43. Deucalió (Noé)
OBSERVACIONS
Aquest resum biografic és el resultat de l’estudi d’una gran quantitat de textos mitológics, i, per tant, resulta molt dificil presentar-ne una selecció en format breu.
Tot i així, en la seva totalitat, s’han extret de mitológies de les diferents civilitzacions o fonts
Nota:
En «Algunes equivalencies», surt el nom del personatge que s’exposa a continuació en l’idioma propi de la seva civilització o font mitológica.
QUI VA SER ?
Correspon al famós heroi o semi-deu del diluvi, el Noé de la Biblia, la historia del qual és present (tot i que amb noms diferents) en la majoria de les mitologies d tot ell món
Nom de Noé en etiop significa: «durar molt»/ «estar lluny». En neixer el seu pare Lamec el va anomenar «alleujament» (un alleujament pel treball i la tasca que ve de la terra que el senyor havia maleit»
Considerat com un nou Adam, un nou home primordial o un nou iniciador de la raça humana. Grácies a ell va continuar la humanitat i la civilització que els grans deus havien decidit exterminar.
Va ser un autentic «gran rei-sacerdot». «rei pastor», «rei pescador», un guia espiritual del seu poble
ALGUNES EQUIVALENCIES
| Grecs | Deucalió |
| América | |
| América Central-Amazonia Venezolana | Naem |
| América Central-Arawak (Guyana) | Marere Wana |
| América Central-Asteques | Tezpi/ Tapi/ Teo-Ti-Pactli/ Cox-Coctli/ Yoxi-Cox-Ti/ Tata/ Nata/ Nala/ Ho-Shi-Coxtli/ |
| América Central-Maies | Nata |
| América Central-Maies Cruzoob | Yum Sant Noey |
| America Central- Maquiritares (Orinoco) | Taman-Aca |
| América Central-Tarascos (Mexic) | Teo-Pixque/ Teu-Pixque/ Tezpi |
| América Central-Tolteques (Mexic) | Nata/ Nala |
| America Con Sud-Selk’nam | Zeu-Ja |
| America Con Sud-Patagonia | Zeu-Ja |
| America del Nord-Algonquins | Micha-Bo/ Micha-Pou/ El Gran Michabo |
| America del Nord-Montagnai | Micha-Bo/ Micha-Pou/ El Gran Michabo |
| America del Nord (indis Canadá) | Mani-Bo-Sho |
| America del Nord (Delaware) | Poka-Wo/ Poka-Bó |
| America del Nord-Wintu | Tede Mem Tulit/ Mem Tulit |
| America Sud-Guaranis (Paraguay) | Guy-Ray-Poti |
| America Sud-Guaranis Tupinamba) | Taman-Doare/ Tamen Donar |
| America Sud-Inques (Perú) | Lloke Yu Panki/ Capac Yu Pank/ Pacha Cuta Inca Yu-Panki |
| America Sud.-Patagonia | Zeu-Ja |
| America Sud-Sierra Parima (Perú) | Noa |
| Africa | |
| Egipte | Agatodaimon/ Knubis/ Nehebit/ Shai/ Sosis/ Sosinosiris |
| Etiopia (Oromo/ Galla) | Noé |
| Europa | |
| Asturs | Noé |
| Celtes (Gals) | Llud |
| Celtes (Gals-Salis) | Eani 2º |
| Celtes (Irlanda) | Noé |
| Celtes (P. Gales) | Llud/ Dwi-Fah |
| Celtes (Triades galeses) | Dwy-Fan |
| Celtes (gallecs/ asturs) | Noé |
| Egipcis | Knubis/ Nehebit/ Sosis/ Shai/ Agatodeimon |
| Escites | No s’han trobat referencies |
| Eslaus (general) | Bhog 3º |
| Eslaus balcans serbis | Kran-Yatz |
| Etrusques | Jani-Tor |
| Euskadi (vascos) | Ai-Tor/ Pare |
| Gallecs | Noé |
| Gnostics (Apocrifon) | Noé |
| Grecs | Deucalió/ Ia-Nua/ Ptio/ Eani 2º/ Prometis |
| Nordics | Bergelm-Ir |
| Romans | Jano Bifrons/ Matutinus Pater/ Cam-Eses/ Custos/ Curiacio |
| Ugrofinesos | Mannu |
| Asia | |
| Acadis | Atrahasis/ Ziusudra/ Anouka |
| Arabs (Al Corá) | Nuh |
| Arabs (musulmans) | Noé |
| Armenis | Jano 2º/ Nakh |
| Asiris | Khasishas/ Uta-Nap-Ishti/ Um-Nap-Ishtim |
| Asirio-babilonics | Pir-Naph-Ishtum/ Uta-Naph-Ishtim |
| Babilonics | Uta-Nap-Istim/ Ut-Nap-Ishtim/ Atrahasis/ Jano/ Shi-Suth-Ros |
| Babilonics (Qutamy) | Anouka |
| Caldeus | Xi-Sus-ros/ Atar-Hasis/ A-Ram-Hasis |
| Caldeus (Abydenus) | Si-Sithrus |
| Caldeus (Beroso) | Janio 2º/ Xi.-Southros |
| Caldeus/ Ninive (Asiria) | Khasishas/ Khasisatra |
| Cananeus (Fenicis) | Agmero/ Agruero |
| Cananeus (Ugarit/ Ras Shamra) | At-Ram-Hasis-Um |
| Hebreus | Noé |
| Hebreus.(Genesi) | At-Ram-Hasis |
| Hebreus. Salms 29.10 | Noé |
| Hindús | Manu/ Manu Vaisvata/ Bhaga/ Satya-Avatar Manu/ Shista/ Sraddha Deva 2º/ Mahabad/ Giv-Attma |
| Hitites | Noé |
| Hurrites | Atramhasis |
| Japonesos (Shintoistes) | Kamu Nahobi |
| Meitei (Manipur-India) | Nubi/ Chung-Shen Nubi |
| Ophites | Agatodemon/N Ophis |
| Perses parsis/ Iranis | Nouh/ Manu |
| Siberians | Nama |
| Sumeris | Thiu-Sud-Ra/ Ziu-Sud-Ra/ Ziu Zudu |
| Vietnam/ Xina (Hmong) | Yu |
| Xinesos | Yu/ Yu-Si/ Ta-Yu/ Fah-Le/ Nu-Wah/ Nan Choung/ Peirun |
| Xinesos (Taoistes) | Yu |
| Xinesos (budistes Yihkings) | Fuhhi 2º |
| Xinesos (Yao) | Yu el Gran |
| Filipines | |
| Filipines -Luzon (Bicolano) | Onos |
| Filipines -Luzon (Teduray) | Un de la parella que va sobreviure a l’inundació |
| Oceania | |
| Indonesia (Java) | Sang Hyang Wanuh |
| Melanesia (illes Fidji) | Rokola/ |
| Melanesia (Vanatu-illes Banks) | Qat |
| Polinesia (N. Zelanda-maories) | Mani/ Rei-Pescador 2º |
| Polinesia (Hawai) | Nu’u/ Nana Nu’u/ Ku-Kapuna/ Gran Kahuna/ Kahin-Ali’I/ Hahin-Ali’l |
| Polinesia (Illes Australs-maories) | Mani |
| Polinesia (Taití) | Taho-Roa |
| Polinesia (varis) | Nu’u O Manu |
APORTACIONS
Va ser rei d’Escitia/ Ptia. Era rei de Shurrupack (ciutat a la desembocadura de l’Eufrates i Tigris), quan va esclatar del diluvi. Després de la catástrofe del diluvi, va ser un nou progenitor de la humanitat, avantpassat directe dels humans actuals i va reconstruir, per els humans, la civilització perduda.
Va fundar la dinastia hereditaria dels reis humans (anomenats pels deus)
RAÇA/ ESPECIE
Pertany a la Primera Subraça de la Raça de Bronze (Bronze I), que va ser la 5ª raça arrel, la dels Manes.
Deucalió va neixer cap el 225.000 aC (als 1056 anys de la Creació del món segons els hebreus)
Cronologia
37.000 aC :
És produeix el primer diluvi. Després, durant uns 400 anys s’exten un gran silenci sobre el planetaTerra. Tota activitat queda totalment .restringida. Després, tornen els deus.
35.000 aC:
Al planeta Terra, a Tiahuanaco (llac Titicaca) és crean les subraces de Bronze II (Bronze II te com a representants a Preto i Orió)
35.000 aC.:
A Tihuanaco es creen els humans veritables. Bronze III. Raça de Cromagnó
9.564 aC. :
Mort d’Osiris, caiguda de l’asteroide Vitra i enfonsament de l’Atlántida
3.102 aC.:
El diluvi Mesopotamic (de Deucalió/ Noé)
Segons els teosófics (Dra. Blavatsky): Esotéricament, Noé és de la 5ª raça
La subraça anomenada dels Manes pels grecs, considerats pre-humans i gegants, era anomenada:
Grecs:
Anaces
Gegants
Hebreus:
Gegants
Egregori
Vigilants
Anakim
Hindus:
Daytas
Sumeris/ acadis.:
Awilu
EDAT/ ERA
Segons els grecs: 3ª Edat. L’edat de Bronze I
Segons els romans: 3ª Edat
Segons els Perses: 3ª Edat
Segons els Hindús: 3ª Edat/ Davpara Yuga
Segons els xinesos: 3ª Edat
Segons els hopis: 3º món Tuwacachi. Edat de coure
Segons els Navajos: 4º Sol/ Edat/ Era/ Mon
Segons asteques: 4º Sol/ Edat/ Era/ Mon
Segons maies: 4º Sol/ Edat/ Era/ Mon
Segons inques: 4º Sol/ Edat/ Era/ Mon
PERSONALITAT
Bebedor (es va aficionar al vi després del diluvi)
Bona persona (el deu bó)/ benéfic/ benestar
Carácter (mestre del carácter)
Convits (propicia)
Etica (mestre de l’ética)
Fé/ Piatós/ Devot i seguidor de la llei dels deus
Generós
Incansable
Mariner de «vi novell»
Saviesa (era molt estudiós)/ Pensador
FISIC
Vida llarga (prolongada pels deus)
Boca (com el bec d’un corv)
Cabell arrisat i llarg
Circumcís de naixement
Coll llarg
Ceg (va acabar)
Alt (uns 3 metres)
Lleig
Un lleó l’havia mosegat i anava arrosegant un peu (pas de Yu, segons els xinesos)
Pell blanca. Galtes més blanques que la neu i més vermelles que una rosa)
Ulls Vermellosos (com el Sol matinal)
REPRESENTAT
Drac alat (nau voladora)
Arca (del diluvi)
Figura de serp, cap de lleó i un nuvol de raigos solars
Representat com un home meitat home, meitat peix
Cap de moltó
Serp o drac amb cap humá
Serp amb cap de lleó i un nuvol de raigos solars
Got a la ma, foradant-lo amb una espasa, fent sortir aigua
LLOCS DE RESIDENCIA
Planeta Arc: Dilmun (un lloc de l’Eden, després del diluvi, com a premi pels seus esforços)
Planeta Terra: Escitia i Sumeria (Shurrupack, actualment Kuwait)
Armenia (despres del diluvi quan van baixar de la muntanya Ararat)
SIMBOLS ESPECIFICS
Ararat (muntanya de Noé)
Arca
Banquets/ Convits (propicia)
Civilització (reconstrucció)
Cocodril
Constel.lació de Cancer
Diluvi (gran diluvi del quart món o era)
Economia (Presideix)
Fortuna/ Riquesa
Gran (el)
Gots Metalics (en numero de nou)
Guia suprem
Lleis de Manu
Obsequis
Parra
Preses (per contenir aigua)
Sacerdot (gran sacerdot/ rei pescador/ rei devot)
Serp del bé
Supervivents
Vinya/ Vi
SIMBOLS SINGULARS
Acuatic (Monstre)
Destí
Emperador
Moltó (cap de)
Nord
Pesca
Pluja (benefica)
Holocaust dels morts (deu del)
Home peix
Home primordial
Home-drac
Repoblador del món
Udolador de les muntanyes
Holocaust dels morts (deu del)
Pare de la humanitat actual/ Progenitor dels humans/ Repoblador del món
Udolador de les muntanyes
PARENTIU
Creadors principals: Prometheo, Cronos, Hiperió, Heli, Kadmo i Apol.lo
Mare Biologica: Rea
Bessó clónic: Orió
Pares adoptius: Finn (Lamec) i Rea
Segons els hebreus
Noé (Deucalió) era el primogénit de Lamec (Finn)
Segons els hindús
Un dels 12 Aditia (fills de Rea)
Germans de Deucalió
Després de Noè (Deucalió), Lamec (Finn) amb Ada (Hera/ Afrodita Pandemos), van ser els pares adoptius de Jubal/ Jabal (Orió)
Després, l’altre esposa de Lamec, Selah (Isis), va tenir Tubalcain (Brotheas) i Noemá/ Naamá
Nota:
Es parla d’altres fills de Sellah i Lamec, però es desconeixen els noms.
Tubalcain era germá de Noè (fill també de Sellah) però Noè era el primogenit.
Noé considerat germá besó d’Orió (Jubal).
Naama/ Noema (hebreus)/ Crisipe (grecs) filla de Lamec i Selah i germana de Noé.
Naama/Noema filla d’Enoch (Hermes) i germana de Noè
Naama/Noema filla de Meyuyael/ Hector/ Eurito i germana de Noè
Gelanor/ Idomeneo (Canas/ Canaan), el fan germá de Deucalió i a la vegada fill
Pelasgo (Gelanor/Idomeneo) tenia dos germans, Ptio (Deucalió) i Aqueo
Fedra era una germana de Deucalió que, segons Apol.lodor es va casar amb Teseo, qui va ser el 10º rei d’Atenes (erectida fill d’Etra i del segon Minos/Egeo.
Egeo, nové rei d’Atenes, fill de Egeo era el pare de Cefeo (fill de Fenix i pare d’Andrómeda i Anfidamas. (fill de Busiris, mort per Heracles)
Esposes de Deucalió
1ª. Esposa: Cora
2ª. Esposa : Isis
3ª. Esposa: Noemah
4º. Esposa: Rea
1.-Segons els asteques
La dona del deu Nata (Deucalió asteca) era Nana (Cora) en el codex és Himapopxa
1.-Segons els asteques
Pels asteques Xoxiquetzal (Cora) és la dona de Tlaloc i del Deucalió Asteca Teo-Cipactli (Deucalió) amb Yoxi-Quetzal (Cora), van sobreviure al diluvi en una arca.
1.-Segons els asteques
Yochi-Coxtli (Deucalió) amb Yochi-Quetzal es van salvar junts del diluvi
1.-Segons els asteques
Tezpi (Deucalió) amb Xoxi-Quetzal (Cora). Es van salvar junts del diluvi.
Quan les aigües van baixar van arribar a la muntanya Colhua-Can
1.-Segons els caldeus (Berosi i Annio Viterbo)
Els armenis van ser els primers en venerar Noè com inventor de la viña, sota el nom de Jano i a la seva dona amb el nom d’Aretia, de Hestia o de Vesta (noms de Cora)
1.-Segons els grecs
Ino/ Leucotea/ Temis/ Hestia (Cora), era companya de Deucalió
Despres del diluvi, Temis/ Ino/ Hestia (Cora) va renovar la humanitat
Minerva (la Cora romana) era rosa
Leto (Cora), la del cabell d’Or, la de dorades trenes
1.-Segons els grecs
Cloris/ Melibea/ Niobe 2ª (Cora): La blanca filla d’Arturo i la primogénita de Rea
1.-Segons els grecs
Deucalió espos de Climene (Cora)
1.-Segons els romans
Histia (Cora), companya de Jano (Deucalió)
Aurora (Cora), companya de Jano (Deucalió)
Mater Matuta (Cora) companya de Jano
1.-Segons els teosófics
La consort de Deucalió/ Noé era: Titea= Aretia = Horchia = Vesta (deessa de la Terra)
Nota:
Corresponen a Cora. Entre elles Horchia, dels etrusques
2.-Segons els grecs
Pirra (Isis), filla de Pandora (Rea) i Epimeteo (Urá), «la rosa».va casar amb Deucalió després del diluvi i es va convertir en la mare del genere humá
Altres noms de Pirra: Epi-Temis/ Epi-Metis/ Ceres Chtonia/ Titania/ Titea/ La Terra 5ª
Nota:
Segons diversos autor, Pirra és un personatge diferent de Temis en l’episodi del diluvi.
2.-Segons els nórdics
Freya/ Gefion (Isis) dels nórdics, es filla de Frigg (Rea) i esposa de Bergelmir (Deucalió)
2.-Segons els romans
Jano 2º (Deucalió), amant de Diana (Isis)
3.-Segons els grecs
Ptio (Deucalió) i Crisipe (Noemah) pares de Hellen
3.-Segons els hebreus
Noemah/ Naamah/ Mara (bella i graciosa) era germana de Noé i germana petita de Tubalcain (Brotheas)
4.-Segons els grecs
Deucalió amb Carné/ Crane (Rea), el terra/ el sol van tenir Cranao (Brotheas)
Descendents de Deucalió,
A) Abans del diluvi:
Segons els grecs
Deucalió i Crisipe, van tenir Tros, Alcis, Amfitrió..
Segons els grecs
Ptio (Deucalió) i Crisipe pares de Hellen
Hellen, que van engendrar a tots els pobles de l’Hellade
Segons els grecs
Deucalió amb Carné/ Crane (Rea), el terra/ el sol van tenir Cranao/ Crano/ Diphyes/ Biformis (Brotheas) que va ser el 2º rei d’Atenes abans del diluvi (com Cecrops/ Triopas/ Vulcá)
Nota:
Com a consequencia del part de Brotheas, Rea va tenir unes febres mortals.
Segons els hebreus
Noé (Deucalió) i Naamà(Crisipe), van tenir Sem, Cam i Jafet (Tros/Alcis/Amfitrió)
B) Després del diluvi
Segons els nórdics
Quan els fills de Bur (Theros) van matar al gegant Ymir (Kaos) es va produir un diluvi, d’on només es va salvar Bergelm-Ir i la seva dona. Després van produir una raça de gegants.
Segons els romans (Pindar)
Després del Diluvi Deucalió va produir uns Andres (Homes) i Pirra unes Dones, sense que hi hagués entre ells dos, unió sexual.
Deucalió i Pirra van tenir en total:
1.-Amfiction/ Anficion (Broteas/ Hefaist 2º), fill gran de Deucalió i Pirra.
2.-Protogenia/ Protogenis/ Protogenius: La primera engendrada (després del diluvi
Protogenia era filla de Deucalió i Pirra i germana de Pandoro (El primer humá (raça Cromagnó)
3.-Melantea/ Melanto, filla de Deucalió: Va casar amb Hiamo. Es va unir a Posidó i va tenir Delfos
4.-Filonis/ Chione, filla de Deucalió a qui Diana va fer immortal.
5.-Notus
6.-Gelanor (Idomeneo/ Canas/ Canaan. També el fan germá de Deucalió) i també anomenat Miles/ Mil (Irlanda) Fill de Noé (Deucalió).
Fill de Bil (deu de l’infern). Bil és Prometeus Soldat. Va arrivar en barco a Irlanda després del diluvi.
Nota:
Canas/ el Canaan bíblic, era el origen del poble cretense, com Miles
És el romá Milino, rei de Creta mort per Jupiter
7.-Oresteo, fill de Deucalió, era un gegant i midia 7 colzes (3,5 mts). Era avi d’Eneo (Brotheas/ Vulca 2º)
Nota:
Segons els celtes irlandeosos Cesara, neta de Noé, per fugir del diluvi va anar a Irlanda.
Segons els grecs
Hellen i Tros fills de Deucalió, i d’altres descendents de Deucalió (Brotheas, Heracles, Canaan) van tenir un paper destacat en el govern del món.
| Divinitat | Reis d’Argos (Arc) | Reis d’Atenes (Terra) |
| Urá | 1º rei d’Argos | |
| Hades | 2º | |
| Osiris | 3º | |
| Tifó | 4º | |
| Meleagro | 5º | |
| Jasió | 6º | |
| Apol.lo | 1º Rei d’Atenes. | |
| Irus | 7º | |
| Hector | 8º | |
| Caront | 9º | |
| Cerbero | 10º | |
| Linceo 1º | 11º | |
| Brotheas | 2º Rei d’Atenas | |
| Hellen (Jafet) | 3º Rei d’Atenas | |
| Finneo/ Finn | 12º | 4º Rei d’Atenas |
| Zeus Preto | 13º | 5º Rei d’Atenas |
| Acrisio | 14º | 6º Rei d’Atenas |
| Heracles | 15º | |
| Megapentes | 16º | |
| Tros | 17º | |
| Canas (Canaan) | 18º | 7º Rei d’Atenas |
Fills (Hellen, Tros) i descendents de Deucalió (Brotheas, Heracles, Canaan) van tenir un paper destacat en el govern del món.
GENERALITATS SOBRE EL DILUVI
Segons la ciencia:
Glaciació:
Va començar fa prop de 35.000 anys.
El punt maxim de l’última glaciació fa 25.000 anys.
Va finalitzar fa 12.000 anys
Nota:
Mitológicament les dates coincideixen amb el primer diluviu
Inundacio:
De 12.000 a 10.000 aC: Gran catàstrofe d’aigua que va cubrir quasi tot Europa.
La pujada dels nivells del mar va ser consequencia del tumultuós desglás cap el 10.000 aC, quan va començar a retrocedir rapidament en el gel en el continent austral.
De 11.000 al 9000 aC es va produir la gelada súbita de Siberia/ Alaska.
Junt a molts osos i oyals, s’han trobat barrejats diposits de cendra volcánica. La gran majoria de extincions d’animals (Mamuts, etc) es va produir entre el 11.000 i el 9000 AC quan es van produir brusques i inexplicables variacions climátiques.
Nota:
Mitologicament les dates coincideixen amb les grans inundacions provocades per la caiguda dels troços de l’asteroide Vitra i les posteriors i brusques glaçades pel canvi sobtat de l’eix de rotació del planeta Terra.
Episodi de l’enfonsament de l’Atlántida relatat per Plató, esta datat en el 9.564 aC durant el regnat d’Heracles a Egipte.
Diluvi:
El 7640 aC Diversos Maremotos per tot el mon, que van inundar les illes Britániques.
Diluvi:
Entre 6000 i 5000 aC: De grans consecuencies (uns mons es van enfonsar i d’altres van sorgir. Va tenir consequencies inclús a America
Central i Oceania. Van donar a la Terra la configuració actual.
Nota
Mitológicament correspon a l’anomenat «diluvi d’Ogiges» pels grecs.
Entre el diluvi d’Ogiges i el dilouvi mkesopotámic (de Noé) van regnar
Zeus i Heracles al planeta Terra.
Diluvi:
Cap el 3150-3000 aC:Diluvi més local.
Nota:
Mitologicament les dates (3.102 aC) coincideixen amb l’anomenat Diluvi
Mesopotámic molt ben descrit a l’Epopeia de Gilgamesh. Coorespon
al diluvi bíbic de Noé i del que hi ha versions arreu del món.
Segons la mitologia:
Es coneixen més de 500 mites en tot el mon sobre el diluvi mesopotámic, entre els més coneguts:
20 asiatics
4 europeus
7 africans
46 americanes
10 Australia i Oceania
Hi va haver diversos grans diluvis o inundacions referenciats en els textos:
Planeta Arc:
1º Diluvi: Provocat expresament per apagar un gran incendi intencionat
Planeta Terra:
1º Diluvi. 37.000 aC, segons les llistes reials mesopotámiques.
Quasi desaparició de la raça de Pedra (Neanderthal)
2º Diluvi: 9.564 aC Provocat per l’impacte dels troços del gran asteroide Vitra. Enfonsament de l’Atlantida. Desertització del nord d’Africa
3º Diluvi. El diluvi d’Ogiges
4º Diluvi. 3.102 aC. El diluvi mesopotàmic/diluvi bíblic de Noé
Va ser en l’espai de 180 anys, que separa el diluvi d’Ogiges del de Deucalió (Noé), quan van regnarJupiter Zeus (Zeus) i Jupiter Asterio (Heracles)
BREU RESUM BIOGRAFIC
GENERALITATS SOBRE EL DILUVI
Segons la ciencia:
Glaciació:
Va començar fa prop de 35.000 anys.
El punt maxim de l’última glaciació fa 25.000 anys.
Va finalitzar fa 12.000 anys
Nota:
Mitológicament les dates coincideixen amb el primer diluviu
Inundacio:
De 12.000 a 10.000 aC: Gran catàstrofe d’aigua que va cubrir quasi tot Europa
La pujada dels nivells del mar va ser consequencia del tumultuós desglás cap el 10.000 aC quan va començar a retrocedir rapidament el gel en el continent austral.
De 11.000 al 9000 aC es va produir la gelada súbita de Siberia/ Alaska.
Junt a molts osos i oyals, s’han trobat barrejats diposits de cendra volcánica. La gran majoria de extincions d’animals (Mamuts, etc) es va produir entre el 11.000 i el 9000 AC quan es van originar brusques i .inexplicables variacions climátiques.
Diluvi:
El 7640 aC Diversos Maremotos per tot el mon, que van inundar les illes britaniques
Diluvi:
Entre 6000 i 5000 aC: De grans consecuencies (uns mons es van enfonsar i d’altres van sorgir. Va tenir consequencies inclús a America
Central i Oceania. Van donar a la Terra la configuració actual.
Diluvi:
Cap el 3150-3000 aC:Diluvi més local.
Segons la mitologia:
Inundació:
Mitologicament les dates coincideixen amb les grans inundacions provocades per la caiguda dels troços de l’asteroide Vitra i les posteriors i brusques glaçades pel canvi sobtat de l’eix de rotació del planeta Terra.
Episodi de l’enfonsament de l’Atlántida relatat per Plató, esta datat en el 9.564 aC durant el regnat d’Heracles a Egipte.
Diluvi:
Mitológicament correspon a l’anomenat «diluvi d’Ogiges» pels grecs.
Entre el diluvi d’Ogiges i el dilouvi mkesopotámic (de Noé) van regnar Zeus i Heracles al planeta Terra.
Diluvi:
Cap el 3150-3000 aC:Diluvi més local.
Diluvi:
Mitologicament les dates (3.102 aC) coincideixen amb l’anomenat Diluvi Mesopotámic, molt ben descrit a l’Epopeia de Gilgamesh. Coorespon.al diluvi bíbic de Noé i del que hi ha versions arreu del món.
Segons la mitologia:
Es coneixen més de 500 mites en tot el mon sobre el diluvi mesopotámic, entre els més coneguts
20 asiatics
4 europeus
7 africans
46 americanes
10 Australia i Oceania
Hi va haver diversos grans diluvis o inundacions referenciats en els textos:
Planeta Arc:
1º Diluvi: Provocat expresament per apagar un gran incendi intencionat
Planeta Terra:
1º Diluvi. 37.000 aC, segons les llistes reials mesopotámiques, que va provocar la quasi desaparició de la raça de Pedra (Neanderthal)
2º Diluvi: 9.564 aC Provocat per l’impacte dels troços del gran asteroide Vitra.
Enfonsament de l’Atlantida. Desertització .del nord d’Africa
3º Diluvi. El diluvi d’Ogiges
4º Diluvi. 3.102 aC. El diluvi mesopotàmic/diluvi bíblic de Noé
Va ser en l’espai de 180 anys, que separa el diluvi d’Ogiges del de Deucalió (Noé), quan van regnar Jupiter Zeus (Zeus) i Jupiter Asterio (Heracles)
NAIXEMENT DE DEUCALIÓ
Nota:
Segons la cronologia va neixer cap el 245.000 aC
Segons els grecs
Va neixer a Escitia (on Prometeus, el seu creador havia estat desterrat)
Segons els hebreus
Passats 1056 anys (divins) de la creació del món, va neixer Noé (Deucalió)
Noè (Deucalió) va neixer quan va morir Adam (Urá)
Nota:
Els texts afirmen que després Urá va ser resssuscitat (veure japonesos).
Va neixer circumcís, com només ho havien estat: Adam (Urá), Set (Tifó), Enoch (Hermes), Sem (Tros), Teraj, Jacob, José, Moisés, Samuel, David, Isaies i també Jeremies. Era una molt rara distinció genética
Durant aquells anys l’agricultura havia millorat molt
Tradicions Midrashicas diuen que Abraham va neixer 292 anys després del diluvi, (2810 aC) quan encara vivien Adam (Urá) i Samael (Hiperió)
Nota:
Noè va viure 950 anys, segons la Biblia.
S’ha de tenir en compte que la Biblia es basa, en part, en el calendari llunar hebreu
Segons les tradicions bibliques, des de la creació fins el diluvi, van passar 1656
Segons els japonesos
Kamu Naobi (Noé) va ser creat per Izanagi (Urá) quan va retornar dels inferns (ressuscitat)
Segons els sumeris
Zisudra, el nom sumeri de Noé, significa «el de la llarga vida»
Nota:
El nom d’Utnapishti en el poema de Gilgamesh babilonic, te un significat similar
Segons els xinesos
Gun (Prometheo) el pare de Yu (Deucalió), l’havien enviat dels Cels, per deominar l’anomenada Gran Inundació, que es va produyior després d’un devastrador incendi al Planeta Arc.
L’Emperador Shun (Tifó) va ordenar a Yu que troves el sistemna de controlar les aigües d’una inundació.
Yu va treballar sense descans. La seva pell va quedar morena pels raigos solars,els seus peus plens de callositats i amb una llastimosa coixera. Pero va arrivar a controlar les aigües construint canals artificials per desviar les aigües fins el mar (diluvi d’Ogiges). Tant es així, que Shun va abdicar a favor seu
Llavors Yu es va convertir en el primer emperdor de la dinastia Xia.
La seva tomba es pot veure en l’actual Shaoxing en la provincia de Zheji-Ang
Segons els xinesos
Ta-Yu (Deucalió) va ser el domador del Diluvi Universal i un dels grans herois salvadors de Xina.
La llegenda narra l’estraodinari naixement de Ta-Yu (Deucalió).
A un home anomenat Kun (Prometheo) se li va encarregar que controlés el Gran Diluvi
Per crear algun lloc sec en mig de la inundació, va construir preses utilitzant terra mágica robada del cel.
Aquest robatori va enfurismar al Senyor «d’allá dalt» que va dictar una ordre perque fos executat
Després de tres anys, el cos de Kun encara es conservaba miraculosament obert i d’ell va neixer un fill, TA YU, quí, amb l’ajut de dracs, va crear desaigues per les terres inundades i així portar les aigues cap el mar, de forma que el mon va ser novament habitable pels humans
Nota:
Es refereix a la gran inundació del planeta Arc.
GENERALITATS
Segons els grecs
La raça dels pelasgos es vincula a Foroneo (Urá), i la dels helens a Deucalió.
