8. Dione

OBSERVACIONS

Aquest  resum biografic és el resultat de l’estudi d’una gran quantitat de textos mitológics, i, per tant, resulta molt dificil presentar-ne una selecció en format breu.  

Tot i així, en la seva totalitat, s’han extret de mitológies de les diferents civilitzacions o fonts

Nota: 

En «Algunes equivalencies», surt el nom del personatge que s’exposa a continuació en l’idioma propi de la seva civilització o font mitológica.

 

---

 

QUI VA SER DIONE?

Considerada tercer fill biológic de Gea i germána de Theos i Yahbeth.

Dione pertanyia al poble dels gegants de l’escarxa, el rei dels quals era Yahbeth i a la raça o especie dels titans, una raça inferior a la dels deus.

Origen (junt amb Crio), de l’anomenada raça de la Lluna, de pell blanca-groguenca, molt pálida

Dione i el seu germá bessó Crio, eren dimonis acuatics del cercle de Kaos

Dione va ser anomenada per ser la reina dels humans.(Se suposa durant el regnat de Cronos i abans del gran incendi i posteriior inundació, és a dir, cap el 250.000 aC)

Personifica la gran Inundació del Palneta Arc

Nota:

No hi ha constancia que hagués trepitjat alguna vegada el planeta Terra

---

 

ALGUNES EQUIVALENCIES 

 

Grecs	Dione/ Febe 1ª
América
América Central-Arhuaco (Colombia)	Gunna-Lei-Juban
America Central-Chibcha (Colombia)	Huatavita/ Guatavita
América Central-Lacandons (Mexic)	Akna-I-Mensabak
América Central-Maies.Yucatan	Shu-Ika/ Zhuy-Kah
America Central-Muiscas (Colombia)	Sua-Mena/ Matí
America Central-Nairiño (Venezuela)	Udaha
America Central-Pijao (Colombia)	Iba-Maca
America Central-Plarao (Venezuela)	Udaha
America Central-Tainos (Antilles majors)	Boina/ Iguana Boina/ Jobo-Baba
America Central-Yekuana(Venezuela)	Udaha
America Central-Zenús (Colombia)	Panaguá
América del nord-Inuit (Groenlandia)	Akna
América del nord-Sioux Dakota	Wope/ «Dona cria» del Bufal blanc
América del nord-Sioux Lakota	Bufal blanc
América Nord-Wintu	Yo-Not/ Castany de les indies
América Sud-Apuriná (Brasil)	Mun-Haty
América Sud-Inques (Perú)	Mama Allpa
América Sud-Mbya (Paraguay)	Shy Pave
América Sud-Yanesha (Amazonia)	Yachor Porje/ Yoha Hanesha
Africa
Africa Nord-oest -Amaziga (Berber)	Sha-Heded/ Sha-Hetet
Africa Occidental-Bambara (Mali)	Kondorongos
Africa Occidental-Fulani (Nigeria i Sahel)	Yaladi
Africa Occidental-Mandinka (Mali/ Nigeria)	Kondorongos
Africa Occidental-Songhay (Mali/ Niger)	Faran baru Koda
Africa Occidental-Yorubas (Benin-Nigeria)	Oroco
Egipcis	He-Het/ A-Het/ Ne.He-Bka
Europa
Celtes (gals)	Dion (Gals)
Celtes (irlandesos)	Biles (Irlanda)
Celtes (P.Gales)	Luas Lurgam (P.Gales)
Celtes (Escocia)	Luas Lurgann
Escites (Osetes)	Beduxa
Euskadi (vascos)	Useis/ Matrona
Gnostics	Alethe/ Alethia/ Ana-El (Arc-Ángel)
Grecs	Alethia/ Pleione/ Tyro/ Teba/ Climene
Eslaus báltics polabos	Kaitsja
Eslaus polacs caixubis	Opze-Polnica
Eslaus txecs moravos	Didlik
Nordics	Bestla/ Laufey
Romans	Dea I-Anna/ Di-Anna
Saamis (Cercle Polar Artic)	Jambmi-Akka
Ugrofinesos	Wamm-Atar/ Vamm-Atar
Asia
Acadis/ Babilonics	Lak-Hamu
Caldeus (Damascio)	Dache
Cananeus (Fenicis)	Dione 1ª
Coreans	Hoh-Nuon
Hebreus	Hanna-El/ Wa-Bohu
Hindús	Kunti
Japonesos	Te-Nazdu-Shi
Meitei (Manipur-India)	Phou-Oibi/ Phou-Leima/ Lareimma Phou-Oibi
Sumeris	La-Hamu/ Nun-Bar-Shenugu/ Nisaba
Tailandia	Phra Lak
Siberians (Khanty, Mansi, etc.)	Ak-Ana/ Akna
Xinesos	Lui Pan
Filipines
Filipines -Luzon (Anting-Anting)	Bicairim
Filipines-Luzon (Apoyaos/Isneg)	Bungan/ Bugan
Filipines-Bisayas (Visaya)	Aby-Ang Duru-Nuun/ Li-Bongan/ Li-Bugon
Filipines -Luzon (Bontoc)	Bugan/ Li-Bongan/ Li-Bugon
Filipines-Mindanao (Bukidnon)	Ipa-Mahandi/ Mame-Ling
Filipines -Luzon (Guinaangs)	Bugan/ Bungan/ Li-Bongan/ Li-Bugon
Filipines -Luzon (Ifugao)	Bugan
Filipines -Luzon (Igarrotes)	Bugan/ Bungan
Filipines -Luzon (Illokano)	Sipnget
Filipines -Luzon (Kalinges)	Bugan/ Bungan
Filipines-Mindanao (Maranao)	Walain Katalosan
Filipines -Luzon (Tagalos)	Gal-Ang Kaluluwa/ Lacam Pinay/ Llevadora 1ª del món
Filipines-Mindanao (Tboli)	Slew
Filipines-Mindanao (Teduray)	Kenogon/ Kennogon Sambuyaya
Oceania
Polinesia (Nova Zelanda-Maories)	Mat-Ari-KI
Polinesia (varis)	Du

