22. Cora
OBSERVACIONS
Aquest resum biografic és el resultat de l’estudi d’una gran quantitat de textos mitológics, i, per tant, resulta molt dificil presentar-ne una selecció en format breu.
Tot i així, en la seva totalitat, s’han extret de mitológies de les diferents civilitzacions o fonts
Nota:
En «Algunes equivalencies», surt el nom del personatge que s’exposa a continuació en l’idioma propi de la seva civilització o font mitológica.
QUI VA SER CORA?
Va ser la última deessa titánide (titá, atlant o etíop). Personifica «la raó»
Cora significa «la noia donzella divina. Un dels noms de Cora en grec era Persefone, nom que ve de perthein (devastar) i phonos (assesinat)
Els bessons Hades (Cain) i Osiris (Abel) van ser creats durant el sisé dia a l’octava hora, juntament amb dues besones més (Cora i Isis). Primer va neixer Hades, després Cora, després Osiris i per últim Isis.
A Cora i a Isis se les anomena simplement «Les deesses».
Com reina de l’inframón o mines (equivalents als inferns), junt al seu marit Hades, era molt poderosa i la van anomenar «La gran deessa»
Considerada la auténtica mare biológica dels prototips de les diverses races humanes, inclosa la nostra.
Va ser una de les tres «Maries» mítiques (Rea, Cora i Isis), una de les tres verges negres (simbol dels misteris o de l’ocultisme) i una de les tres verges velades.
Va ser també una de les tres deesses amb el nom d’Atenea (Gea, Cora i Atena, la fundadora d’Atenas)
Nota:
Hi ha constancia de la seva estada al planeta Terra.
ALGUNES EQUIVALENCIES
| Grecs | Cora |
| América | |
| América Central-Arhuacos (Colombia) | Ronari-Van/ Nostra mare |
| América Central-Amazonia venezolana | Yari Ygdalena |
| América Central-Asteques | Xoxi Quetzal/ Thiuh-Tecutli/ Matl-Icué/ Coyol-Xauki/ Shin-Teotl/ Mictlan-Cihuatl/ Tzi-Tzii-Mitz-Il |
| América Central-Chibcha (Colombia) | Cocha-Vira/ Cuhuzafiba/ Arc de St. Martí / Cuchavara/ Cuchabiba/ Cocha-Huira |
| América Central-Chochilmiques (Mexic) | Coyol-Xauk |
| América Central-Chocholteques (Mexic) | Coyol-Xauk |
| America Central-Chontales (Mexic) | Ix Chel/ Ix Xel |
| America Central-Embera Catio (Colombia) | Dabe-Iba/ Daba-Ibe |
| America Central-Haití (Vudú) | Mama Brigitte/ Coat Rische |
| America Central-Huicholes (Mexic) | Tetei-Wierika Wimari |
| América Central-Lacandones (Mexic) | Iscel/ Ixcel |
| América Central-Maies Quichés | Ix-Hel/ Ix-Xel/ Deessa O/ Xca Coli |
| América Central-Maies Yucatan | Ix-Cheb-El Ya’ax/ Deessa 1/ Xca Coli/ Chac-Xel/ Xcanil / ChuchuNa/ Ak-Hushtal/ Xgag/ Masaya/ Stok |
| America Central-Maquiritares (Venezuela) | Ama-Liv-Aca |
| América Central-Matlazincas (Mexic) | Coyol-Xauhki/ Mictlan-Cihuatl |
| América Central-Mixteques (Méxic) | Ñu Andaya Iya Q Cuañe/ Xochiquetzal |
| América Central-Mixes (Méxic) | Mu-Ku |
| América Central-Muisca (Colombia) | Cuchavira/ Cuhuzafiba/ Arc de Sant Martí |
| America Central-Pemón (Venezuela) | Tuwenkaron |
| America Central-Pijao (Colombia) | Locomboo/ Mohana |
| America Centra-Tainos (Antilles majors) | Ca-Guama |
| America Central-Teenek/ Huasteco | Teem |
| América Central-Tarascos (Mexic) | Nana Cutzi/ Mare encorbada/ Lluna |
| America Central-Tepehuas (Mexic) | Arc de Sant Martí |
| América Central-Tlapanecos (Mexic) | Gumba I’kho Ginli |
| América Central-Tlaxcaltecas(Mexic) | Itzacihuatl/ Xoxiquetzal |
| América Central-Tolteques (Mexic) | Nana/ Xochiquetzal/ Coyolxauqui/ Huix-Toci-Huatl/ Ich-Pochtli |
| America Central-Totonacas (Mexic) | Tlac-Aña/ Tlaj-Aña |
| América Central-Wiwas (Colombia) | Cucha-Vira/ Arc de Sant Martí |
| América Central-Wixatari (Mexic) | Wexica Imari/ Tatein Wexica Wimari/ Xapa-Wiyeme |
| America Central-Yanomami (Brasil) | Purimayoma |
| America Central-Yaracuyano (Venezuela) | Maria Lionza/ Yara/ Guaichía |
| America Central-Yorubas Carib (Vudú) | Ye-Mbo |
| América Central-Zapoteques (Mexic) | Zapo-Tlatlenan/ Xonaxi Cozobi/ Quecuya/ Xonaxi Huiliyaa/ Xonaxi Gualapag |
| America Central-Zenús (Colombia) | Colosó |
| América Central-Zoques (Mexic) | Nowa-Yomo/ Sirenita/ l’escurçó |
| America Con Sud-Araucans (Chile) | Anchi Mallen |
| América del nord Abnaki (Algonquins) | Wakos Ikwe |
| América del nord- Accomac/ Acoma | Co-Chin-Ne-Ka-Ko |
| America del nord- Apache | Musol |
| America del nord-Cherokee | Aranya d’aigua |
| América del nord-Cree/ Knisteneaux | Rata almesclera |
| America del nord-Inuit (Alaska) | Nerivik |
| America del Nord-(Siberia/ Alaska) | Sedna |
| America del Nord-Groenlandia | Sedna/ Nuliayuk/ Nuluiajuks/ Taluliyuk/ Taleelayuk/ Arnar-Quagsag/ Arnapkap-Faaluk |
| America del nord-Inuit (Alaska) | Sedna/ Nuliayuk/ Taluliyuk/ Taleelayuk. |
| America del Nord-Inuit (Estret Bering) | Arnak Nagas |
| América del nord – Michabo (Algonquins) | Rata almesclera |
| América del nord-Sioux Dakota | Musol/ Estrella del matí |
| America del Nord-Terra de Bafin | Sedna |
| América del nord-Wichita (Kitikitish) | Za-Caddo |
| America del Nord-Wintu | Klak Loimis |
| América del nord-Zuñis | Ma’l Oyat-Tsik’l/ Mare Sal |
| America del Nord-Yanas (California) | Hal-Aia/ Hal-Aaia Auna |
| América Sud-Achuar (Amazonia) | Sacha-Mama |
| América Sud-Apuriná (Brasil) | Mai-Uru-Paro/ May Oro-Paro |
| América Sud-Ashaninka (Amazonia) | Nijasato |
| América Sud-Awajun (Amazonia) | Sacha-Mama |
| América Sud-Aymaras (Bolivia) | Oriana/ Kesintuu |
| América Sud-Cashinahuas (Brasil) | Iaçá/ Iasá/ Arc de St. Martí |
| América Sud-Charrúas (Uruguay) | Hallen/ La Mort |
| América Sud-Chavin (Perú) | Hua-Gag/ Wa-Gag |
| América Sud-Chimu (Perú) | Huaca Arc St. Martí/ Huaca Drac |
| América Sud-(Costa Perú) | Mama Runtu/ Cuishu/ Kuishu |
| America Sud-Guaranis (Paraguay) | Jasy |
| América Sud-Guaranis (Uruguay) | Hallen/ La Mort |
| América Sud-Huacas (Perú) | Mama Mirkuk/ Mir Ahuato |
| América Sud-Huambisa (Amazonia) | Sacha-Mama |
| América Sud-Inques (Perú) | Mama Cura/ Cora/ Mama Sara/ Saramama/ Koichi/ Cuychi |
| América Sud-Mbya (Paraguay) | Kerana |
| América Sud-Nomatsigenga (Amazonia) | Magat-Saran-Tsi |
| América Sud-Quechuas (Perú) | Ccuichi/ Arc de St. Martí |
| América Sud-Sateré Mawé (Brasil) | Iaça/ Iasa |
| America Sud-Shipibo (amazonia Perú) | Voro-Kan/ El volcá |
| América Sud-Tupinamba (Brasil) | Ari-Conte |
| America Sud-Yorubas del Brasil) | Ia-Cuna |
| América Sud-Yungas (Perú) | Huandoy |
| América Sud-Yanesha (Amazonia Perú) | Yachor Capac-Huan |
| Africa | |
| Africa Central-Boshongo (Bantu) | Tortuga (La) |
| Africa Nord-oest-Amaziga (Berber) | Tala/ Nana Tala/ Ament/ Tanit |
| Africa Occidental-Akan (Togo/ Ghana) | Amokye |
| Africa Occidental-Bambara (Mali/ Nigeria) | Farro |
| Africa Occidental-Ashanti (Ghana) | Mmoa Lia |
| Africa Occidental-Aja/ Vodun (Benin) | Ayida Weddo/ Dan Petro/ Maman Brigitte/ Gran Brigitte |
| Africa Occidental-Edo (Benin/ Nigeria) | Ayelala |
| Africa Occidental-Fon (Benin/ Camerun) | Aido Hwedo/ Minona |
| Africa Occidental-Fulani (Nigeria i Sahel) | Njeddo Dewal Inna Baasi/ Dewel Nayeuel |
| Africa Occidental-Mandinka (Mali/ Nigeria) | Ngorongo |
