Папка: /usr/home/elsnostresorigensocults/www/wp-content/mu-plugins

20. Posidó – Els Nostres origens ocults

20. Posidó

OBSERVACIONS

Aquest  resum biografic és el resultat de l’estudi d’una gran quantitat de textos mitológics, i, per tant, resulta molt dificil presentar-ne una selecció en format breu.  

Tot i així, en la seva totalitat, s’han extret de mitológies de les diferents civilitzacions o fonts

Nota: 

En «Algunes equivalencies», surt el nom del personatge que s’exposa a continuació en l’idioma propi de la seva civilització o font mitológica.

 


 

QUI VA SER POSIDÓ?

Com germá gran de Rea, i fill d’Urá, considerat com un dels titans, atlants o étiops de la subraça dels Adam.

Un arc-ángel menor, conseller i guerrer a les ordres del poderós deu Theos.

L’hereu legitim, fill preferit, alguatzil i oficial en cap d’Urá

Considerat un dels deus del mar

Va tenir un paper important en la destrucció i desaparició de Sodoma i Gomorra sota el Mar Mort

Va tenir un paper actiu en desencadenar la pujada de les aigües en el diluvi de Noé.

Va ser rei de l’illa de l’Atlantida al planeta Terra


 

ALGUNES EQUIVALENCIES 

 

Grecs Posidó
América
América Central-Lacandons (Mexic) K’aak Bak’el Ak Yum Cak Sib
América Central-Maies Hun Batz
América Central-Mixteques (Méxic) Qhuav
America Central-Nairiño (Venezuela) Mahan-Ama
America Central-Plarao(Venezuela) Mahan-Ama
America Central-Yekuana(Venezuela) Mahan-Ama
América Central-Zapoteques (Mexic) Nonhachi
America Con Sud- Araucans (Chile) Huai-Llepenyi
America Con Sud-Selk’nam Koox
América del nord-Inuit (Groenlandia) Alineaks/ Alignaks
América del Nord-Sioux Dakota Sichum/ Esperit guardiá
America del Nord-Wintu Sutu-Nut
América Sud-Ashaninka (Amazonia) Tsom-Iri
América Sud-Cocama (Perú) Mutsa-Pirika
América Sud-Inques (Perú) Huai Llepenyi
América Sud-Mbya (Paraguay) Tupé Pochy/ Vera Pochy
América Sud-Sateré Mawé (Brasil) Uar-Iara
América Sud-Nomatsigenga (Amaz) Ki-Mosito/ Qui-Mosito
Africa
Africa Occidental-Akan (Togo/ Ghana) Apo
Africa Occidental-Aja/ Vodun (Benin) Agbé/ Agwé Taroyo
Africa Occidental-Fon (Benin/ Camerun) Agahu/ Ag-Anju/ Agayú/ Agbé
Africa Occidental-Fulani (Nigeria i Sahel) Habbana Koel
Africa Occidental-Yorubas (Benin-Nigeria) Agahu/ Ag-Anju/ Agayú/ Shango Ag-Anyú/ Shango Menino
Dogon Ol-Uku (deu del mar)
Egipcis Sobek-Ra
Europa
Celtes (Gals) Borea
Celtes (Lleg. Artur) Bors/ Kai-Hir/ Lucan
Celtes (P. Gales) Ka-Her-Din/ Sir Guiomar
Escites (Osetes) Dadar
Eslaus (general) Tami-Masadas
Eslaus albanesos Provie
Eslaus báltics polabos lituans Deb-Kulys/ Wandhui
Eslaus báltics polabos estonians Veehaldja
Eslaus polacs caixubis Chmurnik
Eslaus prusians Bardoyts/ Bardoya’s
Eslaus rusos Varpulis
Euskadi (vascos) Gaueko
Gnostics Gabsa-El/ Chozzar
Grecs Borteas/ Egeo/ Egialeo
Nordics Kvasir/ Hreidh-Mar/ Mega
Romans Neptú/ Titono/ Palante
Saamis (Cercle Polar Artic) Kul
Ugrofinesos Vum-Urt
Asia
Acadis En-Zag/ Nin-Girsu
Cananeus Phos/ Sicharbas
Coreans Usa/ Pluja (La)
Hebreus Asari-El arcángel
Hindús Varuna/ Pulastya/ Hiran-Yaksha
Hitites Su-Wali-Yata/ Uru-Wana/ Tashmi-Shu
Japonesos Toyo Tama Hiko/ Na-Wata-Tsumi
Japonesos (budistes) Isum
Meitei (Manipur-India) Shamei
Perses-Iranis Satevis/ Varuna
Sumeris Ninurta/ Ishum/ Ur-Ash/ Pab-il-Sag
Xinesos Hi-Huang-Tien-Shang-Ti/ Tsui-Huang
Xinesos (budistes) Niu-Tou
Filipines
Filipines-Luzon (Apoyaos/Isneg) Ari 2º
Filipines -Luzon (Bicolano) Magin-Dag
Filipines-Bisayas (Visaya) Li-Mog/ Li-Nog/ Li-Nuk/ Tremolor
Filipines-Mindanao (Bukidnon) Pama-Handi
Filipines -Luzon (Guinaangs) Ari 2º
Filipines-Mindoro (Hanuno Mangyan) Cocodrile
Filipines-Bisayas (Hiuguecinas) Libo
Filipines (Epopeia Hinilawood) Asu Manga
Filipines -Luzon (Ifugao) Kolyog
Filipines -Luzon (Igarrotes) Ari 2º
Filipines -Luzon (Kalinges) Ari 2º
Filipines-Mindanao (Mandaya) Cocodril
Filipines-Mindanao (Sama Dilaut) Su-Manga
Filipines -Luzon (Tagalos) Maka Pulao/ Maka Pulaw
Filipines-Mindanao (Teduray) Limog/ Linog
Filipines -Luzon (Tinguianos) Em-Lang
Australia
Australia-Est-nord (Kuuku-Ya’u) Golomono
Oceania
Indonesia (Celebes) Bunto
Malaisia (Sama Bajau) Su-Manga
Micronesia (Kiribari/ illes Gilbert) Te-Noi
Polinesia (Hawai) Pak’A/ Pac’a
Polinesia (varis) Tir-Inau
Polinesia (Maories) Te-Uri

 


 

APORTACIONS

Creador del cavall. Va regalar el cavall a la humanitat

La humanitat el va honrar com aquell que havia ensenyat a llaurar la terra.

Va ser el primer en fundar i fletar una armada naval.

Ell va excavar el llit dels rius i va fer que l’aigua anés de forma controlada.

