1 Theo (Deu)

OBSERVACIONS

Aquest  resum biografic és el resultat de l’estudi d’una gran quantitat de textos mitológics, i, per tant, resulta molt dificil presentar-ne una selecció en format breu.  

Tot i així, en la seva totalitat, s’han extret de mitológies de les diferents civilitzacions o fonts

Nota:

En «Algunes equivalencies», surt el nom del personatge que s’exposa a continuació en l’idioma propi de la seva civilització o font mitológica.

 

---

QUI VA SER THEO?

 

DEU 

Paraula llatina que deriva de la paraula grega Theo i aquesta de la sanscrita i potser indoeuropea Dyaus. Els xinesos i altres asiatics, per exemple, l’anomenaven Ti o Di i per els astecas, Teo-Ti vol dir Deu-Deu.

Segons la mitologia, el nom del personatge anomenat Deu en llati, era el seu nom personal, com es podria haver dit Roger, Maria, Joan o Raquel, ja que era hermafrodita

Theo no ser la «causa primera» de l’univers, sino simplement va ser un producte més de l’evolució de la vida d’aquest l’univers.

No va crear res del no res, ni l’univers (que es etern), ni la vida (que ja s’havia originat per l’atzar), però, si esta considerat com l’origen i arrel de tota vida intel.ligent existent avui dia a l’univers

PRIMER DEU SUPREM

Theo va ser anomenat Primer Esser Suprem (Sobirá) de l’univers.

Com a primera persona de l’especie de «Deus», va ser el progenitor i fundador de la primera dinastia hereditaria (monarquia)

Ell, representa, també, el començament de l’ordre i la civilització a tot l’Univers, el principi absolut de la Creació.

Durant el seu regnat s’inicia l’anomenada «gran ciencia», els grans avenços tecnológics que van aportar la «raça» dels deus i els seus descendents.

Nota:

Per el paganisme, Theo va ser el Deu amb majuscules, però un personatge molt diferent al Deu de les religions monoteistes, ja que ha esta descrit com una persona de característiques humanes, tot i que fisica i mentalment molt diferens a les nostres.

A causa de les connotacions religioses que avui dia te la paraula Deu, s’ha de fer constar que en la mitologia la paraula Deu equivalia unica i exclusivament a aquest personatge, el primer sobirá,

Tot i el gran poder de Teo, la mitologia (p.e. Els hebreus o els Sioux) sempre ha considerat a Teion, el seu fill, com el més poderós de la própia raça dels deus i de totes les races posteriors.

ELS DEUS

Aquest personatge mitologic es molt important perque els seus descendents van ser anomenats genericament «deus» o persones celestes o «humans celestes» (a diferencia dels humans terrestres).

En sentit estricte, unicament hauriem de anomenar deus a la primera «raça» o especie, es a dir, els descendents directes de Theo, és a dir. Aclis, Theion, els Neris i Kaos). A partir d’ells, tota la resta de milers de personatges mitologics son de fet humans, tot i que de «races» o «especies» geneticament molt diferents i de caracteristiques fisiques també molt diferents.

Els mals anomenats «deus», son un grup d’especies molt heterogenia, com titans, uma, adam, demons, satirs, olímpics, danaos, centaures, fineos, manes (Bronza I) i andres (Bronze II). De fet, haurien de ser anomenats persones divines o per persones divinitzades (al morir).

Theo,és doncs l’avantpassat de totes les especies de «deus» mitologics, així com de totes les especies de criatures humanoides o humanes fins arrivar a nosaltres.