Segons els grecs
Despres del diluvi, Ino (Cora) va renovar la humanitat
Segons els grecs (Hesiode)
Hesiode, en la Raça de Bronze, distingeix dos períodes
Primer periode:
La guerra destrueix la humanitat. «La seva armadura i les seves armes eren de bronze»
Els homes van ser destruits per les seves propies mans i van passar a la humida morada del fred Hades.
Nota:
Correspon a Bronze I i II
Segon periode:
Va ser creada una raça d’homes herois semblantrs als deus..
La dura guerra i les terribles batalles van destruir a part d’ells…Però a l’altra part, Zeus fill de Cronos, li va donar una vida i una morada lluny dels homes i els va fer habitar
a l’horitzó limit de la Terra. I aquesta raça viu allí sense ser tocada pel dolor, en les
illes dels Benaurats, a la costa de l’Oceá (América)
Els seus individus son com herois feliços a qui la fructífera Terra ofereix els seus
dolços fruits com la mel, tres vegades a l’any, lluny dels deus immortals.
Nota:
Correrspon a Bronze III (subraça dels Frisis/ raça de Cromagnó
Les tradicions expliquen que després del diluvi, que va acabar amb la civilització d’aquesta raça, es van salvar tres races: La raça blanca dels escites, els etiops o raça negra i els ghomara que eren de raça roiga pero que Hesiode identifica ghomara i ligures i que diu que aquestes tres races eren uns ordenyadors de yeguas (que vol dir poseidors de la saviesa)
Segons els indigenes filipins (ilicanos, tagalos etc.)
Admeten l’existencia del diluvi universal
Un dia es va tombar el món, lo de dalt va anar a baix i viceversa. Va morir tota la humanitat excepte dos germans, els quals, casats entre si, van renovar el genere humà.
Segons els inques
Pacha-Cuta-Inca-Yupanki/ Lloque Yu Panki (Noé/ Deucalió), fill de Manco Capac va declarar l’inici del 5º Sol (era actual)
Segons els nórdics
Abans del diluvi, el Sol s’aixecava pel sud
El que abans era l’est ara és el nord, i el que era el sud ara és l’est
Segons els nórdics (Gesta Danorum Vol III, 262)
El cel va semblar caure subitament sobre la Terra, camps i boscos, enfonsant el terra.
Totes les coses es van confondre en una gran barreja i l’antic caos va tornar, barrejant-se Cel i Terra en un tempestuós remolí i precipitant-se el mon a la ruina universal.
Segons els sumeris
Shurrupack, va ser la ciutat on va regnar Ziusudra (Deucalió).
Nota:
És actualment Fara (Kuwait, en el delta, entre les desembocadures del Tigris i l’Eufrates.
Els arqueolegs han rescatat de les seves runes més de 1/2 milió de tauletes escrites.
Les més antigues són les de Shurrupack, datades cap el 2600 aC
En el text, explica Utanapisti:»Suruppak, ciutat asentada a la riba de l’Eufrates, antiga i frecuentada pels deus, va ser aquí on els grans deus van tenir caprici de provocar el diluvi.
Es instigadors van ser Anu (Urá), Enlil /Theos), el seu sobirá, Ninurta (Posidó) el seu encarregat, i Ennugi (Erebo) el seu capataç.
Shurrupack era en aquell moment la capital del pais
Adad (Zeus) cabalca als quatre vents, vent del nord, del sud, de l’Est i de l’Oest, Bufaven borrasques i ráfegues
El carro dels deus arrasa i fueteja la terra. Ninurta abançava deixant desbordar els embasaments celestes, Nergal (Hades) arrencava els puntals de les comportes del cel, Anzu (Erebo) aranyava el Cel amb les seves garres…i el diluvi va apareixer
Una feina ben malvada, jugada per Enlil contra els homes.
Després del diluvi Enlil s’enfada perque hi ha supervivents entre els Igigu (Deucalió i la seva familia eren iggigu o semi-deus).
Finalment Enki (Prometheo), després d’una discusió amb Enlil proposa que Nintu (Nix), imposi als humans la mort per evitar la sobrepoblació i que hi hagi dones fecundes i també infecundes.
REGNAT DE DEUCALIÓ
Segons els acadis (llistes reials acadies WB-62)
Ziusudra/ Athrasis (Deucalió) va regnar: 36.000 anys (10 Shars) abans del diluvi
Nota:
1 Shar són 3.600 anys.
Segons els egipcis
Knubis era adorat pels egipcis (sota el nom grec) i representava Agatodaimon (Deucalió) i Knum (Prometheo) unificats.
Agatodaimon va regnar a egipe en el 12.970 (després d’Heli i abans de Cronos), durant 688 anys.
Segons els egipcis
Agatodaimon va regnar temps després del seu pare Ptah (Kadmo)
Segons els grecs
Deucalió va ser succesor dels piroeteus o sobirans pontifex d’Ammon
Segons els grecs
Cronos es va refugiar a Italia on el va rebre Jano/ Janiculo (Deucalió). El regnat de Cronos va ser considerat com l’edat d’Or.
Segons els grecs (Herodot)
En temps de Deucalió els helens habitaven la Ftiotida, però ni els autors antics ni els moderns saben on estava
Nota:
Segons els sumeris Ziusudra (Deucalió) regnava a la ciutat sumeria de Shurrupack , situadaa les dessembocadures entre el Tigris i l’Eufrates (Actualment Kuwait)
Segons els hebreus
Noé (Deucalió) va ser l’ültim patriarca hereu del Gran Sacerdot Adam (Vicari del Senyor entre els humans).
Enoch/ Hanokh (Hermes) va comunicar a Noé la ciencia del calcul astronomic, computar estacions.
Noé va ser l’hereu de la saviesa d’Enoch
Passats 1556 anys (divins) de la creació del món va neixer el seu fill Jafet (Hellen)
Canaan (Canas), fill de Cam (Alcis), va castrar Noé després que aquest s’hagués emborratxat.
Cam se’n va riure de que l’haguesin castrat i llavors va dir Noé: «Els fills de Canaan neixeran negres i lletjos, amb els llavis inflats i el cabell enredat i els ulls envermellits (origen de la raça negra)
Els descendents de Cam van ser també els cananeus no negroides.
Segons els hindús
Quan el mon va ser acabat de fer, Surya (Hiperió) va enviar Bhaga (Deucalió) al món per omplir el planetaTerra d’essers vius.
En el Kalpa actual, Bhaga va ser investit rei per Narayana (Kadmo) amb l’ofici de Manu i amb el nom de Sraddha-Deva (Deucalió),
Segons els inques
Lloke Yu-Panki (Deucalió) va ser el tercer governant inca després de Sin-Shi-Roca (Apol.lo)
Segons els inques
A) Llista d’Incas (sobirans) mitológics
| 1º Inca | Manco Capac/ Pariacaca: | Heli |
| 2º Inca | Sin-Chi-Roca | Apol.lo |
| 3º Inca | Lloque-Yu-Panki | Deucalió/ Noé |
| 4º Inca | Mayta Capac | Heracles |
| 5º Inca | Capac-Yu-Panki | Lico/ Mari-Andino |
Nota:
Lico/ Mari-Andino (germá de Noe i fill de Lamec), fill de Priamo i Aribse (filla de Merope). Un dels quatre fills de Pandion.
Va ser rei del mariandinos (costa occident d’Asia Menor). Presentint el diluvi va fugir amb germans cap a LICIA. El seu pare (Prometeus) el va transportar a l’illa dels benahurats)
B) Llista de Incas (sobirans) histórics
Els inques van apareixer al Peru cap el 1200 dC
| 6º inca: Inca-Roca | Aprox. 1250-1340 dC |
| 7º Inca: Yahu-Ar-Huacac, «el que plora sang»:
Cuzco. Era blanc i amb barba. Va fer cremar els idols i els temples |
Aprox. 1375 dC. |
| 8º Inca: Viracocha Inca | Aprox. 1400 dC |
| 9º Inca: Pachacuti Yu-Panki/Pachacutec
La seva dona: Anna-Huaca-Cuyac va anexionar Pachacamac, ciutat del Perú tant gran com Roma del seu temps |
Aprox. 1425 dC |
| 10º Inca: Tupac-Yu-Panki | Aprox. 1460 dC |
| 11º Inca: Hu-Ayna-Capac
Va veure l’arribada dels homes blancs (conqueridors) |
1485-1525 dC |
| 12º Inca: Huascar
Vençut per Atahualpa |
1525-1530 dC. |
| 13º Inca: Atahualpa
Regna poques setmanes. Atahualpa va ser l’ultim Inca. Condemnat a mort pel conqueridor espanyol Francisco Pizarro |
1530 dC. |
Segons els romans (Diodor)
Deucalió era un rei d’Escitia.
Deucalió va regnar en Ftia/ Ptia i en Escitia
Segons els romans (Apol.lodor)
Deucalió regnava en un pais vei de Ftia i Heleno va regnar després a Ftia, un pais fertil
Segons els sumeris (llistes reials sumeries WB-144)
Ziusudra/ Thiusudra (Deucalió) va regnar 18.000 anys (5 shars) abans del diluvi.
Nota:
1 Shar són 3.600 anys.
CAUSES DEL DILUVI
Segons els egipcis (Llibre dels Morts capitol CLXXV)
Diu Tot (Erebo):
(Els gegants semi-divins) han lliurat batalles, han organitzat revoltes, han perpetrat actes malvats, han creat hostilitats, han assasinat…(Per tant) vaig a destruir tot el que he creat.
La Terra s’enfonsara en l’abisme mitjantçant un diluvi i la seva superficie apareixerá llisa com en temps passats.
Segons els hebreus (Primer llibre d’Enoc, Cap XII)
Quan els fills dels humans es van multiplicar, en aquells dies va succeir que els hi van neixer filles elegants i maques. I quan els àngels, els fills dels cels, les van veure es van enamorar d’elles.
Llavors van voler tenir fills amb elles.
El seu cap, Samyaza (Orió) els hi va dir: Em temo que no podreu realitzar el vostre projecte.
Però ells li van respondre: Ho jurem…No canviarem el nostre projecte i farem el que hem decidit.
En nombre de dos-cents van baixar sobre Aradis.
He aquí el nom dels seus caps: Semyaza el cap. Ura-Kabarame-El, Akibe-El, Tami-El, Ramu-El, Dan-El, Azque-El, Sarakamyal, Asa-El, Armers, Batraal, Anane, Zavebe, Samsave-El, Erta-El, Tur-El, Yomya-El i Arazeal.
Aquests eren els caps dels dos-cents angels i la resta estava amb ells.
Van escollir cadascun una dona i les hi van ensenyar bruixeria, encantaments, i propietats de arrels i arbres.
Segons els hebreus (altres cites del llibre d’Enoc)
Jequin va induir als fills dels angels a que baixesin a la Terra per que aquí fosin seduits per les filles dels homes
Asbe-El va donar consells perniciosos als fills dels angels perque aquests arruinesin els seus cosos amb les filles dels homes.
Gadre-El, va mostrar als fills de l’home tot tipus de cops mortals, va pervertir Eva (Rea) i va ensenyar als fills de l’home els instruments mortifers, la armadura, l’escut, l’espasa i tot tipus d’armes
Penemue, va ensenyar als fills de l’home la diferencia entre dolç i amargant i li va rebelar tots els secrets de la sabiesa. Va ser ell qui va ensenyar als homes l’art d’escriure amb paper i tinta
Segons els hebreus (Primer llibre d’Enoc, Cap VIII)
Azazy-El va ensenyar als homes a fabricar espases, ganivets, escuts, coraces i miralls, així com braçalets i ornaments, l’us de la pintura, pintar-se les celles, l’us de pedres precioses i tota clase de forma que el mon va ser corrumput
Segons els hebreus (llibre d’Enoch)
Vint àngels es van conjurar per casar-se amb dones humanes.
L’any 1770 des de la Creació del món (en anys divins) es van unir amb dones i d’aquests matrimonis neixer gegants, que van ensenyar als homes ciencies i arts.
Semireas, Azael, Famaro i Exaeri van ser alguns dels angels que van caure en veure l’hermosura de les dones humanes.
Deu (Theos), va enviar a Uriel (Prometheo)) que va avisar a Lamech (Finn) o a Noé (Deucalió), que serien salvats de la mort. També va enviar Rafael (Hades), que es va apoderar d’Exael, un dels àngels rebels perque, lligat de mans i peus, fos precipitat a les tenebres.
Gabriel (Nix) va ser l’encarregat perque fes enfrontar als gegants entre ells
L’angel Miquel (Heli) havia de agafar Semireas i els demés angels casats que van ser lligats durant seixanta generacions en les presons de la terra fins el dia del judici (508 aC. El Ragnarok)
Segons els hebreus (llibre d’Enoch)
Els antediluvians havien comés grans pecats que van disgustar Deu (Theos), de forma que aquest es va lamentar d’haver creat els humans.
Dos àngels, Shem-Hazai (Orió) i Azazel (Prometheo) van demanar permis a Deu per baixar a la Terra i viure entre els humans amb l’intenció de redimir-los.
Els gegants Hiwa (Brotheas) i Hiya (Alcis/ Cam) eren fills de Shem-hazai (Orió)
Azael va induir Hiwa i Hiya a mantenir relacions amb dones mortals.
Shem-Hazai va ser basic com causa del diluvi.
Shemhazai es va enamorar de la bella Ishtar (Isis). Ella només acceptaria aquest si li deia el nom secret de Deu, i ell li va dir la paraula més secreta .Llavors Ishtar va agafar aquesta paraula i va pujar al cel i brillar per sempre entre les estrelles de les pleyades.
Shemhazai i Azazel van decidir escollir una dona entre les filles d’homes i tenir fills amb elles.
Van tenir dues filles cadasqun: Heyya i Aheyya el primer i Hiwwa i Hiija el segon, que van conduir als humans a cometre molts pecats.
Hiwa i Hiija havien somiat veure angels tallant amb destrals arbres del gran jardí.
Llavors Deu va dir que enviaria un gran diluvi
Shemhazai es va angustiar però va tenir por d’enfrontar-se a Deu i es va penjar a sí mateix entre el Cel i la Terra amb una corda cap per vall.
Azazel no es va penedir i va continuar cometent pecats. Va ser encadenat per l’arcàngel Miquel (Erebo) durant 40 generacions.
Miquel també va encadenar Shem-Hazai i als seus companys durant setanta generacions en coves obscures.
Uriel (Prometheo) es va convertir en el misatger de salvació que va visitar Noé.
Segons el llibre d’Enoch etiop
Nota:
Apocrif avui, però reconegut per l’esglesia fins el segle IV dC.
Set estrelles van apareixer com grans muntanyes ardents caient cap a la Terra
Van ser un grup de 200 gegants que van deixar embaraçades dones humanes.
Aquests 200 estan expressats com «angels, fills del cel» El seu cap era Semy-Aza (Orió) i van baixar en els dies de Jared (Jasió) sobre la muntanya Hermon.
Els àngels guardians van dir: «Anem a veure les filles dels homes i escollim esposes entre elles»
Només Semiaxas (Orió) va dubtar,
Després, vint d’aquests principals Egregori es van dirigir a la muntanya Hermon i allí es van comprometre amb mutus juraments a sostenir-se.
Llavors Miquel (Erebo), Uriel (Prometheo), Rafael (Kadmo) i Gabriel (Hiperió) van mirar capavall i van veure tota injusticia causada sobre la Terra. Llavors van enviar Uriel (L’arcàngel Uriel/ Prometeus) a avisar Noé (Deucalió) del diluvi.
Segons els hebreus (Llibre d’Enoch. Cap XV)
Diu el cap d’una expedició d’essers celestes:
Ves i digues als guardians: Perqué heu abandonat la misió del alt i sagrat cel?
Perqué heu dormit amb dones, us heu unit a filles dels homes, les heu pres per esposes i ofenent als fills de la Terra heu engendrat gegants?
Encara que ereu immortals, us heu tacat amb la sang d’aquestes dones i heu desitjat la sang de l’home i produit sang i carn com ho fan qui son mortals i caducs.
Segons els indonesis (Ifugad)
El diluvi es va produir per voluntat dels deus del Cel, perque la població era masa nombrosa.
Segons els Inuit (Canada/ Alaska)
Un terrible diluvi, acompanyat simultaneament d’un terratremol, es va extendre rapidament per tota la Terra i només unes poques persones van aconseguir escapar amb canoes o refugiant-se en el cim de les muntanyes més elevades, preses de terror
El gel i la neu que recubreixen l’Artic, son consequencia del diluvi, una inundació col.losal
Segons els sumeris (poema de Ziusudra)
Nota :
Ziusudra/ Thiusudra era el nom sumeri de Deucalió
Comença amb la creació dels homes als que se’ls hi dona el nom de «caps negres» (Homes de pedra)
En el text es parla també de l’origen diví de la dignitat reial
«Així, quan del cel van baixar el ceptre reial, l’augusta corona i el tron sobirá, Enki (Prometheo) va fer que.es construis l’enrajolat de les ciutats, després d’haver-li donat nom a cadascuna de les ciutats. Ell les asigná com capitals succesives Eridu, la primera, se la va dedicar a ell mateix
Badtibira, la segona, a la hierodula Innana(Isis)
Larak, la tercera a Pabilsag(Posidó)
Sippar, la quarta a UTU (Heli)
Shurrupack, la cinquena, la va dedicar a Sud (Nix)
Enki reconstrueix ciutats i per tot arreu es tornen a multiplicar els essers vius.
Els homes han de construir llocs de residencia per ells i temples (palaus) per els deus.
A causa del gran creixement demografic dels humans, els deus han de provocar expresament primer una epidemia, després una gran sequera, però no se soluciona el problema, els homes continuen multiplicant-se. Finalment provoquen un gran diluvi.
PREPARATIUS AL DILUVI)
Segons els asiris
Abubu (acadis) i Amaru/Amauru (sumeris) significa Diluvi
Amauru-ba-Ur significa «el diluvi ho va anivellar tot»
Utu (Heli) va ser qui va avisar Utanapisti (Deucalió) de l’arribada del diluvi
… Després d’haver embarcat la seva familia, el temps atmosferic va canviar d’aspecte i Adad (Zeus) resonava entre els nuvols mentre un vent furiós, amb un primer cop, trenca les amarres del barco
Nintu (Nix), horroritzada i puja cap el cel on s’ha traslladat Anu (Urá) i els deus, els seus fills.
Nota:
El pilot de l’arca segons els asiris i asirio-babilonics era Ur-Sha-Nabi (Helen, fill de Derucalió)
En altres versions el pilot o práctic de l’arca segons els asirio-babilonics era Pazur-Amurru/
Puzur-Amurri (significa «Estrella Occidental»)
Segons els asiris (Epopeia de Gilgamesh versió de Ninive)
En lloc de ser Enki (Prometheo) qui avisa que s’ha de produir un diluvi, és Samash (Heli).
A Deucalió (Noé) l’anomena Uta-Napisti, el molt sabi, fill d’Ubar-Tutu (Prometheo)
Segons els asirio-babilonics
Enlil (Theos) va decidir fer caure un diluvi universal.
El barco d’Uta-Napistim va ser anomenat Elippu, que significa «Barco de carreres»
La nau d’Uta-Napistim (Deucalió) amb la que es va salvar del diluvi era de 600 colzes de llarg (270 metres, mes o menys com el transatlantic Titanic).
Nota:
Un colze de la Biblia equivalia a 45 cems (Les colosals mides de la barca són concordants entre les versions sumeries, acadies, babiloniques, asirias i, fins i tot, la Biblia.
Segons els babilonics
L’instigador del diluvi va ser Enlil (Theos)
Els partidaris declarats de salvar la raça humana van ser: Ea (Prometheo) i Ishtar (Isis)
Nota:
A la Biblia és Yahveh (Theos) el deu que decideix provocar el diluvi.
Entre els sumeris, acadis, asiris, hitites i hurrites és Enlil (Theos), el creador, el que encapçala el grup de deus que estan a favor del diluvi
Segons la Biblia
125 anys abans del diluvi, Deu,va avisar Noé que vindria el diluvi.
Noè (Deucalió) en assabentar-se del diluvi va difondre la noticia entre la humanitat. Els va avisar que Deu enviaria aigues que brollarien sota els seus peus.
Però la gent reia i deien que eren prou alts per no ofegar-se (eren de la raça dels gegants) i que si el deu El (Cronos) obris les portes del Tehom, ells la tancarien.
Noè va demorar la construcció de l’Arca 50 anys amb l’esperança de retardar la venjança de Deu.
Segons els caldeus (Berosi)
Enki (Prometheo) se li va apareixer a Xisouthros (Deuclió/ Noé) en un somni i li va revelar que la humanitat seria destruida per un gran diluvi.
La nau de Xisouthros (Deucalió) amb la que es va salvar del diluvi era de cinc estadis de llarg (914 metres) i dos estadis d’ample (366 metres),
Ell va pujar a la barca amb esposa, fills i amics intims.
Al final afegeix que la barca va embarrancar en terres d’Armenia.
Nota:
L’estadi de Erastótenes (estadi egipci),era de aproximadament 185 metres Sembla que en aquest cas, els 5 estadis era el terreny que va necessitar Xisurthros per construir un barco tant gran
Abans del diluvi Enki (Prometheo) diu que practiquin culte a Namtar (Posidó) perque suspengui la seva acció maléfica del diluvi.
Nergal (Hades) arrenca els puntals de les comportes del Cel, Namtar/ Ninurta deixa desbordar els emblases celestes.
Amb les seves garres Anzu (Erebo) esgarrapa el cel i el diluvi apareix…
Fica dins l’arca a la teva dona, a la teva familia, a la teva parentela i als teus artesans
Durant el diluvi, Enki fa que intervinguin a favor dels homes Lahmu (Crio) i Lahamu (Dione)
Segons els caldeus (llegenda d’Atrahasis)
Nota:
Atrahasis era el Deucalió dels caldeus
Quan van crear als humans van crear set varons i set dones, tots ells treballadors
Quan l’especie humana va ser creada, no coneixien el pa, ni els vestits, menjaven plantes amb la boca, bebien aigua dels canals».
Aquests essers eren incapaços de procrear.
Després del diluvi: Els Annunaki que decreten els destins es van aseure per poder intercanviar opinions amb respecte a la Terra. Van crear quatre regions.
Segons els guaranis del Brasil (Tupinamba)
Nota:
Els Tupinamba. una tribu dels guaranis, vivien en el litoral atlantic, i que, per la presió dels colonitzadors portuguesos, van anar Amazones amunt fins instal.lar.se en una illa de l’Amazones.
Monan (Theos):
El vell, creador de l’home, va ser el destructor del món amb .dos diluvis, un de foc i l’altre d’aigua.
Maira-Monan (Heli):
Va ser el transformador que va els hi va ensenyar a cultivar i a governar-se
Maira-Ata (Prometheo):
Predeia el futur. Va venir del cel i se’n va retornar
Maira Ata va ser el pare de dos bessons: Ari-Conte (Cora) i Tamen-Doare (Deucalió) que van provocar el diluvi
Segons els hebreus (Apocrif de Baruc)
Noé (Deucalió) va començar a construir l’arca durant el mes de maig.
Noè va passar 52 anys construint l’arca constituida per tres cobertes de 300 colzes (270 metres) de proa a popa, 50 colzes d’ample (22,5 metres) i 30 colzes (13,5 metres) de la primera coberta a la quilla.
Cada coberta tenia centenars de camarots.
Nota:
Un colze de la Biblia equivalia a 45 cems.
Aquestes mesures equivalen a la d’un barco amb forma de piragua.
Segons els hebreus (Talmud)
L’Arca va ser contruida en 52 anys.
Utilitzant el colze hebreu (45 centimetres, distancia entre colze i punta dits d’un home mig de l’época) l’arca hauria tingut 135 mts x 22,5 mts d’ample x 13,5 mts d’alt, semblant a una llarga caixa rectangular.
Segons els hebreus (Llibre d’Enoch)
Noè (Deucalió) va veure que la Terra estava inclinada i que la catastrofe era imminent
Llavors, el «Mes Elevat», el Sagrat, El Gran, va enviar Uriel (Prometheo) al fill de Lamec (Finn) mentre li deia:
Ves fins Noé (Deucalió) diga-li en nom meu: ! Amagat! I revela-li que el final ja s’aproxima…que ha d’escapar i que la seva llavor ha de ser preservada per a totes les generacions del mon.
Segons els hebreus (Filó de Judea)
Explica també l’agrupació i unió de les tres races abans del diluvi:
Una vaca va neixer de la terra i aquesta vaca era blanca.
Després va seguir una negra i amb ella una altre vadella vermella.
Una d’aquestes vadelles va anar a les vadelles blanques i els hi va ensenyar un misteri.
Mentre la vaca tremolava es va convertir en un home (Noè), que va construir un gran barco on va viure amb tres dones.
Després, havent-se disipat les tenebres, el barco va quedar-se en terra. Llavors, la vaca blanca que s’havia transformat en home, va sortir del barco i les altres vaques van sortir amb ell.
També afegeix que el Senyor (Heli) seia en el tron (entronitzat) durant el diluvi.
Segons els hebreus
Deu, abans del diluvi va confiar a Noè (per intermedi de l’àngel Raphael (Hades) un llibre grabat sobre Zafir, que contenia tots els secrets de l’univers.
Segons la tradició, en el curs de 1600 anys abans del diluvi de Noé, no hi havia arc de Sant Martí en el cel. Aquest arc és el signe de deu a Noé després del diluvi, que significa que no hi haura més inundacions d’aquella mena.
Segons els hindús (Matsya Purana)
Instruccions que Vishnu (Kaos), el senyor de l’univers, va donar al rei Satyavrata Manu (Deucalió) poc abans del Gran Diluvi:
Nota:
Amb el nom de Vishnu (Kaos) apareixen diversos avatars seus. En aquest cas sembla correspondre al avatar Matsya, que equival a Prometheo.
En set dies, a comptar des d’aquest moment, els mons seran submergits en un oceá de mort, però, en mig de les onades destructores es detindrá davant teu una gran nau comandada per mi, perque et serveixis d’ella.
Hauras d’agafar tot tipus d’herbes medicinals, tota clase de llavors i, acompanyat de set sants i parelles d’animals hauras d’entrar a l’espaiosa arca i mantenir-vos en ella protegits del diluvi.
Quan el barco sigui agitat per un vent impetuos, hauras de lligar-lo amb una gran serp de mar al meu cos, perque jo estaré prop de tu conduint la nau, amb tu i els teus assistents.
Romandré a l’oceá, oh cap dels homes, fins que finalitzi una nit sencera de Brahma
Segons els hopis
En el primer mon la humanitat havia conviscut de forma senzilla amb els animals.
En el segon mon van desenvolupar oficis artesanals i van construir cases i pobles.
Quan la humanitat va sortir a la tercera edat o món, el genere humá es va multiplicar i va derivar en moltes races.
En aquesta edat els humans es van desenvolupar molt rapidament, es van multiplicar fins a sumar grans quantitats de gent que van crear enormes ciutats i nacions.
Una civilització sencera que va dificultar el pla de la creació i les alabances a Taiowa (Kaos) i a Sotukn-Ang (Theos). Un nombre cada vegada més gran va començar a ocupar-se unicament dels seus propis plans terrenals que molts aplicaven de forma perversa.
Tot i així, alguns conservaven encara la saviesa i van comprendre que, quan més gran fos el desenvolupament que aconseguisin en el camí de la vida, més dificil seria seguir els plans del creador, preocupats, perque alguns aplicaven el seu poder reproductor de forma perversa,
Una dona s’estava donant a coneixer en tot el món per la perversitat amb la que corrompia a un gran nombre de persones. Es jactava d’haver rebut de tants homes collars de turqueses a canvidels seus favors. Amb aquests collars podia embolicar una escala que arrives on acaba l’eix del món.
Mentre uns cantaven alabances al creador, els altres no escoltaven.
Els que no escoltaven, encapçalats pels del clan de l’arc, seguidors de Saviki (Tifó), van començar a utilitzar malament el seu poder creatiu.
Aguns van fabricar un Patuwvota (escut de pell curtida) i el feien volar per l’aire per atacar altres ciutats i retornar tant rapidament que ningú sabés d’on havien vingut.
Aviat altres van fabricar aquests artefactes i s’atacaven uns als altres
La corrupció i la maldat van arrivar al tercer mon com havia arribat als mons anteriors.
Segons els inques
El diluvi va ser provocat pel deu suprem Wiracocha (Cronos), que va decidir destruir la humanitat perque no era suficientment bona.
Segons els iranis-perses (Avesta II, 3463)
Els mags afirmaven que el diluvi no va ser universal i que no havia arribat més enllá de Holuan, a Siria.
Nota:
Tot i així s’ha de considerar que el gruix de la població mundial estava llavors concentrada en tota aquesta area: Sud de Rusia, Mar Negre, Caucas, Orient Próxim, nord d’Africa i Europa est.
Els egipcis també afirmaven que el diluvi va afectar poc el seu territori.
Segons els maies
El Popol Vuh asocia l’arrivada del diluvi amb calamarsada, pluja negra, boira i un fred indescriptible
Segons els nórdics
En els paisos escandinaus s’afirmava que, abans del diluvi, el Sol s’aixecava pel sud (ara per l’est)
És a dir, el que abans era l’est ara és el nord, i el que era el sud ara és l’est.
Segons els sumeris (poema de Ziusudra)
Els deus decideixen provocar un gran diluvi.
Diu Enki (Prometheo): «Soc jo el que ha de provocar aquest diluvi del que parleu?
No és pas aquesta una tasca d»Enlil (Theos)? Que sigui ell qui prengui les decisions, que doni les ordres i llavors Sullat (Hades) i Hanis (Posidó) parteixin a encapçalar el fatal seguici.
Que Nergal (Hades) arrenqui els suports de les comportes celestes, que Ninurta (Posidó) vagi a desbordar les preses d’aquí dalt…
Després es presenta Ziusudra (Deucalió) com un home piatós, que en la seva residencia amurallada escolta la veu d’un deu advertint-lo del perill que amenaça la humanitat.
Segons les instruccions que dona Enki a Ziusudra el sostre de l’arca de Noe havia de ser com el del cub que Enki tenia sota el mar. «Fes el sostre com el sostre del meu abisme subterrani acuatic».
El cinque dia vaig traçar el planol. El terra estava sobre l’Iku. Els seus costats tenien 10 gar d’altura (aprox. 50 x 50 mts). Cada borde del seu quadrat media 10 gar.
El quadrat media 10 Gar. Els vaig dividir en set i el plano del terra el vaig dividir en nou parts.
Segons els romans
Després de l’Edat d’Or, Jupiter (Zeus) va invadir les terres governades per Saturn i va exiliar Saturn a Britania.
Va apareixer el drac en els cels (Vitra) i va causar gran devastació en la Terra.
Jupiter va matar al drac . Llavors el clima es va tornar rigurós.
Posteriors cataclismes es van produir amb la raça de bronze (el diluvi) als que van seguir la raça de ferro (l’actual, la nostra).