Ell ha donat limits (mesurar) al cel, la terra i la profunditat al mar

Dimoni, rei dels asura

Cap dels aditya (descendents de Aditi/ Rea)

Guardiá dels Rta (les regles per l’organització del món (iguals als Me sumeris o elsm Asa dels iranis)

Un dels fundadxors d’Atenas. Va ser rei d’Argos, del Ponto i dels nans

Va ser un rei pastor dels Aris

Va reconstruir les ciutats mesopotámiques d’Ur i Nippur després del Fimbultr

Va inspirar la reforma legal i social del rei Urukagina (o Uruinimgina) de la 1ª Dinastria de Lagash (2380-2360 aC)

La seva nau era Imdugud (literalment: Au divina de les tempestes). Media 22,5 metres de llarg


 

RAÇA/ ESPECIE

Segona raça (titans), tercera subraça (Adam)


 

EDAT/ERA

 

Australians 1ª Edat dels Australians: Alcheinga
Grecs Segon perióde de la Via Lactia
Egipcis  Primer Temps de la Via Lactia o Temps primigeni (Ze-Tepi dels egipcis)
Hebreus Tercera hora del sisé dia
Hindús Tetra Yuga
Hopis 2º Tokpela, 1ª fase
Iranis (Avesta) Segona hora del 6º Dia o periode

 

En una batalla és greument ferit i és retira al Cel 

Mor ja molt vell. Hi ha constancia en els textos de que encara vivia cap el 2200 aC   

 


PERSONALITAT

Segons els egipcis Posidó tenia el Ba dels deus i el Kha de Ra (Hiperió)

Una persona esta dotada per una part pel cos físic i per una altre de l’anima, formada per Akh, Ka i Ba

Kha:(Anima A)És l’alé vital (l’ombra o aura)
El Kha és part integrant del gran esperit universal del moviment (energia) i que transmet la vida a tots els essers vius. Els animals tenen el KA però els hi falta el BA
Replica exacta, o veritable doble del cos fisic. Amb la mort abandona el cos.

Ba (Anima B). És la conciencia i la consciencia individual o cos mental (bagatge d’informacions de la persona).

Akh: (Anima C). Les caracteristiques intrinsecas de la persona, fisic i caracter (ADN)

Altres rasgues de la seva personalitat eren:

Abrasador (Ishum pels babilónics és aquell que abrasa amb el foc)

Amic dels humans

Arrogant

Benefic/ Benefactor

Benestar

Benigne

Bon conseller

Bruixot

Carácter (reconegut pel seu mal carácter)

Coleric

Delicadesa

Devorador

Enfurismat

Envejós

Espos per excelencia

Força de les emocions

Ilusionista

Integritat

Intrepit

Justicier (es fixa més en les faltes que en les bones accions. El deu del jurament)

Magic (amo del «Maya» o poder de fer miracles i coses maravelloses, com caminar per sobre l’aigua)

Mal (associat al regne del mal)

Mal caracter

Malvat

Ordre (Heli i Posidó son anomenats els dos «asura arya», els guardians de l’ordre cósmic i moral)

Oracles

Pau

Perdó

Pesat

Prosperitat

Prudent

Rabia

Raptor de doncelles

Rigurós

Savi

Tallacolls (famós)

Terrible

Veritat

Violent


 

FISIC

Doble o bessó clónic d’Urá/ Format com Urá/ Format com Theos. En acadi Am-Dim-Dim-Ma, que vol dir «com Anu (Urá) estas fet»

Similar a Rea, la seva germana petita

Alt/ Talla prodigiosa (Uns 4 a 5 metres)

Barba

Cabellera negra de jove (Segons Odisea)/ Vell de cabellera blanca

Dents molt blanques

Destí mortal

Immortalitat (Va rebre dels deus el do de l’immortalitat, però no el de l’eterna joventut, per lo que cada vegada estava més arrugat i canós.

Pell blanca

Titá (De la raça)

Ulls Grocs

Veloç


 

REPRESENTAT

Alat (com un nen)

Arquer (Pabilsag en sumeri és Pabil: arquer/ Sag: defensor)

Cames i cua de serp

Cap cobert amb una túnica

Cocodril (muntat sobre d’un)

Doble mall

Espasa

Ganivet de pedernal

Malla daurada

Nus corredis

Olives. A la má un plat d’olives (principal poducció d’Atenes)

Ovella amb cap de bou i cos de foca

Peix Makara (muntat sobre d’un). Aquest peix es un monstre marí dels hindús

Retrunyidor

Roques (Manant a les roques o assegut sobre roques)

Sandalies

Segell

Toga Vermella

Torxa

Trident


LLOCS DE RESIDENCIA

Va neixer a l’Ekur, la zona dels grans llacs de l’oest del planeta Arc (Segon Cel)

Atlántida

Llac Moeris (Delta d’Egipte)

Posidó (Ninurta) i Zeus (Adad) tenien terres al Liban, a la riba del «gran mar»

Havia residit a Lagash, Shara i Girsu (allí la seva residencia era l’Eninnnu) i també Umma i Nippur (a Sumeria)


SIMBOLS ESPECIFICS

Agricultura (Nin-Urta, dels sumeris, significa «Senyor de la terra llaurable»)

Arada

Au negra erecta (sembla un corv)

Ba dels deus i el Ka de Ra

Canals de reg (per drenar l’excés d’aigua).

Cigala

Color Blau

Color Negre

Cornalina

Constel.Lació Escorpí

Daufí

Dia 23 de Juliol

Dics

Dilmun (senyor de)

Escriba (Patró)

Espai (déu de l’espai celestial).

Ilusionisme

Llana (d’ovella)

Llaurador (Patró)

Mar (domina part central del mar i la superficie (les grans profunditats altres Deus).

Mariners (Patró)

Més de Febrer

Moral (castiga les desviacions de la moral)

Olives

Ordre Cósmic (guardiá, junt amb Heli)

Perles (princep de les)

Planeta Neptú

Planeta Saturn

Planeta Venus

Plantes (Patró)

Rituals (castiga les desviacions rituals)

Sandalies

Segell

Tauró

Toro

Trident

Vent del nord (Boreas dels grecs)

Vent del sud (Ninurta dels sumeris)/ Tempestes del sud


 

SIMBOLS SINGULARS

Aigues Celestes

Animals acuatics (rei)

Esperits malignes (poders per expulsar-los)

Rei del cel. Regna sobre deus i homes

Retrunyidor

Metalurgia (joier i plater)

Esculptura

Terra (el de la)

Cocodril (montura)

Enfermetats (envia)

Fundació (la completa)

Llit dels rius

Metalurgia

Mort (dimoni de la)

Muntanya de Bakhu. Senyor de Bakhu (Muntanya de l’horitzó dels hindús)/ Hursag pels Sumeris

Navegació (protector)

Nord (Sobek dels Egipcis)

