IV. La vida i la mort
RESUM DEL LLIBRE IV
Nota:Â
Aquest resum ha estat confeccionat, bà sicament, amb el conjunt de cites mitológiques seleccionades, que s’exposen a continuació del resum.
L’Origen de la vida
Segons la mitologia. l’eter (conjunt d’atoms continguts dins l’espai), és el principi que dona vida.
L’espai sempre existirá, perque és el principi etern. Però, la vida, podria existir o no existir, ja que és temporal i es va originar per atzar.
Es va originar dins l’aigua i com una consequencia del foc dels volcans.
On es va iniciar la vida?
Nota:Â
Veure Llibre V.Â
A l’actual univers, la vida va apareixer per primera vegada i per atzar, en algun punt i prop d’un volcá del planeta Maka, un planeta d’una estrella, no de la Via Lactia (la nostra galáxia), sino de la anomenada, per la mitologia,Galaxia Central.
En aquell planeta, l’aire purificat pel mar i escalfat per la terra va produir els vents.Â
Aquests vents van arrosegar la humitat del mar i van formar nuvols i els nuvols després van deixar caure pluja. La pluja es va dipositar en en foma d’aigua en diversos clots. Les aigües dels clots es va anar evaporant per l’escalfor d’alguna estrella propera i es van anar precipitant novament en forma de pluja en llocs més estables.Â
A causa de l’escalfor dels volcans, l’aigua estancada que hi havia en aquests llocs del planeta Maka va desenvolupar, per atzar, el primer germen de vida.
Hi va haver trons i llams. Amb aquest terrabestall la vida que estava adormida es va despertar, va sortir del lllim i es va anar dispersant per terra, mar i aire.
La vida va apareixer en forma de planta molt primaria o elemental.
Despres de les plantes van sortir uns primers animals privats d’organs i sentits.
Les plantes, van començar a existir 30 milions d’anys (tres edats ocultes o tres crops/ crors) abans de sorgir les primeres races intel.ligents, que van anar evolucionant fins l’anomenada «raça dels deus».
Que és la vida?
L’aparició de la individualitat, va ser deguda a un impuls de la natura, a una manifestació de la Causa i Suprema universal.Â
On hi ha un atom o molecula, encara que sigui en forma de gas o en mig de l’eter, allà hi ha un germen de vida, per més latent o inconscient que sigui.
Els atoms
Cada atom de l’univers poseeix, en si mateix, la potencialitat de la conciencia.
És un univers en si mateix, i per si mateix.
Els atoms, per un procés peculiar de segmentació, es converteixen en germens de vida. S’agregan per si mateixes d’acord a les lleis de l’afinitat i la cohesió en el moment d’iniciar-se un nou univers.
Vida i mort
La vida és la capacitat de replicar-se a si mateix (tenir descendencia)
Totes les coses que es mouen estan vives, ja siguin atoms, plantes, animals o persones.
L’electricitat fa moure els atoms i els fa convertir-se en pedra, la pedra es converteix en planta, la planta en animal i l’animal en persona intel.ligent.Â
Amb la mort, la persona intel.ligent es transforma novament en pedra.
El cos de cada esser viu esta constituit per innumerables «vides», que són tots els atoms i molecules que el formen, en una mena de simbiosi.
En morir, aquests atoms i molecules són utilitzats novament, de forma ciclica, consecutiva i també inacabable, per la natura per formar nous principis de vida (mineral o vegetal o animal o humana).
La vida intel.ligent
Entre tots els essers vius, no existeixen diferencies qualitatives d’intel.ligencia, sinó només de grau i capacitat, entre els animals i les criatures que nosaltres considerem intel.ligents (deus i humans).
Els animals tenen el seu origen en els primers reptils aparescuts sobre la terra del planeta Maka (Galaxia Central).
A causa de l’evolució, els animals van esdevenir essers intel.ligents, criatures contempladores del Cel, encara que, a diferencia de nosaltres els humans, en aquells temps aquelles criatures neixien sota la forma d’ous.
Amb la propia evolució i també la producció o creació artificial, van apareixer tota la resta de criatures que han poblat l’univers.Â
El bé i el mal
El principi espiritual ultim resideix en cada criatura (deu, humá o animal)
S’acepta però que hi ha una «llei de causa i efecte» o Karma i un ordre etic en el propi univers.Â
La Causa-Efecte explica l’origen del be i el mal
Els deusÂ
Nota:Â
Veure Llibre VI
La mitologia afirma que els deus són posteriors a la Causa Primera i van existir grà cies a l’aparició de la vida i la seva evolució a l’univers (per atzar i en les seves variades formes)
La primera raça de deus descendeixen dels animals.
Els deus són persones com els humans, encara que més evolucionades, tant tecnicament com espiritualment.Â
Les races
Nota:Â
Veure Llibre XIII
Després de la primera raça, l’anomenada especificament dels deus, van venir cinc races arrel més.
Les sis races arrel engloben 21 subraces diferents de criatures intell.ligents abans de la nostra (la del Homo Sapiens Sapiens).Â
Excepte la primera, totes aquestes races van ser produides, és a dir, creades artificialment (i no pas engendrades) per les races anteriors.
Els humans actuals
Els humans descendeixen dels deus i dels animals.
Els humans futurs
Segons un text mitologic: Només quan els homes poguin enrollar l’espai com un troç de cuiro, acabará el patiment de no coneixer que és Deu.
La mort
L’esser fisic és només un moment circumstancial d’alló que està englobat dins de la Causa Primera.
