonic procedent de festivals sumeris, es feia la cerimonia de «la casa d’Akitu»

Segons els Hopis

Talau-Sohu.  L’estrella matutina, l’estrella d’abans de la llum. És l’estrella gran en l’abertura de dalt 

Segons els Sumeris 

Bit Akiti  

7ª Estació 

«Casa de construir vida en la Terra» / «Lloc celestial de la casa de descans» 

La casa d’Akiti» era la llar on vivia el deu regnant.

El deu regnant abandonava Akiti, i en una barca divina era conduit a un lloc llunyá.

Akiti vol dir «Construir vida sobre la Terra». Representa un viatge perillós però exitós dels Annunaki (deus del Cel i de la Terra) des de la seva llar, el planeta Shar (Planeta Arc) fins el planeta Terra passant a traves de diverses estacions

En el festival babilonic procedent de festivals sumeris, es feia la cerimonia de «la casa d’Akitu»

Segons els hebreus (Kabalah): 

Sistema Solar

El senyor (Heli) va explicar a Enoch (Hermes) la Creació de l’Univers des dels moments de la «No existencia»

Va explicar-li, que Jupiter havia orbitat abans entre la Terra i Mercuri així com Venus ho havia fet entre Mart i Saturn. 

Un enorme cataclisme cósmic va fer que Jupìter i Venus canviesin les seves órbites.

Segons els sumeris/ acadis

El Shu-Nu: Els set planetes del sistema solar

Segons l’Enuma Elish:

 

Abzu	El Sol
Mummu	Mercuri
Lakhamu	Venus
Tiamat	Planeta original. Va donar lloc a Shu-Gi/ Shibu (el nostre planeta Terra) Shugi és el planeta del deu ENLIL (Theos). Significa: «lloc correcte de descans de SHU. Tota la pirámide dels 14 mons habitats descansa sobre el Sistema Solar, que está en el centre de la base quadrada de la piramide virtual. AN-KI: «La Terra» Kingu/ Sh-Sh-Ki: La Lluna (Protector de la Terra. Deu celestial protector de la Terra.
Lakmu	Mart
Anshar	Jupiter
Ki-Shar	Saturn
An	Urá
Nudimud	Neptú
Gaga/Kakka	Plutó

 

Nota:

El nom de cada planeta correspon també al nom d’un deu.

 

Segons els babilónics (Epopeia de la creació)

L’Epopeia de la creació o Enuma Elis, va ser descoberta el 14 de Març de 1875

En la seva versió babilónica l’Enuma Elish significa «Quan en lo alt»

Aquesta Epopeia, de la qual existeixen diverses versions, fa una analogia entre la formació dels planetes del Sistema Solar a partir del Sol (Apsu) i el naixement dels principals deus primeigenis a partir de Kaos (Apsu, el deu Sol)

A cada deu se li asigna un planeta com a simbol 

 

Mummu (Theos)	Planeta Mercuri
Lahamu (Dione)	Planeta Venus
Kingu (Erebo)	Lluna primitiva (originatriamernt un polaneta)
Tiamat (Gea)	El gran planeta primigeni que va donar origen a La Terra i al cinturó d’Asteroides (després d’una gran colisió)
Lahmu (Crio)	Planeta Mart
Anshar (Kadmo)	Planeta Jupiter
Kishar (Nix)	Saturn
Anu (Urá)	Planeta Urá
Nudimud (Prometheo)	Planeta Neptú
Gaga (Hades)	Planea Plutó

 

A part de tots els planetes del Sistema Solar, apareix un planeta anomenat Marduk (Cronos), que, segons les fonts mesopiotámiques, te una orbita molt oberta, i que, tot i pertanyer al

Sistema Solar, surt de les orbites conegudes, apareix novament cada 3600 anys. arriva fins a quasi bé Mart i se’n torna, després de desestabiliutzar els planetes. 

Aquestr planeta desconegut, originariament va topar amb Tiamat, el va dividir en dos, per una banda l’actual Terra (amb un gran forat a l’Oceá Pacific) i per l’altra la banda d’Asteroides.

Versió reduida:

Quan el cel no havia estat anomenat, la terra ferma abaix no havia estat anomenada pel seu nom, res sino l’Apsu primordial (Kaos) el seu engendrador i Mummu Tiamat (Gea), la que va donar a llum tot, les seves aigües barrejades en un sol cos…cap deu havia estat creat llavors…Va ser quuan els deus van ser formats dins d’ells.

Lahamu (Dione) i Lahmu (Crio), van creixer en edat i estatura. 

Anshar (Kadmo) i Kishar (Nix) van ser formats sobrepassant als altres. Van prolongar els dies agregant anys.

Anu (Urá) va ser el seu fill, rival dels pares. El primogenit d’Anshar, Anu, era el seu igual. 

Anu va concebre Nudimmud a la seva imatge (Prometheo) i aquest Nudimmu era senyor dels seus pares, de gran saviesa comprensió, poder i força, molt més poderós que el seu avi Anshar.

No tenia rival entre els deus els seus germans……

Mes endavant:

Amb la seva arma, Marduk (/Cronos) va aconseguir vencer Tiamat (Gea), que amenaçava l’ordre creat

Quan Marduk s’hagué desfet de Tiamat (Gea) i de Kingu, la lluna (Erebo) , Marduk va crear els Cels i va superviar els destins. Aquesta vegada va concentrar la seva atenció en  llar d’Enki/ Nudumud, per fixar el destí final de Gaga (Hades), emisari d’Anshar i cap dels demés planetes. 

Va fixar per Kingu, el primogenit, el satel.lit  principal de Tiamat, el primogenit entre els deus que formen l’assemblea de Tiamat. 

Amb (la sang de) Kingu/  We i una criatura que provenia de la Terra (Humanoide), van fer al primer home. 

De la seva sang, Enki (Prometheo) va crear la humanitat i l’imposa al servei de les divinitats. 

Segons la ciencia

Lluna:

Els craters lunars, segons els cientifics, han estat formats per una pluja de meteorits fa uns 4500 milions d’anys (aproxçimadament quan es va formar la Terra)

Planeta Marduk:

A finals de 1983 els astronems de California van anunciar que un satel.lit artificial, amb el telescopi infraroig Iras, havia descobert més enllá de Plutó, un gran cos celeste molt llunyá, de tamany quatre vegades el planeta Terra i que es desplaçava cap a nosaltres.