Oest (guardiá). (Varuna dels hindús i perses)

Peix (dona el)

Pesta (dimoni de la)

Pluja torrencial

Remoli de vent

Sirius

Sobirania espiritual

Terratremols


 

Parentiu

Creadors principals: Nix, Prometheo i Theos

Mare Biologica: Gea

Bessó clónic (pare biologic): Urá

Pares adoptius: Urá i Tia

Pares

Va neixer del fang de les sandalies d’Urá, després que aquest haves estat en el regne dels morts per anar a buscar a Rea

Medusa (Tia), la fan mare de Posidó, 

Caphira (Tia), la fan ama de llet de Posidó

Nascut del princep de la barba blava (Theos)

Nix es la que va donar el nom a Posidó

Anomenat «El primer»

L’hereu legitim

El preferit d’Urá

El preferit de Nix

El senyor que completa la fundació 

Nascut en els cels, en l’E-KUR (Segon Cel o Firmament)

Germans
Rea, germana besona de Posido. (van neixer jun després de l’altre segons le filipins igarrotes)

Esposes

Espos d’Amfitrite. Amb Amfititre no va tenir fills. 

Espos d’Ergea (Rea) amb la que va tenir Celeno/ Melibea/ Cloris (Cora)

Espos de Gea

Espos de Libia (Libia/ Tia, la mare d’Agenor/ Hades i Belo/ Cronos) 

Tia, estimada per Posidó 

Amumona (filla de Belo) esposa de Neptú

Descendents

Va morir sense fills varons. 

Segons Critias Poseidó va tenir 5 parells de bessons

Celeno (Cora) amb Neptú va tenir Lico (Cronos)

El Neptú egipci va tenir a Belo i Agenor

Amb Demeter va tenir Ario, Ama i Hira

Teseo era fill seu (va aconsegir treure l’espasa d’Egeo sota la pedra)

Oto i Efialto anomenats Aloides, Eren fills de Posidó i Ifimedia. Eren els gegants que van escalar el cel i van declarar la guerra als déus. 

Aquemeno/ Achemeno/ Achemenes/ Achemenius/ Persio/ Persano era un fill  d’Egeo. Va donar el nom a una part de Persia (Nota el fill de Perseo i Andromeda va donar nom als perses)

Segons l’Odisea

La linia reial dels feacis descendeix de Poseidó i van viure a prop Tartesos

Posidó era el rei dels nans

 


 

BREU RESUM BIOGRAFIC

NAIXEMENT DE POSIDÓ AL PLANETA ARC

Segons els sumeris

Ninurta (Posidó) va neixer a l’Ekur (Segon Cel i residencia d’Enlil/ Theos)

 

GENERALITATS DE POSIDÓ AL PLANETA ARC

Segons els cananeus

Dido/ Elisa s’havia casat amb el seu oncle matern Sicharbas/ Aquer-Bas/ Egialeo (Posidó), que era molt ric però envejos. 

Segons els grecs

El titá Posidó era Libi.

Servidor fidel de Jupiter  (Theos), el seu germá

Apis (Osiris, fill de Niobe Argiva i Jupiter), rei d’Argos, havent cedit el tron al seu germá Egialeo (Posidó), va pasar a Egipte, on, amb el nom d’Osiris, es va casar amb Isis.

Posidó  va ser doncs, rei d’Argos i princep de Tir

Només Posidó savia caminar sobre les aigües (tot i que els inques deien que també ho feioa Cronos)

Va regalar el cavall a la humanitat

Segons els hitites

Visir de Teshub (Zeus)

El seu visir era Shar-Ur (Hades)

Segons els nórdics

Hreidh-Mar (Posidó) participa en la persecució de Loki ( Prometheo) després de l’assasinat de Balder (Osiris)

Va deambular pel món donant instruccions als humans.

Segons els romans (Diodor i Pausanias)

L’art de domar els cavalls era cosa de Neptú (Posidó).

Va exterminar als gegants i va sotmetre al seu poder gran part de la Terra.

Va ser el primer en fletar una armada naval. Saturn li va confiar el comandament d’una armada naval

Va obligar als enemics de Jupiter a retirar-se als paisos occidentals (els va apretar tant que ja mai més van sortir d’aquelles regions)

Va fundar al ciutat de Sicion (d’on era originari) al Pelopones i va ser el primer rei

Asegurava una travesia marítima sense problemes.

Segons els sumeris

Enki ( Prometheo) va donar les terres del Sud a Ninurta ( Posidó)

Kur és a la vegada un deu i un pais. Per Ninurta, Kur és el pais hostil

Segons els sumeris

«Ninurta (Posidó), emboliques la muntanya (Hursag) com el vent del sud»

Ninurta va ensenyar a llaurar els camps. Va reorganitzar les tecniques agricoles, els bens culturals i económics. 

Va inspirar la reforma legal i social del rei Urukagina (Mesopotamia)

Ninurta va treure al anomenat «guix», que era Kuli-anna/ Assaku/el drac (Osiris), 

Ninurta era aquell tosc militar que no va necesitar ama de llet  i no va ser educat per cap pare, Ell va ser l’assasi de la muntanya.  

Barbut, intrepit, de rostre agresiu, mascle arrogant. 

Després que Assaku (Osiris) s’hagues unit a la muntanya, va assegurar una nombrosa prosperitat de pedres que unanimement l’han aclamat com «rei de pedra».

Ninurta va treure al belicós drac del fons de l’abisme i el va matar. Va abatre a la muntanya.

 

GENERALITATS DE POSIDÓ AL PLANETA TERRA

Segons els egipcis

Sobek-Ra (Posidó) va ser rei d’Egipte (Titol que comparteix amb Horus)

Segons els grecs

Posidó residia a Tracia (actual Bulgaria)

Manava en el Bósfor i en les grans illes de l’Oest

Era l’home més ric de Fenicia. 

Cronos va donar la ciutat de Beirut a Posidó i els Cabirs.