Era hermafrodita)

---

ALGUNES EQUIVALENCIES

 

Grecs	Theo
America
América Central-Asteques	Teo-Ti/ Teo-Tl/ Teo Tli
América Central-Orinoco	Theos
América Central-Mazatecas	Tloque Nahua Que 1º
América Central-Nahuas	Teo-Ti/ Teo-Tl/ Teo Tli
América Central-Zapotecas	Pije Tao/ Pite Tao/ Piye-Xoo/ Xee-Tao
América del nord-Sioux	Inyan/ La Roca
América Sud-Inques (Perú)	Tiosi
América Sud-Huacas (Perú)	Tiosi
América Sud-Pre-Inques (Perú)	Tiosi
Africa
Egipcis	Eicton
Europa
Grecs	Theo o Eon són dos dels seus noms grecs
Nordics	Har
Romans	Deu
Asia
Caldeus	Or/ Our
Caldeus (Beroso)	Ur
Gnóstics Barbeliotes	Eon immortal
Gnóstics-Nicolaites	El Pare
Hebreus	Attea-Kah Kaddosha/ Maqom
Hindús	Brum
Japonesos	Yang
Xinesos	Ti
Filipines
Filipines-Luzon (Anting-Anting)	Nuno 1º
Oceania
Polinesia (N.Zelanda-Maoris)	Tii

 

---

APORTACIONS

Ultim de la primera dinastia de «persones intel.ligents de l’univers» i primer d’una nova dinastia, la dels deus.

Va ser l’origen de l’anomenada gran ciencia, inventor de si mateix i va ser capaç de transformar-se en una persona d’una altra especie i molt diferent a l’anterior

El seu organisme va passar de Hermafrodita asexuat a Androgin bisexuat

Per aixó es considerat com el «principi de tota generació». La nostra propia existencia i el nostre ADN original va apareixer amb ell i va ser transmesa a Aclis i Teion

---

RAÇA/ESPECIE

Inicialment Theo va neixer d’un ou com hermafrodita asexuat i esteril, però gracies a la seva avançada ciencia, es va autoconvertir en androgin (organs masculins i femenins)

---

EDAT

Theo és l’ultim d’una primera dinastia que va durar 2 Milions d’anys i el primer de l’anomenat Anadi o Anadem (pels hindús), el primer temps o primer perióde, a la Galaxia Central.

Va ser un perióde ignaugurat per Theo i on es va desenvolupar l’anomenada raça dels deus.

Va durar 140 milions d’anys divins, segons els hindus .

Tots els altres períodes han seguit l’Anadi

---

PERSONALITAT DE THEO

Bó (Molt)

Desig (concedeix)

Perfecció (Es diu que la va aconseguir)

Presciencia (Ell la va conseguir i la va transmetre a Aclis i a Teion)

Saviesa (origen de la)

---

FISIC

Anciá primitiu

Anomenat invisible perque no l’havia vist ningu

Aparença humanas pero força diferent a nosaltres

Dos sexes (androgin)

Gegant inmens (uns 9 metres)

Inicialment la seva sang era blava

Immortal (quasi etern)

Naixement d’un ou

Pell negra (com tota la generació dels deus)

Pelut (molt tupid tot cos)

Semisemi-amfibi/ semi-acuastic. respirava per les clavicules

Va descubrir la incorruptibilitat i va accedir a la vida eterna

---

LLOCS DE RESIDENCIA

Theo, va viure a «l’octau Cel» del planeta Maka un planeta del Mahasurg, la Galaxia Central.

---

SIMBOLS ESPECIFICS

Absolut (Personifica)

Deu (Personifica)

Eternitat

Immovilitat (Personifica)

immutabilitat (Personifica)

Invisibilitat

Mon (Sustentador)

Origen (Primer)

Suprem (Primer de l’univers)

---

SIMBOLS SINGULARS

Altisim

Dia i nit

inpalpable

Invisible

Misericordia

Ocult dels ocults

Sol

Veu divina

---

PARENTIU

Pares

Considerat fill de Aminus

Esposes

Aclis (primera dona), considerada filla de Theo,  va ser la mare i esposa de Teion (primer home)

Descendents

Aclis i Teión

Naixement

En forma d’ous tous

---

BREU RESUM BIOGRAFIC

 

GENERALLITATS

Entre totes les mitologies que descriuen la biografia d’aquest personatge, les més interesants son:

Cananeus, grecs, egipcis, gnostics (varis) i sobre tot, Hindús 

---

FORMACIÓ DEL COSMOS

Segons els egipcis

En el seu origen el cel i la terra no estaven diferenciats. Amb els temps, però, es van separar

L’aire es va agitar. La seva part ignea, portada al centre, va formar els astres.