AMERICA, REFUGI DEL DILUVI
Resum
Zeus va decidir salvar une determinades tribus (tribus de frisis, descendents de Pandoro i Merope
Els va dirigir cap el Continent Americá (la Merópida) a traves de dotze rutes o camins diferents (prioritariament a través d’Asia o per mar des d’Islandia). Van arribar pocs anys abans de la catástrofe.
Segons America del Sud (guaranis del Paraguay)
La Terra anava caient-se, venia desmoronant-se des de l’oest
Guy-Ray-Po-Ti (Deucalió) va parlar amb els seus fills: Anem-nos’en, la veu de la cosa dolenta em dona calfred. I se’n va anar a l’est, a la costa del mar.
Van esperar alguns anys vivint de la recol.lecció de fruits salvatges.
La Terra s’incendia. Guy-Ray-Pot mana construir una casa de taulons pels seus fills. Li demana ajut a Ju-Peru, però aquest ja esta fent la seva canoa.
També demana ajut a d’altres però aquests es neguen i es convertiran en ocells
Al cap de quatre anys arriva el diluvi universal,
L’aigua del mar s’aixeca com una alta muntanya i es desploma sobe la serra del mar que esta cremant, per refrescarla
L’esposa de Guy-Ray-Po-Ti li diu: No tinguis por, pare meu,
Llavors la casa de taulons es va moure i va girar sobre si mateixa.
Surt per sobre de l’aigua i va pujant i pujant. Arriven a les portes del cel i l’aigua va pujant rera seu.
Nota:
Yuy-Ju-Rupá és America. Allí van arrivar els que van ser salvats del diluvipr Zeus.
Yuy-Ju-Rupá és el tros de terra a la que arriven els humans que no pasen per la mort.
És una terra perfecta i aurea. Una mena de paradís al que s’arriva desplaçant-se cap a Ponent o cap a Naixent (per el Pacific o per l’atlantic) mitjantçant una migració cap a un sol intacte que no ha ests encara edificat.
Segons America (diverses tribus del nord, centre i sud)
Just abans del diluvi, un home-peix (deu) va conduir aquestes tribus des d’Asia al continent americá, per salvar-los de la catástrofe.
Segons els grecs
Theos omnipotent, disgustat per l’antropofagia dels impios pelasgos, va desencadenar un desencadenar un diluvi.
Però, Deucalió, rei de Ptia, previngut per Prometeus, va construir una arqueta i va entrar en ella amb Pirra (Cora), la filla d’Epimeteo (Urá).
Després va bufar vent del sud.
Nota:
En els mites mesopotámics també s’indica que la tempesta venia del sud.
Va començar a ploure i l’aigua del mar va pujar a una velocitat asombrosa.
Va arrasar totes les ciutats de la costa i la plana. Tot el món va quedar inundat excepte uns pocs cims de muntanyes.
Eumoneo/ Eumeo el fill de Ctesio (a la vegada era fill de Ormeno i Halia) era 2º rei de l’illa de Syros en el mar Egeo. Els seus descendents van presentir el diluvi i, per ordre de Zeus, van fugir a l’illa de Rodas des d’on van ser guiats a traves de 12 camins diferents fins a l’illa dels benahurats (América)
Segons els hopis
Els Hopis van ser conduits en secret a la nova terra (América) just abans que el mon fos destruit per l’aigua del diluvi
Van sortir al quart món. l’actual
No van avisar al Clan de l’arc que se’n anaven ni a on anaven, ja que no volien que els seguisin.
No obstant, molt temps després de la seva arribada i d’haver iniciat els hopis les seves migracions a traves del nou continent, alguns membres del Clan de l’Arc, seguidors del deu Saviki (Tifó) van poder desembarcar a la costa d’aquest quart món i primer es van establir en un lloc anomenat Pupsovi (set coves)
Ningu sap perque no van ser destruits totalment els del Clan de l’Arc ni com van aconseguir arribar fins la terra dels hopis, nomes se sap que el poder del mal es molt fort.
Segons els hopis
Nota:
Aquest text descriu la migració dels indis hopis a América des de l’est
Sotukn-Ang (Theos) va dir a la dona Aranya (Nix)
Hi ha que fer alguna cosa abans que els essers humans que porten la canço de la Creació en els seus cors també es corrompeixin o s’extingueixin. Será dificil que entre tots aquests procesos de destrucció puguin reunir-se a l’extrem del món (América) que he designat
A tu, et correspondrá la tasca de salvar-los mentre destrueixo aquest mon amb aigua
Com he de salvar-los? -va preguntar la dona Aranya.
Quan arrivis al lloc veuras unes plantes altes de tijes buides. Talla-les i col.loca dins als essers humans. Després ja te dire que has de fer.
Aranya, a mesura que els essers humans anaven arrivant, els anava col.locant dins amb una mica d’aigua i amb Huru-Suki (farina blanca de blat) per menjar.
Sotukn-Ang (Theos) va dir a la dona Aranya (Nix)
Ficat dins per cuidar-los que jo segellaré la teva canya i llavors destruiré el món.
Llavors Sotuknang (Theos) va deixar anar les aigües sobre el món.
En el cataclisme onades més altes que muntanyes van cobrir la Terra.
Els continents es van partir i enfonsar sota els mars. La pluja no parava de caure i les onades seguien desplomant-se.
Els essers humans sellats dins les seves canyes foradades van escoltar el poderós soroll de les aigües i van notar que eren aixecats pels aires i llençats novament sobre l’aigua (per efecte del sunami)
Després tot va ser silenci, Savien que estaven flotant però semblava no tenir fi.
Finalment els moviments van cesar i donya Aranya (Nix) va treure el segell a les canyes. Els va agafar canyes. Els va agafar pels caps i els va treure d’allí.
Van mirar al seu voltant i van veure que es trobaven sobre un trocet de terra que abans havia estat el cim d’una de les més altes muntanyes.
Tot, fins a on arribava la vista era aigua.
Van dir: «En algun lloc ha d’haver terra seca on poguem anar?. On es el quart món que Sotuknang va crear per nosaltres?
Van enviar ocells de molts tipus, un rera l’altre perque volesin per sobre les aigües i trobesin un lloc sec
Tots van tornar esgotats sense trobar cap senyal de terra.
Després van sembrar una canya que en creixer va alçançar gran altura. Van escalar-la i van mirar sobre les aigües. No van veure cap senyal de terra.
Sotukn-Ang va tornar a apareixer i Donya Aranya va dir:
Han de continuar el seu viatge. Els guiará la seva saviesa interior. Esta oberta la seva «porta del seu cap» (fontanel.la)
Donya Aranya els hi va aconsellar als humans fer balses rodones i planes amb les canyes amb les que havien vingut i es fiquesin en elles. Es van confiar a les aigües i a l’orientació de la seva saviesa interior.
Durant molt de temps van flotar impulsats pel vent i el moviment de les aigües fins que van arrivar a una altra illa rocosa. Era mes gran que la primera però encara no era suficient.
Van continuar el camí cap el sol naixent (Est) amb les seves lanxes.
Van escoltar un profund rugit al anar-se aproximant a terra ferma. Sembla que era una illa gran amb flors, pastures i arbres.
Alguns volien quedar-se però Donya Aranya va insistir que aquell no era el lloc i que havien de continnuar.
Van deixar les balses i van continuar a peu per l’illa cap a l’est, fins l’altra riba de l’aigua.
Allí van trobar més tijes buides com canya o bambú i les van tallar.
Seguint les indicacions d’Aranya van col.locar algunes tijes en filera amb una altra filera creuada a sobre i en direcció oposada i les van lligar amb enredaderes i fulles.
D’aquesta manera van fabricar una balsa suficientment gran per una familia.
Aranya els hi va dir com fer rems i va anunciar que:
El camí seria dificil a partir d’aquí. Quant més avancin més dificil será.
Després d’un viatge llarg i esgotador, encara cap a l’est i una mica cap el nord, els humans van poder escoltar un profund rugit en veure terra ferma
Un rera l’altre les families i els clans van tocar terra amb alegria. Era llarga, ample i maca i el terra ric i pla. Estava coberta d’arbres i plantes que produien llavors i nous i proporcionaven molt d’alment.
Van ser feliços i van estar-se allí any rera any.
Però, Aranya va dir: No, aquest encara no és el quart món. La vida aquí és massa facil per vostés i aviat tornarien a caure en les seves costums perverses. Han de continuar el viatge.
Van travessar l’illa a peu cap a l’est fins a la ribera més llunyana.
Van tornar a fabricar balsas i rems. Es van fer novament a l’aigua viatjant cap a l’est i una mica al nord. Van remar amb energia de dia i de nit durant molt de temps.
Finalment van descubrir terra.
Era alta i s’aixecava per sobre les aigües, extenen-se de nord a sud fins on la seva vista arribava.
La seva saviesa els hi deia que era una terra gran, una terra extraodinaria. Això és el quart mon, es van dir uns als altres
Quan van anar-se aproximant van veure davant d’ells una enlairada pared de muntanyes. No semblava que hi hagues un lloc per poder desembarcar i cap el nord es veien cada vegada més altes.
Van remar cap el nord i després cap el sud, però les muntanyes es feien encara més altes en més altes en aquesta direcció.
Van parar de remar i van comprobar que una corrent suau impulsava les balses.
Poc després van tocar terra i van desembarcar en una costa coberta de sorra.
Aviat van anar arrivant els demés. Quan tots van estar reunits, Sotukn-Ang (Theos) va apareixer davant d’ells:
Bé, veig que tots han arribat. Aquest és el lloc que els hi he preparat. Mirin ara en la direcció d’on han vingut.
En mirar cap a l’oest i cap el sud, els humans van veure sobresortir de l’aigua les illes en les que havien descansat.
Són les marques del seu viatge, els cims de les muntanyes més altes del tercer món, ara destruit per mi. Ara observin bé:
I llavors totes aquelles illes van enfonsar-se sota l’aigua fins desapareixer.
He esborrat les marques de la seva sortida al quart món. En el fons del mar reposen ara totes aquelles orgulloses ciutats, els patuwvotas voladors, els tresors. Però, si vostés guarden el record i el significat de la seva sortida al quart món, arrivará el dia en el que aquests esgraons tornaran a sortir com a prova de la veritat de les seves paraules.
Aquest va ser el final del tercer món, anomenat Kus-Kur-Za
Nota:
La costa Noroest d’America ( fins a l’illa de Vancuver) va ser poblada des del 3000 aC
Hi ha 3000 kms de la punta d’Alaska fins l’illa de Vancuver i 3000 kms de l’illa de Vancuver fins California (que te un clima mediterrani gracies a les corrents de l’Oceá Pacific)
L’illa de Vancuver asenyala mes o menys la frontera de Canada i EEUU
Segons els maies-asteques (Cronista De Landa)
Algunes persones velles del Yucatan pretenen haver escoltat dels avantpassats que aquesta terra va estar ocupada per una raça de gent que va entrar per la banda de llevant (est) i als qui Deu havia salvat del diluvi obrint-lis 12 camins cap el mar.
Si aixó fos cert, voldria dir que tots els habitants de les indies occidentals descendeixen dels jueus
Segons els maies (Estela C de Quiriguà de Guatemala)
Segons aquesta estela el principi de l’actual calendari el situen en el 3.135 aC.
Explica la creació del món actual que inicia les seves dades (any zero) pels maies el dia 13 d’agost del 3114 aC. (dia d’arrivada a América)
En aquest dia es va fer apareixer la imatge de les «tres pedres base»
La constel.lació d’Orió te el simbol de la tortuga pels maies, lloc on els deus van col.locar les tres pedres llaurades primeres en la creació del món.
Segons els maies (Chichen Itzá)
Segons les seves tradicions els maies descendien de quatre Becabs que van arribar per mar per escapar de l’inundació (diluvi).
Aquests Becabs estan representats en les columnes del castell de Chichen Itzá.
Porten barba i el seu aspecte és Europeo
Els Becabs són els quatre germans que van arrivar a America just abans del diluvi.
Nota:
Son els quatre primers humans de la raça frisia (Cromagnó). Veure a continuació.
Segons els maies (Cronista Diego de Landa. Segle XVI):
Entre la multitut de deus que eren venerats pels maies, hi havia quatre a qui anomenaven els bacab.
Eren quatre germans que van ser col.locats per Deu quan aquest va crear el mon, en cadascun dels quatre cantons per sostenir el cel i que aquest no es desplomés.
Diuen que aquests bacabs van escapar quan el mon va ser destruit per un diluvi.
Els noms dels quatre becabs serien:
Els dels quatre Balams que són els homes veritables:
Balam Quitzé (equival al Pandoro dels grecs)
Balam cab
Balam Mahutan
balam Iqui
Són els primers avantpassats humans dels maies de Guatemala
Nota:
Els quatre eren representants de la raça frisia i fills de Pandoro i Merope (Cromagnó)
Segons els maies (Codice de Dresde)
Les dates del 11 d’Agost i 13 de Desembre del 3114 aC, com inici de la nostra actual era.
Nota:
Correspon a la data de sortida de les tribus en la seva migració a America per salvar-se del diluvi.
Segons els hindus, un any després del diluvi, Manu (Deucalió) va tenir una filla.
Es van casar i de la seva descendencia ve la nostra actual raça/especie)
Segons els maies
14 d’Octubre del 3.373 aC segons Spinden és l’any cero del calendari.
L’any 3.113 aC, conclou l’edificació del món celeste o l’11 d’Agost del 3114 segons altres fonts
Nota:
Segons la cronologia mitológica, el diluvi mesopotámic es va produir el 3102 aC
Segons els maies (Estel.la d’Uaxactun)
La data 4 Ahau 8 Cumhu: és 3.440 anys abans de la realització de l’estel.la d’Uaxactun (328 dC segons els arqueólegs)
Per tant aquesta data d’ l’estela (any zero maia) correspon a l’any 3112 aC.
Nota:
Alguns autors el situen en el 3062 aC i d’altres el 3.300 aC, el que dona 3180 +/- 120 AC
Segons els maies (Anales de Kachikeles)
Fases segons els Anales de Kachikeles:
1.- Va treure de si mateix la divinitat i va fer el cel i la terra. Primer dia Uno Chuen
2.- Va baixar la divinitat a la Terra en mig de l’aigua. Segon dia Dos Eb
3.- Va ser creat l’home. Dia tretze Ak’bal
4.- Va apareixer lo dolent en l’home. Dia Uno Kan
5.- Poca claretat a la Terra, no es veia el Sol. Deu va pensar en matar el genere humá. Dia tres humá. Dia tres Cimil
6.- Diluvi («gran sumidero del mar de agua de lluvia»), fet per «Cor del Cel». Dia cinc Lamat (primer diluvi. 37.000 aC)
7.- Posterior al diluvi. El despertar de la Terra. «la paraula falsa de Deu va penetrar arreu» Dia Sis Muluc
8.- Poca claretat a la Terra. Prop de quan el Sol i les estrelles van apareixer. Formació dels últims homes en l’obscuritat, els fills illustres
9.- Es dirigeixen cap a Tulan.
10.-La brillant Icoquih, la gran estrella que sempre va estar davant de Tulan, quan van estar a Tulan Zuiva (Tula del sud der Moscu, a Rusia).
Icoquih, que surt primer davant del Sol quan neix el Sol. Llumener de l’albada (la gran estrella precursora del Sol i que il.lumina la boveda del Cel)
L’any 3.113 aC, conclou l’edificació del món celeste.
Posteriorment esclata el diluvi anomenat mesopotámic.
Segons els maies (Tzolkin)
L’era de l’aigua o era anterior a la nostra hauria acabat amb un diluvi
Segons Tzolkin, el calendari lunar maya, L’agost del 3114 aC es va produir l’inici de l’ultim cicle terrestre, cicle actual o cinqué Sol, que acabará el 21 de desembre i concluirá el 22 de desembre del 2012.
CRONOLOGIA DEL DILUVI
Resum
La data més probable de l’inici del diluvi, segons diverses fonts (especialment hindus, mesopotámiques i egipcies) seria el divendres, 17 de de Maig de l’any 3.102 aC
El diluvi no hauria tingut un efecte global sino que, principalment, hauria afectat la zona compresa entre el mar d’Arabia i l’Oceá Pacific (és a dir, est d’Arabia, Mesopotamia, Persia, i l’India principalment, i, de contundent, el sud d’aquests paisos, més densament poblats llavors).
El subcontimnent de l’India va ser modificat substancialment amb el diluvi.
En els extrems de la principal area destruida, el diluvi també va afectar part d’Europa (Grecia), Oceania i oest d’América, especialment el sud.
Tot i la inundació, Egipte no es va veure afectat de forma tant catastrófica.
Hauria destruit les 7/10 parts de la població (ja que en aquells temps la majoria de la població habitava aquests territoris). 1/ 3 de la població hauria sobreviscut.
Segons els hebreus el diluvi va exterminar tota carn mortal i també als 4.090.000 de gegants (semideus)
Segons la ciencia
Els cientifics avui creuen que hi ha indicis que cap el 3000 aC, un gran meteorit, d’uns 200 metres de diámetre, a la velocitat d’uns 40 kms per segon, hagues caigut a la Terra (entre els rius Tigris i
Eufrates, al sud del’antiga Mesopotamia, hi ha un gran crater d’uns 3,5 kms de diámetre).
L’impacte hagués provocatr terratremols i una onada molt alta, originant un gran sunami que ho arrasaria. tot al seu pas.
Aquest crater avui es visible, ja que el llac que abans el cubria ara esta sec
Per altra banda, cap el 3150 aC, hi va haver una clara pertorbació del camp magnetic terrestre que hauria canviat de forma brusca probablement a causa d’un impacte d’un cometa o meteorit.
Segons sembla l’impacte del 3150 aC s’hauria produit en la part oriental del mediterrani.
Segons el llibre «Ur of the chaldees»del arqueoleg Woolley, una gran tempesta a Armenia va fer que es desbordesin el Tigris i l’Eufrates cap el 3200 aC i va cobrir tota la Caldea en una extensió de 40.000 milles quadrades (200 x 200 milles), cobrint-ho tot de 8 peus d’argila (2,4 metres)
Nota:
Un peu són 29,57 cm
Hi va haver un altre cap el 7640 aC encara més gran que el del 3150 amb set impactes
Nota:
Posiblement l’anomenat diluvi d’Ogiges.
Segons els acadis (Llistes reials WB62)
Nota:
Tots els anys estan expresats en Shar (1 Shar = 3600 anys)
| Sobirá (reis de la Terra) | Equivalents grecs | Anys regnat |
| Alulim | Hiperió | 67.200 |
| Al-Agar | Heli | 72.000 |
| Enmen-Lu-anna | Hades | 21.600 |
| Enmen-Gal-anna | Cronos | 21.600 |
| Dumuzi el pastor | Osiris | 28.800 |
| Ensibzianna | Theos | 36.000 |
| Enmen-Dur-anna | Erebo | 72.000 |
| Ubar-Dudu | Zeus | 72.000 |
| 391.200 | ||
| Primer Diluvi | ||
| Arad-Gin/ Arad Kin | Tifó | 28.000 |
| Ziusudra | Deucalió (Noé) | 36.000 (anys que va regnar Ziusudra abans del diluvi) |
| Segon diluvi (el diluvi mesopotámic o diluvi de Deucalió) | ||
Segons els asiris
Bel Merodach/ Jupiter Belo/ Nemrod (Heracles), va ser un gran princep i va ser el succesor de Zeus (el seu pare va ser Alcam, fill d’Omfalos)
Durant el seu regnat es va produir el diluvi de Deucalió.
Segons la Biblia (les tradicions bibliques)
Des de la creació fins el diluvi, van passar 1656 anys (la creació segons la Biblia va ser el 4.756 aC)
Des de la creació d’Adam (Urá) fins el diluvi van passar 1654 anys
Nota:
Está expresat en anys divins
Segons els caldeus (Llistes reials babilóniques)
Nota:
Llistes descobertes en 1932 en la ciutat iraquí de Jorsabad próxim a Mosul.
Deu reis de la Terra. Els seus regnats abarquen 456.000 anys fins el diluvi
Després que es van retirar les aigües del diluvi, el Regne va baixar una vegada més del cel.
Segons els caldeus (Berosi)
Berosi va asignar 2.160.000 anys al periode entre la Creació (naixement d’Urá/ Adam) i la catástrofe universal (diluvi)
Berosi afirma que va ser Cronos qui va avisar Xisouthros (Deucalió) per dir-li que el 15 del mes Daisos (abril-maig), arribaria el diluvi i li diu que amagui totes les escriptures i les enterri a Sippar, la ciutat del deu Utu (Heli)
La duració del món era 12 vegades 12 Shars (144 x3600 = 518.400 anys), dels que, segons la llista reial sumeria en la seva epoca havien passat 432.000 anys
Nota:
Tots els anys estan expresats en Shar (1 Shar = 3600 anys)
| Sobirá (reis de la Terra) | Equivalents grecs | Anys regnat |
| Aloros | Hiperió | 36.000 anys. Babilonia |
| Ala-paros | Heli | 10.800 va arrivar de Pantibiblon |
| Amelon | Hades | 46.800 va arrivar de Pantibiblon |
| Ammenon | Cronos | 43.200 El caldeu
En el seu temps va apareixer Musarus Oanes, l’annedotus del Mar d’Eritrea (Osiris) |
| Daonos | Osiris | 36.000 de Pntibiblon
En el seu temps va apareixer un quart annedotus |
| Megalaros | Theos | 64.800 |
| Evenor/ Evedoraches | Erebo | 64.800
En el seu temps va apareixer un annedotus anomenat Odacon |
| Amem-psinos | Zeus | 36.000 un caldeu de Laranchae |
| 338.400. | ||
| Primer diluvi | ||
| Op-Artes/ Otiartes | Tifó | 28.800 un caldeu de Laranchae i al morir va regnar el seu fill Xisuthrus |
| Xisu-thros | Deucalió/ Noé | 64.800 (anys que va regnar abans del diluvi.
En el seu temps va succeir el diluvi. |
| 93.600. | ||
| Segon diluvi (el diluvi mesopotámic, el diluvi de Noé) | ||
Segons els caldeus
Des del final del primer diluvi fins la 1ª dinastia babilonia van passar 33.091 anys, més 1564 anys de la 1ª Dinastia de babilonia fins Alexandre Magne.
D’Alexandre magne fins l’any cero cristiá van passar 330 anys,
Són en total 34.985 anys des del primer diluvi a l’any zero del nostre calendari.
Segons els caldeus (Abydenus)
Situa la data el diluvi el 15 de Maig.
Amb el diluvi, Si-Sith-Rus (Deucalió) salpa de seguida cap Armenia
Segons els celtes (irlandesos)
Una filla de Noé va ser Cessair que va invadir Irlanda 40 dies abans del diluvi
Bith (fill de Noé) i Cessair, la seva filla, van invadir Irlanda 300 anys després del diluvi, cap el 2640 aC
Nota:
La data del diluvi segons això seria 300+2640 = 2960 aC).
Segons els egipcis (llibre dels Morts, capitol CI XXV)
El deu Thot (Erebo) diu: «vaig a destruir tot el que he creat. La Terra s’enfonsará en l’abisme per mitja d’un diluvi i la seva superficie apareixerá llisa com en temps passats.
Segons una versió grega
Situa el diluvi cap el 3050 aC
Segons els grecs
El diluvi de Deucalió (Noé), va tenir lloc durant el regnat de Brotheas (Hefaist 2º/ Anfictió) a Atenes.
Segons els hebreus (l’Apòcrif de Baruc)
El diluvi va tenir lloc cinc anys després de la mort de Lamec (Finn) i 7630 anys després de la creació d’Adam (anys divins).
L’antic calendari deia que el diluvi va començar el dia 17 del segon mes de l’any 600 de la vida de Noé (Deucalió), el mes de Marcheswan (de mig Octubre a mig Novembre, per tant seria cap a principis de Novembre) i es va acabar (es va iniciar una nova era) el 20 dia del segon mes de l’any seguent
Nota:
El dia 2 de Novembre és el dia de totes les ánimes (dia 1 el dia dels morts).
Els perses començaven l’any nou en Novembre. Quasi en tot el mon el dia dels morts, és a la mateixa data de Novembre
Segons els hebreus (Talmud)
L’Arca va ser contruida en 52 anys.
Segons els hindus
Un Manvantara = 71 sistemes de 4 yugas (71 x 12.000 x 360 = 306,72 M/anys
Succesió de periodes cronologics fins arrivar al Kali-Yuga, l’edat actual
1ª) Kritayuga/ Satyayuga/ Era de la veritat: 4.800 anys / 1.728.000 anys mortals
(Inici de la Creació). La primera edat o Edat d’Or
Segons el Mahabarata va durar 4000+ 400 anys de crepuscle
4800 anys divins x 360 = 1728.000
1 any diví = 360 anys humans
2ª) Tetrayuga: 3.600 anys/ 1.296.000 anys mortals
Vamana (Heracles), un dels avatars de Vishnu (Kaos)
Segons el mahabarata dura 3000+ 300 anys de crepuscle
L’univers experimenta una regresió. Els homes viuen menys, han de treballar i no compleixen gaire amb els deus. Apareix el patiment.
3600 anys divins x 360 = 1.296.000
1 any diví = 360 anys humans
3ª) Davpara Yuga: 2.400 anys/ 864.000 anys mortals (inici Raça d’Or)
inici del sisé dia de la Creació. Neix Urá/ Adam,
Acaba amb el diluvi i es pasa al kali-Yuga
2400 anys divins x 360 = 864.000
1 any diví = 360 anys humans
4ª) KaliYuga: 1.200 anys/ Edat o Era actual. Durará 21.000 anys
Mort de Krishna: 3.102.aC (diluvi de Noé)
Total eras: 3.894.000 aC fins any cero cristiá
Kali yuga és la esintegració social i moral arriva al punt mes alt
La riquesa és l’unic valor social. El sentit de la propietat i l’egoisme és molt alt. La luxuria és única, pero la parella i la la religió es un pur ritual i perden l’espontaneitat
El Kaliyuga es desencadena el dia de la mort de Krishna, 18 de Febrer del 3102 aC,
L’any 1993 va ser l’any 5093 del Kaliyuga, per tant el Kaliyuga es va iniciar en el 3.100 aC
Nota:
Aquesta data coincideix amb l’any de l’inici de la reconstrucció, després del diluvi, i de la construcció del temple blanc d’On a Egipte.
Total: 3.894.000 aC fins any cero cristiá
El cicle complert de quatre eres dura 12.000 anys divins ( 12.000 x 360 = 4.320.000 «).
Nota:
12.000 anys divins, Identic als textes iranis
Segons els maies
Nota:
Segons els texts en aquella época hi havia una gran penombra sobre la Terra
Les estrelles van ser creades al principi de la quarta edat.
En el Popol Vuh es l’edat o era de la comunitat agrícola
Aquesta era hauria acabat amb l’era de l’aigua amb un diluvi
Segons els perses (parsos)
Els textos parlen d’una terrible inundació a Occident de Persia durant el temps de Tehm-Ur-Asp (Hades)
Segons els romans
El diluvi va passar durant el regnat de Asterio/ Jupiter Asterio (Hercules)
Va ser en l’espai de 180 anys, que separa el diluvi d’Ogiges del de Deucalió, quan van regnar Jupiter Zeus (Zeus) i Jupiter Asterio (Heracles)
Segons els sumeris (llistes reials WB144)
Aquestes son les llistes més antigues (1900 aC) trobades fins ara i per tant les menys manipulades.
Estan escrites en tauletes i en sumeri
Mentre que aquesta llista continua amb dinasties de Kish, Uruk, Ur…, les altres llistes continuen amb les dinasties de la ciutat de Shurrupack
Nota:
Tots els anys estan expresats en Shar (1 Shar = 3600 anys)
| Sobirá (reis de la Terra) | Equivalents grecs | Anys regnat |
| Alulim | Hiperió | 28.800 anys |
| Al-Agar | Heli | 36.000 |
| Enmen-Lu-anna | Hades | 43.200 |
| Enmen-Gal-anna | Cronos | 28.800 |
| Dum uzi el pastor | Osiris | 36.000 |
| Ensibzianna | Theos | 8.800 |
| Enmen-Dur-anna | Erebo | 21.000 |
| Ubar-Dudu | Zeus | 18.600 |
| 241.200. | ||
| Primer Diluvi
Continua amb dinasties de kish, Uruk, Ur |
||
| Ziusudra | Deucalió (Noé) | 18.600 (anys que va regnar Ziusudra abans del diluvi) |
| Segon diluvi (el diluvi mesopotámic o diluvi de Deucalió) | ||
Segons els xinesos
Segons la cronologia xinesa aquest diluvi va passar a l’inici de l’anomenat «periode dels Patriarques».
Aquest perióde va entre 2943 i 2862 aC
Per tant: 2943 aC o just abans, es la data posible del diluvi
Segons els xinesos (Shu King i T’ung keen Kang Muh de Choo He ( copia de l’anterior)
En aquesta font la inundació no correspon a la del diluvi de Deucalió. Es anterior i correspon al Gran Diluvi del Planeta Terra (35.000 aC segons les llistes reials)
Tot i així, ja apareix Yu, el Deucalió/ Noé xinés, que segons totes les fonts va substituir Shun (Tifó) en el govern.
Sembla una inundació forta però més local. En cap d’aquestes dues fons es parla realment d’un diluvi.
.En el Llibre Shu-Ching: totes les coses bones comencen en l’edat dorada de.Yao (Zeus) i Shun (Tifó)
Tot i així, Kung-Kung (Tifó) apareix com un rei incompetent que va ser derrotat.
La inundació va succeir l’any seixanta un del regnat de Yao (Zeus) algunes fonts
Un dels oficials en cap de l’emperador Yao li diu:
Oh emperador de les quatre muntanyes, les aigues de la inundació son devastadores al seu pas, en la seva vasta extensió han arrasat muntanyes i els cims dels turons, amenaçant el cel amb la seva corrent i el poble planer plora i murmura.
Les aigues del Riu Groc es van barreixar amb les del Ho-Hi-Ho i del Yangtsé arrasant els camps agricoles que es van convertir en un vast mar
Llavors Yao va ordenar a K’wan (Prometheo) de Tsung que regulés el curs del riu Ho-Hi-Ho.
Durant nou anys K’wan va treballar inutilment, ja que la gent havia oblidat l’art de cultivar la terra, no tenien les llavors necesaries i els animals salvatges destruian tot intent de iniciar els treballs agricoles
Els camps estaven plens de matolls i brosa.
Però Yao va substituir K’wan l’any seixante nou per la seva incapacitat per portar a terma aquesta tasca.
Llavors Yao va consultar Shun (Tifó), el seu succesor qui va recomenar anomenar Yu (Deucalió), fill de K’wan per el lloc del seu pare.
Yu va ser més afortunat i va dir:
Vaig muntar en els meus quatre vehicles (un carruatge per anar per terra seca, un barco per l’aigua, un trineu per anar pels pantans i l’us de (botes amb) claus per viatjar per les muntanyes.