Va portar el cavall des de l’Asia Menor a Grecia

Segons els sumeris

Ninurta (Posidó) tenia una residencia en un bosc de l’ampli estuari d’una planura del riu Phasis (Armenia)

Va viure a la ciutat mesopotámica de Lagash, Shara i Girsu (allí la seva residencia s’anomenava l’Eninnu) i també a les ciutats d’Umma i Nippur

També era el deu de la ciutat d’Isin

Enlil (Theos) li havia lliurat la ciutat de Larak

Ninurta (Posidó) i Adad (Zerus) tenien terres al Liban, a la riba del «gran mar»

Ninurta, Adad i Nergal (Hades), en el segle XII aC, tenien terres d’Asiria .Els reis asiris tenien com deus principals Ashur (Theos) i Ninurta

Segons els sumeris (l’estela dels voltors)

Ninurta va participar en una batalla del rei Eann-atum (2470 aC)

 

LA GRAN INUNDACIÓ (al planeta Arc)

Segons els babilonics (l’Enuma Elish)

(Correspon al 1º diluvi/ inundació en el planeta Arc. En la mitologia ugaritica hi ha dos diluvis

Marduk (Cronos) posa vigilants en el cadaver de Tiamat per impedir que escapi l’aigua (Tiamat es a la vagada el nom de Gea i del Tehom/ Tehomot, el gran diposit subterranio de les aigües)

Segons els hindus

Savia i gran és la naturalesa del Gran Deu Varuna (Posidó), qui va separar i apuntal.lar els dos mons, qui va empenyer cap amunt el firmament sublim. Va ajudar a apuntalar el Cel. 

Nota:

L’anomenat «firmament» era la gran cúpula que es va edificar en el Segon Cel al costat de la ciutat celeste de Nippur.

Durant la guerra que es va produir just abans del gran incendi, Tifó, va malmetre una de les quatre columnes que aguantaven la cupula. Aquesta va caure i Varuna (Posidó) va ajudar aredreçar-la i tornar a apuntalar-la (veure el capitol IX, Historia d’Arc

 

Segons els hindús

Varuna (Posidó), senyor de Bakhu, la muntanya de l’horitzó (anomenada Hursag pels sumeris)

Nota:

Aquesta muntanya artificial, situada a l’est de l’illa de Ki, va ser feta per Posidó amb un munt de pedres, per contenir les aigües subterranies del gran diposit del Tehom (sota l’illa de Ki)

Segons els sumeris

Diu Ninurta (Posidó):

Llavors, que el pujol que jo he apilat s’anomeni Hursag (muntanya en sumeri), i que tu Ninmah (Nix), siguis la seva reina. 

La muntanya (Hursag) va ser beneida perque pogués produir tot tipus de plantes, vi, mel, arbres de diverses especies, or, plata i bronze, remat gran i remat menor (bens etc.), així com criatures de quatre potes.

Les ondulacions d’aquesta muntanya produiran herbes aromatiques i les vessants d’aquestes muntanyes abasteixeran de vi i mel. Allí creixeran cedres, xipresos, ginebre i boi.

Aquest territori, com un jardí, et proporcionará fruits madurs i d’aquí s’extraurá plata, or i el remat 

Oh Ninhursag (Nix), reina igual a An (Urá).

Segons els sumeris (mite d’Enki i Ninhursag)

Les primitives aigües del Kur (Tehom o món inferior) van pujar violentament a la superficie impedint que les aigües dolces arribesin als camps i hortes.

Llavors Ninurta (Posidó), el deu del vent del sud tempestuós i fill d’Enlil (Theos) va col.locar un munt de pedres sobre el Kur i va contenir l’inundació. 

Segons els sumeris

Ninurta (Posidó) posa pedres sobre el Kur. També fa un gran mur per protegir Sumer i així les aigües primordials (Tehom) que pujen poderoses son contingudesno podran pujar a la superficie de la Terra. 

Segons els sumeris

Ninurta (Posidó) es el deu dels dics per contenir l’aigua i dels canals de reg per drenar l’excés d’aigua. 

 

AMICS I ENEMICS

Observacions:

Personatge controvertit, ja que en algunes ocasions estava en un bandol i en altres enl’ altre bandol

Tot i així els seus grans enemics van ser Erebo i els gegants de l’escarxa

Per altra banda era servidor fidel de Theos, i d’Urá

Cap el final es va aliar amb Theos contra Cronos.(Fimvilbtr del 2023 aC)

Segons els egipcis

Protector d’Horus el nen (Apol.lo)

Sobek (Posidó) es qui va menjar el penis d’Osiris

Sobek es menja els cosos dels enemics d’Horus

Tenia un temple conjunt amb Horus el vell (Heli)

Segons els grecs

Delphine (Pitó), era seguidora de Posidó

Amic i enemic d’Osiris

Aliat i enemic de Tifó. Ajudant de Tifó, amb el temps va acabar substituint-lo. Va ser aliat de Tifó en les seves lluites contra Osiris i Horus

Segons els hitites

Al final Kumarwi (Cronos) va ser enemic de Tesub (Zeus) i de Tasmisu (Posidó)

Nota:

Cap el 2026 aC

 

Segons els perses

És va aliar amb Ahura Mazda (Theos) contra les obscures forces encapcelades per Arhiman (Prometheo)

Segons els sumeris

Nanar (Erebo, el primogenit, de Theos i Nix) i Ninurta (l’hereu legitim de Theos i Nix) eren, no només rivals, sinó declaradament enemics.

Primer Oficial en cap d’An/ Alguatzil d’An (Urá)

El veritable granger d’Enlil (Theos)

Patge, correu i misatger d’Enki (Prometheo)

Servent, ministre, herald i criat d’Erra/Nergal (Hades) i Ereshkigal (Cora)

Visir d’Iskur (Zeus)

Verteix l’aigua de la vida sobre Innana (Isis) quan aquesta geu morta en els inferns

Ninurta (Posidó) lluita contra els gegants. 

Va ser fet presoner i 15 mesos després va ser alliberat per Hermes. 

Segons els sumeris ( Mite LUGAL-E)

Tracta de les lluites de Ninurta contra el dimoni maligne A-Zag (durant l’episodi del.Fimvilbtr cap el 2023 aC, que va destruir Sodoma i Gomorra)

A-Zag és Enbilulu/ Marduk (Cronos)

Segons els sumeris «Gesta del deu Ninurta»

On Ninurta mata al drac

 

LA NAU AERIA DE POSIDÓ

Segons els sumeris

La nau aeria de Ninurta (Posidó), anomenada Imdugud (literalment: Au divina de les tempestes), media 22,5 metres de llarg

 

EL BARCO DE POSIDÓ

Segons els sumeris

El barco de Ninurta (Posidó) era el Makar-NunTa’e. A bord del seu barco, ni tant sols Enki (Prometeo) ni Ninki (Cora) s’atrevien a fer-li front. 

 

L’ATLÄNTIDA, L’ILLA DE POSIDÓ

Segons els grecs (Plató, Critias) 

L’Illa de Posidó de l’Atlantida (Planeta Terra) es va enfonsar el 9.564 aC.