| Africa Occidental-Songhay (Mali/ Niger) | Nyaberi |
| Africa Occidental-Yorubas (Benin/ Nigeria) | Iacuna/ Minona/ Oshumaré/ Ye-Mbo/ Oba 3ª |
| Africa Sud-San (Botswana) | Xo Porcupine |
| Arabs (musulmans) | Aclima |
| Dogon | Ya-Sigui |
| Egipcis | Maat Kare/ Mut 1ª/ Neit 2ª/ Ama-Net/ Anukis/ Amente/ Thmei |
| Europa | |
| Celtes (gals) | Bridget/ Santa Brigida/ Epona/ Beli-Sama/ Virgine Parituriae |
| Celtes (Britans) | Brigid 1ª |
| Celtes (Irlanda) | Brigit/ Fand/ Macha/ Boyne |
| Celtes (Bretanya armoricana) | Rivanova/ Dahud/ Dago Soitis |
| Celtes (P. Gales) | Rhianon/ Etaine/ Arian-Hod |
| Celtes (Llegendes Rei Artur) | Viviana/ La dama del llac/ Modron/ Nimué |
| Dacis (Romania) | Vesta |
| Escites (Osetes) | Acy-Ruxs |
| Eslaus (general) | Aurora/ Deva/ Gailan/ Kolna/ Lada/ Mare/ Morana/ Seva/ Siba/ Lada/ Marz-Ana/ Olga/ Simargi/ Simzerla/ Vesna |
| Eslaus albanesos | Dudula/ Vatra |
| Eslaus báltics polabos estonians | Aiatar/ hamarik/ Hasmarik |
| Eslaus báltics polabos letons | Mesha-Maat/ Mescha-Maat |
| Eslaus báltics polabos lituans | Budin-Talia |
| Eslaus balcans croats/ eslovens | Doda/ Dodoli/ Hathor-Proserpina/ Deva/ Mare/ Marjetica/ Vesna |
| Eslaus balcans serbis | Mesiatz 2ª/ Myesy-Ats 2ª/ Dodola |
| Eslaus eslovacs | Morana/ Morena/ Vesna |
| Eslaus polacs | Mesiatz 2ª/ Myesy-Ats 2ª |
| Eslaus polacs caixubis | Marzana/ Mortawa |
| Eslaus prusians | Pergrubio |
| Eslaus rusos | Marzana/ Olga |
| Eslaus txecs Moravia | Simsterla |
| Eslaus ucrainesos | Lada/ Marz-Ana/ Mara/ Moré/ Morena/ Morana/ Mora/ Marmora/ Mesiatz 2ª |
| Esquimals (Inuktitut) | Sanna |
| Etrusques | Menerva |
| Euskadi (vascos) | Mari/ Maddi Ambotoko/ Amari/ Amaya /Maya 4ª/ Yon-Agorri/ La Dama |
| Francs | Verge del part/ Notre Dame Sous Terre |
| Gnostics | Angel Pros-Orai |
| Grecs | Persefone/ Maria 2ª/ Atenea/ Nemesis/ Leto/ Hebe/ Ino/ Leucotea/ Kalliroe/ Temis/ Histia/ Tetis 2ª/ Eos 4ª/ Kalas/ Ariadna/ Calcis |
| Grecs (Arcadia) | Coria |
| Ibers | Adaecina/ Ataecina |
| Iliris (Dalmacia) | Rozafa/ Rozafati |
| Moravos (Bohemia) | Simsterla |
| Nordics | Hel/ Nanna/ Sagga/ Gerda/ Hertha/ Gersemis |
| Nordics (noruegs) | Torgerd Hel-Gebrudr |
| Nordics (danesos) | Gefion/ Gefjon/ Horn |
| Romans | Proserpina/ Minerva/ Coria/ Asia/ Libia/ Flora/ Mater Matuta/ Vesta 2ª/ Albada 4ª/ Belona |
| Romans (Ciceró) | Corie |
| Saamis (Cercle Polar Artic) | Yambé-Akka/ Javme Akka |
| Ugrofinesos | Finda/ Tuon-Ela/ Tuon-Etar/ Loviatar/ To-Gerd Helge-Brudr |
| Asia | |
| Acadis | Mammitu/ Alá-Tu/ Ninazu |
| Arabs musulmans | Aclima |
| Arabs semites | Menach/ Manat/ Lia/ |
| Arameus | Lia |
| Cananeus | Hebat/ Mirra/ Lia/ Pidray/ Esmirna/ Se’ol |
| Cartaginesos (Fenicis) | Tanit |
| Coreans | Uij-Ua |
| Frigis | Nana/ Sangarida/ Kalas/ Calliroe |
| Hebreus | Leb-Hunda/ Calmana/ Lulu-Wa/ Se’ol |
| Hindús | Camunda/ Tabiti |
| Hitites/ Hurrites | Hebat/ Arinna/ Lelwani/ Shu-Mu-Can |
| Japonesos ainu | Tur-Esh-Machi |
| Japonesos Shintoistes | Uke-Moshi/ Saho Yama Hime/ Waka-Uke-Nome/ Uka-Nomi-Tama |
| Japonesos Budistes | Myo-Ken |
| Japonesos Taoistes | Rafunsen |
| Meitei (Manipur-India) | Imoinu/ Thrum-Leima/ Heinu Leima/ Kamnung Kikoi/ Shapi |
| Perses-Iranis | Meshy-Ane-Ang/ Amer-Dad/ Zahi/ |
| Sumeris | Eresh-Ki-Gal/ Geshtinana/ Ninki-Gal/ Nana/ Ninazu 1ª/ Belili 2ª |
| Sumeris (Teogonia de Dunnu) | Nin-Geshtina |
| Tailandia | Phra Mae Phosop/ Kala Acana/ Ananta Thevi |
| Vietnam/ Xina (Hmong) | Nkauj Hnub |
| Xinesos | Shang/ Shang-E/ Shang-Ko/ Shi-En-Ti/ Math-Uo |
| Filipinas | |
| Filipines-Luzon (Aetas) | Pawi |
| Filipines-Bisaya (Agutainen) | Diwata Ng Kagu-Batan |
| Filipines-Luzon (Apoyaos/Isneg) | Ban-Heis/ Dagda Gamiyan |
| Filipines-Panay (Bagobo) | Mali-Bod/ Mali-Bud |
| Filipines-Palawan (Batak) | Balung Bunga-Nin |
| Filipines-Luzon (Benguet) | Kod-Iwan |
| Filipines -Luzon (Bicolano) | Oryol |
| Filipines-Bisayas (Visaya) | Cacao/ Katao/ Tabu-Kuun/ In-Gin-Ida/ Ina-Guini |
| Filipines -Luzon (Bontoc) | Segon fill de Cayapon i Lumawig |
| Filipines-Mindanao (Bukidnon) | Intu-Mangol/ La-Lawig |
| Filipines-Panay (Capiznons) | Lubay Lubyuk Hanginum Si Mahuyuk Huyukun |
| Filipines-Bisaya (Cuyonon) | Li-Moan/ Diwata Ng Kagu-Batan |
| Filipines (Epopeia Hinilawood) | Nag-Malitung Yawa |
| Filipines -Luzon (Gaddang) | Ofag |
| Filipines -General | Manan Ang Gal |
| Filipines -Luzon (Guinaangs) | Li-Moan |
| Filipines-Mindanao (Hiligaynon) | Ina-Gin-Ida |
| Filipines-Bisayas (Hiuguecinas) | Lublu-Ban |
| Filipines -Luzon (Ifugao) | Mami Yo/ Buma-Bakal |
| Filipines -Luzon (Igarrotes) | Ban-Heis |
| Filipines -Luzon (Illokano) | Cabuy Aran |
| Filipines -Luzon (Itawit) | Ofag |
| Filipines -Luzon (Kalinges) | Malibod/ Malibud |
| Filipines -Luzon (Kapam-Pangan) | Malagu/ Filla de Mechetchay |
| Filipines-Panay (Karay-A) | Ina-Gin-Id |
| Filipines-Mindanao (Mamanwa) | Gergal/ Jergal |
| Filipines-Mindanao (Mandaya) | Malibod/ Malim-Bog |
| Filipines-Mindanao (Manobo) | Ibu |
| Filipines-Mindanao (Maranao) | Walain Se Lekepen |
| Filipines -Luzon (Pampan/ Pangasiman) | Anito Tavo |
| Filipines-Mindanao (Sama Dilaut) | Umboh Payi |
| Filipines-Panay (Suludon) | Mangla Egas |
| Filipines -Luzon (Tagalos) | Anitum Tabu/ Big-Hari/ Manan Ang-Gal/ Mani Silat |
| Filipines-Pala’wan (Tagbanwa) | Ang-Gugru |
| Filipines-Mindanao (Talaandig) | La-Lawig/ Mangu Sal |
| Filipines-Mindanao (Tboli) | Datu B’nolig/ L’mugot M’ngay |
| Filipines-Mindanao (Teduray) | B0mgoo Solo Delemon/ Bula-Lutalun/ Dona picant |
| Filipines -Luzon (Tinguianos) | Ada Sin |
| Filipines-Bisayas (Waray) | Yug-Ang |
| Filipines -Luzon (Zambales) | Aniton Tavo/ Anitum Tauo |
| Australia | |
| Australia Sud.Tasmania (Palawa) | Rage-Owrapper |
| Australia Nord (Bibinga) | Wala/ Yawk-Yawk |
| Australia Nord (Varis) | Ngal-Kunburi/ Yawk-Yawk |
| Australia-Centre-Nord (Dieri Yauorka) | Diet-Yl |
| Australia Est-nord (Queensland-Varis) | Bila |
| Australia-Varis | Yee-Na-Pah |
| Oceania | |
| Indonesia (illa de Bali) | Rangda/ Dewi Lanjar/ Dewi Rara Kuning/ Setesuyara |
| Indonesia (Java) | Rangda/ Dewi Lanjar/ Dewi Rara Kuning/ |
| Indonesia (Papua N.Guinea) | Uga |
| Indonesia (Toraja-Celebes) | Indo Ong-Ong Ong-Ong |
| Malaisia (Sama Bajau) | Umboh Payi/ Umboh Gandum |
| Micronesia (illes Carolines) | Ligo Bund |
| Micronesia (Kiribari/ illes Gilbert) | Nete-Rere |
| N. Guinea Holandesa (Marind-Anim) | Hainu Wele |
| Polinesia (Hawai) | Pelé |
| Polinesia (illes Australs-Maories) | Maui-Ika/ Ma-Huica/ Ma-Fuike |
| Polinesia (N. Zelanda-Maories) | Pare/ Wqai-Tiri/ Hine-Para-Uri/ Hine-Para Piri/ |
| Polinesia (Taití) | Pelé/ Famella/ Mortal |
| Polinesia (Tuamotu-Raronia) | Hine-Nui-Te-Po/ La mort |
| Polinesia (varis) | Wai Tiri/ Wata Tiri |
APORTACIONS
Mare dels primers prototips humanoides i semi-deus (Raça d’Or, Plata i Bronze)
Mare del génere humá actual (mare biológica dels primers prototips humans de la nostra especie, la raça de ferro (Homo Sapiens Sapiens), es per tant una de les nostres ancestres, segons la mitologia.