A lo llarg dels turons vaig talar arbres, junt amb Yih (Heracles) i demostrant a les multituds com aconseguir carn per menjar. Vaig obrir canals per els rius de nou provincies i els vaig conduir fins el mar.
Junt amb Tseih (?) vaig sembrar gra ensenyant a les multituts com aconseguir suplement de la carn
Nota:
Segons els anomenats Llibres de Bambú, l’any setanta cinc del regnat de Yao, el superintendent d’obres va regular el riu Ho-Hi-Ho.
Les llistes reials xineses parles de la succesió seguent:
Nota:
Hi van haver 12 reis divins.
A) Segons les llegendes del periode Shou/Chou ( I Ching o Llibre dels canvis i els anals xinesos
Wong-Shi-Shing) es parla de les primeres 10 tribus o deu .epoques primitives en el planeta Terra
1ª Dinastia (Edat d’Or)
Tres Augustos:
1º Fou Hi : Urá/ Adam
2º Nin Vo : Hiperió
3º Chen-Nong : Heli
Cinc sobirans:
1º Hoang Ti : Cronos
2º Tchonang-Hu/ Shun-Ang-Hu: Theos
3º Kao Sin : Erebo
4º Yao : Zeus
5º Chonen : Tifó
B) Segons les llistes dinástiques
1ª Dinastia: Període Shou: 10 reis. Edat d’or. La dinastia acaba amb un diluvi
1º Fuhi/Fu-Hsia : Urá/Adam
2º Shen-Nung/ Shi-Mung : Heli
3º Ten-Yi/ Yen-Lo-Wang/ Shi-Go: Hades
4º Huang-TiI/ Wang-Ti : Cronos
5º- Shao-Hao/ : Osiris
6º- Shu-An-Su/ Kao-Yang/Shu-Nheug : Theos
7º- K’u/ Kuh/ Kao-Sin : Erebo
8º- Yao/ Yao-Ti/ Yaou : Zeus
I.dos regents
9.- Shun : Tifó
10º- Yu : Deucalió/ Noé
Aquesta llista dinástica correspon exactament a les altres llistes reials del món.
2ª Dinastia: Periode XIA/ HSIA: (2207 a 1766 aC). La seva fundació és del 2250 aC
1º- Yu (2205-2197 aC) : Deucalió
Yu (Deucalió) va ser el primer emperador de la dinastia Hsia / Xia.
A la dinastia Hsia /Xia van regnar 17 reis (després ve la dinastia Shang).
La dinastia Xia/Hsia inclou el periode Hea i el periode Erlitou
Període HEA :
11º- Shao-Kang : Apol.lo
12º- ?
13º- ?
14º- ?
15º- K’unb Kea
Període ERLITOU: Del 1700 aC-1500 aC
3ª Dinastia: Període SHANG: (1766-1050 aC).La seva fundació és del 1766 aC
1º- T’ang (1766-1122 aC) : Zeus
T’ang (Zeus) funda aquesta dinastia després de desterrar al malvat SHIE (T’ang va atacar Shie després de la destrucció de la ciutat de Shie i després el va desterrar. Llavors va fundar la dinastia Shang
Segons els xinesos (El llibre Shu King)
El diluvi va passar durant el regnat de Kung-Kung (Tifó) les aigues van ocupar 7/10 parts de la Terra, mentre la resta, les 3/10 parts, estaven seques.
Ta-Yu (Deucalió) va ser el domador del Diluvi i un dels grans herois salvadors de Xina.
La llegenda narra també l’estraodinari naixement de Ta-Yu (Deucalió):
A un home anomenat Kun (Prometheo) se li havia encarregar que controlés el Gran Diluvi. Per crear algun lloc sec en mig de la inundació, va construir preses utilitzant terra mágica robada del cel.
Nota:
El Gran diluvi és el primer i es va produir (després d’un gran incendi, en el planeta Arc).
Aquest robatori va enfurismar al Senyor d’allá Dalt (Theos) que va dictar una ordre per executar-lo.
Després de tres anys, el cos de Kun encara es conservaba miraculosament obert i i d’ell va neixer un fill, Ta-Yu, quí, amb l’ajut de dracs, va crear desaigues per les terres inundades i així portar les aigues cap el mar, de forma que el mon (illa de Ki) va ser novament habitable pels humans
EL DILUVI
Resum de la mitologia universal
Els deus no haurien provocat el diluvi, només haurien potenciat els grans efectes destructors de la caiguda de diversos meteorits, amb l’obertura intencionada del Tehom, el col.losal diposit subterrani d’aigua.
Nota:
Segons la revista Nature a l’Antártida es trova el llac subterrani més gran i profund del món.
El satel.lit ERS1 de 1993 de l’agencia Europea ha confirmat l’existencia d’un llac enorme a 3700 mts de profunditat i te uns 10.000 kms quadrats (100×100 kms)
En totes les versions mesopotámics del diluvi, la gran onada o tsunami que va iniciar la gran inundació i els negres nuvols de pluja, venien del sud.
L’impacte dels meteorits (tremolors) i l’efecte de la sortida a l’exterior de les aigues del Tehom, hauria provocat un sunami d’impresionants dimensions.
Les anomenades Llistes reials: WB-144 (sumeries), WB-62 (acadies), An-Ilu-Ilum (acadies), Regnat en el cel (hitites), Babiloniaca de Berosi (Caldeas), Egipcies, Su-Ching (Xineses), I Ching (chineses) i les dels perses-parsos, entre d’altres, afirmen que el nové sobirá diví del planeta Terra, abans de
Deucalió (Noé), va ser Tifó (sobirá de la Terra, que actuava de regent o vicari del sobirá del Cel ( Arc)
Però, Tifó va ser deposat o substituit com sobirá per Deucalió, que va ser qui va patir totes les consequencies del diluvi.
Paralelament, l’últim sobirá del Cel va ser Zeus, que va ser substituit per Heracles.
Va ser durant el regnat d’Heracles que es va produir el diluvi.
Aquests dos últims regnats, el de Zeus i d’Heracles es van produir entre dos diluvis, el d’Ogiges, i el de Deucalió (Noé)
Segons Africa (Congo)
Hi va haver un diluvi. La raça actual és una creació nova.
En temps remots el Sol es va trobar la Lluna i li va llençar fang.
Aquesta va disminuir la seva brillantor. Quan aquest fet va tenir lloc hi va haver un un diluvi i els homes llavors van ser transformats en monos
Segons America Con Sud (Araucans del sud de Chile)
Theg-Theg és la muntanya en la que els supervivents del diluvi es van refugiar.
Segons America Con Sud (Mataco-Wichis)
Un nuvol negre que provenia del Sud a l’epoca del Diluvi, va cubrir tot el cel.
Va esclatar una tempesta de raigos i trons. Però les gotes que queien no eren de pluja, sino que semblava foc
Segons America Con Sud (Pehuenches)
Asocien el diluvi amb un prolongat periode de tenebres.
El Sol i la Lluna van caure del cel i el mon va romandre sumit en l’obscuritat fins que dos condors gegantins van transportar novament el Sol i la Lluna al Cel
Segons America Con Sud (Yaghan)
Va ser la Lluna (Isis) qui va causar el diluvi per vengart-se d’una pallisa que va rebre quan els humans, no sacerdots, van descubrir els secrets unicament guardats pels iniciats.
Segons America Con Sud (Yamana)
La dona lluna va ser la que va causar el diluvi. Va passar en una epoca de grans convulsions.
La lluna (Isis) estava plena d’odi cap als essers humans. Tothom va morir ofegat excepte els pocs que van aconseguir escapar a la muntanya dels cinc cims que l’aigua no va aconseguir cubrir.
Segons America del Nord (els Inuit, esquimals d’Alaska)
Les tradicions deien que el diluvi va ser consequencia d’un terratremol simultani.
El terratremol va anar acompanyat d’una terrible inundació que va escombrar rapidament tota la Terra i només unes poques persones, aterroritzades, van aconseguir escapar amb canoes o refugiant-se en el cim de lesmuntanyes més elevades,
Segons America del Nord (apache-mojave)
Fa molts anys la gent vivia sota terra. Un dia ja no hi havia menjar i la gent va enviar al Colibrí (Heli) a que veies que trobava per alimentar-se
Va veure les arrels d’una parra i la va seguir per arrivar a la superficie.
La gent va pujar pel forat i va començar a vivir sobre la terra.
Un dia un home va mirar pel forat i va veure que les aigües estaven pujant
Els savis es van adonar que venia un gran diluvi i havien de fer alguna cosa per salvar la humanitat
Van tallar un gran arbre i el van buidar per fer una canoa i van col.locar una nena dins. La canoa va flotar sobre les aigües i no es podia veure res mes que aigua per tot arreu.
Els savis li havien dit a la nena (Pirra/ Cora) que no sortís fins no tocar terra.
Segons America del Nord (Algonquins)
El Gran Mich-Abo (Deucalió) estava caçant amb la seva manada de llops, però els llops van entrar en el llac i van desapareixer. Quan va entrar per treure’ls es va inundar tot el mon.
Llavors Mich-Abo va enviar un corv per trobar terra ferma i construir un mon nou.
Però el corv va tornar sense exit.
Després va enviar una nutria, tampoc sense resultat.
Per ultim va enviar una rata almesquera (Cora) que va tornar amb suficienta terra per recomençar un mon nou
Llavors Michabo va casar-se amb la rata almizclera i es van convertir en els pares de la raça humana
America del Nord (arikara)
Nesaru (Kaos), el gran esperit del Cel, anomenat «el Gran Misteri» era l’amo de tota la Creació.
Nesaru va crear dos germans: Home amb sort (Prometheo) i Home llop (Urá)
Home llop va crear les «grans planures» i Home amb sort els turons i les muntanyes
Els dos germans van baixar sota terra i van trobar dues aranyes que les van explicar com podien reproduir-se. Les dues aranyes van produir molts tipus de plantes i animals, a més d’essers humans.
Però, també van crear una raça de gegants malvats.
Aquests gegants eren tant dolents que van haver de destruir-los amb una gran inundació, però va salvar als essers humans de la destrucció perque els estimava
America del Nord (cahtos de California)
Expliquen que fa temps «El cel es va desplomar»
Segons America del Nord (cherokee)
El gos (Prometheo) s’entera d’un diluvi inminent escoltant Yvwi Gunahita (Theos). El seu amo l’adverteix que ha de construir una balsa per salvar-se.
Un home (Deucalió) i el gos van sobreviure al diluvi en una canoa.
Baixa l’home de la canoa i en un paisatge desolat construeix un campament i posa les provisions que encara li quedaven.
En aquest relat, els ofegats resusciten i repoblen el món.
Nota:
Com en el cas dels ossos de Deucalió del relat grec.
Segons America del Nord (chiglit de Canadá)
Havent caigut l’aigua sobre el disc terrestre les vivendes dels humans van desapareixer i el vent se les va emportar. Llavors van unir diversos barcos, un contra l’altre.
Les onades van travesar les muntanyes rocoses, un gran vent les dirigia. Llavors la Terra i la Lluna van desapareixer
Els homes van morir d’una terrible escalfor i també de les onades.
Havent unit barcos, uns contra els altres, els homes van tremolar de fred en l’obscuritat que va cobrir les aigües.
Seguidament un home anomenat «Fill del Musol Cridaner» va llençar el seu arc al mar.
«Vent, ja es suficient», va cridar. Després va lleçar les seves arrecades a l’aigua.
«Ja es suficient» va dir, i el final va arrivar
Nota:
Mussol Cridaner és Hades dels grecs
El fill del Mussol cridaner és Hermes
Segons America del Nord (chikasaws)
El món havia estat destruit per l’aigua.
Una familia es va salvar junt amb una parella de cada especie animal.
Segons America del Nord (chipewyan de Canadá Septentrional)
Un diluvi va cubrir tota la terra excepte els cims de les muntanyes mes elevades, on els seus ancestres havien buscat refugi
Segons America del Nord (choktaw)
Els ancestres van sortir d’un turó anomenat Nanih Waiya
Va haver una obscuritat total durant molt temps sobre tota la terra.
Els «metges o homes misteri» buscaven la llum però no ho aconseguien i estaven tristos.
Per fi es va descubrir llum al nord però aviat es van donar compte que eren muntanyes d’aigua que corria i que va acabar destruint-ho tot excepte algunes families que van construinr una gran balsa amb la que es van salvar
Segons America del Nord (Cowichan-Columbia Británica)
En el remot passat els vidents van somiar en una destrucció. Un vident va dir» He somiat que queia una pluja tant gran que tots ens ofegavem. Altres vidents van dir que havien somiat el mateix.
Però els vidents no van ser creguts per la gent.
Tot i així, van construir una balsa gegantina a base de moltes canoes lligades juntes.
Va començar a ploure. Les gotes eren tant groses com la calamarsa i tant pesades que van matar molts nens petits.
Els rius van creixer i totes les valls es van cubrir.
Els vidents i les seves families s’havien ficat dins la balsa amb menjar i van esperar. La balsa va pujar amb l’aigua. Despres de molt, la pluja va passar i van notar que les aigues baixaven. La seva balsa es va posar sobre el cim de la muntanya Cowichan. Llavors van poder veure la terra.
Totes les coses es van confondre en una gran barreja i l’antic caos va tornar,
La desolació era indescriptible.
Segons America del Nord (cree)
Wis-Agat-Cak (Deucalió), el mentider va construir una presa per tractar de capturar el gran Castor al Gran Castor (Tifó),que poseeix una magia poderosa i volia venjança perque Wisagatcak l’havia volgut matar amb una llança.
Però quan Wisagatcak va voler desfer la presa va veure que l’aigua continuava pujant i tpot el món s’estava inundant. Durant dos setmanes el Gran Castor i els demés castors menors es van dedicar a que tots els rius del mon es desbordesin.
Amb gran precipitació Wisagatcak va construir una balsa de troncs i es va portar a molts animals amb ell. L’aigua va continuar pujant durant dues setmanes més.
Al final d’aquest temps la rata almizclera (Cora) va sortir de la balsa per buscar un terreny, però es va ofegar.
Després va sortir un corv, però només va trobar aigua. Llavors, amb l’ajut d’un llop, Wisagatcak va practicar la seva magia.
En les seguents dues setmanes va creixer molsa sobre la balsa fins cubrir-la.
El llop va correr donant voltes fins que la molsa es va convertir en terra
El mar i les aigües havien inundat en una epoca la Terra i tota forma humana va quedar destruida.
Segons America del Nord (creek-natchez)
El gos va avisar al seu amo que havia de construir una balsa perque totes les coses anaven a ser destruides per un diluvin
També li va dir el gos que no sortis en 7 dies després que baixesin les aigues.
Al cap de 7 dies es va apropar a la balsa una multitud de gent, alguns mullats i mig despullats i d’altres amb vestits molt macos. Quan van arrivar a la balsa es veia que no eren humans, sino que eren els esperits de les moltes persones mortes pel diluvi.
Segons America del Nord (dakota)
Nota:
Segons «History of the Dakotas» de Lynd, Segle XIX
El mar i les aigües havien inundat en una ocasió la Terra i tota forma humana va quedar destruida.
Segons America del Nord (delaware i lenni lenapi)
Decidits a destruir la humanitat, els essers serp (deus) van provocar un gran alud d’aigua que hauria d’ofegar a tota la humanitat. Però un esperit femeni (Cora), va ajudar alguns d’ells a pujar a una barca i va cuidar d’ells perque sobrevisquesin.
Una vegada salvats van desembarcar en un pais molt fred i van desplaçar-se cap a terres més cálides.
Mentre, els essers serp es van desplaçar cap a l’est (Gobi) i van conquerir una próspera nació.
Alguns delaware van tornar a la seva antiga llar i d’altres es van quedar en aquell nou pais
Segons America del Nord (huicholes)
Nota:
Els Tepecano, Totonac, Tlapanec, Popoluca, Chol i Cora, tenen tradicions similars als Huicholes
Nakawe (Rea), avia i deessa de la Terra, ensenya a un home com construir una canoa per poder sobreviure al diluvi. L’home se salva junt amb una gosa (Cora) que li regala Nakawe
La gosa és de fet una dona disfresada de gos.
El supervivent (Deucalió) i la dona (Cora) van copular i van repoblar la Terra.
Els indis huicholes descendeixen d’aquesta parella.
Segons America del Nord (hurons)
Un diluvi va destruir la major part de la humanitat, només uns pocs es van salvar pujant als cims de les més altes muntanyes
Segons America del Nord (iroquesos)
El mar i les aigues havien inundat en una época la Terra de forma que tota vida humana va quedar destruida .Per poblar el món de nou, els animals van ser transformats en homes
Segons America del Nord (knisteneaux)
Fa molts segles un gran diluvi va cubrir la Terra
En aquell temps les tribus del Coteau des Prairies van pujar al Coteau, un turó que sobresurt de la praderia, per escapar de les aigües.
Tot i així les aigües ho van cubrir. Mentre la gent s’estava ofegant, una jove doncella anomenada K-Waptah-W (Cora) es va agafar a la pota d’una gran au que volava per allí.
L’au la va dipositar en una zona on l’aigua no arribava i allí va tenir bessons, el pare dels quals era l’Aguila Guerrera (Finn, pare de Deucalió i de Noemá).
Va ser gracies a aquests bessons que el mon es va repoblar
Segons America del Nord (luigenos de Baixa California)
Un diluvi va colpejar la Terra matant a la major part dels homes. Dels membres de la seva tribu només van sobreviure els que van pujar dalt de la muntanya Bonsald, que va ser respectada per les aigües.
Segons America del Nord (maidu)
El Creador va ordenar construir una canoa molt gran i que la gent pujés a ella.
Després va inundar,una altra vegada, la Terra
En l’ultim moment Coyote (Prometheo) va aconseguir infiltrar-se dins la canoa disfresat.
Ningú se’n havia adonat que estava allí fins que van divisar terra.
El pic de Canoe Mountain sobresortia de l’aigua. Llavors Coyote va saltar de la canoa i va exclamar insolent: Aquesta terra és meva!.
Germá – va admetre el creador (Theos) – no puc matar-te, tu has guanyat
I Coyote segueix encara en el món, causant problemes per allá on vá
Segons America del Nord (mandan-Sioux)
Els seus avantpassats van aconseguir sobreviure a la gran inundació ficant-se a una gran canoa que, quan les aigües van baixar, va quedar varada en el cim d’una elevada muntanya.
Segons America del Nord (mikow de California)
Durant el diluvi va ser el Coyote (Prometheo) qui va atorgar als humans la seva intel.ligencia i astucia.
Segons America del Nord (montagnais)
El deu Michabo (Noé) va reconstruir el mon despres d’una gran inundació.
Michabo estava caçant amb el seu remat de llops quan va veure una cosa estranya
Els llops van entrar en un llac i van desapareixer. Els va seguir per agafar-los però en fer-ho el mon es va inundar.
Llavors va enviar un corv a trobar alguna terra, però l’ocell va tornar en no verure’n cap.
Després Michabo va enviar una lludriga per fer el mateix. Tampoc va tenir exit.
Finalment va enviar una rata almisclera que li va portar terra suficient per iniciar la reconstrucció del món.
Segons America del Nord (navajo)
Aquest, l’actual, és el cinqué món o edat.
Els avantpassats de la humanitat vivien en el quart món, abans d’aquest, quan es va produir una gran inundació, amb onades tant altes com les muntanyes. Llavors van fer un forat en el cel i van fugir al món on ara vivim.
Els seus avantpassats van aconseguir escapar de la inundació a traves d’un llarg tub foradat.
Els essers humans es van salvar del diluvi a l’interior d’un conjunt de canyes entrelligades formant una red. Quan arrivaren a un lloc segur, van ser conduits en esperit per l’espai per visitar altres m´lons, la Lluna i les estrelles.
Segons America del Nord (nutsawi)
Un gos (Prometheo) és el misatger que adverteix sobre la imminencia del diluvi
Segons America del Nord (Oregon, diverses tribus)
Expliquen els supervivents del diluvi que van sobreviure en un barco que va acabar embarrancant en el cim del mont Jefferson, la segona muntanya més alta de l’estat.
Creuen que tota la resta de tribus són descendents d’aquests sobrevivents
Segons America del Nord (pimas de Mexic Occidental)
Una gran aguila va avisar quatre vegades que s’aproximava una gran inundació, però el vident no s’ho va creure.
L’aguila va sortir volant i de cop un tró molt gran es va sentir,
El sol estava ocult rera els foscos nuvols i nomes hi havia crepuscle grisós i boira.
Llavors la terra va tremolar i es va escoltar com un gran soroll d’alguna cosa immensa movent-se
La gent va veure un mur completament verd avançant cap a a ells, omplint la vall d’un extrem a l’altre.
Era un mur d’aigua verda que ho va destruir tot al seu pas.
El mateix vident i la seva casa es van veure empassats per l’aigua. L’aigua va escombrar poblats, cases, gent, camps i arbres. Després va avançar fora de la vall, per destruir altres llocs.
Nota:
El Coyote o Doctor Terra (Prometheo) aconsegueix salvar-se del diluvi a l’interior d’un canyís.
Segons America del Nord (Quillayute)
Durant dies i dies van bufar grans tempestes de pluja, calamarsa i després també aiguaneu.
Els grans de calamarsa era tant grans que van matar molta gent
Els que van sobreviure van patir fam i es van anar aprimant i debilitant, ja que la calamarsa havia destrosat les plantes i els humans no podien pescar perque el gel bloquejava els rius.
Segons America del Nord (shawnee d’Atlanta)
Una avia és acompanyada per un gos durant les quatre creacions succesives.
La segona creació acaba amb una inundació.
En la quarta era, el gos (Prometheo) ajuda als humans a posposar la fí dels temps.
Segons America del Nord (sioux)
Aquest és el cinqué món/ edat.
Els avantpassats de la humanitat vivien en el quart món, abans d’aquest, quan es va produir una gran inundació, amb onades tant altes com les muntanyes, i els humans van desapareixer.
Llavors van fer un forat en el cel i van fugir al món on ara vivim.
Segons America del Nord (skokomish de Washington)
Una vegada va arrivar un gran diluvi a aquest món. El nostre poble va fer cordes de branques trencades de cedres. Van lligar les cordes a les seves canoes i van lligar les cordes a les muntanyes.
Quan el món va quedar cobert per les aigües, el nostre poble va pujar cada vegada més amunt. Les muntanyes Olympic van quedar submergides.
Algunes de les cordes es van trencar i les canoes van anar a la deriva
Segons America del Nord (Washington. Tribus de l’Estat de Washington)
Deu va baixar a la Terra i va trobar que estava molt bruta i plena de coses dolentes, de mala gent, de misteris i de canibalisme.
Va pensar en desencadenar un diluvi per netejar la Terra i ofegar tota aquella gent i als monstres.
L’inundació va cobrir els cims de les muntanyes i totes les persones es van ofegar, excepte un home (Deucalió) i les seves dues filles que van escapar en una canoa.
Quan les aigues es van retirare van desembarcar i van veure que la terra estava neta.
Es morien de fam però no van veure res comestible. Nomes creixien arbres d’algunes varietats.
Van maxacar un tros d’abet i el van intentar bullir per menjar-se’l i veure el suc. Era, però, molt desagradable i ho van escupir. Van probar amb el pi, el vern i altres fustes.
Finalment van tastar la fusta de servera que era molt millor.
Nota:
La servera és el símbol de la la Mare Terra Rea. En els mites grecs, van aprofitar els ossos molguts de Rea per fer una nova raça humana, la raça de ferro, la nostra.
Les dones van veure’s el suc de la severa i es van adonar que les emborratxava.
Li van donar al seu pare que es va emborratxar força. Llavors van pensar en com repoblar la Terra.
Cadascuna va tenir contacte carnal amb el seu pare sense que aquest se’n enterés.
A mesura que les aigues baixaven van trobar més menjar, però continuaven bevent la cocció de servera que al seu pare li agradava molt.
Frequentment l’emborratxaven i tenien contacte amb ell.
Així van donar a llum nombrosos fills i el seu pare es preguntava com es que quedaven en estat.
Així, aquests fills es van casar entre ells i així es com es va repoblar la Terra.
Els animals i ocells també es van multiplicar
Segons America del Nord (wichitas-caddo de les praderies del sud)
Els essers humans es van salvar d’un diluvi trepant per dotze canyes.
Nota:
Deformació dels dotze camins de Zeus dels grecs per salvar als humans.
Segons America del Nord (Yakima de Washington)
Un dels homes bons va dir als demés: «He escoltat a la Terra de dalt, la Terra dels esperits, i un gran aiguat está per arrivar. Una gran aigua que cobrirá tota la Terra.
Feu un barco per la gent bona. Deixeu que la gent dolenta s’ofegui.
Segons America del Nord (Yuchi de Carolina del Sud)
Una gran inundació va ofegar tothom, excepte uns pocs que van ser avisats del diluvi
Després de l’inundació els supervivents van intentar construir una elevada torre per refugiar-se en cas d’un altre diluvi. Però aixó va provocar la diversitat de llengues i la consequent dispersió dels pobles.
Nota:
ës l’episodi de la Torre de Babel i la confusió de llengues
Segons America Sud (Ipurina/ Apurina del Brasil occidental)
Va venir un diluvi perque un recipient (Cometa/ Asteroide), que contenia aigua bullint i estava situat junt al sol, es va desbordar.
Segons America del Sud (Arawak de Guayana)
Aiomum Kondi (Theos) era el principal habitant de les altures
Va castigar al seu poble destruint la terra amb un incendi i una inundació
Va salvar de la destrucció a un bon home anomenat Marere-Wana (Deucalió)
Segons America del Sud (Cañaries d’Ecuador)
Dos germans van escapar del diluvi quan van refugiar-se en el cim d’una elevada muntanya.
A mesura que les aigues pujaven la muntanya es feia més alta. Per aixó van poder salvar-se.
Segons America del Sud (Chibcas de Colombia Central)
En origen els humans vivien com salvatges, sense lleis, agricultura ni religió.
Un dia va apareixer entre ells un vell d’una raça diferent a la seva, amb barba, que es deia Bochica (Cronos). Els hi va ensenyar a construir cabanyes i viure en comunitat.
La seva dona, Chia (Isis), que era molt maca, però perversa, va utilitzar medis mágics per rovocar un diluvi que va matar a la majoria de la població.
Bochica es va enfurismar i va exiliar Chia de la Terra, enviant-la a la Lluna. Després va fer que el diluvi parés i va cridar als pocs supervivents que s’havien refugiat a les muntanyes.
Llavors els hi va donar lleis, va ensenyar a cultivar la terra, i va instituir el culte al sol.
Després va traspassar el poder de governar a altres dos caps.
Va pasar la resta dels seus dies de forma contemplativa com asceta i després va pujar al Cel i es va convertir en un Deu.
Segons els arabs (musulmans)
Segons l’Al Corá la dona de Nuh (Deucalió), posiblement (no era segur) hauria mort durant el temporal. També, sembla, va morir amb el diluvi el quart fill del seu matrimoni que va negar-se a pujar a l’Arca
Segons els arabs (Noticies d’Egipte i les seves maravelles. D’Ibrahim Ben Wasif Al-Katib)
El rei Saurid (Hermes) va tenir un somni premonitori 399 anys abans del diluvi.
Va veure en somnis que tota la Terra es donava la volta junt amb els seus habitants, els humans quedaven boca avall i les estrelles queien, i es colpejaven entre si, produint un soroll enorme.
Després, va veure que les primeres estrelles queien a la Terra amb l’aparença d’una gallina blanca i agafaven als humans i se’ls emportaven entre dues grans muntanyes, les muntanyes es tancaven sobre d’ells i les estrelles s’enfosquien
Quan va despertar va reunir als 130 principals sacerdots d’Egipte, el cap del qual era Aclimun.
Llavors aquests van fer els seus calculs astronómics i van predir el diluvi. Va ser quan Saurid va fer construir les pirámides.
En la piramide occidental va col.locar instruments de ferro, d’un metall que no s’oxida i amb una mena de cristall que es pot doblegar sense trencar-se.
Segons els asiris (Epopeia de Gilgamesh, versió asiria)
La ciutat de Shurupak, seu de Utnapistim (Deucalió) era tant antiga, com els deus del seu interior, quan els seus cors van impulsar als grans deus a produir el diluvi.
Estaven reunits Anu (Urá), el deu pare, el valent Enlil (Theos), el seu conseller, Ninurta (Posidó), el seu herald, Ennuge (Erebo), el seu irrigador. Nin-Igi-Ku-Ea (Prometheo), també estava amb ells.
És Enlil, el creador, qui projecta un diluvi universal.
Diu Ninigiku-Ea a la cabanya de canya on está Utnapistim (Deucalió): «Home de Shurrupack, fill d’Ubar-Tutu, destrueix casa teva i construeix una nau, deixa les posesions i busca la vida.
A bord de la nau porta la llavor de totes les coses vives. La barca que construiras hará de ser de mides iguales, el seu ample, que el seu llarg.
Nota:
En aquesta Epopeia la barca és un cub exacte de 121 colzes de cada costat (uns 60 mts) i amb sis cobertes.
Com la bóveda que cobreix l’abisme (Apsu, la residencia d’Ea/ Prometyeo) li posaras sostre al pont.
Després posa en el barco la llavor de totes les criatures vives.
Als ancians del poble que preguntin que estas fent els hi respondras: Com es conegut, Enlil (Theos) m’és hostil, per lo que no puc viure en la teva ciutat, ni posar el peu en territori d’Enlil. A la profunditat per tant aniré (mon subterrani), per viure amb el meu senyor Ea (Prometheo)».
El cinqué dia vaig escampar la fusta. L’espai del seu pis era d’un acre sencer i de deu dotzenes de colzes (54 metres), el borde de la seva coberta.
Vaig construir sis cobertes, divint-la així en set parts.
El seté dia la nau estava totalment acabada. Va ser construida en 7 dies
Nota:
Segons el Talmud dels hebreus va ser construida en 52 anys.
La botadura va ser molt dificil i vam haver de moure quatre palanques cap a vall fins que dos terços de l’estructura havia entrat dins l’aigua.
Vaig carregar tot l’or, la plata i els essers vius que tenia. A tota la meva familia i parents els vaig fer pujar a la barca. Shamash (Heli) m’havia fixat un temps limit:
Shamash (Heli) m’havia fixat un temps limit. Havia dit: «Quan qui ordena la intranquilitat de la nit faci caure una pluja que arruini, puja a la nau i tanca la porta»
Van entrar a l’arca, Utnapistim, la seva familia, artesans i ajudants
Puzur/ Pazur Amurri (Hellen/ Jafet) era el barquer.
Amb el primer resplandor de l’albada un nuvol negre s’aixecá a l’horitzó.
Dins del nuvol tronava Adad (Zeus), mentre Sahllat (Hades) i Hanish (Posidó), heralds d’Adad, anaven davant movent-se sobre el turó i la planura. Erragal (Hades)
Erragal (Hades) arrenca els postes, avança Ninurta (Posidó) i fa que els dics el segueixin.