 

---

 

APORTACIONS

Va ser qui va instar a Kaos i Theos a crear la «terra» del planeta Arc (illa de Ki)

La primera gran deessa de l’agricultura a gran escala, els conreus, les collites, l’arrós i la riquesa

Va inventar la producció dels cereals a gran escala, per això és la patrona dels cereals

Va posar en práctica la navegació (reina de la navegació)

Segons els Dakota (tribu sioux), Hanepi Wi (Gea), Tate (Theos), Wope (Dione) i Wak-Inyan (Kadmo) van ser els principals productors del grup dels grans deus Yummi (Prometheo), Tatanka (Hiperió), Hun-Hun-Pa (Urá) i Tob Tob (Cronos)

Altres aportacions:

Cereal (patrona)

Reina dels «caps negres» (humans de la raça de pedra o neanderthals)

---

 

RAÇA/ESPECIE

Segona raça (Titans), primera subraça (Divins)

---

 

EDAT/ERA

Primer Temps, el Primer Període de la Via Lactia: Temps primigeni (Ze-Tepi dels egipcis) 

 

---

PERSONALITAT

Armonia

Artistes (Inspiradora)

Benevolencia

Benigne

Deessa de la musica

Disciplinada

Dolenta

Errática

Febre (Responsable)

Humanitat (protectora)

Inteligencia superlativa

Maco (Li agradava tot lo)

Magia (Poders)

Maligne

Profecia

Prudencia

Puresa

Saviessa

---

FISIC

Réplica de Theos (bessona clónica de Theos i de Prometheo)

Aborts, mort pauperal i epidemies infantils (Provocava)

Andrògina

Bellesa (Molt maca)

Cabells daurats-verdosos

Pell blanca-groguenca (Color bru, pal.lid o trist)

Força

Geganta primitiva de l’escarxa (uns 7 metres)

Peluda (Dione i el seu germá bessó clónic Crio, tenien molt pel)

Semi-acuatica/ semi-anfibia. Respirava per les clavicules

Ulls vermellosos

Vitalitat

---

REPRESENTADA

Agenollada sobre un ase (Theos) en barca per un riu, amb un peu lligat a un arbre de la vora del riu.

