VI. Els Deus

Nota: 

Aquest resum ha estat confeccionat, bàsicament, amb el conjunt de  cites mitológiques seleccionades, que s’exposen a continuació del resum.

 

Qui eren els deus?

Des del punt de vista genéric, la mitologia diferenciava entre els «humans celestes» o divinitats (mal anomenats deus), l’origen dels quals era el planeta Arc, i els humans terrestres (nosaltres), races diferents de la de les divinitats, que habitaven «la Terra (Ki) del planeta Arc i que despres van baixar al planeta Terra i es van expandir per tots els móns habitables, de la Via Lactia.

Tot i així, la mitologia sempre ha definits a totes les divinitats (deus, semi-deus,dimonis, herois i gegants), com «humans fisicament diferents de nosaltres»

 

Segons Euhemer (Escriptor macedoni del temps del rei Casandro):

Els deus havien viscut realment i no eren més que reis o herois divinitzats

Quan més més antics son els textos, en els deus antics més predomina  l’antropomorfisme (els feien persones de carn i osos).

Nota: 

La idea de que els deus representen les forces naturals, en la mitologia és molt recent i es per culpa de la filosofia del grec Varron.

Totes les animes bones i singulars, es converteixen en deus al morir

 

Segons els indis pueblo d’América del Nord,

Van identificar deus amb iniciats. Suposaven que els deus van ser simplement avantpassats seus i que van aconseguir la qualitat de deus grácies al coneixement i la iniciació en els grans misteris de la Creació.  

Els deus no van ser només els nostres productors o creadors, alguns d’ells també van ser nostres veritables ancestres. 

Segons el Genesi de la Biblia 

Diu en les primeres línies: Bereshit Bara Elohim Bereshit, que vol dir:

Bereshit: El principi

Bara: Va crear

Elohim: Deus (plural d’Eloha)

Com que el «principi» está identificat amb la Causa Primera i impersonal, això vol dir que, per simple evolució de la natura, van arrivar a sorgir els deus.

 

Segons els egipcis 

Els deus eren essers molt macos i poderosos.

Procedents de llunyá planeta Arc, van habitar en el nostre planeta Terra convivint amb la humanitat.

Molts deus eren andrógins, altres eren més mascles que famelles i d’altres més famelles que mascles.

Es comportaven amb tot tipus de pasions i preocupacions molt humanes. Tot i ser mes forts i inteligents que els humans, també podien caure malalts, morir, ser assasinats o suicidar-se.

Després de moltes tentatives, l’actual raça humana va ser produida (creada) pels deus a partir de la barreja (genetica) de les seves propies subraces divines amb diverses criatures humanoides i animals, amb l’objectiu de disposar de  races fortes i a la vegada suficientment inteligents, per poder, no només treballar per a ells, sinó també comprendre i obeir les seves ordres.

 

Qui era Deu?

En general el nom de Deu se li donava a la persona que accedia al carrec d’Esser Suprem o Sobirá universal, és a dir, el máxim governant dels deus i dels humans.

No es referia pas a un sol personatge, sinó que va ser un personatge diferent en cada moment históric. 

Segons la mitologia, és pot afirmar rotundament que l’unica persona de tot l’univers que podia ser anomenada Deu,  va ser el seté de la llista de primers reis de la Galaxia Central, ja que el nom d’aquest rei era precisament aquest, Deu (en llatí i Theo en grec), com uns es poden anomenar

Roger o d’altres Joan.

Els seus descendents, van donar origen a la primera raça, la raça dels deus,

Tota la resta, als que genericament se’ls ha donat el nom de deus, eren persones que, a causa de la seva vida meritoria, se’ls va deificar al morir (de la mateixa manera que a l’Església Católica se’ls santifica, o la societat immortalitza aquells personatges que considera singulars)

Deus máxims de la mitología

Segons la mitologia hi va haver dos deus Suprems del perióde de la Creació (planeta Arc), tres sobirans universals (eren Suprems per sobre de tots els mons de la Via Lactia), deu deus reis del planeta Terra, i tres deus anomenats «Augustos».

A) Els dos Deus Suprems en el perióde de la Creació (planeta Arc), van ser:
1º Kaos
2º Kadmo

B) Els tres sobirans universals (Deus Suprems per a tota la Via Lactia) van ser:
1º Hiperió
2º Urá (Adam)
3º Heli (el fill d’Adam i Eva)

C) Els deu reis del planeta Terra (per ordre cronologic) van ser:
1º Hiperió
2º Heli
3º Hades
4º Cronos
5º Osiris
6º Theos (Yahveh 1º)
7º Erebo
8º Tifó
9º Zeus
10º Deucalió (Noé)

D) Els tres emperadors «Augustos»
1º Urá
2º Cronos
3º Heli

Nota:

Després de l’enderrocament d’Urá per part de Cronos, van dividir la Via Lactia en dos arees, la nord governada per Urá i la sud governada per Cronos, tot i que Urá sempre va tenir la supremeacia moral i va presidir la máxima assemblea dels deus fins a la seva mort.

Els deus creadors

A la Via Lactia, no hi va haver un sol Deu, sinó que van ser en numero de deu, els considerats com máxims deus creadors.

Aquests deu personatges van exercir la sobirania i el poder, van tenir un principi i un final (tant en el seu carrec, com en la seva vida) i van ser fidels seguidors de les lleis universals de la Causa 

Primera (impersonal i eterna).

Diuen els textos hebreus:

«Comparar Deu amb un rei que va construir el seu palau sobre una bassa (llac de l’abisme del Nun) pot semblar irreverent, malgrat ser el més versemblant».

Tot i que la mitologia universal considera Kaos, com l’unic «Deu» de la Via Lactia, els personatges creadors van ser deu: Kaos, Gea, Theos, Prometheo, Nix, Erebo, Kadmo, Hiperió, Harmonia i Urá (Adam), 

Tots aquests personatges mitológics, però, va ser de races diferents. L’unic de la «raça dels deus», va ser Kaos. Tots els demés, van ser de races semidivines o humanes pero deificats al morir.

Per últim, del deu Heli, representa la culminació de la reialesa divina, que està present a tots els móns o planetes habitats de la Via Lactia.

 

Races

Els anomenats genericament «deus», eren els descendents de la primera de les races inteligents, la dels descendent de Deu (Teo), és a dir: Aclis, Teion, els neris, Maiso, Parcontea i Kaos , que, en morir, també van ser «deificats».

Dins, però, d’aquest grup ampli genericament amnomenat divinitats, deus o humans celestials, hi ha un ventall de cinc especies o races i 12 subraces amb noms diferenciats (deus, titans, uma, adam, daemons, satirs, olimpics, danaos, centaures, fineos, manes i andres)

 

Caracteristiques físiques

L’aspecte físic de les diverses les races divines era semblant a la humana, tot i que amb algunes diferencies molt destacables.

Malgrat es molt agoserat generalitzar (hi ha 5 races divines i 12 subraces divines), tant els «deus» com les deesses, tenien un físic amb aquestes característiques genériques: 

Manca de solc labial en el llavi superior (llabis sortits).

Cap gros.

Coll llarg

Orelles molt grans, llargues i punxegudes

Ulls grosos i enfonsats (o rodons o atmetllats o oblics )
Nota:
Prefereixen el crepuscle a les hores de sol.

Nas gros i ganxut

Olfacte molt desenvolupat

Mentó prominent

Boca oberta i llavi superior sense el solc nasal
Diverses races, com les de Bronze (Noé), semblava un bec d’ocell a causa del nas ganxut, llavis sortits i mentó prominent.

Rostre brillant: Frequentment apareixen en els texts la descripció dels deus  com essers de rostre brillant. Hi ha texts on s’afirmava que els deus es posaven a la cara un oli molt especial que els hi donava un aspecte resplandent.

Cos: Talla gegantina (9 metres la primera raça, la dels deus, 5 metres les races seguents i 2,5 a 3 mts la dels herois)
Les últimes alçades no són pas extraodinaries. Hi ha fotografies de dos gegants de 2,36 i 2,26 metres dels anomenats «gegants de Caixmir», dos germans que van treballar com a guardies del marahá de Jammú i Caixmir el 1903, fotografiats per James Ricalton ( profesor nord-americá)
Segons la majoria de mitologies, entre elles les europees grega, nórdica, germánica, hindú i eslava, Adam (Urá) i Eva (Rea) eren gegants. Els ilocanos (Filipines) a l’igual que la resta de mitologies, deien que tant els seus progenitors els deus, com els seus primers avatpassats humans, eren gegants
Presencia «freda» (a diferencia dels humans, de presencia «cálida»)

Gran força física.

Peluts (en general tant els deus com les deesses)

Braços molt llargs, fins els genolls

Mans palmejades (dits enganxats, a partir d’Urá)

Androgins. Algunes especies o races divines eren andrógines (ambdós sexes). Però, a partir dels satirs, tot i ser encara gegantines, tenien els sexes separats i podien ja engendrar a la manera humana.
Es podien aparellar amb humans.

Parla: Les primeres races es comunicaven per telepatia (no tenien tancats els osos del crani perque els osos del crani perque eren cartilags. Algunes races posteriors, com la dels satirs, tenien veu humana peró articulada de forma diferent (una parla com entretallada). 

Pell: La primera generació (descendents de Deu), tenien la pell negra, però la majoria de le resta de la resta de races divinitzades, tenien la pell daurada (que anava del verd murtra com la d’Adam (Urá), a groc molt palid, com la de Cronos, rogenca com la d’ Heli, Isis i Enós, o fosca, com la d’Hades). 

Vestien: Amb teles molt fines, elastiques, brillants i arrapades al cos.

Mascara: A determinats deus no se’l podia mirar directament el rostre perque aquest emitia una llum aterradora. Aquests deus portaven el  «Melam», una mena de mascara o casc que emitia una llum encegadora (p.e la deessa Gea o els deus Theos, Heli, Hades, etc.)

Ales:  A l’imaginari colectiu ha quedat la representació de deus o angels amb ales a l’esquena. Aquesta tradició es basa en la seva capacitat de volar (amb naus, no amb ales, i que de forma molt frequent, els seus vestits o barrets, anaven adornats amb abundants plumes.

Sang: Al principi tenien sang blanca en les venes, però posteriorment es va anar tornant blava i vermella a causa dels creuaments amb humans. Hi ha, però, tradicions andines (els urus) que els deus que es van quedar a viure en les zones altes muntanyoses (manca d’oxigen), o la subraça dels  centaures, tenien la sang molt fosca, quasi negra.

Reproducció: Les primeres subraces dels «humans celestes» i la primera raça humana (Homo Sapiens Sapies o raça de Cromagnó), van ser, en general, produides expresament (creades i no engendrades) a partir de subraces anteriors.  

Alimentació: Menjaven poc (a diferencia dels humans), preferentment fruits, plantes i sucs de plantes, tot i que, a vegades també menjaven carn.

Organització

Els «humans celestes» procedien d’una civilització molt avançada, on un Esser Suprem presidia una assemblea restringida a 12 maxims deus i una assemblea «general» de 72 deus.menors.

En les regions on s’instalaven i en els planetes que colonitzaven solien anomenar un rei regent (vi-rei o vicari), que depenia directament de l’Esser o Sobirá Supem.

 

Caracteristiques morals

Els deus van introduir els principis basics de pau, justicia, bondat i veritat, tot i que, al mateix temps van introduir la mentida, l’opresió, la violencia, el «terror sagrat» i l’arbritarietat.

Tot i així, els deus consideraven la raça humana actual (Ferro) com la pitjor de les totes les races i subraces anteriors.

 

Vida dels deus

A partir de la primera raça, la dels deus (quasi ilimitada), l’esperança de vida va anar baixant de forma paulatina. Tot i que no eren realment eterns, els primers deus van viure una quantitat d’any increible per nosaltres. 

Els deus s’alimentaven basicament de sucs de plantes i tenien menys necessitat de menjar que els humans. Tot i així, no eren pas insensibles als aliments humans (exemples en la mateixa Biblia).

Per allargar-se la vida, els deus s’alimentaven amb el suc del fruit de l’anomenat «Arbre de la vida» o «planta de la immortalitat».  

Qui la bebia quedava inmunitzat contra enfermetats i infeccions i per tant es tornava quasi «immmortal»

Gracies a les extraodinaries propietats d’aquesta beguda, qui la poseia  disposava d’un gran poder.

Per això, va ser molt disputada i la principal causa de la batalla final dels deus (Ragnarok o Judici  Final) en el 508 aC.

Algunes divinitats poseien la técnica per, en determinades circumstancies, tornar a la vida altres divinitats que havien mort recentment. Tot i així, la qualitat de vida dels ressuscitats quedava molt limitada i mermada segons els textes.

L’ultim deu del que tinguem noticies va ser Enos (Pan). Va morir l’any 14 dC, en temps de l’emperador Tiberi. La seva mort va ser anunciada publicament per tot l’imperi romá. Hi ha també indicis de la mort d’Isis.

Una frase mesopotámica defineix que : «El rei és el reflex d’un deu, l’humá és el reflex d’un rei i l’esclau és l’ombra d’un humá».

 

Procedencia dels deus

Els deus procedien de planetes allunyats del planeta Terra. 

Els primers deus habitaven en el Mahasurg, la Galaxia central i, des d’allí van colonitzar el primer planeta de la Via Lactia, anomenat planeta Arc.

El cel (on segons la mitologia, originariament vivien els deus) en el seu significat més antic era un edifici (Caelum) i una bóveda o cupula metálica (Tectum)

El planeta Terra va ser el quart en ser colonitzat pels deus.

Nota: 

El nom d’Arc-àngels, no és gratuit, indica clarament la seva procedencia, el planeta Arc

Els árcangels corresponen als titans grecs.

Tampoc és gratuit el nom d’àngels, ja que les deesses que produien noves criatures portaven el nom «ang» (Nix, Rea, Cora, Isis, etc..)

 

Produir i crear, no pas engendrar

Els deus no engendraven a la manera humana, unicament produien descendents, que eran després adoptats en el mateix moment del seu naixement.

Entre els deus, l’acte sexual amb finalitat reproductiva estava totalment prohibit i castigat molt durament. 

Segons els sumeris, si una deessa quedava embaraçada, era castigada per la seva propia mare adoptiva, rebutjada pel seu pare adoptiu, objecte de burles i abandonada i menyspreada pels seus companys.

El responsable de deixar-la en estat era llavors jutjat, expulsat de la ciutat i obligat a exiliar-se.

La consecuencia de la producció artificial, era sempre el naixements de bessons clónics (com de forma frecuent passa ara amb la fecundació In Vitro).

Aquesta va ser la principal causa de la prohibició, ja que la cópula entre clónics podia degenerar rapidament l’especie.

De fet, els textes insisteixen que l’unica causa de la curta vida dels humans està en caure en la generació (separació de sexes i organs sexuals capaços d’engendrar)

El trencament d’aquest tabú amb la violació d’Eva (Rea dels grecs) per Adam (Urá dels grecs), el seu bessó clónic, va ser la causa de l’anomenat «Pecat Original» i de la rápida degeneració de les races posteriors. 

 

Quants deus hi havia?

Els textos ens diuen que el planeta Arc estava habitat per milions de persones.

Segons els japonesos abans d’Adam i Eva el nombre de deus (titans i uma) era de 80.000.

Només Gea, segons els grecs, va donar a llum a més de tres mil deus de la raça dels titans.

Però, hi havia d’altres deesses parteres (Nix, Tia; Rea i Cora) que també van donar a llum molts deus creats (no engendrats). 

Segons la Teologia Malabar hi havia més de 460 millons de persones divines..

Segons els hindus, Heli (Devendiren) era el rei dels semi-deus. Allí en el Sorgon, amb dues dones i cinc concubines, presidia 350 milions de divinitats

 

Els deus ens vigilen

Els deus van abandonar el planeta Terra just després del 508 aC, però, malgrat decidir no intervenir, van prometre que ens vigilarien fins el dia que decideixin tornar.

Segons els grecs: Trenta mil són els immortals posats per Zeuss sobre la Terra com guardians dels humans mortals. Es troven entre els humans i estan per tots els racons de la Terra.

La verge Virgo/ Astrea (Isis), filla de Theos, és el seu cap i és la que vigila.

La NASA (USA) admet l’existencia d’OVNIS (Objectes voladors no identificats), però afirma que desconeix el seu origen.

Segons: «Descendent of man»

Des de fa temps se sap que en el regne dels vertebrats cada sexe te, de forma rudimentaria, diverses parts accesories que pertanyen al sistema reproductiu propi del sexe oposat.

Això vol dir que, algun remot progenitor nostre, havia de ser hermafrodita o andrògin.

En els peixos i altres animals, encara podem trobar algunes formes androgines existents.