Plató atribueix a l’Atlántida 10 provincies situades en 7 illes i un continent amb tres provincies

Plató transcriu unes converses a Atenes on estava junt al seu mestre Socrates

En aquestes tertulies també estaven presents Timeu (filósof pitagóric), Critias, i Herócrates

L’illa era més gran que Libia i Asia juntes

I Poseidó, rebent en sort l’illa d’Atlantida va engendrar fills d’una dona mortal

En la seva muntanya vivia un dels primers homes, nascuts en la terra d’aquest pais, Evenor, que tenia per esposa Leucipa i una filla única anomenada Clerito. Posidó es va enamorar d’ella i va mantenir relacions

Nota:

Cliton (fill de Palas) i Leucipo (Dione) van tenir una filla que va casar-se amb Posidó, D’aquesta unió van neixer 10 fills que van ser els pobladors de l’illa de l’Atlantida

En aquells temps, al planeta Terra, encara no existien barcos ni s’efectuaven viatges

A l’Atlantida Poseidó havia nomenat 10 reis. Cadascun tenia el seu territori i la seva propia ciutat. Tots ells atorgaven supremacía als descendents d’Atlas

Nota:

Despres explica que els atlantides van atacar Grecia.

Durant moltes generacions la naturalesa divina romania dins d’ells. Eren obedients a les lleis, afectuosos i no s’obsesionaven per les riqueses. Però, quan la part divina va començar a desapareixer, diluint-se masa amb la barreja mortal i la naturalesa humana va prendre les regnes, es van comportar de forma indigna.

S’anaven degradant i perdien les seves millors qualitats

Capital de l’Atlantida:

Sortint del palau i sortint pels tres ports s’arribava a una muralla que començava en el mar i ho circundava ho circundava tot. 

Tenia un radi de 50 estadis (9 kms), des de la zona més gran del port en la desembocadura del canal que anava a sortir al mar.

Tota la zona estava densament edificada i el canal i el port més gran estaven plens de vaixells i de mercaders procedents de totes les parts del món

Tot el pais era molt alt, i una plana uniforme rodejava la ciutat. La plana estava, a la vegada, rodejada per muntanyes que baixaven fins el mar

El terreny era pla, uniforme i de forma rectangular s’estenia en una direcció fins a 3000 estadis (540 kms) dels que 2000 corresponien al centre de l’illa. Aquesta part estava orientada cap el sud i estava protegida del (fred del) nord

Les muntanyes del nord eren famoses pel seu nombre, altitud i bellesa. En elles hi havia molts pobles i els rius, llacs i prats suministraven menjar suficient i fusta

La plana, moldejada per la natura i per l’obra de generacions de reis al llarg de molts anys, era rectangular.

Un gran fossat rodejava la plana fins sumar 10.000 estadis de longitud (1800 kms)

Nota:

1 estadi eren 180 metres

 

Segons Eliano (extracte de Teofrasto escrit en temps d’Alexandre Magne)

Un fragment del dialeg entre Midas (Frigia) i Silé

Europa, Asia i Africa no eren més que illes rodejades d’aigua però que hi havia un continent situat més enllá d’aquests i d’enormes dimensions…allí els homes creixien el doble que ells, que van viure en una epoca molt remota, tenien moltes ciutats i que en una d’elles hi havia més df’un milió d’habitants i que l’or i la plata es trobaven en grans quantitats,

Segons els romans (Pausanias i Nonnus)

L’Atlantida era L’illa Flegiana

La profunda base de l’illa flegiana va ser sacsejada per Neptú (Posidó) i va sepultar sota les ones als seus impius habitants.

D’aquella illa, més enllá de les columnes d’Hercules, a l’Oceá Atlantic, des de la que existia un pas facil a d’altres illes en la proximitat d’un gran Continent (América)

Nota:

Quan es va descubrir, América era anomenada Atlanta per algunes de les  seves tribus indigenes

Durant el regnat de Cecrops (Brotheas), cada un dels deus va escollir un pais per ser especialment honorats (Divisió de món i llengues).,

Neptú (Posidó) va escollir l’Atica, però Minerva (Cora) li va disputar.

Finalment els deus van donar l’Atica i Atenes a Minerva

Segons els romans (Proclo. 410-485 dC)

En la seva epoca encara hi havia pedres i columnes a Egipte que parlaven de l’Atlántida

Segons els romans (Estrabon. Geografia II, 3,6):

L’Atlantida és una illa d’una extensió no inferior a la d’un continent

Segons els romans (Plutarc (46-120 dC) 

A l’oest de l’oceá, en la latitud de les illes Britaniques, es troven certes illes, més enllá de les quals hi ha un gran continent i allí, durant un periode de 30 anys, tenen llum solar i diurna quasi be interrumpudament

Durant la nit el sol desapareix només una hora però mai arriva a enfosquir del tot. 

Nota:

Parlava de Thule (Islandia)

 

POSIDÓ CONTRA EREBO

Segons els babilónics (Mite de Zu)

Un Toro representava Zu (Erebo). Zu és el Toro culpable del diluvi.)

Zu volia fer-se amb el poder d’Enlil (Theos) i Ninurta (Posidó)

Zu havia robat a Enlil les insignies com Cap dels deus. Zu va prendre el poder. 

Anu (Urá), també va ser avisat

Ninurta ajudat per Iskur (Zeus), va vencer Zu qui va ser capturat i portat davant Enlil. 

Enlil l’instiga a tallar-li la gola a Zu/En-Zu. Suplicant-li a Enlil Zu diu:

Va ser jutjat i executat. Un Toro representava Zu 

Ninurta li va tallar el cap. 

Segons els sumeris (Mite Am-Gim)

Aquest mite canta el triomf del deu Ninurta (Posidó) sobre Zu (Erebo) i l’instal.lació definitiva de la seva grandesa en el panteo dels grans deus.

Segons els sumeris

Va ser Mammi/ Ninlil/ Ninhursag (Nix) qui va asignar la supremacía a Anu (Urá) com Deu Suprem.

Li va donar la sobirania en el Cel i la sobirania de la Terra  li va donar a Enlil (Theos).

Però, aquesta reialesa que Mammi havia organitzat es va veure desbaratada per Anzu (Erebo)

Ell ha acaparat tots els poders divins

Diu Mammi: Ves Ninurta a capturar l’alat Anzu i tall-li la gola.

Ninurta lluita per recobrar les tauletes del destí (Dub-Nam) que el dimoni Anzu li havia agafat a Ea (Prometheo), bloquejant així les directives divines

Ninurta venç Anzu

Segons els sumeris (mite de Zu)

En el mite es descriu la batalla entre An (Urá) i Zu (Erebo), on l’heroi és Ninurta, tot i que en la versió babilónica és Marduk (Cronos) qui lluita contra Zu i li aplasta el crani.

A la ciutat de Nippur (Celeste) es trobava el Dir-Ga, lloc sagrat entre els sagrats. Allí es trobaven les tauletes dels destins. Zu va anar a Dirga i es va apoderar de les taulestes.