Deessa de la civilització: Ciencia, história, arts i oficis, comerç, filosofia, literatura, poesia épica, pintura, matematiques, música, etc.
Dirigia els arxius, biblioteca i censos dels déus (la Senyora de la casa dels llibres del sud)
Era l’escriba o secretaria divina, Experta en tauletes (escriure i llegir)
Descubridora de les abelles i dels beneficis de la mel
Un dels seus noms vol dir «Inventora» ja que va inventar quasi totes les arts
Va inventar l’art i el metode de construir cases (patrona de l’arquitectura)
Va inventar el timó i va ensenyar als humans la navegació.
Va inventar l’us de les armes de bronze
Va inventar la brida del cavall
Va inventar els carros i la manera de lligar els animals als carros.
Va Inventar les quadrigues
Va desenvolupar la filatura i la tejeduria de la llana.
Va ensenyar a les dones humanes l’art textil.
Va inventar l’us de les trompetes
Va inventar la flauta
Va inventar el cultiu de les oliveres.
Va inventar de l’arpella
Va desenvolupart el menjar cuinat (patrona dels cuiners)
Va fer de serventa i cambrera de Rea
Cuinera encarregada de l’alimentació dels deus i de la seva beguda (famosa copera dels deus)
Dipositaria dels secrets de l’altre món.
Creadora d’arbres
Creadora d’ocells
Senyora de la mesura (aparells i sistemes de medició com balança, peses, etc.)
RAÇA/ ESPECIE
Segona raça (titans), tercera subraça (Adam)
EDAT/ERA
| Australians | 1ª Edat dels Australians: Alcheinga |
| Grecs | Segon perióde de la Via Lactia |
| Egipcis | Primer Temps de la Via Lactia o Temps primigeni (Ze-Tepi dels egipcis) |
| Hebreus | Vuitena hora del sisé dia |
| Hindús | Tetra Yuga |
| Hopis | 2º Tokpela, 1ª fase |
| Iranis (Avesta) | Vuitena hora del sisé periode de la Creació |
PERSONALITAT
Afecte
Amable
Amazona consumada
Amor honest
Amor pasional/ sensual/ sentimental
Argumentació
Assesinat
Audaç
Augusta
Auriga (conductora de carros)
Calma i harmonia familiar
Capricios (caracter)
Colérica (amb facilitat)
Comprensió
Concordia
Concupiscencia
Coneixement. Res no se li podia ocultar
Confiança
Confusa
Delicadesa
Despótica
Destrucció (portadora de)
Dimoni
Discrecio
Dormilega
Elixir de la Imortalitat (preparava)
Elocuencia
Embriaguesa
Encant
Endevinacio/ Entesa en arts magiques
Equitat
Estabilitat
Estimada
Excesos
Experta en tauletes
Fortalesa
Franquesa
Gelosia
Generositat
Gracia
Humans (molt poc amiga dels)
Humor (bon)
Impuresa
Inefable
Ingeniosa
Inquieta
Instruida
Intel.ligencia
Libertinatge
Libido
Licenciosa
Llesta
Llibertinatge
Luxuria (pecat sexual)
Maleficis
Maligne/ Malefica/ Perfida/ Malvada (en extrem)
Moderació
Noble
Oblit
Obscenitat
Ordre
Pacifica. Mai va participar en cap guerra ni querella.
Pasio frenética/ Desenfrenada. Desig sexual
Pau
Pavor
Pensament elevat
Persuasió. Maravellosa en les paraules
Plaer sexual
Poderosa (molt)
Popular
Prudencia/ Precavida
Pudor
Puresa
Rectitut moral
Ressuscitar els morts (poder per). Segons Olató: Despres de resssucitar-les, torna les animes a la’illa de Ki del planeta Arc una vegada han paassat els 9 anys de recuperació.
Sanguinaria/ Sedent de sang/ S’alegrava de la sang vesada
Savia (coneixement en tots els camps)
Seducció
Severa. Castigava severament als malvats. Provocava tempestes i inundacions.
Sexualitat femenina/ Sexual (acte)/ Sexuals-relacions (patrona)
Silenci
Socorredora
Suavitat
Suicidi
Temible/ Terrible
Temor
Tendresa
Terror
Vengadora (Venjança divina)
Veritat. Presidia els juraments I els acords
Violencia
Virginitat (venerada pels celibs)
Virtut
FISIC
Li deien «la cara de Deu»
Alta (geganta, uns 4 Metres)
Andrógina
Bellesa (la més maca)/ Lletja, abominable, horripilant (va ser enterrada viva i despres resssucitada)
Boca grosa
Braços blancs i brillants
Cabell ondulat i arrisat. Famosa per la seva llarga (cabellera resplandent ondulada i arrisada que li queia sobre les espatlles). Cabells com la crina d’un cavall
Cabells, encara que majoritariament rosos daurats (Homer), segons fonts també negre-blavosos
De fet era pel-roiga, «la del cabell d’or» (representada així a la ciutat antiga de Lyó).
La de dorades trenes.
Cantaba
Cap cónic
Cara (portava picarols, cascabells o campanetes d’or a la cara)
Celles maques
Coixa (Li deien la)
Delicada
Eterna joventut (no envelleix)
Ferotge mirada
Fisicament similar a la seva companya Isis
Fortalesa
Gestacio
Mans palmejades
Maternitat (rebutjava). Deessa virginal. Tot i ser mare, va guardar sempre la virginitat (va ser mare per creació, no per copulació). Havia fet vot de castedat.
Mortal
Nas punxegut i sobresortit
Orelles grans i allargades
Palidesa (pell suau, blanquinosa groga-verdosa)
Pols calenta (la de la)
Resplandor (gran)
Rostre diví
Somriure
Tetraplégica (de més gran, després de ressuscitada)
Trenes daurades
Ulls blaus( Glauc-Opis)/ Verds-blavosos. Ulls grosos, atmetllats i brillants
Veu dolça
Violació (nuvia violada per Osiris)
Voluptuositat (libido)
REPRESENTADA
Alada (ales blau turquesa)
Banyes invertides (dues al cap)
Cabres (rodejada)
Cinta d’or (al front)
Camisa blau cel
Collar de grans d’or
Corona/ Diadema de pedres precioses
Capa blanca
Carros. Condueix un carro portant una torxa, una espasa o llança
Ceptre
Cimatarra curva
Cistell/ Jerro al cap (per recollir flors)
Corona de calaveres
Corona de llaurer
Diadema de pedres precioses/ Diadema amb plumes d’estruç (blanques i blaves)
Destral
Egida (Coraça de pell, amb cap de Medusa o serps en el centre)
Elm
Fuet
Llança
Llaurer (Corona)
Lleopard (vestit de pell de)
Magrana en una ma/ Ceptre en l’altre
Mall
Morta (representada)
Negra (tot i ser blanca, representada sovint negra (color del misteri. com Rea, Cora o Isis)
Palma en una ma
Pluma i tinter. Penjant de les seves espatlles
Punyal
Vestits (cuidava molt els)
Tunica verda. Pell de lleopard per sobre la túnica
Vestits verd i or (cuidava molt les seves vestidures, fins a la perfecció).
Sabatilles curvades cap endavant (tipus asiátic).
Vel
Xipres (porta una branca)
LLOCS DE RESIDENCIA
Va viure al llac Triton de la Libia Celestial del planeta Arc on va ser educada.
Senyora de la «Terra Gran» (Arali)/ reina de l’infern/ la que habita sota terra
Senyora del palau/ casa/ temple (Ekallim és palau o casa, traduida despres per temple o casa del deu)
Va ser guardina del nord (Tartar)
SIMBOLS ESPECIFICS
Abella Reina
Alber blanc
Alimentació
Arpella
Arrels d’arbre
Arros bullit
Asfodel
Atmetller
Banquets (a l’Olimp)
Betil
Blat (donzella del)
Blat de moro (Gran deessa del)
Boscos (guardiana)
Brida (cavalls)
Bronze (armes de)
Bruticia
Canibal
Cavall/ Euga/ Cavallerises
Cirerer florit
Constel.Lació/ Estrella Hidra
Cobra
Cotó
Coure
Cronologia
Cuadres de cavalls
Cuiners (patrona)
Culebra
Desmai (Arbre)
Dia 11 de Juny. La Festa de Vesta dels romans (Cora) era el 15 de juny
Diluvi (autora/ se salva del)
Disabte (No se la pot veure en disabte).