FONT	NOM GENERIC DELS DEUS SEGONS IDIOMA
Acadis	Elu/ ilu/ ilum
Africa-Aja/ Voduns (Benin)	Vodun (Deus majors)/ Iwa Rada «freds»/ Iwa Petwo «calents» (mon subterrani)
Africa-Akans(Costa Marfil)	Asumans
Africa-Akans (Gana)	Asumans
Africa-Alur (Uganda)	Djok/ Joi
Africa-Ameru (Kenia)	Nkoma/ Ngoma
Africa-Bakongo (Angola/ Congo)	Bisimbi/ Basimbi (deus intermediaris)/ Nkisi (deus menors)
Africa-Bambara (Mali)	Dyow (deus menors)/ Komo (herois)
Africa-Banyoro (Uganda/ Congo)	Kantu (Titans)/ Batembuzi (deus menors que provenen del Cel)
Africa-Bariba (Benin)	Bunu
Africa-Batooro (Uganda/ Congo)	Ruumde/ Bimbi (deus menors)/ Mandwa (deus ancestrals)
Africa-Boshongo (Bantú-Congo)	Bumba (titans descendents de Bumba/ Kaos)
Africa-Buganda (Uganda)	Baluba Ale
Africa-Dogon (Mali)	Nomos (instructors)/ Nummos/ Yeban (avantpassats semidivins)/ Di-Tigis
Africa-Edo (Benin-Nigeria)	Erinmwin Nohuanren (deus)/ Ihen (Herois)/ Ehi (deus guardians personals)
Africa-Fon (Camerun)	Vodu
Africa-Fulani (Nigeria i Sahel)	Suudiibe (entre ells els 28 Laeeji, els deus dels pastors)
Africa-Igbo (Nigeria)	Alusi
Africa-Isoko (Nigeria)	Oyise
Africa-Mudanga (Congo)	Fetiches
Africa-Niassan	Shirubi
Africa-Serer (Senegal-Gambia)	Pangool
Africa-Woddabe (Txad)	Ruumde/ Suudu
Africa-Xona (Zimbabwe)	Dzavadzimu (deus i herois avantpassats ancestrals)
Africa-Yorubas (Nigeria/ Benin)	Orishas
Africa-Zulus (Sudáfrica)	Imizoli
Afrobrasilenys-Yorubas	Orixás
Afrocubans-Lucumí	Orishas
Alemanys	Gott
América Central-Arhuacos	Mamus/ Mamos (Primigenis)
América Central-Asteques (Méxic)	Te-Teo/ Tiku
América Central-Caribes/ Tainos	Cemis/ Zemi/ Cenies
América Central-Chocholtecos	Ndiu
América Central-Chontales (Méxic)	Mecahua (Deus principals/ Titans), Yumkap (la raça d’Urá) Aj Zutz Balum/ Homes ratpenat-jaguar (gegants) Yumkap/ Yumka-Ob/ Yumka Els
America Central-Huixoles	Tei
America Central-Makuxi (Guyana)	Mawari (deus ancestrals)/ Enek (dimonis de la raça de bronze)
América Central-Misquitos	Dawanka (deus amos o titans/ Lasa (deus generic)
América Central-Mixteques	Ñuhu (titans)
América Central-Makuxi (Guyana)	Mawari (deus ancestrals)/ Enek (dimonis de la raça de bronze)
América Central-Mayas (General)	Ti és Deu i deus / Vinakar (homes peix/ deus menors)/ Cabavils
América Central-Mayas (Lacandones)	Luumkab
América Central-Nahutls (Méxic)	Te-Teoil/ Teo (deu)/ Teo-Calli («Casa del Deu/ temple»)
América Central-Otomies (Mexic)	Maka (Deus principals/ titans)/ Zidahm U (Deus menors) Ateteo (Deus de l’aigua)/.Uemas (Gegants)
América Central-Pijao	Tolaima
America Central-Tarahumaras	No-Ruame/ Onoruame/ Soporiki (deus estrella de la raça d’Ura)
América Central-Tarascos (Mexic)	Thios (Deu-Deus)/ Virambanecha (deus menors del sud)/ Uirambanecha
América Central- Teenek (Mexic)	Baatsik
America Central-Tzeltales	Tatik Metik (deus peres-mares ancestrals/ titans)/ Anhel o Angel Vaxamen (deus de la raça d’Urá)/ Lab (deus menors)
América Central-Tzotziles	Totil-Me-il-Etik (deus pares-mares ancestrals)
América Central-Wixatari	Kame/ Tei
América Central-Yaruros	Oté
América Nord-Algonquins	Manitu
América Nord-Apache	Diyi (deus en generic)/ Ga’ns (deus protectors)
America Nord-Bellacoola	Atl-Kwutam
América Nord-Cacina	Kachina
América Nord-Cheroquee	Ani-Wahya (Titans)/ Nun-Nehi (deus del cel)/ Ani.Wahya (Titans)
América Nord-Cheyens	Manitu
América Nord-Chippewa	Manitu
America Nord-Chumash	Gent del Cel
América Nord-Delaware	Mani’towuk
América Nord-Fox	Manitu
America Nord-Hopis	Kachinas
Nmérica Nord-Hurons	Osikik
América Nord-Kachina	Kachina
América Nord-Laguna	Katsinas
América Nord-Natchez	Coyocop Techu
América Nord-Navaho	Yeis
America Nord-Osage	Tzi-So
América Nord-Powhoye	Katsina
América Nord-Pueblo	Kachines/ Katsinas
América Nord-Sauk/ Sac	Manets
America Nord-Shawnee	Detines/ Dietines
América Nord-Sioux (Dakota)	Wakan (els deus superiors)/ Manitu (els deus inferiors)
América Nord-Sioux (General)	Kathehina/ Manitu
América Nord-Sioux (Lakota)	Wakan (els deus superiors)/ Manitu (els deus inferiors)
América Nord-Sioux (Mandan)	Katehina (els deus)
América Nord-Zuñis	Kachines
América Sud-Achuar/Achual	Amana (deus)/ Kuntinui Nukuri (deesses mar i de la caça)
América Sud-Araweté	Mai (deus)/ Mai Hete (Titans)
América Sud-Apuriná (Brasil)	Mai/ Hakity (titans)/ Ot-Saman-Ero (deus del Cel)
America Sud-Araucos (Chile)	Uha Mongui-Ala/ Uga Mongui-Ala
América Sud-Araweté	Mai (deus)/ Mai Hete (Titans)
America Sud-Ashaninkas (Amazonia)	Tasorentsi (titans)/ Kametsa (deus del cel) Kamari (deus de l’inframon)
América Sud-Brasil nord (tribus de)	Demas
América Sud-Cashinahuas (Brasil)	Inka
America Sud-Charruas	Ipora/ Ipore
America Sud-Cocama	Pucar-Uro (deus generic)( Awas-Awa (deus del sisé Cel o ángels)
America Sud-General	Vinacar
America Sud-Guaranis	Ipora/ Ipore
America Sud-illa Pascua	Aku Aku
América Sud-Incas	Viracochas/ Huaracochas (els deus)/ Huaris (titans)/ Tiki
America Sud-Machiguenga (Amazonia)	Tasorinchi (Titans)/ Saangarite (olimpics)
América Sud-Makiritares (Venezuela)	Theos (com generic)
América Sud-Mbya)	Ñanderus (deus creadors)/ Ñande Arygua Kuery.(deus generic)
América Sud-Muiscas (Colombia)	Gua
América Sud-Olmeques (Méxic)	Theos (com generic)
América Sud-Orinoco (Venezuela)	Theos (com generic)
America Sud-Pai/ Kaiowas	Tupá Cuera/ Kurupi (deus menors)
América Sud-Pemon (Venezuela)	Mawari
America del Sud-Pre-inques	Tiki
America Sud-Quechua Lamista	Maman/ Mamanyados/ machuyados/ Supayados
America Sud-Shipibo (Amazonia)	Joshin
América Sud-Tihuanaco (Bolivia)	Ti
America Sud-Titicaca	Apus
América Sud-Venezuela (tribus de)	Demas
America Sud-Yanesha (Amazonia)	Yompor (deus)/ Yachor (deesses)
America Sud-Yanomani (Brasil-Venezuela)	Atamari (Titans)/ Hekura (deus menors poderosos o angels)
Anglesos (anglosaxons)	Gods
Arabs	Al (singular)
Arabs-Palmirians	Patrooi (els deus)
Armenis	Devs
Asirio-Babilonics	Annedoti
Australia-Alchera	Avantpassats eterns
Australia-Arunta	Wan-Djinas/ Won-Djinas/ Ungud/ Wonjad (els deus)
Australia-Dieri Yauorka	Mura Mura
Australians-General	Ungambikula
Australians-Kimberley	Wan-Djkinas/ Wan-Djinas
Caldeus	Annedoti
Cambodja (Angkhor bat)	Nagas o reis cobra
Cananeus	Elim/ Els/ Il-rab-Utu (titans)
Cananeus (Biblos)	Hipsuranio (titans)
Cananeus (Ugarit)	il Mlk/ Ins-Ilm (Gent divina)
Cartaginesos	Els
Celtes (general)	Huc Gardan (homes peix)
Cristians	Arcángels (Titans d’Arc)/ Potencies/ Arconts/ Potestats/ Ángels
Drusos	Achem (Deu i deus en drus)
Egipcis	Neterw/ Ne-Teru (Deus del Cel)/ A-Keru (deus de la Terra)/ Ter Tepi Aui Querr Enc-Pet (deus avantpassats del cercle del Cel) Egregori (en temps d’Alexandre Magne)
Egipcis-Coptes	Egregori/ Her
Escites	Her/ Yajnyiya
Eslaus(Genaral)	Ailekes Olmak/ Bogu (deus)
Eslaus Baltics	Dievs/ Dievas (deus del Cel)
Eslaus Silesians	Bugs (deus del Cel)
Fenicis	Els
Filipines (Aetas)	Anito
Filipines (Ati)	Taglugar/ Tagapuyo
Filipines (Bagobo)	Diweata/ Anito
Filipines (Bicolano)	Diuata/ Anito
Filipines (Bisayas, Tagbanwa)	Diwatas, Dewatas o Dewas
Filipines (Buid Mangyan)	Lahit
Filipines (Bukidnon)	Magbabaya
Filipines (Capiznons)	Ingk-Antu
Filipines (General)	Ang/ Anito/ Diwata
Filipines (Ifugao)	Mah-Nongan/ Afu-Nuon (deus)/ Makalun (misatgers/ ángels)
Filipines (illokano)	Arariá
Filipines (Karay-A)	Ka-Papu-An
Filipines (Magindanao)	Tunung (deus en generic)/ Malaykat (misatgers dels deus/ angels)
Filipines (Mandaya)	Manaug/ Diwata
Filipines (Maranao)	Tonong
Filipines (Pangasimanes)	Ibaya
Filipines (Sama Dilaut)	Umboh
Filipines (Tagalos)	Diwatas, Dewatas o Dewas
Filipines (T’boli )	Betoli
Frisóns	Gods
Georgians (Kartulis)	Devi
Germanics	Guda/ Gutha (neutre: deu o deessa)/ Ded/ Her
Gnostics	Arcángels (Titans)/ Eons/ Potencies/ Arconts/ Potestats/ Ángels
Gotics (visigots i ostrogods)	Regin
Grecs antics	Teo (Teo significa Deu i Calli, casa)
Grecs	Theos (com generic)
Grecs/ Romans	Atlants (Titans)/ Etíops (Titans)/ Eons/ Ouranos/ Uranides
Guanches	Ti-Gots
Haiti	Lwas
Hebreus	Eloah/ El (deu)/ Els (deus)/ Elohim significa deus (els fills d’Eloah)
Hebreus (Job XXI.22)	Ram (significa deus)
Hebreus (Tanaj)	Elim
Hindus	Dyaus/ Aia/ Aja (Titans)/ Daivas/ Devas i Aditias
Hindus (sanscrit)	Dewan/ Dyaus és Deu
Hindus-Budistes	Dhyanis
Hitites	Ammunki
Huns	Alpes
Hurrites	Ammunki
iliris (Dalmacia)	Orikus (deus ancestrals)/ Ballokume (gegants)
Incas	Viracochas/ Huaracochas (els deus)/ Huaris (titans)/ Tiki
Indoeuropeus	Gods
Inuit (Groenlandia)	Anirni Siaq (deus)/ Tuurn Gaq (dimonis)/ Saumen Kari (Gegants)
Iranis	Yazat
Japonesos Ainu	Koro Pok-Guru (Titans)
Japonesos shinto	Kami/ Kamiyo/ Jindai/ Ten-Sin-Sitsi-Dai (set deus-reis abans d’Izanagui)
Jueus-Esenis	Sagrats/ Vigilants
Kasites	Mash-Ku
Laos	Thens
Lusitans (Portugal)	Dii
Malaisia	Datuk Gong / Natuk Gong
Maories (Nova Zelanda)	Atua/ Iwi Alua (pell negra) i Pakeha (pell blanca)
Meitei (Manipur-India)	Apokpas (deus ancestres)/ Ningthou (deu-rei)/ Leima (deessa reina)
Mongols	Tengri
Neerlandésos	God
Oceania-Ceram (Nova Guinea)	Dema
Oceania-illes Gilbert	Anti (deus)/.Anti-Ma-Aomata (avantpassats divins)
Oceania-Indonesia	Dema
Oceania-Turadja	Pu-Ang
Oceania-Melanesia (General)	Atua
Paisos Nordics (General)	ils, ilu, ilx/ Regin (deus)/ Iotun (titans)
Paisos Nórdics (Suec/ Norruec/ Danés)	God/ Gott/ Gud (Deus, els fills de Wotan)/ Gothia (Deesses)
Paisos nórdics (Islandesos)	Guth
Perses	Peris
Peruans (pre-inques)	Tiki
Romans	Deus
Sami (Lapons)	Ailekes Olmak
Semites (singular)	Dumnezeu (Deu)
Siris	Els
Sumeris	Dingir (Essers justos d’objectes punxaguts) Dingir-Gal-Gal-Ene (Grans deus de la Terra superior o Cel) Annunaki (Deus de la terra) Nam-Luulu (població divina)
Teosofics	Dhyan Choans/ Maha Choans/Senyors flama
Tibetans	Nam-La-Kri
Turkestan	Tengri
Vietnamites (Bahnar)	Yang
Vietnamites (Bru Van Kieu)	Yang
Vietnamites (Co Ho)	Yang (deus)/ Cha (dimonis)
Vietnamites (Cham)	Thien Than (deus ceestials)
Vietnamites (Viets)	Tien (Thanh els deus/ Tinh els titans)
Vietnamites (Xo Dang)	Ka/ Kiak/ Ong/ Yang
Xinesos	Ti/ Di/ Shen/ Ling-Yu (homes peix)/ Di-En-Huang o Ti-En-Huang
Xinesos-Taoistes	Di

RESUM

De fet, el nom de Deu amb majuscules, només pertany a un personatge mitológic que precisament s’anomenava Deu (Teo en grec) i que va ser el primer personatge de l’anomenada raça dels deus.

Els primers deus (Teo, Aclis i Teion), però, pertanyien a l’anomenada Galáxia Central i d’ells tenim molt poca informació.

El primer Deu amb majuscules de la nostra Via Lactia va ser un personatge anomenat Kaos, encara de la raça dels deus va ser l’origen de la vida a la nostra galáxia. Ell va ser anomenat primer Deu Suprem, pels seus propis descendents.

Però, per la mitologia universal, no existeix un únic Deu.

En realitat, quan parlem del Deu de la Via Lactia (el nostre Univers), estem parlant de deu Deus, que, en algun moment de l’esdevenir historic, han exercit la sobirania i van ser (per ordre cronológic): Kaos, Gea, Theos, Kadmo, Nix, Hiperió, Urá (Adam), Cronos, Heli i Zeus.

Cadasqun d’ells es una emanació o avatar de la Causa Primera, Eterna i Impersonal que és el propi Univers global que ens envolta, amb les seves própies lleis de la materia i l’energia.

Però no tots eren de la primera raça, la dels deus, sinó que van pertanyer a diferents races semi-humanes (titans, adams, olimpics i herois), divinitzades (amb el titol honorific dels primers deus), en morir.

Nota:

Per veure la llista de Deus Suprems, anar al Llibre XV (Llistes Reials) o l’Arbre Sephirot dels hebreus.

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons la Biblia (Nacar Colunga. Ed. 1964)

Tot i que la Biblia católica és el principal text monoteista, surten en nombroses  ocasions els deus típics dels panteons cananeus, arameus i hebreus. 

El deu Suprem i únic, Yahveh, es suplantat en diversos moments en la Biblia, pels diversos Deus Suprems dels panteons del paganisme universal.

Em posat alguns exemples.

Genesi

• Capitol I (Creació): Deu es anonmenat Elohim (a peu de pagina: Forma plural de Deu, per tant «deus»

Equivalents: Elohim son els primers titans comandats per Gea.

• Capitol II i III (Paradís): Deu es anomenat Yave Elohim

Equivalents: Yahveh Elohim és el nom de Metatron o Arc-angel Miquel a l’Arbre sephirot dels hebreus i és l’equivalent al deu Erebo dels grecs.

• Capitol IV  (Cain i Abel): Deu és anomenat Yave

Equivalents: Yahveh és el nom de Theos en l’arbre sephirot i també per cananeus, arameus, egipcis etc…

El deu Heli dels grecs també és anomenat Yahveh o Jehovah..

• Capitol X   (post-diluvi): Deu és anomenat Yave deu de Sem (fill de Noé)

Equivalents: Yahveh és el nom de Theos

• Capitol 15 (Abraham): Deu és anomenat El Elyon (Deu Altisim), nom també cananeu.

Equivalents: El-Elyon és el nom de Kadmo, i també apareix, entre d’altres al Salm 73.II

• Capitol 17 (Aliança): Deu es anomenat El-Saddai

Equivalents: El-Saddai és el nom d’Adam (Urá) a l’Arbre Sephirot hebreu.  

En altres versions de la Biblia és anomenat Olam, nom d’Urá o «Deu Etern»

• Capitol 33 (Jacob): Deu d’Israel es anomenat El-Elohe

Equivalents: El Deu d’Israel és Yahveh (Theos)

• Capitol 46 (Jacob): Deu és anoimenat El, nom també cananeu

Equivalents: El (Senyor), és el nom de Cronos en l’Arbre Sephirot hebreu.

 

Exode

• Capitol III (mata ardent): Personatge anomenat «Angel de Yave» (angel de Theos), en flama de foc

L’esbarçer ardent és el simbol que identifica al deu Heli en moltes cultures.

• Capitol 14 (Columna de nuvol)) Personatge anomenat «Angel Deu»

La columna de nuvol és el simbol que identifica al deu Helin en moltes cultures

També identifica al deu Zeus (janet dels nuvols). 

En aquest context es el deu Aton dels egipcis o Heli (el deu de Moises)

• Capitol XX (Decaleg): Deu anomenat Yave

Equivalents: Yahveh és el nom de Theos a l’Arbre Sephirot i també en moltes altres cultures, com cananeus, arameus, egipcis etc…

• Capitol XXXIII (vadell): Veneren un vedell simbol del deu anomenat Adad-Ramman

Equivalents: Adad Ramman és Zeus, també pels cananeus.

Tot i els intents monoteistes de la Biblia:

• Salm 73-II: Deu anomenat Ha.Elyon i Altisim (Kadmo), per moltes cultures
• Salm 82 ((LXX 81): «Deu s’aixeca en el consell diví en mig dels deus» (frase clarament politeista)
• Salm 89 ((88.8.9): » Deu s’aixeca en mig de l’assemblea dels qadoshim» (idem)
• Els Beni Eloim «Els fills de Deu», es un terme per definir «els deus» en moltes cultures.

 

Segons la Biblia (Genesi XXXIII-10)

Van confondre el rostre d’Esau amb el de Deu la qual cosa va molestar Deu.

Esau era fill d’Isaac i germá de Jacob. Va neixer molt pelut i el seu cabell era roig. 

En la mitologia universal, Esau correspon al grec Linceo 1º

Nota: 

En aquest pasatge, la propia Biblia reconeix que Deu era un personatge físic

 

Segons els egipcis

El primers egipcis no admitien cap més deu que el propi univers, ni cap altre principi dels essers que la materia i el moviment. 

Segons els hebreus 

Els rabins afirmen que Jehova (Heli) és «una de les deu formes» anomenades Sephiroth del nom de l’etern:

No hi ha un altre Deu fora dels deu sephirots, dels quals emanen i depenen totes les coses.

L’ «Un» és el símbol de la unitat divina representada per els deu Sephirot. Formen la lletra Aleph.

Ain Soph Or, segons els hebreus

És l’Univers.

L’univers és el creador, està més enllà de la creació. És inaccesible, inefable,  incognoscible i sense atributs, impersonal, i «Sense Fí»

Ain Soph és a la vegada l’Univers impersonal, l’àutentic i unic «Deu» amb majuscules, 

La Cabala hebrea defineix a Déu: AIN com «res absolut»/ i «tot absolut»

Abarca la totalitat de l’existencia i la no existencia.

Déu extrau el tot d’un buit que rodeja com Ain Soph Or (llum infinita)

Ain Soph, segons els hebreus

L’etern es: Ain-Soph (Teion), Deu Suprem de l’univers (Galaxia Central)  

Aquest és una persona física i és com un avatar del propi univers.

Conegut com «l’ancia dels dies», també és conegut com «Casa Major» i està compost per tres naturaleses de principis superposats: mascle, famella i fill «infinit»

Mascle: Teo (Deu)

Famella: Aclis

Fill infinit: Teion

Ain-Soph  és el sagrat punt a dalt (Teion, deu de la Galaxia Central), mentre Elohim (deus de la Via Lactia en plural) és el sagrat punt a baix i es composa de la  mateixa llum que el sagrat punt a dalt.

Els deu noms de DEU, segons els hebreus

La paraula El (Senyor) o Eloah significa Deu Suprem pels hebreus, similar a les civilitzacipons del seu voltant:

IL (Acadis): Deu suprem

IL-ABA/ABA (paleoacadis): Deu Suprem (Deu Pare)

IL-ABA/ABA (Arameus): Deu Suprem (Deu Pare)

IL (Cananeu-Ugarit): Deu suprem

ILAH (Arabs/ Semites): Deu Suprem

Per altra banda la paraula Elohim significa deus (plural), fills d’Eloah i fills biologics d’Elohim (Gea), i són ón els equivalents als titans grecs.

Els deu Deus Suprems que van ostentar la sobirania a la Via Lactia eren avatars de l’etern (Teion o del propi univers) i són (equivalenmts entre parentesi): 

JOH / HA-YAH/ EH-EIE Cervell/ el Sol (Kaos)

ELIOH / ELOHIM. Principi femeni/ La terra d’Arc (Gea)

YHVH/ ELOHIM JEHOVA/: Principi masculí/ Jupiter (Theos)

YAH. Femení/ Venus (Nix)

El. Masculí. Mart (Crio)

YAHVEH ELOHIM. Metatron. El cor/ Mercuri/ Arcángel Miquel (Erebo)

ELOHIM SABAOT Femení/ Lluna (Nix)

YAHVEH SABAOT. Masculí/ Saturn Kadmo)

ELOH-AI/ EL-HAI SADD-AI. Els genitals/ Ura (Urá/ Adam)

ADONAI/ ÁNGEL MIQUEL/ MESIAS/ el Sol (Heli)

Aquests són els deu noms secrets de Deu

A aquesta llista de deus primigenis s’acostuma a afegir ELOI, que correspon al Cronos dels grecs.

Segons els hebreus 

L’arbre Sephirot, arbre de la vida cabalistic, anterior a Crist i trobat pels arqueólegs com Arbre Asheran

Són un total de deu Shephirot. Expresa la perfecció, la plenitud i la totalitat divina

L’Arbre Sephirot explica la creació a través d’una serie d’essers intermediaris entre el principi Diví i el món de les criatures. Aquests essers són els deu Sephirot

KETER, BINAH i HOKHMA formen la trinitat suprema, essencia divina o Causa Primera anterior a qualsevol procés creador en la Via Lactia.

L’unio de BINAH i HOKMAH és el DAAT, el saber/ Neptú (Satan/ Prometheo).

BINAH: Intel.ligencia/ Enteniment representa el lobul central esquerra. La part occidental (posterior del cervell) produeix la percepció directa de les formes

HOKHMA: Saviessa que estimula l’intuició. Lobul central dret. (part parietotemporal que dona lloc a la percepció amb significat)

HESED, GEBURAH, TIFERETH és la triada de la que arranca el procés creador

NETSAN, HOD i YESOD corresponen al triple poder executiu de la divinitat

MALKUTH, Regne/Realesa/Causa final, Omnipresencia de Déu a l’univers (definit com Shekinah)

El total és no tant la «Creació de Déu» sinó la «Creació en Déu» que te lloc no abans, ni després, sinó en forma ininterrumpuda i continua (entre parentesi els deus equivalents grecs)

1.- KETER:Corona. (Kaos)

El cim de l’Arbre Shephirot. On es concentra tot el que va ser i será.

2.- BINAH: Intel.ligencia. Principi femení. Lobul cerebral esquerra (Gea)

3.- HOKHMA: Saviesa. Principi masculí. Lobul cerebral dret (Theos)

4.- DIN/ GEBURAH Força, saviesa, Judici. Femení (Dione)

5.- HESED: Misericordia, gracia, grandesa. Masculí (Crio)

6.- TIFERETH: Bellesa.(Erebo)

7.- HOD: Gloria, reververació, acció. Femení (Nix)

8-  NETSAN: Eternitat, Victoria, acció, Masculí (Kadmo)

9.- YESOD/ ADAM Fonament (Urá)

10.-MALKUTH: Regne, Reialesa, planeta Terra/,Causa Final (Heli)

La Terra. El regne del nostre món. Llum divina i presencia de Deu en la materia

S’asocian als 10 primers numeros, amb un planeta,  planta, animal, un color, un metall, etc.

Cadascuna d’aquestes deu emanacions, correspon a un dels 10 noms de Déu i una etapa de autorealització en el cami cap l’esperit

Els set sephirots inferiors De Din a Malkut, s’identifiquen amb els set dies de la Creació:

1º Dia de la Creació: Din/ Geburah (Dione)

2º Dia de la Creació: Hesed (Crio)

3º Dia de la Creació: Tifereth (Mercuri)

4º Dia de la Creació: Hod (Nix)

5º Dia de la Creació: Netshah (Kadmo)

6º Dia de la Creació: Yesod (Urá/ Adam)

7º Dia de la Creació: Malkut (Heli)

Segons els hindus (Mimamsa Sutra. Segle V dC)

Nega l’existencia de Deu o d’un Deu altiu i situat per sobre de l’univers.

L’anomenat Deu Suprem no és equivalent a aquest Deu, només es una persona.

Tot i així, el Deu Suprem esta per sobre dels altres deus i aquests són persones situades per sobre dels huimans.

El principi espiritual ultim resideix en cada criatura (deu, humá o animal)

Segons els hindus ( Vedanta-Sutra)

Alló més suprem, alló més sagrat és l’absolut impersonal (Causa Primera), que és anomenat Nirg-Una-Brahman o «Brahman sense atributs». És etern, transcendent, impersonal. No ha estat ni creat, ni és ni ha estat creador.