Versió A
Els annunaki (deus) aixequen les torxes. Tot el que era llum es torna obscuritat.
L’ampla terra va ser destroçada com una gerra i durant un dia va bufar la tempesta del sud.
Versió B
Durant un dia va bufar el vent, cada vegada amb més força donant contra la gent amb l’impetu d’una batalla. Ningu podia veure al seu propi germá, ni des del cel es podia veure als humans.
Els deus estavan atemorits pel diluvi i tremolant van pujar al cel d’Anu (Urá).
Ishtar (Isis) cridava, com una dona amb dolors de part, tot dient: Els antics dies s’han transformat en fang, perque la malda ha parlat en l’assemblea dels deus.
Com he pogut parlar amb maldat a l’Assemblea dels deus quan vaig ser jo mateixa qui va donar a llum al meu poble?»
Cinc dies i cinc nits bufa el vent del diluvi. Quan arriva el seté dia la tempesta del sud que portava la inundació va minvar. El mar es va calmar, la tempesta es va tranquilitzar, i l’inundacií va parar
Amauru-Ba-Ur: El diluvi ho va anivellar tot
7 dies després del diluvi, quan treu el cap per la comporta veu una inundació plana, limitada per 14 cims de muntanyes llunyanes.
Tota la humanitat s’havia transformat en fang.
Utnapistim va dir: Vaig mirar buscant la linea de la costa en l’extensió del mar, en cadascuna de les catorze regions i allí emergia una muntanya.
En el mont Nisir es va parar la nau, Nisir va sostenir la nau sense permetre-la moure’s. Durant sis la nau va estar en el mont Nisir.
Al seté dia vaig deixar anar un colom, però va tornar.
Després vaig deixar anar una oreneta, però també va tornar.
Per últim un corv i aquest ja no va tornar.
Vaig prepàrar set gots de culte i en els seus plats vaig acumular canya, cedre i murtra.
Els deus van olorar el perfum, van venir i es van apinyar com mosques al voltant.
Tan aviat com la Gran Deessa (Ishtar/ Isis) va arrivar, va aixecar les grans joies que Anu (Urá) li havia fet al seu gust. «Mai oblidare aquests dies, però que no vingui Enlil (Theos) a l’ofrena, perque ell, de forma irraonable, va portar el diluvi i va condemnar al meu poble a la destrucció».
Ishtar (Isis) elogia Utnapistim (Deucalió) i critica Enlil (Theos) per haver causat el desastre.
Quan va arrivar Enlil (Theos) i va veure la barca es va enfurismar, estava ple de cólera contra els Igigi .
Nota:
Els Igigi eren gegants semi-humans. Deucalió (Noé) i la seva fasmilia eren també igigi.
Enlil crida: «Cap humá hauria d’haver sobreviscut al meu diluvi, com és que aquest grup encara viu?
Ninurta (Posidó) va acusar Ea (Prometheo) davant Enlil però aquest va dir: «Tu, Enlil, el més savi dels deus, com vas poder portar el diluvi? No vaig ser jo qui va revel.lar el secret dels grans deus.
Ea (Prometheo) confesa haver advertit Utnapistim en somni.
Nota:
En la versió caldea Ea diu: Jo vaig permetre a Atrahasis (Deucalió) tenir un somni i ell va intuir el secret dels deus (diluvi)».
Enlil, ja calmat, va pujar a l’arca sostenit Utanapistim de la ma, va fer pujar a la seva dona a bord i va fer que s’agenolles al seu costat. Llavors beneeix Utnapistim i la seva esposa.
Enlil va tocar els nostres fronts per beneir-nos i dir. «Fins ara Utnapishtim nomes era un humá. D’ara en endavant Utnapishtim i las seva esposa seran igual que els deus. Residiran lluny, en la boca o naixement dels rius.
Llavors em van agafar i em van fer viure a lo lluny, a la boca dels rius (com a premi)
Enlil els va posar en el paradís (planeta Arc)
Segons els asirio-babilonics (epopeia de Gilgamesh, versió babilonica)
Ut-Napishtim (Deucalió) explica a Gilgamesh (Heracles):
Jo vivia a la riva de l’Eufrates, la ciutat de Shurrupack, com fidel servidor del deu Ea (Prometheo)
La ciutat envellia, i també envellien els deus Anu (Urá), Enlil (Theos), Ea (Prometheo), Ninurta (Posidó), Ennugi (Erebo), Ishtar (Isis) i els demés.
Ishtar provocava disputes entre els homes, guerres i inquietud. Els deus no podien dormir amb tant de soroll….
Nota:
Al final Enlil va dir als deus que el millor era provocar un diluvi.
…Jo Utnapistim vaig construir una barca llarga i ample, provista de sostre i vaig carregar en ella la llavor (ADN) de totes les coses vivents. Em vaig portar la familia i totes les meves pertenences, així com un mascle i famella de tots els animals, tant salvatges com domestics.
Durant sis dies i sis nits…al seté dia la tempesta es va calmar.
Quan Utnapistim obre la comporta veu aigua plana limitada per 14 cims de muntanyes llunyanes.
Despres de set dies Utnapistim va arrivar al mont Nisir/ Nimus per donar gracies a Ea (Prometheo)
Nota:
El mont Nisir/ Nimus o Numush està al nordest del pais i molt probablement el pic conegut com Pir Omar Gudrun de 3000 mts, situat a 990 kms a l’est de Kerkuk.
Despres del diluvi Ishtar va dir: Que tots els deus gaudexin del sacrifici que ha fet Utnapistim, tots excepte Enlil, la negligencia del qual ha provocat aquesta destrucció.
Segons els asirio-babilonics (Text Biblioteca Real Ninive trovada per George Smith i traduida en segle XIX per François Lonormant)
Descriu la conversa entre Izdubar (Gilgamesh/ Heracles) i Khasishas (Noé):
Izdubar, vaig a revelar-te la historia de la decisió dels deus en la meva conservació (allargada vida)
La ciutat de Shurippak, ciutat que tu coneixes, esta situada en el riu Eufrates. Era antiga, i en ella les persones no honoraben ja als deus. Nomes jo era el servent per els grans deus.
Davant aquesta situació, els deus van demanar consell a Anu (Urá) i Bel (Theos) va proposar un diluvi. ho van aprobar, també: Adar (Cronos), Nabon (Hermes) i Nergal (Hades).
Però el deu Ea (Prometheo), l’immutable senyor, va repetir aquesta petició (entrant) en els meus somnis: «Fill de Shurippak, fill d’Ubaratutu, construeix una nau i acaba-la rapidament.
Mitjantçant un diluvi jo he de destruir substancia (ADN) i vida. Per aixó, puja a la barca la substancia de tot alló que tingui vida.
La barca que tu construiras tindra 200 metres de longuitut, 20 metres la suma total d’amplada i pes
L’posarás a l’oceá i la cubrirás amb un sostre.
Entenc, vaig dir al meu senyor, peró la gent, tant el jove com el vell se`n riuran de mi.
Si se’n riuen de tu, els dirás: Será castigat aquell que m’insulti, ja que els deus em protegeixen…
Tanca la barca i, en un moment determinat, et faré saber: Entra i tanca la porta.
A dins, el teu grá, els teus mobles, les teves provisions i riqueses, servents, doncelles i joves,així com el remat que jo et reuniré i que t’enviaré, seran guardats rera la teva porta.
Khasishas (Noé) va obrir la boca i va dir al seu senyor Ea (Prometheo):
Ningú ha fet mai un barco semblant!!!…
El cinqué dia els costats de la barca van ser aixecats. En la seva coberta en total estaven embarcats catorze. Catorze en total es podien comptar a dalt.
Vaig col.locar el sostre i el vaig cobrir. Vaig embarcar el sisé dia.
Vaig dividir el terra al seté dia i vaig dividir els compartiments interiors l’octau dia.
Vaig tapar els forats per les que podia entrar l’aigua. Vaig observar les escletxes i afegir el que fes falta.
Vam recobrir (ploure) sobre el exterior tres vegades 3.600 mesures d’asfalt i tres vegades 3600 mesures a l’interior.
Tres vegades 3.600 homes (10.800 homes) porteadors, portaven sobre el cap caixes amb provisions.
Vaig guardar 3600 caixes amb provisoions per la meva familia i els mariners van dividir entre ells dues vegades 3.600 caixes (7.200 caixes)
Per l’aprovisionament tenia bous morts i vaig instituir les racions per cada dia,
Provisions de barrils de ví, aigua del riu que vaig recollir en quantitat, com pols de la terra.
Tot el que jo poseia ho vaig col.locar junt, tot el que poseia en plata ho vaig reunir, el que poseia en or ho vaig reunir, tot el que jo poseia en «substancia de vida» (ADN) de tota clase ho vaig reunir.
Vaig fer pujar tot al barco, els meus servents i les meves servenets, els remats d’animals, de besties salvatges de les planures i als fills de la gent, els vaig fer pujar a tots.
Shamash (deu Heli) va lluir en un moment i va anunciar: Aquesta tarda faré que plogui abundantment del cel, entra dins la barca i tanca la porta.
El moment fixat havia arribat
Quan va arrivar la tarda d’aquest dia vaig tenir por, vaig entrar i vaig tancar la porta.
Al entrar vaig confiar aquesta llar (la barca) i tot el que contenia a Buzur-Shadirabi (Hellen/ Jafet, fill de Deucalió/ Noé), el timoner
Mu-Sheri-Ina -Namari (L’aigua del crepuscle al trencar el dia) es va aixecar des de la base del cel en un nuvol negre, Raman (Zeus), el deu del tró, va tronar en mig del nuvol, Nabon (Hermes) i Sharru (Heracles) van marxar davant. Van anar devastant la muntanya i la planura
Nergal (Hades), el poderós, va arrosegar el cástig rera d’ell. Adar (Cronos) va avançar derrumbant-se davant d’ell.
Els arcángels (titans) de l’abisme van portar la destrucció.
La inundació de Ramman va fer creixer el cel i la terra es va quedar sense brillantor, convertida en desert.
Ells van destruir els essers vius de la superficie de la terra. El germá no va tornar a a veure al seu germá mai més, els homes no es coneixien entre si.
En el Cel, els deus van arrivar a tenir por de les mánegues marines i van buscar refugi, van pujar al Cel d’Anu (Urá). Els deus, estirats a terra, sense moure’s, s’empenyien uns contra els altres com gosos.
Ishtar (Nix) va protestar com un nen, la gran deessa va pronunciar el seu discurs:
Aquí esta la humanitat, convertida en fang i aquesta és la desgracia que haig d’anuncar en presencia dels deus. Per el dimoni, anuncio el terrible castic dels homes que són meus, Soc la mare que va parir als humans i que, com la raça dels peixos, estant omplint el mar. Els arcangels de l’abisme ploren amb mi.
Els deus en els seus seients estaven sentats plorant, llavis tancats, donant-li voltes a fets futurs.
Van passar sis dies i altres tantes nits, el vent, les mánegues marines i les aigües del diluvi estaven en tot el seu máxim. Al aproximar-se el seté dia la pluja diluvial va afluixar i també la terrible tromba marina que s’havia provocat després d’un terratremol (sunami)
El mar es va inclinar per assecar-se i el vent i la tromba marina va arrivar a la seva fí.
Vaig mirar el mar, observant atentament i tota la humanitat s’havia convertit en llot. Els cadavers flotaven com algues. Vaig obrir la finestra i la llum em va donar de plé a la cara. Estava encongit per la tristessa.
Vaig seure, i vaig plorar, i les llágrimes em van omplir la cara.
Vaig mirar les regions cobertes pel mar cap a dotze punts de l’horitzó. Cap continent (a la vista)
La barca va atracar sobre la terra de Nizir. La muntanya de Nizir va detenir la barca i ja no li va permetre passar més enllá. La barca va estar retinguda sis dies.
Al arrivar el seté dia vaig deixar anar un colom. El colom va anar i tornar, al no trobar cap lloc on posar-se.
Vaig deixar anar un signe que també va tornar.
Vaig deixar anar un corv que en veure els cadavers en les aigues va menjar, va descansar es va donar la volta i ja no va tornar.
Aleshores vaig deixar anar lo que hi havia dins la barca cap els quatre vents.
Vaig aixecar la pila de la meva pira de sacrifici (altar) allá dalt de la muntanya. De set en set, vaig posar els gerros mesurats i sota d’ells havia posat joncs i fusta de cedre i de ginebra.
Als deus els hi van entrar uns grans desitjos de sacrifici, tenien uns enormes i benevolents desitjos i els deus, junts com mosques, sobre el mestre del sacrifici.
Des de lluny, aproximant-se, la gran deessa (Ishtar/ Isis) pujava la gran zona que Anu (Urá) havia fet per la gloria dels deus. Va dir:
A aquests deus mai els abandonaré, Deixeu que els deus vinguin a la meva pila de sacrifici, però que no vingui mai Bel (Theos) a la meva pila de sacrifici, ja que ell no s’ha vençut, va fer la tromba d’aigua per el diluvi i va enviar als meus humans al fosar
Aproximant-se des de lluny, Bel (Theos), va veure la barca i es va detenir.
Estava molt enfadat amb els deus i els arcàngels celestials. «Ningú en sortirá viu, cap humá es lliurará de l’abisme», havia dit.
Adar (Cronos) va obrir la boca i va dir: «Guerrer Bel, qui a més d’Ea (Prometheo) pot afirmar tal cosa?
Ea poseeix coneixement i ho preveu tot».
Ea va parlar a Bel: «Guerrer Bel, tu, el capdavanter dels deus, com no vas saber controlar-te i vas fer que sobrevingués la tromba marina del diluvi? Deixa que el pecador carregui amb els seus pecats, el blasfem amb el pes de la seva blasfemia, gaudeix de tu mateix amb aquest goig i mai s’infringirá la fé en ell, mai será violada. Fes que apareguin les hienes i que es redueixi el nombre d’humans, en lloc de provocar un nou diluvi, En tot cas fes que hi hagi fam o arrasar la terra en lloc de provocar un nou diluvi, fes que el deu de les epidemies, Dibbara (Hades), aparegui i derroti als humans»
Ea va afegir: «Jo no vaig revel.lar la decisió dels grans deus, va ser Khasisatra (Deucalió) qui va poder interpretar un somni i va comprendre el que els deus havien decidit.
Llavors, quan la resolució es va intrerompre, Bel (Theos) va entrar a la barca, em va agafar de la ma i va fer que em posés en peu, i ocupés el seu lloc al meu costat, va fer que la meva esposa es poses de peu dret, es va girar cap a nosaltres, es va parar un moment, es va aproximar al grup i va dir:
«Fins ara Khasisatra ha format part de la humanitat mortalr, però, a partir d’ara, ell i la seva esposa aniran lluny (planeta Arc) per viure com deus. Khasisatra viurá lluny de la desembocadura dels dos rius
Nota:
Eufrates i Tigris on hi ha la ciutat de Shurrupack.
Ells em van portar lluny i em van establir en un lloc remot en la desembocadura dels torrents (a Dilmun).
Segons els asteques (mites deTeotihuacan)
Al final de la quarta Era o Perióde, la humanitat va ser destruida per les aigües.
Ara, els humans del planeta Terra, estem a la cinquena Era
Segons els asteques
La Quarta Edat/4º Sol: Nahui Atl.(o 4 aigua)
Era o Sol presidit i dominat per Nanahuatl-Quetzalcoatl (Zeus)
Era de Tlaloc (Theos) i Chalchiuhtlicué (Isis), deessa de l’aigua i esposa de Tlaloc
Va finalitzar quan el món va quedar submergit per un diluvi. El nom del diluvi és Atouh-Tiuth
Tlaca-Mixin és el nom dels homes després del diluvi, homes que es van convertir en peixos.
Llavors, els deus van mirar des de dalt, els del vestit estel.lar, els del regne estel.lar
Oh deus! Qui fa cremar coses aquí? Qui fumeja així el cel? I, seguidament, va baixar del cel «Aquell de qui som subdits»: Tezcatlipoca (Cronos)»
Atou-Thiu, és el diluvi que va destruir al quart món. Els homes, oblidant-se del seu deure i del seu origen, van ser castigats amb un diluvi, excepte Tezpi (Deucalió), que es va ficar amb la seva dona i fills en un gran cofre de fusta amb animals i també amb excelents llavors.
Tezpi va ser l’unic home que va escapar al gran diluvi que va destruir el quart món
Amb ell també es va salvar la seva germana i companya Xoxi-Quetzal (Cora)
Després de la retirada de les aigues va deixar anar un au anomenada Aura que no va tornar i de forma succesiva moltes altres que tampoc van tornar Pero la mes petita i més estimada pels mexicans, per la seva varietat de colors va tornar amb una branca d’arbre al bec.
Tezpi i Xoxi-Quetzal es van salvar junts del diluvi. Quan les aigües van baixar van arribar a la muntanya Colhua-Can
Ell i XoxiQuetzal (Cora) van tenir molts fills que al parlar no s’entenien i per aixó els fills es van dispersar
Nota:
Episodi de la confusió de llengues i la dispersió de les nacions.
Segons els asteques (michoacanesecas)
Tezcatlipoca (Cronos) va decidir destruir la humanitat sencera amb un diluvi, excepte Tezpi (Deucalió) que va embarcar en una barca espaiosa amb la seva esposa, fills i nombrosos animals i aus, a més de provisions de gra i llavors, la preservació de les quals era esencial per la futura subsistencia de la raça humana.
Van embarrancar en el cim d’una muntanya, després que Tezcatlipoca decretés que les aigues del diluvi es retiresin. Per prudencia, abans de desembarcar, Tezpi va enviar un voltor que, després d’alimentar-se de les restes d’animals ofegats desperdigats per tota la Terra, no va tornar.
Va enviar altres aus, de les quals només va tornar el colibri amb una branca amb fulles en el bec.
Llavors van abandonar l’arca, es van multiplicar i van repoblar el mon.
Segons els asteques (nahuas)
Teo-Cipactli (Deucalió) amb Yoxi-Quetzal / YaxiI-Quetzal (Cora), van sobreviure al diluvi en una arca.
Segons els asteques (la llegenda de TAPI)
Vivia a la Vall de Mexic un home just amb la seva dona.
Deu li va ordenar que construis un barco rapid. En el barco hauria d’entrar ell, la seva dona, la seva familia i una parella d’animals de cada especie.
Els veins miraven Tapi (Deucalió) com un boig, però va començar a ploure, ininterrumpidament dia rera dia i els rius es van desbordar i l’arca v començar a flotar sobre l’aigua.
Les aigües van anar pujant fins submergir els cims de les muntanyes. Quan van començar a baixar i el Sol va brillar novament, Tapi va deixar anar un colom que ja no va tornar.
Tapi va arrivar a ser el pare del genere humá actual (raça de ferro)
Segons els asteques (mexiques)
Versió A
Yochi-Coxtli (Deucalió) amb Yochi-Quetzal (Cora) es van salvar junts del diluvi
Els Tacla-Michin (gegants) és el nom dels homes després del diluvi, quam es van convertir en peixos.
Versió B
Van sobreviure al diluvi dos humans, un home Cox-Cox-Tli (Deucalió) i la seva dona Xochi-Quetzal (Cora) que havien estat advertits del cataclisme per un deu (Prometheo)
Van fugir en una gran embarcació que el deu els hi va manar construir.
Van embarrancar en el cim d’una elevada muntanya. Allí van desembarcar i van tenir molts fills.
Van romandre muts fins que un colom es va posar sobre un arbre, oferint-los el do de llengues.
Aquestes llengues eren diferents i ni tants sols els seus fills s’entenien entre sí.
Nota:
Episodi de la confusió de llengues i la dispersió de les nacions.
Segons els asteques (El Vaticá-Latin Codex)
En l’era del quart sol o Tzontlilic, un devastador diluvi va ocasionar una destrucció masiva.
Segons els asteques (tolteques)
Versió A
Els fills del quart sol van morir a mans de la deessa de l’aigua: Chalchiuhtlicué (Isis).
La destrucció es va produir en forma d’inundacions produides per plujes torrencials.
Les muntanyes van desapareixer i els homes es van transformar en peixos.
Durant el Quart Sol, el Sol d’Aigua, la gent es va tornar molt dolenta i ignorava el culte als deus i aquests estaven molt enfadats. Tlaloc (Theos), deu de l’aigua, va anunciar que anava a destruir el mon amb una inundació.
Però Tlaloc estimava molt a una parella devota, Tata (Deucalió) i Nena (Cora) i va advertir-los del diluvi.
Els hi va dir que buidesin un gran tronc d’arbre i portesin dues panolles de blat de moro, una per cadascun, no mengesin res mes i es fiquesin a dins el tronc
Va començar a ploure. Quan va parar el tronc va dipositar-se sobre terra seca.
Estaven tant feliços que van pescar un peix i se’l van menjar.
Tlaloc es va enfurismar (els havia dit que no mengesin res). Com a castic els va convertir en gosos.
Versió B
El primer món va ser destruit per inundacions.
El deu Tilaca-Huan (Prometeo) va previndre al deu Nata (Deucalió) i a la seva dona Nana (Cora) que buidesin un gran xiprés i entresin en l’interior quan les aigües de la inundació s’aproximesin.
Nota:
Les llegendes dels indigenes de Mexic del diluvi a l’arrivada dels conqueridors, son una combinació de fets biblics (enviament d’ocells des del barco) amb la concepció de quatre generacions (eres o Sols) consecutives que finalitzan en destrucció general pel diluvi.
Segons els australians
La serp cósmica Yur-Lung-Gur (Hades), asociada a l’arc de Sant Martí, es considerada com la responsable del diluvi
Segons els babilonics
Segons els textes babilonics el diluvi hauria tingut lloc entre el mar Arabic i el Pacific. Després del diluvi hauria nascut la India tal i com és avui dia
Segons la Biblia (Genesi 6, 9-22)
Deu (Theos) li diu a Noé (Deucalió): «Entrarás a l’arca tu i els teus fills, la teva dona i les dones dels teus fills amb tu.
Nota:
Suposant que les mesures del colze siguin les del colze caldeu (50 cms), l’arca mediria 135 metres de longitud per 25 d’amplada i per 15 d’altura
Segons la Biblia (combinació de dues versions, segle VI i IX aC)
El segon mes, el dia diset del mes, totes les fonts del gran abisme van esclatar i les catarates del cel es van obrir.
Durant el diluvi va ploure durant 40 dies i 40 nits, es a dir fins 110 dies abans que Noé (Feucalió) baixes de l’arca.
Les aigues van cubrir la terra durant cent cinquanta dies
Al seté mes, el dia 17, l’arca es va detenir en les muntanyes del Ararat. El primer dia del desé més, van apareixer els cims de les muntanyes.
El primer dia del primer mes les aigues s’avien eixugat.
Segons la Biblia (l’Apocalipsi)
Nota:
El Tehom en el planeta Terra es un llac subterrani situat sota l’Antártida.
I el cinqué angel va tocar i vaig veure una estrella caure des del cel fins a la Terra
A ell se li va donar la clau del pou sense fons (Tehom).
I les estrelles del cel van caure sobre la Terra, com una figuera deixa caure els quan es veu sacsejada per un vent poderos…i totes les muntanyes i les illes van canviar de lloc, i tots els reis de la Terra, els rics, els homes poderosos i homes lliures es van amagar en els caus i les roques de les muntanyes.
I el tercer angel va tocar i va caure una gran estrella del cel, ardent com si fos una lámpada.
I el cinqué angel va tocar i vaig veure una estrella caure des del cel a la Terra
Segons els birmans (tribu dels Karins)
Parlen d’un diluvi del que només haurien sobreviscut dos germans amb una balsa
Segons els caldeus (Berosi)
Xisuthros (Deucalió) havia rebut l’ordre de construir l’arca per part de Cronos
El diluvi va començar el 15 del mes Daisios (Abril-Maig)
Segons els caldeus (Berosi)
Berosi diu que va ser Cronos, qui va avisar Xisouthros (Deucalió) per dir-li que, el 15 del mes Daisos (Abril-Maig) arribaria el diluvi i li va dir que amagués totes les escriptures i les enterrés a Sippar, la ciutat d’Utu (Heli)
Xisuthros va construir una nau de quinze trets de fletxa de longitud, per dos trets de fletxa d’amplada.
En el seu interior va embarcar a la seva dona, fills i amics més intims.
Xisurthros va construir la nau per salvar-se d’un xorro d’aigua que es va elevar fins el cel (Tehom).
Les aigües van arrivar com un nuvol negre en l’horitzó. Hi va haver un sobtat raig de llum i després l’obscuritat, mentre les aigües del mar creixien i cubrien fins i tot les muntanyes.
Durant set dies i set nits el vent del diluvi va bufar. A l’alba del seté dia el mar es va encalmar, la tempesta va disminuir, el diluvi va cesar.
L’arca va quedar varada en el mont Cordienos/ Gordyan a Armenia (entre el llac Van i el Kurdistan).
Nota:
Curiosament el llac Van és salat, tot i estar situat a 1692 mts sobre el nivell del mar.
Segons l’enciclopedista medieval Vivent Beauvais va escriure el 1256 dC que, al peu de l’Ararat hi ha Laudume, la primera ciutat que va construir Noé després del diluvi.
Els Kurds són els habitants dels pobles que rodejen l’Ararat (anomenat.Mont Massis o Aghri
Dagh pels habitants de l’Asia Central)
Quan ell va sortir va dir: «vaig mirar en totes direccions, però només hi havia mar per tot arreu.
En cadasquna de les 14 regions emergia el pic d’una muntanya en aquell punt.
Després de baixar del barco i sacrificar als deus, els seus seguidors van retornar a Babilonia, van deixar Shuripack (Shurrupack), la Ciutat del Sol i van desenterrar les escriptures (anteriors al diluvi) a la ciutat de Sippar.
Nota:
El text de Berosi es similar al del Genesi però finalitza amb la desaparició de Xisuthros, la seva dona, la seva filla i el timoner (Hellen)
Segons els cananeus (fenicis)
Agmero/ Agruero és el Noé fenici que es va salvar del diluvi
Segons els celtes (Triades Galeses)
Recorden una terrible catastrofe quan Llyn-Llio, o llacs d’onades, van inundar l’illa de Prydain (Apol.lo), és a dir Britania, ofegant tota la humanitat excepte Dwyfan (Deucalió) i Dwifach (Cora) que es van salvar en una nau i van repoblar Britania
Segons els celtes (irlandesos)
Un fill de Noè (Deucalió) va ser BITH
Una filla de Noé va ser Cessair que va invadir Irlanda 40 dies abans del diluvi
Bith (fill de Noé) i Cessair, la seva filla, van invadir Irlanda 300 anys després del diluvi, cap el 2640 aC (La data del diluvi segons això seria 300+2640 = 2960 aC).
40 anys més tard va arrivar un grup des d’Escitia
Segons els egipcis (llibre dels Morts, capitol CI XXV)
El deu Thot (Erebo) va dir: «Vaig a destruir tot el que he creat. La Terra s’enfonsará en l’abisme a causa d’un diluvi i la seva superficie apareixerá llisa com en temps passats.
Segons els eslaus (Serbis)
Abans els homes vivien en un paradís sobre la Terra i treballaven nomes per plaer
Però van desobeir els manaments i Déu va inundar la vall on vivien, ofegant-los
Un home gegant anomenat Kranyatz (Deucalió) va sobreviure al gran diluvi, al estar de vigia dalt d’una muntanya.
Va anar pujant cada vegada més amunt de la muntanya per no ofegar-se, però l’únic que allí hi havia era una parra, que en realitat era el bàcul del déu Kurent (Prometheo).
Després de nou anys, quan el diluvi va remetre, Kranyatz va permaneixer pujat a la parra, subsistint gracies al raim i al seu suc
Nota:
La referencia a la parra es deguda a l’afició de Deucalió pel vi.
Després del diluvi ells dos van estar discutint sobre qui devia manar a la Terra. Van fer una aposta i Kurent va dir:
«Aquell que aconsegueixi traspasar l’ample mar governara la Terra dels dos costats»
Va guanyar Kranyatz.
Llavors Kuren va dir: Veiem qui governa sota terra.
Sota terra hi havia una gran cova
Kranyatz va donar una patada i la terra es va obrir fins el fons descubrint or que fluia com un riu.
Kurent va dir «Disparem una fletxa. La que voli més alt governará tota la Terra, la de sobre i de soita
La fletxa de Kurent va tardar 8 dies en caure i la de Kranyatz 9 dies i en caure va matar el gall que Kurent guardava de provisions.
Llavors Kurent va dir burleta: Tu serás l’emperador del món i jo el teu subdit.
Però Kurent, per fer perdre-li el tron, li va fer veure ví i després vi amb alucinógen (l’eléboro negre) i finalment al vi li va afegir la seva sang d’ensarronador
Kranyatz estava en el cim de la muntanya sentat a la taula de Déu i li va donar la beguda.
Quan Déu va tornar va trobar Kranyatz borratxo a la seva taula. Se li havia menjat la carn. Irritat Deu el va colpejar i el va llençar muntanya avall. Allí va permaneixer molts anys estirat a terra.
En tornar-se a aixecar ja no podia creuar l’Oceá, ni baixar a les profunditats de lanterra ni escalar el cel com abans.
Va ser Kurent qui va governar la Terra. Des de llavors la humanitat ha estat debil i escanyolida.
Segons els filipins
Diversos pobles indigenes, com els tagals o les diverses tribus igarrotes, entre d’altres, creien que hi havia hagut un diluvi universal.
Segons els gnostics (Apocrifon de Joan)
L’Arcont (Theos) es va penedir de tot el que havia produit i va decidir provocar un diluvi sobre la creació humana. La Suprema Intel.ligencia lluminosa (Prometheo) va advertir Noé (Deucalió) i aquest ho va escampar a tota la raça dels fills dels homes.
Molts no li van fer ni cas. No es van amagar dins una arca, sino en una contrada.
No sols Noé, sino molts altres homes provinents de la raça incommovible. No sols Noé, sino molts penetraren en un lloc on s’amagaren dins un nuvol lluminós
Noé fou conscient de la seva sobirania i li feia costat l’entitat lluminosa que els havia il.luminat ja que l’Arcont havia difós una tenebra sobre tota la Terra
Segons els grecs
Quan Prometeus va robar el foc dels deus per lliurar-lo als homes, els deus moguts per la ira van decidir destruir la Terra amb un terrible diluvi.
Zeus (Theos) va manar destruir la humanitat i despres d’aquesta civilització, la quarta, va arrivar la cinquena, la nostra. Tot i així, Zeus va advertir Prometeo a traves de Deucalió.
Segons els grecs
Durant el regnat de Brotheas/ Vulcá 2º/ Triopas/ Cecrops/ Cranao a Atenes, Theos va enviar un diluvi i Deucalió es va refugiar amb Brotheas.