Els astres són mases de foc.

Per la calor d’aquests, les llavors que havia en el mon van germinar i la vida es va desenvolupar sota una infinitat de formes diferents.

---

LA GALAXIA CENTRAL

Des de la Terra, mirant en una nit despejada i clara, podem veure la part més densa i lluminosa de la Via Lactia (on hi ha més acumulació d’estrelles), ja que la Terra es trova en el sud de la Galáxia. 

En linea recta, a milions d’oceans d’anys llum está el Mahasurg o Galaxia Central

Els budistes afirmen que quan es moren escapen al cosmos per la ruta més curta, més enllá de Géminis, on es troba el «Cel més alt», molt més enllá de la nostra Galaxia. Géminis és la més gran concentració d’estrelles de la nostra 

Galaxia i està col.locada en el centre del cel entre els mesos de Gener i Març. 

Segons les fonts la Galaxia Central está situada rera el cumul obert NGL 2168 

També diuen que rera les pleiades es troba el «gran res» (el Tao o el Ain Soph dels jueus cabalistes) del que ha sorgit tot. 

Des d’allí s’accedeix a l’anomenat «Gran buid» i es contempla el gran misteri que s’oculta rera l’esser.

---

ELS CELS DE LA GALAXIA CENTRAL

Segons els hindús

En la Galaxia central i ha dos planetes habitats anomenats «Cels». 

Just en el centre i eix de la Galaxia Central hi ha dos d’aquests planetes anomenats «Cels», que corresponen a l’octau i al nové Cel.

Relativament a prop del nové cel hi ha planeta, anomenat Maka («Terra»), descrit en els textos com l’octau cel. 

Allí va començar per atzar la vida. 

Aquell va ser el primer planeta habitat per criatures, que van esdevenir intel.ligents, de tot l’univers

Tot i residir en l’octau cel, amb el temps, Theo es va allunyar de la multitud i va situar la seva seu en un lloc més apartat, en el paradis Melam Dapam, el tercer dels paradisos de la Galaxia Central. 

En aquell paradis estava abismat en un oceá profund i obscur que rodejava la seva residencia.

Ningú podia aproximar-se a aquell lloc (i molt menys gent de la nostra Galaxia, que per arrivar-hi tant sols seria posible per mitja d’un viatge en repos d’un son de milions d’anys)

Abans d’ocupar-se en l’ordre general de les coses, prenia una forma material, és a dir, es presentava davant dels demés amb un cos material, amb certa aparença humána. 

---

L’EVOLUCIÓ DE LA NATURA

Segons la ciencia

A la natura hi ha dos tipus de reproducció dels essers vius

• a) Reproducció asexual

     El nou organisme deriva d’un sol progenitor. Es la forma més primaria de reproducció

• b) Reproducció sexual

     El nou organisme combina el material genetic de dos organismes (masculí i femení)

En el primer cas (reproducció asexuada) el progenitor crea copies identiques (clons) de si mateix, sense requerir a un altre individu de la seva especie.

Son formes de reproducció asexuada:

    1.- Bipartició 

    2.- Fragmentació 

    3.- Formació d’espores

    4.- Reproducció vegetativa 

    5.- Apoximi

    6.- Partenogénesi

 

Partenogénesi és el cas més ineresant, ja que es una forma de hermafroditisme

Aquest es el cas, per exemple dels pugons, puces d’aigua, algunes abelles, vespes i diversos tipus de cucs, llimacs, peixos i plantes amb flors.