Per contra hi ha un personatge personalitzat anomenat Deu Demiurg que ha generat el món, anomenat Sag-Una Brahman, personificat en Ishvara (Teion dels grecs)

La resta de Deus Suprems, son avatars d’Ishvara.

Segons els hindus (Chantoqya Upanishad VI.2)

El Déu Suprem perd de vegades, en el curs del temps la supremacía.

Sempre esta en l’origen de la creació, però no és obligatoriament l’agent actiu que determina la continuació dels aconteixements

Segons els nordics

El terme antic per definir Deu Creador era Meotod, que significa: «Aquell que pren mesures per construir alguna cosa

Per contra, el terme generic de deu era:

Gott/ God/ Gud (Nordics): Deu (els fills de Wotan) o Gothia: Deessa

Guda/ Gutha n(Germanics): És neutre (deu o deessa)

Regin (Gotic, la llengua de visigots i ostrogods): Deus

Segons els sumeris (situats els textes entre el 2000 i 3000 aC)

La llista dels deus Suprems primigenis comença per:tres deus

1.-Apsu (Kaos)

2.-Anshar (Kadmo), amb la seva parella Kishar (Nix), detentadora de la sobirania

3.-Alá-Lu (Hiperió)-

Fins arrivar a An (Urá), el Deu Suprem de deus i homes. Fundador de la dinastia  regnant (en temps dels sumeris i acadis).

Per altra banda la llista dels 12 deus de l’assemblea per la seva importancia era:

1.- Anu (Urá)   : 60 Primer dels deus.

2.- Antu (Gea) : 55

3.- Enlil (Theos): 50 Rei de l’univers

4.- Enki (Prometheo): 40 Rei de l’Apsu

5.- Ninhursag (Nix)

Nin-Kir-Nir (Tia)

6.- Ninki (Cora): 35

7.- Nanar/ Sin (Erebo) : 30

8.- Ningal (Rea): 25

9.- Utu/ Shamash (Heli): 20

Nergal (Hades)

Dumuzi el pastor/ U’Um (Osiris)

10.- Innana/ IshtarSHTAR (Isis): 15

11.- Ningishzida/ Marduk/ Cronos:  10

12.- Adad (Zeus) 6 (A babilonia toro era Thor)

Nota: 

En época dels sumeris i acadis. Isis, Cronos i Zeus tenien encara poca relevancia en comparació als deus primigenis (els vuit primers). 

RESUM

Els deus que van colonitzar la nostra Terra procedien del planeta Arc, un planeta del Sistema estel,lar Sirius, sistema situat en el centre just de la Via Lactia

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons America del Nord (fox)

La via Lactia és Wapisipow, riu d’estrelles més enllá del cel

En les ribes d’aquest riu habiten els manitus (deus), gent que abans va viure també al planeta Terra.

Segons America del Nord (hurons)

Osikik. Deus en generic dels hurons

La Via Lactia és el cami dels deus

Segons America del Nord (sioux)

Els deus en generic són els Katehina. Eren savis ilustres i respectats

Procedien del planeta Toona-Otekha distant del sistema solar però que els seus habitants visitaven constantment la Terra

Segons els romans (Plini, Segle I dC)

El primer viatge des del planeta Arc (Sistema Sirius)  per colonitzar el planeta Terra (Sistema Solar), va durar 12 anys

Segons els tibetans (tribu Dzopa)

Declaraven que els seus avantpassats havien vingut de les estrelles i que esperaven que els seus germans del cel vinguesin a buscar-los. 

Feien volar estels tot dient: «veniu amb nosaltres o torneu amb els nostres germans perduts a les estrelles.

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons els egipcis (llibre dels morts)

Segons el llibre dels morts, els deus del cel (planeta Arc) eren 4.601.200

Segons els hindús  (Teologia Suprema Malabar)

Nota: 

Nombre d’habitans divins en el temps del text (cap al 1000 aC)

El panteó basic són 33 deus (tots els deus/ Visve-Devah), com el panteo dels perses, celtes i romans)

A més dels primers deus subalterns hi ha sota d’ells 130 milions i sota d’ells hi ha 40.000

A més dels deus menors i deesses subalternes, hi ha sota d’ells 330 milions.

Segons els hindús

Heli (Devendiren) era el rei dels semi-deus. Allí en el Sorgon, 

Allí en el Sorgon, amb dues dones i cinc concubines, presidia 350 milions de persones divines.

Segons els japonesos 

Abans d’Izanagui (Urá/ Adam) i Izanami (Rea/ Eva) el nombre de deus (titans i Uma) era de 80.000 persones.

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons els Mandinka (Africa occidental)

Als humans (celestes o terrestres) que havien tingut vides exemplars, la societat els convertia en deus ancestrals al morir.

Nota:

La majoria de mitologies considerava als deus com humans però de caracteristiques diferents a les nostres. En el cas dels mandinkas, nomes consideraven Su-Mangolo (Kaos) com un deu i la primera parella d’humans, Faro (Gea) i Mangala (Theos), com uns humans sobrenaturals i avantpassats nostres, que van ser divinitzats en morir.

Segons els asteques (la «Relacion de Michoacan») 

Els deus es reunien en la muntanya Xanoato Hu-Catzio i decidien el futur del món.

Quasi bé tots els deus van morir 

Tot i la seva qualitat sobrenatural, els deus envellien en la seva estada a la Terra i requerien dels humans per apurar el cicle del desgast i readquirir el seu vigor.

Segons America Central-Mazahuas (Mexic)

Tot i que per a ells, abans de la colonització, no existia el concepte de Deu o deus, si existien els essers superiors o divinitats (humans celestials).

Posteriorment, aquests es van fusionar amb els deus tolteques.

Segons America Central-Tzotziles (Mexic)

Els Totilme-iletik (Pares-Mares) ancestrals. Viuen en els llocs sagrats. Atorgan els aliments i castiguen castiguen o premien. Son quatre formes fonamentals de la divinitat.

Segons America Central-Yaruros/ Huni Kuin (Venezuela)

Els deus eren anomenats Oté, paraula que significa cap  i anciá.

Les terres dels deus les anomenaven  Oté Dabúi

Els deus van ser els primers creadors. Gracies amb ells, existim.

Ells van començar a crear quan encara no existiem

Segons America del Nord-chochenyo (California)

Les «primeres persones» o  les «persones de les primeres hores» (deus) eren essers antropomorfics sobrenaturals, que adoptaven noms d’animals o d’ocells.

Segons America del Nord-dakota (sioux)

Els Wakan (deus), amb coneixements que els feien tenir poders sobrenaturals

Segons America del Nord-Shawnee

Els avantpassats dels shawnee es van originar en un món diferent d’aquest. Allí, en una illa equilibrada situada sobre l’esquena d’una tortuga gegant (massis del Meru) i van vitjar a aquest mon, el planeta Terra

Les primeres persones de l’illa no podien veure només que aigua que no sabien com travessar.

Van demanar ajuda als Detines (deus) i van ser transportats miraculosament a traves de l’aigua al nostre
planeta.

Nota:

Els Shawnee feien un sacrifici anual en record de la arrivada dels seus avantpassats al pais.

Segons America del Nord (virginians)

L’univers va ser obra de certs deus inferiors per encarrec especial de l’Esser Suprem

L’aigua va ser el primer dels elements creats i la dona va existir abans que l’home

Segons América Sud-Araweté (Amazonia Brasil)

Els deus son els Mai, a diferencia dels humans, els Bide.

Els deus, anomenats «avis» forman una amplia població del cosmos.

Són com els humans, però més alts, més forts e imponents.

Son inmunes a les enfermetats i a la mort. Coneixen la ciencia de l’eterna joventut.

Els més importants són els Mai Hete, els «Deus veritables» (titans), que són capaços de transformar les animes dels morts en inmortals, després d’una operació canibal (els humans, als ser empasats pels deus, es tornen deus)

Els deus menjaven bananas silvestres abans de coneixer el blat de moro.

Les plantes cultivades i l’art de cuinar els aliments, van ser revelats als humans i als deus per un petit ocell vermell de la floresta

Tot en el cel els deus esta fet de pedra, es perfecte i perdurable (les cases, els estris de cuina, etc.). La pedra es, per els deus, maleable com el fang per nosaltres

En el Cel ningú treballa, ja que el blat de moro es planta sol i les eines agricoles operen per si mateixes (robots) 

El món celeste es un món de caça, de dansa, de festes constants i els seus habitants van sempre vestits, adornats i perfumats (amb la resina de l’arbre «i dirri’i» (arbre de l’Amazonia).

Als cels es van quedar els animals més grans, les millors plantes i la gent més maca, 

Un dia, els humans vam ser abandonats pels deus (que es van exiliar al Cel en els primers temps.

Amb la marxa dels deus es va iniciar la submisió al temps, es a dir, l’envelliment i la mort.

Els deus tenen el poder d’anihilar la terra i finalment ho faran

Segons América Sud-Cashinahuas (Amazonia Brasil)

Els deus anomenatys els INKA, són poderosos i visionaris. Endevins amb extranys poders i habilitats sobre-humanes, especialment en el combat. 

Els deus donen nova vida. 

Son generosos i proveedors d’aliment

En els primers temps els nostres avantpassats eren veins dels Inka (deus) i els deus i ells vivien en estret contacte.

América Sud-Illa de Pascua (Chile)

Els URE era el lloc d’on venien els Wiracochas (deus) a l’illa de Pascua

Segons América Sud-Inques (Perú)

Els wiracochas (deus) eren  homes barbuts, de cabells rosos i ulls blaus, amb nas aquílí, pell blanca i s’estiraven les orelles (com en les cultures indoeuropees).

La llegenda assenyala que van arrivar de l’orient i després d’haver viscut en els marges del llac Titicaca durant segles, van embarcar cap a occident 

Nota: 

Maca (quechua) o Macau (Guarani/Tupi) o Wok/ Guok/ Huoc (mayas) es  també l’au mitica que baixa dels Cels

 

Segons América Sud-Mbya (Paraguay)

Els Ñanderus eren els deus creadors ancestrals

Per el poble dels Mbya, els deus son els seus ancestres i els deus són els amos i senyors dels essers humans.

La diferencia entre deus i humans, es que entre els primers reina l’amor al próxim. No existeixen, ni odis, ni baralles, 

Els deus que procedeixen d’un mateix deu (clónics) es consideren germans i no poden casar-se entre ells perque sinó cometen incest

Durant la primavera o temps nou, els que viuen al paradis es rejuveneixen, després van envellint, fins a ser ancians. Després es tornen  a rejovenir a la seguent primavera. per tornar a la joventut

En la seva dieta no hi ha la sal, però hi ha mel, cultius i carn de Kochi o Pecari (una mena de porc sagrat)

També esta aconsellat el blat de moro

Creuen que alguns dels primers humans creats per Tupá (Theos) despres de la seva mort, van pujar al cel per transformar-se en deus menors.

Aquests essers humans divinitzats, van assolir l’immortalitat i l’estat de perfecció. Van tenir l’esquelet preservat. 

Eren els Ñande Ary-Gua Kuery: Els situats a dalt  nostre (deus en generic)

Els de la tribu Mbya són els seus descendents

Nota: 

Els Mbya només consideraven de la raça dels deus a Ñamandú Ru Eté (Kaos). Ñamandú Shi Eté (Gea) i Tupá Ru Eté (Theos), Ru-Pave (Yahbeth),  Sy-Pave (Dione) i els seus descendents ja eren humans divinitzats

Segons els asteques (Cronista Torquemada)

(els deus)…eren uns individus amb un gran posat, ben vestits, amb llargues tuniques de llí negre que anaven obertes per devant, escotades i amb manigues que no arrivaben als colzes, sense capes.

Aquests seguidors de Quetzalcoatl (Osiris) eren homes de gran saviesa i excelents artistes, en tota clase d’oficis i treballs

Segons els australians (Arunta)

Els wondjina o Wandjina son els deus dels arunta. El seu nom significa «prop de l’aigua»

De vegades reben el nom dels Ungud o Wondjad (nom de Kaos)

Fa milions d’anys els Wondjina van caminar sobre la terra. Van ser esperits de la pluja i els nuvols que van crear el mar, la terra i els essers vius que l’habiten. Van modelar la topografia.

Com a promotors de la reproducció i multiplicació de la naturalesa, van ser els essers que van crear a les persones.

Amb poders especials. Van ser els responsables del diluvi universal i de ciclons interminables

Viuen a l’interior de les muntanyes

Despres, transformats en serps, es va refugiar en petits estanys, pous o van perforar el terra.

Representats en forma d’humans, eren essers alts (uns sis metres), tres vegades mes alts que els humans, el cap rodó sense boca, ulls grans i negres.

Estan rodejats per una mena d’aureola (el gari). Tenen tres o quatre dits

Nota: 

Segons els mesopotámics, en el cap portaven un casc rodó que desprenia una potent llum

per tots els costats, S’anomenava el Melam.

Eren molt respectats pero també molt temuts, ja que donaven vida pero tambe podien causar la >destrucció.

Hi ha wondjines femenines de les que depen la reproduccio dels nens.

Segons Australia- Terra d’Arnhem (costa septentrional)

L’Alchera o temps del somni es el tems quan els esperits primordials van voler abandonar el caos i van voler dotar al món d’un ordre, després de lo qual van tornar a les morades celestials

Els Un-Rrumbun-Guttias (vigilants) van arrivar a la Terra des d’Orió

Segons la Biblia

 Salm 82: Elohim (Cronos) s’aixeca en l’assemblea divina en mig dels deus i diu: 

 «Deus sou, i fills d’Elyon (Cronos) tots vosaltres. Però com a homes morireu i com qualsevol dels princeps caureu». 

Segons els cananeus (un text d’Ugarit) 

Els humans no saben el que fan. El sentit dels seus dies i de les seves nits el tenen els deus.

Segons la Ciencia (Descendent of man)

Des de fa temps se sap que en el regne dels vertebrats cada sexe te, de forma rudimentaria, varies parts accesories que pertanyen al sistema reproductiu propi del sexe oposat. 

Això vol dir que algun remot progenitor havia de ser hermafrodita o andrògin.

En els peixos i altres animals encara podem trobar algunes formes androgines existents.

Segons els Dogon

El deu Amma (Kaos) va enviar al planeta Terra als Nommos (deus), els instructors, uns essers amfibis i senyors de l’aigua. Els Nommos respiraven per les clavicules i procedien d’un planeta de

Sorgo Famella (Sirius C). 

Al sistema Sirio l’anomenen La placenta de Nomo i esta constituit per tres estrelles Sirius A, Sirius B i Sirius C.

L’arca dels Nommos va aterrar al Norest del pais Dogon (Republica de Mali).

En baixar de l’arca Nommo (Prometheo) va llençar la seva paraula a les quatre direccions i va sonar com un eco o vent molt fort. 

L’arca es va posar en la terra seca de la Guineu i va desplaçar pols a causa del remolí que va formar. La violencia de l’impacte va deixar el terra rugós.

L’arca era com una flama que es va apagar en tocar terra. Era vermell com el foc, i, quan va tocar terra, es va tornar blanca

En tocar el terra, el pes de l’arca va fer que la sang (foc) que brollava a borbollons per sota, brollés cap el cel

Mentre això succeia en el cel apareixia la Pelu Tolo (l’estrella de la desena lluna), una estrella nova.

Els dogon distingien entre l’arca que va arrivar a la Terra i la gran nau que es va quedar estacionada a l’espai, a gran distancia de la Terra i que van descriure com «la nova estrella», que va apareixer en el cel quan els nomos van arrivar i que va desapareixer quan els nomos van abandonar la Terra.    

No tots els nommos van venir a la Terra. El Gran Nommo o Nommo Dye (Theos ), va quedar-se en el cel amb Amma (Kaos).

Els nommos tornaran novament al planeta Terra.

Segons els egipcis

Els deus, anomenats Neteru, uns essers molt macos i poderosos, habitaven la Terra junt amb la humanitat i regnaven des d’Heliopolis. 

Alguns neteru (deus) eren mascles i altres famelles, però, podien semblar d’ambdos sexes o semblar animals.

Es comportaven amb pasions i tipus de preocupacions molt humanes. 

Tot i ser més forts i inteligents que els humans, també podien caure malalts, morir o ser assasinats.

Segons els egipcis (Hermes Trimegisto)

La divinitat es retirara del planeta Terra i pujará al Cel, abandonant Egipte, la seva antiga llar, deixant el pais privat de la presencia dels deus. 

El pais s’omplirá d’estrangers, que castigaran i prohibiran per llei el culte als deus…

Segons les Filipines (Kiangan)

Les estrelles i els planetes, és on tenen les seves residencies els deus i el seu paradis esta en la muntanya Kadungayan (Masis Casio, en el continent del Tartar del planeta Arc)

Segons les Filipines (Mandaya)

Els diwata o manaug, són deus, que no han estat mai humans, tot i tenir forma humana. Son: «aquells que no són com nosaltres»

Es preceben per la seva presencia «freda» (a diferencia dels humans, «calids») i tenen un olfacte molt desenvolupat, per el que senten i mengen

Els diwata son andrógins, però, si volen, es poden aparellar amb humans

Normalment són benevolents i capritxosament neutrals, tot i que poden causar desgracies i malalties si s’enfaden. Habitualment es deixen veure durant el crepuscle (son sensibles a la llum del Sol)

Nota:

Algunes figuretes que reptresenten els deus, solen portar una mena d’ulleres forques.
Els diwata son andrógins, però, si volen, es poden aparellar amb humans

Segons els grecs (Euhemer, macedoni del temps del rei Casandro)

Els deus havien viscut realment i no eren més que reis i herois divinitzats

Segons els grecs

THEOS: la paraula grega que significa Deu (masculí)

THEA  :  la paraula grega que significa Deessa  (femeni)

Les animes bones es converteixen en deus al morir

Tots els deus (Suprems)masculins van passar a ser primer Deus Sol, després Logos, després Protogonos i després microposopos

Segons els grecs (Hesiode, Homer, Orfeo, Pindar, Herodot, Plini, Estrabon i Apol.lodor:

Els deus van governar en altres temps als humans. 

Segons el grec Hesiode (Teogonia)

Els homes creien que els deus tenien menys necesitat de menjar que ells.

De tota manera els deus grecs no eren insensiles als aliments humans, i, de tant en tant en menjaven.

Segons els hebreus

Originariament el terme «àngel» es referia a un deu del panteó o cel, però quan els jueus es van passar al monoteisme els angels van haver de relegats a un paper secundari i subordinats a Yahveh.

Els rabins donen als àngels el poder de produir-se uns als altres. Per exemple, Gabriel (Apol.lo) va ser produit, creat o procreat per Miquel (Heli)

El paper dels angels com deus en si mateixos se sugeriex en Salms 82.2

«Está Deu en el consell diví, en mig dels deus judga»

«Deu es va col.locar en la congregació dels poderosos, va judgar entre els deus…He dit, vosaltres sou deus i tots vosaltres sou fills del Més Alt»

Àngels deriva del grec aggelos que significa misatger/nunci/ servidor i equival a l’hebreu mal’akh

Arc-ángels vol dir misatgers del planeta Arc.

Entre Jueus, cristians i musulmans estan considerats com criatures sobrehumanes i els mostren com janets que cabalquen pels aires o, entre els cristians, com infants o joves alats de gran bellessa i sexe.dubtós.

Segons els hebreus (llibre d’Enoch):

Tot i que la mitologia els anomena «deus», son tres grups d’essers diferenciats dels humans:

• Els àngels: Anomenats Daemon (De Cronos a Tifó, entre d’altres)
• Els vigilants: Egregori fills de Set (Tifó) (Els 10 patriarques biblics, entre d’altres)

Inclou molts olimpics com Zeus, Apol.lo o Hermes)

Se’ls va acusar d’haver ensenyat als homes a fer espases, ganivets i escuts (art de treballar els metalls), d’haver fornicat amb humanes,  i ensenyat als homes els secrets dels encanteris i l’astronomia

Els vigilants o guardiants amb dones humanes van tenir tres  generacions succesives:

1.-Gegants  Herois Rephaim, Anakim o Gibborim angels peluts i culpables, Llargs de coll, portadors de collars. Aquests gegants medien 10 a 15 peus (2,5 a 3,7 mts)

Heracles, fill de Zeus i Alcmena/ Pasifae era un d’aquests gegants

Segons Apol.lodor, el seu esquelet desenterrat media 10 colzes (4 a 5 mts)

Segons Samuel 2,21/18-22: David va lluitar contra gegants de 6 dits en peus i mans

2.-Nefilim: Paraula d’origen acadi. Fills d’Ana/ Anax (Brotheas) i «desviats congenits»

Tots els nefiñlim, excepte uns pocs, van morir en el diluvi. 

Nephila es el nom arameu de la Constel.lació d’Orió, 

3.-Eliud: Descendents d’Alcis (Cam), ultim del linatge d’Urá (Adam).

 

Segons els hebreus (Cabalah)

Arc-angels més coneguts (identificats amb els titans grecs):

Nota: 

Porten el prefix Arc, pel planeta Arc, un planeta de Sirius, lloc del seu naixement.. 