En aquest món, no hi ha res immortal.
Tot alló que viu sempre acaba morint. És només un canvi o moviment més dins l’eternitat de l’eter.
La mort arriba a tots els essers per igual, ja siguin els Essers Suprems, deus, humans, animals o plantes. Poden viure mes o menys anys, però tots acaban morint.
La vida no és eterna, sempre és temporal.
Hi ha una interesant cita en l’Epopeia mesópotámica de Gilgamesh que diu: Els grans deus poden atorgar vida o mort, però, la data de la mort roman oculta per a tots, també per a ells»
Segons la propia BÃblia (Eclesiastés9:5.10): «Els morts no en saben res de la mort. No hi haurá, ni obra, ni cap activitat mental, ni ciència, ni saviesa en el sepulcre. Els morts res saben».Â
La mort o el nirvana (alliberament) comporta l’extinció de tota consciencia de tipus individual, entrant en el món de l’Esperit Universal i sense cap posibilitat de retorn.
La part immortal
El nostre fisic i la nostra personalitat som efimers i desapareixen amb la mort.Â
Després de la mort no hi ha coneixement.Â
No hi ha res que perduri. Ni cap personalitat, ni cap individulitat.
Sobreviuran però els raigs d’energia que s’hauran format com a consequencia de la nostra activitat eléctrica cerebral durant tota la nostra vida i que en el moment de la mort s’alliberen i s’uneixen i dilueixen a través de l’espai o Causa Primera. Aquesta és l’unica la part espiritual que será immortal.
Però, la part immortal material, també será la nostra impronta genética (ADN) que perdurará a través del temps i de generacions dels nostres descendents..
L’anima
El «jo immortal» o «home espiritual» de l’esser humá és anomenat pels:
Hinduistes: Atman individual (l’esperit-Mare)
Budistes: AgraÂ
Egipcis: Turu                Â
Neoplatonics: Nous/ AugoidesÂ
Perses (mazdeistes): Farner            Â
Esta simbolitzat com una figura alada que plana sobre el cos de l’home
La ressurrecció
Només alguns personatges de les races divines van tenir el privilegi de ser jutgjats per poder optar o no a la ressurrecció.Â
Per a ells, la mort podia ser, per tant, transitoria, fins arribar a la mort definitiva.
En cas de tenir exit en ser ressucitats i comprovar un resultat satisfactori, durant un llarg perÃode de temps (uns nou anys terrestres) eren acceptats en alguns dels anomenats «cels», que eren llocs reservats i considerats com paradisos, o, passar als anomenats «inferns» (mines o mons subterranis situats en coves d’origen volcánic).
Passats aquests llargs perÃodes es podien reintegrar a la vida normal.
Nota:Â
Segons Plató, Persefone (Cora) torna les animes a la Terra una vegada han pagat durant nou anys pels seus pecats i novament viuen una existencia terrena.
Segons Plató (Gorgias): En temps de Cronos hi havia la regla sempre valida: Tot mortal que portés una vida justa i pietosa, anes a viure, després de la seva mort, a les Illes Afortunades (Camps Elisis), on gaudiria d’una felicitat perfecta.
Per contra, els injustos i impius anirien al Tartar
Segons Proclo: Les illes atlantides o Afortunades eren 6 (una, la dels Camps Elisis, corresponia a Cronos, dos a Cora i tres a Hades)
QUE DIU LA CIENCIA?
Les formes de vida més simples són massa complexes per apareixer per si mateixes de forma facil.
La formació casual d’una bacteria, te les mateixes posibilitats que l’ensamblatge d’un transatlantic provocat pel pas d’un tornado per una deixalleria (Scientific American 1991), es a dir practicament zero.
Abans d’apareixer formes de vida simples com una bacteria, han d’apareixer molécules organiques complexes, i al final aquestes han de tenir la propietat de replicar-se per si mateixes (la vida).
Però, una vegada ha aparegut una bacteria, aquesta es replica i evoluciona segons les lleis de l’evolució exposades per Charles Darwin en 1859 (selecció i mutació)
Nota:
Actualment a la Terra hi ha 40 milions d’especies vives
Curiosament, tots els embrions de les especies més complexes, son practicament iguals en els moments inicials del seu desenvolupament.
SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES
Segons América sud-Achuar (jibars-Amazonia)
De tots els essers vius, nomes els humans son persones complertes a diferencia dels animals i de les plantes.
Però tots els essers vius tenen alguns atributs de la humanitat i estan dotats d’una anima i una vida autónoma
Els humans són els únics que tenen l’anima veritable o Nekas Wakan
Existeixen relacions de nexe o afinitat personal dels humans amb els animals
Segons la Biblia
L’anomenat Nephesh és l’alé dels cels o bufada de la vida.
De tradició hebrea, Nephesh es troba en cada atom, en cada molécula, en cada planta, en cada animal, en cada persona.
Segons els egipcis
Per la calor del sol, les llavors que hi havia en el món van germinar i la vida es va desenvolupar sota infinitat de formes diferents.
Cadascun dels essers va anar a buscar l’element que més li convenia per sobreviure.Â
Segons els egipcis
Entre els egipcis, en el Judici del «Llibre dels morts», el difunt, després de ser purificat pels quatre esperits (deus) residents en el llac de foc, es conduit a la mansió celeste on és rebut per Athar (Cronos) i Isis, en presencia d’Atum (Theos).
 Llavors s’ha convertit en un Turu (humá espiritual) i, des de llavors sera un company dels deus.