Tot i que él cicle complert reproductiu dels pugons es molt complex, es parteix de una població de famelles viviperes (donen naixement a pugons vius, sense eclosionar d’ous) i la seva descendencia, per partenogenesi, son clons de la seva mare.

Nota:

També hi ha pugons que s’apareen com els mamifers i d’altres que posen ous (dins del cicle reproductor).

Hermafrodita, es l’individu que presenta els dos sexes, organs masculins i femenins reproductius al mateix temps, però un d’ells o ambdos, imperfectament desenvolupats. Es un sistema ideal per especies als que les costa trobar parella (per la distancia o d’altres causes).

Un hermafrodita es un organisme que produeix gamets masculins i femenins al mateix temps. 

En l’especie humana es parla d’hermafroditisme quan la persona poseeix teixit testicular i ovaric al mateix temps, independentment de l’aspecte dels seu genitals. 

Els cargols son hermafrodites, pero s’han d’aparellar per força ja que no es poden autofecundar.

Quan dos cargols es troben, un fecunda l’altre.

Pseudohermafrodita: Aquell individu que internament poseeixen els organs reproductius d’un sexe,  però la seva aparença externa es la de l’altre sexe.

Androgin (terme introduit per Plató), es l’hermafroditisme complert i veritable, és a dir, l’individu presenta els dos sexes, organs masculins i femenins, al mateix temps i internament perfectament desenvolupats, encara que externament predomini un. 

Altres tipus de asexuats son els bisexuals, unisexuals, epicene i gynardrons

Els androgins, doncs, es l’estat ideal segons la mitologia, ja que poden tenir fills per partenogenesi (sense mascle), com les abelles reines (la reina es la que te fills fertilitzades per l’abellot) i el coit normal com els animals i humans.

Abella reina: Un altre model molt interesant es el de les abelles.

Hi ha les abelles obreres (esterils), els abellots (mascles) i l’abella reina

Els tres tipus d’abelles es desenvolupen a partir d’un mateix tipus d’ous.

Els de les obreres i la reina son ous fecundats. Els dels abellost son no fecndats. 

Les obreres són esterils

La larva d’una abella obrera recentment eclosionada, es alimentada per les abelles obreres amb gelea reial i es converteix després en abella reina fertil.

L’abella reina s’aparella amb un abellot (que despres mata). Es l’abella reina l’única  que posa ous i es la mare de totes les abelles (obreres i mascles) del rusc.

Nota:

En els humans actualment es tenteix a parlar d’intersexualitat, ja que no hi ha cap cas auténtic d’hermafroditisme (capacitat de produir ovuls i espermatozoos al mateix temps)

Es calcula que el 1,7 % de la població mundial és intersexual.

 

Segons els cananeus

Vet aquí l’origen de tots els germens, d’ón van sortir animals privats d’organs i sentits que amb el temps van arrivar a ser essers intel.ligents contempladors del cel, encara que estaven sota la forma d’ous. 

De l’aire purificat pel mar i escalfat per la terra van resultar els vents els nuvols i després la pluja. Les aigües van ser separades per l’escalfor del Sol i precipitades als seus llocs respectius. Hi va haver trons i llampecs. Amb el soroll els animals adormits es van despertar, van sortir del llim i es van dispersar per la terra, l’aire i el mar. 

Amb el pas del temps,i després de l’aparició de diversos tipus d’animals, van començar a desenvolupar-se animals amb aspecte més humá que van esdevenir essers intel.ligents contempladors del cel, encara que estaven sota la forma d’ous. 

Segons els xinesos

El concurs fortuit de la materia tosca i gruixuda amb la materia subtil o energia, va produir el primer esser semblant a l’home, anomenat Puonsu, esser andrógin que va neixer d’un ou. 

P’ong-Tsu o Puong Tsu va viure 888 anys gracies a la Canyella

Després de Puonsu van neixer sis essers semblants a ell, més. 

Aqests set essers intel.ligents formen part d’una pre-raça anterior a la primera raça segons la mitologia, la raça dels deus.