 

Arc-àngel Sachi-El/ Saca-El	Planeta Jupiter. (Theos)
Arc-àngel Ana-El/ Ananias	Planeta Venus. (Dione)
Arc-àngel Ari-El	Planeta Mart. Lleó de Deu. (Crio)
Arc-àngel Ori-El	Lluna (Atlas)
Arc-angel Gabriel	Lluna visible. Potencia de Deu.Nord/ Aguila (Nix)
Arc-angel Michael/ Yerachiel	Planeta Mercui. L’igual a Deu/. Est (Erebo)
Arc-angel Raphael	Planeta Saturn. Virtut divina. Sud/ Occident (Kadmo)
Arc-angel Uriel	Planeta Urá. Llum/foc de Deu/ Bou (Prometheo)
Arc-ángel Suriel	Sol (Hiperió)
Arc-ángel Mashidi-El	Març, Groc, Raig del Sol (Harmonia)
Arc-angel Zahri-El/ Zachariel	Sol/ Planeta Jupite, Record de Deu. Sanador (Tia)
Arc-angel Raguel	Planeta Terra (Rea)
Arc-angel Asari-El	Planeta Neptú. Raig de Deu (Posidó)
Arc-angel Casi-El/ Hani-El	Planeta Saturn (Cronos)

 

Angels més coneguts (identificats amb els daemons/ olimpics grecs):

Nota: 

Els angels eren descendents d’Adam (Urá)

 

Angel Rafa-El	Planeta Plutó (Hades)
Angel Prosorai	Sol/ Planeta Mercuri (Cora)
Angel Custi-El/ Orai	Lluna/ Oest (Osiris)
Angel Miquel	Sol vell/ Sud (Heli)
Angel Adrachi-El/ Kali-La	Planeta Venus/ Lluna  (Afrodita Urania/ Isis)
Angel Tami-Ell	Orient/ Occident (Tifó)
Angel Uriel/ Athot/ Tabaoth	Planeta Jupiter (Zeus)
Angel Muriel	Planeta Venus (Hera/ Afrodita Pandemos)
Angel Gabriel/ Erataoth	Sol nou (Apol.lo)
Angel Astaphai/ Armas	Lluna/ Planeta Mercuri (Hermes/ Enoch)
Angel Barachi-El	Magia Negra i Astrologia (Alcis/ Cam)
Angel Hum-iel	Brotheas (Hefaist 2º/ Tubalcain)

 

 Segons els hebreus (versió eslava del Llibre d’Enoch) 

 Explica Enoch (Hermes):  

 Quan tenia 365 anys, estava a solas a casa quan se’m van apareixer dos homes de dimensions tant gegantines com jo no habia vist mai a la Terra. 

 Els seus rostres resplandien com el Sol i els seus ulls com flames ardents.  

 Tenien el cos cobert de plumes de diferents clases, els peus de color púrpura, les ales més lluentes que les de Deu (Heli) i els braços blancs, com la neu.  

 Henoch llavors es transportat al mon celeste on se li presenten varis angels, se li fa lliurament d’un aparell per escriure més rapid i se li diu que ha de copiar les tauletes celestes fins l’ultim detall. 

 És l’origen de 360 llibres que després deixará en testament al seu fill Matusalem.  

 Enoch explica l’experiencia així: 

 I Deu va parlar a Miquel (Heli) i li va dir: Treu a Henoch (Hermes) els seus vestits  

 Treu a Henoch (Hermes) els seus vestits terrestres, untal amb un bon ungent i vesteix-lo amb vestits que jo mateix et donaré. I Miquel va fer el que el Senyor li havia ordenat.  

 Aquell ungent brillava més que la llum del Sol, la seva fluidesa era com rosada benefactora i la seva olor més delicada que la mirra. Em vaig mirar i vaig veure que semblava un d’ells, tant és així que a la vista no s’hauria pogut apreciar diferencia alguna. 

Segons els hebreus (oraculs de la Sibila jueva i llibres hermétics)

Els deus només són homes deificats o, en altres termes, deus mortals

Segons els hebreus (Flavi Josefo)

Els anomenagts «fills de Deu» era una denominació dels àngels

Segons els hebreus (el Zohar)

La deitat (Causa Primera), sempre invisible, es manifesta a traves dels seus deu sephirots (els deu deus creadors)

L’Home Celestial virtual esta representat per deu membres, els deu sephirots.

Són persones d’una especie superior a la dels humans

Les divinitats (humans celestials), són persones perfeccionades (i per tant menys lligats a les coses materials, per aixó se’ls anomena esperits), que han adquirit coneixements a traves d’un cicle igual al de la vida dels humans.

Totes les divinitats han sigur primer humans.. 

A causa del seu elevat grau de coneixement, les divinitats han pogut cooperar amb la propia evolució de la natura

Els «constructors primordials» son set divinitats que corresponen als arcángels cristians i procedeixen del «Pare-Mare primordial»/ Esperit/ Hyle/ Ilus del budisme, és a dir, del deu Kaos.

Segons els hindus (El Cant de la Creació del Rig Veda)

En un principi va brotar el desig en l’Un (Causa Primera), i aquesta va ser la primera llavor de la ment

Els deus van arrivar després, amb la creació de l’univers. 

Segons els hindus (Brihadaranyaka Upanishad)

El món no te creador, sinó una unica Causa Primordial que es manifesta per ella mateixa.

L’UN va apareixer pel poder del seu ardor intern, però, ni tant sols l’Esser Suprem, está en posesió d’una resposta total sobre l’origen del món. 

Aquell que en el Cel Suprem és el seu guardiá (Teión) és només ell qui sap d’on va sorgir aquesta 

Creació. O potser, ni ell mateix ho sap?

En l’UN va brotar el desig, que va ser el primer semen o llavor de la ment.

Els deus van neixer després i gracies a la creació de l’univers.

Segons els hindus (Mimamsa Sutra. Segle V dC)

Nega l’existencia de Deu o d’un Deu altiu i situat per sobre del món.

Tot i així, els anomenats deus són essers situats per sobre dels humans terrenals.

Segons els hindus (Taittiriya Upanishad)

L’Absolut o Brahman va generar o emetre el món visible. 

L’Un o Brahman habita en el cor dels vivents i en el cel suprem, constituint l’eternitat i l’immortalitat i és anterior als deus.

Segons els hindus (Catapatha brahmana)

Nota: 

anomenat també els Brahmana dels cent senders.

A l’igual que es contempla lo lluny, la vora oposada d’un riu, Prajapati (Kaos) va contemplar a lo lluny la vora allunyada de la seva edat.

Després, el mestre de les criatures va continuar la seva obra de creació.

Pel poder de la seva paraula, va suscitar els essers vius d’aquest món. Primer van ser els deus (titans) aquestes centenes, fins i tot milers d’essers divins i també d’esperits malvats, de dimonis.

Segons els hindus

La historia comença amb el descens dels deus a la Terra els quals es van encarnar en la humanitat 

Aixó s’en diu «La Caiguda»

Cada avatara és la caiguda d’un deu en la generació (engendrar)

Segons els hopis

Els katchinas (deus) eren homes admirables, poderosos i sempre disposats a ajudar i mai a destruir.

Hi havia tres categories de katchinas:

1.- Els productors. Creaven de forma misteriosa diversos essers humans, entre ellls els propis hopis.

2.- Els mestres

3.- Els guardians de la llei

A traves del sacrifici, els avantpassats van aconseguir la qualitat de deus o iniciats

Identifiquen kachinas (deus) amb iniciats.     

Segons els hopis

Els deus dels hopis s’anomenaven Kachinas

Ka = Respecte

Chinas = Esperit

Els Kwan són els titans dels indis hopi

Deu és l’home perfecte, encara que segons les tradicions no será, ni l’unic, ni l’últim.

Malgrat ser etern, segons el concepte humá, «és un esser sortit de la natura, la qual si és realment eterna, i després d’ell vindran altres deus, encara molt més perfectes que ell que regnaran en el transcurs de l’eternitat   

Són uns essers superiors que van salvar als Hopi de la destrucció del món i, fins i tot,es van endur alguns cap a les estrelles d’on provenen

Segons els nórdics (Els Eddas i Sulm)

Els Iotun (Titans antics i gegants de l’escarxa) eren, en general, de pell negra i d’aspecte humá.

Segons els nórdics

Els deus no són omnipotents, són unicament omniscents o savis

Deu és un terme que ve literalment de «Els que decideixen en assemblea»

El terme antic de Deu era:

Gott/ God/ Gud (Nordics) : Deu (els fills de Wotan) o Gothia: Deessa

Guda/ Gutha (Germanics): És neutre (deu o deessa)

Regin (gotic, llengua de visigots i ostrogods): «Deus» (Regin és també el nom d’un gran deu ferrer, com Wolund)

Segons sembla el terme Guda/ Gutha era l’esperit després de la mort (d’un cadaver en una tomba) que és el mateix terme que Deu

Segons Oceania (tradicions recollides per Jacolliot)

La tradició religiosa traduida de l’original sanscrit diu:

«Els fills de Deu» (descendents de Seth) eren homes grocs

«Els fills dels gegants eren homes negres» 

Segons Oceania (illes Gilbert)

Els nostres avantpassats divins eren els Anti-Ma-Aomata

Segons Oceania (Illes Marianes/ Micronesia)

Els habitants d’aquestes illes no tenien cap religió.

Creien però,en  esperits (deus) que son diferents dels humans i que hi ha de bons i de dolents

En els seus mites sobresurt Puntan (Kaos), un home que habitava a l’espai.

Al principi no es coneixia la mort, que quedava reduida a un curt somni. 

Els humans deixaven d’existir l’ultim dia de la declinació de la lluna i quan aquesta tornava a apareixer a l’horitzó, ressuscitaven com si despertesin d’un pacific somni.

Però, un esperit maligne, anomenat Erig-Ire-Gers (Prometheo) els hi va procurar una mena de mort de forma que, quan els humans moren, és per sempre.

Segons Oceania (Illes Carolines/ Micronesia)

Luk-El-Ang (Nix) va crear els primers homes tallant una part dels teixits del seu braç i dels seus ulls.

Després va encarregar a la deessa Ligo-Bund (Cora) que completés la creació de l’univers amb plantes, animals i flors

Segons Oceania (Melanesia)

En els origens els humans no morien. 

A mesura que avançaven en la vida mutaven de pell, com les serps i sortien amb la seva joventut

renovada. 

Segons  Oceania (John White a «Ancient History of the Maori.1887)

Aquest poble d’una raça semi-divina  amb poders sobrenaturals eren els Iwi Alua

Per la seva aparença, alguns s’asemblaven molt al poble maori d’avui dia, d’altres, la raça Pakeha a la raça blanca. 

El cutis de la majoria era de Kiri Puwhero o pell-roja i el seu cabell d’un to roig-daurat que anomenem Uru-Kehu. 

Algunes de les seves dones eren molt macas i d’un cutis molt blanc, amb el cabell ros i brillant.

Portaven un vestit de llí, anomenada Pekerangi tenyit de vermell

Eren pacifics i poc amants de la guerra o disputes»

Segons  Oceania (els turadjes de les illes Celebes/ Indonesia)

Diuen que els seus avantpassats, els Pu-Ang, van venir del Cel.

Al principi tenien sang blanca en les venes i posteriorment es va anar tornant vermella a causa dels creuaments dels Puang amb humans terrestres

Segons els perses (Zoroastre)

Ahura Mazda (Theos) hauria creat el món per destruir al seu rival Angra Mainyu (Prometheo), l’esperit del mal

Zoroastre va reduir el panteó irani en Arcàngels uns auxiliars o emanacions d’Ahura

Mazda, iniciant, de fet, les bases de les posteriors religions monoteistes.

Segons els sumeris

Enki va oferir un banquet a Enlil en la Nippur Celestial (Ashgard o Segon Cel)

Va col.locar al primer dels invitats, An, a primera fila i va situar Enlil prop d’ell.

Després va fer seure Ninlil en lloc d’honor i la resta de deus del Cel, un per un, van anar seient.

Tots ells van veure cervesa a petits glops i també van paladejar vi. 

Segons els sumeris

E-Kallum, en Sumeri, acadi, hebreu, arameu i Ugaritic, significa «la gran casa» palau o residencia d’un deu, que després es va traduir per temple durant el monoteisme.

E’ (sumeri)/ Bitum (Acadi) significa literalment «Casa» i és la residencia terrestre d’un deu.

Baikal era «La casa gran» en sumeri antic, la residencia del Lugal, divinitat o humá celestial.

A partir del 2350 aC, la sala del tron en el Baikal era on la divinitat rebia a un cercle molt limitat d’humans terrenals i va passar a ser la part més important del temple. Va ser llavors quan es van començar a posar imatges de fusta o pedra. 

Nota: 

Segons el Popol Vuh dels maies: Llavors els nostres pares encara no adoraven deus de fusta o pedra)

 

Segons els sumeris

Els deus han introduit la veritat, la pau i la justicia i la bondat, però també han introduit la mentida, l’opresió, la violencia i el «terror sagrat»

Segons els sumeris (tauleta traduida per l’asirioleg N.S.Kramer)

Els deus acompanyants de la deessa Innana (Isis) eren uns essers que no coneixien el menjar ni l’aigua.

Ells no mengen la farina molguda ni beuen l’aigua dels sacrificis,

Segons els sumeris

Nam-Luulu significa literalment «humanitat» però de fet és la «població divina» o «conjunt dels deus», una mena d’humanitat sobrenatural.

Dingir-Gal-Gal-Ene eren els grans deus de la Terra superior (Cel)i eren: 

An (Urá), Enlil (Theos), Utu (Heli), Nanna (Erebo), Innana (Isis), Antu (Gea), Ninlil (Nix), Ninki (Cora), Ningal (Rea), Gib-il (Cronos), Nergal (Hades) i  Iskur (Zeus).Total 12.

Segons els siberians (Kamtshadals, Peninsula de Kamtshatca)

Els kamtschadales no esperen res dels seus deus

El seu Deu Suprem Tengri/ Tingir o Tangara  (Theos) és el cel personificat, habita a les estgrelles.

Anomenat l’Ancestre també pels turcs, mongols, tartars i buriats.

Pels Buriats de Khindinsk:. Tengri és el deu blanc i lluminos. Deu del tró

Pels Yakutos: Tengri és blanc i creador. Habita en el 7º Cel

Segons els teosófics (Helena Blavatsky)

Cap veritable ocultista o iniciat venera mai Deus, Angels o Esperits planetaris. 

El fet de reconeixer l’existencia d’aquests essers, encara que molt excelsos, són també criatures finites i d’evolució gradual, com nosaltres.

Segons els teosófics (Helena Blavatsky)

Els humans van ser condemnats a caure en la generació (a engendrar fills)

Segons els xinesos

El concurs fortuit de la materia gruixuda i tosca (la materia) amb la materia subtil (l’energia), va produir el primer humá, anomenat Puonsu.

Va ser produit d’un ou.

Segons els xinesos

Tot va començar amb un buit obscur i sense forma. La llum que s’exten sobre les aigües, no és Deu, sino la humanitat encarnada procedent, d’una creació previa que en potencia va tenir ment s’alimentava de la benaurança i brillava des de dins i es desplaçava per l’aire

Nota: 

Els deus Kaos i Gea procedien que de Teion.

RESUM

El perióde orbital del planeta Arc marcava el ritme vital dels deus. 

Com era molt més  llarg que el del planeta Terra, el ritme vital també era molt més llarg.

Nota: 

Sirius A i Sirius B estan separades entre si 2900 milions de kilometres i giren en torn a un centre comú de gravetat.

La revolució sencera és de 50 anys. 

Nota: 

La rotació d’Arc en orbita a la seva estrella Sirius C era de 360 anys.

 

Segons els bambara 

Sirius C (més gran que Sirius B) i te un periode orbital de 32anys.

Sigui un valor o l’altre, tampoc diu res del periode orbital del planeta Arc respecte a Sirius C, que el que marcaria el ritme vital dels seus habitants.

Segons el Sohar (Cabalah hebrea)

El rabí Simon Bar Jochai, manté una conversa amb un esser, segons ell, arribat recentment del planeta Arq-Ea (Arc).El rabí afirma que:

«Allí les estacions de l’any son diferents de les nostres i la sembra i la collita es repeteixen només que després de diversos anys». 

Els textos també fan referencia en que les nits de semiobscuritat eren molt llargues.

A part dels períodes vitals, els textos sostenen que els deus s’allargaven la vida artificialment, bebent l’anomenat licor de la immortalitat.

Pel que sembla, la joventut s’allargava durant molt de temps, però al final de la vida, els deus maduraven i envellien rapidament, de forma que el perióde de decadencia física era molt marcat.

Tot i així, sembla que les primers races divines tenien una vida molt més llarga que les últimes.

La vida al planeta Arc, marcava un ritme vital diferent al del planeta Terra a causa de l’any solar diferent.

Hi ha tres versions. 

Versió A) 1 any de la vida d’un deu: uns 300 anys terrestres:

• Hindus (Mahabarata)
• Hebreus

Versió B) 1 any de la vida dels Titans: uns 360 anys terrestres

• Egipcis (mite d’Osiris)
• Hindus (Yugas)
• Hindus (Puranas)

Versió C) 1 any de la vida dels semideus (ángels guardians): uns 365 anys terrestres

• Hindus (Llibres de Manu)
• Teosófics (Dra.Blavatsky)
• Romans (Plini)

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons América Central-Asteques

Quasi bé tots els deus que coneixem van morir. 

Tot i la seva qualitat sobrenatural els deus envellien en la seva estada a la Terra. 

Segons els egipcis (Papir de Turí, lámines 132-133 i 134)

Ra (Hiperió), el rei per igual dels humans i dels deus, les edats dels quals són més grans que la dels humans.

Tot i aixío, no eren immortals, tal i com es pot comprobar seguint el text:

Ara Ra venia cada dia al cap dels seus seguidors, establint un seient reial en els dos horitzons.

El déu havia envellit, la seva boca babejava, la seva saliva li queia al terra.

Segons els egipcis

Segons el mite d’Osiris: 

360 anys terrestres = 1 any d’un deu  

 Segons els hebreus 

 Per tant, segons els hebreus:

300 anys terrestres = 1 any divi 

 Nota: 

Segons la cronologia mitológica, el diluvi es va produir el 3102 aC. 

 

Segons els hindús

Segons el Mahabaratha:

300,667 anys d’un humá = 1 any d’un deu

Segons els Yugas (eras):

360 anys d’un humá = 1 any diví

Segons els Puranas:

1 any d’un humá = 1 dia d’un deu

360 anys d’un humá = 1 any d’un deu

Segons els Llibres de Manu:

1 any d’un humá = 1 dia d’un deva o asura 

365 anys d’un humá = 1 any d’un deva o asura

30 anys d’un humá = 1 any dels pitris (raça de bronze))

Nota: 

Deus són els Devas i asuras i equivalen als Dhyani, Titans o Arcàngels

Pitris són els progenitors dels humans (els Ask Norse o la raça de Bronze)

 

Segons els Teosófics           

365 dies d’un humá = 1 dia dels Pitris

 Segons els romans (Plini) 

 Els viatges al planeta Arc de Baco (Osiris) i Isis tardaven 12 anys, ja que segons Plini: 

 any de 365 dies humans = 30 dies per a els deus com Osiris (angels)  

RESUM

Els deus menjaven diferent dels humans.

Normalment s’alimentaven d’aglans, escorces, determinats fruits i suc de algunes plantes (aliments que poguesin ser eliminats facilment per transpiració i sense produir gaires residus solids), tot i que, en ocasions, també menjaven carn, peix (especialment marisc de closca) o pa i bevien vi i cervesa.

El licor de la immortalitat rebia el nom, entre d’altres, de:

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons els cananeus (El Sanchoniaton)
Segons el Sanchoniatón, Eon va ser la primera dona del món. Va ensenyar l’us dels fruits com alimentació.

Segons els filipins
La nou de betel i el vi son consumits tant per deus com per humans.

En les ofrenes rituals s’oferien menjar cuinat, vi, peces d’or pero no sal, ja que els diwata (deus) no la volien.

Segons els grecs (Onomacrit).
Els Titans eren personatges virtuosos i gaudien d’una joventut eterna, s’alimentaven només del suc de les plantes i només acceptaven la mort per cansament de la vida.

Llavors, se suicidaven llançant-se al mar.

Segons Hesiode (Els treballs i els dies)
Els primers humans (Raça d’Or) eren com déus, sense penes al cor, allunyats i lliures de dolors i pesars. No estaven subjectes ni a la vellesa ni a l’enfermetat. Ningu havia de treballar.

Es vivia de la llet i la mel que abundaven. No hi havia tristesa.

Recollien els fruits sense esforç. Vivien com deus, amb el cor lliure de preocupacions, sense fatiga ni miseria. Els humans parlaven directament amb els deus i menjaven amb ells, i les dones mortals tenien fills amb ells.

Segons els romans (Ovidi. 43 aC-17 dC)
El roure dona aglans. Ovidi parla dels aglans com del primer aliment lliurat als humans quan (Ura i Rea) van ser expulsats del gran arbre (arbre de ciencia) del deu del cel Jove (Theos)

Segons els sumeris

Enki (Prometheo) va oferir un banquet a Enlil (Theos) a Nippur. (Segon Cel)

Va col.locar An (Urá) a primera fila i va situar Enlil prop d’ell.

Despres va seure Nintu (Nix) en el lloc d’honor.

Despres els annuna (deus del Cel subdits d’An), un per un, van anar seient.

Tots ells van veure cervesa a petits glops i paladejaven el vi.

Els deus han introduit la veritat, la pau i la justicia i la bondat, però també han introduit la mentida, l’opresió, la violencia i el «terror sagrat».

Resum

Tot i que, el ritme vital i la duració de la vida era molt superior entre els deus que entre els humans, ells també, en els ultims anys de la seva vida degeneraven fisicament i acabaven morint. Els deus necesitaven allargar la seva vida de forma artificial.

Des de temps molt primerencs, Kaos havia concedit, només als titans els secrets de l’arbre de la immortalitat, arbre de la vida gegantí, present en el jardi de la cinquena regió de l’Eden. Aquest, era un arbre de la familia de les serveras, que només creixia en el planeta Arc.

El suc de la seva escorça, el seu fong simbiotic, les seves fulles i les seves baies gegants, semblant a pomes daurades (per la forma i sabor), taronges o figues del sicomor, tenia la virtud d’allargar la vida als titans.