Epilepsia (Protectora)
Escurçó
Esparver
Estacions: Primavera/ Tardor
Estrella de set puntes
Estrella Hidra
Estrella Osa Major
Estrella Polar
Farina
Felicitat conyugal
Ferrers
Filat
Fils de seda
Flor de set petals
Flors de pruner o cirerer
Flors salvatges o no cultivades/ Flors d’herba
Foc (Per cuinar aliments)/ Foc doméstic
Forja de Ferro
Freixe
Germinació (presidia)
Guerra (patrona)
Incens
Inundacions (provoca)
Llac (la dama del)
Llavors
Llebre
Llenzadora del telar
Llí
Lloba
Locura (protectora)
Madeixa de cotó
Magraner/ Magrana
Mare (genética) dels humans
Marees
Mes de desembre/ Febrer
Mirra (Arbre)
Moral (guardiana)
Mortals (sobirana)
Morts (reina dels morts/ reb els morts/ devoradora de)
Most
Mussol
Narcís
Neu (reina de la)
Oblit (Leda, un dels seus noms en grec. Led = gel/ Lethes = Oblit)
Oculta (Latona un dels noms de Cora ve de Lateo, estar ocult)
Olivera (cultiu)
Om (Arbre)
Pa
Palmera (Tamar)/ Palma florida
Parra
Parturientes/ parts i naixements (protectora)
Pecats (escolta)
Pedra (La)
Pesta
Planeta Mercuri
Planeta Saturn
Planeta Venus
Plata (peus de/ roda de)
Pollancre blanc
Ports (protectora)
Prostitutes (Protegeix)
Pudor/ Descomposició i putrefacció dels cosos
Quadrigues (Inventora)
Rapa-huma (tutela la dinastia)
Retribució
Rius de l’infern (reina sobre els nou rius)
Rosa blanca
Rosegadors (petits)
Safrá (Color)
Sal/ Salmorra (mare de la)
Salze
Sauc
Secret
Selves (Mare)
Serp daurada
Teixit (Patrona)
Teixit de cotó
Teixit de llana
Teixit de seda
Telar
Temps (Cronologic)
Terra congelada
Textil
Tradició
Troca
Trompeta
Tron d’eban
Tulipa
Vegetacio (Patrona)
Verema
Vi
Via Lactia (Patrona)
Vinya
SIMBOLS SINGULARS
Aigua de mar salada
Aigua del Nil (personifica)
Aiguats
Albada/ Aurora/ Mati/ Dia (anuncia el)
Amor honest
Animals marins
Animals salvatges
Arbres (guardiana)
Arc de Sant Marti (gran)
Artesania/ Artesans (protectora)
Asia
Astrologia
Astronomia
Barcos
Calendari
Camins
Cap dels Devas (Adityas +Asuras)
Cel (reina del)
Cereals tendres
Cervesa
Cocodril-Lleo-Hipopotam (Cap)
Conxa
Cor del mort (Pesa)
Corona del sud/ Corona Boreal
Costa dels cadavers
Crepuscle matutí
Curs i destí del món (dirigeix)
Decapitada
Drac (Deessa)
Dyaus Pitar
Enfermetats
Equilibri Cósmic
Espurnejant
Esterilitat
Euga
Fada
Flauta
Fujiyama (Muntanya del Japó)
Fulles d’arbres (Protectora)
Gall
Gel
Gosa
Grá
Guatlla
Humitat
Inferns
Jaguar
Joia
Judiciaries (Funcions)
Justicia/ Justicia divina/ Judge
Llar familiar (protectora)
Lletres
Lluna (Mitja lluna invertida)
Lluna nova plena
Magia (gran. Protectora contra la magia i els embruixaments)
Malalts (Protectora)
Malignes (Forces)
Mare de tots
Mare genitora
Metalurgia
Mirall
Mon inferior i subterrani
Muntanya (Cor de la/ Reina de la)
Nascuda (Primera nascuda de Urá i Tia/ proto-gone)
Navegants (protectora)
Nens (protectora)
Nord (Guardiana)
Occident
Ona
Ordre cósmic
Ou (mare ou)
Paio Reial
Papallona
Pecats sexuals
Penjat
Pesta
Pluja
Punyal
Reina (tercera reina significat del seu nom Tritone/ Tritonia/ Tritonis)
Remats (protectora)
Roda de l’any solar
Sagrada
Sang
Sirena
Sirius
Sol (enemiga del)
Sol femení (que escalfa)
Somnis (Oracle), coneix
Sud (Guardiana)
Sud-Oest
Tempestes tropicals (provoca)
Terror dels mortals
Tortuga
Torxa
Tro
Ull de Ra
Ultratomba
Vent suau
Verda
Verge Blanca
Viatgera (gran)/ protectora dels que viatgen de nit)
Voltor
PARENTIU
Creadors principals: Prometheo, Hades, Kadmo, Tia i Nix
Mare Biologica: Rea
Bessó clónic (pare biológic): Hades
Pares adoptius: Cronos i Rea
Segons Hesiode Leto (Cora) és filla de Theos i Febe (Dione)
Nota:
El pare Zagreo (Hades) i el fill Zagreo (Dionisos Zagreus/ Osiris), eren l’espós i el fill de Cora
PARES
Jupiter Sabazio és el pare de Persefone i el seu espós.
Filla de Kadmo/ Hefaist (les tres Gracies eren filles d’Hefaist)
La mare de Persefone és Demeter Damia/ Damater/ Demetra/ Dimitra/ Ghemeter/ Ceres 1ª
Filla primogénita de Jupiter i Tebé (Dione)
Filla de Theos i Rea
Filla de Theos i Demeter Damia/ Filla única de Demeter/ Primogenita de Demeter
Filla d’Hades i Demeter/ De l’unió infecunda de Hades i Demeter va neixer Persefone
Els noruegs feien Torgerd Hel-Gerbrudr (Cora) la filla i esposa de Helgi/ Holgi (Hades), rei de Hala-Gal-Land
Filla de Saturn/ Filla de Cronos.
En Arcadia el pare de Persefone era Posidó (també ho era d’Hecate).
Filla d’Estige (Estige és la mare de Perséfone. Demeter és la mare de Perséfone)
Cenchris/ Tia és mare de Mirra/ Cora amb Ciniro/ Hades
De la sang d’Agdistis (Hades) va brotar una magrana, va sorgir Perséfone
Theos va pujar al llit de Demeter i aquesta va parir Persefone
GERMANS
Germana de Pandora (Rea)
Germana de Pherefata (Isis)
En Arcadia Persefone era germana d’Artemis Propilea, filla de Posidó
ESPOSOS
Filla i esposa de Prometheus.(especialment, segons mesopotámics i Pausanias)
Hades va seduir a la seva filla Persefone. Esposa de Hades però va continuar verge
En una versió Theos es transforma en serp i sedueix Persefone, la seva propia filla
Mare, amant i esposa de Adonis/ Dionisi Zagreus (Osiris)
Amant de Piritous (Cronos) qui es va enamorar de Persefone la va voler raptar de la regió de l’Hades, però el déu Hades el va capturar.
Amant d’Heli
Mare i amant d’Heracles
Mare i esposa d’Apol.lo
Mare i esposa de Deucalió (Noé)
Violada per Orió
DESCENDENTS
Hades i Cora no van tenir cap fill
Segons els cananeus (Emar) era la deessa tutelar de la dinastia Rapa-Uma.
Els diferents prototips d’especies d’humans, fins l’especie actual, van ser donats a llum per Cora (per producció o creació, no engendrant, i per tant sent verge).
És per aquesta raó que els gals l’invoquen com la seva mare.
1.- Dionisios Zagreus (Osiris) és el seu fill amb Theos
2.- Triptolemo/ Canaan (molt més baix d’alçada que ella) era fill de Cora/ Perséfone
3.- Mare de Pandoro i Merope, els primers humans de la especie Homo Sapiens Sapiens
Especialment significatius van ser els de la raça groga o finesos/ Els Karls o propietaris
Els noms de Rea o Demeter (mare biológica) i Persefone (mare adoptiva) són utilitzats com a mare de Dionisi Nen (Heli)
BREU RESUM BIOGRAFIC
OBSERVACIONS
Per evitar confusions s’ha de tenir en compte que en la mitologia universal:
Hi ha tres Maria (escites, grecs, bretons, hindús i celtes)
Hi ha tres Meri (egipcis)
Hi ha tres Miriam (egipcis i hebreus)
Hi ha tres Mariam (arameus)
1) – Rea/ Eva (pels hebreus)
2) – Cora/ Lebhunda (pels hebreus)
3) – Isis/ Aclima (pels hebreus)
Hi ha quatre Mari (acadis, asiris, babilonics, celtes/ gals/ bretons/ lleg. rei Artur, eslaus i vascos)
1) – Rea/ Eva (pels hebreus)
2) – Cora/ Lebhunda (pels hebreus)
3) – Isis/ Aclima (pels hebreus)
4) – Hera/ Anat o Azura (pels hebreus)
Hi ha tres brimós (segons el cristiá Hipólit)
1) – Rea/ Eva (pels hebreus)
2) – Cora/ Lebhunda (pels hebreus)
3) – Isis/ Aclima (pels hebreus)
Hi ha tres Belili mesopotámiques
1) -Belili 1ª / Ninlil: Equivalen a Nix
2) -Belili 2ª / Geshtinana/ Ereshkigal: Equivalen a Cora
3) -Belili 3ª / Innana : Equivalen a Isis
Hi ha tres I-Shara (sumeris, acadis, hitites, hurrites, siris, Anatolia, Fenicia)
1) I-Shara 1ª : Equival a Cora
2) I-Shara 2ª : Equival a Isis
3) I-Shara 3ª : Equival a Hera/ Afrodita Pandemos
Hi havia tres Brigids celtes, totes tres germanes
1) -Cora
2) -Isis
3) -Hera/ Afrodita Pandemos
NAIXEMENT DE CORA
Segons els grecs (pelasgos)
Atenea (Cora) va neixer junt al llac Tritonis, a Libia (planeta Arc).