Hi va haver (en total) set primers essers andrógins, primera generació i especie anterior a la especie dels deus.

Observacions

La mitologia no parla dels individus anteriors a aquesta criatura P’ong-Tsu, que defineixen com andrógina, però les persones de la pre-raça de P’ong-Tsu i les anteriors, podien haaver estat hermafrodites (que també reuneixels dos sexes en un mateix organisme, i són capaços de reproduiir-se per si mateixos). 

El hermafroditisme, en aquest cas, podria considerar-se una mena d’androginia.(molta gent els confon).

En elt cas de l’hermafrodita, la persona tindria els cromosomes d’un home però els genitals externs clarament femenins o en tot cas ambigus..

Segons els experts, el 1,7 % de la població neix amb rasgues intersexuals (no coincideixen exactament ni com masculins, ni com femenins)

A la natura hi ha molts casos d’hermafroditis-me: Les granotes, cucs, llimacs, cargols, etc..on la fecundació es produeix se forma externa. 

Els gàmetes masculins i femenins es lliberen al medi i per tant a diversos induividus

Theo va ser el primer en passar d’un hermafroditisme a una androginia pura.

La primera subraça de plata també era hermafrofita. La mitologia els descriu així:

La primera Subraça de la raça de plata eren andrógins o hermafrodites asexuats (sense cap sexe), anomenada d’hermafroditas solitaris. Com les abelles o pugons 

Procreaven als seus «semblants» per mitja de «gotes d’energia vital que rajaven del seu cos» 

Aquesta energia vital s’escampava per tot arreu i va ser empleada per la natura per produir les primeres formes animals mamiferes 

Les primeres criatures d’aquesta raça que van sortir de la raça d’or,  van ser ovipars o ovulars, ja que les emanacions que es desprenien dels seus cosos durant la procreació, eren ovulars. 

Els petits nuclis esferoidals es van desenvolupar convertint-se en un vehicle gran, tou i molt semblant a un ou, que s’enduria gradualment i, després d’un periòde de  gestació, es trencava i sortia d’ell el jove animal humá sense més. Les criatures posteriors de la primer subraça ulterior.

ja no eren andrógines i van tenir una veritable unió sexual (com nosaltres els humans) tenir una veritable unió sexual (com nosaltres els humans)  

Aquesta subraça s’asemblava a l’home, parlava amb sons i, en gran nombre, van poblar el territori de l’illa de Ki, la «Terra» destinada als humans del planeta Arc. 

Segons els xinesos

Puonsu i els sis esperits celestials, evolucionats a partir de la materia bsutilisima van fundar una dinastia que de forma succesiva,  va dirigir per espai de més de dos milions d’anys el timó de l’imperi. 

---

THEO, PRIMER DEU SUPREM

Segons América del Nord-Dakota (Sioux)

Inyan: «La roca» És també el nom del primer deu suprem

És la deitat més antiga, la naturalesa eterna del creador (La Causa Primera)

La seva sang era blava

Si volia crear un altre persona, hauria de ser a partir de si mateix, del seu esperit i d’una part de la seva sang

Llavors va decidir crear un altre com a part de si mateix.

Inyan desitjava mostrar els seus poders, però com no hi havia res sobre exercir-los, va prendre un a part de si mateix, obrir les seves venes i, amb la seva propia sang, va crear a la deessa Maka i les aigües blaves que són les aigües de la Terra. I d’aquestes aigües va sorgir la Gran Bóveda del Cel (Skan), el borde de la qual va formar els limits de la Terra

Makan és la segona dels deus suprems, però, és una part del deu Inyan

Inyan (Teo) i Makan (Aclis), van tenir un fill, anomenat Skan

Aquest fill, el deu Skan (El Cel/ Teion) es va servir de la seva energia per crear amb Han, la obscuritat terrestre i amb l’ajut d’Inyan (Teo) i Maka (Aclis), les aigües i ell mateix va crear a Wi, el Sol (Kaos), que va ordenar que brillés, de forma que el món es va escalfar

Nota:

De fet Wi, a part d’un deu (Kaos) és també el nom d’una estrella, la estrella Sirius B fundacional de la Via Lactia.