Quan el nivell de les aigües va baixar el fill de Deucalió (Hellen) va usurpar el tron d’Atenes.
Segons els grecs (Hesiode: Teogonia)
Theos estava meditant barrejar tormenta i tempesta sobre la vasta Terra i estava donant-se presa per donar complert final a la raça dels homes, declarant que volia destruir les vides d’aquells semideus (gegants) i que els fills dels deus no havien d’unir-se amb els miserables mortals, veient el seu destí amb els seus propis ulls, sinó que, els beneits deus, en endavant, així com en el passat, havien de les seves vides i les seves habitacions apart de las dels homes.
Però aquells que havien nascut d’immortals i d’essers humans, veritablement Theos els imposava una dura carga i aflicció sobre aflicció
Nota:
Theos no volia destruir als humans de la raça de Cromagnó (Frisis, Finesos i Lidis), sinó a la raça anterior dels semi-humans o gegants, que s’havien unit amb humanes per donar a llum a autentics gegants. Deucalió i la seva familia pertanyia a aquesta raça (Bronze I, els Manes).
Segons els grecs
Versió A: Diluvi per destruir la raça de bronze
Prometeus va deixar prenyada a una famella humana qui li va donar com a fill, Deucalió. Aquest es va casar amb Pirra (Cora), la rosa-pelroiga.
Deucalió, advertit per Prometeus, va construir una caixa de fusta i va introduir en ella tot el necesari. Després es va ficar en ella amb Pirra (Cora).
Theos va fer que caigesin plujes torrencials que van inundar bona part de la Terra. La humanitat va morir excepte uns quants que van fugir a les muntanyes més altes. Però les muntanyes de Tesalia es
van desmoronar i tot el pais, fins l’istme i el Pelopones, es va submergir sota l’aigua
Les plujes van durar 9 dies i nou nits
Tot va quedar inundat excepte dos pics de Grecia, el mont Parnas i mont Olimp (terrestre)
L’arqueta va encallar en el mont Parnás.
En cesar les plujes van desembarcar i van oferir sacrificis als deus.
Theos va enviar Hermes a Deucalió perque solicités el que volgués.
Deucalió va desitjar que es tornés a poblar la Terra.
Les pedres que va llençar sobre les esquenes es van convertir en homes i les de Pirra en dones. Les predres o roques eren ossos de la Mare Terra
Els grecs consideraven Deucalió el seu ancestre i fundador de numeroses ciutats
Versió B: Diluvi per destruir la raça de bronze
Zeus omnipotent (Theos), disgustat per l’antropofagia dels impios pelasgos, va desencadenar un diluvi.
Però, Deucalió, rei de Ptia, previngut per Prometeus, va construir una arqueta i va entrar en ella amb Pirra (Cora), la filla d’Epimeteo (Urá).
Després va bufar vent del sud
Nota:
En els mites mesopotámics també s’indica que la tempesta venia del sud.
Va començar a ploure i l’aigua del mar va pujar a una velocitat asombrosa. Va arrasar totes les ciutats de la costa i de la plana. Tot el món va quedar inundat excepte uns pocs cims de muntanyes.
Eumoneo/ Eumeo el fill de Ctesio (a la vegada era fill de Ormeno i Halia) era 2º rei de l’illa de Syros en el mar Egeo. Els seus descendents van presentir el diluvi i, per ordre de Zeus van fugir a l’illa de Rodas des d’on van ser guiats a traves de 12 camins diferents a l’illa dels benahurats (América)
Deucalió va ser l’encarregat de construir una arqueta de fusta en la que va introduir tot el necessari. Va aconseguir salvar-se junt amb Pirra, del terrible diluvi.
Deucalió va entrar a l’arca amb la seva esposa Pirra, «la rosa», filla d’Epimeteo (Urá) i Pandora (Rea).
En total van pujar a l’arca 8 persones: Deucalió i Pirra, els seus (3) fills i les seves esposes.
En el diluvi de Deucalió, va bufar vent del sud, va ploure i els rius van correr fort cap el mar, i aquest es va aixecar a una velocitat sorprenent (sunami).
L’arqueta va flotar durant 9 dies i es va posar sobre el mont Parnas i la ciutat que es va construir on s’havia parat finalment l’arqueta era Licoris.
Nota:
En altres versions sobre el mon Etna o sobre el mont Atos o Otris
Per altres, l’arqueta de Deucalió va embarrancar en el mont Tomaros
Per altres l’arqueta va descansar a la muntanya sobre el sagrat bosc de Dodona.
Segons els grecs (Lucia de Samosata)
Prometeo va avisar Deucalio i Pirra (Isis) de la imminencia d’un diluvi i els va animar a construir una arqueta semblant a un bressol.
El diluvi va durar 9 dies i 9 nits
Deucalió va deixar anar un colom. A Deucalió el va tranquilitzar un colom que va tornar
Licoris és la muntanya on es va aturar l’arqueta de Deucalió i que contenia l’esperança de la futura reproducció del genere huma
En baixar de l’arca van oferir a Theos i van orar en un temple de Temis (Cora) junt al riu Cefiso.
Algues marines encara cobrien el sostre i l’altar. Totb estava fred.
Zeus va enviar Hermes per ajudar-los. Temis va apareixer en persona.
Els que van sobreviure del diluvi de Deucalió, van coure en marmites els aliments que els hi quedaven i els van oferir a Hermes. Dionisi (Heli) també esta associat a aquesta cerimonia.
Malgrat tot el diluvi va resultar ineficaç. Alguns pelasgos que s’havien refugiat en el mont Parnás van continuar amb les abominacions antropofagiques que havien provocat la venjança de Theos.
Altres homes salvats del diluvi van ser: Megarus, Cerambo, els habitants de Parnasos etc.
Nota:
Megarus, fill de Jupiter i Sithinde va salvar-se del diluvi de Deucalió nadant fins una muntanya.
Segons els guaranies de Paraguay
Parlen d’un diluvi universal (inundació general) al que anumenen Yporú.
Una casa feta de taulons flota sobre les aigües i un gran pesimisme sobre el futur de la Terra.
Ñande Ru Vusú (Urá), nostre primer Pare, va venir sobre la Terra i va parlar amb Guy-Ray-Poty (Deucalió). Li va dir: «La Terra va malament».
Despres van escoltar el tró.
La Terra anava caient-se, venia desmoronant-se des d’Occident (Pacific)
Guy-Ray-Poty va parlar amb els seus fills: Anem-nos’en, la veu de la cosa dolenta em dona un calfred. I se’n va anar a l’est, a la riva del mar. Van esperar alguns anys vivint de la recol.lecció de fruits salvatges.
La Terra s’incendia. Guy-Ray-Poty mana construir una casa de taulons pels seus fills. Li demana ajut a Ju-Peru (Heli), però aquest ja s’esta fent la seva canoa.
També demana ajut a d’altres però aquests es neguen i es convertiran en ocells (fugen volant)
Al cap de quatre anys arriva el diluvi universal,
L’aigua del mar s’aixeca com una alta muntanya i es desploma sobe la Serra del nar que está cremant, per refrescarla
L’esposa de Guy-Ray-Poti li diu: No tinguis por, pare meu.
Llavors la casa de taulons es va començar a moure i va girar sobre si mateixa.
Surt per sobre de l’aigua i va pujant i pujant. Arriben a les portes del cel i l’aigua va pujant rera seu.
Yuy-Ju-Rupá és el tros de terra a la que arriven els humans que no pasen per la mort (deus), terra perfecta i aurea. Una mena de paradís al que s’arriva desplaçant-se cap a Ponent o cap el
Naixent (per l’Atlantic o el Pacific), mitjantçant una migració cap a un sol intacte (nova era) que encara no ha estat edificat
Segons els guaranies (Tribu Mbya del Brasil)
Diluvi produit pel deu creador Uh-Ana-Cué (Theos).
Les aigües van invadir la terra dels avantpassats i van ofegar tots els homes.
Només un indi i una india es van salvar escalant una muntanya
Passats alguns mesos la parella va ser avisada per un ocell anomenat Ui-Ra-Puru (Heli), que les aigües havien baixat i podien construir la seva llar en la plana selvàtica. Els guaranis són els seus descendents.
Aquesta no va ser l’unica destrucció de la Terra, hi van haver uns altres dos cataclismes abans d’aquest i hi haurà un quart i últim.
Una de les destruccions es va produir perquè els guaranis no van saber guardar les petxades de Pai Zume (Cronos) gravades en un monolit.
L’últim cataclisme no esta lluny. La Terra cremará i la nit eterna caura sobre el món.
El Creador, llavors, deixarà anar al jaguar blau, que devorará als homes de mala fé.
Tant sols els válids se salvaran i donaran continuitat a una nova i duradora humanitat.
Segons els guaranies (tribu Tupinamba del Brasil oriental)
Nota:
Els Tupinamba son una tribu dels guaranis que vivien en el litoral atlantic i que, per la presió dels colonitzadors portuguesos van anar riu Amazones .amunt fins instal.lar.se en una illa.
Maira-Atà (Prometheo), predeia el futur. Va venir del cel i se’n va retornar
Va ser el pare de dos bessons: Ari-Conte (Cora) i Tamen-Doare (Deucalió) que van provocar el diluvi. Tamendoare va salvar la seva descendencia del diluvi
Va escapar del diluvi que va submergir tot el món junt amb la seva germana Ariconte (Cora) i amb les families d’ambdós, gracies a les arts magiques del seu pare, el mag Maira-Atà (Prometheo)
Segons els hebreus
El diluvi va tenir lloc cinc anys després de la mort de Lamec, 7630 anys després de la creació d’Adam (anys divins).
Segons els hebreus
El Diluvi va passar un divendres.
Nota:
En la mitologia hebrea, així com l’ugarítica (cananea) i la mesopotámica, hi ha dos diluvis. El segon va ser el diluvi de Deucalió (Noé)
Segons els hebreus
La terra es va estremir i els seus fonaments van tremolar, el sol va obscurir. Va obrir les comportes del cel separant a dues pleiades.
Nota:
Les pleiades estaven asociades amb la pluja i, segons els grecs, una de les pleiades es va estingir a finals del Segon Mileni aC i així va fer que les aigües de dalt i les de baix (que havia separat en temps de la creació) es reunisin.
Quan les aigües de baix, les del Tehom, es van elevar, 700.000 persones van rodejar l’arca, i després van intentar pujar als arbres i turons.
Alguns diuen que Deu va deixar que plogués foc sobre els perversos
Un llum, com una perla penjava del sostre de l’arca. Quan la llum empal.lidia savien que habia arrivat el dia i quan es tornava brillant que habia arribat la nit.
Després de 150 dies Deu va tancar les comportes amb dues estrelles agafades de l’Ossa Major.
Després va enviar un vent que va fer que les aigües del Tehom es vessessin pels marges de la Terra.
Segons els hebreus (Apocrif de Baruc)
Va fer l’altissim ploure un diluvi sobre la Terra i va exterminar tota carn mortal i també als 4.090.000 gegants.
Segons els hebreus (llibre d’Enoch versió etiopica)
Nota:
El llibre d’Enoch etiop, avui apocrif però reconegut per l’esglesia fins el segle IV dC.
Set estrelles van apareixer com grans muntanyes ardents caient cap a la Terra
Segons els hebreus (llibre d’Enoch)
Vaig veure en una visió que el cel es colapsava, com deixava de sostenir-se i queia sobre la Terra.
Vaig veure les set estrelles com grans muntanyes ardents.
L’aigua es va precipitar com un torrencial corrent d’aigua que corria cap el nord-oest
Els habitants antediluvians havien comés grans pecats que van disgustar Deu, de forma que auest es va lamentar d’haver creat els humans.
Dos àngels, Shem-Hazai (Orió) i Azazel (Prometheo) van demanar permis a Deu per baixar a la Terra i viure entre els humans amb l’intenció de redimir-los.
Els gegants Hiwa (Brotheas/ Hefaist 2º) i Hiya (Alcis) eren fills de Sham-Hazai/ Shem-Hazai
Shemhazai i Azazel van decidir escollir una dona entre les filles d’homes i tenir fills amb elles.Van tenir dues filles cadasqun: Heyya i Aheyya un i Hiwwa i Hiija l’altre que van portar als homes a cometre molts pecats.
Azael va induir Hiwa i Hiya a mantenir relacions amb dones mortals.
Hiwa i Hiija havien somiat veure angels tallant amb destrals arbres del gran jardí.
Llavors Deu va dir que enviaria un gran diluvi
Shemhazai es va angustiar però va tenir por d’enfrontar-se a Deu i es va penjar a sí mateix entre el mateix entre el Cel i la Terra amb una corda cap per vall.
Azazel no es va penedir i va continuar cometent pecats.
Shem-Hazai va ser basic com causa del diluvi. Shemhazai es va enamorar de la bella Ishtar (Isis).
Ella només acceptaria aquest pretendent si li deia el nom secret de Deu i ell li va dir la paraula més secreta.
Llavors Ishtar va agafar aquesta paraula i va pujar al cel i brillar per sempre entre les estrelles de les
Segons els hebreus
El Tehom són les aigües dolces subterranies.
El Tehom entrega a la Terra tres vegades més aigua que la de la pluja.
Deu va imposar que les aigües del Tehom s’elevesin però poc a poc i va posar sobre elles un casc o roca en la que va gravar el seu nom
Aquell segell va ser tret una vegada (en el diluvi de Noè). Immediatament les aigües del Tehom es van reunir amb les aigües de dalt i juntes van inundar la Terra.
Les aigües de «baix» o Tehom es van aixecar i va continuar plovent torrencialment.
Després de 40 dies Deu va enviar un vent que va fer que les aigües de Tehom es vesesin pel borde de la Terra i l’aigua va anar disminuint
Segons els hebreus esenis (document 4Q370 dels manuscrits de Qumram)
El diluvi comença quan la Terra és saccejada, des dels seus fonaments mateixos just abans que el mar comenci a sobreeixir des de les profunditats.
Les profunditats van vomitar les seves horribles aigües.
Tot el que hi havia sobre terra ferma va ser esborrat, homes, besties, ocells i criatures alades. Tots van morir, ni tant sols els gegants van poder escapar.
Un Reem nadava rera l’arca (amb el nas apoiat a la popa empenyent i en ell anava Og, fill d’Hiya (Alcis/ Cam) i de Nahlat (dona que després es va casar amb Cam),
Nota:
Og és Heracles.
Noè alimentava Og a traves d’una comporta i va permetre Og que mantingues el cap fora de l’aigua, deixant-li que s’agafes a una corda.
Segons els hindús (Catapatha Brahmana o «Brahmana dels cent camins»)
Nota:
És la versió més antiga i coneguda entre les numeroses versions del diluvi hindús
El Deucalió/ Noé en aquell text es diu Manu
Segons els hindús (Mahabarata)
Dins l’Arca, Manu (Deucalió) va portar amb ell a set sabis, animals i llavors.
Segons els hindús (Videvdat)
El diluvi va passar en temps de Vivasvata (Jafet), el tercer fill de Manu Vaivasvata (Deucalió).
El diluvi va ser causat per una font colosal de nuvols
Manu Vaivasvata (Deucalió) va ser l’unic supervivent del diluvi gracies a Shiva (Cronos).
Es va salvar del diluvi gracies a l’ajut de Wishnu en el seu avatara de peix o Matsya (Prometheo) i va poder-se encarregar de la propagació del genere humá
Manu, després d’haver-se salvat del diluvi per haver-se pujat al cim de l’Himalaya, se li va apareixer l’omnipotent Brahma qui li va lliurar «les Lleis de Manu»
Segons els hindús (Bagavata Purana)
Satya-Vrata (Deucalió), rei dels pescadors, estava banyant-se en el riu Critamala.
Wishnu se li va apareixer en forma de petit peix o avatar (Prometheo), que cada vegada es feia mes gran. Al final Wisnu li va dir:
D’aquí set dies, totes les criatures que m’han ofés quedaran anegades per un diluvi. Però tu et salvarás en una arca miraculosament construida.
Agafa tot tipus de vegetals utils i gra per el menjar i una parella de tots els animals
Així, embarca amb els set varons justos/ set Rishis amb la teva dona, les seves dones i parelles de tots els animals i entra a l’arqueta sense temor, perque llavors veuras a Deu cara a cara i obtindrás resposta a totes les teves preguntes.
Després haver parlat va desapareixer.
Passats els set dies l’oceá es va desbordar i la Terra va quedar submergida per les continuades plujes.
Quan Satya-Vrata estava reflexionant sobre la divinitat va veure un gran barco flotant sobre les aigues. Va entrar en ell i va seguir amb exactitut les ordres rebudes del avatar de Wishnu que, agafant la forma d’un immens peix, va lligar el barco a una gran banya mitjantçant un gran pop que li va fer de cable.
Segons els hindús (Shatapatha Bramana 1,8, 1-6 d’aprox, 800 aC)
Versió A
Quan Manu (Deucalió) s’estava rentant, un peix (que era un avatar de Vishnu) es va posar a les seves mans i li va dir: Un diluvi s’emportará totes les criatures, d’ell et salvaré si em cries…
El va criar i aviat va arrivar a ser un gran peix i llavors li va dir: «En l’any tal hi haura inundació, tu seguiras el meu consell preparant un barco Quan l’inundació creixi tu entraras a la nau i jo et salvaré d’ella»
Li va donar després ordres de instalar en el barco una parella de cada especie i llavors de cada planta i que pujes ell mateix a bord
Quan l’inundació havia crescut i Manu havia entrat a la nau, el peix, una gegantina criatura dotada d’una banya i coberta d’escames daurades va anar fins al barco (submergible)
Manu va nadar fins on era i al seu morro va lligar una soga de la nau i així va passar amb rapidesa més enllá de les muntanyes del nord/ fins trobar el cim de la muntanya del Nord (més enllá de l’Himalaya).
Després la inundació va fer desapareixer totes les criatures i només va quedar Manu.
Al cap d’un any de haver baixat del barco, després que les aigues es retiresin, va sorgir de les aigues una dona que va dir que era filla de Manu.
La parella es va casar, van tenir fills i van convertir-se en els pares de l’actual raça humana.
Versió B
Nota:
Manu equival a Deucalió/ Noé
Pel matí li van portar a Manu aigua per rentar-se i llavors, quan ho feia, un peix li va caure a la má i li va dir: Protegeix-me i jo et salvaré.
Aquest peix (Prometheo) era un avatar de Wishnu
Manu va respondré: I de que em protegirás tu?
El peix va replicar:
Una inundació se’n portará totes aquestes criatures i jo et protegiré. Guardam en una gerra. Quan hagi crescut cava un forat i quan hagi crescut més portem al mar i llavors estaré fora de perill.
En l’any tal hi haurá una inundació i l’avinguda d’aigua durarar molts anys.
Tu seguiras el meu consell construint un barco. Quan pugi el nivell d’aigua llavors jo et protegiré.
En el mateix any que el peix havia indicat, Manu va fer un barco i va venerar el peix.
El peix li va donar després ordres de instalar en el barco una parella de cada especie i llavors de cada planta i que pujes ell mateix a bord.
Quan el nivell de l’aigua de l’inundació havia crescut i Manu havia entrat a la nau, el el peix, una gegantina criatura dotada d’una banya i coberta d’escames daurades va anar fins al barco nadant.
Manu va aconseguir lligar l’amarra del barco a la banya del peix. D’aquesta manera el peix el va a sobre les muntanyes del nord (més enllá de l’Himalaya) fins trobar el cim de la muntanya del nord.
El peix va dir: T’he salvat, amarra el barco a un arbre. Però, perque l’aigua no t’ailli mentre estas a la muntanya, tan aviat baixi el nivell de l’aigua, tu baixarás també.
Quan va baixar aixó es va convertir en el «Descens de Manu des de la muntanya del nord»
L’inundació s’havia emportat per davant totes les criatures, només va quedar Manu.
Manyu (Deucalió) observa que el diluvi ha destruit tots els essers vius i que «el germen de la vida» havia escapat.
Desitjós de deixar descendencia va realitzar un ritus sagrat Paka. Una ofrena amb mantega clara, llet tallada, suero i cuallada
Al cap d’un any de haver baixat del barco, després que les aigues es retiresin, va sorgir de les aigues una dona que va dir que era filla de Manu.
La dona que va sortir plena d’humitat amb mantega sota els peus.
Mitra (Heli) i Varuna (Posidó) va anar a ella i li van dir: Qui ets tu?.
La filla de Manu, va contestar ella.
Tu dius que ets la nostra filla? Van dir ells.
No va dir ella, soc la propia filla de qui em va engendrar
Llavors va arrivar Manu i va preguntar-li: Qui ets?
La teva filla va rfespondre ella.
Com és que ets la meva filla? va dir Manu.
La ofrena que tu vas tirar a les aigues, amb aquesta barreixa em vas engendrar (mantega, llet, suero i cuallada). Soc una benedicció, introdueix-me en el sacrifici i seras beneit amb abundancia de descendents i prole.
Ell, desitjós de procrear, despres de meditar i esforçar-se se’n va anar amb ella
La parella es va casar, van tenir fills i van convertir-se en els pares de l’actual raça humana.
Amb ella va engendrar aquesta prole que es va anomenar «la prole/ raça de Manu»
Versió C
Manu (Deucalió) va ser avisat del diluvi per un peix…l’any tal arrivará un diluvi, prepara un barco i mentre cuidam…Quan comenci el diluvi portam al barco, jo et salvaré…
El peix va lligar al seu cos a l’amarra del barco i així va franquejar la muntanya del nord, Manu i set companys més van sobreviure al diluvi i la seva nau havia estat arrosegada per un avatar (Prometheo) del deu Wishnu, convertit en un peix immens fins el cim de l’Himavet, a les muntanyes septentrionals de l’India
En el kalpa actual va ser investit rei per Narayana (Kadmo) amb l’ofici de Manu i amb el nom de Sraddah-Deva.
Segons els hopis
El Tercer món o Era va finalitzar amb el diluvi universal.
El Clan de l’arc va ser el dominant en el tercer món.
El deu del tercer món era Saviki (rasgues perversos, cara obscura, ulls rodons i vestit fosc)
Nota:
El deu Saviki és l’equivalent del grec Tifó
Els pocs que s’havien salvat del segon món van estendres rápidament per tota la Terra durant el tercer món. Van ser destruits per terribles tempestes (Diluvi)
Segons els inques (cronista Bernabé Cobo)
Amb el diluvi van morir totes les gents i amb ells totes les coses creades, perque les aigües van cobrir les muntanyes més alts del mon.
No va quedar cosa viva excepte un home i una dona que es van ficar en una caixa de tambor.
Segons els japonesos ainu (illa d’Hokaido)
Quan les aigues van creixer, la major part dels essers humans van desapareixer.
Només uns quants van poder escapar, ja que van pujar al cim de la muntanya més alta.
Segons Laos (sud-est asiàtic)
Els Thens (deus) van provocar el fi d’una era originant un diluvi, del que només es van salvar tres grans homes i varies dones a bord d’una barca.
Uns essers anomenats Thens (deus), vivien feia segles en el regne superior, mentre els amos del mon inferior eren tres grans homes:
Pu Leng Seug: Heli
Khun K’An: Prometeo
Khun K’Et: Cronos
Un dia els thens van anunciar que els homes havien de oferir-lis una part dels aliments en senyal de respecte.
La gent es va negar i els thens van provocar un diluvi que va destruir tota la Terra
Els tres grans homes van construir una balsa sobre la que van instal.lar una caseta i es van embarcar amb varies dones i nens.
Ells i els seus descendents van sobreviure al diluvi
Un germá i la seva germana es van salvar del diluvi ocultant-se en una gran arqueta de fusta en la que també hi havia una parella de cada animal.
Segons Malasia (els Chewong)
Cada cert temps, el nostre mon, al que anomenen Terra Set (com els hebreus) es posa cap per avall i tot queda inundat i destruit.
Tot i així, mitjançant el deu creador Tohan (Prometheo), en la nova i llisa superficie d’alló que anbans era la part inferior de la Terra, apareixen muntanyes, valls i planures, en la que es planten novament arbres i neixen nous essers humans.
Segons els maies
Després dels diluvi: El mon sencer estava ennuvolat i envoltat de tenebres. Els rostres del Sol i la lluna estaven amagats (coberts)
Però no tots van morir, el «Gran Pare i la Gran Mare» havien sobreviscut al diluvi per poblar novament el mon i ser els ancestres de totes les futures generacions de la humanitat.
Segons els maies
En temps remots la Terra es va obscurir…»El Sol encara lluia amb força. De cop, al Migdia, es va tornar fosc. La llum del Sol no va retornar fins al vigésim-sisé dia després del diluvi.
Segons els nordics (Gesta Danorum Vol III, 262)
El cel va semblar caure subitament sobre la Terra, camps i boscos, enfonsant el terra.
Totes les coses es van confondre en una gran barreja i l’antic caos va tornar, barrejant-se Cel i Terra en un tempestuós remolí i precipitant-se el mon a la ruina universal.
Segons els nórdics
En els paisos nórdics, abans del diluvi, el Sol s’aixecava pel sud
El que abans era l’est ara és el nord, el que era el nord ara és l’oest i el que era el sud ara és l’est.
Segons Oceania (Samoa)
Hi va haver un diluvi que practicament va anihilar la humanitat.
Només van sobreviure dos essers humans que van embarcar en un barco que va arrivar a l’arxipielag de Samoa
El mar va baixar i després es va elevar de forma tant forta que l’aigua del mar va cobrir el terra. Les aigües, després, es van enretirar i va apareixer la Nova Terra, les illes de Samoa es van aixecar del si de l’antiga terra.
Segons Oceania (illes Fifji)
Després que les illes fosin poblades pel primer home i la primera dona, va tenir lloc una gran pluja a causa de la qual van quedar finalment submergides.
Però abans que els llocs més alts de les illes quedesin sota l’aigua van arrivar dues canoes grans del tipus doble. En una d’elles anava Rokova (Finn/ Lamec), deu dels fusters, i a l’altra Rokola (Deucalió) el cap dels seus treballadors, qui va escollir algunes persones i les va portar a bord fins que les aigues van baixar i van poder tornar a les illes. 8 van ser les persones així salvades
Van desembarcar en Mbenga, on el mes gran dels seus deus (Theos) va fer la seva aparició.
Segons Oceania (Taití)
Roo (Cora) i Tahoroa (Deucalió) van sortir a pescar.
Van enganxar en les seves reds al deu Ru-Ahau (Prometheo) qui els hi va dir que el mar anava a cobrir la Terra i que tothom moriria.
Va dir que anesin a l’illot Tao-Marama que seria segur per a ells.
Nomes Roo (Cora), Tahoroa i les seves families van escapar del diluvi.
Segons Oceania (Hawai: la genealogia de Kumuhonua))
Kane (Urá), el deu creador, enfadat amb els essers humans, va enviar un diluvi
L’unic supervivent va ser Nu’U (Deucalió/ Noé)
El mon va ser destruit per un diluvi i després va ser tornat a crear per el deu Tangaloa (Prometheo)
Dotze generacions des del principi de la raça, durant la Era del Naufragi, es coneix el nom de Nu’U (Deucalió/ Noé) anomenat també Nana Nu’u, anomanat també «un gran Kahuna» o Kahinali a causa del diluvi i després del diluvi anomenat Ku-Kapuna
A la seva dona Lili-Noe Cora) se l’anomena: Ku-Kekoa
Els seus tres fills porten els noms dels vents que porten pluja.
En el temps de Nu’u hi va haver un diluvi anomenat Kai-A-Ka-Hina-Lil’I (traduit per «mar causat per Haina-Li’l (Isis)» o com «mar que va fer que els Caps caiguesin»)
Nu’u es va construir un gran barco amb una casa sobre. Ell se salva del diluvi
Quan desapareixen les aigües Kane (Urá), Ku (Erebo) i Lono (Tifó) entran a la barca i el fan sortir.
Llavors es troba al cim del Mauna Kea a Hawai, on hi ha una cova que porta el nomde la seva esposa Lili-Noe.
Es posa a adorar a la lluna amb ofrenes de fulles, porc i coco, pensant que es tracta del deu que l’ha salvat (Hermes, amb el simbol de la lluna).
Kane baixa (diuen que a traves de l’arc de Sant Martí), explica el seu error i accepta les ofrenes.
Segons Oceania (Maories de Nova Zelanda)
Cada cert temps el mon es posa «boca avall» i es inundat i destruit per l’aigua.
Tangaroa/ Roua-Hatu (Prometheo) va decidir exterminar al genere humá fent pujar les aigües fins a cobrir les muntanyes més altes
De l’inundació només es va salvar un pescador que havia invocat a Roua-Hatu
Segons els perses
A la muntanya de L’Ararat l’anomenaven Kok-I-Nouh, la muntanya de Noé (Deucalió)
Segons els peruans (pre-inques)
Un dia un pastor va veure com tots els seus animals miraven espantats en direcció al Sol.
Mirant ell també va veure un grup d’estrelles que semblaven rodejar el Sol, fins i tot durant el dia. Les llames li van dir al pastor que aquelles estrelles que havien aparegut eren
Les llames li van dir al pastor que aquelles estrelles que havien aparegut eren signe que el món anava a ser destruit per un gran diluvi.
El pastor va agafar la seva familia i animals i els va portar al cim d’una muntanya.
Just quan arribaven al cim les aigües del mar van creixer en una poderosa onada que va inundar la terra.
Van passar molts dies abans que les aigües comencesin a baixar i, mentre, el Sol estava ocult rera una gran obscuritat.
Segons els romans (Diodor)
Neptú (Posidó) va voler castigar als Telchines.
Aquests, preveient la inundació, es van dispersar però els que van romandre en a l’illa que habitaven, van morir per les aigües que van cobrir totes les planures.
No obstant, els fills de Jupiter van salvar-se a les muntanyes.
Segons els romans (Apol.lodor)
Habent decidit Jupiter (Theos) destruir la raça de bronze, Deucalió, per ordre del seu pare Prometheo, va construir una nau i es va embarcar amb la seva dona Pirra.
Després de 9 dies i 9 nits, va embarrancar en el cim del mont Par-Nas
Segons els romans (Diodor Siculo)
Diodor es va referir a una «torxa celestial», quan terratremols i inundacions, van destruir les ciutats del Pelopones.
Segons els romans
Samotracia era célebre en l’antiguitat per un diluvi que va submergir el pais i va arrivar fins el cim més alt de les muntanyes.
Això va succeir abans del temps dels argonautes.
Segons els romans Publi Ovidi Nason 43 aC-17 dC)
….Però Jupiter (Theos), airat no queda satisfet amb que l’aigua s’esfondri des del cel i solicita l’ajut de Neptú (Posidó). Aquest crida als deus fluvials i els hi mana destruir la terra i ells, obeint-lo, vesan cap el mar les seves aigues precipitades
Neptu mateix, va colpejar la terra amb el trident i va obrir groses vies d’aigua.
…els homes son arrosegats per les ones, i els que no s’ofeguen pateixen la manca d’aliment.