L’arbre es deia:

Acadis	Arbre espinós de la inmortalitat
Anglosaxons	Wyrd
Arabs	Arbre de la Vida
Asiris	Arbre de la Vida
Asteques	Arbre de Tamoanchan
Celtes	Crann Beth-Adh
Egipcis	Nut/ Arbre de la vida (el Sicomoro amb el nom de Nut/ Rea)
Filipins (Benguet)	Arbre Baliti
Grecs	Pomes d’or
Hebreus	Arbre de Vida i de Mort/ Arbre de l’immortalitat
Hindús	Arbre Al
Japonesos shintoistes	Sakaki/ Shakak/ Taronger de la vida
Japonesos budistes	L’arbre de la vida
Maies	Arbre de Jicaras/ La gran Ceiba/ l’arbre sagrat de la vida
Nordics	Vitalia Poma/ Fruits de vida
Perses-Iranis	Arbre sagrat de la vida (era un Om)
Romans	Pomes d’or
Siberians	Arbre de la vida
Sumeris	Arbre de l’immortalitat
Tibetans	Arbre Zampun

 

El suc o beguda es deia:

Hindus	Amrita
Nordics	Licor de l’eterna joventut
Romans	Pergunam Harmala

 

Però, els deus menors i els semideus o herois (a partir de la raça titans), amb duració de la vida molt més limitada, o directament mortals, desitjaven la immortalitat. Van trobar que una alga o arbust espinos amb baies semblants a la de la servera, que es trobava en pous d’aigua salada (cenotes) a gran profunditat i que també allargava la vida.

La planta es deia:

Babilonics	Planta mágica de la vida/ immortalitat
Epopeia de Gilgamesh (Mesopotámica)	Planta espinosa marina semblant a l’arç serval groc de mar
Japonesos budistes	L’herba de la vida (crexia a resguard d’un pi)
Sumeris	Sibu-Issah-Ir-Amelu (la planta del nectar)

 

Un d’aquests semideus, un savi alquimista anomenat Finn (el pare de Deucalió), va aconseguir destilar una barreixa de components i obtenir una beguda alcoholica agradable al paladar, el preuat licor de la immortalitat.

Segons els textos, aquest licor era un destilat alcohólic, barreixa de l’oli de les baies, escorça i fulles d’un arbre gegant similar a la severa terrestre i l’oli de les baies d’una alga o arbust espinós marí, semblant a l’arç serval groc de mar terrestre. Era una barreixa d’altisim contingut en antioxidants, vitamines i antiséptics que, malgrat no impedia la mort, si prolongava, un temps més, la vida dels deus.

Segons algunes fonts, la barreixa també incluia el fong de la severa, llavors de lli i all. (considerats mágics per evitar la mort. Li afegien mel per treure-li l’amargor de les baies.

Per allargar la seva vida, els deus i semideus solien beure, constantment, aquest «licor de la juventut i la immortalitat», que, d’entre altres, rebia el nom de:

Celtes (Irlandesos/ Britans/ Galesos)	Mead
Grecs	Elixir, Licor o Nectar de la immortalitat
Hindus	Soma (nom de la planta i del licor)/ Rue/ Osha-Dipati
Nordics	Hidromel/ Ambrosia/ Licor de la joventut
Nordics (germánics)	Odreir
Perses-Iranis	Haoma (nom de la planta i del licor)

 

Segons els textos, aquest licor era un destilat alcohólic, barreixa de l’oli de les baies, escorça i fulles d’un arbre similar a la severa terrestre i l’oli de les baies d’una alga o arbust espinós marí, semblant a l’arç serval groc de mar terrestre. Era una barreixa d’altisim contingut en antioxidants, vitamines i antiséptics que, malgrat no impedia la mort, si prolongava, un temps més, la vida dels deus.

Segons algunes fonts, la barreixa també incluia el fong de la severa, llavors de lli i all. (considerats màgics per evitar la mort. Li afegien mel per treure-li l’amargor de les baies.

Nota:

1) Tot i que la planta de la immortalitat ja era coneguda pels deus des del tercer dia de la Creació, l’heroi pel-roig Finn (pare de Deucalió/ Noé) va descubri, com destilar-la per obtenir una beguda
La luita per aconseguir aquest elixir, va propiciar l’anomenat Ragnarok o batalla final dels deus.
2) La servera i l’Arç Serval son plantes semblants, ambdues de la familia de les rosacies.
De serveras terrestres existeixen més de 150 varietats. S’aprofita tant l’escorça (antiseptica), com les fulles, el suc (gust de poma) i l’oli de les baies, especialment per fer destilats alcohólics (entre ells el vodka). Aquests arbres viuen entre 1000 i 1900 metres d’altitut.
La servera també viu en simbiosis amb un fong tóxic.
3) L’Arç serval groc de mar (Hippophae Rhamnoides), és un arbust espinós que creix proper a la costa (Originari de Xina, Tibet, Europa Occidental Atlántica, Finlandia i Noruega)
Té vitamines A, C,i E i els antioxidants: Omega 3, 6, 7 i 9 (unica planta que les te totes)
Serveix fonalmentalment per alentir procesos de envelliment (en oli també per l’envelliment de la pell). Augmenta l’agilitat mental. Millora la vista. Millora sistema immunitari, baixa la presió arterial i el colesterol, l’artritis, gota, erupcions i irritacions, asma, evita angina pit, cancer etc…
Retarda coagulació sang (compte amb cirugies i ferides profundes. No prendre amb aspirines, ibuprofens, diclofenacs ni eparines).

Cap el 2700 aC (uns 400 anys després del diluvi al planeta Terra), Rea (Eva) vivia els seus últims anys retirada als Camps Elisis, una plana de la muntanya Casio a l’occident extrem del planeta Arc.

Allí cuidava un jardi, amb arbres gegantins de Servera (simbol de Rea), el fruit de les quals eren molt semblants a pomes, les famoses «pomes d’or»

En aquells temps ella era l’encarregada de fabricar l’elixir de la joventut o la immortalitat, el fabulós tresor a mans dels anomenats deus ases comandats per Prometheo, Erebo i Hiperió.

Després del Fimvulvtr aquest «tresor»va pasar a estar custodiat per Caront, fill de Rea i Cronos, que va matar Posidó per impedir que aquest i Brotheas s’apoderesin del licor.

Però, va ser el deu Heli qui es va apoderar del licor i va passar a ser l’encarregat de custodiar-lo durant força temps

Però, Atlas, un dels deus més antics, el principal paper del qual havia estat ser el de guardia del licor de la immortalitat, quan aquest havia estat, unicament, en poder dels titans, va conspirar contra Heli.

Heracles, el gran enemic d’Heli, ajudat per Tifó, va apunyalar-lo i es va per apoderar del «tresor».

Atlas i Tifó van deixar que la deessa Hera, custodiés el licor en un lloc anomenat Hnit-Biorg.

L’inici del ragnarok (la batalla final dels deus en el 508 aC), va ser quan Erebo va agafar el licor a Hera i va fugir.

Llavors Hades i Tifó van sortir embogits i van encendre el món.

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

1.- L’ARBRE I LA PLANTA DE LA IMMORTALITAT

La planta es deia Soma pels hindus, Haoma pels perses, Sibu-Issah-Ir-Amelu pels sumeris i mesopotámics i l’arbre Servera o Vitalia Poma pels nórdics, Pomes d’Or per grecs i romans i sicomor sagrat pels egipcis.

Segons els asiris
L’arbre de la vida i l’arbre de la veritat estaven plantats a l’entrada del Cel

Segons els babilonics (mite d’Adapa)
Adapa (Enós) parla de «l’aliment de la vida» (fruit) i de «l’aigua de la vida» (beguda), que concedeix la saviesa i la immortalitat als deus i als mortals favorits dels deus.

Segons els celtes (gals)
Un dels noms del paradis celta dels gals era Emain Ablach (Emain ric en pomes), a l’illa dels immortals situat a l’oceá occidental (Tartar)

Hi ha un jove anomenat Conla (Urá) i la seva promesa Veni-Usa (Rea)

Conla tenia en les mans una fragant poma que tenia el mateix color que l’or i diu » podrias menjar-te tot el que volguesis de la poma, que mai s’acabaria».

Aquest fruit era de lo que s’alimentaven les dues persones i ni l’edat ni cap enfermetat podia afectar-les.

Segons l’Epopeia de Gilgamesh (resum de les versions acadia, asirio-babilónica i babilónica)
Llavors Utnapistim (Deucalió) finalitza dient a Gilgamesh (Heracles): Vaig a revelar-te un secret dels deus:

Exiteix una planta que es semblant a l’arc cerval groc de mar de la Terra.

Nota:

En altres versions, la planta és com el cambró o espina santa.
La planta brota al fons de les aigües i es troba a gran profunditat sota el mar. Ves en compte, les seves espines et poden punxar les mans, com ho fa la rosa. Si la trobas, hauras trobat la nova vida.

Segons els egipcis (llibre dels morts)
Els deus subsistien gracies a una planta que hi havia al costat d’un llac.

El tipus de sang que circulava per les venes dels deus s’anomenava «Ichor».

Segons els egipcis
El faraó Unis deia que a l’illa més enllá del horitzó oriental del Cel (Eden), paradis d’Aton Ra (Heli) es troven «l’Arbre de la Vida» i el «pou de la vida» (on hi ha la planta espinosa)

Segons els egipcis
El deu sol Ra (Heli) es rentava cada dia la cara en el manantial del Sol i l’arbre de la vida.

Nota:

A l’arbre de la vida els egipcis l’anomenen el Sicomor de Nut (Rea), ja que d’aquesta mena de Sicomor s’extreia el elixir de la vida dels deus (anomenat Nut pels egipcis o hidromel pels nórdics).
Els seus fruits estaven considerades com «l’aliment dels deus»

Segons els filipins (benget)
De vella ja, Dugay (Rea), molt malalta, va encarregar al seu fill Timbugan (Cronos) que anés a consultar al famos metge Kabigat (Atlas) i li diu:

Ves a on neix el Sol (Eden), i quan vegis una casa allí resideix ell i en el seu sotre l’arbre Baliti, que només creix en els cims de les roques. Va trobar Kabigat, que era un home molt maco i que va anar a curar la malalta

Segons els grecs
La «Gran Mare» (Rea) era, com Afrodita, una «retardadora de l’edad anciana» («Ambologera»)

Era la proveedora del fruit de la immortalitat i «personifica l’arbre del Mon»

Segons els hebreus
L’arbre de la vida i la mort es trobava en el Cel de Sehaquim o Ghe, el tercer cel, en mig del jardí d’Eden

Aquest arbre de la Vida, que dona immortalitat, esta situat en la Jerusalem Celeste, en mig de la plaça de la ciutat i sobre les dues ribes del riu. Dona dotze collites, produint fruits cada més. A prop de l’arbre de la Vida en el jardí del’ Eden, está l’arbre del coneixement o de la ciencia, l’arbre del bé i el mal.

Sota l’ombra de l’Arbre de la Vida s’aseia Deu (Theos) quan anava allí de visita

En aquell indret, l’arcangel Miquel (Erebo) oferia sacrificis

Diuen que l’altar del sacrifici que portava el nom del Mesies (Heli), va ser construir al turó de Sió i va ser la primera cosa solida que va crear Deu (Theos)

Nota:

Segons els egipcis, la roca en la que s’asentava el santuari va ser la primera cosa solida creada.

Segons els hindús
AL era el mitic arbre del paradís. D’allí germinen tots els bells fruits de la terra, reservats als escollits

Segons els hindus (Rig Veda Annuwaka X, Sukta VI 5 i 6)
Indra, quan tu vas distribuir, en els diversos habitatges del Cel, les algues que contenen la vida i d’on s’obtenia el suc del soma

Segons els hindús
Soma es una planta de la que s’obté l’amrita (beguda de l’immortalitat).

Soma generalment es tradueix per «suc» i significa «cos».

El soma, «la sang del deu vivent» o elixir de la immortalitat

Amrita és el nectar o beguda que fa immortals als deus. Wishnu el va obtenir furgant l’oceá

Oshadipati: Nom del soma estret d’una planta de l’Himalaya (Celeste) i conferia l’immortalitat als deus.

El soma protegeix el cos, cura l’enfermetat, inflama i ilumina, prolonga la vida i atorga l’immortalitat.

Segons els japonesos shintoistes
L’arbre Saka-ki/ Shaka-Ki estava en el muntanya o mont celestial Kagu

Segons els japonesos
Es parla de l’illa P’eng Lai xinesa amb el nom de Horaizan

Te tres altes muntanyes, en la més alta de les quals creix «l’arbre de la vida»

Aquest arbre te el tronc i les branques d’or, l’arrel de plata i les fulles i els fruits com gemnes.

També es parla del «fong de l’immortalitat» que creix a l’abric d’un dels arbres sants, el pí.

Es creu que «l’herba de l’immortalitat» creixeia a l’illa sagrada a més del «fong sagrat»

Nota:

Hi ha un bolet amb el nom de Reishi (Lingzhi pels xinesos), anomenat el fong de la immortalitat per les seves propietats

Segons els maies
Un gran arbre en flor creix en el centre de la Terra i esten les seves branques al cel i les seves arrels fins l’inframón. Uneix així tots els regnes de l’univers en un simbol de vida i fertilitat

Segons els perses/ Iranis

Nota:

L’Haoma dels perses-iranis equival al soma dels hindús

L’Haoma era una Planta a traves de la qual es destilava una beguda alcoholica.

Qui la bebia quedava inmunitzat contra enfermetats i infeccions i per tant es tornava immortal.

Ahura Mazda es va preocupar que l’Haoma creixes junt a l’arbre sagrat.

Segons els romans
Un dels treballs d’Hercules (Heracles) va ser anar a buscar les pomes d’or del jardí de les Hesperides, situat al llunyá occident, (planeta Arc) a les vessants de l’Atlas, allá on es posa el Sol.

Aquestes pomes atorgaven la vida eterna a qui les menjava i eren un regal de boda de Gea a Hera.

Una serp les vigilava

Segons els nórdics (Eddas)
L’Edda parla dels «Fruits de vida», anomenats «Vitalia Poma», que concedeixen una eterna joventut.

Segons els sumeris
La planta de la immortalitat era Sibu-Issah-Ir-Amelu.

Inmortalitat, la vida que disfruten els deus, és Balatu.

Quan els deus van crear els humans, els hi van asignar la mort i es van reservar la immortalitat per a ells, els deus

2.- COMPOSICIÓ DE LA BEGUDA DE LA IMMORTALITAT

L’Haoma (beguda de la planta haoma) dels perses, l’ambrosia o hidromeld els nordics o el Pergunam Harmala en llatí.

L’Amrita (beguda de la planta soma dels hindús, odreir dels germánics

Segons els celtes (Irlanda, Ulster, Ligurs, etc.)
Tot i que la planta de la immortalitat ja era coneguda pels deus, Finn va ser el descubridor de com destilar-la per obtenir un licor alcoholic, agradable al paladar i que es podia beure facilment.

Segons els nórdics (germánics)
Odreir és l’hidromel

Proporcionava equilibri, saviesa i poesia.

Els nans l’obtenien barrejant mel amb la sang de Kvasir («suc de bayas»)

Nota:

Kvasir/ QV-Aser és també un deu.
D’ell deriva la beguda alcoholica kvase (norrueg) o Kvas (rus).

Segons els perses/ Iranis
L’Haoma era una Planta a traves de la qual es destilava una beguda alcoholica.

Qui la bebia quedava inmunitzat contra enfermetats i infeccions i per tant es tornava immortal.

3- HISTORIA DEL ELIXIR

Segons els celtes (Irlanda, Ulster, Ligurs, etc.)
Finn el pel-roig (pare adoptiu de Deucalió/ Noé), era alquimista, destilador de drogues alqímiques i inventor de la medicina com a ciencia. Va ser el descubridor de com destilar la planta de la immortalitat per obtenir un licor alcoholic, agradable al paladar i que es podia beure facilment.

Ell mateix, que es va fer coper reial, també bebia la beguda de l’immortalitat de forma assidua, mentres jugava a escacs.

Tenia una cassola en la que, a foc lent, feia receptes per curar malalts i ferits o resuscitar els morts

A traves de Dagda (Zeus), Lugh 1º (Finn) va fer lliurament al poble dels Thuata de Danan (fills de Rea) de la casola que alimentava i ressuscitava als morts.

Segons els hindús
Wishnu va obtenir lp’amrita furgant l’oceá primordial (Nun) amb la muntanya Mandara primordial (Nun) amb la muntanya Mandara.

L’amrita estava reservat als deus del paradís de Vishnu (Kaos) i Brahma (Kadmo)

La va distribuir entre els deus però no entre els asura, aquests però se les van ingeniar per extreure el licor immortal de l’oceá.

Segons els hindus (Rig Veda Annuwaka X, Sukta VI 5 i 6)
«Indra, quan tu vas distribuir, en els diversos habitatges del Cel, les algues que contenen la vida i que havien de restar ocultes, animat pel suc del soma vas correr cap el combat i vas matar Vritra (asteroide)

Segons els nórdics (escandinaus)
Filgya (Rea) poseia les pindoles que donaven l’immortalitat.

Segons els nórdics (samis o lapons)
Mader-Akka (Rea) tenia com a simbol la servera (asociada a la immortalitat)

Segons els xinesos
Yi (Heracles) va anar a buscar l’elixir de la immortalitat que poseia la Reina Mare d’Occident (Rea), deessa tiránica que vivia en la muntanya Kun-Lun (Casio).

Segons els nórdics (germánics)
L’inici del ragnarok (la batalla final dels deus) és a causa del robatori de l’hiodromel (que Iwalde/ Atlas havia donat a Suttung/ Tifó i que estava en mans de Gunland/ Hera)

Va ser robada per Suttung, el gegant, i va ser confiada a la filla d’aquest Gunland/Gundloch perquè la custodies en un lloc anomenat Hnit-Biorg.

Iwalde va trencar el jurament als deus. Va atacar Mani (la deessa Lluna), la va matar i la va cremar.

Llavors se’n va anar a la mansió de Sutr i Suttung, el gegant centinella del muspelheim.

Iwalde li va lliurar l’hidromel a Suttung i aquest, en recompensa, li va donar la seva filla Gunland/ Hera

Odin (Erebo) va agafar l’hidromel a Gunland i va fugir.

Llavors va ser quan Sutr va sortir, va vengar el mal fet a Gunland i va encendre el món.

Segons els xinesos taoistes
Zhang Tian Shi (Finn) havia aconseguit elaborar una beuratgea amb la que es podia aconseguir la immortalitat.

Però, com li podien robar, va demanar a l’Emperador de Jade (Cronos) que li enviés algun per custodiar-lo. Aquest va enviar Zhao Gong Ming (Heli)

Zhao Gong Ming podia controlar els llampecs i els tróns, protegir a la humanitat de desastres naturals i plagues i aconseguir tresors i riqueses. Aquest deu te el simbol de la prosperitat i la sort

Nota:

Heli és el patró de la bona sort

4.- El GRIAL

Nota:

Segons les tradicions orals, la copa del Sant Sopar estava fet d’un compost desconegut, que ni es podia fondre, ni ser destruit. Tenia una cullera a la base, estava adornat amb joies i decorat amb una serp i raim. Deien que l’havia tingut Abraham, que l’havia portat de la terra de Semiramis (Babilonia)
Perdut i finalment venut pels sacerdots del temple de Jerusalem va ser finalment comprat per Serafina i utilitzat per Jesus en diverses ocasions)

Segons els grecs
Heli que com a simbols te el licor de la immortalitat i una copa o bol de pedra (que després va substituir per una copa d’or), s’alimenta d’una planta mágica que creix a l’illa dels benaurats

Theos va prohibir Helios de no apareixer, per impedir als gegants alimentar-se de l’herba mágica que podia fer-los immortals

Simbols d’Heli eren el pa el vi i la poma i altres noms d’Heli eren Dido-Nysios, el que dona el vi o la serp del vi

Segons els hindús
Entre els hindus, el grial correspon al Samudra, copa o vas sacrifical que conte el soma, «la sang del deu», «la sang del deu vivent» o elixir de la immortalitat

Segons els nórdics
Freir (Heli), tenia una copa o vas d’or (forjat pel nan Sindres). La seva era una brillantor tant lluminosa que aclaria la nit més obscura

Segons els xinesos taoistes
La copa o calze és el Kuan-Yin (igual al nom de Gea). Conté el nectar de l’immortalitat, la compasió i la saviesa.

5.- HERACLES BUSCA LA IMMORTALITAT

Segons l’Epopeia de Gilgamesh (resum de les versions acadia, asirio-babilónica i babilónica)

Gilgamesh (Heracles) va anar a cercar la «planta de la vida» (la planta de la immortalitat)

Gilgamesh es va introduir en la cova de la muntanya Mashi/ Mashu (Gebel-barkal del masis Casio), el turó on es posa el Sol. Després de pasar a través d’un tunel tenebros, de 12 legues (81 kilmetres) de longuitut, va arrivar a un jardí. a la riba del mar on dels arbres penjaven joies que pertanyien a Siduri (Rea/ Eva).

Va poder observar la meitat del jardí i l’enlluarnant esplendor del palau de la deessa Siduri (Rea), qui li va ensenyar com arrivar a l’illa on vivia el seu avantpassat Utnapistim/ Pir-Naphisthum (Deucalió/ Noé).

Gilgamesh, no es va quedar allí i va seguir el viatge.

Gilgamesh explica llavors a Ursanabi (Hellen, fill de Deucalió) que, si la troba, portará la planta a Uruk

Li diu: Faré menjar la planta el nom de la qual será: «l’home torna a ser jove quan és vell»

Gilgamesh enrola Ursh-Nabi (Helen, fill de Deucalió), «el pilot de l’arca» i va a buscar Utnapistim, que esta a l’altra vora d’un mar perillós que només Utu/ Samás (Heli) pot travesar. Aquest mar esta barrat per «les aigües de la mort»

Gilgamesh, com un toro, es va dirigir a la «Gran Terra», «el pais dels vius» (Tilmun), al voltant de l’Hursag, la muntanya que produeix tot tipus de vi, mel, arbres, or, plata gran bestiar, bens i d’altres criatures de quatre potes.

Aquest pais, el pais dels cedres, está sota la tutela d’Utu (Heli) i te com guardiá al terrible Hu-wawa.(Cerbero).

Gilgamesh arriva a la frontera, que separa les regións dels mortals de la dels immortals. Un gran riu separa les dues regions. Allí veu Utnapistim qui li parla del diluvi.

Acaba la conversa sobre el diluvi i li diu a Gilgamesh: I així em vaig reunir amb els deus, que em van fer viure amb ells lluny, en el naixement dels dos grans rius, on es troba l’illa dels benaurats.