Es van reunir els quatre deus: Skan, el més poderós (Teion), Inyan (Teo), Maka (Aclis) i Wi (Kaos), i Skan els hi va dir:

Tot i ser quatre diferents, només tenim un sol origen, que és Wakan Tanka (Causa Primera) al que ningú, ni tant sols nosalttres, els propis deus, podem comprendre. Ell és el nostre veritable i unic «deu de deus»

Sols a ell deuen venerar-lo i servir-lo

Posteriorment aquests quatre van crear

Han-Hepi Wi (Gea): Lluna/ Nit/ Obscuritat
Tate (Theos): Vent/ Cel
Wope (Dione): Dona cria del bufal blanc (Yahbeth)
Wak-Inyan (Kadmo): Tró

Nota:

Aquestes quatre grans divinitats de la Via Lactia (de la raça dels titans) van impulsar la «Creació» iniciada per Kaos.

Segons els cananeus

El penultim dels set de la primera generació, va ser Aminus, que va ser el pare de Magus (Theo)

Magus va ser l’últim dels set essers andrógins de la «primera especie»

Aminus i Magus van ensenyar a construir ciutats i criar remats

Segons els malabars (India)

Vaston també és el nom de l’Absolut

Però, segons els Veda: L’absolut personificat amb un deu també l’anomena Vaston (Theo)

Te la virtud dels dos sexes, és andrógin

Origen i arrel de tot

És vaston el que ha creat totes les coses

És l’origen de la saviessa, de la ciencia, de la veritat. És infinitament just, bó i misericordiós.

Va criar tot el que existeix

Els Veda només manen adorar als deus subalterns, no pas Vaston.

Esta abismat en un oceá profund i obscur que el rodeja. Ningu pot aproximar-se al regne en el que habita. Tant sol és posible per mitja del repós (en un son de milions d’anys)

Abans d’ocupar-se en l’arreglo general de les coses, va prendre una forma material, és a dir, un cos. 

Segons l’Apocrifon de Joan

El Deu Pare (Theo) va iniciar una monarquia per sobre la qual no hi ha res. 

Ell no es va poder anomenar perque no el va precedir ningú per poder-lo proclamar Primer Deu Suprem de l’Univers (es va autoproclamar)

No hi havia nindú per damunt del DeuPare. Ningu el dominava

Era un esperit invisible. invisible, perque no l’ha vist mai ningú

Ell  existeix en l’incorruptabilitat.

Segons els gnóstics egipcis

Eicton (Theos) és anterior a totes les causes. Anterior al principi de l’univers i les causes generades pels (posteriors i succesius) essers

Superior a tots els deus                                                                                 

Subsisteix per si mateix de tota l’eternitat

Va ser un «manantial d’idees»

Segons els platónics

Plató va distingir entre Pre-etern (Theo) i l’Etern (Teion)

Al Pre-Etern el va considerar la suprema intel.ligencia perfecta

Segons els hindús

Para-Atman o para-Bara-Vastu (Theo), és l’anima suprema de l’univers

MELAM-PADAM: El tercer Paradis. El més alt de tots. Residencia de l’esser suprem Para-Bara-Vastu

Segons els hindús

Tot i residir en l’octau cel, amb el temps, Brum ( Theo) es va allunyar de la multitud i va situar la seva seu en un lloc més apartat, en el paradis Melam Dapam, el tercer dels paradisos de la Galaxia Central. 

En aquell paradis estava abismat en un oceá profund i obscur que rodejava la seva residencia.

Ningú podia aproximar-se a aquell lloc (i molt menys gent de la nostra Galaxia, que per arrivar-hi tant sols seria posible per mitja d’un viatge en repos d’un son de milions d’anys)

Abans d’ocupar-se en l’ordre general de les coses, prenia una forma material, és a dir, es presentava davant dels demés amb un cos material, amb certa aparença humána. 