Segons els siberians/ Asia Central
Nama (Deucalió), deu dels inferns i mitjancer entre el Deu Suprem i la humanitat, va construir un arca per a ell, els seus parents i animals per salvar-se del Gran Diluvi.
Segons els sumeris
Nota:
En la Biblioteca de Nipur (150 kms de Bagdad), constituida per 60.000 tauletes de fang, hi ha una tauleta on apareix la descripció més antiga del diluvi (Segle XVIII aC), més antiga, fins i tot ue l’Epopeia de Gilgamesh. L’heroi allí és anomenat Ziusudra (Deucalió)
Poema sumeri de Ziusudra:
Comença amb la creació dels homes (se’ls hi dona el nom de «caps negres»)
Es parla també de l’origen diví de la dignitat reial
«Així, quan del cel van baixar el ceptre reial, l’augusta corona i el tron sobirá, Enki (Prometheo) va fer que es construis l’enrajolat de les ciutats, després d’haver-li donat nom a cadascuna
Ell les asigná com capitals succesives, Eridu, la primera, se la va dedicar a ell mateix
Badtibira, la segona, a la hierodula Innana (Isis), Larak, la tercera a Pabilsag (Posidó) la quarta, Sippar, a Utu (Heli) i la cinquena, Shurrupack, la va dedicar a Sud (nix)»
Enki reconstrueix ciutats i per tot arreu es tornen a multiplicar els essers vius.
Els humans han de construir llocs de residencia per ells mateixos i temples per els deus.
A causa del gran creixement demografic dels humans, els deus provoquen, primer, una epidemia, després una gran sequera, però no se soluciona el problema, els homes continuen multiplicant-se.
Finalment decideixen provocar un gran diluvi.
Diu Enki (Prometheo): Soc jo el que ha de produir aquest diluvi del que parleu? No és pas aquesta una tasca d’Enlil (Theos)? Que sigui ell qui prengui les decisions, que doni les ordres i llavors Sul-lat (Hades) i Hanis (Posidó) parteixin a encapçalar el fatal seguici.
Que Nergal (Hades) arrenqui els suports de les comportes celestes, que Ninurta (Posidó) vagi a desbordar les preses d’aquí dalt…
Després es presenta Ziusudra (Deucalió) com un home piatós, en la seva residencia amurallada.
Llavors escolta la veu d’un deu (Enki) advertint-lo del perill que amenaça la humanitat.
Segons les instruccions d’Enki (Prometheo) a Ziusudra el sostre de l’arqueta havia de ser com el del cub que Enki tenia sota el mar. «Fes el sostre com jo vaig fer el sostre del meu abisme subterrani acuatic (Apsu)
El cinque dia vaig traçar el planol. El terra estava sobre l’Iku. Els seus costats tenien 10 gar d’altura.
Cada borde del seu quadrat media 10 Gar.
Nota:
Segons un traductor del text, 10 gar aproximadament 1/2 hectarea o 50 x 50 metres)
Els vaig dividir en set i el plano del terra el vaig dividir en nou parts.
Nota:
La nau d’Utanapistim (el Deucalió babilonic) amb la que es va salvar era de 600 colzes (300 mts)
Xisurthros va construir una nau de 5 estadis de longitud
Abans del diluvi Enki diu que practiquin culte a Namtar/ Ninurta perque suspengui la seva acció maléfica del diluvi.
Tot i així, Nergal arrenca els puntals de les comportes del Cel i Ninurta deixa que es desbordin els embasaments celestes. Amb les seves garres Anzu (Erebo) esgarrapa el cel i el diluvi apareix…
«Fica dins l’arca a la teva dona, a la teva familia, a la teva parentela, als teus artesans»
Durant el diluvi, Enki fa que intervinguin a favor dels humans Lahmu (Crio) i Lahamu (Dione)
Durant set dies i set nits la pluja va caure sobre els llocs sants i va inun dar el pais.
El vent malvat va fer naufragar l’arca en la gran extensió d’aigua. Despres va sortir el deu Sol (Utu/(Heli) portant la llum al cel i a la terra.
Segons els vietnamites
Els seus mites parlen d’un diluvi del que només haurien sobreviscut dos germans, un home i una dona que anaven acompanyats d’una parella de cada especie animal.
El germá i la seva germana es van salvar del diluvi ocultant-se en una gran arqueta de fusta.
Segons els xinesos budistes (Yihkings)
Del Diluvi només haurien sobreviscut dos germans, un home i una dona que anaven acompanyats d’una parella de cada especie animal.
Nota:
Pels xinesos budistes yihkings hi ha dos Fuhhi. El primer és l’Urá o Adam xinés, i el segon, considerat com el segon pare de la humanitat va ser Yu (Deucalió o Noé xinés).
Fuhhi 2º/ Yu (Deucalió) va escapar de les aigues d’una gran inundació en una caixa acompanyat per la seva esposa, els seus tres fills i tres filles, convertint-se en el fundador de tota la civilització xinesa.
La deessa Kwan-yin (Gea), deessa de la pietat, va mirar des del cel cap a baix al pobre Fuhi 2º en la seva arca en mig de les furioses onades del diluvi, amb els dofins nadan al seu voltant, com la seva última assegurança i el colom famella, amb una branca d’olivera en el bec volant cap l’arca.
Segons els xinesos
El diluvi es va produir durant el regnat de Kung-Kung (Tifó) les aigues van ocupar 7/10 parts de la Terra, mentre la resta, les 3/10 parts, estaven seques.
Nota:
El fet de trobar diversos governants en el mateix moment del diluvi és a causa de governar en les diverses parts del món.
Segons els xinesos
Les eres o periodes s’anomenen Kis
Hi ha hagut Deu Kis o Eres desde l’inici del temps fins a Confuci.
Al terme de cada Kis, en una violenta convulsió de la natura, el mar es arrastrat fora del seu llit, les muntanyes arrancades del terre, els rius han alterat el seu curs i els essers humans, i tot, queda destruit i les antigues petjades esborrades
Segons els xinesos budistes
Fins ara hi ha hagut set Sols, Eres o periòdes
Cada un dels Sols arriva a la seva fi a través de l’aigua, foc o vent
Al terme del seté sol, l’actual «cicle del mon», se suposa que la Terra esclatará en flames.
Segons els xinesos (Biblioteca Imperial. Texts antics traduits per jesuites)
Quan els homes es van rebel.lar contra els deus suprems i el sistema de l’univers va caure en el caos…Els planetes van modificar el seu curs, el Cel va baixar cap el nord.
El Sol, la Lluna i les estrelles van alterar les seves trajectories. La Terra es va fer troços i les aigües que estaven en el seu si (Tehom) es van aixecar amb violencia i van inundar el mon.
LA MUNTANYA DEL DILUVI (on queda aturada la barca)
| América | |
| Asteques | Muntanya Colhua-Can |
| Tribus Oregon | Mont Jefferson |
| Maidú | Mont Canoe Mountain |
| Asia | |
| Versió Arab | Mont Jebel-Djudi. |
| Versió Armenia | Ararat/ Mont Massis |
| Versió Asiria | Mont Nimus/ Nisir |
| Versió Caldea | Aigües arriven fins el cim del mont situat en la regió Nizir/ Nisir Cordienos/ Gordyan a Armenia (Segons Berosi) |
| Versió Biblica | Mont Ararat |
| Versió Hebrea | Mont Ararat
L’arca de Noé es va parar a Luba/ Lubar, un dels pics bessons de l’Ararat (Armenia) Mont Judi, un dels cims del massis de l’Ararat), prop del llac Van (regio Kurda). segons Flavi Josepho |
| Versió Hindu | Mont Himalaya (segons Videvdat)
Muntanya del Nord, més enllá de l’Himalaya Shatapatha Bramana) |
| Versió Persa | Muntanya Ararat (l’anomenaven Kok-I-Nouh, la muntanya de Noé)
Aghri Dagh pels habitants de l’Asia Central. |
| Versió Sumer | Mont Nisir/ Nizir |
| Europa | |
| Versió Grecs | Mont Licoris (Luciá de Samosata)
Mont Parnás Mont Etna Mont Atos Mont Otris Mont Tomaros Muntanya sobre el bosc sagrat de Dodona |
| Oceania | |
| Versió ill. Fidji | Mbenga |
| Versió Taití | illot Tao-Marama |
| Versió Hawai | Muntanya Mauna Kea |
DESPRÉS DEL DILUVI
Segons els armenis (Marco Polo)
Els armenis afirmaven que l’arca estava encara enterrada, sota d’uns 50 metres de neu en un immens glaciar (de l’Ararat)
Segons els armenis
L’Ararat era la Muntanya Sagrada d’Armenia. «La mare del mon»
Els que van sobreviure al diluvi de Noé van baixar de la Muntanya Ararat a la vall i allí van instal.lar-se.
Hayk, el tatarabisnet de Noé, que va neixer després del diluvi, va fundar Armenia (encara avui anomenada Hai-astan)
Hayk, descendent de Noé, va ser el primer rei d’Urartu, va anomenar Aram el seu succesor (d’on deriva Armenis).
Nota:
Aram és citat com un dels fills de Sem segons la Biblia.
Segons el profeta Amós (9,7), Kir va ser la patria dels arameos
Tauletes cuneiformes del 2000 ac, parlen d’una ciutat anomenada Aramu que situen en el Tigris i parlen de la gent «Aram»
Els arameus, partint de Damasc, van anar baixant cap el mar cap el 720 aC.
Llavors l’arameu es va convertir en llengua diplomatica entre els asiris i els.jueus (Jesus i els seus deixebles parlaven arameu)
Nota:
El 2 de Juliol de 1840 l’Ararat va entrar en erupció. Es converti en volcá el dia 8 d’agost de 1883, amb una altra forta erupció. Mentre cientifics turcs estaven fent treballs en el cim després de l’erupció, van trobar unes restes enormes de de fusta antiga que sobresortien del glaciar.
Segons els armenis (Vivent Beauvais. 1256 dC. Enciclopedista medieval)
Al peu de l’Ararat hi ha Laudume, la primera ciutat que va construir Noé (Deucalió), després del diluvi.
Els Kurds són els residents locals dels pobles que rodejen l’Ararat (Monte Massis dels armenis o Aghri Dagh pels habitants de l’Asia Central)
Segons aquest autor la data el diluvi va ser el 15 de Maig. Sii-Sith-Rus (Deucalió) salpa de seguida en direcció cap Armenia
Nota:
Fonts situen l’arca en el mont Nisir o Nimus, probablement el pic avui conegut com Piromar Gudrun de 3000 mts, situat a 900 kms de Kerkuk
Segons la biblia (Epistola I de Sant Pere 3.20)
A l’arca pocs, això és vuit persones, és van salvar de l’aigua
Segons els babilonics (Epopeia de Gilgamesh)
Ishtar (Isis) es va enfadar molt amb els deus per intentar destruir la humanitat amb un diluvi.
Va sentenciar: Però quins deus són aquests! Per les joies de lapislazuli que estan en el meu coll que jo no ho oblidaré! Aquests dies (del diluvi) han quedat grabats en la meva memoria i no els oblidaré!
Però Bel (Theos) no tindrá el permis per apropar-se, ja que, sense demanar consell va enviar el diluvi i va llençar la destrucció sobre el meu poble!
Segons els babilonics (Segle XVII aC)
Els deus es van repartir el poder:
Ereshkigal (Cora) se li va donar els regnes d’ultratomba
Anu (Urá) el Cel
Ea (Prometheo) les aigues (Apsu)
Enlil (Theos) la terra.
Però els homes molestaven Enlil amb soroll La població s’havia expandit molt) i, va decidir destruir-los amb un diluvi. Nomes es va salvar Atra-Khasis (el gran savi)
Segons els celtes (llegenda popular gallega)
Una bisneta de Noé (Deucalió), anomenada Noela, va fundar l’actual Barquiña.
Noela va casar amb el seu germá Galo Gafeto
Noé va portar la vinya, la va cultivar i va fermentar el vi per primera cop.
El propi Noé va plantar les vinyes d’aquella zona. L’ escriptor romá Plini l’anomenava Oppidum
Nota:
Noega i Tolomeu l’anomena Novium
L’escut de Noya (a la costa i a 40 kms de Compostela) és un arca flotant en el mar. Segons un funcionari de l’Ajuntament de Noya, al segle XIX deia que Galo Gafeto va ser rei de Finisterre alts Alps i de mar a mar. El seu segon avi era Noé. La seva filla amb Noela era Nobim.
Segons els caldeus (Sincelo)
Els supervivents de l’arca que es van dirigir després a Babilonia portaven uns escrits sobre la historia del principi del món, que Xisuthro (Deucalió) havia enterrata la ciutat de Sippar. Aquests llibres eren els de Thot (Erebo).
Nota:
Sippar se suposa situada a la riba de l’Araxes a Georgia, on hi ha el monestir de Sephar, el nom del qual significa «llibre»). Georgia va ser al principi «El pais de Cush o Etiòpia Occidental». Avui al Caucas encara se l’anomena Kus-Dagh, la muntanya de Cush
Segons els caldeus (Berosi)
L’arca de Xisuthro (Deucalió) va quedar varada en el mont Cordienos/ Gordyan, muntanya d’Armenia (entre el llac Van i el Kurdistan)
Nota:
A l’epoca de Berosi encara es podien veure les restes de l’arca
Curiosament el llac Van és salat, tot i esta situat a 1692 mts sobre el nivell del mmar.
Ishtar (Isis) elogia Utnapistim (Deucalió) i critica durament Enlil (Theos) per haver causat el duiluvi,
Enlil crida airat que cap humá hauria d’haver sobreviscut i que per contra, «aquests encara viuen»
Després del diluvi Ziusudra (Deucalió) es postra davant Utu (Heli) i li ofereix alguns sacrificis rituals.
Després ho fa davant Anu (Urá) i Enlil (Theos) que li agafan afecte.
Finalment Enlil entra a l’arca.
Llavors Ziusudra, el rei, es va postrar davant Anu i Enlil els quals van tenir especial cura de Ziusudra.
Li van concedir una vida eterna, com la d’un deu.
Llavors a Ziusudra, el rei savi, el van instal.lar en el pais de Dilmun (planeta Arc), ais de pas del genere humá per la gran quantitat de vegetació i llavors, allí on el sol s’aixeca» (est).
Després Ziusudra/ Xisuthros desenterra certs llibres sagrats que previament havia enterrat a Sippar, la ciutat d’Utu (Heli)
Finalitza la seva conversa sobre el diluvi amb Gilgamesh dient:
I així em vaig reunir amb els deus que em van fer viure amb ells lluny, en el naixement dels rius, on es trobava l’illa dels benahurats.
Segons els espanyols (Antigua lengua de las Españas)
Noega (Galicia) és una vil.la portuaria fundada per Noé (Deucalió), després del diluvi
Segons els espanyols (Historia o descripcion de la Imperial ciudad de Toledo. P. Alcocer 1554)
Despres del diluvi de Noé (Deucalió) el primer que va venir i va ser el primer poblador de Navia (Asturias) va ser Tubal (Brotheas), cinqué fill de Jafet (el 3º fill de Noé)
Diuen que va arrivar 143 anys despres del diluvi que va passar 2166 anys avans de Crist.
Arrivant a Espanya es va asentar primer a Catalunya, segons es creu no lluny de l’Ebre, on diuen va regnar 155 anys.
Segons els egipcis (Manetó)
Un perióde caótic de 350 anys havia precedit el regnat de Misraim/Menes (el diluvi i anys posteriors)
Nota:
Misraim/ Menes, considerat com un descendent directe de Noé (Deucalió)
Els egiptólegs situen al rei Menes en el 2920-2770 aC. Primer faraó com.a consequencia de la confusió de llengues i la dispersió dels pobles en 70 noves nacions.
Un dels antics noms d’Egipte va ser Misraim.
El rei Misraim/ Menes és el rei Aha que és anterior a la primera dinastia
L’Argo de Jason va ser l’arca que va transportar Isis i Osiris durant el diluvi
Segons els grecs (Hecaeto de Mileto)
Poc temps després del diluvi, un fill de Deucalió, Oresteo (el gos), va fer despendre un tronc que, novament plantat, va produir un cep carregat de raims.
Oresteo, avi de Eneo (Vulca 2º/ Hefaist 2º/ Brotheas), un gegant que media 7 colzes (3,15 metres).
Segons els hebreus
Després del diluvi, Noè (Deucalió) i els descendents, van anar junts d’un pais a un altre dirigint-se i movent-se lentament cap a l’est (de Mesopotamia cap a la Xina)
Segons els hebreus
El setè dia del setè mes l’arca es va asentar sobre la muntanya de l’Ararat.
El primer dia del desé mes van apareixer els cims de les altes muntanyes. 40 dies mes i Noè va obrir la claraboia i va deixar deixar anar un corv
La tradició diu que l’arca de Noé es va parar a Luba/ Lubar, un dels pics bessons de l’Ararat, lloc que va estar en mans hurrites fins 1700 aC, al voltant del llac Van, en la moderna Armenia.
L’àngel Uriel (Zeus) es va convertir en el misatger de salvació que va visitar Noe (Zeus va enviar a
Hermes a visitar als sobrevivents del diluvi)
Segons els hebreus (Flavi Josefo)
Restes de l’arca estaven en el mont Judi (Ararat), prop del llac Van (regió Kurda)
Ararat és Uruatri/ Uratri en una inscripció de Salmansar I d’Asiria. Els hebreus l’anomenen Terra d’Ararat
Noè va portar un cep d’Eden, que va plantar després del diluvi en el mont Luba/ Lubar (un dels cims del masis de l’Ararat)
Els primers fills de Noé (va tenir abans del dkiluvi) van ser: Sem (Tros), Cam (Alcis) i Jafet (Hellen).
Jafet: Va poblar Europa, Hispania i la part septentrional d’Asia.
Va ser el primer que va navegar per mar després del diluvi
Cam: El tercer fill, va poblar Bactria, Judea, Arabia, Egipte, Etiopia i sota Guinea
Canan, fill de Cam, va castrar Noè després que aquest s’emborratxés completament.
Cam se’n va riure de la castració i llavors Noè va dir: «Els fills de Canan naixeran negres i lletjos, amb els llavis inflats, el cabell recargolat i els ulls vermells». Va ser l’origen de la raça negra actual. Kemi (Hebreus, que vol dir «Negre» era el pare de Put/ Punt, origen dels negres de la costa de Somalia
Nota:
Canan és Chnas pels fenicis i Agenor o Canas pels grecs.
Segons els japonesos
Les illes del Pacific es van formar després que les aigues d’un gran diuluvi retrocedisin.
Segons els romans (Diodor)
El fil de les tradicions anteriors (antigues) s’hauria trencat amb el diluvi de Deucalió
Segons els romans (Estrabon)
Apamea, a Siria, rodejada de l’Orontes, va ser una ciutat antiquísima amb jardins reials anomenats «Paradis». L’altre nom de la ciutat Cibotus («Arca»), el va rebre perque allí es va detenir l’arca quan van baixar les aigües del diluvi.
Segons els tibetans
Fa uns 3000 a 4000 anys, existia en el desert del Gobi (Xina) una important civilltzació.
Després d’una gran catastrofe, el Gobi va quedart convertit en un desert i els supervivents van migrar cap el nord d’Europa uns, i al Caucas uns altres. Entreells el deu Thor (Zeus)
Després del cataclisme, els fills de les inteligencies exteriors es van instalar en un sistema de cavernes sota l’Himalaya, uns cap a la dreta amb el seu centre Agarti (centre del bé) i Shamballah (ciutat de la violencia i el poder)
Nota:
Pels xinesos Tien-Shan/ Tai-Shan/ Tan San (en rus) són les muntanyes que rodejen el Makan i el Gobi (al Noroest de la Xina, tocant Mongolia)
El pic Pobedy (7439 mts) dona aigua al llac i riu Issik-Kul
A aquesta muntanya sagrada va anar l’emperador Huang-i/ August de Jade
Nota:
Aquests mites del Tibet van ser molt estudiat pels nazis (Grup Thule).
La regió de Turan anava des del desert de Gobi fins el nord de Siberia (gran imperi eurásic)
Les estepes del sud de Rusia, des del Mar Negre fins els Urals (Riteos pels grecs), era anomenada pels antics pobladors aris com: Gran Suecia i Llar dels deus.
L’arrel de Rusia, és a dir Rus pels indoaris, significava Roig/ Pelroig
Els hebreus senyalaven la Escitia o el sud de Rusia com Edom (que significa roig)
Les regions interiors de Rusia havien estat relacionades amb l’Edat d’Or
Segons els ugrofinesos (Chuvashi)
Els Chuvashi són un poble tartar-finés d’uns 1,5 milions que viu a Rusia en el Volga mig.
S’ha comprovat que els chuvashi utilitzen actualment unes 120 paraules incas compostes.
S’ha de recordar que a Rusia hi havia la mitica INTI.
Alguns exemples són pels chuvashi:
Kon (senyor d’alt linatge), Tiksi (Resplandent), illa (raig), Wiracocha (bon esperit del Cosmos)
Chuvash: Deu que ve de la llum
S’afirmava que els inques havien sortit del llac del Titicaca i de Tihuanaco i que partint del Collau, el grup de vuit germans i germanes «YNGAS» originals havien arrivat a Cuzco i fundat la ciutat
En la Cronica Ura Linda s’explica que el navegant frisio de nom INCA, s’en va anar a terres llunyanes i no va tornar
CREACIÓ DE LA RAÇA DE FERRO (LA ACTUAL)
Segons America Central-Maquiritares (Venezuela)
Hi va haver un diluvi universal.
El Gran deu va salvar una parella d’indis als que va ordenar després repoblar el món
Ama-Livaca (Urá) va dir a Tama-Naca (Noé) i a la seva esposa que havia de llençar per sobre de les espatlles (com Deucalió grec) llavors de palmera que, en tocar a terra sortirien homes i dones
Dels gestos de l’home sortirien homes i dels de la dona sortirien dones
Nota:
La palmera és el simbol de Rea i d’Isis (en els mites grecs Deucalió llença ossos de la seva mare (Rea) i va ser Cora (Temis) qui li va dir que ho fes
Segons America del Nord (Algonquins/ Canadá septentrional)
Resum:
Després del diluvi, la «Gran llebre» va restablir el mon amb l’ajut d’un corv, una llúdriga i una rata almesclera
Nota:
Les equivalencies amb els grecs són:
Gran Llebre: Prometheo
Corv: Isis
Llúdriga: Heli
Rata almesclera: Cora
El Gran Micha-Bo (Deucalió) estava caçant amb la seva manada de llops, però els llops van entraren el llac i van desapareixer. Quan va entrar per treure’ls es va inundar tot el mon (diluvi).
Nota:
Els llops són la raça de Bronze, raça a la que pertenyia Deucalió.
Llavors Michavo va enviar un corv per trobar terra ferma i construir un mon nou. Però el corv va tornar sense exit.
Després va enviar una llúdriga tampoc sense resultat.
Per ultim va enviar una rata almizclera que va tornar amb suficienta terra per recomençar un mon nou. Llavors Micha-Bo/ Micha-Vo/ Micha-Pou va casar-se amb la rata almizclera (Cora) i es van convertir en els pares de la raça humana
Al no congeniar els animals entre si, el deu Micha-Pou els havia destruit a tots (raça de bronze).
De la seva putrefacció, van neixer uns essers precursors de l’especie humana.
Nota:
Encara que parlen d’animals, es refereixen a les races humanes anteriors al diluvi.
Un d’aquests essers, separat per casualitat dels altres, va trovar-se amb Michapou, qui li va donar una dona i així va començar a poblar-se el món d’humans.
Segons America del Nord (Huicholes)
Nota:
Els Tepecano, Totonac, Tlapanec, Popoluca, Chol i Cora, tenen tradicions similars als huicholes.
Nakawe, Avia i deessa de la Terra, ensenya a un home com construir una canoa per sobreviure al diluvi.
L’home se salva junt amb una gosa que li regala Nakawé (Tia). La gosa és de fet una dona disfresada de gos Cora). El supervivent i la dona copulen i repoblen la Terra.
Els indis huicholes descendeixen d’aquesta parella.
Segons America del Nord (Iroquesos)
El mar i les aigues havien inundat en una época la Terra de forma que tota vida humana va quedar destruida. Per poblar el mon de nou, els animals van ser transformats en humans.
Segons America del Sud (Maquiritares de Venezuela)
Nota:
Els indis maquiritares viuen als peus de Cerro Duida (2400 mts) en l’estat d’Amazonas prop de l’Orinoco (Venezuela)
Hi va haver un diluvi universal. El Gran deu va salvar una parella d’indis als que després va ordenar repoblar el món.
Ama-Liv-Aaca (Cora) va dir a Taman-Aca (Deucalió) i a la seva esposa que havia de llençar per sobre les espatlles (com mites grecs) llavors de palmera que, en tocar a terra sortirien homes i dones. Dels gestos de l’home sortirien homes i dels de la dona sortirien dones
Nota:
la palmera és el simbol de Rea i d’Isis
Als mites grecs, Deucalió llença ossos de la seva mare (Rea) i va ser Temis (Cora) qui li va dir que ho fes
La Gran Culebra (Rea) de les aigues va trenzar llavors una corona amb les plumes que perdien els ocells multicolors que hi havien sobre l’Arbre de la Vida. Aquesta corona va ser l’Arc devSant Martí per celebrar el final del diluvi i com a senyal que no es tornaria a repetir.
Segons America del Nord (Cherokee)
El gos (Prometheo) s’entera d’un diluvi inminent escoltant Yvwi Gunahita (Theos) i adverteix al seu amo que ha de construir una balsa per salvar-se.
Un home (Deucalió) i el gos sobreviuen al diluvi en una canoa.
Baixa l’home de la canoa i en un paisatge desolat construeix un campament i posa allí les provisions que encara li queden (en aquest relat, els ofegats resusciten i repoblen el món).
Nota:
Com en el cas dels ossos dels mites de Deucalió
Segons els asteques
Creació d’humans despres del Diluvi
Després del diluvi que va destruir el quart Sol, Quetzalcoatl i el seu company Xolotl (Prometeo) van baixar als inferns per rescatar esquelets de les persones que havien mort en el diluvi.
Després d’enganyar a Michlantecutli (Hades), Quetzalcoatl aconsegueix rescatar aquests ossos i els porta aTamoanchan (Planeta Arc).
Nota:
Aquest Quetzalcoatl és el 2º, és a dir Zeus
Allí, igual que el blat de moro, els osos son triturats en una mola fins convertir-los en pols. Sobre aquesta pols els deus van vesar sang i van crear la carn dels homes de l’era actual.
Segons els celtes (Pais de Gales. Les «Triades Galeses»)
Recorden una terrible catastrofe quan Llyn-Llio, o llacs d’onades, van inundar l’illa de Prydain, a Britania, ofegant tota la humanitat excepte Dwyf-An (Deucalió) i Dwif-Ach (Cora) que es van salvar en una nau i van repoblar Britania
Segons els grecs
1ª Versió
Després del diluvi de Deucalió, Zeus va ordenar a Prometeus i Athena (Cora) que produisin una nova raça d’homes del llot (cadavers) deixat per les aigües del diluvi. Llavors, la deessa Temis va renovar la humanitat.
Agdo (Rea) és la pedra que Deucalió i Pirra van utilitzar per repoblar el món després del diluvi,
Va ser Temis qui va dir que llencesin els ossos de la «vostra mare».
Com Deucalió i Pirra tenien mares diferents, ambdues mortes, van decidir que es referia a la Mare Terra (Gea), pedres (ossos) que van recollir del terra.
Nota:
La mare de Cora/ Pirra era Gea i la de Deucalió era Rea.
Laos= poble i Laas =pedra van ser des de llavors, la mateixa paraula
Segons els grecs
2ª Versió
Temis (Cora) va renovar a l’home després del diluvi.
Segons els grecs
3ª Versió
Després del diluvi, Temis (Cora) va aconsellar a Deucalió i Pirra que llensesin per sobre les espatlles els ossos dels quals ambdos descendien. Al principi, confosos, però van comprendre després que havia de referir-se als ossos de Gea.
Deucalió va crear homes i Pirra dones.
Nota:
Pirra era filla d’Epimeteu (Urá) i Pandora (Rea).
En altres versions els ossos són de Rea
Van crear l’anomenada raça de ferro: l’actual, la nostra. És la mes vulnerable i la pitjor de totes les anteriors. Vida efimera, treballs, enfermetats, angoixes. El mal i el bé sempre se’ls barreixen i necesiten treballar. Els homes ja no parlen amb els deus. Ignoren completament la pietat. Raça materialista, traidora, arrogant, descontrolada sexualment i violenta
Homes de veu articulada que Theos destruirà quan neixin amb els polsos blancs
Segons els hindús (Shatapatha Bramana 1,8, 1-6 d’aprox, 800 aC)
Després del diluvi, quan Manu (Deucalió) va baixar de la muntanya, es va convertir en el «Descens de Manu des de la muntanya del nord.
L’inundació s’havia emportat per davant totes les criatures, només va quedar Manu.
Desitjós de deixar descendencia va realitzar un ritus sagrat Paka. Amb mantega clara, llet tallada, suero i cuallada
Ell, desitjós de procrear, despres de meditar i esforçar-se se’n va anar amb la seva filla. La parella es va casar, van tenir fills i van convertir-se en els pares de l’actual raça humana.
Amb ella va engendrar aquesta prole que es va anomenar «la prole (raça) de Manu»
Segons els inques (cronista Beltran Garcia)
Després del diluvi, una nau lluent com el sol es va posar sobre l’illa del Sol del llac Titicaca.
D’ella va baixar una dona, semblant a les dones des dels peus als pits però tenia el cap amb forma cónica, grans orelles i mans palmejades (Cora).
Va portar unes pedres negres molt estranyes.
Un dia, acomplida la seva misió, va agafar el vol amb la seva nau
Nota:
Cora va ser la mare biológica de la Raça de Ferro, la raça actual.
Segons els inques (Fabulas i Mitos de los incas del Pare Molina)
Manco capac (Heli), va ser el primer Inca, els descendents del qual es van anomenar «Fills del Sol»
A través d’ell els indis van coneixer els detalls del diluvi. Diuen que en ell van morirvtotes les races dels humans i totes les coses que havien estat creades, fins l’extremde que les aigües es van aixecar per sobre dels cims de les muntanyes més altes del món.
Cap esser viu va sobreviure excepte un home i una dona que es van ocultar en una arca i, quan les aigües es van calmar, el vent els va transportar a Tiahuanaco, on el creador va començar a crear la gent i les nacions que existeixen en aquesta regió.
Segons els inques
1ª versió
En un periode anomenat Pacha-Chama la humanitat era cruel, bárbara i molt sanguinaria. Robaven i lluitaven ignorant per complert als deus.
En les terres altes del Perú hi havia dos germans pastors que eran intachables.
El seu remat de llames es comportaven d’una manera estranya. No menjaven i contemplaven les estrelles amb tristesa.