Segons el grec Anaximenes (segle VI aC):Â
Els animals descendeixen dels primers reptils aparescuts sobre la terra i l’home descendeix dels animals
Segons els hebreus (Cabalah)
Un humá es converteix en una pedra, la pedra en una planta, en un animal, en un humá, en un esperit (deu) i finalment en un Deu Suprem.Â
Segons els hebreus
Déu extrau el tot d’un buit que rodeja com Ain Sof Or (llum infinita)
Ain-Sof o En-Soph és el sagrat punt a dalt (Galaxia Central), mentre Elohim és el sagrat punt de baix (Via Láctia) i es composa de la mateixa llum que el sagrat punt a dalt.
«L»ancia dels dies» és conegut com «Casa Major» i està compost per tres naturaleses de principis superposats: mascle (Teo), famella (Aclis) i fill «infinit» (Teion)
En el seu descens, el raig llampegant d’Ain Sof dona lloc als deu sephirots, que són deu emanacions (deu deus) d’Ain Sof
Segons els hebreus (tradició rabinica)
Segons els rabins la vida resideix en la sang
Segons els hopis
Amb el foc va començar la vida
Segons els hindus (Rig Veda)
Les plantes van venir a l’existencia tres edats (Tri-yugam) abans que els deus en el Planeta Terra.
Segons els hindus ( Manvadharmashastra/ Manusmriti. SegleIII aC)Â
Aquest univers (Via Lactia) existia en forma d’obscuritat, com si estigues submergit en un somni profund.Â
Llavors, el divà autoexistent (Braman impersonal, Braman Absolut i neutre o Causa Primera) apareix com irresistible poder creador disipant l’obscuritat.
Desitjant crear essers de diferent tipus del seu propi cos, amb un pensament va crear primer les aigües i va posar la seva llavor en elles.Â
Segons els hindus (Lleis de Manu. Llibre I. Distic 8)
L’aigua, amb l’escalfor, va desenvolupar el primer germen de vida
Segons els hindus (Vedas)
No existeixen diferencies qualitatives, sinó només de grau, entre els humans i la resta d’eesers, inclosos els deus i els animals
Segons els hindus (Teologia Suprema Malabar)
L’essencia i naturalesa humanes, no son pas diferents de la dels animals, és tant sols, que en els humans estan més evolucionades.
Segons els hindus (els Brahmana)
Les ánimes van emanar de Deu. Existien en ell
Apareixen dos principis abstractes
- L’energia vital de l’univers (Brahman)
- L’anima identificativa de l’univers (Atman)
L’esser humá en si no tindria cap ánima independent de l’ánima de l’univers o Atman
El destà de tot lo que existeix és haver passat per tots els estats del ser fins la seva reabsorció en l’Atman o anima universal
Després de la mort i la cremació, el difunt, el doble (en forma de ombra del viu), es diluia en els diferents components de la natura (aigües, plantes, pel terra, etc.) i podia després, a traves de l’alimentació, passar als animals i fins i tot, novament als humans. Per tant, en teoria, un humá podria asimilar en el seu cos, atoms d’algun avantpassat o algun personatge celebre de generacions anteriors.
Aquest va ser l’origen de la teoria de la reencarnació, teoria que, sense cap fonament mitológic, apareix ja molt tard, en els segles VI a III aC (primers Upanishad), i que va tenir, i té, nombrosos seguidors.
Dins la materia sólida del cervell i del cos, hi ha una substancia subtil, extremadament inestable, sempre activa, que asumeix la forma de tot el que li presenten els sentits
En funció de les transformacions d’aquesta materia subtil, ens donem compte de les formes,sons, sabors, i olors aixà com presions del món exterior.
El Yoga te com principal objectiu adquirir el control sobre aquest fluxe de substancia subtil (fluxe espontani), retardar-lo i detenir-lo. El Yoga és la paralització intencionada de l’activitat espontania de la materia mental
L’anima del difunt, després d’una serie de proves, anava als móns d’Indra (Zeus) i Prajapati (Kadmo) onÂ
Prajapati, on existeix un llac, un riu, un arbre, una plaça, un palau, un tron i un palanquin
Els Apsaras anaven a rebre el difunt
Segons els hindús
De l’anima del món o anima individual deriva tota materia cósmica
L’aparició de la individualitat (manifestació de l’Anima Suprema Universal), és deguda a un impuls de la natura. Després va ascendint progresivament per tots els graus d’intel.ligencia, des de la planta, passant per l’animal, per l’home fins a la divinitat més suprema.
Atman está fet de consciencia. És l’alé
D’Atman sorgeixen tots els sentits, tots els deus, tots els essers, tots els mons.
És l’esperit que vivifica la materia corpória de l’individu
Atman es va convertint en el jo o en l’anima abans de relacionar-se amb el mite de l’androgin primordial i de personificar l’absolut.Â
No és accesible, és indestructible.
No pateix cap mal. Tot alló diferent d’Atman esta sotmés al dolor
«El meu Atman que está a l’interior del meu cor és Brahman. Al deixar el món penetraré en ell»
El teu atman, la participació en l’absolut que está en tu, és un i el mateix amb l’Atman Suprem.
Brahman és l’Atman absolut, alló que no mor
La seva recerca és própia de cada individu. Hi ha que entrar en un mateix i abandonar el «jo» tosc, després el «jo»afectiu, després accedir al jo desindividualitzat i per tant inconscient.Â
La lliberació (Moksa) será a aquest preu
La lliberació a traves de tecniques que més tard es van anomenar Yoga, permeten arrivar a un estat sublim que li permet fusionar-se amb Brahma.