Amb corona d’or

Amb un vestit de pell d’ant blanc.

Nua, amb cos de felí, cap de lleó, orelles de burro i dents de gos.

Un gos (Crio) i un porc (Erebo) mamen dels seus pits i porta unes serps entre les mans

---

LLOCS DE RESIDENCIA

Princesa del Cel (la gran)

Cel subtrerrani

---

 

SIMBOLS ESPECIFICS

Accidents/ Catástrofes

Agricultura a gran escala

Agulla

Aluvió (Personifica)

Arrós

Bella senyora

Bufal blanc

Cadaver

Canya

Castany de les indies

Cel Subterrani

Cereal (Patrona del grá)

Cervol

Ciencia

Collita

Color blanc

Comptabilitat alimentaria

Corona d’or

Cultura

Desembre

Divina providencia

Erratics

Escorça

Escriptura

Espai infinit (personifica)

Esperma

Espiga (Tija)

Estrella fugaç

Eternitat

Febe en el cel.

Foc (representa)

Fortuna efimera

Fronteres

Fusters (Protectora)

Gra

Intelecte (Lluentor de l’intel.lecte/ portaveu de la saviesa de Gea)

Literatura

Llacs

Mare de déus

Mare pura

Matematiques

Medició

Mercaders (Protectora)

Mill

Misteri

Musica

Natura salvatge

Ona Primordial (Gran)

Or

Pa universal

Pedra negra rodona i brillant

Pipa cerimonial (amb 12 plumes penjades i base circular de pedra roiga)

Planeta Mart

Planeta Venus

Pleyades

Potencia (segona)

Potestat (segona)

Princesa (gran princesa de cel)

Protectora dels primers humans

Raó (La)

Sagrada (La)

Secretaria dels Deus

Tresors que no duren

Vella que acaricia la ma (posiblement a les parturientes)

Venus (Arcangel)

---

 

SIMBOLS SINGULARS

Aguila

Aigua

Any

Astrologia

Avia

Boscos

Claredat

Dimoni

Fonts

Frondosa

Granota

Llacs

Llum

Lluminosa

Lluna

Magia (Poders)

Mare

Mati

Oracle

Partera (Protectora. Aquella que allibera a les dones en estat)

Salut

Santa (La)

Serp Fabulosa

Sol (Protectora del viatge nocturn del deu Sol)

Tenebres

Vella (colpeja la má)

Vella que acaricia la má (posiblement a les aarturientes)

Viatgera (Reina).

---

PARENTIU

Creadors principals: Yahbeth

Mare Biologica: Gea

Bessó clónic (pare biologic): Theos

Pares adoptius:  Yahbeth i Gea

Nota:

Segons els Dakota (Tribu Sioux) l’embrió de la deessa Wope (Dione), havia estat creat per Skan (Teion), amb l’ajut d’Inyan (Teo), Maka (Aclis) i Wi (Kaos) a la Galaxia Central, tot i que va neixer en el planeta Arc de la Via Lactia de la seva mare biológica Hanepi Wi (Gea), sense intervenció masculina

Germans

Besona clónica de Theos (la seva replica exacte)

Tots els titans, com fills de Gea, son germans seus

Esposos

Yahbeth va ser, primer espos de Gea i després espos de Dione

Esposa de Crio. 

Esposa oficial de Theos

Esposa d’Hiperió. 