Segons els egipcis
Va neixer junt al llac Tritonis (Tritone: La tercera reina)
Segons els sumeris
Ereshkigal/Geshtinana (Cora) era natural, com Dumuzi (Osiris), de KU’AR, el lloc de naixement d’ambdos
GENERALITATS
Segons els asteques
Xoxi-Quetzal (Cora) era una deessa que volia ser verge
Segons els egipcis
Diu Uadjit (Cora): «Soc el del cap de serps, emanació de l’ull diví d’Horus. Puc volar com un ocell en el cel. Em poso sobre el front de Ra i navego per l’oceá celeste»
Nota:
Segons el papir de Nebseni, l’ull d’Horus estava situat en la part de davant de la «barca» solar de Ra (Aton Ra/ Heli)
Segons el Llibre dels Morts: Mireu com Horus (Heli), en l’interior del seu ull diví, en el profund abisme del Cel (Nun) i rodejat de ratjos, es deslliça amb la.»Barca Celeste» cap a les estrelles.
Segons els grecs
Primera sacerdotesa d’Argos (planeta Arc)
Originariament deessa agrícola relacionada amb la germinació dels cereals.
Segons els grecs (Plató)
Persefone (Cora) torna les animes a la Terra una vegada han pagat durant nou anys pel seu pecat i novament viuen una existencia terrena.
Segons els grecs
Les amazones estaven sota el comandament de Minerva (Cora)
Va heretar les arts i les ciencies de Palas Atenea (Gea)
Segons els grecs
Cora concedeix el dó de la profecia
És l’unica en el Cel a la que Júpiter (Theos) li ha concedit el privilegi de ser en totes les coses com ell i de tenir les mateixes prerogatives.
Va fer mes maca la capa de Juno (Rea) amb les seves propies mans.
Va construir la nau dels argonautes i va col.locar en la proa la fusta que va donar origen al timó.
L’egida de Cora/ Minerva era la coraça en la que es veia el cap de Medusa (Tia). Minerva la va matar.
Coria (la Cora de la arcadia), tenia com a pare Palas (Posidó), que la va voler violar i llavors Coria el va matar
Cora/ Leto vivia en el pais dels hiperboris o pais d’Urauna (Planeta Arc)
Segons els grecs
Va provocar una fam terrible a Tebas (planeta Arc) quan va enverinar el grá.
Segons els grecs
Eneas (de Troia) va portar el seu culte i la seva estatua a Italia
El Foc sagrat havia de ser vigilat perque no s’apagués
Aquest foc no podia encendre’s més que amb l’escalfor del Sol
Li van dedicar un santuari a Delfos.
Cora anunciava l’arrivada del seu germá Heli
Se’n va anar al cel després de l’edat d’Or
Transtorna l’univers i posa en perill l’equilibri universal
Pujada als cels mirava des de lo alt tot el que pasava a la Terra.
Castigava severament als malvats, però els seus castigs eren justos.
Vengava als amants desgraciats de la infidelitat dels seus estimats
Segons els grecs
Les sirenes (maléfiques i asociades a la mort) eren nereides (filles de Nereo) i companyes de Cora/ Perséfone. En les antigues tradicions eren mig dones/ mig ocells i en les tradicions medievals mig dones/ mi peix.
Segons els hebreus eren anomenades Tannin (vol dir gos salvatge o xacal)
Segons el grec Hesiode les sirenes Telxi-ope, Agla-Opheme i Molpe, eren filles d’Aqueloo i la musa Melpo-Mene
Segons els romans (Lucano en «Farsalia»)
Prop de la ciutat romana de Marsella hi havia un bosc fantasmagoric per on rondava Latona (Cora), mare d’Artemis (Isis) i Apolo. En els arbres d’aquest bosc s’havien esculpit groserament les imatges dels déus.
Segons els romans (Pompolio Mela)
Els druides celtes ensenyaven en boscos aillats o en coves (com en el culte a les tres deesses verges negres (Rea, Cora i Isis)
Segons Tzetzes en «les Moloses»
Totes les dones agraciades que s’entreguen a l’amor reben el nom de Proserpina (nom romá de Cora)
LES TASQUES DE CORA
Segons els asteques
Xoxi-Quetzal, deessa que collia flors,
Tezcalipoca la va portar al nové cel on vivia filant i teixint.
Li confesaven els pecats
Segons els grecs
Cora servia begudes als déus.
Era l’encarregada de preparar el nectar de la immortalitat
Descubridora de les abelles i dels beneficis de la mel,
Encarregada de la preparació dels banquets que se celebraven a l’Olimp
Deessa que teixia llana
Segons els nórdics
Hel (Cora) és la que cuidava dels adornaments i calçat de Frigga (Rea)
Segons els sumeris
Per ordre d’Enlil (Theos), Ninmada (Isis) i Ninazu (Cora), ambdues van donar a coneixer el blat als sumeris (humans)
El van treure d’un diposit que tenia Enlil tancat entre les muntanyes després de demanar permís a Utu (Heli). Van escampar el blat, cibada, lli i canam que havien estat portats del cel.
En aquella epoca els homes menjaven herba com fan els bens. Va ser llavors, en epoca molt antiga, quan An (Urá) va fer baixar del cel els cereals, la cibada i el llí.
Un dia Ninazu va dir a Ninmada (Isis), la seva germana: Farem baixar la cibada fins a Sumer.
Però Ninmada, subdita d’An, li va respondre: El nostre pare no ens ha donat l’ordre. Anem primer a consultar al celeste Utu (Heli), aquell que dorm i que descansa.
AMICS I ENEMICS DE CORA
Segons els asteques
Els 400 sudians van decidir donar mort a Coatl-icué (Rea) a prec de Coyol-xau-Ki (Cora)
Segons els grecs
Cora (Atenea 2ª) era companya de jocs de Palas Atenea (Atenea 1º o Gea)
Les dues companyes de Cora/ Persefone són: Atenea 1ª (Gea) i Artemis (Isis)
Però posteriorment Palas Atenea (Gea) i Minerva (Cora) van ser enemigues
La deessa Atenea va matar involuntariament a la seva educadora Palas (Tia/ Medusa), mentre exercitava amb les armes. Palas (Medusa), anava a donar un cop molt perillós a Minerva (Cora) i llavors Minerva la va ferir mortalment.
El seu dolor va ser tant gran que des de llavors es va efegir el nom de Palas al s’Atenea, que es va anomenar també Palas Atenea.
Segons els grecs
Enemiga del Sol (Heli)
Hera/ Etra/ Afrodita Pandemos és la gran rival de Cora/ Persefone.
Hera (Etra), va fer neixer Pitó (Tercera Atenea) per atormentar Leto (Cora).
El gegant Palas (Posidó) va vencer Atenea (Cora) quan intentava asaltar l’Olimp.
Atenea el va escorxar viu i amb la pell va recubrir la seva Egida, sobre la que va col.locar el cap de Medusa.
Segons els grecs (Homer)
Les nereides acompanyen Cora, juguen i recullen flors.
Les sirenes (maléfiques i asociades a la mort) eren nereides (filles de Nereo) i companyes companyes de Perséfone (Cora)
En les antigues tradicions eren mig dones/mig ocells i en les tradicions medievals mig dones/mig peixos. Els hebreus les anomenaven Tannin (significa gos salvatge o xacal)
Les seves ninfes també es deien Asies i se les exigia una castedat inviolable
Segons els Romans
Palas (Posidó) era un dels titans vençut i escorxat per Minerva (Cora).
Algunes vegades está prop d’Isis i d’altres de Juno (Rea)
Segons els sumeris
Namtar (Posidó) era el servent i ministre de Nergal (Hades) i Ereshkigal (Cora)
Namtar era també el Lloctinent o patge de Ereshkigal (Cora)
Segons els asteques
Els 400 sudians van decidir donar mort a Coatl-icué (Rea) a prec de Coyol-xau-Ki (Cora)
CORA I OSIRIS
Segons els songhay (Mali/ Niger)
Keli Mabe (Hades) i Keli-Keli Mabe(Osiris) son com els Cain i Abel de la biblia.
Nyaberi (Cora), la dona de Keli Mabe, desitjava el seu germá petit Keli-Keli Mabe i el va acusar falsament de violació.
Llavors Keli-Mabe va tallar la virilitat del seu germá en un atac cruel, després de ser enganyat
Segons América del Nord-Dakota (Sioux)
Tir-Awa-Hat (Theos), en crear les coses va donar gran poder a «L’estrella del matí» (Cora) i al seu germá menor «El Sol» (Heli).
Estrella del matí es va casar amb Llumener de la tarde (Osiris) i el Sol (Heli) es va casar amb la Lluna, (Forces Malignes/ Isis). D’ambdues parelles van sortir nens que van poblar la Terra
Nota:
En la mitologia ugarítica Sahar (Cora) es l’estrella del matí i Salim (Osiris) és l’estrella de la tarda
Pels grecs Eos (Eos 4ª és Cora), precedida per l’estrella del mati, es considerada com l’origen de totes les estrelles (deus menors).
Segons els cananeus
Una pasió impotent empeny Mirra (Cora) cap Adonis (Osiris) que era amant d’Afrodita (Isis)
Segons els frigis (Arnobi)
Cibeles (Rea) i Agdistis (Hades) es van disputar Atys (Osiris) , un jove molt maco.
Cibeles va estimar Atys apasionadament i va voler lligar-lo i impedir que es casés.