A partir de llavors està més enllá de tot i la mort li aporta «una modificació sense importancia».
Aquesta lliberació no s’ofereix a tothom. La majoria «errar perpetuo» o «entren en el circuit sense fi».Â
YOGA: originariament una tecnica de domini del cos i control dels sentits que va evolucionar cap una forma de meditació /Dhyana), en el que l’esperit ocupa el primer lloc
El Yoga es un mitja per arrivar al Brahman fixant la concentració en la silaba OM
La vida d’un Brhaman ortodoxe havia de pasar les seguents etapes:
  1.- Estudiant dels textos brahmanics (mantenint una castedat absoluta)
  2.- Matrimoni. Amb l’obligació de engendrar fills (fase social)
  3.- Anacoreta en el bosc.Â
  4.- Renuncia.Â
Els monjos eren : Mendicants, mags i curanders.
Segons els hindus (Rig Veda)Â
Hi ha un esser Suprem, sinó creador, al menys animador de la vida i de l’univers (Teion)
Segons els hindus (Chantoqya Upanishad VI.2)
El Déu Suprem perd de vegades, en el curs del temps la supremacÃa.Â
Sempre esta en l’origen de la creació, però no és obligatoriament l’agent actiu que determina la continuació dels aconteixementsÂ
Segons els hindus (El Cant de la Creació del Rig Veda)
Els deus van arrivar després, amb la creació de l’univers.Â
Segons els hindus (Rig Veda)
L’Atman absolut s’anomena Nirg-Una-Brahman
L’Atman individual de l’esser humá, s’ha d’alliberar en morir, unint-se a l’Atman absolut o Nirg-Una-Brahman
Segons els hindus (Mimamsa Sutra. Segle V dC)
Nega l’existencia de Deu o d’un Deu altiu i situat per sobre de l’univers.
Tot i aixÃ, els deus són essers situats per sobre dels humans.Â
El principi espiritual ultim resideix en cada criatura (deu, humá o animal)
S’acepta però la llei de causa i efecte (El Karma) i l’ordre etic de l’univers. La causa-efecte explica la causa-Efecte explica l’origen del be i el mal i la confiança en la gracia divina com a mitjá de salvació.
Segons els hindus (Brihadaranyaka Upanishad)
Després de la mort no hi ha coneixement. No hi ha res que perduri en l’esser després de la seva mort.
Ni cap factor persona, ni individulitat.
Segons els hindus (Rig Veda: Himne del Metge)Â
Les plantes van venir a la existencia tres edats abans que els deus, és a dir, tres edats ocultes o tres crops/ crors/ crore ( 30 milions d’anys).
Nota:
 Segons Blabatsky 1 Crore = 10 milions d’anys
Segons els inques
Hi ha un univers energetic, el Ayni (l’unica llei moral que regeix la mistica i la cosmologia andina
Després hi ha dos tipus de energia:Â
1) La Sami, subtil i refinada que impregna la natura i l’univers i esta en continu moviment.
2) La Hucha o pesada, produida pels humans unicament. Es estatica i relacionada amb la por, la tristesa, el dolor i l’enfermetat.Â
Tots tenim un intercanvi constant entre aquestes dues energies.Â
Segons els japonesos shintoistes
Els deus van ser formats per un poder invisible en el primer impuls del Caos, principi de tot
Segons els nordics
Les runes afirtmen que la vida a la terra va sorgir grácies a l’escalfor del Sol i l’aigua de mar.Â
Segons Oceania
En un principi una mena de boles blanquinoses flotaven dins l’aigua.
Després d’una progresiva sequera dels aiguamolls, les «boles es van trovar privades d’aigua. La major part van morir, però d’altres, molt poques, van resistir i aconseguir desplegar-se i anar a terra ferma
Els seus membres, encara tous, no els hi van permetre caminar sobre labterra i es van posar a reptar. Però, poc a poc, els seus membres es van anar refermant i van posar-se dempeus sobre les seves cames.Â
Aquells d’entre aquests que, empesos per la necesitat no van esperar la seguent estació i es van reproduir quan encara reptaven, van donar naixement a tots els reptants (batracis i reptils), els que per el contrari van tenir paciencia per aguantar, finalment van engendrar humans semblants a nosaltres.
Els primers humans eren com serps. Vivien sota terra, canviaven de pell cada any i eren immortals, fins que una causa apocalÃptica mitica va donar origen a la mort.
Segons Teosófics ( La Doctria Secreta Volum 1 Dra. H.P.Blavatsky)
Fohat:
 És l’anella misteriosa que uneix la ment/ consciencia/ esperit, a la materia.
En el moment que s’uneix la ment/ consciencia/esperit i la materia, sorgeix la vida (Purusha o Prakriti), l’esperit de l’univers
Segons els hebreus (Cabalah)
Un humá es converteix en una pedra, la pedra en una planta, la planta en un animal, l’animal en humá l’humá en un esperit (deu) i finalment en un Deu Suprem.Â
Segons els japonesos shintoistes
Els deus van ser formats per un poder invisible en el primer impuls del Caos, principi de tot.
Segons els hindus (Rig Veda)
Les plantes van venir a l’existencia tres edats (Tri-yugam) abans que els deus en la nostra Terra (Planeta Terra).
Segons els teosofics
Jiva: «El principi de vida», és omnipresent (tot i que moltes vegades esta en estat latent, com en una pedra). El secret de la vida radica en la serie ininterrumpuda de les seves manifestacions (una d’elles és la nostra existencia individual)
Segons els xinesos
Va arrivar un temps en el que la masa va desenvolupar esperit, l’esperit va desenvolupar forma i la forma va desenvolupar vida. Ara la vida ha desenvolupat mort.