Amant/ Esposa d’Heli

Amant de Jasió (el pare de Zeus)

Amant de Zeus

Amant d’Hermes

Amant de Deucalió

Descendents

Amb Theos, va tenir a la primera Venus (Nix) i Mercuri (Erebo)

Amb Yahbeth va tenir a Atlas, Prometeo, Urá i Cerbero

Mare de Atlas amb Crio

---

 

BREU RESUM BIOGRAFIC

GENERALITATS

Segons els grecs

Entre totes les mitologies que descriuen la biografia d’aquest personatge, les més interesants son, sens dubte, les mesopotamiques (sumeria, acadia, babilónica) i la dels meitei de l’India).

Va ser una de les deesses de l’oracul de Delfos. Primer ho va ser Gea, després Dione i posteriorment Cora (per últim Apol.lo). Li va regalar l’oracul de delfos a Apol.lo com regal d’aniversari.

Segons els grecs

Va lluitar al costat de la seva germana Asteria (Tia) i del bandol dels deus durant la gegantomaquia

Segons els meitei (Manipur-India)

Phou Oibi o Phou Leima (Dione) era considerada la gran deessa dels cultius agricoles

Era la dama de l’arrós, l’alimentació, collites, el gra, cereals i conreus

Nota:

Phou és arrós, Leima significa reina i Oibi es esdevenir (va esdevenir reina de l’arrosár)

Era un avatar o reencarnació de Leimarel Sidabi (Gea), com a mare terra suprema, una filla de Salailen (Kaos)

Segons els siberians (Khanty, Mansi etc.)

Ak-Ana (Dione), coneguda com la Mare Blanca. Deessa de la Creació

Ella provenia de l’aigua i era la germana gran de la Terra (Tia)

Estava ja abans de quan la terra va començar a sorgir de l’Oceá

Kaira Kan, Una oca gran que representa TANGRI (Deu) vola per sobre l’exetensió inmfinita de l’aigua

Ak-Ana va instar a Kaira Khan a crear la terra. Per aixó, el pobladors creuen que l’aigua va ser l’estat inicial de tot all´p que envolta la terra

Ak-Ana era poseidora de l’entrada a l’altre regne i la productivitat de les seves terres depenia d’Ak-Ana

ELS AMORS DE DIONE

Segons els meitei (Manipur-India)
Solia enamorar-se de molts homes pero no li duraven. Era voluble en l’amor. Es va enamorar de molts mortals.

Amant de l’heroi Akonghamba (Jasió) Ambdós es van enamorar quan Akongjamba havia arrivat per caçar, pero, el desti va impider que els amants s’unisin.

Nota:

Segons els grecs Jasió era un dels daemons, raça superior als homes però inferior a la dels déus.
Raça que va ser creada per vigilar els asumptes humans.

DIONE, PRIMERA REINA DELS HUMANS

Segons els meitei (Manipur-India)

Phou Oibi o Phou Leima (Dione) va ser enviada a Kege Moir-ang, la terra (dels humans) per Thangjing (Zeus) com a reina,per fer prosperar el món humá.

Segons els sumeris

Lakhamu/ Nisaba (Dione), La seva residencia era Ezagin a Eresh (illa de Tir), «la ciutat antiga». Allí vivia amb la seva filla Ninlil (Nix), abans que Enlil (Theos) violés Nionlil (Nix).

Deessa que va anar a iure al Segon Cel, la ciutat del somni, Nippur.

A la Nippur Celeste del planeta Arc, la «dona vella» era Ninsaba (Dione) mentre que la jove parella, eren Enlil (Theos) i Ninlil/ Ninhursag (Nix)

Després la van fer reina dels humans, a l’illa de Ki del planeta Arc, on va posar en práctica la producció de cereals a gran escala (agricultura en lloc d’horticultura).

Segons la cronologia, Lahamu (Dione), cap el 225.000 aC, es va instal.lar en l’illa de KI, on havien estat creats els humans com sobirana dels caps negres (homes de pedra). Uns mil anys després es va produir el gran incendi i la gran inundació.

