III. Univers

Nota:

Aquest resum ha estat confeccionat, bàsicament, amb el conjunt de cites mitológiques seleccionades, que s’exposen a continuació del resum.

 

Univers, la Causa Segona.

Mentre l’espai és la «Causa Primera» i l’electricitat actua com «Motor universal», la Causa Segona és la natura que és envolta, univers o món.

Perque no hi ha cap Deu per sobre del propi univers, ni cap altre principi dels essers vius que la materia i el moviment. 

 

Atributs de l’univers

L’univers no és etern, és finit i esta contingut dins un ‘espai infinit

Dins l’univers la vida pot existir o no existir, però l’espai sempre existira perque és etern.

L’univers no esta limitat, ni per l’espai ni pel temps.

Encara que no reconeix el temps, pot ordenar-se com passat, present i futur (segons la seva evolució en latent, expansiva i retractiva).

Dins l’espai hi ha una part interior ocupada per l’univers i una altra part externa i buida que es prolonga, sense fi, en totes direccions. 

 

Cicles de l’univers

El Cosmos és un conjunt de formacions compostes per atoms indivisibles, i cadascun te identitat propia i diferent a la resta.

Aquestes formacions evolucionen i involucionen de forma ciclica dins un espai i temps infinit.

Aquests cicles, que no han tingut mai un principi, ni tindran un final, estan regulats en tres fases: 

Primera fase: Expansiva o evolutiva (estat actual del nostre univers)

Segona fase: Retractiva o compresiva

Tercera fase: Continguda o Latent

Nota: 

La fase expansiva comença amb un Big Bang.

 

Aquest cicle de tres fases es pot reiniciar i repetir fins l’infinit.

L’univers pot estar en una fase, com l’actual, en evolució i també en expansió, pot trobar-se després en fase compresiva o retractiva o pot trobar-se finalment, ja comprimit, i en una fase latent. 

 

Formació de l’actual univers

L’univers actual es va produir de forma espontania o fortuita. Va ser a causa de la força o energia immanent al propi univers

Hi havia una substancia originaria, «una mena d’aigues» en las que un element intern, calor o ardor cósmic, va desencadenar totes les transformacions que van conduir a l’aparició de l’univers present.

Nota: 

Un mite tibeta indica un origen inquietant de l’univers actual. Explica que l’univers actual és l’efecte residual de les accions dels habitants d’un univers anterior que va deixar d’existir (Karma).
Per tant, segons aquest mite, els atoms i particules subatómiques d’universos anteriors ja colpsats, són els mateixos que els del nostre univers (i els nostres cosos) i els mateixos que els d’universos futurs quan el nostre univers colapsi (ja que els atoms són eterns).
Per altra banda, expliquen que es el vent del Karma, el que primer es mou en un univers buid, no el caprici d’un demiurg (un Deu Creador)

L’energia en repós va crear la substancia, materia subtil (és a dir molt petita), que no es ni va ser el germen, però, a partir de la Substancia, es va produir i desenvolupar el germen.

Nota: 

La substancia (constitutiva de la materia)n podria ser l’atom o les particules que constitueixen l’atom que a la vegada poden ser energia o materia.

Tot i així, com la vida es va originar per atzar, mai sabrem exactament el moment exacte en el que es va iniciar el cicle evolutiu de la vida de l’univers actual. 

Perque els textes mitológics ens diuen l’edat de la Via Lactia. Però, l’Edat de l’univers només la podem deduir a partir de la primera Edat o Era, anomenada «Anadem»

 

Lleis de l’univers

L’ordre que existeix a l’univers es una succesió de lleis eternes i no creades, en una marxa progresiva, evolutiva i decidida cap a sistemes de vida superior.

Tota la naturalesa i l’univers esta disposat (tant en les seves parts com en el seu conjunt) d’acord amb una llei numerica que prové d’un ordre preexistent en la ment impersonal i cósmica de la Causa Primera.

Aquesta llei està regida per l’anomenat numero Phi (no Pi) que és 1,61803… 

Aquest numero determina el moviment en espiral («espiral d’or») de les galáxies i del propi univers i que está present en múltiples formes en la natura (per exemple les galaxies o els cargols).

El numero es l’esencia veritable, eterna i oculta. És l’unitat de mesura que marca els ritmes del temps.

Nota: 

Tot i que alguns apunten al 3200 aC en l’antiga Sumeria, sembla que els primers en utilitzar el numero Phi (la raó áurica) van ser els egipcis, per la construcció de les pirámides de Gizé.

 

---

 

QUE DIU AVUI LA CIENCIA?

Les primeres estrelles de l’univers van començar a encendre’s 180 milions d’anys després del Big Bang.