Segons els xinesos taoistes (Chuang Tzu 300 aC)
Quan morim ens fonem en la gran masa informe, indistinguible
ANIMA
Cada persona esta constituida de cos i d’ánima. L’ánima es pot dividir en tres, mentre la persona está viva.
Si les tres parts de l’anima desapareixen, la persona esta morta.
1.- Anima A:
Anomenada ombra, aura, alé vital, cos astral o esperit del cos fisic, És invisible, omnipresent i també immortal.
Aquesta ombra es va anomenar anima (de l’arrel Ani), però no correspon exactament al concepte actual d’anima de les religions monoteistes.
En diversos textos antics l’energia o electricitat cósmica l’anomenaven Alé Vitál
Com tota energia, aquesta no desapareix sinó que es fon amb l’energia de l’univers per l’eternitat,
2.- Anima B:
Localitzada en el cervell (el centre de comandament de la persona).
És la raó, la conciencia i la consciencia (no només la moral, sino també la sensació fÃsica)
Es la capacitat d’un esser per reconeixer-se a si mateix, de que esta viu en el temps, els seus actes i el seu entorn, i discernir el que esta be i el que esta malament (segons l’entorn social del moment).
Aquesta ánima conserva la memoria de les accions de tota una vida.
És creu que está estretament relacionada amb el concepte de descendencia per via materna. Continuar la nissaga a traves de la mare (mitocondria). Potser per aixó, mitologicament la intel.ligencia s’ha atribuit fonamentalment a les dones, mentre que la saviesa (coneixement) als homes.
La conciencia i la consciencia són mortals i desapareixen totalment al cap de tres dies (máxim) de parar-se el cor.
La seva desaparició equival a la mort total de l’entitat fÃsica individual.
Tot i aixÃ, cada atom del cos no desapareix sinó que passará a formar part de la natura.
Els atoms d’una persona morta, al ser dipositats al terra, poden ser asimilats per una planta. Aquesta planta pot ser menjada per un animal, l’animal pot ser l’aliment d’una persona i aquesta persona pot arrivar a ser un personatge important o un rei (que portaria atoms de la persona morta)
La reencarnació
Aquesta realitat va servir de base a la teoria moderna de la reencarnació (no admesa per la mitologia), ja que una cosa son uns atoms i l’altre una persona sencera reencarnada.
La ressurreció
Els deus tornaven a la vida a persones abans del tercer dia de la seva mort (com a máxim).
A partir dels tres dies, la persona morta ja era irrecuperable i no es podia ressuscitar.
Abans de ressuscitar a una persona, els deus li feien un judici, on, un tribunal valorava si l’estat del cos fÃsic del mort i el seu compotament etic durant la seva vida, permetien ressuscitar-lo en condicions acceptables. I, després d’un perióde de 9 anys de recuperació, un altre judici donava l’alta médica i si les seves accions havien estat bones passava un extra de temps en un dels set paradisos del planeta Arc.
Si havien estat dolentes, el ressuscitat passava un perióde de temps en presons de l’inframon (origen de les creences en l’infern)
3.- Anima C.
Algunes cultures afageixen com una tercera ánima, el perfil genétic (ADN), base de la descendencia (caracter i caracterÃstiques fÃsiques.
Per exemple, segons els grecs, la deessa Harmonia va crear una anima a partir del moll de l’os d’una altra criatura (en el moll de l’os es d’on es treia l’ADN de la nova criatura)
Pels hebreus Eva (Rea pels grecs), va ser creada a partir de la cinquena costella d’Adam (Urá pels grecs)
Entre els xinesos entre els dons atorgats a la humanitat per Nu-Kwa (Tia) estava el vas de Jade (amb argila dins), que protegia els futurs embrions de la decadencia i la putrefacció
El vas de jade contenia «la substancia de l’à nima», és a dir, una cosa material (ADN)
A partir dels tres dies la persona morta ja es irrecuperable i no es pot ressuscitar.
NOMS QUE DONAVEN A L’ANIMA
| Batak (Sumatra) | SUMANGOT (significa Raó). Immortal TONDI SI CHOCOR (significa consciencia). Mortal |
| Bicolano (Luzon-Filipines) | LANDOG (significa imatge) |
| Bisaya (illes Visayas-Filipines) | LANDOG (significa imatge) |
| Cataláns (i europeus en general) | ANIMA (consciencia o ment) |
| Dayak (Borneo) | LIAU/ ALALIA (Significa Raó). Immortal KARA-HUANG (Significa consciencia). Mortal |
| Egipcis | KHU/ KHA (significa raó/ intel.ligencia). Immortal BAH (significa consciencia). Mortal |
| Filipines (Ilokano) | ANINIWAN (significa ombra). Mortal |
| Filipines (Tagalos) | KAKAMBAL (significa bessó). Immortal KAKUKUWA(significa esperit/ consciencia). Mortal ANINO és el mateix que Kakukuwa (significa ombra) |
| Filipines (Tagbanwa) | KIRAYULWA. Anima veritable Al neixer. Immortal APAYU.Anima secundaria. Als dos mesos. Mortal |
| Filipines (Teduray) | KA-MATU |
| Hebreus | NEPHESH |
| Hindus | ATMAN ABSOLUT (Significa intel.ligencia) Immortal. ATMAN INDIVIDUAL (Consciencia). Mortal. |
| Micronesia (Oceania) | T’AMUNE/ TAMRE (significa ombra). Mortal |
| Malay (Malaisia) | ANI-ANI (significa ombra). Mortal |
| Romans (llatins) | ANIMA (consciencia o ment). Mortal |
| Tasmania (Oceania) | T’AMUNE/ TAMRE (significa ombra). Mortal |
SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES
Segons els egipcis
Una persona esta dotada per una part pel cos fÃsic i per una altre de l’anima, formada per Akh, Ka i Ba
Kha: (Anima A). És l’alé vital (l’ombra o aura)
El Kha/ Khu és part integrant del gran esperit universal del moviment (energia) i que transmet la vida a tots els essers vius. Els animals tenen el KA però els hi falta el BA
Replica exacta, o veritable doble del cos fisic. Amb la mort abandona el cos.