Les llames van explicar que arribava un gran diluvi que destruiria totes les criatures.
Els dos germans van decidir posar-se a resguard ficant-se en una cova de la muntanya més alta.
Va arrivar el diluvi. Un dia la pluja va acabar i l’aigua va començar a baixar. Llavors va apareixer Inti Heli), el deu Sol.
Els pastors i les seves families van repoblar el mon.
Segons els inques
2ª Versió
Un pastor va veure com els seus animals miraven espantats cap el Sol. Llavors va veure com un grup d’estrelles que semblaven rodejar el Sol, inclus de dia.
Les llames van informa al pastor que en el plaç de cinc dies el mar pujara i tota la terra será coberta per les aigues.
La llama li diu també al camperol que per salvar-se, agafi provisions per cinc dies i la segueixi fins el cim de la muntanya Villca-Coto. A l’arrivar a dalt, allí s’havien refugiat ja tota clase d’animals i ocells.
El pastor va agafar al seva familia i animals i els va portar al cim de la muntanya
Llavors el mar va començar a pujar i cubrir planures i muntanyes excepte el cim deVillca Coto.
Al cap de cinc dies les aigues es van retirar tornant el mar al seu lloc.
Es van ofegar tots els essers humans excepte un, del qual provenen tots els pobles de la Terra.
Van passar molts dies abans que les aigues comencesin a baixar. I, mentre aixó succeia el Sol estava ocult, hi havia una gran obscuritat
Segons els sumeris
Quan el diluvi ho va arrasar tot, la permanencia dels humans va continuar estant assegurada i també preservada la seva descendencia.
Els caps negres podien resorgir d’entre l’argila. Però, quan An (Ura) i Enlil (Theos) van fer tornar a existir novament als humans, van instituir el govern.
Però, la reialesa no van fer baixar encara sobre la Terra. En aquells temps els homes vivien 100 anys i quan arribava la vellesa encara els hi quedaven una altres 100 anys de vida.
LA RECONSTRUCCIÓ DESPRÉS DEL DILUVI
Segons els celtes (Irlandesos)
Nota:
El diluvi es va produir en el 3.102 aC, segons la cronologia mitológica.
Els Fomoires (elatha o lapitas) considerats primers habitants d’Irlanda. Eren gegants venerats com deus i el seu cap era Balor (Orió). La primitiva població humana d’Irlanda eren els Fir-Galiain o Gals
1.-Primera invasió d’Irlanda
Cessair/ Cessara, filla de Bith, fill de Noé, va invadir Irlanda, 40 dies abans del diluvi (posiblement per escapar de la catastrofe). Tot i aixi, desapareixen tots els seus companys excepte Fintan Mac Bochra, que encara va viure uns 500 anys.
Nota:
Bith equival a Hellen (el Jafet biblic) i l’única filla de Hellen era Beoto/ Orseis/ Orseide, que va ser considerada origen dels celtes i que també representava Beocia, provincia de Grecia.
2.-Segona invasió d’Irlanda
La segona invasió d’Irlanda es va produir cap el 2800 aC, uns 300 anys despres del diluvi a carrec de Partholon, tambe fill de Jafet (Hellen), que es va dedicar a civilitzar el territiori, pero amb continues batalles contra els fomoires (els fills de Alcis/ Cam, un altre dels fills de Noé) instal.lats a Irlanda.
Partalon va morir de pesta i només va quedar un supervivent, Tuan Mac Sdaim.
Nota:
Segons tradicions, va ser cap el 2640 aC quan el princep Partholon de Grecia, amb 24 parelles, va desembarcar a Irlanda.
3.-Tercera invasió d’Irlanda
La tercera invasió d’Irlanda es produeix cap el 1770 aC, 30 anys despres, a carrec de Nemhed (Brotheas), pero han de lluitar, també, contra els fomoires
4.-Quarta invasió d’Irlanda
La quarta invasió la produeixen els descendents de Nemhed i procedents d’Escitia anomenats Fir Bholg.
Novament s’han d’enfrontar amb els fomoires. Dominen el pais durant 37 anys. L’últim monarca va ser Eochaid Mac Eire, prototip de bon governant.
5.-Cinquena invasio d’Irlanda
La dels Tuatha De Dannan, descendents dels deus autoexiliats a les illes septentrionals del món de l’oest d’Irlanda (Tribus de la deessa Danna/ Rea)
La seva arrivada cap el 1730 aC, provoca la primera batalla anomenada de Magh Tuired contra els Fir Bolg.
En aquesta batalla, el fir bolg Sreng, li talla el brac dret a Nuada (Theos)
Bres (Alcis/ Cam) substitueix Nuada, reprimeix al poble i fins i tot sotmet i humilla Daghda (Zeus). En la Segona Batalla de Magh Tuired, Lugh Chromain (Finn) aconsegueix la victoria, empeny als fomoires al mar i perdona la vida a Bres, qui renuncia al tron de Tara, que ocupará el pel-roig Lugh Chromain.
Els Tuatha seran vençuts en el 2230 aC pels gaelics (Veure més endavant la sisena invasió d’Irlanda en el capitol Confusió de Llengues del 2675 aC)
Nota:
En les Llegendes bretones del rei Artur (Urá), els fills d’Anna són els deus Anaon, equivalents als Tuata De Dannan i són les ànimes dels difunts (van morir després en el Ragnarok).
Segons els celtes irlandesos, els druides serien els hereus dels Thuata de Danan.
Segons els egipcis
Abans de Menes, van governar els reis: «Escorpí», Ka, Keser, Namer i Sma.
Després i durant 350 anys no hi va haver governant en tot Egipte.
Va ser una época caótica en la qual 10 governants humans van continuar el regnat a This (entre el 3450 i el 3100 aC).
Nota:
Els historiadors fan de Menes/ Misraim/ Narmer/ Min/ Mineo/ Minos/ Naraco/ Mestraim/ Zeken, (2.920-2.770 aC) el primer faraó de la Primera Dinastía (dinastia zero)
Els exagetes (cronografs) situen el primer regnat de Menes el 3050 aC.
Va ser després de Men/ Menes/ Misraim, que es va establir la primera dinastia humana a Egipte, després del diluvi.
Segons els xinesos
Shu/ Shun (Tifó) va abdicar a favor de Yu (Deucalió)
Durant el regnat de Shun, el problema continuava sent la inundació, ja que Kun (Prometheo) no havia aconseguit controlar-la i a més va represar l’aigua, amb lo que es va perturbar l’ordre dels cinc elements
El senyor del cel es va enfadar i Kun va ser fet presoner i condemnat a estar en presó fins a la mort. El fill de Kun anomenat Yu (Deucalió) va ser nomenat per asumir aquesta tasca.
Shun va ordenar a Yu controlar les aigües d’una gran inundació
El pare de Yu, Kun, l’havia enviat als cels per dominar una gran inundació
El cel li va concedir el «Gran Pla de 9 punts» totalment contrari del de Kun
Yu va cavar la terra i va conduir l’aigua fins el mar. Va expulsar als animals i els humans van tornar a la terra ben ordenada
Va treure el riu groc del seu curs natural per irrigar territoris limitrofs.
Pel sud va visitar la muntanya dels nou resplandors
Al sud va visitar els arbres de laca i els surtidors bullint, els homes alats, la terra dels immortals i la terra dels homes nusos.
Quan va visitar la terra dels homes nusos, ell també es va despullar. Després va viatjar fins els limits de la Terra.
Per l’est va arrivar fins l’arbre on els deu deus Sols es banyen i es posen, que és ellloc des d’on volen.
Va viatjar a l’oest on viuen els homes que beuen la rosada i viuen en l’aire i la muntanyan d’or pastat.
Al nord va visitar els paisos barbars, les aigües acumulades (Pol Nord), la muntanya sagrada del nord i la muntanya de les pedres apilades.
Nota:
El Helga-Fel és el l volca islandés que significa: «El turó/ muntanya sagrada del nord.»
Está en la costa occidental d’Islandia en la peninsula de Snaefelness (Julius Verne el va fer famós en el seu llibre «Viatge al centre de la Terra). És un assentament pagá dels primers temps de la colonització d’Islandia
Nota:
El Denali nom donat pels indis Na-dene a la muntanya d’Alaska central .Mc Kinley (6194 mts)
Aquesta regió va ser una de les entrades a America de migracions procedents d’Asia.
Podria ser, també, la Muntanya del Nord dels mites de Yu, el Noé xines.
Segons els xinesos
Després dels diluvi, Yu (Deucalió) junt al seu ministre d’agrigultura How-Si/ How-Yi (Heracles), va ensenyar a la multitud (que havia sobreviscut) a procurar-se carn per menjar (pescant, caçant etc..)
Va obrir pasos per les aigües en les nou provincies i les va conduir al mar, mentre el seu ministre How-Yi sembrava cereals.
Durant 10 anys, Yu no va tornar a casa seva.
Una enfermetat li va espatllar la meitat del cos, per això portava una cama arrosegant. Aquesta forma de caminar es deia «el pas de Yu»
Nota:
Segons altres fonts un lleó va mosegar-li la cama.
Segons els xinesos
Yu va «baixar de lo alt» en un drac alat després de les inundacions per reconstruir la civilització.
Va reunir una gran assemblea en una muntanya
Ta-Yu (Deucalió) va ser el domador del Diluvi Universal i un dels herois salvadors de la Xina. Se`l va considerar fundador de la dinastia Xia/ Hsia, una de les més antigues dinasties hereditaries de Xina.
DEUCALIÓ REP L’IMMORTALITAT
Segons els asiris
Utnapistim (Deucalió) rep l’immortalitat i arriva a la desembocadura dels dos grans rius, on es trova l’illa dels benaurats (planeta Arc)
Segons els asiris
En l’Epopeia de Gilgamesh Asiria, el pare d’Utanapistim (Deucalió) és Ubar-Tutu (Prometheo), i qui va tancar l’escotilla de l’arca va ser Puzur-Amurru (Hellen/ Jafet), el pilot.
Enlil (Theos), després d’enfurismar-se amb Uta-Napishti per haver-se salvat, agrait, l’envia lluny, a la desembocadura dels rius
Abans del diluvi Utanapistim era un home, però, a partir del diluvi sera igual que els deus.
Segons els caldeus (Berosi)
Ishtar (Isis) elogia Utnapistim (Deucalió) i critica durament Enlil (Theos) per haver causat el duiluvi, Enlil crida airat que cap home hauria d’haver sobreviscut i que per contra, «aquests viuen encara»
Després del diluvi Ziusudra (Deucalió) es postra davant Utu (Heli) i li ofereix alguns sacrificis rituals.
Després ho fa davant Anu (Urá) i Enlil (Theos) que li agafan afecte.
Finalment Enlil entra a l’arca.
Llavors Ziusudra, el rei, es va postrar davant Anu i Enlil els quals van tenir especial cura de Ziusudra.
Li van concedir una vida eterna, com la d’un deu.
Llavors a Ziusudra, el rei savi, el van instal.lar en el pais de Dilmun (planeta Arc), pais de pas del genere humá per la gran quantitat de vegetació i llavors, allí on el sol s’aixeca» (est).
Després Ziusudra/ Xisuthros desenterra certs llibres sagrats que previament havia enterrat a Sippar, la ciutat d’Utu (Heli)
Finalitza la seva conversa sobre el diluvi amb Gilgamesh dient:
«I així em vaig reunir amb els deus que em van fer viure amb ells lluny, en el naixement dels rius, on trobava l’illa dels benahurats». Després del diluvi, Ziusudra (Deucalió), la seva familia i el pilot, van ser portats a viure amb els deus
Segons els sumeris
Gilgamesh (Heracles) enrola Ursh-Nabi (Hellen/ jafet), durant el diluvi el que fou «el pilot de l’arca» i va a buscar Utnapistim (Deucalió) que esta a l’altra riba d’un mar perillós que només Samas (Heli) pot traversar. Aquest mar esta barrat per «les aigües de la mort»
Ziusudra (Deucalió) explica a Gilgamesh (Heracles) el secret de la seva actual immortalitat, secret que li van concedir els deus després del diluvi.
Explica a Gilgamesh que hauria de nadar sota les aigües per recuperar un roser especial que conte el secret de la vida eterna (per exterure els fruits de la immortalitat).
Nota:
La rosa de cinc petals és un simbol de Venus, de resurrecció i de renaixement
CONFUSIÓ DE LLENGUES I DISPERSIÓ DE NACIONS
Nota:
Segons la cronologia de la mitologia universal, aquest episodi hauria passat cap el 2675 aC, després de la destrucció de la Torre de Babel.
Abans de la confusió de llengues, hi havia una sola llengua, universal, el sumeri,
Entre les 72 nacions que van rebre una nova llengua matriu, es trobaven: Els gaelics, els escites, els nabateus (llegua de Babilonia), els hebreus, els egipcis, els hopis, els mongols, els mayas i els aymará.
Segons America del Nord (Yuchi de Carolina del Nord)
Una gran inundació va ofegar tothom excepte uns pocs que van ser avisats del diluvi
Després de l’inundació els supervivents van intentar construir una elevada torre per refugiar-se en cas d’un altre diluvi. Però només va servir per provocar (als deus i obtenir) la diversitat de llengues i també la consequent dispersió dels pobles.
Segons els arabs (l’historiador Masoudi)
Després del diluvi, les nacions es van establir en diversos paisos.
Entre les nacions estaven els nabateus (Nabateus fidels a Nabu/ Hermes, simbol planeta Mercuri) que van fundar Babilonia. Eren descendents de Ham (Cam/ Alcis), i es van establir en la mateixa provincia sota la jefatura de Nimrod (Heracles).
Nota:
Heracles, el fill de Cush (Brotheas), fill de Ham (Alcis) i net de Noé (Deucalió).
Aixó va passar en el temps en el que Nimrod va rebre el govern de Babilonia com delegat (del deu)
Dzah-Hak (Tifó), anomenat Biourasp (Zohak el Beuras o El Tazi)
Segons els asteques:
Només van sobreviure al diluvi dos essers humans, l’home Cox-Cox-Tli (Deucalió) i la seva dona
Xochi-Quetzal (Cora) que havien estat advertits del cataclisme per un deu (Xolotl/ Prometheo)
Van fugir en una gran embarcació que el deu els hi va manar construir.
Van embarrancar en el cim d’una elevada muntanya. Allí van desembarcar i van tenir molts fills.
Van romandre muts fins que un colom es va posar sobre un arbre i els va oferir el do de llengues.
Totes aquestes llengues eren diferents i ni tant sols els seus fills s’entenien entre sí.
Segons la Biblia (Genesi 11, 1-9)
(Abans del diluvi) tothom era d’una mateixa llengua i identiques paraules.
En desplaçar-se la humanitat «des de l’orient», van trobar una plana fertil en el pais de Senar
(Mesopotamia) i allí es van establir i es van dir: Anem a fabricar mahons i coure’ls al foc.
Segons els caldeus (Fragments de Berosi segons Abideno)
Els primers habitants de la terra, després del diluvi, vanagloriant-se de la seva estatura i energia i despreciant als deus van aixecar una torre…
Nota:
La torre de Babel era anomenada pels mesopotámics E-Temen-Anki: «Casa que forma la base del cel i la Terra». Era una torre escalonada amb set terrases, que s’elevaba 90 mts d’altura
i els deus van introduir una diversitat de llengues entre els humans que fins llavors havien parlat el mateix llenguatge.
i va esclatar una guerra entre Crono i Titán (Theos)
Segons els celtes (Irlandesos)
Sisena i última Invasió id’Irlanda (Correspon a l’arrivada dels celtes gaels (gaelics o goidel).
Mil, origen dels homes roigos i dels pelasgos, era rei de Creta, però el van expulsar i va anar a Libia i després a Espanya. Ell i la seva esposa Scota, filla del faraó d’Egipte Cingris, van tenir un fill anomenat Gaedel-Glas, Gaedil o Godiel.
Nota:
Hi ha dos personatges amb el nom de Mil.
1º Mil fill d’Alcis/ Cam, equivalent a Canas/ Canaan/ Niul/ Idonmeneo/ Magog/ Gerion
Segons Josefo, Magog fill de Jafet es va establir al nord del Mar Negre i va donar origen als escites.
2º Mil fill de Bile i net de Breogan va donar origen als gaelics.
Despres del diluvi, quan la Torre de Babel es destruida (2675 aC), els deus divideixen el mon en 72 nacions i creen 72 llengues per confondre el llenguatge universal i fer la humanitat menys poderosa.
Solemnement, a la ciutat de Tula (sud de Moscu), Gaedel-Glas es anomenat portador de la llengua gaélica, un dels 72.idiomes matrius del mon.
Nota:
L’equivalent a Gaedel-Glas dels hebreus, era un fill de Jafet, Mos-Og/ Mesech/ Sanotete, que s’ha considerat origen dels celtes
Quan Gaedel inicia la llengua gaélica, s’uneix a la seva mare Scota s i tenen un fill, Bath, pare del rei Feinius Farsaid.
Els gaelics inicien exode cap a la seva nova nacio de desti (Irlanda), que va durar 444 anys.
Un fill de Feinius Fasaid és Reflloir, que será rei dels escites (nord del Mar Negre), però, la branca principal passant pel Mediterrani, Creta, Sicilia, entren per l’est de la Peninsula Iberica i al seu pas pel territori i sota comandament del rei Brath lluiten contra els Toisiona, Bachra i els Longbarbab.
Com vencedors, arriven fins a Galicia on s’instal.len. Breogan funda Brigantia (posiblement La Corunya)
Breogan te deu fills, uns dels quials són Ith i Bile. Ithe desitja conquerir Irlanda i Bile tindra un fill, Mil del qual deriven els «fills de mil»
Golamh, un altre dels fills de Bile, anirá a Escitia, on es casará amb Seng, filla del rei Reflloir i acabaran en la cort del faraó d’Egipte Nectabeo
Nota:
L’arbre genealogic des de Noé, passant pel rei Feinius Farsaid, fins arrivar Mil és:
Noé (Deucalió), Jafet (Hellen), Magog (Mil), Baath, Feinius Farsaid, Nel, Eibear Scot (fill de Scota i pare dels escocesos), Beomain, Oghamain, Tait, Agnomain, Laimh-fhinn, Eber, Agnon, Feebri, Noenel, Nuhadha, Ellot. Erchaid, Death, el rei Brath, Breogan, Bile i Mil
En el 2,230 aC, els «fills de Mil» desembarquen al sud-oest d’Irlanda i derroten als Tuatha De Dannan (batalla de Tailtu), els quals es retiren sota terra, en els turons que els hi asignen Dagda (Zeus), i Lugh
Chromain/ Elatha (Finn)
Nota:
Segons les tradicions Scota va ser morta lluitant contra elsTuatha.
Un altre Scota, filla del faraó Nectanebo (Nakteneb-Tepnufer o Inoytef III) 2069-2061 aC es va convertir en esposa de Mil (hi ha dues Scota i dos Mil)
Posteriorment s’extendran per el Pais de Gales, Escocia i les illes Shetland.i a traves de Britania arrivaran fins a la Bretanya francesa i per Baviera fins Eslovaquia i Bohemia.
L’ultim regnat dels «fills de MIl» correspon a Eochaid Mac Eire, espos de Team-Hair.
Segons la llegenda, Team-hair era una princesa israelita, filla de Zequedias del linatge real de David que va anar a Irlanda i es va casar amb Eochaid, per formar la primera familia reial d’Irlanda. Va ser conduida a Irlanda pel profeta Jeremies escapant de Nabucodonosor, rei de Babilonia
El cristianisme va ser portat al sud del Pais de Gales l’any 58 dC pel rei Bran de Glamorgan.
Els Sant Clair tenien el titol de Condes de Rosslyn (La famosa capella d’Escocia) des de l’epoca dels templers a Jerusalem. En gaelic, Rosslyn significa «Coneixement antic transmés a lo llarg de generacions»
Segons Clement d’Alexandria
Després del diluvi, Deu va dividir el territori entre els pobles segons el nombre dels seus àngels.
Deu (Heli) va designar 70 àngels perquè cuidesin aquestes nacions separades i va dir «jo mateix velaré pels fills d’Abraham i permaneixeran fidels a la llengua hebrea.
Teraj/ Ter-Ach/ Tare, el pare d’Abraham, rebia també el nom de Azra/ Azer
Abraham a la caverna de Macpelé a l’hebron celestial, havia trobat els cadavers d’Adam i Eva, un al costat de l’altre, com si dormisin. Unes lampades iluminaven sobre ells i una dolça fragancia impregnava l’ambient
Segons els hebreus (Talmud)
Després del diluvi va venir la confusió de llengues.
Deu (Heli) va fer, d’una sola llengua, setanta i va dividir una nació en setanta nacions.
En la confusió de llengues cada poble va fundar les seves ciutats i es va constituir en nació i cada nova nació ja no va reconeixer un governant universal
Deu va designar 70 angels per guardar cadascuna d’aquestes noves nacions i es va guardar per a sí mateix la nació dels fills d’Abraham (Israel).
Arpacsad, engendrat per Sem (fill gran de Noé) dos anys després del diluvi, i 7 més fins Teraj, va viure la confusió de llengues i que, a l’edat de 70 anys, va ser el pare d’Abraham.
Abraham va anar a veure Noé i al seu fill Sem, a la residencia dels quals va estar estudiant 39 anys. («Yahveh, deu del meu amo Abraham»).
Isaac, fill d’Abraham, també va estudiar la Llei de Deu a casa de Sem.
Abraham era un gegant a l’igual que el seu fill Jacob (Israel) i Samsó.
També era un gegant el fill de David, el gegant Absalon.
Segons els hebreus (Llibre dels Jubileus)/ Al Masudi (Historiador islamic) i Gregori Bar Hebreo (cronista cristá)
Harran va ser fundada per Cainan/ Quenan/ Keinan, fill d’Arfaxad i net de Noé. Per tant, Harran va ser construida després del diluvi.
Segons Baltasar Salas (Copacabana de los incas)
L’existencia ara d’aquesta llacuna del Sol (Llac Titicaca) amb tots els pobles i races, va tenir el seu inici, després del diluvi universal, en les valls de les regions on es va construir l’arca de Noé
Segons els inques (cronista Bernabé Cobo)
Quan les aigües van baixar, va agafar terra a Tiahuanaco
En baixar les aigües la primera terra que es va descubrir va ser l’illa Titicaca (l’illa del Sol)
Altres diuen que, després del diluvi, el creador va formar fang en Tiahuanaco, les nacions totes que hi ha a la Terra i els hi va donar els vestits tipics i la llengua que tenien que parlar, els cants i el menjar, llavors i llegums amb els que tenien que sustentar-se.
Fet aixó els hi va manar que cada nació anesin sota terra per, des d’allí, sortir als llocs designats.
Segons els inques (Creació del Titicaca segons el cronista Molina)
El creador va començar a aixecar al poble i les nacions que hi ha en la regió del Titicaca, fent, de cadascuna d’elles, una figura d’argila i pintant el vestit que cadascuna tenia que portar i a cada nació se li va donar la llengua que havia de parlar, les cançons que havien de cantar i el menjar que havien de sembrar
Quan el creador va haver acabat de fer i pintar les nacions i les figuretes d’argila, els hi va donar vida i ánima a cadascuna d’elles, tant als homes com a les dones i va ordenar que anesin a viure a la Terra (planeta Terra)
Cada nació va arribar als llocs on havia ordenat que anesin.
Diuen que alguns van sortir de coves, que altres van baixar de les dunes, que altres van brotar de les fonts i altres dels troncs dels abres
I diuen que els primers que van neixer d’aquest lloc van ser convertits en pedra
Altres diuen que els primers dels seus linatges van ser convertits en falcons, condors, o d’altres animals i aus.
Des de llavors, els huacas (deus avantpassats de cada llinatge) que utilitzen i adoren són diferents
Segons els inques (cronista Bernabé Cobo)
Alguns grups diuen que en cada un d’aquests deus (Huacas), estaven els models i ideals dels essers vius i que el seu benestar era la seva responsabilitat
Segons els maies (Popol Vuh dels maies quiches)
Nota:
Les tribus maies, els succesors dels quatre bacabs, es van multiplicara l’orient. Encara el a l’orient. Encara el món estaba en tenebres i la data del diluvi s’anava apropant.
Després del diluvi totes les tribus es van reunir a Tulán Zuiva, en uns indrets anomenats «lloc de les set coves i dels set barrancs»
Allí van sorgir homes negres i homes blancs, homes de moltes clases i de moltes llengues, tantes que causaba admiració escoltar-les.
Eren temps en que cap home adoraba pedres (idols) com si fosin deus i tots conservaben encara el record del Creador, del Formador , de Cor del Cel i de Cor de laTerra…
Van arribar llavors tots els altres pobles.
Però va passar que se’ls hi va canviar el llenguatge i van començar a parlar de manera diferent.
Va ser la confusió de llengues i al tornar a Tulán Zuiva ja no s’entenien entre ells.
Els pobles es van dividir, uns es van dirigir cap a Orient i els altres van retornar
Les tradicions aseguren que, per fer el viatge d’anada i tornada a Tulán Zuiva, van haver de caminar durant molt temps.
Segons els maies (Popol Vuh dels maies quichés)
Nota:
Un grup de maies creua novament l’oceá Atlántic, per obtenir les seves creadencials com a nova nació del món de mans de Zeus. Explica que els primers quatre bacabs (raça dels frisis), que es van anar amb el seu poble a América per escapar del diluvi, tot i no estar malats, van presentir la mort i van reunir a tots els seus fills.
Balam Quitzé, el més gran, juntament amb els altres tres, Balam Acab, Mahucutah i Iqui Balam, van desapareixer de la vista de tothom..
Els seus succesors havien d’anar a Orient (d’on havien vingut els seus pares), on neix el sol, a recollir els simbols de la reialesa.Van prometre que tornarien.
Van passar sobre les aigues del mar i van arribar a Orient a la recerca del seu regne.
Van compareixer davant Nacxit (Zeus), el senyor de la pedra verda, el dominador de tot l’Orient. Era Judge Suprem i ho decidia tot en els seus amplis dominis.
Nacxit (Zeus) els hi va fer entrega dels atributs de la reialesa: el Muh o baldaquí que protegeix el tron, la capa reial, la flauta d’os, el tambor, el talil o pito fet de fang, la pedra groga simbol de la divinitat, el fuet, l’arc, les fletxes i l’aljava, etc,,,
Aixó ho van obtenir quan van travessar el mar fins l’altra riba. I de Tulan van obtenir també l’escriptura anomenada «utzibal», en la que van escriure les seves tradicions.
Despres van tornar on estava la seva tribu, al cim del turó Hacavitz i allí es van juntar tots i van celebrar el retorn.
Segons els sumeris (Epopeia d’Etana)
Els grans annunaki (deus) que decreten el destí es van aseure a intercanviar opinions sobre el destí de la Terra (planeta Terra).
Els que havien creat les quatre regions, els que havien establert les colonies, els que supervisaven la Terra, van decidir que eren massa sublims per la humanitat…
Llavors van dividir el món i confondre les llengues perque els homes no es fesin massa poderosos
Els simbols de la majestat reial (Bacul, ceptre i Corona), dipositats en el cel, van ser baixats a la Terra i lliurats de forma solemne a cada poble. A partir de llavors
A partir de llavors, la majestat reial va ser transferida als homes i els principals deus es van retirar al Cel, i a la Terra només van quedar les seves imatges.
Posteriorment, cap el 2000 aC, poques van ser les aparicions dels deus a la Terra.
A partir dels primers reis humans, descendents dels deus, «van oblidar els seus origens»
Segons els vascos
En Euskadi afirmen que els vascos son descendents de Tubal (Brotheas), net de Noé (Deucalió), a qui anomenen Aitor (pare)
L’esposa de Noé va parir un fill per a ell quan estaven a l’exili i tement de que fos descobert i assasinat, va ordenar al seu marit que cuidés al nen mentre ella sortia
Els vascos afirmen que van ser fundats per Aitor, a l’igual que els gallecs
Alguns afirmen que el vasc es una llengua d’origen caucasic que correspon a la llengua original parlada abans del diluvi i de la confusió de llengues
El euskera és molt similar al georgiá (escites) i a l’idioma dels Ainu del Japó
Nota:
Veure els celtes i les invasions d’irlanda per Nemed (Brotheas) i el rei Reflloir, fill del gaelic Feinius Farsaid.
En Euskadi el riu Araxes banya la muntanya Aralar a l’igual que el riu Araxes banya la muntanya Ararat on es diu es va posar l’Arca després del diluvi
ULTIMS ANYS DE LA VIDA DE DEUCALIÓ
Nota:
Hi ha seriosos indicis que Zaraustra/ Zoroastre podia ser Abraham
Segons la Biblia
Abraham era un gegant tenia els cabells blancs com la llana iguals als de Deu.
Per evitar que Nemrod (Heracles) matés Abraham, el seu pare, el princep Tare/ Teraj (comandant dels Teraj (comandant dels exercits) va amagar al nen en una cova durant 10 anys i després el va enviar a viure amb Noè perque aprengués els camins del senyor
Encara en la cova Abraham va ser visitat per l’angel Gabriel (Apol.lo), qui li va donar la saviesa.
Segons els hebreus (Midrash)
Abraham va ser rebatejat com Hamu.
Tradicions Midrashicas diuen que Abraham va neixer 292 anys després del diluvi, quan encara vivia Adam (Urá).
Abraham era un gegant i va morir als 170 anys.
Nota:
Segons l’historiador jueu Flavi Josef va ser el primer en donar la idea que .»només hi ha un unic Deu,creador de l’Univers» com a resultat del seu pacte amb Yahveh
També Esdras, en revisar el genesi en la Babilonia del segle VI aC, va decidir que només hi havia un unic deu, Yahveh
Segons els hebreus (Talmud)
El món anterior a la creació d’Abraham, estava abrasat pel Sol, resec i arid (per causa del diluvi).
Abraham va estar a Babilonia amb Noè fins l’edat de 50 anys.
Abraham (fill de Teraj) va viure en temps de la construcció de la Torre de Babel i la va maleir.
Abraham va visitar Noè i Sem a la seva residencia i va estudiar lleis durant 39 anys. Cap d’ells sabia qui eren els seus pares.
A la mort d’Aram, Teraj va sortir d’Ur acompanyat de Abraham, Sarai i Lot
Segons els xinesos
Yu (Deucalió) va ser elprimer emperador de la dinastia HSIA/Xia. Va regnar del 2250 fins el 2197 aC.
La dinastia Xia/Hsia es: 2207 a 1766 aC.
A la dinastia HSIA/Xia van regnar 17 reis (després ve la dinastia Shang).
MORT DE DEUCALIÓ
Segons els grecs
La tomba de Deucalió es va posar a Atenes prop del temple de Zeus, el seu salvador.
Segons els xinesos
Yu (Deucalió) va morir en el 2197 aC
Yu esta enterrat en l’actual Saoxing, en la provincia de Zheijiang
![]()
2009 total de visites , 3 visites avui