GRAN INCENDI/ GRAN INUNDACIÓ

RESUM

Crio, Altas i Hiperió van construir una casa per Dione. Aquest episodi va acabar amb un gran incendi i una posterior devastadora inundació.

La guerra va esclatar posteriorment a l’assesinat de Kaos (cap el 313.000 aC.)

Poc a poc, s’havien anat formant dos bandols entre les divinitats. Per una banda els antics titans fidels a Kaos (Instigats per Gea, molt enfadada per l’assassinat de Kaos),

D’altre bande els deus joves descendents de Kadmo, anomenats «fills de Deu»

Els seguidors del traspassat Kaos van incitar, a castigar tots els desordres comesos per la humanitat

Però es van enfrontar amb els semigegants o ases, els fills de Theos, que,com creadors de la humanitat, es consideraven, per tant, els seus defensors.

Després de molts anys de petits enfrontrtaments, finalment va esclatar la guerra

En aquells moments els titans Crio, Atlas i Erebo estaven construint una nova casa per Dione, la mare adoptiva d’Hiperió, escollit feia poc Deu Suprem.

Tifó, un dels guerrers gegants va destruir parcialment el Segon Cel i una de les seves columnes en la seva presa per abandonar-lo, en un rampell de còlera, va donar un fort cop de a la «muntanya imperfecta», una de les roques o columnes que aguantaven i apuntalaven el cel del Nord-Oest

En desapareixer, es va formar un enorme forat en el firmament (Segon Cel) i, a la vegada, aixó va provocar que la roca es desplomés sobre la Terra (illa de Ki) i quedés convertida en runes.

Inmediatament es va crear una gran depresió al sud-est de l’illa de Ki.

La caiguda de la boveda celeste damunt d’aquella l’illa artificial va fer que aquesta perdés l’equilibri i tremolés,provocant terratremols.

La casa, que en aquells moments els titans estaven construint per la deessa Dione, es va desplomar i es va provocar un incendi.

Crio i Atlas, embogits, van agafar uns pals de pi amb resina, els van encendre i van començar a incendiar-ho tot mentre corrien, deixant un estel de flames rera seu.

Crio va anar cap el sud-oest

Atlas anar cap el sudest i després cap el nord.

El poble de Yahbet va començar a ballar veient foc per tots cantons. Però, quan el foc va arrivar fins a on estaven ells van començar a escapar.

Finalment Yahbeth, junt amb Atlas i Crio van fugir cap el nord.

Però el foc es va descontrolar i amenaçava amb cremar tot el territori que rodejava l’illa de Ki (Primer i Segon Cel)

Per evitar el foc els deus es van refugiar a dalt de la muntanya del Meru (Seté Cel)

Des del seu palau, Cronos va poder contemplar com el primer mon cremava. El gran foc estava cremant tota l’illa de Ki i voltants, inclosos, arbres, animals i gent.

Per apagar l’incendi, Cronos va obrir les comportes de mles aigües de dalt i aquesta aigua va inundar tota la part baixa de la Regió Central.

Segons América del Nord- Pawne (Nebraska)
Incendi i Primer diluvi

Tirawa Atius (Theos) va destruir la seva creació amb un incendi que va cremar sense pausa fins que un diluvi va cubrir tota la terra

Després de la catástrofe els avantpassats (humans) van sortir d’una cova.

Aquests supervivents van ser un anciá que portava una pipa, el foc i un tambor (Cronos) i la seva esposa que portava llavors de blat de moro i carbasa (Rea) i junts van restablir la civilització.

Diuen que Tir-Awa-Atius (Aton Atius dels mexicans), havia posat gegants a la «Terra» (illa de Ki), que es van enorgullir i van haver de ser destruit per grans inundacions (raça d’or i primera subraça de plata).