Ba: (Anima B). És la conciencia i la consciencia individual o cos mental (bagatge d’informacions de la persona).
Akh: (Anima C). Les caracteristiques intrinsecas de la persona, fisic i caracter (ADN)
Segons els filipins (Camarines)
Anima A. És la «raó» i «l’intel.ligencia». Es l’autentica ánima i es la base de la vida.
Es localitza en el cervell.
Anima B. És el conjunt de corrents electriques emeses pel cervell durant tota una vida, convertides en ones. Aquestes ones no desapareixeran mai més i quedaran, per tota l’eternitat difoses per l’espai.
Per tant es pot afirmar que aquesta anima, després de la mort, és immortal i també es impersonal i es fon per sempre en l’Absolut (Univers)
Resurecció: Després de morts, les animes vagen errants per extensions de terra baixa, plana i fertil (Hades) regada per un riu (Aqueront) i també per boscos durant un temps, fins que finalment, si s’escau (judici), surten d’aquestes terres per anar a viure eternament en un altre lloc (preferentment en els Camps Elisis del Sisé Cel)
Segons els grecs, els indis americans i altres cultures
Moltes civitzacions creuen que existeix una persona dins la persona. Es la seva ombra. Aquesta ombra seria posible veure-la, tot i ser impalpable. Pels antics l’ombra estava relacionada amb fenomens electrics del cervell (aura)
Aquesta ombra s’ha anomenat anima (de l’arrel Ani)
Pero com creien els grecs o els indis americans, el cadaver ja no te ombra
Segons els hebreus (Cabalah)
Un persona humana, al morir , es converteix en una pedra, la pedra en una planta, la planta en un animal (en menjar-la), l’animal en humá (en menjar-lo), l’humá en un deu (per evolució) i finalment podria arrivar a convertir-se finalment en un Deu Suprem si es donesin les condicions.
Segons els hindus (els Brahmana)
Les ánimes van emanar de Deu. Existien en ell
Apareixen dos principis abstractes
A) L’energia vital de l’univers (Brahman)
B) L’anima identificativa de l’univers (Atman)
L’esser humá en si no tindria cap ánima independent de l’ánima de l’univers o Atman
El destà de tot lo que existeix és haver passat per tots els estats del ser fins la seva reabsorció en l’Atman o anima universal
Després de la mort i la cremació, el difunt, el doble (en forma de ombra del viu), es diluia en els diferents components de la natura (aigües, plantes, pel terra, etc.) i podia després, a traves de l’alimentació, passar als animals i fins i tot, novament als humans. Per tant, en teoria, un humá podria asimilar en el seu cos, atoms d’algun avantpassat o algun personatge celebre de generacions anteriors.
NOTA:
Aquest va ser l’origen de la teoria de la reencarnació, teoria que, sense cap fonament mitológic, apareix ja molt tard, en els segles VI a III aC (primers Upanishad), i que va tenir, i té, nombrosos seguidors.
Dins la materia sólida del cervell i del cos, hi ha una substancia subtil, extremadament inestable, (electricitat) sempre activa, que asumeix la forma de tot el que li presenten els sentits
En funció de les transformacions d’aquesta materia subtil, ens donem compte de les formes,sons, sabors, i olors aixà com presions del món exterior.
El Yoga te com principal objectiu adquirir el control sobre aquest fluxe de substancia subtil (fluxe espontani), retardar-lo i detenir-lo. El Yoga és la paralització intencionada de l’activitat espontania de la materia mental
L’anima del difunt, després d’una serie de proves, anava als móns d’Indra (Zeus) i Prajapati (Kadmo) on Prajapati, on existeix un llac, un riu, un arbre, una plaça, un palau, un tron i un palanquin
Segons els hindús
De l’anima del món deriva tota materia cósmica
L’aparició de la individualitat (manifestació de l’Anima Suprema Universal), és deguda a un impuls de la natura. Després va ascendint progresivament per tots els graus d’intel.ligencia, des de la planta, passant per l’animal, per l’home fins a la divinitat més suprema.
Atman está fet de consciencia. És l’alé
D’Atman sorgeixen tots els sentits, tots els deus, tots els essers, tots els mons.
És l’esperit que vivifica la materia corpória de l’individu
Atman es va convertint en el jo o en l’anima abans de relacionar-se amb el mite de l’androgin primordial i de personificar l’absolut.
No és accesible, és indestructible.
No pateix cap mal. Tot alló diferent d’Atman esta sotmés al dolor
«El meu Atman que está a l’interior del meu cor és Brahman. Al deixar el món penetraré en ell»
El teu atman, la participació en l’absolut que está en tu, és un i el mateix amb l’Atman Suprem.