Segons els hindús

L’anadi o anadem és el món de l’esser suprem Achar (Theo)

L’anadi/anadem és el primer temps dels deus suprems. Va durar 140 milions d’anys divins (51.100 anys humans?). Tots els altres períodes han seguit l’Anadi

Segons els maoris

Tii és el Demiurg de tota la creació.

Un dels déus superiors del panteó

Establí la relació entre l’inanimat (materia) i lo creat animat (Criatures), defenent els drets de l’inanimat (natura de l’univers material) contra la tirania de lo creat animat

Segons els rabins hebreus (Zohar)

Atteakah Kaddosha, es el nom del «pre-etern», l’anciá ocult dels ocults

Quan Atteakah Kaddosha va desitjar formar totes les coses, les va formar mascle i famella (andrógins)

---

ELS DESCENDENTS DE THEO

Segons els cananeus

Am el temps, Magus (Theo) va coneixer la pre-ciencia i va tenir una idea exemplar, va desdoblar els seus dos sexes transformant així la primera especie. 

Va pensar en separar les qualitats masculines de les femenines, ja que, d’haver continuat juntes en el seu cos (era andrógin), haguesin quedat esterils.Si volia crear un altre hauria de ser a partir de si mateix, del seu esperit i d’una part de la seva sang.

Per crear-la va obrir les seves venes (diuen que va brotar sang blava)

Llavors va aconseguir desdoblar els seus dos sexes transformant així la raça d’on procedia 

Després es va unir a sí mateix, a la seva propia part femenina i va produir o crear Aclis una famella que seria la seva propia filla (genética).

Per aixó, a Theo se’l considera pare d’Aclis, l’identidat (caracteristica que defineix a cada individu i que anomenem ADN)

Perque Aclis va ser la primera mare biológica, l’unic esser del qual han sorgit la resta de déus i que va deixar una impronta genética que ens ha arribat fins a nosaltres els humans.

Posteriorment, Theo va concedir a la seva filla Aclis, succesivament, la presciencia, l’incorruptibilitat i la vida eterna.

Aclis, una part de Theo amb identitat propia, será la segona dels deus suprems, i d’aquesta manera es complirá el principi que regirá les dinasties divines a lo llarg dels milenis:

«El Pare (que és Deu Suprem i esperit verge) genera la Mare i la mare generará al fill que, a la vegada, arrivará a ser Deu Suprem»

Será el principi d’un sistema monarquic per sobre del qual no hi ha cap més poder 

Observacions

La primera raça o especie de criatures intel.-ligens de la que ens parla la mitologia, naixien en forma d’ous. La seva  reproducció era asexuada, on l’organisme del nou individu deriva d’un sol progenitor. Es la forma més primaria de reproducció.

Eren hermafrodites asexuats (l’Individu presenta els dos sexes, organs reproductius masculins i femeninss al mateix temps, però un d’ells o ambdos, no estan perfectament desenvolupats)

A la natura hi ha molts casos tot i que amb variacions: Les granotes, cucs, llimacs, cargols, alguns tipusd’abelles i vespes, pugons, puces d’aigua etc.

En l’especie humana es parla d’hermafroditisme quan la persona poseeix teixit testicular i ovaric al mateix temps, independentment de l’aspecte dels seu genitals. 

Seguint la lógica dels textes mitológics, aquella societat tindria similituts amb un rusc d’abelles. Un individu convertit en reina mare, pel sistema de partenogénesi i sense necesitat de mascle, posaria els ous, dels que naixerien individus esterils.  

Per tant els set primers monarques de la dinastia (Puong Tsu, aminus i el propi Magus o Theo al principi), serien hermafrodites asexuats i per tant esterils.

Una pista ens la pot donar un text cananeu que diu: Magus (Theo) va desdoblar els seus dos sexes transformant així l’especie.anterior. Es a dir, va crear una nova 

Es a dir, va crear una nova especie.