Segons la ciencia, entre galaxia i galaxia hi ha hidrogen en proporcions molt reduides.

Segons diuen, un atom d’hidrogen, de tant en tant per milla cubica, és del tot suficient per produir la materia necesaria per la formació de les galaxies.

Nota: 

Aquests atoms d’hidrogen, formarien «les aigües primigenies» a les que pot referirse la mitologia.

 

---

 

SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Segons els Edo (Benin/ Nigeria)

L’univers no te creador. S’expandeix i prospera gracies a la activitat de forces oposades, positives i negatives

Segons América del Nord- Dakota (grup Sioux)

L’univers está representat com un cercle, simbol de l’infinit i de la totalitat.

Totes les coses de l’univers estan emparentades. Cada cosa poseeix un esperit que reflecteix les diferencies externes de les formes vives.

Segons els Caldeus:

El nostre univers estava latent des de tota l’eternitat, animat pel centric Sol espiritual o divinitat suprema (el deu Teo). Però, aquesta divinitat suprema no va plasmar la seva idea, sinó que la va plasmar el seu primogenit (el deu Teion)

Segons els egipcis

El primers egipcis no admitien cap deu que el propi univers, ni cap altre principi dels essers que la materia i el moviment. 

En el seu inici el cel i la terra no eren més que una sola cosa, però amb el temps els elements es van anar separant. L’aire es va agitar. La seva part ignea portada al centre va formar els astres i va inflamar el sol.

Per la calor del sol, les llavors que hi havia en el món van germinar i la vida es va desenvolupar sota infinitat de formes diferents.

Cadascun dels essers va anar a buscar l’element que més li convenia per sobreviure. 

El mon, te les seves revolucions periódiques o eres en cadascuna de les quals el mon es consumit pel foc.

Despres reneix de les seves cendres, per tornar a patir després la mateixa sort al final del perióde.

Aquestes revolucions o cicles no han tingut mai un principi, ni tindran mai un final.

El planeta Terra és un globus esferic i els astres són mases de foc. 

Els eclipsis de lluna són produits per l’ombra de la Terra. La lluna és una mena de terra planetaria.

Segons els hebreus (Cabalah)

L’infinit era encara completament desconegut i no difonia cap llum, fins que el punt lluminós es va obrir violentament camí cap a la visió (Big Bang).

Deu va crear el buid, però va deixar un rastre de llum en ell. Després va fer penetrar un raig de la seva llum que va crear l’espai tridimensional i laresta de l’univers conegut resta de l’univers conegut

El senyor (Àngel Miquel/ Heli) va explicar a Enoch (Hermes) la Creació de l’Univers des dels moments de la » No existencia»

Segons els hindus (Mahabarata)

Diu el Mahabarata «el temps és el polen de l’univers»

Segons els hindus (Gentoux)

El món és una obra filada per una aranya i quan acabi aquesta obra es contraurá i tornará a entrar en el ventre de l’animal  

L’Univers es Brahma/ Brahman (Nirg-Una Brahman), ja que Brahman esta en tots els atoms de l’univers.

El personatge mitológic, deu Brahma és un vehicle de Brahma/ Brahman.

Segons els hindus (Vaisheshika-Bhasya. Segle V dC): 

A l’univers hi ha realitats que no han tingut principi ni tindran fi. Existeixen per si mateixes d’una forma  espontánia i que no han estat creades per cap deu o demiurg.

El Cosmos és un conjunt de formacions compostes per atoms indivisibles, cadascun amb identitat propia i diferent a la resta

Aquestes formacions evolucionen i involucionen de forma ciclica en un espai i temps infinit

Segons els hindus (Jainistes de Mahavira)

En l’espai il.limitat i etern hi ha una part interior ocupada per l’univers i una altra externa i buida que es prolonga sense fi en totes direccions. 

En frontera entre una part i l’altre és on habiten els atman en pau perfecta.

Segons els hindus (Brihadaranyaka Upanishad)

L’univers es va produir de forma espontania o fortuita i a causa d’una força o energia immanent al propi univers

Segons els hindus (Mimamsa Sutra. Segle V dC)

Él món (univers) és etern i esta format per infinites particules individualitzades i sotmeses a un perpetu combinatori, que dona lloc al sorgiment i i extinció de formes particulars, en les que hi ha sempre:

• Un origen (inici)
• Un desenvolupament
• Un final o mort

Aquestes formes particulars, no afecten l’univers en la seva totalitat i que es invariable en si mateix

Segons els hindus (Manava-Dharma-Sastra. SegleIII aC) 

Llibre on es detalla el Codi de Manu:

El cicle total del proces de desplegament i replegament de l’univers (cicle d’evolutció/ involució), és anomenat Edat de Brahma o 100 anys Brahma o 360 dies Brahma. Per tanst:

Un dia Brahma = 4.320 milions d’anys terrestres

1 any de Brahma són : 3.110.400.000 (3 bilions)

100 anys Brahma són: 1 Maha-Kalpa (300 bilions d’anys)

Al cap de 100 anys Brahma te lloc la disolució universal

Després d’aquest periode definitiu, un foc anihilador acaba amb tot, també amb tots els deus. 