Brahman és l’Atman absolut, alló que no mor
La seva recerca és própia de cada individu. Hi ha que entrar en un mateix i abandonar el «jo» tosc, després el «jo»afectiu, després accedir al jo desindividualitzat i per tant inconscient.
La lliberació (Moksa) será a aquest preu
La lliberació a traves de tecniques que més tard es van anomenar Yoga, permeten arrivar a un estat sublim que li permet fusionar-se amb Brahma.
A partir de llavors està més enllá de tot i la mort li aporta «una modificació sense importancia».
Aquesta lliberació no s’ofereix a tothom. La majoria «errar perpetuo» o «entren en el circuit sense fi».
YOGA: originariament una tecnica de domini del cos i control dels sentits que va evolucionar cap una forma de meditació /Dhyana), en el que l’esperit ocupa el primer lloc
El Yoga es un mitja per arrivar al Brahman fixant la concentració en la silaba OM
Segons els hindus (Rig Veda)
L’Atman absolut s’anomena Nirg-Una-Brahman
L’Atman individual de l’esser humá, s’ha d’alliberar en morir, unint-se a l’Atman absolut o
Nirg-Una-Brahman
Segons els perses
Uns tres dies despres de la mort, el cos mental es fon. En realitat es l’esencia de la persona, carregada del seu passat.
Des de la mort a quan es fon, es pot viatjar a traves d’aquest passat.
A partir dels tres dies la persona morta ja es irrecuperable i no es pot ressuscitar.
VIDA
Segons els bambaras (Mali/ Nigeria)
El Ni és la força vital o ánima, que anima tots els essers vius
Segons els egipcis
Per la calor del sol, les llavors que hi havia en el món van germinar i la vida es va desenvolupar sota infinitat de formes diferents.
Cadascun dels essers va anar a buscar l’element que més li convenia per sobreviure.
Segons els hindus (Rig Veda)
Hi ha un esser Suprem, sinó creador, al menys animador de la vida i de l’univers (Teion)
Segons els hindus (Rig Veda: Himne del Metge)
Les plantes van venir a la existencia tres edats abans que els deus, és a dir, tres edats ocultes o tres crops/ crors/ crore ( 30 milions d’anys).
Nota:
Segons Blabatsky 1 Crore = 10 milions d’anys
Segons els hindus (El Cant de la Creació del Rig Veda)
Els deus van arrivar després de la creació de l’univers.
Segons els inques
Hi ha un univers energetic, el Ayni (l’unica llei moral que regeix la mistica i la cosmologia andina
Després hi ha dos tipus de energia:
1) La Sami, subtil i refinada que impregna la natura i l’univers i esta en continu moviment.
2) La Hucha o pesada, produida pels humans unicament. Es estatica i relacionada amb la por, la tristesa, el dolor i l’enfermetat.
Tots tenim un intercanvi constant entre aquestes dues energies.
Segons els japonesos shintoistes
Els deus van ser formats per un poder invisible en el primer impuls del Caos, principi de tot
Segons els hindus (Rig Veda)
Les plantes van venir a l’existencia tres edats (Tri-yugam) abans que els deus en la nostra Terra (Planeta Terra).
Segons els nordics
Les runes afirmen que la vida a la terra va sorgir grácies a l’escalfor del Sol i l’aigua de mar.
Segons Oceania
En un principi una mena de boles blanquinoses flotaven dins l’aigua.
Després d’una progresiva sequera dels aiguamolls, les «boles es van trovar privades d’aigua. La major part van morir, però d’altres, molt poques, van resistir i aconseguir desplegar-se i anar a terra ferma
Els seus membres, encara tous, no els hi van permetre caminar sobre labterra i es van posar a reptar. Però, poc a poc, els seus membres es van anar refermant i van posar-se dempeus sobre les seves cames.
Aquells d’entre aquests que, empesos per la necesitat no van esperar la seguent estació i es van reproduir quan encara reptaven, van donar naixement a tots els reptants (batracis i reptils), els que per el contrari van tenir paciencia per aguantar, finalment van engendrar humans semblants a nosaltres.
Els primers humans eren com serps. Vivien sota terra, canviaven de pell cada any i eren immortals, fins que una causa apocalÃptica mitica va donar origen a la mort.
Segons Teosófics ( La Doctria Secreta Volum 1 Dra. H.P.Blavatsky)
Fohat: És l’anella misteriosa que uneix la ment/ consciencia/ esperit, a la materia.
En el moment que s’uneix la ment/ consciencia/ esperit i la materia, sorgeix la vida (Purusha o Prakriti), l’esperit de l’univers
Segons els teosofics
Jiva: «El principi de vida», és omnipresent (tot i que moltes vegades esta en estat latent, com en una pedra). El secret de la vida radica en la serie ininterrumpuda de les seves manifestacions (una d’elles és la nostra existencia individual)
Segons els xinesos
Va arrivar un temps en el que la masa (materia) va desenvolupar esperit, l’esperit va desenvolupar forma i la forma va desenvolupar vida. Ara la vida ha desenvolupat mort.
LONGEVITAT DELS HUMANS
La durada de la vida de les primeres races humanes andrógines (Or i plata) era quasi immortal, similar a la
de la raça dels titans.
L’incest que va cometre Urá (Adam) amb Rea (Eva), va conduir a l’anomenat «Pecat Original» i l’inici
de la decadencia genética de les races posteriors.
Nota:
Segons Oceania (Maoris), el deu Tane (Urá) i la deessa HIne-Titama o doncella de l’alba (Rea) van provocar aquesta decadencia cap a la mort.