I continua el text: Va pensar en separar les qualitats masculines de les femenines, ja que, d’haver continuat juntes en el seu cos, haguesin quedat esterils. 

Sembla, doncs, que Theo aconseguir passar d’Hermafrodita asexuat a Androgin sexuat, donant un pas importantisim per la vida intel.ligent a l’univers.

L’androginia permitia totes les posibilitats, des de la autofecundació (engendrar sense necesitat de mascle o partenogenesi), el coit tradicional o, també, crear en lloc d’engendrar (la formula mes normal entre les divinitats), a base de fertilitzar un ovul externament i introduir-loen l’uter d’una deessa androgina fertil.

La reproducció humana a traves del coit, estava molt mal vista pels deus (que la consideraven animal) i fins i tot castigada durament si es produia entre dues divinitats.o entre una divinitat i un huma o humana.

Nota:

La primera subraça de plata també va ser hermafrofita.asexuada

 

Segons l’Apocrifon de Joan

El Pare que és Deu Suprem i Esperit virginal va generar Mare (Aclis)

Segons els gnóstics egipcis

Eicton o Noetarco és el Principi de tota generació

És l’autgentic pare de l’identidat (de la persona, és a dir, l’ADN)

Segons els gnóstics valentinians

L’ Eon Immortal (Theo), va tenir comerç amb Barbelo (Aclis)

I va concedir a Barbelo, succesivament, la presciencia, l’incorruptibilitat i la vida eterna

Va emplear el que hi havia de mes pur en aquesta obra i de la resta va crear coses corruptibles i l’universalitat del caos

Segons els cananeus

Magus (Theo)  i Aclis es van unir i estan considerats com els «pares de Deu» (Teion)

Segons els hindus

La famella de Brum (Theo) és Brahma-Vach (Aclis), la Jah-Hovah de la Kabbalah hebrea)

El seu fill primogenit és Brahma-Prajapati (Teion)

Brahma-Prajapati, que és mascle-Famella (andrógin) és el primer «mascle procreador»,  «el marit de la seva mare»(Aclis)

Segons els malabars (India)

Vaston (Theo), després d’haver produit les coses, va separar les qualitats masculines de les femeniones, ja que, d’haver continuat juntes en el seu cos, haguesin quedat esterils.

De Vaston van emanar altres dos deus poderosos: 

TSHEAIDI (Aclis), que és la mare de tots els deus inferiors

TSCHIVEN (Teion), masculí, el pare de tots els deus subalterns

Segons els nordics (escandinaus)

Har o jar és l’altissim (Odin també te aquest nom)

La primera trinitat escandinava són: Har (Theo), Tridi( Aclis) i Har-Fu-Har o Jar-Fu-Far (Teion)

Segons els xinesos taoistes

El Tao (Causa Primera) va produir Un (Theo). Un va produir dos (Aclis), Dos (Teo i Aclis) van produir tres (Teion)

Tres (Theo, Aclis i Teion) van produir totes les coses i totes les coses van deixar enrera la obscuritat d’un procedien.

Segons els xinesos

En un principi no hi havia res. Van pasar molts anys. Llavors el res es va convertir en alguna cosa. 

Aquella cosa (Theo) tenia una unitat

Van pasar molts anys i aquella cosa es va dividir en dues parts, una part masculina i l’altre femenina

La part masculina i la femenina van produir dos coses més petites (Aclis i Teion) i aquests dos, treballant junts van produir el primer esser anomenat P’anku (Kaos) el deu del Mon (el nostre món o Via Lactia)

A P’anku se li va suministrar un martell i un cisell. Llavors P’anku es va moure a traves l’univers com un artesá diví que cisella l’univers. Després P’anku va ser acompanyat de la Tortuga Primitiva (Gea), simbol de l’aigua, de l’Au Fenix  (Theos), simbol de l’aire i d’un drac simbol de la terra (Prometheo)