Ella va confiar el seu culte a Atys amb la condició de no violar el vot de castedat, Però Atys va oblidar el seu jurament i es va casar amb la Ninfa Sangarida/ Sagaritis (Cora)
Cibeles va matar Sangarida o, segons altres versions, va aconseguir que Sangarida s’autoimmolés (ja que estava a punt de penjar-se)
També diuen que Cibeles, enamorada d’Atys, va quedar embaraçada d’ell.
Mean (Prometheo) el pàrede Cibeles i rei de Friggia, va donar mort a Atys i el va llençar a les feres. Quan Atys va ser mort, Cibeles va perdre el judici.
Segons els grecs
Quan Persefone (Cora) va ser raptada pel déu jove Dionisios Zagreus (Osris) davant d’Euboleo d’Euboleo (Hades), les seves lamentacions no van ser escoltades per la Lluna (Tia és la Lluna visible), sinó per Hecate (Isis)
Segons els grecs
Cora vivia a l’extrem més occidental, més enllá del jardi de les Hesperidis.
Segons els grecs
Ino (Cora) va ser ama de llet de Dionisi 2º (Osiris)
Ino, després de la mort de Semele (Rea) va encarregar-se de l’educació de Baco, cosa que va irritar Juno (Rea)
Segons els grecs
El matrimoni divi de Dionisi Zagreus (Osiris) i Core, es va celebrar en el prat de Nysia, també anomenat «El jardí de Dionisi»
Nota:
El prat on te lloc el rapte de Cora/ Persefone és el Nysion Pedion, la planura de Nysia, també anomenada praderia d’Enna i que Homer anomena Pla de Misa.
Segons els grecs
Dionisi Zagreus (Osiris) puja Persefone (Cora) al carro i porta la novia raptada a un llarg viatge sobre la Terra abans de tornar al regne subterrani.
Segons els grecs (Homer)
Va ser Theos qui va donar la seva filla Cora al senyor del món inferior (Hades)
Segons els consells de Theos, la Gran Deessa de la Terra (Demeter Damia/ Rea), va ajudar al raptor Dionisi Zagreus (Osiris).
Dionisi Zagreus i Persefone (Cora) garanteixen els aliments vegetals pels humans.
Segons els romans
Cloris (Cora) va ser portada per Boreas al Cáucas (del planeta Arc).
Es va casar també amb Céfiro (Osiris) vent del Nord-Oest, qui la va fer reina de les flors.
Regna en un jardí des de que el vent de l’Oest la va raptar.
En el jardí hi ha flors que son llavors d’Adonis (Osiris), nascudes de la seva sang.
Hera (La Terra), que viu en les extremitats del món, de vegades viatga als jardins de Flora (Cora)
Segons els grecs
El seductor de Cora és un Déu del vi (Osiris).
Segons els japonesos shintoistes
Uke-Moshi (Cora) viu a prop de l’arbre Katsura (arbre que te una gran relació amb el deu de la lluna Tsu-Ki-Yomi (Osiris)
Segons els japonesos shintoistes
Com volien controlar a Uke-Mochi (Cora), Amaterasu (Isis) va enviar a Tsuki-Yomi-No-Mikoto (Osiris).
Com Uke volia hospedar dignament al misatger diví, va preparar cent taules en els seus «cent camps de junco» (les terres del Japó) i de la seva boca va fer sortir una gran bola d’arrós amb especies i molts peixos
Tot aixó es va servir a taula. Amb gran disgust, el deu lluna (Osiris), el misatger, tancat per l’ira, va treure la seva espasa i va matar Uke-Moki
Li va tallar el coll.
Nota:
en altres versions ho va fer Susanowoo (Tifó)
Segons Oceania (Estret de Torres)
Tabepa (Osiris) es va enamorar d’Uga (Cora) i es va casar amb ella.
Uga se’l va emportar a viure a la casa dels esperits, però, els seus germans s’ho van pendre molt malament i el van matar
Uga va plorar durant mols dies. Finalment, ofesa, va fugir per sempre de la casa dels esperits.
Segons els romans
Baco (Osiris) va trovar Ariadna (Cora) a l’illa de Naxos
Segons els sumeris (Teogonia de Dunnu)
La sexta parella és la del déu Z (Sisé Sobirá), que correspon a Dumuzi el Pastor (Osiris), fill del déu Y (Cronos), que pren per esposa a Nin-Gestinna (Cora), la seva germana.
D’aquesta manera la santa Innana (Isis) va convertir Dumuzi el Pastor en el seu substiti¡ut a l’infern (mon subterrani).
Segons els sumeris
Geshtinnana (Cora) i Dumuzi el Pastor (Osiris), passaven alternativament cadascun d’ells sis mesos a l’any en l’infern (mon subterrani).
És Geshtinana la que es presenta com co-substituta amb Dumuzi a l’estança en els inferns (Tot i que Gestinana prega a Innana/ Isis que sigui ella a l’infern en lloc de Dumuzi)
Diu Innana:
Tu Dumuzi (el pastor), estaras en l’infern la meitat de l’any i Gestinana, la teva germana l’altra meitat.
Diu Dumuzi a Gestinana: «Baixa a una esquerda, germana meva, però quan ho facis, fes-ho com una morta. I quan hagis baixat allí, llavors alça els ulls.
Quan Innana baixa al món inferior, a la terra d’Ereshkigal, el guardiá de la porta de l’Ir-Kalla/ Eresh-Gallu és Kuttu (Cerbero).
La deessa Kutu-Sar (Nix), la mare de Nergal (Hades) se’n alegra i diu:
«Senyora meva, deixa que el palau de la terra de NUG-IA/ KUR-NUG-IA se’n alegri també de la teva presencia»
Geshtinnana va ser violada per Dumuzi (Osiris), el seu germá
CORA I APOL.LO
Segons els grecs
Isis va ajudar a la seva mare (Cora) a donar a llum Apol.lo. A causa dels dolors de part de la seva mare, Isis va agafar aversió al matrimoni i va guardar, virginitat eterna
Segons els grecs
Atenea (Cora) va recollir el cos mort de Zagreus (Osiris) i va obtenir el tercer Dionisi (Apol.lo és Dionisios Doto. El segon Dionisi, és Heli)
CORA MARE DE LA HUMANITAT
Segons els cananeus d’Ugarit/ Ebla/ Mari
Pidray (Cora) és la deessa titular de la dinastia Rapa-Uma
Nota:
Els Rapa-Uma són herois o humans d’ambit infernal
Segons els grecs
Cora va dona a llum als humans
Segons els grecs
Persefone havia donat naixament a la humanitat sota la mort
Segons els grecs
Persefone/ Cora és la deessa de la curació i de la ressurrecció.
En molts aspectes, junt a Rea i a Isis (les tres maries) va proporcionar la major part de l’imaginari i l’inspiració per la Verge Maria dels cristians
Segons els romans
Cora va recollir argila i va pensar que podia fer un home. Llavors va demanar Jupiter (Theos) que li donés vida. Rea però va dir que l’home li pertanyia, perque ella era la prestadora de la materia del cos (ovul) i no Tetis (Cora), maree biológica..
Jupiter va finalment donar la raó a Rea.
Nota:
Posteriorment però, Cora va ser la mare biológica de diverses races/ especies humanes.
Segons els sumeris
La deessa Ninki (Cora), havia estat creada per el deu Enki (Prometheo) i a més de la seva germana (ambdos fills biológics d’Antu (Gea) va ser durant un temps la seva esposa.
Durant un periode de gran sequera, Antu li aconsella a Enki que produeixi criatures capaces de treballar dur per els deus.
Ell va respondre: Mare aquesta criatura ja existeix. La criatura inferior mascle que s’hauria d’agafar per la creació d’un prototip ja existeix i es molt primitiva (humanoides)
El seu cos sencer esta cobert de pel (anomenats monos vermells) no coneix ni a les persones, ni al territori. S’alimenta com les gaseles de les pastures, per sobreviure lluita amb les besties salvatges dels pantans i el seu cor esta content quan es troba amb altres criatures que, com fan ells, s’aglomeren a la vora de l’aigua.
Mare Namu (Gea), sobre teu parirá la mare Ninki (Cora), la meva esposa i les vuit deesses del naixement estaran presents per asistir. Tu donarás el destí al recien nascut.
Ninki (Cora) haurá imprés en ell el linatge dels deus i el resultant será un Llullu, un treballador primitiu.
Va ser la que Enki va escollir per el part i la que va donar a llum al primer prototip humá
L’embrio va ser produit barrejant, a partir de argila, la criatura molt primitiva, carn i sang de la deessa Ninti (Rea), la deessa de la costella i de la vida i sang del deu Kingu (Erebo), que havia estat empresonat per revoltar-se contra An (Urá).
Les tres primeres tentatives van fracasar. Però, la quarta criatura prototip que va neixer, en fer-se adult era incapaç de procrear, ja que que no podia retenir l’esperma. Tot i així Enki el va curar.
Nota:
Va ser Kandú prototip mascle de la Raça d’Or.
Després, les deesses generadores van fabricar set homes i set dones més
Posteriorment es produiran encara tres tentantives més, fins arrivar a la setena, quan va neixer Adapa (Eneo), el primer prototip humá capaç de procrear.
Segons els ugrofinesos
Finda (Cora) te el seu origen a l’Orient/ Est (planeta Arc)
Els seus descendents (raça finesa) van escriure moltes lleis que ni ells mateixos seguien.
Eren incompatibles amb els fills de Freya (Rea).
Eren agresius i bel.licistes
Eren anomenats: «els esclaus de Deu», creadors d’una mena de religio sucedania, amb deus, esperits i dimonis, amb un cel i un infern.
D’aquesta manera disfresaven la veritable esencia de la divinitat
Van crear idols i les representacions dels deus o d’un sol Deu.