Amb la complicitat d’Enki (Prometheo), Zu será el guardiá de la camara les tauletes, te pensat que se’n apoderará i es fará «amo dels deus».

Ninurta va atacar la muntanya de Zu. També va intervenir Ash-Ur/ Ash-Kur (Theos).

El responsable de l’acció de Zu, era, però, el «Toro culpable», un deu Sol.

Zu (An-Zu/ Nanar/ Erebo) volia fer-se amb el poder d’Enlil (Theos) i Ninurta (Posidó)

Zu era un orfe adoptat pels Igigi (per Marduk/ Cronos)

Zu es va apoderar de la tauleta dels destins (sobirania) d’Enlil

Zu va despegar amb la seva au i va volar per posar-se a resguard en la Hursag-Mu, la muntanya de les camares del cel (planeta Arc). 

Ninurta ajudat per Iskur (Zeus), va vencer Zu qui va ser capturat i portat davant Enlil

Va ser capturat i portat davant Enlil, jutjat, se’l va trobar culpable i se’l va sentenciar a mort.

Ninurta li va tallar la gola (el cap). 

Després el mite descriu una batalla amb trons, diluvis, fletxes. 

Ninurta aconsegueix derrotar Anzu ajudat per Adad (Zeus), fins obtenir «el cadaver intacte d’Anzu, al que se li arranca la vida».          

Anzu és definit com «aficionat a la muntanya», nascut de la Terra. Era un deu que havia entrat al servei  d’Enlil com «ajudant de cambra». 

També se l’anomenava Amar-Anzu.

 

 EL FIMBULVETR (cap el 2020 aC)

Nota:

En temps del Fimvultr Nergal (Hades) era adorat pels acadis, semites,  samaritans i elamites 

Tot i que els aconteixements tenen lloc al planeta Terra, la seva repercusió a nivell de tota la Via Lactia va ser decisiva para la «Batalla Final» 

En absencia de Cronos, Hades es fa amb el govern i comença a destruir bastions de Theos 

Es formen dos bandols irreconciliables, el d’Hades (Cain) i el de Posidó (aquest, sota la tutela d’Ura i de Theos) 

Posidó es dirigeix cap a les set ciutat del Mar Mort (episodi Biblic de Sodoma i Gomorra) i les arrasa totalment. 

Per altra banda Hades destrueix les ciutats més importants de Mesopotamia (Eridu, Uruk, Nipur, Ur etc..) 

La Biblia recorda: «El fum pujava de la terra com el fum d’un forn». 

S’origina un enorme nuvol tóxic que tarda 24 hores en disipar-se 

En lo que sembla una autentica guerra atómica, després de la devastació i durant set anys, la gent d’aquestes regions continuen morint, de gana i per l’anomenat «vent cruel que passa per sota les portes» (com la radioactivitat) 

 

 SELECCIÓ DE CITES MITOLÓGIQUES

Nombrosos textos mesopotámics recorden la catástrofe. 

Segons els acadis 

En el sisé any del regnat del rei Ibbisin a Ur, una tempesta, un vent cruel va girar en els cels. 

Nota:

El sisé any del regnat correspon a l’any 2023 aC 

 

Segons els babilonics  

En temps del rei Naransin (rei históric d’Accad després de Sargon I. 2259-2223 aC) malgrat que des de la humanitat (divisió del món cap el 2.900 aC), cap rei havia destruit mai Arman i Ebla/ Ibla, rra/ Nergal (Hades) va obrir una senda al poderós Naran-Sin i li va donar Arman i Ebla. 

També li va regalar l’Amanus, la muntanya dels cedres fins al Mar Superior (Mar negre) 

Erra (Hades) havia ofert a Marduk (Cronos) els artefactes del cel i la terra si Marduk anava en persona a recollir-los al món inferior.  

Llavors a Marduk li va semblar bé la promesa, va deixar el tron i es va dirigir cap a la terra de les mines, on vivien dels Annunaki 

Quan Marduk va deixar Babilonia Nergal va trencar la seva paraula.  

Llavors va fer que el dia es tornés nit, les aigües es van transformar, les terres van ser devastades i  persones van morir. 

Enki (Prometheo), Sin (Erebo) i Shamash (Heli) estaven plens d’ira contra Erra (hades).  

Enki el va desterrar però Erra, enfurismat, va destroçar la llar de Marduk.               

Es va crear una gran enemistat entre els dos germans, Nergal i Marduk. 

Era un  temps on la majestat celestial (reialesa) va ser capturada per una dona, Innana (Isis).  

Innana va canviar completament les regles del sagrat Anu (Urá). Es va apoderar de la gran residencia  d’Anu, l’ E-Anna.  

Va portar la destrucció a aquesta casa. Innana va assaltar a les persones i les va fer presoneres. 

Naransin va destruir Nippur quan Enlil (Theos) encara hi vivia allí. Llavors els déus van decretar que Accad fos esborrada del mapa. 

Segons els babilonics 

Erra (Hades) es va enfrontar a Marduk (Cronos) a Babilonia.  

Erra va incendiar la residencia de Marduk i va exterminar a quasi be tots els seus habitants, per la qual cosa Marduk es va enfurismar. 

A principis del primer mil.leni (aprox. 2000 aC), Erra aconsegueix fer-se amb la sobirania universal substituint Marduk. Ho fa instigat pels set dimonis divins (Sebetu) amb la finalitat d’acabar amb la humanitat a traves de la pesta i el caos.  

Segons els babilonics (Text de Codorlaomor)

 L’antic autor situa el desastre en la Peninsula de Sinai (Sodoma, Gomorra i cinc ciutats més), mtot i que va afectar Mesopotamia (Nippur, Eridu, Ur, Uruk i Babilonia entre d’altres)

 «Fins els cocodrils va fer Ishum (Posidó) que morisin en el Mar Mort». 

 Amb el foc va cremar als animals i va fer que els cereals es convertisin en pols.

 Enlil (Theos), entronat majestuosament, estava consumit per l’ira. 

 Els devastadors, novament van proposar el mal. Ishum (Posidó), aquell que abrasa amb el foc i Erra (Hades) el del vent malvat, tots junts van fer el mal. 

 Ells dos van fer que els déus fugisin del foc. Alló que s’elevaba cap al cel per a ser 

 Alló que s’elevaba cap al cel per a ser llençat van fer que es danyés (naus celestes), esborraren la seva faç, van desolar el lloc. Una tempesta, un vent cruel va girar en els cels. 

 Aquesta catástrofe va tenir lloc en el sisé any de regnat d’Ibbi-Sin (a Babilonia)

Segons els babilonics (Epopeia d’Erra. Versio A)

L’Epopeya d’Erra (acadia del 1º mil.leni aC), culpa de la situació a l’ineptitud dels deus de segon ordre durant l’absencia de Marduk (Cronos), al que presenten com un vell cascarrabies, i que deixa Erra 

(Hades) a la cura dels altres, mentre Marduk se’n va a que li netegin les joies de la seva corona. 