La dona d’Utnapistim força al seu marit a revelar-li a Gilgamesh el secret dels deus.

Llavors Utnapistim finalitza dient: Vaig a revelar-te un secret dels deus: Exiteix una planta que es semblant a l’arc cerval groc de mar de la Terra.

Nota:

En altres versions, la planta és com el cambró o espina santa.

La planta brota al fons de les aigües i es troba a gran profunditat sota el mar. Ves en compte, les seves espines et poden punxar les mans, com ho fa la rosa. Si la trobas, hauras trobat la nova vida.

Després de caminar 30 llegües (202 kms), Gilgamesh va decidir passar la nit prop d’un pou (on hi havia la planta).

Després, Gilgamesh es va lligar pedres als peus, es va submergir en el pou i va agafar la planta,

La planta de la immortalitat es deia Sibu-Issah-Ir-Amelu i la immortalitat Balatu, que significa la vida que disfrutan els deus.

Havia pogut agafar la planta, però, finalment, una serp d’aquell pou (Ereshkigal/ Cora) li va robar.

Segons els grecs
Heracles) arriva al jardí de les hesperides, després d’alliberar Prometeus i roba les pomes d’or del seu jardí, abans de dirigir-se als inferns.

Segons els japonesos
L’heroi Sentaro (Heracles) temia morir-se i va parlar amb un sant immortal (Deucalió/ Noé) perque l’ajudés a obtenir «a planta de la immortalitat»

Aquest sant li va facilitar un ocell grua, fet amb paper, per que,quan algú montava sobre d’ell, tornava a la vida. Aquest ocell de paper va portar Sentaro a través de l’Oceá fins al Monte Horai.

En la muntanya Horai (Sió) va trobar l’planta i va menjar de la planta que donava la vida

Segons els romans
Hercules (a l’igual que el Gilgamesh mesopotámic), va baixar als inferns per una caverna en Heraclea, en el Ponto.

En aquesta caverna hi havia una planta verinosa anomenada acónit.

Diuen que aquesta planta va neixer de l’escuma del Can Cerbero quan Hercules va baixar atreure’l dels inferns

Un dels treballs va ser anar a buscar les pomes d’or del jardí de les Hesperides, situat al llunyá occident, (planeta Arc) a les vessants de l’Atlas, allá on es posa el Sol.

Segons els xinesos
Yi, Hou Yi o How Chi (Heracles) després d’eliminar als 10 sols (episodi de l’asteroide Vitra), va anar a buscar l’elixir de la immortalitat que poseia la Reina Mare d’Occident (Rea), deessa tiránica que vivia en la muntanya Kun-Lun (Casio). La deessa li va donar només dues racions de l’elixir.

Yi li va oferir a la seva dona Chang E (Cora, la deessa serp), que li va robar les dues racions i ell va continuar sent un mortal.

Resum

Tots els textos mitológics parlen de la ressurecció, però no com una tornada a la vida després de la mort, sinó com una mena de «despertar».

Hi havien deus de la medicina especialitzats en ressuscitar, com Apol.lo o Hermes, que són anomenats «Anablesin Thanatoio»,en grec o Anistesi Tethneotas (segons Pausanias) és a dir, «Retardador de la mort» o «el que refusa la mort». Ensenyaven a altres metges l’art de retardar la mort.

Resusscitar no era facil, era un privilegi, només a l’abast d’uns pocs.

Segons els maies
Cam-Az-Otz (Hades) va donar mort a Hun-Ahpu (Osiris) i el va decapitar, però els sabis van poder-lo reconstruir. No els hi va ser facil reconstruir el rostre, però van aconseguir una obra perfecta, d’hermosa aparença i va poder recobrar la parla. No sentia cap dolor.

Segons els filipins (Kalinges)
Hi havia morts que per haver tingut una vida extraodinaria, superior a la de la resta de criatures, com per exemple; deus majors, alguns reis o personatges singulars fosin deus o humans se’ls intentava ressuscitar sempre, si les condicions ho permetien. Eren anomenats Pinading

Però, la resta de persones anomenats de forma general Anito (avantpassats), deus menors, herois o humans (especialment del Planeta Arc), podien ser o no ressuscitats.

Quan els hi permetien ser ressuscitats, s’anomenaven Maman

Hi havia una tercera clase de personatges, que ja havien patit una mort i, per tant, ja havien passat, al menys una vegada per el «Més Enllá» (Hades).

Aquests podien percebre l’anomenada llum vermella (com en un dia plujos prop de la posta de Sol). Però si estaven en contacte amb altres persones, li podien encomenar malalties.

Nota:

Moltes mitologies ens parlen que el contacte amb persones resuscitades podia resultar un perill per la salut. En cap cas, una persona viva podia entrar en el lloc on residien temporalment els ressuscitats (abans de de reintegrar-se a la vida normal), ni podien tenir contacte fisic proper amb ells, i molt menys menys menjar allí, ja que existia un risc molt alt de contaminació.

Fases
Quan una persona moria i se’l volia ressuscitar, s’introduia el cos del mort en un recipient de cerámica plé d’una mena de liquid conservant i se’l portava el més aviat posible als llocs de ressurecció.

En l’illa Batubela (n.e de Ceram, Indonesia), encara conservaven la tradició de posar els difunts recents en una mena d’amfores anomenades Bigan, similar a les romanes trovades a Empuries (Costa Brava).

Paralel.lament s’iniciava el procediment, que constava de diverses fases.

1. Tribunal d’entrada. La vida del mort es portada davant del tribunal davant de 42 jutges per si es posible tecnicament ressuscitar al mort (davant del seu estat físic malmés) i si aquest es mereixedor de ser ressuscitat.
2. Procés de ressurrecció. Dura tres dies
3. Quarentena. Dura 49 dies
4. Recuperació i purificació: Estancia a l’Hades sense poder sortir. Dura 9 anys
5. Tribunal de sortida
6. Destí final

 

1ª Fase: Tribunal d’entrada
De fet, quan un deu moria, se’l portava rápidament al mon inferior, on, un tribunal decidia si era mereixedor o no de ser ressuscitat i de reencarnarse.

Però, no tothom podia ressuscitar, el mort en accident o guerra, on era imposible reconstruir les parts més importants i vitals del cos, no podia ser tornat a la vida.

Nota:

Osiris (Abel) va morir dues vegades. La primera a mans del seu germá Hades (Cain) i va poder ser ressuscitat. Per contra la segona vegada, a mans de Tifó, no va poder ser ressucitat a causa del temps que havia passat i de que Tifó, el va escuarterar en molts troços i va amagar-los.
Isis, però, va poder clonar-lo i així va neixer Apol.lo.

Segons els egipcis
Durant el tribunal d’Ósiris, per exemple, en presencia de 42 judges, Hermes havia de registrar el nom del mort i examinar les accions de la seva vida.

Segons els xinesos
Cheng-Huang (Hermes) registra el nom del mort i examina les accions de la seva vida.

2ª Fase: Procés de ressurrecció

Segons els grecs
Quan el cos entrava en el mon inferior per ressuscitar-lo, durant tres dies i tres nits, la divinitat rebia un tractament especific, després se la banyava per treure-li l’olor cadaverica.

Segons Pausanies
Hercules va baixar als inferns i va ressucitar.

Nota:

El mateix que reflecteix un text sobre Bastraz, l’Hercules oseta.

Una fletxa li va ferir el peu. Al cap de tres dies i tres nits la ferida va sanar.

Nota:

Després de mort, la baixada al mon inferior dels anomenats reis pastors o pescadors (com Heli, Osiris, Hermes, Zeus, Hercules etc.), sempre dura tres tres dies i tres nits. Després d’aquest temps ressuciten.
Aquest ritual mitológic també es reflecteix en la mort i ressurrecció de Jesús, és, segons els evangelis, també considerat un rei-pastor o rei-pescador.

Tot i així, els trets fisics dels que han estat ressuscitats podien canviar radicalment, com va passar amb Rea (Eva) o amb Cora, que, de estar considerades com dones de gran bellesa, van passar a tenir un fisic monstruós després de ser ressuscitades.

Algun deus van morir i resuscitar més d’una vegada.

3ª Fase: Quarentena

Segons els grecs
Quan despertava, se’l mantenia durant 49 dies (la quarentena), interrogan-lo, i controlant-li el grau de purificació (estat de salut). Llavors, si passava la prova, se l’obligava a residir durant nou anys en l’Hades, sense tenir cap mena de contacte amb persones vives (molt perillós pels altres), menjant només determinats aliments i bebent liquids especials.

Segons els xinesos
Despres de 49 dies d’interrogatoris, s’envia l’anima davant de Tsiang (Hades)

Les ánimes meritories s’envien al Kun-Lun (Camps Elisis, paradis de Cronos)

Els culpables s’envien a d’altres sectors

Després de l’expiació, l’anima arriva al desé sector, on el judge Sien (Osiris) evalua el grau de purificació estat de salut) i li dona permís per reencarnar-se

4ª Fase: Recuperació i purificació

Segons els grecs
Després de la Quarentena, si passava la prova, se ‘obligava a residir durant nou anys al l’Hades, sense tenir cap mena de contacte amb persones vives (molt perillós pels altres), menjant només determinats aliments i bebent liquids especials.

Segons els grecs
La regió de l’Hades no tenia res a veure amb els inferns, ni era cap lloc de castig.

L’Hades es un lloc subterrani delimitat pel riu Estige (planeta Arc).

Allí els difunts (després de ser ressuscitats) pasaven una existencia trista i melancólica en ser privades de la llum de l’estrella Sirius (l’Hades és un lloc ombrivol i humit) i de la llibertat.

La topografia de la regió es similar a la terrena, amb rius, camps, ciutats i tribunals.

5.-Tribunal de sortida

Es procedia a un «rentat de cervell» (bany en el riu Leteo) perque el ressuscitat oblides aquells anys.

Segons els grecs
Abans de deixar el món inferior, el ressuscitat reb, de l»últim guardiá, la beguda de l’oblit.

Segons els xinesos
Després de l’expiació, l’anima arriva al desé sector, on el judge Sien (Osiris), evalua el grau de purificació (estat de salut) i li dona permís per reencarnar-se.

Abans de deixar el Ti-Yu l’anima reb de Meng-Po-Niang-Niang (L’últim guardiá) la Mi-Hueng-Tang (beguda de l’oblit).

Segons Plató
Passats 9 anys el ressuscitat pot tornar a viure una existencia terrenal normal.

Segons Olató
La deessa Cora, torna les animes a la Terra una vegada han pagat durant 9 anys pel seu pecat i viure, novament, una existencia terrenal
Tots els ressuscitats rebien automaticament l’honor de ser divinitzats, és a dir, a ser considerats deus.

6.- Destí final

Nota:

No tothom que sortia a la vida normal, després de ser ressuscitat, mantenia el seu fisic igual que abans. Les deeses Cora i Rea (Eva), després de ser ressuscitades, van quedar amb un fisic espantós, i el deu Urá (Adam) va quedar amb un fisic molt limitat. En canvi, els deus Osiris o Apol.lo van quedar amb físics molts semblants als de la seva vida anterior.

Segons els grecs
En temps de Cronos, hi havia una llei que deia que, tot mortal que portés una vida justa i pietosa, anés a viure, després de la seva mort, als Camps Elisis), on podria gaudir d’una perfecta felicitat.

Per contra, els injustos, impius i mentiders, anaven castigats al Tartar.

Segons els grecs (Hesiode)
A diferencia dels deus, els mortals que han anat a l’Hades i han estat ressuscitats, mai més tornen al món (només se’ls deixa sortir de l’Hades de forma molt excepcional).

Segons els xinesos
Les ánimes meritories s’envien al Kun-Lun (Camps Elisis, paradis de Cronos)

Els culpables s’envien a d’altres sectors

Que diu la ciencia avui?
La ressurecció pot semblar una utopia, però, la ciencia, des de fa poc ja comença a fer algunes pases en aquest sentit (p.e la reanimació per electrochoc)

De fet, avui se sap que el cos humá podria viure mil anys o més si certes glandules continuesin funcionant.

La glandula Pineal (al cervell, sota el Corpus Callosun), per exemple, mai ha funcionat en l’humá modern, però es creu que estava relacionada amb la renovació de les estructures cel.lulars.

Tot i desconeixer la seva funció, si se li tallen les seves conexions la persona mor immediatament.

Una altra glandula, la glandula Timo (estèrnum), deixa de funcionar a la pubertat.

Les glandules paratiroides pateixen també ajustos de funcionament a la pubertat.

La mort (en sentit biológic), com a cese de l’activitat bioquimica, va apareixer just al mateix temps que es va activar el sistema de reproducció sexual.

Els primers organismes es perpetuaven fent copies exactes del seu material genétic, que es transmitien de pares a fills per simple partició.

D’aquesta manera mai morien, eren realment, eternament joves.

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons tribus d’America del Nord
Abans l’home podia resuscitar. Ara no es posible. Abans, o no es moria o es ressuscitava.

La vida humana a la Terra es ara breu.

America Con Sud (Els Selk’nam, Yamana i Aonik’Enk)
Consideren que en el primer temps la vida era eterna.

Abans es produia un procés d’envelliment i quan arribaven al límit del cansament s’estiraven on els hi venia de gust per disfrutar d’un somni profund dels que despertaven rejovenits.

Després Cenuke (Theos) els rentava per eliminar l’olor cadaverica que els cobria.

Les divinitats eren humans com els d’ara, però vivien eternament, dormien i ressuscitaven.

Segons Australia (Wotjobaluk)
A l’inici quan els homes morien la (deessa) Lluna deia: «Aixecat» i ells tornaven a la vida.

Però hi havia llavors un home vell que va dir: Deixa que segueixin morts»

Llavors, cap més va tornar a la vida.

Segons els babilónics

Nota:

Quan els deus baixen als inferns es que han mort i han de ressuscitar. Pel que sembla, l’aspecte dels ressuscitats no era gaire bó (com per exemple quan Urá/ Adam va anar a veure Rea/ Eva a l’Hades i es queda espantat de veure fisic de Rea).

Innana (Isis) baixa als inferns per veure Tamuz (Osiris).

Quan Ishtar (Isis) recobra la vida, Ereshkigal (Cora) ordena que «arreglin» Tamuz (Osiris) perque tingui un aspecte «atractiu i content » quan es trobi amb Innana.

Nota:

En una secció del cel, existeixen unes gerres on hi han les animes de cada persona viva Hi ha indicis que les persones que havien mort però havien de ser ser ressuscitades, es mantenien dins d’unes grans gerres. En les illes Batubela (n.e de CERAM), tenen com unes anfores anomenades BIGAN, on creuen que resideixen els difunts (com les amfores romanes d’Ampuries, nord-est de Catalunya).

Segons la Biblia (EC 3: 19-20)
De fet el destí dels humans és la sort dels animals, tots tenen el mateix destí.

Tant uns com els altres moren, ja que tots tenen el mateix alé.

En res superen els humans a les besties, ja que tot és alé insignificant i inutil tots aniran al mateix lloc.

Tots veuen la pols i tots tornen a la pols.

Qui pot asegurar que l’alé de l’home puja cap amunt i l’alé de les besties.cap a baix a la terra?

Segons els cananeus (un text d’Ugarit KTU 1-16-I)
Els reis, malgrat ser fills d’El (Cronos), moren com la resta de mortals.

Però la seva mort els hi dona accés al panteó dels immortals i entren a formar part dels MLK LM/Malikuma (reis eterns. Mlk és rei/ LM etern)

Segons els cananeus
La resurrecció de Melkart (Heracles) és «Egersis»

Nota:

Curiosament és el mateix terme que l’evangelista Sant Mateu utilitza per la ressurrecció de Jesús i és sinonim de despertar (despertar no per ell mateix sinó pel poder diví extern, que utilitza les veus dels sacerdots per fer el prodigi).

Els textos cananeus de Meskene (Emar) del II mileni aC. que fan referencia al ritus de la mort i de la resurecció, diuen el mateix

Segons els egipcis
Ningu es immortal en aquest món …ni els deus

Segons els escites (cherqueses i osetes)

En lluita contra els gegants, una fletxa fereix Batraz (Heracles) en el peu. Al cap de tres dies i tres nits (ressuscita) la ferida va sanar

Segons els evangelis (Nou Testament)

Diu Sant Pau: «Crist va ser ressuscitat pel poder del Pare»

Nota:

En aquells temps, el «Pare» feia referencia al deu Heli.

Segons els grecs (Plató en Gorgias)
En temps de Cronos hi havia la regla sempre valida: Tot mortal que portés una vida justa i pietosa, anes a viure, després de la seva mort, a les Illes Afortunades, on gaudia d’una perfecta felicitat.

Per contra, els injustos i impius anaven al Tartar

Segons els grecs (Sofocles)
Sofocles a Electra utilitza el terme Exanistemi, que vol dir resuscitar als morts.

Segons els grecs
L’anomenat Hades no tenia res a veure amb els inferns ni era cap lloc de castig

L’Hades es un lloc subterrani delimitat pel riu Estige. Allí les animes dels difunts pasen una existencia melancólica en ser privades de la llum del Sol.

Segons els grecs (Hesiode. L’Escut)
Als mortals que han anat al seu regne i han estat ressuscitats, mai els torna.

Segons els grecs
Deu de la medicina (Hermes). És un Anablesin Thanatoio, és a dir, «Retardador de la mort» o «el que refusa la mort». Havia ensenyat als metges l’art de retardar la mort.

Segons els grecs (Pausanies)
Hercules (Heracles segons Pausanies) va baixar en espectre (mort) als inferns de Plutó (Hades) i va pujar en esperit (deu) a l’Olimp per reunir-se amb el seu pare Zeus.

Pausanies diu d’Asclepios (Hermes) que tenia la capacitat de resuscitar als morts

Anistesi Tethneotas (el text hebreu utilitza Yaqas, que vol dir despertar)

Per Jesus s’utilitza Egeiro i també surten els termes Anastasis i Anistemi.

Segons els hebreus
La paraula ressurrecció és la traducció de la paraula grega Anastasis que vol dir: «acció de posar-se dempeus novament»

En hebreu és: Teji-Yath Ham-Me-Thim, que vol dir» reanimació dels morts».

Segons els romans (Galeno a «Comentari a els apotegmes d’Hipócrates»)
És conegut que Esculapi (Hermes) va ser elevat als ángels en una columna de foc, cosa semblant a la que es refereix també amb respecte a Dionisi (Heli), Hercules (Heracles) i altres que van treballar en benefici de la humanitat»

Nota:

Osiris, Heli, Hercules i d’altres, quan van morir van ser ser portats al Cel on, els van poder resuscitar. Tot i així, al final van acabar morint per causes violentes.

Segons els sumeris (Epopeia de Gilgamesh)
Els grans deus Annunaki atorgan mort o vida, però, la data dela mort, roman oculta per a tots.

RESUM

La mitologia considera a personatges dediferents races divines com els nostres auténtics ancestres.

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons Africa (els Ashanti de Ghana)

Cada persona poseeix una minuscula part de la deidat creadora, una particula divina, un Kra (gen)

Tot procedeix de dotze ntoros (animes/ avantpassats) diferents i cada persona te una barreixa d’elles:

Segons Africa (Costa d’Or)

L’humá no conserva la mateixa forma que va rebre de Deu a l’instant de la creació i molts humans han canviat de lloc.

Segons els asteques (mexiques)

«L’essencia» de la divinitat, patró que atorga als seus fills humans, amb la part de substancia divina, diposita en els seus cors les diferencies i particuliaritats etniques.

Dins cada criatura hi ha, invisible com la seva anima, un esser diví que va viure les aventures mítiques en un altre temps (herencia ghenética), esser que conserva les seves capacitats del’intel.lecte i, amb el qual, els homes savis, poden comunicar-se.

Les divinitats patró. acompanyen al seu grup humá des de les boques de la muntanya mare fins a la terra promesa (Divisió del món). Llavors, al final de l’exode, el deu (guardiá de la tribu) anava a viure a la muntanya més propera que li servia de llar i, des d’allí, protegia al seu grup a canvi de fidelitat.

Cada membre del grup, tenia en el seu cor una part de l’anima del seu deu patró.

Però, la quantitat de la força divina no era igual en tots. Aquests van ser els linatges governants, eren homes-deu o governants semi-divins inflamats de la saviesa divina i sobrenatural.

Els deus tenien les seves vivendes propies amb l’accés vedat als humans.

Poblaven els més alts nivells celestes, els tenebrosos pisos de l’inframon i l’interior dels cinc arbres cósmics plantats en el centre del món i en els quatre racons de la Terra que sostenien el Cel.

Segons els celtes

Els celtes no veien als seus deus com els seus creadors, sinó com els seus autentics ancestres 

Segons els drusos (catecisme dels drusos)

Els humans van ser creats pels «Fills de Deu» (descendents de Seth/ Tifó) que van baixar a la Terra.

Segons els egipcis

L’individu estava dotat de: Cos i ment material (Bha), el Kha i l’Akh

Knum (Prometheo) va crear l’home i el va dotar de dos parts, el cos (mortal i nomes materia) i el Ka
(etern)

L’unió del Kha i el Bha equival a l’anima. Doble immaterial i invisible del Akh

En morir «el Ba torna al seu Ka» s’uneixen en un llaç etern per juntar-se amb els deus i entrar en una altra dimensió.
Kha/ Khu:

L’anima espiritual. Significa raó/ inteligencia. És l’alé vital. No és visible. Es immortal
Part espiritual de la persona, alentada per Ra en el seu naixement i que l’abandona a la mort
Replica exacta, un veritable doble del cos
No correspon exactament al nostre concepte d’anima
El Ka és part integrant del gran esperit universal del moviment (electricitat)i que transmet la vida a tots els essers
Quan l’home mor el Ka surt del cos (aura) i després retorna donant voltes al voltant del sepulcre durant tres dies. Després de tres dies es fon en l’Absolut (ones que es dispersen per l’univers per tota l’eternitat.
Els animals també tenen Ka.