Hi ha periodes de presencia i d’absencia a l’univers. 

La serp cósmica corre amb 370 salts. Significa els periódes ciclics del gran any tropical de 25.868  anys dividit en el cálcul esoteric en 370 cicles o periodes (25868/ 370= 70), a l’igual que l’any solar esta dividit en 365 dies.

Segons els hindus

Pels hindus, al cap de 100 anys Brahma te lloc la disolució universal

Els set ratjos del Sol es dilatan i es converteixen en 7 Sols e incendien el Cosmos.

Les nostres eras mitológiques són:

Krita-Yuga: 1.728.000 anys mortals

Tetra-Yuga:1.296.000 anys mortals

Dvapara-Yuga: 864.000 anys mortals

Kali-Yuga (tindrá) : 432.000 anys mortals         

Tot aquest conjunt correspon a 1 Maha-Yuga = 4.320.000 anys

Nota: 

Aquests anys corresponen exactament a l’edat del planeta Terra segons la Ciencia.

 

El regnat d’un Manu són: 306.720.000 anys

Els intervals entre els regnats de cada Manu són: 25.920.000 anys ( es diuen Sandhis)

Segons els hindus (Hiranyagarbha) 

Hi ha un esdevenir espontani de l’univers produit per una serie de mutacions que pasen en un element primordial, el «germen auri» o «foc generador» contingut en «l’aigua originaria» (que el Narayana anomena «el Purusha», el Dirghatamas anomena «foc solar» i Anila anomena «aire»)

Segons els hindus (Rig Veda)

En origen, les particules que han format totes les coses, es trobaven «a lo lluny, fermament aferrades les unes a les altres» (perióde de contracció). Després es van expansionar.

Segons els hindus (Brihadaranyaka Upanishad)

Al principi el món era «aigua» i aquesta aigua va emetre lo real de si mateixa. Brahaman és lo real. (univers)

Brahman va emetre Prajapati (deu creador)

Prajapati va emetre als deus

Segons els hindus (Bhagavad Gita)

Krishna ( Apol.lo) va dir que aquest mon en el que vivim és obra de l’Un, Principi Suprem, o Absolut i és una manifestació o materialització seva

Segons els hindus (Rig Veda)

L’aparició de l’Univers es com una diversificació d’un grandiós esser primigeni (impersonal) anomenat Purusha o Atman. 

Hi ha periodes on el Purusha (Atman) i els Prakriti (materia i energia) estan perfectament separats, quiets i aillats (perióde de contracció). En altres el Prakriti es trenca amb gran turbulencia i atrapa el Purusha/ Atman, llavors s’inicia un nou univers (Big Bang).

Després, en aquest nou univers sorgeix l’intel.lecte i la particularitat (el jo) de les diferentes criatures.

Segons els hindus (Rig Veda. X, 129)

Llavors encara el res no era, ni l’existencia, no hi havia aire, ni cels més enllá d’ell.

Que el cobria? On estava? Qui el cuidava? 

Hi havia llavors aigües cósmiques en les profunditats incommensurables?

Llavors no existia ni la mort ni la immortalitat, ni la nit ni el dia. 

L’Un» (Tad-Ekam) respirava sense vent sostenint-se a si mateix (Svadha, equival a energia, el poder intrinsec que fa possible l’autogeneració).

En un principi només hi havia obscuritat. Tot era només aigua no iluminada. Les aigües no il.luminades, que no contenen esser (Sat), ni no esser (Asat), és generen per calor cósmic (Tapas).

Aquest «Un» que va cobrar existencia rodejat de res, va sorgir a la fí, nascut pel poder de la calor

Però, al cap i a la fí, qui pot saber, qui pot dir com es va originar la creació, ja que els mateixos deus són tots posteriors a la creació de l’univers?. 

La llavor primordial de la ment (manas), és anomenat el «primogenit» de Tad Ekam (L’Un)

Així, qui sap en veritat quan va sorgir tot?

Segons els hindus (Upanishads)

En el començament no hi havia res. 

La mort va crear la ment, pensant: Tingui jo esser (ment).