La seva societat es regia per l’autoritarisme i el patriarcat, on l’home era més important que la dona
Sovint eren conqueridors d’altres pobles
PRIMERA MORT DE CORA I RAPTE D’HADES
Segons els songhay (Mali/ Niger)
Nyaberi (Cora) va ser extremadament malvada, ja des del moment de neixer
Després d’intentar estar amb el seu germa Kiirey (Prometheo), va ser llençada del cel Llavors tetraplégica, es va traslladar al regne del seu pare (Hades) que li va ensenyar bruixeria i menjar animes
Es va reproduir amb els pocs Zin (dimonis) que la van acceptar (per el seu aspecte) i va engendrar els Hargey, grup de deus malignes que són freds al tacte com els cadavers.
Va donar a llum a molts dels deus malignes i monstres
Segons els grecs (himne homéric a Demeter)
Cora estava agafant narcisos quan la terra d’amples camins en la plana de Nisa, s’obrí i a través d’aquella obertura n’eixí el sobirá Polidegmon (Hades). Arrebasant-la en el seu carruatge d’or, contra la seva voluntat, se l’endugué mentre ella plorava i gemia.
Segons els grecs
Calliroe (Cora) va ser perseguida per Coreso (Licurgo) que l’estimava, però ella no l’estimava.
Per venjança Coreso la va denunciar i Calliroe va ser portada al sacrifici plena de flors.
En veure-la així, Coreso es va matar amb un ganivet.
Coreso va obtenir el sacrifici de Calliroe, però al final va preferir matar-se a fer morir a la seva estimada
Després pero, Kalli-roe es va sacrificar prop d’una font.
Segons els grecs
Lico (Cronos) va fer presoner Jasió (Jared/ Diomedes), però la filla de Lico, Callirroe (Cora), es va apiadar d’ell i el va alliberar.
Jasió/ no va correspondre a l’amor de Calliroe i llavors ella es va penjar en veuré’s abandonada.
Segons els grecs
Cora s»havia suicidat i es va convertir en deessa marina
Quan Ino (Cora) es va transformar en deessa marina, es va anomenar Leucotea
Diuen que de la sepultura de Leucotoe (Cora) va brotar l’arbre de l’incens/ l’arbre de la mirra
Mirra (Osiris)
Segons els romans
Cloris (Cora) collia flors quan va ser raptada.
Va ser raptada i després seduida pel seu pare Theos-Tenebrós/ Plutó/ Hades/ Dionisi1º qui havia agafat la forma de serp.
Segons els romans
Cora va morir jove, per aixó va ser raptada per Plutó (deu dels morts).
Segons els grecs
Cora va morir i va resucitar
Segons els grecs
El rapte de Persefone (Cora) va tenir lloc a la praderia d’Enna (Homer la situa en la planura Misia) del planeta Arc. Quan va ser raptada per Hades estava recollint narcisos.
Nota:
El prat on te lloc el rapte de Persefone és el Nysion Pedion, la planura de Nysia, també anomenada praderia d’Enna. Homer l’anomena Pla de Misa.
Segons els romans (himne de Calimac)
Proserpina (Cora) va ser raptada en la praderia de Nisa.
En la ciutat de Nisa regnava llavors la Keres-Demeter (Rea)
Segons els grecs (órfics)
Cora és seduida pel seu pare en forma de serp. (recordar que de l’unió infecunda d’Hades/ Plutó i Demeter/ Ceres/ Rea va neixer Cora/ Persefone)
Cora deixava la Terra i anava al regne dels morts, el regne de «Dionisi subterrani»
HADES I CORA
Segons els asteques
Coyolxauki (Cora) amb Mictlan-Tecuti (Hades) poseien ambdos la sobirania sobre els 9 rius de l’inframon (inferns)
Segons els grecs (Teogonia d’Hesiode)
Aidoneo (Hades) la va arrebatar del costat de la seva mare. Theos se la va concedir, de forma que,
Persefone (Cora) passará 1/3 de l’any junt a Hades i la resta de 2/3 junt a la seva mare (Rea) i els déus olímpics.
Segons els grecs (Orfeo)
Persefone (Cora) va ser conduida al mar pel seu amant Hades i va desapareixer en mig de les ones.
La seva companya Ciane estava present quant Hades la va raptar
En el rapte de persefone, aquesta no podia sortir del món inferior a causa d’haver menjat una magrana en aquell lloc. La magrana havia sorgit del cos de Dionisi Zagreus que els titans havien trocejat.
Segons els grecs
Els textes situen el rapte de Cora/ Perséfone quan Celeo era rei.
Nota:
Celeo va erigir el primer santuari de Demeter en Eleusis cap el 1500 aC
Eleusis va estar deshabitat entre el 1100 i el 800 aC)
La despedida otoñal de Perséfone (14 Septembre) durava 9 dies (els 9 dies que Demeter (Rea) va eambular per la Terra buscant la seva filla Cora)
Segons els grecs
Després del rapte de Persefone va neixer un nen, Pluto (Osiris) que s’assembla al seu raptor Pluton (el fruit del seu amor va ser Pluto, «riquesa»)
El lloc on va succeir es deia Erineo, per una figuera silvestre (Eryneos) que estava pròxima al lloc dels fets.
Les lamentacions de Persefone no van ser escoltades per la lluna (Tia), sinó per Hecate (Isis)
El rapte també va ser vist per Heli.
Però, l’ultima en escoltar la veu de Perséfone va serDemeter Damia (Rea).
Aquesta es va treure la diadema del cap, es va posar roba de dol i va vagar durant 9 dies sense menjar portant dues torxes enceses. El decim dia va trobar Hecate (Isis) i, les dues, es va dirigir a Heli buscant ajut.
Segons els grecs
Cora era novia del déu subterrani amb qui va celebrar matrimoni com es celebraven els matrimonis aquí en la Terra i de qui va tenir un nen, com els que tenen les dones aqui dalt.
Nota:
Per producció o creació, sense engendrar.
Des de llavors el món ha estat com és per nosaltres els mortals
Persefone encara regnava en el món inferior, en la casa d’Hades, quan va donar a llum al seu fill Triptolemo (Canas/ Canaan).
En un baix relleu es veu a Theos barbat, sentat al costat de la seva dona Tia i a l’alttre costat Cora/ Persefone coronant a Rea. Al costat de Persefone hi ha Triptolemo, que apareix molt més baix d’alçada.
Segons els grecs
Després de la perdua de Persefone i la seva recerca, va convenir-se que estigués vuit mesos a l’Olimp, amb Demeter, i quatre mesos a l’Averno, amb Hades.
Segons els grecs
Va regnar en el món inferior, primer amb Hades i després amb Dionisi (Osiris)
Segons els mesopotámics
La cultura mesopotámica era profundament materialista. No creien en esperits purs, ni en formes immaterials. Tot era corpori, malgrat creure que existien diverses graduacions en alló que anomenarien «densitat de la materia»
Per exemple: El Gidim (sumeris)/ Etemu (acadis), era quelcom subtil però material.
L’esquelet i la carn era una cosa i l’Etdemu era un altre, tot i no ser el que entenem per ánima.
La morada de l’Etemu no és la tomba sino l’ultratomba, un món negatiu i indefinit que anomenaven Ki/ Ki-Gal/ Ki-Gallu/ Ekur o «el gran lloc» , el centre de la Terra, món lligat a Ereshkigal (Cora)
Allí s’hospedaven les divinitats i els difunts.
Era el «pais sense retorn» o Kur-Nu-Ge, al que es baixava.
Allí hi havia una gran ciutat, L’Arali (sumeri)/ Arallu (acadi) / Erigal/ Erkallu.
Situaven l’Etemu prop de l’esquelet.
Si l’Etemu surt del món d’ultratomba (Kur-Nu-Ge) pot ser un perill pels vius, ja que vaga sense destí
Segons els perses-iranis
Meshia/ Masya (Hades) i Meshi-Ane (Cora) van ser creats per ser feliços
Meshia (Hades) amb Meshe-Hina/ Meshi-Anne/ Mashy-Anang viuen al principi només de fruits.
Però Arhiman (Prometheo) els indueix a negar a Déu. Perden la seva puresa, derriben arbres, maten animals i cometen altres maldats
Masya i Masy-Ane primer van beure aigua, després van menjar plantes, despres van beure llet i, finalment, van menjar carn
Masya i Masy-Ane, tot i estar sota la protecció divina, es van deixar convencer pels esperits del mal.
Van coneixer el pecat promogut per Ahriman
Fins que seduits per Deva (Prometheo), l’esperit del mal, van sortir de caça i van trobar una cabra blanca de la llet de la qual van veure. En aixó va consistir el seu pecat i van ser castigats.
Deva se’ls presenta per segona vegada donant-lis fruits per menjar i per culpa d’aixó van perdre cent plaers.
A la mort de Gayomard (Urá), Masya i Masyane van acceptar el govern d’Ahriman, i per aixó, se’ls va condemnar a existir eternament a l’infern
Segons els nórdics
Wotan (Erebo) li havia concedit a Hel (Cora) tenir poder sobre els tres móns.
Hel (Cora) va ser relegada al mon inferior per Odin(Erebo)
Odin havia decretat que Hel es cuidés dels que morien per enfermetat o de vells.
La deessa Hel va ser treta del Hel-Heim i del Nifl-Heim per Odin.
Reina o regent del Hel-Heim (terra dels morts) i del Nifl-Heim (terra de brumes)
En el seu regne de Nifl-Heim la seva sala era Elvidn-ir
Al Hel-Heim arrivaben les branques de l’Yghdrasil o arbre de la vida
Nastrond «la costa dels cadavers» és la terra dels morts on regna Hel.
Segons els sumeris
Nergal/vMeslamtaea (Nergal) i Ninazu (Cora) van substituir a Enlil (Theos) en el món inferior.