Bha:

Significa consciencia. Equival a la consciencia en la ment del cos material. És mortal
Identificable amb la conciencia/ subjecte individual /amb el bajatge d’informacions d’un esser concret.
Els animals tenen el Ka però els hi falta el Ba
Sofreix un gradual proces d’alimentació i recuperació, bebent o alimentant-se en una font
Nota: El coneixement.

Akh:

Principi espiritual més alt de l’individu i dotat de les caracteristiques de l’individu. Equival a l’herencia genética (ADN)
Originariament només se li donava iomportancia als faraons i als deus

Nota: 

Segons els «psiquics», el clarivident veu, a més del cos material, uns altres dos cosos:

1. 1. Cos astral (reflecteix sensacions, emocions i desitjos). Correspon al Ka (electricitat de l’individu i les ones, eternes. produides per la seva ment i la seva veu)
   2. Cos mental o terei (reflecteix els pensaments). Correspon al Ba (la ment de l’individu, mortal)

El pla psiquic produeix unes formes flotants, com una mena de radiació cromática aura.

Les emanacions del camp vibratori de l’esser huma tenen forma d’ou, tot i que aquesta mena de nuvol es va debilitant a mesura que les ones de l’aura s’allunyen de l’emisor.

 

Segons el grec Plató (Politica):

Els deus havien rebut en herencia les diferents parts de l’univers, que governaven per regions i els remats d’animals, dividits per especies, dependien de daimons que eren com pastors divins. 

Nota: 

La raça dels daimons es correspon a la generació d’Osiris i Isis, és a dir els ‘angels o olimpics..

En aquell temps (Raça d’Or), doncs, els humans no tenien ni ciutats, ni dones, ni fills. 

Neixien tots de la terra (deesa terra) sense cap record d’aquells que els havien precedit.

Recollien els fruits dels arbres en abundancia, fruits que brotaven per si mateixos,

Vivien a l’aire lliure, nusos, dormint inclus en el terra, ja que no tenien que patir el rigor de les estacions, perque aquestes no es diferenciaven i trobaven per tota la superficie de la terra, herba espesa sobre la que podien estirar-se.

(Nota: Veure el Vayu-Purana, dels hindus, l’edat perfecta)

Segons els grecs (Pitágoras)

Instruit pels caldeus, va dir que els homes virtuosos i utils als mortals figuraven després d’aquesta vida en la categoria de deus.

Segons els grecs (Homer)

Els humans som descendents dels déus.

Segons els grecs (Hesiode «Els treballs i els dies») 

Les primera de les races humanes (raça d’or) eren com déus sense penes al cor, molt allunyats illiures de dolors i pesars. 

No estaven subjectes ni a la vellesa ni a l’enfermetat. Ningu havia de treballar.

Es vivia de la llet i la mel que abundaven. 

Recollien els fruits sense esforç. Vivien com deus, amb el cor lliure de preocupacions, sense ni fatiga ni miseria

No hi havia tristesa.

Els humans parlaven directament amb els deus i menjaven amb ells i les dones mortals, tenien fills amb ells. 

Tots ells van morir, com si quedesin adormits, pero van continuar existint en forma d’esperits (deus) per protegir als humans, ja que existien en época de Cronos els anomenats «Guardians dels humans mortals».

Aquesta raça va acabar enfonsant-se en les profunditats de la Terra.

Alguns diuen que l’era daurada va acabar quan els humans van familiaritzar-se massa amb els deus, demostrant arrogancia i despreci. 

Alguns afirmaven que eren tant forts i sabis com els deus.

Quan aquests primers habitants del mon van retornar a la terra les seves despulles mortals, Theos va fer d’ells deus benefactors (la raça de plata posterior, amb els satirs i olimpics, entre d’altres))

Els homes de l’edat d’or, escapaven doncs de tots els mals, excepte de la mort.

Segons el grec Plató (El Banquet)

Primera subraça de plata: Els asexuats:

A causa de l’androginia, la raça s’anava estingint, ja que aquests essers androgins no concebien l’un en l’altre, sino dispersant la seva llavor per terra com les cigales.

Theos, conmogut per la pietat va imaginar una solució.

Va posar davant els organs de generació que abans havien estat darrera.

D’aquesta manera l’amor ens permet retrovar la nostra primitiva unitat, reunint les meitats separades i reviure així la nostra antiga perfecció.

Segons els hebreus (Zohar)

Deu va crear el cos de l’home a imatge de les criatures del món superior.

Els humans estàn fets de cervell i la seva envoltura és el cos i l’esperit. 

Deu va crear l’home així que, dintre d’ell esta una part de tots els esperits celestials (ADN)

La persona humana és la sintesi de tots els sephirot. Deu la va crear a la imatge dels deu sephirots (els deu deus creadors).

Tot el que existeix a la Terra esta format segons el model del món superior.

No hi ha cosa aquí a la Terra que no tingui el seu doble en el món superior (Cel)

En el món futur l’home estara una altra vegada vinculat a l’arbre de la vida i la mort, mort que desapareixera del món. 

Segons els hindus (les lleis de Manu) 

Els Rishis o Pitris són set i d’ells son descendents tots els essers vius. 

Nota: 

Els rishis equivalen als set Amchaspands (perses) o als set cabirs (helens) o a l’heptanónida dels egipcis tebans.

Tots ells tenien la seva correspondencia amb els dies de la setmana i amb els set planetes.

Segons els Perses/iranis (El Vendidad)

Segons els iranis el «Fravashi o Fravarshi» és l’esencia espiritual de l’anima

Anomenen Fravarshi la part immortal d’un individu, alló que no mor en l’home.

No només els humans estan dotats d’un Fravarshi, sinó també els deus, el foc, el firmament, les plantes i les aigües. 

Preexistent a la materia

Esta destinada a unir-se a l’anima després de la mort corporal per fer-la imperible.

Els Fravashi són els dobles espirituals (similars als angels de la guarda o manes).

Els ocultistes diuen: «L’ego superior o el doble diví».

En algunes obres mazdeistes és l’home intern immortal o l’ego que es reencarna i que existeix abans que el cos fisic i que sobreviu a tots els coses de que es reverteix.

Segons els perses/ Iranis (Hadokht dels iranis)

Després de la mort, l’anima roman sobre el cos durant tres dies

El primer l’anima contempla les paraules de la seva vida pasada

El segon contempla els pensaments

El tercer contempla els fets.

Al final del temps, en el juici final, tots ressuscitaran i el cos i anima reunits seran juntats com una  unitat. Abans l’anima va al Cel, a l’Hamestagan o purgatori o  al’infern segons la conducta.

(Llocs del planeta Arc)

Previament son portades a traves del Pont Chinvat on després hi ha la bifurcació cap a un lloc o l’altre. 

L’infern no es permanent ja que després de la expiació de la culpa, el cas pot ser revisat.

Nota:

El «final dels temps i judici final»  correspon al moments després del Ragnarok (508 aC), quan els morts en la batalla van ser jutjats, ressuscitats i enviats entre els deus o al Tartar del planeta Arc.

 

Segons els romans (Diodor)

Els primers reis divins d’Egipte corresponien als set planetes. 

Afegia Diodor que els reis (humans) d’Egipte van ser al principi anomenats deus.

Diodor deia, a més, que la ignorancia sobre el sentit dels mites en els que se sustentava la religió, provenia de les tradicions que s’havia trencat amb el diluvi, el qual va fer perdre als pelasgos (els avantpassats dels grecs), el record de succesos anteriors al diluvi i, fins i tot, els coneixements de l’escriptura per poder-los transmetre a la posteritat.

RESUM

Amb l’intenció de desacreditar el politeisme, les esglesies monoteistes han intentat identificar els deus amb diversos animals o d’altres simbols (pluja, vent etc..)

Aquests simbols, però, eren part de l’ensenya o estendart del deu (de la mateixa manera que la nau 

Apol.lo que va anar a la lluna portava un aguila com a simbol.

Amb un numero, els sumeris situaven l’importancia d’un deu dins l’assemblea dels dotze máxims deus.

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons America del Nord

El Totem dels indis d’América és el simbol de la tribu (pot ser una serp, castor, os, llop, cervol, tortuga, etc.)

Segons els cananeus (Filon de Biblos)

Els primers fenicis havien adorat «deus físics», és a dir, el Sol, la Lluna i dels planetes.

Però, El Sanchoniaton va comprendre la necesitat d’anar a les fonts i que, un autentic desig de descobrir la veritat l’havia portat a descubrir els secrets de Taautós (Erebo), segons els egipcis,

l’inventor de l’escriptura.

Va aprendre de Taautós que autors de mites havien mitificat els fenomens cósmics amagant d’aquesta manera la realitat i impedint saber el que havia passat al principi dels temps. 

Alguns escriptors antics, doncs, havien falsificat els fets reals (Tagegonota Pragmata), quan els van convertir en mites

Segons els egipcis

Mentre les persones instruides, basaven la seva cultura divina en els panteons i parelles divines, el poble, ja a partir de la 1ª dinastia d’Egipte (2920 aC), va iniciar el culte als animals, culte molt despreciat per iniciats i també després pels sacerdots

Segons la ciencia actual

Quan més es remonta cap els textos més antics, més predominen els deus en figura humana (antropomorfisme).

La idea que els deus representen les forces naturals, en la mitologia és molt recent i es deguda principalment,  a la filosofia panteista de l’autor greco-romá Varron.

Segons els iranis-perses (Avesta)

Novament Ariman (Prometheo), el que porta l’estándar de la serp i el llop, va combatre els izeds…

Segons els romans (Plutarc)

Les tribus que van seguir Osiris a la seva expedició per Asia, van adoptar cadascun un estandart particular. A l’estándart  hi havia un animal o la xifra d’un rei.

Aquest és l’origen de la costum de representar a les divinitats amb animals.

Segons els romans (Diodor) 

Totes les tribus que van seguir Osiris en la seva expedició per Asia portaven cadascuna una senyera  o standart en la que estava representat un simbol, un signe o un animal i, per això, Egipte té tanta. veneració pels animals. 

 Segons els sumeris 

 Els sumeris, amb un numero simbol adjudicat a un deu, li donaven el seu rang,  

 Llista dels deus per la seva importancia en l’assemblea dels 12 máxims deus

1 – ANU  (Urá) : 60 Primer dels deus i el seu pare. Fundador de la dinastia regnant

2 – ANTU: 55

3 – ENLIL(Theos) : 50 Rei de l’univers

4 –  ENKI (Proimetheo) : 40 Rei de l’Apsu

5 –  NINHURSAG (Nix)

NINKIRNIR (Tia)

6 – NINKI (Cora) : 35

7 – SIN (Erebo)     : 30

8 – NINGAL (Rea): 25

9 – UTU/SHAMASH  (Heli)  : 20

NERGAL (Hades)

U’UM (Osiris)

10 – ISHTAR/INNANA (Isis): 15

11 – MARDUK (Cronos) :  10

12 – ADAD(Zeus): 6 (A babilonia toro era THOR)

Segons els egipcis  (text «La verge del mon») 

Isis diu: No puc explicar la historia del naixement d’Horus (Apol.lo), ja que no està permés descriure l’origen del seu linatge, no sigui que després, la forma de neixer dels deus immortals, fos coneguda pels humans 

 

RESUM

Els deus «produien» (creaven) criatures, no engendraven.

Només es coneixia la mare biológica, no els pares biológics, ja que l’ovul es fecundava in vitro de semen o cel.lules manipulades de diversos deus.

Per aquesta raó, els deus no tenien nom ni del pare ni de la mare. El veritable nom dels deus, era desconegut pels humans. Per aquesta causa nomées se’ls coneixia pels adjectius (brillant, celeste, salvador, immaculada, mesies, etc..)

La cópula entre deu i deessa estava prohibit.

Les divinitats fecundaven artificialment un ovul, que després introduirien en l’uter de la mare biológica

Aquest embrió en potencia, el conservaven, segons els textos sumeris,en un vas de jade que contenia argila (un gran conservant)

Recordar que, segons la Biblia i altres textes, l’home va ser creat «de l’argila, no amb argila»

És coneguda l’acció de l»argila afavorint la reconstrucció celu.lular. També te una acció antiséptica que obstaculitza la proliferació de microbis o bacteries patógenes, retira de forma admirable totesles impureses, aumenta l’acció radioactiva, neutralitza els ácids i estimula l’activitat de la sang a més de tenir efectes cicatritzants.

Segons els sumeris

La deessa que quedava embaraçada, era castigada per la seva mare adoptiva, rebutjada pel seu pare adoptiu, objecte de burles i abandonada pels seus companys. 

El deu responsable de  l’embaraç era expulsat de la ciutat i havia d’exiliar-se.

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons els egipcis (Maneton i un traductor seu, Eusebi) 

Els deus van produir (crear) diferents essers, monstres i criatures hibrides.

Segons els gnostics

Els creadors o productors de criatures van ser: 

1) Deu: Bhytos/ Eon (Kaos) 

2) L’Arcont Principal: Ialtabaot (Theos) 

3) Les potestats 

•  La primera potestat (Gea)      
•  La segona potestat (Crio)       
•  La tercera potestat (Nix)         
•  La quarta potestat (Prometeus)             
•  La cinquena potestat (Erebo)  
•  La sisena potestat (Kadmo)   
•  La setena potestat (Hiperió)     

 

L’arcont principal, Ialtabaot (Theos) qui digué a les potestats que eren amb ell:  

«Anem I fem un home segons l’imatge de Deu i segons la nostra semblança (titans)». 

Llavors cada Potestat va produir una característica en la figura de l’imatge de L’home. 

Van crear una substancia segons l’imatge de l’home primordial i perfecte i digueren: 

«Posem-li per nom Adam, i que el seu nom esdevingui una llum poderosa» 

La primera potestat (Gea): Va crear una anima osia (va ser la seva mare biológica) 

La segona potestat (Crio): Va crear una anima nerviosa. 

La tercera potestat (Nix): Va crear una anima carnosa. 

La quarta potestat (Prometeus): Va crear una anima (ADN) de moll d’os. 

La cinquena potestat (Erebo): Va crear una anima sanguinea. 

La sisena potestat (Kadmo): Va crear una anima de pell. 

La setena potestat (Hiperió): Va crear una anima de pel. 

4) Adam (Urá) 

Una veu baixa de l’eó celestial superior i diu: «Existeix l’home (Adam/ Urá) i el fill de l’home (Heli) 

5) Creació dels humans 

Els que van posar al davant per comandar la creació dels humans (homes i dones), van ser set: 

• Cain (Hades) 
• Sabaoth (Heli) 
• Io-Bel (Cronos) 
• A-Bel (Osiris) 
• Kali-La (Isis) 
• Athot (Zeus) (nota: Adod és el mateix que Adad) 
• Armas (Hermes) 

 

Segons el grec Plató (La Política)

Els humans d’abans venien al mon com fills de la Lluna, sense haver d’engendrar-se mutuament

Els homes nascuts de la Terra provenien doncs de llavors o de restes (osos) d’aquells que anteriorment havien estat empasats per ella (morts)

Aquesta generació espontánia no implicava ni procreació ni existencia de sexes.

Segons els hebreus (la Kabalah)

L’ «Un» (Causa Primera) és el símbol de la unitat divina representada per els deu Sephirots (els deu deus creadors), que formen la lletra Aleph.

No hi ha un altre Deu fora dels deu sephirots, dels quals emanen i depenen totes les coses.

Els deu noms secrets de Deu o els deu sephirot de l’Arbre Sephirot. 

L’Arbre Sephirot és l’Arbre de la vida» (Sepher significa vida) i son:

1.- Eheie: Kaos

2.- Elohim: Gea

3.- Yhvh Sabaoth: Theos/ Yahveh 1º

4.- El-oah: Prometheo/ Satan / Okeá (Hoa és Enki en sumeri)

5.- Yah: Dione

6.- El: Crio

7.- Gib-Or: Erebo/ Mercuri

8.- Elohim Sabaoth: Nix

9.- Shad-Ai: Urá/ Adam / Eloh-Ai Shadd-Ai

10.-Adonai: Heli

Nota: 

En altres versions Yahveh Sabaoth (Kadmo) substitueix El-Oah (Prometheo)

 

Segons els hebreus (El Zohar)

Deu va crear l’home així que, dintre d’ell esta una part de tots els esperits celestials. 

L’home és la sintesi de tots els sephirot. Deu va crear l’home a la imatge dels deu deus de l’Arbre Sephirot)

Segons els hitites (Mite Appu de Shudul)

Confirma l’idea que el coit no és un instint innat, sinó que s’ha d’ensenyar

Segons els hopis

En la creació d’essers: Per estrany que sembli, mai hi va haver contacte carnal, ni cap unió sexual, i tot i així les dones escollides quedaven en estat.

Segons els nórdics

La Fylgia dels nórdics equival al Fravashi dels perses

És el doble de l’anima humana

Doble espiritual de cada individu (bessó clónic), destinat a unir-se a l’anima i permaneixer immortal.

Pot materialitzar-se

Nota: 

Fylgia (que significa placenta és l’anima d’una persona i defineix «l’esencia d’una persona» (ADN)

 

Segons els nórdics

1.- Els Van/ Vanir

Entre els deus vans estava permés casar-se entre germans. no així entre els deus ases.

Els deus vans eren els deus de l’amor carnal: 

Entre ells: Heimdall (Kadmo), Niord (Urá), Freir (Heli)

Entre elles: Freya (Isis)

2.-Els Ases/ Asir

Els ases són belicosos:.

Entre ells: Tyr (Theos), Loki (Prometheo), Odin (Erebo), Balder (Osiris), Thor (Zeus) i Forseti (Enos)

Entre elles : Ran (Nix), Snotra (Harmonia), Nana (Cora), Frig (Rea) 

Segons els perses

Hi ha un àngel encarregat de formar la criatura humana.

El sistema que utilitza és ficar una mica de terra (espermatozoo), dins l’ovari de la dona que ha de donar a llum, en el moment de la concepció.

Segons els sumeris (Text de la biblioteca de Tiglatpileser I. 1115-1077 aC)

Nota: 

És Enlil (Theos) qui, després de separar cel i Terra, crea «El cap del linatge dels humans» a Duranki (la fabrica de carn Uzumua) de Nippur (Celeste). 

Afegeix que: «Els homes es van multiplicar aquí baix»

Quan el cel va ser separat de la Terra fins llavors solidament units, i van apareixer les deesses mare, quan es va fundar i colocar la Terra en el seu lloc, quan els deus van decidir el programa de l’univers i van establir els cursos del Tigris i Eufrates per irrigar, llavors els grans deus, An (Urá), Enlil (Theos), 

Nimmah (Nix) ,Utu (Heli) i Enki (Prometheo), a l’igual que els altres grans deus, els Annuna, van mantenir una reunió

Els Annuna van dir a Enlil: A la «fabrica de carn» de Duranki (Nippur), immolarem dos divins Al.lá i de la seva sang naixeran els humans. Ells delimitaran els camps i agafaran les aixades en profit dels deus…per fer creixer tot tipus de plantes…. 

Se’ls anomenará Ulle-Gara (primer) i Anne-Garra (després)

Aixó es el que van decidir Enul (Hiperió), Enlil (Theos), Aruru/ Belit-Ili (Nix), digna sobirana, d’acord amb el programa establert per An, Enlil, Ninmah i Utu, els deus majors. I es va instal.lar Nisaba (Dione) com la seva sobirana.

Aquesta és una doctrina secreta, només s’ha de parlar d’ella entre persones competents (iniciats)

Nota: 

Enul (Hiperio) i Ninul (Harmonia) son dos avantpassats d’An (Urá)

 

Segons els tibetans

En els principis les pasions de tots els vivents eren escases i debils, i la propagació no era sexual.

Encara no existien els organs de la reproducció, i l’aliment no era gens dificil de trobar, ni de transportar

Però, poc a poc van anar creixent les pasions i es van desenvolupar els organs masculins i femenins.

La llum es vadestruir. 

També cada vegada es va anar fentmes dur trobar aliment. Es van disminuir les qualitats i la vida humana es va anar fent més curta

Segons els tibetans

Els primers essers humans no tenien pasions i rebien l’aliment del cel.

També tenien un cos astral que emitia una forta llum i els dotava d’unes qualitats extraodinaries.

Amb el temps van empitjorar i van deixar de rebre l’aliment del cel, van reconeixer la diferencia de sexe i van procrear. Llavors la llum es va apagar i va començar el bé i el mal.

Per culpa del comerç sexual la naturalesa humana es va corrompre, els humans va perdre els seus dons i van haver de morir, tot i que la seva anima es immortal.

Segons els tibetans

Els fills d’uns senyors celestes van començar a relacionar-se amb les filles dels humans corrents, amb lo que es va trencar la corda que els unia amb el Cel i aquest es va allunyar de l’home (similar al Genesi)

RESUM

Les lluites entre els deus just abans del Ragnarok i la presa de partit per cada deu en cadascun dels paisos, l’exili del poble jueu a Babilonia i l’influencia de Zoroastre (el bé i el mal) van propiciar l’aparició (el bé i el mal) van propiciar l’aparició del monoteisme. 

El monoteisme va fer apareixer un únic Deu i els altres deus van quedar relegats a un paper secundari (arc-angels, àngels, àngels caiguts, dimonis, etc.)

Amb el pas del temps, aquell deu antropomorf dels inicis del monoteisme es va anar transformant en un deu impersonal, llunyá, omnipotent, etern i Causa Primera..

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons l’Antic Testament (Exode 33,11)

Yahveh (Heli) parla amb Moises cara a cara «com parla un home amb el seu amic».

En ocasions Yahveh paseja d’incognit pel campament i per aixó exigeix que totes les defecacions del seu poble estiguin degudament enterrades.

Segons els hebreus (el jueu Flavi Josef)

Abraham va ser el quart rei de Damasc i va succeir Adores, el tercer rei de Damasc.

Tradicions Midrashicas diuen que Abraham va neixer 292 anys després del diluvi, quan encara vivia Adam.

Nota: 

El 3102 aC va ser el diluvi,per tant va neixer l’any 2810 aC.

Diverses fonts asenyalen que Zoroastre i Abraham eren la mateixa persona.