Va ser creada l’aigua. Allò que era l’espuma de l’aigua es va solidificar i es va transformar en terra. 

La mort, descansant i calentant per la seva esencia, sorgeix el foc. 

La mort es va dividir  tres vegades: El foc és un terç, el Sol l’altre terç i l’aire l’altre terç.

El Sol és Brahman. 

En el començament aquest mon era no-existent. Va cobrar existencia. Va creixer, es va transformar en un ou. Va estar per un any, es va obrir.

De l’esclofolla van sortir dos parts,una de plata, és a dir la terra i l’altre d’or, és a dir, el cel.

En el començament del no-ser es va produir el ser. 

Segons els hindus (Chantoqya Upanishad VI, 2)

Com del no ser podia neixer l’esser ? 

El ser sol o estimat existia al principi, sense un segon. 

El primer moviment, la primera creació sorgeix sense causa. És com  una generació espontània, un esforç realitzat pel caos sobre si mateix. 

S’infla, creix, es fa desmesuradament gran, s’escalfa per frotament i en esforç es diversifica. S’esquerda, se separa, es dispersa i es distingeix en varies unitats. Es multiplica fins l’infinit, es jerarquitza s’organitza en varies unitats. 

Així neix el foc, la llum, la vida, l’esperit i tot el que conforma l’univers.

Segons els hindus (Mundaka Upanishad)

A la transcendencia no s’arriva, ni per l’ascetisme, ni per els ritus, ni pels deus, s’arriva pel coneixement

L’Atman, unint-se a la ment, actua com guia dels sentits i, allotjant-se en el cos de l’home, aquest guia dels sentits i, allotjant-se en el cos de l’home, aquest pot entendre la raó eterna de lo diví.

Després de crear l’univers, aquell del qual el poder és incomprensible, es va esvair absorbit en l’anima suprema.

Restituit a la seva primera obscuritat, la «Gran anima» no te forma i roman en lo desconegut

Així es que, per alternança de repós i activitat, l’esser immutable fa que, eternament revisquin i morin totes les criatures existents, tant les actives com les coses inerts.

Amb el temps es va crear la figura d’un Brahman masculí personificat que s’anomenara Brahma (el deu Brahma o Teion pels grecs), per diferenciar-lo del primer.

Segons els hindus (Vedas)

La creació va començar amb l’espai (Aditi) en el que van ser formats el cel i la Terra (elements masculi i femeni originals) 

Un Andon és el món visible compost per les estrelles, el Sol, els planetes i la Terra.

Aquest món esta tancat dins una gruixuda closca

Segons el Pegu (Peninsula del Ganges)

Pensaven haver existit tota l’eternitat en un prodigiós nombre de mons, governats cadascun per deus particulars enviats per l’esser suprem

El mon actual ha estat governat ja per quatre deus diferents, l’ultim dels quals va desapareixer fa dos mil setcents anys (Segons J.F.M Noe) i s’esta esperant el cinqué (el qual, tambér desapareixerá).

Nota: 

Uns 2700 anys corresponen aproximadament a la mort d’Heli durant el Ragnarok.
Els quatre deus són: Kaos, Kadmo, Urá i Heli

 

Llavors baixara foc del cel sobre la terra i reduirá l’univers a cendres. Després renaixerá un altre Cel sobre la terra i reduirá l’univers a cendres. Després renaixerá un altre món.

Segons els hindus 

Para-Atman és l’anima suprema de l’univers

Segons el Panteisme

Entre ells: Heraclit, Plotí, Filó d’Alexandria, Spinoza, Giordano Bruno o Teilhard de Chardin

El panteisme es una pensament filosófic en el que l’Univers, la naturalesa i Deu son equivalents i la materia és eterna.

Al principi les molecules van donar pas a la materia viva. Les consciencies es comuniquen les unes amb les altres. El salt final és la creació d’una super esser impersonal i universal

Segons el jesuita i paleontoleg Teilhard de Chardin (1881-1955): El punt Alfa en el temps (inici) correspon a la Creaciói el punt omega (final), la síntesi perfecte entre l’home i Deu, l’esperitualitat perfecta.

Segons els siberians (Kamtshadals. Peninsula de Kamtshatca)

Els cels i els astres van existir abans que la terra

Segons els siberians (macasaroisa)

El cel no va tenir principi

Segons els siamesos (Tailandia)

La terra i els cels (univers) són eterns, sense principi ni fi

Segons Teosófics ( La Doctria Secreta Volum 1 Dra. H.P.Blavatsky)

Fohat: Ha fet moure l’univers amb un moviment circular

Segons Teosófics 

L’espai i temps són un.