Marduk doncs deixa el tron de forma provisional a Erra (Hades) i es dirigeix a les mines, la llar dels annunaki (deius del Cel i de la Terra). 

Nota:

El cronista de l’Epopeya d’Erra, a Nergal (Hades) l’anomena ER.R, servidor de Ra (Hiperió) i dona la culpa a Nergal d’una serie d’aconteixements amb un final catastrófic. 

L’Epopeya reflexa la confrontació entre Erra i Marduk 

Diu Erra: Jo personalment vaig planejar el mal, per culpa d’una falta anterior que havia irritat el meu cor  (ll’assasinat d’Osiris) 

Nergal/ Erra (Hades) te una reunió amb Marduk: 

«Després del diluvi, els decrets del Cel i la Terra s’havien descarriat. 

Les ciutats dels déus sobre l’ample Terra van ser canviades i no van ser tornades al seu lloc.  

Quan veig novament el mal em desagrada». Sense un retorn als seus llocs originals (divisió del món i confusió de les llengues promoguda per Marduk), l’existencia de la humanitat está reduida. reduida, «Tinc de reconstruir la meva residencia que va desapareixer amb el diluvi. 

«Tinc de reconstruir la meva residencia que va desapareixer amb el diluvi.

Un nou nom he de donar-li» 

Segons els babilonics (Epopeia d’Erra. Versió B)

 Erra és un dels noms babilonics del deu sumeri Nergal (Hades)

 Descriuen les lluites dels déus Ninurta (Posidó), Adad (Zeus) Sin (Erebo) i Innana (Isis) d’una banda, i de l’altre banda, Nergal (Hades) i Horus (Apol.lo es va criar en els inferns)

 Ishum (Ninurta) es va dirigir a la vall més suprema (la vall del mar mort). 

 Les set armes pavoroses anaven darrera d’ell. L’heroi va arribar a la muntanya més suprema, va aixecar la seva ma i la muntanya va ser arrasada. La vall junt a la muntanya  també la va arrasar poc després.

 En els seus boscos no va quedar ni el tronc d’un arbre.

 Després, irritant a Ishum, Erra (Nergal/ Hades) va seguir pel cami reial i va acabar amb les ciutats, va provocar la desolació en elles.

Després de Nippur, Erra ataca succesivament Babilonia, Sippar, Uruk, Der i Parsa/ Dur-Kurigalzu, i causa una gran destrucció 

 A les muntanyes va portar la fam, va fer que els animals morisin

Segons els babilonics (Epopeia d’Erra. Versió C)

Quan Nabu (Hermes), el fill de Marduk (Cronos), va arribar a la terra de la costa, Erra, el del vent malvat (Hades), va cremar la terra de la vall. amb calor

Erra va decidir destruir les ciutats on Nabu podia estar amagat. 

Finalment el bandol d’Ishum/ Ninurta (Posidó) i el bandol d’Erra van decidir atacar, Ishum es va dirigir a la Vall més suprema, 

Les set pavoroses armes sense igual anaven rera d’ell. 

L’heroi va arribar a la muntanya més suprema, va aixecar la ma i la muntanya va ser arrasada.

Després va destruir la vall junt a la muntanya i en els seus boscos no va quedar ni un tronc d’arbre.

Després imitant Ishum, Erra va seguir pel camí reial i va acabar amb les ciutats, provocant en elles la desolació, i a les muntanyes va portar la fam, va fer quemorisin els animals, va excavar en el mar (Mar Mort) i va dividir la seva totalitat

Nota:

Al sud del mar Mort hi ha la Vall de Sidim.

Al sud del mar Mort hi ha el mont Seir.

A l’Est del mar mort esta Hebron.

Els fets relatats en aquests text coincideien el l’epoca (2000 aC) amb l’episodi bíblic de la destrucció de Sodoma i Gomorra, situades al sud del Mar Mort junt amb d’altres cinc ciutats, també arrasades i ara sota les aigües.

 

Segons els babilónics (Text: Plany  per la destrucció d’Ur)

Tan aviat com les armes pavoroses van ser llançades per Ishum (Posidó) i per Nergal (Hades), hi va haver un immens resplandor. Van esparcir ratjos poderosos cap els quatre punts de la Terra i van cremar-ho tot amb foc. 

Va ser una gran tempesta dirigida per Anu (Urá), però que ha vingut del cor d’Enlil (Theos), producte de les set armes pavoroses. Es va generar a l’oest. Va ser resultat d’un raig fulgurant, com l’amargant verí dels deus

Va causar la desolació en les ciutats, en les cases, en els estables, en els corrals. Els seus rius van correr amb aigua amargant. 

En els camps cultivats van creixer els matolls, en les estepes les plantes creixien pensides.

A les ciutats les mares no cuidaven als seus fills i els pares es queixaben: «Esposa meva, el nen no creix robust i la mainadera no canta cançons de bressol

La dignitat reial va ser arrebatada de la Terra

En la Terra sumeria va succeir una calamitat desconeguda per l’home, una gran calamitat com mai s’havia vist i que no es podia suportar. 

Aquest dia, quan el cel va ser aclaparat, la terra va ser colpejada i la seva superficie esborrada, per un remolí de vent, quan els cels es van enfosquir i una ombra els va cobrir.

La mort no es podia veure però vagava pels carrers. Estava junt als homes però cap home la podia veure. Es una cosa que quan entra en una casa la seva aparença es desconeguda. Es com un fantasma com un fantasma. Els murs més alts i les pareds més espeses travesa com una inundació.

A traves de la porta es deslliça com una víbora. A traves de les frontises de les portes es cola com el vent (es invisible)

Aquells que s’amagaven rera les portes queien derribats. 

Les persones aterroritzades quasi no podien respirar. El vent pervers s’apoderava d’ells.

El vent pervers empalidia el seu rostre. La mort va cobrir la terra sumeria com un mantell, es va estendre com un llançol

El Sol a l’horitzó, de color castany cubria l’horitzó. De nit lluminosa en els seus extrems.

Nota:

Segons els textos Ninurta (Posidó) va ocupar-se de la reconstrucció d’Ur i Nippur, al planeta Terrra

 

Segons els babilónics (Text: Plany per la destrucció de Nippur)

Aquest dia en que el cel va ser aclaparat,  la terra colpejada i la seva superficie esborrada per un remolí de vent. Els cels es van enfosquir i una ombra els va cobrir

Va tenir lloc del pit del mar en una vall en mig de les muntanyes (a l’oest de Sumer (la vall de Siddim al Mar Mort), la muntanya dels tunels rogidors, ellloc més suprem. 