Amb l’arrivada de la separació de sexes, en el món (tant de deus com d’humans a partir de les primeres races de plata), va precipitar la progresiva caiguda de la longevitat.
A més a més, l’expansió demográfica dels huimans va ser tant important, que va obligar als deus a limitar el seu temps de vida.
Nota:
Els deus van poder prolongar artificialemnt la seva vida amb la beguda la immortalitat, beguda que no estava a l’abast dels humans.
Les succesives lluites entre els deus per la posesio d’aquesta beguda va conduir al «Ragnarok» o la batalla final. on van morir la majoria dels antics i més coneguts deus.
Segons America del Nord (Xoxons)
Hi va haver una forta discusió entre el deu suprem del moment(Cronos), el Llop i el creador dels humans (Prometheo), el Coyote.
Mentre el llop deia que qualsevol humá que mori pot tornar a la vida (ressurrecció), el coyote li diu que si tothom pogués viure, en poc temps, no hi hauria prou espai en la terra.
Segons America del Nord (Iunit)
Durant molt de temps, la mort no va existir. Les persones, periódicament rejuvenien (quan morien els ressuscitaven novament), però, com a consequencia, la població va augmentar de forma tant forta, important, que una dona vella(Nix), va actuar sobre la duraciÃo de la vida per evitra una catastrofe.
Segons els serer (Senegal-Gambia)
Els primers humans no morien, ja que després de la creació inicial no estaven destinants a morir
El gos (animal domestic creat pels deus) va ser el primer en morir en el mon primordial
Kopé (Gea) es va enfadar i va desencadenar la mort entre els humans
Nota:
Amb l’experiencia de la mort del gos, Prometheo va introduit el mecanisme de la mort.
Segons els sumeris (Text «Quan els deus eren com l’home»)
En temps del deu Suprem Marduk (Cronos), els deus treballaven la Terra i es queixaven amargament.
Es llavors quan Ea (Prometheo) proposa crear l’home perque asumeixi la tasca dels deus.
Se sacrifica al deu We (Hades), i amb argila barrejada de la deessa Mami/ Nintu (Nix), es dona forma al primer humá.
De seguida les altres deesses generadores fabriquen set homes i set dones i cuiden l’embaraç.
(Creació de la setena subraça plata, anomenada dels homes de pedra)
Però, no havien passat doscents anys encara quan el pais es va extendre, es va multiplicar la població i la terra mugia com un toro.
Aquest clam impedia dormir a Enlil (Theos). Els deus desencadenen una epidemia i després una gran sequera. Però tot es en va. Els homes no cesen de multiplicar-se. Estan afamats i a punt de devorar als seus propis fills.
Llavors els deus volen provocar un diluvi, però Ea intervé per aturar-lo Eai parla amb Mami perque s’aturin els naixements i es limiti la vida dels humans.
Segons els Asirio-babilónics (Epopeia d’Atrahasis)
Nota:
En aquesta Epopeia, s’explica la formació de l’home:
Després, sense que Enlil (Theos) ho sabés, Enki (Prometheo) i Sud (Nix) van realitzar un nou canvi (genetic), en la nova criatura que abans havien creat. Van donar als essers hibrids (Primera subraça plata o asexuats), incapaços de procrear la capacitat de tenir fills i el coneixement sexual per tenir-los
MORT
Segons els hindus (Brihadaranyaka Upanishad)
Després de la mort no hi ha coneixement. No hi ha res que perduri en l’esser després de la seva mort.
Ni cap factor persona, ni individulitat.
Segons els xinesos taoistes (Chuang Tzu 300 aC)
Quan morim ens fonem en la gran masa informe, indistinguible
Segons els budistes
En el moment exacte de la mort l’anima experimenta primer una llum incolora del buid que la banya.
Si un es fon amb aquesta llum se salva.
Però la majoria de la gent es queda inconscient i després se sobresalta al saber que estan morts.
Uns tres dies despres de la mort (3 dies segons perses) el cos mental es fon. En realitat es l’esencia de la persona carregada del seu passat.Â
Des de la mort a quan es fon es pot viatjar a traves d’aquest passat.
Tres dies i mig després de la mort els Budes i Sants s’apareixeran amb tota la seva llum tant brillant que es dificil distingir-los.
Si un ho enten sense tenir por la seva anima es fon amb la de Deu i guanya la salvació.
La majoria de la gent no enten aquesta visió sagrada i els seguents set dies seran horripilants ya que es com un mirall de la propia consciencia
La llum blanca son bones noticies ja que es renaixerá (ressuscitará) en un dels cels (del planeta Arc).Â
Segons l’Antic Testament (Eclesiastes 9:5,10)
Els morts res saben, no hi ha obra, ni activitat mental, ni ciencia, ni saviesa en el sepulcre»
Segons l’Antic Testament (Eclesistes 3: 19-20):
De fet el destà dels humans és la sort dels animals, tots tenen el mateix destÃ, tant uns com els altres moren, ja que tots tenen el mateix alé.Â
Un humá no supera en res a les besties, ja que tot es alé insignificant i inutil, tots van al mateix lloc. Tots veuen la pols i tots tornen a la pols.
Qui pot asegurar que l’alé d’un humá puja cap amunt i l’alé de les besties cap a baix a la terra?
Nota:
 L’energia individual, tant dels deus, com la dels essers humáns, com la de la resta d’essers vius de la natura, s’ha d’alliberar en morir, unint-sea l’Esperit Universal (impersonal).
2215 total de visites , 1 visites avui