El calor és l’alé de la natura

El calor, l’atració i la repulsió són els tres factors del moviment

No hi ha res «mort» en la natura, totes les coses son «vives».

L’univers s’asembla a un gegantí organisme viu

La vida existeix en l’atom i en totes les parts de l’univers

Cada particula de la materia és un registre de tot el que ha succeit

La naturalesa és la manifestació de la Consciencia absoluta o consienciacósmica.

L’ordre de la natura és una marxa progresiva o evolutiva cap a sistemes de vida superior

Les lleis de la natura són eternes i no creades

Les set lleis de l’energia són: Atracció, repulsió, cohesió, fricció, magnetisme, llum, só,

Les sis forces primaries de la natura que juntes formen la Llum Astral són:

1. Forces de llum i calor
2. Kundalini Shakti o principi universal de la vida, Es mou en forma de serp. Inclou les set lleis de l’energia.
3. Forces de l’intel.ligencia i saviesa. Són: 
   1. Forces de la ment (sensacions, memoria, expectatives de futur, relació amb l’entorn, generació del «jo» o individualitat)
   2. Clarividencia i psicometria
4. Forces de la voluntat (moviment dels musculs)
5. Forces del pensament (materialitzacions dels espiritistes, yoguis etc.)
6. Força del llenguatge i la música

Segons els xinesos (Anals de Primavera i tardor op.cit.p.45)

D’ençà que el cel i la terra varen iniciar les seves operacions fins el dia en que  aquestes cessaran, hi haurá 

una revolució completa.

Una revolució conté dotze períodes.

Primer període: De la rata.  El cel comença les seves operacions (des de l’inici de la Creació fins 269.000 aC

Segon període: Del bou. La terra inicià les seves operacions (el 269.000 aC. Arrivada dels deus a la Terra)

Tercer període: Anomenat el tigre. L’home fou creat i posat en condiciones d’iniciar les seves operacions

Periode 1 a 11: D’ençà del periode del tigre fins al període onze, totes les coses es desenvoluparan per si mateixes (evolució), però, un cop hagin passat per totes les etapes possibles del seu propi desenvolupament, elles deixeran d’existir i el cel, esgotat, no produirá res mes fins el  perióde dotze.

Periode dotzé: La terra i tot el que l’envolta serà anorreat i l’univers sencer entrará en el caos. Aquest segon caos es convertirá en un ou, el qual haurá de desenvolupar-se fins arribar al periode de la rata de la segona revolució.

Aleshores es formará una nova terra i un nou cel, els quals, un cop posats en moviment, continuaran sempre llurs operacions sense esgotar-se mai (eternament)

Segons els xinesos

El nom xinés de l’esvastica és Lei Wen (rodet del tró). Significa llarga vida o vida universal.

El seu sentit de gir és el del Sol

L’emperador Wu va ordenar la seva utilització com signe del Sol. 

Segons la mitologia universal l’esvastica significa moviment continuu i l’evolució del cosmos 

Segons els xinesos budistes (Ch’ien del I Ching)

La paraula caos no indica mai «buid»

L’anomenem Caos quan energia, materia i forma es troven presents, però encara no separades.

Segons els xinesos (Chuang-Tse)

Les aigües del Mar del Nord, es van reunir amb les aigües del Mar del Sud en la terra neutral de Hun-Dun (significa confusió)

Després d’un MaHa Yuga, l’univers es colapsa sobre si mateix, tornant al buit total, arrosegant aquest procés tota la seva massa, llum i temps. 

Llavors comença el Pralaya o Caos, que está plé de planetes morts o moribunds.

Aquesta situació no es prolonga per gaire temps i després d’un interval es preparen per començar un nou cicle. 

Segons els xinesos jainistes

L’univers no va ser creat, sempre va existir i sempre existirá.

Una expansió produeix la consequent contracció on regna el caos i així succesivament de forma interminable. 

El món es infinit i increat 

Els principis básics de l’univers són: L’anima, la materia, el temps, l’espai i els principis de moviment i repós. 

Nota:

Aqui la paraula ánima equival a energia.

 

Aquests elements són eterns i indestructibles. Però el seu estat canvia constantment.

L’univers esta representat de forma circular.

El conjunt esta envoltat de tres atmosferes anomenades «escuts de vent», de densos i de poc espesos

El centre de l’univers está travesat per la regió de les animes movils on habiten tots els essers: Deus i dimonis, homes i dones, animals i plantes.

Segons els xinesos

El concurs fortuit de la materia tosca i gruixuda, amb materia subtil, va produir el primer home anomenat Puon-Su, que va ser produit d’un ou.