Segons els sumeris
La residencia d’Ereshkigal (Cora) estava en l’Apsu,
Nota:
Ir, Eresh o Eri semblen el mateix i són la Terra d’Ir, d’Eri, D’Eresh o d’Eres
Diu Enki (Prometheo):
Dins el món inferior trovareu a la mare genitora Ereshkigal, que per culpa dels seus fills está malalta en el llit, nua i estirada sobre les espatlles dient «ai les meves entranyes»
Ereshkigal vivia en el món inferior, en l’UTNU (literalment a l’Oest de NU), Allí on hi havia el riu Hab-Ur
La residencia de Nergal (Hades) i Ereshkigal (Cora) al món inferior era Gab-kur-ra, que significa literalment: «En el pit de les muntanyes».
Aquesta residencia estava en la ciutat d’Ar-Ali (sumeri)/ Ar-Allu (acadi), el anomenat «pais sense retorn o el gran allà baix o lloc de les vetes brillants (mines)».
EL PECAT DE CORA
Segons els asteques
Xoxi-Quetzal era una deessa que volia ser verge
Segons els grecs
Va ser expulsada de la casa dels déus, després d’una caiguda indecorosa i llavors va passar al servei d’Hera (Rea) com cambrera.
Segons els asteques
Yao-ti (Hades) va decapitar Xoxi Quetzal (Cora) junt a una roca on estava el seu marit (Osiris)
Tezcatlipoca negre (Hades) li va tallar el coll i el cap es va transformar en la Lluna
Segons els asteques
A Coyolxauki (Cora) li va tallar el coll el Sol, Tox-An-Kal-Ki/ Huitxilopoxli (Heli), el seu marit gelós per les seves infidelitats.
Deessa decapitada i desmembrada per Huixilopoxli que la va matar amb la seva arma, la «serp de foc»
Segons els romans
Les vestals eren enterrades vives si violaven la seva virginitat, com Leucotoe (Cora).
Portaven un vel al cap.
Les conduien dins un forat fondisim o una tomba i les hi donaven una llum d’oli, llavors, tancaven l’abertura i tiraven terra a sobre. En 1100 anys, només 13 vestals van ser enterrades vives
Leucotoe fou enterrada viva, com les vestals.
Segons els inques
Les vestals incas estaven consagrades al Sol i només podien ser fidels al seu espós el Sol.
Segons America del Nord (Inuit, Terra de Bafim, esquimals de Groenlandia)
Sedna (Cora) era una deessa que vivia en el fons del mar
Casa seva estava guardada per terribles guardians (un enorme gos negre i ferotge)
Sedna no es volia casar, però finalment es va enamorar d’un gos i es va casar amb ell.
Els de la seva tribu, airats amb el casament la van portar al mar i la van tirar per la borda.
Sedna es va enfonsar fins el fons i es va convertir en senyora dels inferns
Segons els grecs
Hades sedueix a la seva filla Persefone. En una versió Theos es transforma en serp i sedueix a Persefone, la seva propia filla
EL JUDICI DELS INFERNS
Segons els egipcis
Maat/ Thmei (Cora) está present en el judici de l’anima en presencia d’Osiris i els 42 judges.
Pesava les accions dels homes en una balança
Ho registra tot en les fulles de l’arbre sagrat Ished o persea (com l’Yggdrasil)
CORA I ELS MISTERIS
Segons els cristians (Hipólit, erudit cristiá)
El hierofant en els misteris d’Eleusis proclama dins el telesterió: «La senyora ha donat a llum a un nen sagrat. Brimó ha donat a llum a Brimós (Osiris). Aixó és la forta ha donat llum al fort.
El seu culte va adquirir carácter orgiàstic amb danses obscenes.
Segons els grecs
El gran secret dels misteris d’Eleusis esta relacionat amb Cora, Ella era el secret
La tríada d’Eleusis era: Rea, Sitopotiniya (Cora) i Hades, el raptor de Sitopotiniya
Pels llatins la tríada era: Ceres (Rea), Liber (Dionisi) i Libera (Cora)
Segons els romans
Demeter (Rea), Persefone (Cora) i Hecate (Isis), en la seva qualitat de deesses del món inferior i reines dels morts, reben el nom de Brimó.
La deessa de la mort, la triple deessa, dona a llum
CORA I HERACLES
Segons els xinesos
La deessa Shang (Cora) va robar el licor de l’immortalitat al seu marit How-Yi/ How-Shi (Heracles).
Li va ser robada a How-Yi perque va fugir al cel.
Despres de robar-li, es va refugiar a la Lluna, on es va transformar en gripau (mon inferior) i no va baixar mai més a la Terra.
Es va detenir a la lluna perque no va poder robar quantitat suficient per arrivar a les mes altres esferes
Nota:
Pels xinesos How-Shi/ Yi (Heracles) és fill de Ku/ Kao-Sin (Erebo)
Yi va abatre nou dels deu corvs solars i així va salvar al món de la destrucció.
CORA I EL DILUVI MESOPOTAMIC
Segons els chibchas (Colombia)
Huitaca/ Chia (Cora) envia les aigües sobre les muntanyes perque es precipitin sobre les valls provocant inundacions i mort
Segons els asteques
Xoxi-Quetzal (Cora) amb el seu espos Teo-Cipactli (Noé), es van salvar del diluvi
Segons els asteques (tolteques)
El primer món va ser destruit per inundacions.
El deu Tilaca-Huan (Prometeo) va previndre al deu Nata (Noé) i a la seva dona Nana (Cora), que buidesin un gran xiprés i entresin en ell quan les aigües s’aproximesin
Amb Nata també es va salvar la seva germana i companya XoxiI-Quetzal (Cora), anomenada pluma florida
Segons els asteques (nahuas)
Teo-Cipactli (Noé) amb Yoxi-Quetzal / Yaxi-Quetzal, van sobreviure al diluvi en una arca.
Segons els asteques (mexiques)
Yochi-Coxtli ( Noé) amb Yochi-Quetzal (Cora) es van salvar junts del diluvi
Segons els asteques (michoacanesecas)
Tezpi (Noé) amb Xoxi-Quetzal (Cora) es van salvar junts del diluvi. Quan les aigües van baixar van arribar a la muntanya Colhua-Can.
CORA I HELI
Segons els escites (osetes)
Soslan (Heli), perseguint un cervol que era Acy-Ruxs (Cora), va pujar per la «Muntanya Negra»
El cervol va desapareixer per la boca d’una caverna on hi havia un gran castell de set pisos.
Al costat de les fonts de l’impetuos riu Yanjaj, i sobre una roca escarpada hi havia la fortalesa on vivia Acyruxs
El matrimoni de Acy-Ruxs i Soslan, precedeix inmediatament al final trágic de Soslan amb la roda voladora
Kurys és el Paradís
Segons els egipcis
Maat (Cora) acompanyava a Ra (Heli) en el seu viatge. El camí i direcció són assenyalats per Thot i Maat (Erebo i Cora) mentre Horus (Apol.lo) actua de Pilot
Segons Oceania (maories)
Pare (Cora) coquetejava amb Hutu (Heli) però després li negava els favors.
Finalment Hutu va fugir i Pare, sentint-se culpable es va suicidar penjant-se.
Va baixar a la terra de PO, la terra de la nit, on moren els morts, governada per Hina (Rea), la primera dona.
Hutu, que encara suspirava per ella (Pare) va seguir-la al mon subterrani ajudat per Hina.
Quan es van trobar van sortir de la terra dels morts. Amb el seu cos resuscitat
Pare i Hutu es van casar i van ser els fundadors d’una gran tribu
CORA, LA NOSTRA MARE BIOLÓGICA
Segons els grecs
Despres del diluvi mesopoámic(el de Noé), Temis (Cora) va renovar la humanitat (Raça de ferro)
Segons els asteques
Xoxi Quetzal (Cora) va caure sobre la Terra amb el seu germá Huixilopoxli ( Heli) i van ser els progenitors de la humanitat actual.
Segons els aymarás (llac Titicaca)
En Taipikala/ Taypicala, s’havia produit el naixement del primer esser humá, fill de la deessa Oryana (Cora) vinguda del Cel i d’alguna clase d’animal terrestre.
Després de parir 70 criatures, la deessa se’n va retornar al cel.
Els descendents d’aquests fills eren gegants que vivien centenars d’anys, va aixecar Taipikala en el seu honor, fins que un gran cataclisme va fer desapareixercel, sol i estrelles, i un posterior diluvi que va ofegar amb aigua «la roca central» i uasi tota la població, va acabar amb la raça dels gegants.
Els debilitats descendents dels gegants, en cada nova generació, creixien cad vegada més baixos, vivien cada vegada menys anys i morien abans, tot i que van conservar les ensenyances d’Oryana, sabien parlar el llenguatge sagrat i van continuar sent yatiris, sacerdots del deu Wilka (Heli), metges i bruixots dels aymará.
Oriana és encara adorada avui dia
Molt temps després del diluvi, Wilka, el Sol, reapareix just en el centre del gran llac anomenat Kotamama, enganxat a Taipikala (Tihuanaco).
Tenen un fenomen natural asignat a cada deu del panteó, però per sobre de tots está la Mare Terra Pachamama (Rea).
CORA I EL RAGNAROK
Segons els nórdics
Relegada al mon inferior per Odin (Erebo) va resurgir novament en la batalla final (el Ragnarok)
MORT DE CORA
Segons els grecs
Apol.lo i Artemis (Isis) van matar Cora
Segons els grecs
Finalment Ariadna (Cora) va ser morta per Artemis (Isis) segons instruccions de Dionisi (Heli)
Segons els japonesos budistes
Deessa morta per Go-Emma-Son-Gwakko/ Raizu/ Gekkawo (Hermes)
Segons els nórdics
Morta (després del Ragnarok) per Vali (Apol.lo)
Segons els nórdics
Morta per Dietrich (Apol.lo)
Segons els romans
Apol.lo i Diana (Isis) van matar Cloris (Cora)
![]()
2010 total de visites , 2 visites avui