Segons America del Nord (Wintu)
1º.- El Wak-Poh-As o el Gran Foc (Incendi de l’edat d’Or)

Tilikus (Crio), junt amb Atlas (Poh-Aramas) van provocar un foc que va arrasar la Terra i va acabar amb una inundació

Tilikus (Crio), Poh-Aramas (Atlas) i Kat-Katch-ila (Erebo), van fer una casa per Yonot (Dione) i el seu fill adoptiu Poh-ila (Hiperió)

Quan van col.locar uns pals de pi amb resina es va encendre el foc que va agafar bé.

Llavors Tilikus va agafar una gran branca de pi, la va encendre i va anar cap al sud-oest.

Poharamas va fer el mateix i va anar cap el sudest i després cap el nord.

Ho van incendiar tot segons corrien, deixant un estel de flames rera seu.

El poble de Tor-ihas (Yahbet) va començar a ballar veient foc per tots cantons.

Quan el foc va arrivar fins on estaven ells van començar a escapar. Torihas, Tilikus i Poh-Aramas van anar cap el nord (Meru)

Olel-Bis (Cronos) va contemplar com el primer mon cremava.

Va ser l’Epoca de wakpohas (foc del mon). Aquest foc va començar el matí seguent d’haver acabat la construcció de la mansió d’Olel-Panti

Nota:

Olel-Panti és el Sise Cel, amb la ciutat de la Babilonia Celeste en la regió dels Camps Elisis ( a l’oest de l’illa de Tartar)

Les avies li van dir llavors a Olel-Bis que anes a buscar Kahit Kiemila (Urá) i que també porti Mem-Loimis (Rea)

Mentre el gran foc estava cremant tota la Terra (arbres, gent…), Colibri (Zeus), va anar al nord, per ordre d’Olelbis, va aixecar el cel i va apuntalar-lo.

Nota:

a) Segons els grecs
En aquell temps, Dione vivia en el cel (Sisé Cel), en la ciutat del somni, amb el seu fill adoptiu Hiperió.

Crio, Altas i Hiperió, li van construir una casa a Dione.

b) La ciutat del somni correspon a la Babilonia Celeste, a l’oest de l’illa del Tartar

Segons els filipins (illokano)

Sipnget (Dione), deessa de l’obscuritat, Li va demanat a Anglao (Urá) que li construis una casa blanca

Segons els grecs

Crio, Altas i Hiperió van construir una casa per Dione i Hiperió

La destrucció d’aquesta casa a causa d’un tremolor provocat per el deu Tifó, va iniciar un incendi que es va propagar amb rapidesa per el Recinte Central del Planeta Arc. Amb l’indenció d’apagar-lo, es va provocar una gran i devastadora inundació.

MORT DE DIONE

Nota: 

No se sap la data de la mort, ni de Dione, ni de Crio, ja que hi ha dues versions contradictories.

Tot i així, hi ha constancia que Crio va participar en la construcció d’una casa per Dione i que va ser l’origen del gran incendi en el Planeta Arc (224.000 ac)

Els mites xinesos expliquen que, un home que treballava en els camps i que portava un trident per atrapar tigres (Crio) va ficar a casa els seus fills Fuxi i Nukua, perque va veure que venia una gran inundació.

Fuxi (Urá) i Nukua (Tia) es van salvar ficantse en una mena de barco en forma de carbasa, pero l’home (Crio) va morir en la inundació.

Per altra banda, en els mites sumeris Lahamu (Dione) i (Lahmu (Crio), personifiquen l’inundació riuada o aluvió, i després d’aquest episodi ja no tornen a sortir en els mites.

Segons els filipins (tagalos)

En els mites tagalos, les cinc divinitats primordials van ser:

Els vivens: el deu Bathala (Kaos), la deessa Mayari (Gea), el deu Amihan (Theos), el deu Aman Sinaya (Yahbeth) i els morts: La deessa Gal-Ang Kaluluwa (Dione) i Ul-il-Ang-Kaluluwa (Crio)

Nota:

Per tant consideraven que mentre uns deus eren vius, Dione i Crio ja eren morts