El pas del nuvol va durar 24 hors, un dia i una nit. 

Nota:

Segons els textos Ninurta (Posidó) va ocupar-se de la reconstrucció d’Ur i Nippur, al planeta Terrra

 

Segons els babilónics (Text: Plany per la destrucció d’Uruk)

Anu (Urá/ Adam) i Enlil (Theos) havien vençut a Enki (Prometheo)) i Ninki (Cora) 

Els ratjos gegantins de l’explosió, van arribar fins al cel i la Terra va tremolar fins a les seves arrels.

El vent pervers es va estendre com una red

El déus van evacuar Uruk. Es van mantindre lluny d’aquesta ciutat, es van ocultar a les muntanyes, es van escapar a valls llunyanes. Quan la tempesta va passar les persones estaven apilades, les unes sobre les altres. El silenci va invadir 

 El silenci va invadir Uruk com un llançol.

Segons els babilónics (Text: Plany per la destrucció d’Eridu)

Ninki (Cora) va escapar d’Eridu. Enki (Prometheo) va donar instruccions per ocultar-se dins una cova, sota terra, fins que passés el vent pervers.

Marduk (Cronos) va demanar instruccions a Enki per saber el que havia de fer.

Bau/Gula (Tia/ Lilith), va ser atrapada per la tempesta i va morir. 

Nanar (Erebo) i Ningal (Rea/ Eva) van suplicar Enlil (Theos) que no permitís aquella calamitat. Enlil va respondre que el destí no es podia canviar. 

Va ser quan estaven fent la súplica que la tempesta va esclatar.

Nanar i Ningal es van quedar, però després Ningal se’n va adonar que Nanar havia estat «tocat» per la tempesta perversa. Van passar la nit amagats en una cova sota un Zigurat (pirámide escalonada).

Després de set anys, la vida va començar a despertar novament sobre la Terra.

A Ibbi-Sin el va succeir Ishbi-Erra   

Nippur va ser reconstruit 70 anys després per Ishme-Dagan.

Segons els babilónics (Preambul del codi d’Hammurabi. 1792-1750 aC)

Excels Anu (Urá), senyor dels déus que van venir a la Terra i Enlil (Theos), senyor del cel i la Terra.

Va determinar Marduk (Cronos), primogenit d’Enki (Prometheo), les uncions d’Enlil sobre la humanitat.

El va fer gran entre els déus que miren i veuen.

Va fer que Babilonia fos exaltada, la va fer suprema en el món i va establir per Marduk en ella, un regne etern.

Segons la Biblia

Va succeir en aquell temps que el grup d’Amrafel va fer la guerra al grup de Bexa

(Grup de Sin/Erebo):

Am-Rafel, rei de Senaar (Heracles/ Nemrod)

Arioc rei d’Elasar

Codorlaomor rei d’Elam

Tadal, rei de Goyim

(Grup de Ninurta/ Posidó):

Bexa, rei de Sodoma

Birsa, rei de Gomorra

Senab, rei d’Adama

Semebar, rei de Seboyim

Segor, rei de Bela.

Nota:

Arioc, Codorlaomor i tadal són també anomenats en una tauleta de Babilonia que els anomena respectivament: Eriku, Kudur-Laghamar i Tud-Ghula

 

Segons els hebreus (Biblia)

Va fer ploure Yahve (Theos) sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra..El fum pujava de la terra com el fum d’un forn.

 

MORT DE POSIDÓ

Nota:

Segons els babilonics, durant el Fimvulbetr (destrucció de Sodoma, Gomorra, Ur, Uruk, etc..), Posidó va ser un dels principals actors de la destrucció, junt al seu opositor Hades.
Aquests fets estan situats cap el 2000 aC. Per tant, llavors encara era viu.

Ninurta va ser qui va reconstruir Nippur i Ur, 70 anys després del regnat d’Ishme Dagan (1930 aC)

En una batalla va ser greument ferit i es va retirar al Cel i allí mor ja molt vell.

Segons els cananeus-fenicis

Mort per Pigmalió II (Hades) a traició (per apoderar-se dels seus tresors, ja que Sicharbas (Posidó) era el més ric de tots els fenicis. 

Pigmalió el va privar de la sepultura

Segons els grecs

Posidó va ser vençut i mort per Cora i Heracles. Cora va matar Posidó i Heracles el va rematar. Després, Cora el va escuarterar (per fer imposible la resurrecció).

Segons els grecs

Etra (Hera) i Neptú (Posidó) son els pares de Teseo (10º rei d’Atenes). Neptú va morir durant la vida de Teseo. Aquest va matar al minotaure (Heracles) i va treure l’espasa de la pedra (Com ho va fer Artur/Urá) 

Segons els grecs 

El gegant Palas (Posidó) va vencer Atenea (Cora) quan intentava asaltar l’Olimp. Després, Atenea el va escorxar viu i amb la pell va recubrir la seva Egida, sobre la que va col.locar el cap de Medusa. 

Segons els Romans 

Palas (Posidó) era un dels titans vençut i escorxat per Minerva (Cora).  

Algunes vegades está prop d’Isis i d’altres de Juno (Rea) 

Segons els nórdics

El van matar dos nans, Fialar i Galar que volien els seus coneixements secrets (els nans que van ensenyar a Mimir/ Atlas i a Wayland/ Kadmo)

Van barrejar la seva sang amb mel per preparar l’Odreir, l’hidromel de la poesia que transmitia saviessa i el do de la versificació.

Segons els nórdics (germanics)

Regin (Hefaist 2º), junt a Fafnir (Cerbero) , volien robar el tresor que custodiava Hreidhmar (Posidó). 

Però, després de robar-lo se’l va quedar Fafnir i va obligar Regin a exiliar-se.  

Per venjar-se Regin va forjar la fabulosa espasa Notung i va convencer Sigfrid (Heli) per que traspasés el cor de Fafnir per poder menjar-se’l 

Sigfrid/ Sigurd va tallar el cap de Regin 

En banyar-se amb la sang de Fafnir i de Regin, Sigfrid va poder conquerir la immortalitat. 

Fafnir va matar Hredim-Ar (Posidó) per impedir que aquest i Regin s’apoderesin del tresor dels ases. 

Sigfrid es va apoderar del tresor que guardava Fafnir i el va matar. 

Després de matar al drac Fafnir, es va menjar el seu cor, que li va donar el poder d’entendre l’idioma dels d’entendre l’idioma dels ocells. Després es va veure la sang de Fafnir i el seu cos es va fer invulnerable, excepte una petita part a l’esquena .

Loading

2271 total de visites , 1 visites avui

Copyright 2020 Els nostres origens ocults