Abraham era un gegant

Segons Josefo, Abraham va ser el primer en donar la idea que «només hi havia un únic deu, creador de l’Univers» com a resultat del seu pacte amb Yahveh.

Segons els hebreus (Esdras)

També Esdras, en revisar el genesi en la Babilonia del segle VI aC, va decidir que hi havia un unic deu, Yahveh 

RESUM

Fins fa pocs anys, les armes dels deus eren considerades mágiques, comparades amb les armes dels humans (cavalls, carros, destrals, ganivets, fusells, etc.) 

Però avui, si es llegeix entre linees, entenem perfectament els textes quan ens parlen d’aquestes armes abans mágiques (naus espaials, avions, bombes de enorme capacitat destructora, submarins, etc.), 

No cal anar als Vedas hindus o als textes sumeris més antics, la propia Biblia està plena d’exemples.

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons América del Nord-Sioux:

En el temps dels avantpassats va baixar del cel una gran roda, lluminosa com el foc. En el seu centre és veia una brillantor com d’estrelles. Els vents es van aixecar amb temerós murmuri quan la roda va aterrar.

Tots van fugir espantats.

Poc després la roda va tornar a aixecar-se i no va ser vista mai més.

El Consell d’ancians la van recordar com Matatu Wakan o estrella del Cel i creien que havia vingut del Sol.

Llavors ordenar van fer dibuixos a terra que només poguesin ser vistos des del’aire per si tornava la roda

Nota:

Wakan vol dir deus en generic, sagrat i Cel (Wa significa «és» i Kan significa «persurable/ vell»

Segons els asiris (Text Ashur 1.955)

El Shuhadaku era l’arma suprema, forta i radiant, un artefacte d’aleació de metall.

Segons els babilonics 

La tercera raça arrel, els anomenats Ab-Gal (Sarku 2º pels sumeris), eren els encarregats de transportar als deus a traves del cel (els pilots de les naus). 

Nota: 

Corresponen a les races de plata i de Bronze (I i II)

 

Segons els babilonics 

Quan Nabu (Hermes), el fill de Marduk (Cronos), va arribar a la terra de la costa, Erra (Hades), el del vent malvat, va cremar amb calor la terra de la vall.

Erra va decidir destruir  aquelles ciutats on Nabu podia estar amagat. 

Finalment Ishum/Ninurta (Posidó)) i Erra van decidir atacar. Ishum es va dirigir la vall més suprema.

Les set pavoroses armes sense igual anaven rera d’ell. 

L’heroi va arribar a la muntanya més suprema, va aixecar la ma i la muntanya va ser arrasada.

Després va destruir la vall junt a la muntanya i en els seus boscos no va quedar ni un tronc d’arbre.

Després imitant Ishum, Erra va seguir pel camí reial i va acabar amb les seves ciutats, va provocar va provocar la desolació en elles, a les muntanyes va portar la fam, va fer que morisin els animals, va excavar en el mar (Mar Mort) i va dividir la seva totalitat.

A l’Est del mar mort esta Hebron.

Al sud del mar Mort hi ha la Vall de SIDIM

Al sud del mar Mort hi ha el mont Seir

Nota:

Curiosament els fets relatats en aquests text coincideien el l’epoca (2000 aC) amb l’episodi biblic de la destrucció de Sodoma i Gomorra, situades al sud del Mar Mort junt amb d’altres cinc ciutats, també arrasades i ara sota les aigües (antiga vall de Siddim).

 

Segons els babilónics (Plany  per la destrucció d’Ur)

Nota: 

El text correspon a l’anomenat «Any del Judici», el sisé any de regnat d’Ibbi-Sin (2030-2006 aC). 

Tan aviat com les armes pavoroses van ser llançades per Ishum (Posidó) i per Nergal (Hades), hi va haver un immens resplandor. 

Van esparcir ratjos poderosos cap els quatre punts de la Terra i van cremar-ho tot amb el foc. 

Va ser una gran tempesta dirigida per Anu (Urá), però que ha vingut del cor d’Enlil (Theos) producte de les set armes pavoroses. Es va generar a l’oest. Va ser resultat d’un raig fulgurant, com l’amargant verí dels deus

Va causar la desolació en les ciutats, en les cases, en els estables,en els corrals. 

Els seus rius van correr amb aigua amargant. 

En els camps cultivats van creixer els matolls, en les estepes les plantes creixien pensides.

A les ciutats les mares no cuidaven als seus fills i els pares es queixaben: «Esposa meva, el nen ja no creix robust, la mainadera no canta cançons de bressol»

La dignitat reial va ser arrebatada de la Terra

En la Terra sumeria va succeir una calamitat desconeguda per l’home, una gran calamitat com mai s’havia vist, que no es podia suportar. 

La mort no es pot veure però vaga pels carrers. Está junt als homes però cap home la pot veure.

Quan entra en una casa, la seva aparença es desconeguda. Es com un fantasma.

Els murs més alts i les pareds més espeses travesa com una inundació.

A traves de la porta es deslliça com una víbora. A traves de les frontises de les portes es cola com el vent. 

Aquells que s’amagaven rera les portes queien derribats. 

Les persones aterroritzades quasi no podien respirar. El vent pervers s’apoderava d’ells.

El vent pervers empalidia el seu rostre. La mort va cobrir la terra sumeria com una tunica, es va estendre com un llançol

El Sol a l’horitzó, d’un color castany cubria l’horitzó de nit lluminosa en els seus extrems.

Nota: 

Segons els textos Ninurta (Posidó) va ocupar-se de la reconstrucció d’Ur i Nippur al planeta Terra.

 

Segons els babilonics (Epopeia d’Erra) 

S’havien fet servir armes pavoroses en la confrontació entre Marduk (Cronos) i Erra (Hades)

Segons la Biblia (Genesi 19)

I  va fer ploure Yahveh (Theos) sobre Sodoma i Gomorra sofre i foc de Yahveh des de l’aire..

Va destruir aquestes ciutats i tota la vall (vall de Siddim) i tots els homes hi havia en ella i, fins i tot les plantes de la terra.

La dona de Lot va mirar cap enrera i es va convertir en estatua de sal.

Abraham va aixecar-se de matí i va anar al lloc on havia estat amb Yahveh, i mirant cap a Sodoma i Gomorra i tota la vall, va veure que sortia de la terra un fum com fumarada de forn.

Segons la Biblia (profeta Zacaries)

L’any 520 aC, Zacaries relata l’assistencia a una conferencia entre el Senyor» i un àngel.

A aquesta conferencia van ser convocats també extrangers d’ altres parts del món.

Zacaries va veure en el cel una mena de rotlle o volum volant de 20 colzes (10 mt) de llarg i 10 colzes (5 mts) d’ample, com a preludi de la Fí dels Temps. 

Segons els celtes (irlandesos) 

Man-Anam Mac Lir era un Tuata (fills de la deessa Dana/ Rea)

Sortia de l’illa de Man sobre una barca voladora, per portar a cap les seves fites sobre la Terra 

Segons els dogon (Mali) 

Nomo-Ana-Gono (Prometheo), va ser el priimer en baixar a la Terra amb una «arca», la qual girava sobre si mateixa.

Nota: 

Segons els sumeris aquesta nau portava uns primers 50 tripulants i va aterrar sobre una de les ribes del riu Eufrates.

L’arca va aterrar al Nordest del pais Dogon (Republica de Mali), 

En baixar de l’arca, va llençar la seva paraula a les quatre direccions i sonava com un eco o vent molt fort. L’arca es va posar lentament sobre el terra seca i va desplaçar pols a causa del remolí que va formar. La violencia de l’impacte, diuen, va deixar el terra rugós. 

Va ser quan va tocar terra, que el pes de l’arca va fer que la mena de sang que brollava a borbollons cap el terra, brollés llavors cap el cel. 

L’arca era com una flama que es va apagar en tocar terra. La superficie exterior de l’arca que estava vermella com el foc, en tocar terra es va tornar blanca. 

Mentre això succeia apareixia en el cel una nova estrella, l’estrella de la desena lluna,  

Nota: 

Corrspon a la gran nau cósmica Manjet, estacionada en orbita al voltant de la Terra 

 

Segons els dogon (Mali) 

Fins a 60 habitacions podien arrivar a tenir les arcas voladores dels deus Nommo 

Nota: 

Els dogon dibuixaven les naus dels nommo amb un aspecte troncoconic (imitant la sagrada muntanya del Meru del planeta Arc)) 

 

Segons els egipcis

 …les aigues van tremolar. En el mont primordial els ratjos de llum van formar una aureola al voltant de l’ocell Fenix i van inundar la seva  silueta fins que es va convertir en un disc flamejant que va pujar als cels.

Segons els filipins (Kapam-Pangam)

Fa molt de temps l’univers estava ple de deus i deesses.

Aquests deus vivien als diferents planetes i el seu temple comu estava suspes a l’aire (nau Fenix)

Els deus vivien en planetes allunyats i viatgaven de planeta en planeta i cada viatge durava fins a cents d’anys. Els deus trigaven molts anys en anar d’un planeta l’altre.

Segons els grecs 

Cerbero estava al servei de Zeus, pilotant el seu carro volador, enginy que podia navegar per l’aire i també per la superficie de l’aigua.  

Nota: 

Segons els hindús, el carro volador d’Indra (Zeus) era d’or. El Vimaana, la nau d’Indra, estava conduida per Matali (Cerbero) 

 

Segons els grecs 

Triptolem (Canas) va viatgar amb facilitat per tots els pobles de la Terra, inclosos els més remots i llunyans. 

Viatjava en una roda alada i anava precedit per Hermes.  

Segons els grecs (Teogonia d’Hesiode) 

Nota: 

Guerra de Zeus contra Cronos. 

El mar sense fronteres va ressonar terriblementni la terra es va fer bocins amb gran estrepit. 

L’ample Cel va tremolar i l’alt Olimp (Segon Cel) va trontollar en els seus fonaments, sota l’atac dels deus immortals i dels seus solids projectils  

El tremolor va arribar fins el llunyá Tartar. 

Llavors van llençar-se dolorosos raigs, uns contra els altres i els crits dels dos exercits van arribar fins el cel estrellat. 

Des dels cels i davant de la muntanya de l’olimp, Zeus va avançar llançant els seus raigs. Aquests volaven gruixuts i rápids, girant violentment com imponent flama. 

Segons els hebreus (Llibre d’Enoch) 

I vaig mirar i vaig veure dins un tron alt. La seva apariencia era de cristall i les rodes també, com el Sol brillant, i allí hi havia la visió d’un querubí (nau). 

I de sota del tron van sorgir flames. I la Gran Gloria es va aseure allí, i la seva vestimenta va brillar més que el sol i era mes blanca que qualsevol neu.  

Cap dels angels va poder entrar i mirar…El foc flamejant el rodejava i davant d’ell hihavia un gran foc i cap persona de l’entorn va poder aproximar-se a ell. ..I el Senyor em va ridar amb la seva propia boca i em va dir: «Vina més aprop, Enoch (Hermes) i escolta la meva paraula»… 

…Un dels gegants anomenat Maha-Way va viatjar per trobar-se amb Enoch 

Va pujar en l’aire com amb fortes ales i va volar amb les seves mans com aguilas, va deixar enrera el mon habitat i va passar sobre el gran desert «desolació» i va veure Enoch i el va saludar tot dient: «Els gegants esperen les teves paraules» 

Va respondre Enoch: Mira, la destrucció esta arrivant, una gran inundació destruira a tots els esses humans…Deu m’ho ha dit. 

Nota: 

A l’Antic Testament, en el Profeta Ezequiel, hi ha tota la descripció d’un Querubí. 

Segons Ezequiel, era un artefacte volador de metall, amb ales i rodes, amb una cabina de vidre pel deu que el pilotava i amb una porta i una escala per on els  àngels pujaven i baixaven. 

 

Segons els hindus

Nota:

Els textos hindus fan distincio entre els vimanas (diferents tipus de nau, de formes i tamanys diversos alguns en forma d’au (flacó, aguila…), avions com els actuals per circular per l’espai aeri dins un planeta i els yantras (per circular per l’espai interestelar). 

En el text Samarangana Sutradhara es descriuen vimanas i yantras de grans dimensions, els seus combustibles i els seus tripulants.

De naus vimanes hi havia de molt grans, anomendades «ciutats voladores»

Un carro volador en generic l’anomenen «pushpaka»

Sobre aquet tema consultar als seguents textos (entre molts altres): 

Rig Veda (1º Veda i mes antic. II mileni aC)

Ramayana o viatge de Rama (Heli). Segle V aC. Valmiki va recopilar llegendes antigues)

Mahabarata (datació desconeguda però anterior al Segle III aC)

Bharata (Tifó), mitic rei fundador de l’India

Resum: Les vimana eren naus voladores de forma piramidal. 

Sembla que disposaven de diposits de mercuri (El mercuri anomenat el semen de Shiva/ Cronos)

El vimana d’Indra (Zeus) tenia llums, als dos costats de la nau, que brillaven, Es movia per l’aire «més rapidament que el pensament», travessant grans distancies i a gran velocitat.

Nota: 

Els vimanes, presents en molts textos hindus, podien portar unes 50 presones a bord.

 

Segons els hindus (Mausola Purva)

Cukra, volant a bord d’un vimana de gran potencia va llençar sobre la triple ciutat (Tri-Pura) un unic projectil carregat amb la força de l’univers. Una gran fumarada incandescent, isemblant a deu mil sols, es va aixecar esplendorosa. 

Quan el vimana va haver aterrat, va apareixer com un esplendit bloc d’antimoni posat al terra.

Segons els hindus (Push-Paka)

VisvaKarma/ Tivastri (Kadmo), construia carros voladors. 

Segons els hindus (El Ramayana i el Mahabarata)

Descriuen naus que circulaven pel cel: «semblaven nuvols blavosos en forma d’ou, o de globus lluminos». Podien donar, varies vegades, voltes a la Terra.

«…Va ser una arma desconeguda, un resplendor de ferro, un gegantí misatger de la mort, que va reduir a cendres tots els membres d’aquesta raça.

Els cadavers, abrasats, eren irreconeixibles,cabell i ungles es desprenien, la vaixella es trencava sense causa aparent, els ocells es tornaven blancs. 

En poc temps, tots els aliments es van tornar nocius…

Segons els hopis 

En el primer mon la humanitat havia viscut de forma senzilla amb els animals. 

En el segon mon van desenvolupar oficis artesanals i van construir cases i pobles. 

Quan la humanitat va sortir a la tercera edat o món, el genere humá es va multiplicar i va derivar en moltes races.

En aquesta edat els humans es van desenvolupar molt rapidament, es van multiplicar fins a sumar grans quantitats de gent que van crear enormes ciutats i nacions.

Una civilització sencera que va dificultar el pla de la creació i les alabances a Taiowa (Kaos) i Sotukn-Ang (Theos). Un nombre cada vegada més gran va començar a ocupar-se unicament del seus propis plans terrenals que molts aplicaven de forma perversa. 

Els que no escoltaven, encapçalats pels del clan de l’arc, seguidors de Saviki (Tifó), van començar a utilitzar malament el seu poder creatiu. 

Aguns van fabricar un Patuwvota (escut de pell curtida) i el feien volar per l’aire per atacar altres ciutats i retornar tant rapidament que ningú sabés d’on havien vingut.

Aviat, altres van fabricar aquests artefactes i s’atacaven uns als altres.

La corrupció i la maldat van arrivar al tercer mon com havia arribat als mons anteriors.

Segons Oceania (Kiribati de Micronesia)

El deu primitiu Nareau (Kaos) volava en una closca de coco i Make-Make (Cronos), deu sels habitants de l’aire, arrivaba en un ou buid a l’illa de Pascua (l’illa més oriental de l’arxipielag Polinesic)

Segons Oceania-Polinesia (tribu Nga-Ti-Hau)

En perill de ser batuda per tribus enemigues els Nga-Ti-Hau van refugiar-se en un poblat poblat fortificat i van demanar ajut al deu Ronga-Mai (Heli). 

Quan el disc del Sol va arrivar al seu Cenit va apareixer el deu. 

La seva aparició va ser com la d’una estrella fulgurant, com flama de foc semblant al Sol. 

Va sobrevolar la plaça i es va deixar caure.  

Al baixar, el terra es va revoltar, nuvols de pols es van aixecar impedint la visió. El soroll va ser com el d’un tró i després un rumor com el brunzit d’una conxa. 

Segons els romans (Plini el vell. Historia Antigua. Llibre II.Cap 25, 31 etc..)

Parla dels Clipeus ardiens (escuts de foc ardents) vistos en diverses ocasions. 

En una ocasió cita com testimonis al proconsul Sila i tot el seu seguici.

Segons els sumeris

La nau aeria de Ninurta (Posidó), anomenada Imdugud (literalment: Au divina de les tempestes), media 22,5 metres de llarg

Segons els sumeris

El Melam o Ni  dels sumeris o el Melammu o Melemmu dels acadis era una llum p’rodigiosa molt potent que sorgia del vestit o casc de la divinitat i que s’irradiava al seu voltant.

Era una mena de mascara que feia que els seus rostres resplandisin i els donava un gran poder i causava gran terror.

Me significa poder/ Lam és incandenscent. 

Portaven el Melammu, entre d’altres Tiamat (Gea), Sin/Nanar (Erebo) i Utu (Heli)

Segons els sumeris (text: Lamentacions per la destrucció d’Ur):

Oh pare Nana (Erebo), aquesta ciutat s’ha transformat en runes. Els seus murs han estat trencats, el poble gemega. 

Sota les majestuoses portes per on pasejava, jeien els cadavers. En les avingudes on tenien lloc les festes del pais, jeuen ara muns de cosos. Ur, els seus forts i els seus debils estan morts de fam. 

Els pares i les mares romanen a les seves cases, han estat vençuts per les flames. 

Els infants estan ara aseguts sobre els genolls de les seves mares, com peixos, l’aigua se’ls ha endut.

A la ciutat l’esposa ha estat abandonada, l’infant ha estat abandonat, els bens s’han dispersat.

Oh Nana, la ciutat d’Ur ha estat destruida. 

Segons els sumeris

Una tormenta, un vent cruel, va girar en els cels», afectant Ur, Nippur, Uruk i Eridu (ciutats de Mesopotámia) entre d’altres

A la terra va succeir una calamitat, una de desconeguda per l’home, una que mai abans s’havia vist, una que no es podia suportar.

Les persones, aterroritzades no podien quasi respirar, el vent pervers s’apoderava d’ells, les boques estan plenes de sang, els caps nadaven en sang, el vent pervers mpalidia els seus rostres

Segons els sumeris (text «Lament d’Uruk»)

El text afirma que Anu (Urá) i Enlil (Theos) havien vençut Enki (Prometeo) i Ninki (Cora).

Cap dels deus havia anticipat el terrible final i que els grans deus van fugir de les ciutats. entre ells la deessa Ninlil/ Ninhursag (Nix) que va fugir d’Isin.

Enki i Ninki van fugir d’Eridu i Enki va aconsellar Marduk (Cronos), que fugís de Babilonia, cap el nord i que s’amagués sota terra.

Aquell dia, la tempesta va enxampar a la senyora i a Bau (Tia/ Lilith), com si fos una mortal, la tempesta la va arrosegar. Bau estava llavors a la ciutat de Lagash.

Ningal (Rea) i Nanar (Erebo) estaven a Ur quan van ser sorpresos per la tempesta i van passar la nit a «la casa de les termites», dins del Zigurat.

Al dia seguent van fugir de la ciutat. 

La tempesta va cobrir la Terra com una manta, es va estendre sobre ella com un llançol.

Va ser una gran tempesta dirigida per Anu…que ha vingut del cor d’Enlil.

El vent pervers, generat a l’oest (des del Mar Mort, la vall de Siddin) anava portant la penombra de ciutat en ciutat, arrosegant densos nuvols.

Tant aviat com les armes esglaioses van ser llençades des del cel, es van escampar ratjos paorosos cap als quatre punts de  la Terra i ho van cremar tot, com el foc.

Els vents corrien d’oest cap a l’est.

Segons els sumeris

Gu-Anna-Lu era «El toro celeste», nau amb la que Innana (Isis) va destruir Uruk (la seva propia ciutat) 

El «Toro celeste», també anomenat E-Anna o «la casa del cel dels deus», era una gran nau d’or que servia als deus per anar per l’espai d’un lloc a l’altre.  

Nota: 

Es deia Bitu-Anna en acadi. 

A Uruk, Innana residia en el «recinte de l’Eanna» (un recinte de 9 hectàrees on hi havia estacionada la Gu-Anna-Lu, la nau celeste d’or).  

Diu Innana: «Des de la cámara daurada en els cels jo observaré als reis asiris». 

Segons els sumeris 

Diu el rei Asurbanipal: «Ishtar (Isis), que viu a Arbela rodejada de foc diví i a sobre el seu carro radiant, va fer ploure flames sobre Arabia 

Segons els sumeris (tauleta traduida en 1912)

Alló va ser creat com una arma i ha carregat cap endavant com la mort. 

Ha derribat als deus Annunaki que eren cinquanta al Shu-Sar volador. 

Com a un ocell, l’ha colpejat en el pit. 

Nota: 

Shu-Sar es podria traduir com «Caçador suprem» . Equival a una vimana  (una mena d’avió) descrit en els textos hindus.

 

Segons els tibetans (llibres Tantjua i Kantjua)

Els llibres parlen de maquines voladores prehistóriques que anomenaven «perles celestes», 

Però, aquesta saviesa es secreta i no esta destinada a la gent comuna.

En el Samarangana Stradhara descriuen naus aerees que emiteixen foc per la cua.

Segons els xinesos (Historia Oriental de Fugita) 

Huang Ti (Cronos) va regnar entre 2698 a 2598 aC. 

Va ser un dels cinc sobirans semideus mitics de la Xina. 

Regnava «planant amb les ales desplegades sobre els cels». 

Segons els xinesos (Llibre de les divinitats i els prodigis (90 aC)

Una au gegantina s’apoiava sobre un pilar de bronze en el cim de la muntanya Kun-Lun, en el paradis. celeste (planeta Arc)